Tema 1: El medi natural de Catalunya: clima i vegetació
|
|
|
- Ana María Escobar Valdéz
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Escola Dr. Sobrequés Bescanó Tema 1: El medi natural de Catalunya: clima i vegetació En aquest tema aprendràs que : A causa del relleu variat, es donen diferents tipus de clima : el mediterrani d alta muntanya, el mediterrani interior, el mediterrani litoral i l atlàntic. A causa d aquesta diversitat climàtica també hi ha diferents tipus de vegetació: d alta muntanya de muntanya mitjana de terra baixa 1
2 El clima El clima és el conjunt de fenòmens atmosfèrics característics d un territori i que s han mantingut de manera similar durant llargs períodes de temps. Quan estudiem el clima d un lloc cal que ens fixem en els elements i en els factors que determinen el seu clima. Elements del clima Temperatura Precipitacions Vent Factors del clima Latitud Altitud Proximitat del mar Per mesurar els elements del clima es fan servir diversos aparells 2
3 Aparells que s utilitzen per mesurar els elements del clima El baròmetre és l aparell que es fa servir per a mesurar la pressió atmosfèrica. L higròmetre és l aparell que mesura la humitat d un lloc. El penell és l aparell que es fa servir per indicar la direcció d on bufa el vent. El pluviòmetre mesura la quantitat de precipitacions que han caigut en un indret. El termòmetre és l aparell que mesura la temperatura d un indret determinat. L anemòmetre serveix per a mesurar la velocitat del vent. 3
4 A Catalunya, a causa del relleu tan divers, es donen les variants climàtiques següents: Clima mediterrani d alta muntanya, que es localitza als Pirineus i Prepirineus. Clima mediterrani d interior, que es dóna a la major part de la Depressió Central. Clima mediterrani litoral, que es localitza a la franja costanera. La latitud determina unes zones climàtiques. Catalunya està dins la zona temperada. Clima atlàntic que es dóna només a la Vall d Aran. 4
5 Els climes de Catalunya 5
6 CLIMA TEMPERATURES PRECIPITACIONS Mediterrani d alta muntanya Estius força frescos i hiverns molt freds Freqüents durant tot l any i a l hivern són en forma de neu Mediterrani d interior Els estius són molt calorosos i els hiverns molt freds. Sovint hi glaça Molt escasses Mediterrani litoral Els estius i els hiverns són molt suaus Es concentren a la tardor i a la primavera Atlàntic Els estius són frescos i els hiverns són freds Són abundants durant tot l any 6
7 Clima d alta muntanya: és propi del Pirineu i de les zones més altes de les principals muntanyes del Pirineu. A l hivern les nevades hi són abundants. Clima mediterrani d interior: és propi de la Depressió Central. Les temperatures hi són molt extremades. A l hivern s hi produeixen gebrades. 7
8 Clima mediterrani litoral: és propi de la zona situada entre la Serralada Prelitoral i el mar. Les temperatures són suaus, per l efecte suavitzador del mar. Clima atlàntic que es dóna només a la Vall d Aran. Les pluges hi són molt abundants, tot i que a l hivern són en forma de neu. 8
9 Tipus de vegetació Vegetació d alta muntanya: A partir de m. d altitud es parla de vegetació d alta muntanya. Està formada per: avets, pi negre i prats. Vegetació de muntanya mitjana: Es considera vegetació de muntanya mitjana la que es troba entre els 600 m. i els 1600 m. d altitud. Està formada per: faigs, pi roig i roures. Vegetació de terra baixa: Fins als 600 m. d altitud es considera begetació de terra baixa Està formada per: alzines, pi pinyoner i espígol. 9
10 Les zones climàtiques de Catalunya Zones d alta muntanya Zones de muntanya mitjana Zones de terra baixa 10
11 La vegetació de Catalunya La vegetació de Catalunya està formada per : Arbres : pi blanc, pi pinyoner, faig, roure, alzina, carrasca, vern, om, freixe, avet, pi negre, pi roig,... Arbustos : garric, arboç, bruc, esbarzer, baladre, margalló, boix,... Herbes : farigola, romaní, espígol, llistó, espart, bruguerola, menta, sàlvia,... 11
12 La vegetació d alta muntanya ocupa les zones altes de les principals muntanyes. Per damunt dels 3000 m. no hi creix cap espècie vegetal. Entre els 2000 i els 3000 m. hi ha prats alpins Entre els 1300 i els 2000 m. Hi ha boscos de pi negre, pi roig i avets. També s hi troben matollars, que són formacions no gaire juntes de mates i arbustos. La vegetació de muntanya mitjana es troba a les zones situades entre els 800 i els 1600 m. És la zona dede boscos de roure i faig. Aquest arbres són de fulla caduca. 12
13 La vegetació mediterrània ocupa la major part del territori de Catalunya, a la plana interior i a la costa. El bosc és sempre verd perquè les plantes són perennes, és a dir, no perden la fulla en tot l any. Les alzines i els pins tenen fulles petites i endurides, perfectament adaptades a soportar els llargs períodes de sequera estival. El sotabosc mediterrani és molt espés i inclou arbustos amb espines, com l esbarzer, que hi dificulten l entrada. De la comarca del Garraf cap al sud, arran de la costa, creixen tot un seguit d arbustos baixos anomenats màquia. El margalló, que és una palmera petita que no supera els 2 m. d alçada, és l arbust més destacat de la màquia. 13
14 La vegetació de ribera es troba a la riba dels rius, llacs i estanys. Les vernedes o boscos de verns- i les omedes o boscos d oms- en són les formacions típiques. Les zones d aiguamoll, en sectors amb aigües poc salabroses, són riques en canyissars, joncs marins, nenúfars i diversos tipus d herbassars d aiguamoll. 14
15 Els espais naturals protegits a Catalunya A Catalunya es conserven molts espais que tenen un gran interès natural. Aquests espàis són protegits amb normes especials: Parcs nacionals: grau màxim de protecció. No s hi permet cap activitat. Parcs naturals : grau mitjà de protecció. Els pagesos hi poden treballar. Paratges naturals d interès nacional: Reserves naturals : petits espais de gran interès científic. 15
16 Un climograma és un gràfic que representa dos dels elements principals del clima : la temperatura i les precipitacions. En els climogrames es recullen les dades preses diàriament de les estacions meteorològiques, de manera que amb un cop d ull podem saber fàcilment quina ha estat l evolució de les temperatures i les pluges en un indret determinat en el transcurs d un any. Analitzant un climograma ens podem fer una idea força exacta del tipus de clima que té aquell indret.. 16
Tema 1: El medi natural a Espanya i Europa (II)
En aquest tema aprendràs que : Europa és un continent amb: Una costa molt retallada i nombroses illes. Una extensa plana. Muntanyes joves i velles. Europa és un territori caracteritzat per la diversitat:
TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:
TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat
Tema 5 Els climes. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras
Tema 5 Els climes 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Quina funció té l atmosfera? Quines són les seves capes? Què és el clima? Com es pot conèixer el clima d una regió? Què és el temps?
EL RELLEU DE CATALUNYA
1. Què és el relleu? EL RELLEU DE CATALUNYA 2. Completa: Catalunya és un territori situat al, al sud d i obert al. Seguint els punts cardinals, Catalunya limita al nord amb i. A l est amb. Al sud amb.
El relleu peninsular. La Meseta Central
El relleu peninsular. La Meseta Central Recorda Al centre de la Península hi ha l altiplà de la Meseta Central. Les muntanyes de l interior de la Meseta són el Sistema Central i els Montes de Toledo. El
Tasca 2.- CLIMES I PAISATGES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
TEMA 8.- LA PENÍNSULA IBÈRICA I L ESTAT ESPANYOL Tasca 2.- CLIMES I PAISATGES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA La península Ibèrica està situada dins la zona de climes temperats. La major part de la seva superfície
Tasca 2.- EL CLIMA DE LES ILLES BALEARS
TEMA 11: EL MEDI FÍSIC DE LES ILLES BALEARS Tasca 2.- EL CLIMA DE LES ILLES BALEARS El clima de les Illes Balears és el mediterrani típic, suavitzat per la presència marina. La humitat atmosfèrica és elevada,
CLIMES I PAISATGES DEL MÓN
CLIMES I PAISATGES DEL MÓN Els ecosistemes de la Terra Els ecosistemes càlids Els ecosistemes temperats Els ecosistemes freds Els ecosistemes càlids Paisatges de clima equatorial. Paisatges de clima tropical.
Tasca 2.- EL CLIMA DE LES ILLES BALEARS
TEMA 6: EL MEDI NATURAL DE LES ILLES BALEARS Tasca 2.- EL CLIMA DE LES ILLES BALEARS El clima de les Illes Balears és el mediterrani típic, suavitzat per la presència marina. La humitat atmosfèrica és
Tema 6: la Terra, el nostre planeta
En aquest tema aprendràs que a l univers hi ha milers de milions d astres o cossos celestes com ara estrelles, planetes, satèl lits,... La Terra és un planeta del sistema solar format per roques, aire
Les Guilleries: Sant Hilari Sacalm, capital de les Guilleries: un enorme massís de muntanyes velles i gastades, cobertes d espessa vegetació que li
Les Guilleries: Sant Hilari Sacalm, capital de les Guilleries: un enorme massís de muntanyes velles i gastades, cobertes d espessa vegetació que li donen una singularitat encara més definitòria, situades
Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona
Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1 ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Pàg. 2 Annexos: Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de
Les planes i les muntanyes d Europa
34 Les planes i les muntanyes d Europa Europa és un continent menut, situat a l hemisferi nord. El relleu d Europa està format per: Planes al centre i a l est. Sistemes muntanyosos al nord i al sud. 1.
El clima mediterrani ocupa tot el llevant peninsular, Ceuta i Melilla i una bona part d'andalusia
El clima mediterrani ocupa tot el llevant peninsular, Ceuta i Melilla i una bona part d'andalusia Les temperatures a l hivern, són suaus i a l estiu, càlides. Les precipitacions són escasses i irregulars
OBSERVACIONS A ULL NU (P i S)
OBSERVACIONS A ULL NU (P i S) Una part de les observacions meteorològiques no es poden fer amb aparells, és l'observador qui les fa a ull nu. Tenen tanta importància com les altres, només cal recordar
MODELS D EXÀMENS PRIMER D
Examen Delfina, Raquel i Muntagha MODELS D EXÀMENS PRIMER D 1-A quin paisatge correspon aquest climograma? Per què? (1,5 punts) 2-Defineix els següents conceptes: (1,75 punts) Isotermes: Pluviòmetre: Anticicló:
COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE
COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE PROCÉS PER FER UN COMENTARI: 1.- IDENTIFICA I SITUA ELS ELEMENTS VISIBLES DEL MAPA 2.- ANALITZA LES DADES QUE ENS APORTA LA DISPOSICIÓ DELS ELEMENTS EN EL MAPA
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) PLÀNOLS I MAPES Nom i cognoms. 4t curs ORIENTAR-SE A L ESPAI La posició d una persona d un objecte pot variar i s estableix a partir d un punt
Tema: El temps i el clima
Tema: El temps i el clima 1. L atmosfera 2. La temperatura 3. La humitat de l aire i les precipitacions 4. La pressió atmosfèrica i el vent Introducció Els fenòmens atmosfèrics que influeixen en el temps
NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D
NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D S han de copiar els enunciats i resoldre les activitats en un full apart. El dia de la recuperació s entregarà el dossier al professor/a. TEMA 12 1.a) Què és
LES COMARQUES DE CATALUNYA
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 11 (onze) LES COMARQUES DE CATALUNYA Nom i cognoms 4rt curs Aquest és el mapa de Catalunya N (nord) O (oest) E (est) S (sud) Catalunya limita al nord
CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis ECOSISTEMES
CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis ECOSISTEMES 1.* Digueu quina part de la planta porta a terme les següents funcions. a) Les fulles b) Les tiges c) Les arrels 1.1. Capten energia de la llum
Els paisatges d interior
Els paisatges d interior La forma que té un paisatge s anomena relleu i és diferent segons si som a la muntanya, a la plana o a la costa. Els paisatges d interior estan allunyats del mar i poden ser de
L atmosfera i el clima
L atmosfera i el clima 2 ATMOSFERA composició Conjunt de situacions capes recursos atmosfèriques mitjanes que es donen anualment en un lloc determinat Nitrogen (78 %) Oxigen (21 %) Argó (0,9 %) Diòxid
EUROPA (2ª part) a) On es produeix oli d oliva? Es produeix oli d oliva a Espanya, Itàlia i Grècia.
EUROPA (2ª part) Realitza les següents activitats, per ordre, cercant la informació a les pàgines webs recomanades o al llibre de Coneixement del medi. 1. A classe, vam llegir les principals activitats
Els mapes meteorològics i la previsió del temps
Els mapes meteorològics i la previsió del temps Saber el temps que ens farà (vents, boires, pluges, etc.) és una qüestió que des de sempre ha interessat a Ia humanitat. Les persones que treballen en contacte
Tasca 1.- EL MEDI FÍSIC D EUROPA
TEMA 10.- EL CONTINENT EUROPEU Tasca 1.- EL MEDI FÍSIC D EUROPA 1.- EL CONTINENT EUROPEU Europa és un continent situat a l hemisferi nord. Té una extensió de 10,200.000 Km2 i uns 730,000.000 d habitants.
Els climes de la Terra i el paisatge natural.
Els climes de la Terra i el paisatge natural. Elements que determinen un clima Latitud. Climes Zonals Altitud. Climes Azonals. Clima de muntanya. Continentalitat. Influència marítima. Zones i climes ZONES
Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.
1.- Quines són les 3 activitats que realitzen tots els éssers vius? 2.- Els éssers vius estan adaptats al lloc on viuen. Descriu quines adaptacions fan aquests animals o plantes: Insecte pal: Castanyer:
TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom:
TEMA 5 L'ATMOSFERA Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 1.- L ATMOSFERA, UNA ESFERA D AIRE L atmosfera: composició Les capes de l atmosfera 2.- LA DINÀMICA DE L ATMOSFERA La circulació
Les temperatures. Les temperatures i les precipitacions són els elements més importants
Els elements del clima Les temperatures i les precipitacions són els elements més importants que formen part d un clima. Les temperatures La temperatura és la intensitat de la calor de l aire. Es mesura
Tema 3: Les plantes i els fongs
En aquest tema aprendràs que de plantes n hi ha de molts tipus. Les plantes fabriquen el seu propi aliment i els fongs s alimenten de substàncies que fabriquen altres éssers vius, pero també aprendràs
Tema 5: Els ecosistemes
En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests
1.- Què és un climograma? 2.- Com s elabora un climograma? 3.- Com es comenta un climograma? ELABORACIÓ I COMENTARI D UN CLIMOGRAMA
ELABORACIÓ I COMENTARI D UN CLIMOGRAMA 1.- Què és un climograma? Un climograma és un gràfic en el qual representem simultàniament els valors de temperatura mitjana mensual, mitjançant una línia, i els
2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre
D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força
Irene Romo Clima de muntanya. Mar Galve Clima mediterràni. Ione Muñoz Clima Atlàntic. Clàudia Rafel Clima Subtropical. Entre totes Clima interior
Irene Romo Clima de muntanya. Mar Galve Clima mediterràni. Ione Muñoz Clima Atlàntic. Clàudia Rafel Clima Subtropical. Entre totes Clima interior Localització Es localitza a les zones més elevades de
Més de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral
Més de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral Dimecres les tempestes van deixar pluja molt intensa i fortes ventades a diversos sectors del litoral i prelitoral Feia
EL RELLEU D'ESPANYA (2) Geografia 2n Batxillerat Bloc1: Medi ambient i paisatges
EL RELLEU D'ESPANYA (2) Geografia 2n Batxillerat Bloc1: Medi ambient i paisatges LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU MESETA 1 UNITATS INTERIORS
QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només
2.- Recull fotogràfic:
Annex: Recull fotogràfic 2.- Recull fotogràfic: 2.1.- Les zones de pastura a Catalunya: En aquest apartat es mostren fotografies de les diverses zones de pastura que es poden trobar a Catalunya. 2.1.1.-
Tasca 1.- EL MEDI FÍSIC D EUROPA
TEMA 6.- EL MAPA D EUROPA Tasca 1.- EL MEDI FÍSIC D EUROPA 1.- EL CONTINENT EUROPEU Europa és un continent situat a l hemisferi nord. Té una extensió de 10,200.000 Km2 i uns 730,000.000 d habitants. Banyen
Balanç d un diumenge molt ventós al nord de Catalunya
Balanç d un diumenge molt ventós al nord de Catalunya Al llarg de diumenge el vent del nord va bufar amb ratxes superiors als 90 km/h al Pirineu, Prepirineu, cims del prelitoral i extrem nord-est En alguns
COMARCA DE L URGELL COMPONENTS: I. P E. R M. P J. B
COMARCA DE L URGELL COMPONENTS: I. P E. R M. P J. B 1 INDEX Primera part pàgina 1_Quines són les comarques... 1 2_Situació del mapa... 1 3_Tipus de clima... 2 4_Relleu més important... 2 5_Vegetació...
Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.
Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu. Un projecte d Antoni Abad produït per l Institut Ramon Llull per a la 57a edició de La Biennale di Venezia. Accessible per a les
Tema 3. L AIGUA A LA TERRA HIDROSFERA
Tema 3. L AIGUA A LA TERRA HIDROSFERA L AIGUA ESTATS Conjunt de tota l aigua que hi ha al nostre planeta. L aigua salada dels mars i oceans representa el 97% de l aigua de la Terra. LÍQUID SÒLID GASÓS
El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL Nom i cognoms. 3r curs EL PAISATGE DE MUNTANYA I LA PLANA Les formes de relleu són : LA MUNTANYA : És una
8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició
8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament
www.femnatura.com info@femnatura.com 93 776 54 00 SORTIDES A LA NATURA OBSERVEM ELS OCELLS Durant la sortida aprendrem les tècniques que ens permeten identificar la gran quantitat d espècies d ocells que
ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat
08/07/2015 ELEMENTS DEL CLIMA A) TEMPERATURA ASPECTES OBSERVABLES I QUANTIFICABLES DE L ATMÒSFERA. Quantitat de calor que hi ha a l aire.
El que anem a estudiar: Elements del clima Temperatura ( ºC ) Pressió ( mb o hpa ) Precipitacions (mm/m 2 o l / m 2 ) Humitat aire ( % ) Vent (m/sg) Evaporació i aridesa Insolació i nuvolositat Factors
Latitud: Espanya està situada a l hemisferi nord, a la meitat sud de la zona temperada, el que determina un clara diferenciació estacional.
EL CLIMA - Concepte de temps atmosfèric i de clima - Factors del clima: geogràfics i atmosfèrics - Elements del clima - Tipus de temps - Els climes d Espanya - Terminologia - Exercicis de mapatge Espanya
PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.
PART II: FÍSICA Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. UNITAT 1: INTRODUCCIÓ AL MOVIMENT Posició i desplaçament 1- Marca la resposta correcta en cada cas:
CLIMATOLOGIA. EL VALLÈS ORIENTAL
CLIMATOLOGIA. EL VALLÈS ORIENTAL. 1961-199 El clima del Vallès Oriental és diferent segons la zona degut a l orografia del terreny, és mediterrani prelitoral central a la plana del Vallès, mediterrani
GCompris (conjunt de jocs educatius)
GCompris (conjunt de jocs educatius) GCompris forma part del programari educatiu que inclou la Linkat. És una col lecció d'aplicacions educatives per a nens i nenes d'educació infantil i cicle inicial
1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible
LA TERRA Tema 2 1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible la vida 1.El planeta Terra -El planeta
La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins.
Vitrina de paleontologia del Museu Comarcal de Manresa La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins. L existència d un antic mar on els rius abocaven els
avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica
curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,
Tema 3 (I): El sector primari i secundari a Catalunya
En aquest tema aprendràs que : El sector primari és el que obté els recursos directament de la natura. En formen part : L agricultura La ramaderia La pesca L explotació de boscos El sector secundari comprén
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds
Tema 2: L economia europea
En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000
C. SOCIALS INSTRUCCIONS DE LA PROVA
C. SOCIALS INSTRUCCIONS DE LA PROVA PROVES D ACCÉS A GRAU MITJÀ Convocatòria maig 2014 VERSIÓ EN CATALÀ Disposau d 1 hora per fer la prova. Heu de contestar al mateix full a l espai per a cada pregunta.
LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS
LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
ELS ECOSISTEMES. 5A. Curs 16/17
ELS ECOSISTEMES ' 5A. Curs 16/17 TIPUS D'ECOSISTEMES ECOSISTEMA DE BOSCOS Es un ecosistema terrestre en el que la vegetació predominant es l'arboria. Els arbres proporcionen refugi i aliment a nombrós
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Encreuada. El serveix per mesurar el pas del temps. La busca més gran assenyala els, i la busca més petita assenyala les.
Encreuada Col loca en el seu lloc les paraules de la llista. El serveix per mesurar el pas del temps. La busca més gran assenyala els, i la busca més petita assenyala les. Per a saber la data, mirem el.
ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6
LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...
UNITAT 2: ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
UNITAT 2: ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA EL CLIMA ELS CLIMES D'ESPANYA Cal diferenciar entre temps i clima. El primer que hem d'aclarir és que fan referència a escales temporals diferents. El temps fa
Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR. 1. La Terra, un punt a l Univers
1.- Què és una galàxia? LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR 1. La Terra, un punt a l Univers 2.- De quina galàxia forma part el planeta Terra?... 3.- Defineix: ESTEL ( estrella ) : PLANETA: 4.- Què és
QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA La velocitat de les reaccions La VELOCITAT d una reacció es mesura per la quantitat d un dels reactants que es transforma per unitat de temps. Equació de
Figura 5: representació de les diferents maneres de mirar el món i de representar el mapa mundi.
COM SÓN ELS MAPES? TIPUS DE MAPES Hi ha molts tipus de mapes però els més destacats són: Mapes topogràfics: són els mapes que donen la màxima informació sobre un territori físic, com el relleu, els rius,
Descripció de les plantes
Descripció de les plantes Nom comú: Alzina Nom científic: Quercus ilex Característiques: Arbre de fulla perenne, d uns 5 metres d alçada. Té la fulla ovada i dentada. L anvers és de color verd fosc i lluent,
Atur a Terrassa (abril de 2010)
Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada
AVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Polinomis i fraccions algèbriques
Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a
TEMA 3.- LA DIVERSITAT DE PAISATGES
TEMA 3.- LA DIVERSITAT DE PAISATGES 1.- PAISATGE NATURAL I PAISATGE HUMANITZAT La Terra està formada per una gran varietat de paisatges. El relleu, el clima, el tipus de sòl, l erosió, la proximitat del
TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES
TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES
Tasca 3.- LA DIVERSITAT DE PAISATGES
TEMA 1.- EL PLANETA TERRA Tasca 3.- LA DIVERSITAT DE PAISATGES 1.- PAISATGE NATURAL I PAISATGE HUMANITZAT La Terra està formada per una gran varietat de paisatges. El relleu, el clima, el tipus de sòl,
La tecnociència de l'ictíneo
Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però
TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25
TEMA 2: Múltiples i Divisors Activitats Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per
La matèria: els estats físics
2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La
LA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA?
QUÈ ÉS LA TERRA? És el nostre planeta. És un dels planetes més petits del Sistema Solar i el tercer més proper al Sol, a una distància de 150.000.000 de quilòmetres. La temperatura mitjana del planeta
4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries
Tema 4. Les ones ÍNDEX 4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones 4.3. Magnituds característiques de les ones 4.4. Ones estacionàries http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/laboratorio/ondas1/labondas1.htm
Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.
2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar
CIUTATS I PAÏSOS. LLOCS IMPORTANTS
CIUTATS I PAÏSOS. LLOCS IMPORTANTS Fitxes de gramàtica Cesc, Marc, Rosa, Montserrat i Eulàlia Servei de Llengües - UAB ON VIUS? VIURE ESTAR-SE Jo VISC m estic Tu VIUS t estàs Ell / Ella / Vostè VIU s està
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
MUNTANYES i ZONES OROGRÀFIQUES D INTERÈS PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA.
MUNTANYES i ZONES OROGRÀFIQUES D INTERÈS PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA. S inclouen a continuació al present catàleg, una fitxa de cada una de les muntanyes o indrets orogràfics amb més interès paisatgístic.
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Anomenem magnituds físiques totes aquelles propietats dels cossos de l Univers que es poden mesurar, és a dir, aquelles a les quals podem atorgar un nombre o valor;
MÀXIMES CRESCUDES - Mètode racional - -ANNEX DE DOCUMENTACIÓ-
1 DRYAS Medi Ambient i Riscs Naturals MÀXIMES CRESCUDES - Mètode racional - -ANNEX DE DOCUMENTACIÓ- Direcció: Valentí TURU i MICHELS Av. Príncep Benlloch 66-72 Edifici Interceus, despatx 406 Telèfon i
avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria
curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla
L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc
L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc Educació Secundària Obligatòria Consulteu la nostra web: www.centreinteractiudelpeix.org 1. LA PESCA I LA LLOTJA ECOLOGIA DELS ORGANISMES