CRITERIS D APLICACIÓ DE LA NORMATIVA VIGENT A LES INSTAL LACIONS EXISTENTS Edificis d habitatges 2010 COAC
|
|
- Felisa Crespo del Río
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 CRITERIS D APLICACIÓ DE LA NORMATIVA VIGENT A LES INSTAL LACIONS EXISTENTS Edificis d habitatges 2010 COAC març de 2010
2 Avís Legal Tots els drets sobre el treball "Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. Edificis d habitatges", incloent-hi el copyright, pertanyen en exclusiva al Col legi d'arquitectes de Catalunya (COAC). El propòsit d aquest treball és proporcionar una eina que faciliti l'exercici professional responsable als arquitectes col legiats, així com a d altres titulats tècnics que hagin estat expressament autoritzats pel COAC a accedir-hi i utilitzar-lo. Per tant, poden descarregar-se aquest arxiu, imprimir el seu contingut, conservar-ne una còpia al seu ordinador i emprar-lo, sota la seva pròpia responsabilitat, en els seus treballs professionals.
3 Criteris d aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d habitatges existents L Oficina Consultora Tècnica del COAC, en base a un estudi realitzat per al Programa d Intensificació en rehabilitació d edificis d habitatges posa a la vostra disposició aquest treball on, des del punt de vista reglamentari, es contempla la problemàtica d intervenció en edificis existents i s apunten criteris per definir l abast de l aplicació de la normativa. Aquest és un document on es desenvolupen els criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions dels edificis d habitatges existents. ÍNDEX Part I 1. Antecedents 2. Llei 5/2006 Llibre V del Codi Civil de Catalunya 3. LOE, CTE i DB 4. D. 55/2009 de condicions d Habitabilitat dels habitatges i la cèdula d habitabilitat 5. Ordenança metropolitana de Rehabilitació 6. Reglamentacions específiques de les diferents instal lacions 7. Dotació mínima d instal lacions dels edificis d habitatges Part II - Subministrament d aigua - Evacuació d aigües residuals - Subministrament de gas - Evacuació de productes de la combustió - Extracció de bafs de les cuines - Ventilació per a la qualitat de l aire - Calefacció i Producció d aigua calenta sanitària - Climatització - Subministrament d electricitat - Enllumenat i porter electrònic - Infraestructures de telecomunicacions ANNEX Normativa tècnica aplicable a les instal lacions v1- març de /15
4
5 Criteris d aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d habitatges existents CRITERIS GENERALS D APLICACIÓ DE LES NORMATIVES EN LA INTERVENCIÓ EN EDIFICIS EXISTENTS 1. Antecedents La intervenció en edificis existents ha estat mancada, des de sempre, d una normativa tècnica específica degut a la dificultat que suposa la seva regulació, ja que cada edifici parteix d una situació i problemàtica diferent. El que és del tot segur, és que una reglamentació redactada des d una òptica d aplicació per a la nova construcció serà impossible traspassar-la directament a les obres que es realitzin en edificis existents, fent necessari realitzar l esforç d elaborar uns criteris d aplicació tenint en consideració la compatibilitat amb l edifici existent i l abast de la intervenció. Això no obstant, i amb l objecte de preservar els drets i deures dels propietaris en règim de comunitat, s estableix la obligatorietat de conservar tant els elements comuns com els privatius i mantenir en correcte funcionament els serveis i instal lacions. Un pas endavant és el que fa la Llei del dret a l Habitatge, Llei 18/2007, quan planteja que els edificis existents s han d adequar per tal de garantir el nivell de qualitat exigible en cada moment. En conseqüència, s hauran de dur a terme intervencions de conservació, millora i noves instal lacions que requeriran una normativa de referència amb suficient flexibilitat per donar cabuda a les diferents actuacions. La complexa situació econòmica actual ha portat, entre d altres, a que sigui en el camp de la rehabilitació i millora on, actualment, es dirigeixen els esforços d edificació, la qual cosa també ha comportat que aquesta indefinició i manca de claredat normativa es posi més de manifest. Val a dir, que des d algunes Administracions ja hi ha hagut la voluntat de potenciar la possibilitat d intervenir en edificacions sota criteris de seguretat, millora i adequació de les condicions existents i algunes reglamentacions ho recullen de forma més o menys contundent. Algunes de les normatives més recents es plantegen els diferents graus d intervenció en els edificis existents i fan una primera aproximació de l aplicació de la normativa a les mateixes contemplant possibles excepcions. Cal tenir present que aquestes normatives i reglamentacions tècniques provenen de diferents Administracions i de diferents Ministeris, amb la conseqüent falta de transversalitat i que és l edifici el que ha de tenir les prestacions que els hi doni resposta a totes elles. A continuació s exposa uns criteris d aplicació de les normatives en el camp de la intervenció en edificis existents, des de la lectura acurada de les mateixes. Codi Civil de Catalunya LOE, CTE i DBs Decret d habitabilitat Ordenança Metropolitana de Rehabilitació Reglamentacions especifiques de les diferents instal lacions. (Veure document Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents ) v1- març de /15
6 Criteris d aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d habitatges existents 2. Llei 5/2006 Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya La Llei 5/2006 especifica quins són els elements comuns i privatius dels edificis regulant els drets i deures dels propietaris pel que fa a les intervencions en els edificis en règim de comunitat de propietaris. Elements comuns i privatius dels edificis d habitatge Elements comuns de l edifici (Art ) - Solar, jardins, piscines - Estructures, façanes, cobertes - Vestíbuls, escales i ascensors - Antenes i, en general, les instal lacions i els serveis situats parets enfora dels elements privatius que es destinen a l ús comunitari o a facilitar l ús i el gaudi dels dits elements privatius. Elements privatius (Art ) - Habitatges - Locals i - Espais físics, que poden ésser objecte de propietat separada i que tenen independència funcional perquè disposen d accés propi a la via pública, sigui directe sigui a través d un element comú de gaudi no restringit. Drets i deures dels propietaris en les intervencions en els edificis d habitatge Intervencions en els elements comuns Obres de conservació i manteniment dels elements comuns La comunitat ha de conservar els elements comuns de l immoble i mantenir en funcionament correcte els serveis i instal lacions. Els propietaris han d assumir les obres de conservació i reparació necessàries. Incorporació de nous serveis o noves instal lacions en els elements comuns (Art , 30 i 44) Requereix l acord per vot favorable de la majoria dels propietaris: - Innovacions per a la seguretat de l immoble - Instal lar infraestructures comunes - Connectar els serveis de banda ampla - Individualitzar el mesurament de consums d aigua, gas o electricitat - Altres acords que siguin relatius a innovacions físiques en l edifici que afectin a l estructura o al configuració exterior, o a la construcció de piscines i instal lacions recreatives. Vinculació dels acords: - Obliguen i vinculen a tots els propietaris, però: - No obliga ni vincula als propietaris dissidents: si el valor total de la despesa acordada és superior a la quarta part del pressupost anual de la Comunitat. v1- març de /15
7 Criteris d aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d habitatges existents - Exoneració: si s ha impugnat judicialment i s obté una sentència favorable. * Els acords que disminueixin les facultats d ús i gaudi de qualsevol propietari requereixen que aquest els consenti expressament. Intervencions en els espais privatius (Art ) Els propietaris dels elements privatius poden fer obres de conservació i reforma sempre que: - no perjudiquin als altres propietaris i a la comunitat, - no disminueixin la solidesa de l edifici - no alterin la composició o l aspecte exterior del conjunt S han de comunicar prèviament al president de la comunitat (o si s escau, a l administrador) Si l obra comporta modificacions dels elements comuns: s ha d aprovar per majoria. La comunitat pot exigir la reposició a l estat original dels elements comuns alterats sense el seu consentiment. Silenci positiu: 6 anys des de que es van acabar les obres. 3. LOE, CTE i DB LOE: Llei 38/1999 d Ordenació de l Edificació (BOE ) art. 2: Àmbit d aplicació 1 Esta Ley es de aplicación al proceso de edificación, entendiendo por tal la acción y el resultado de construir un edificio de carácter permanente, público o privado, cuyo uso principal esté comprendido en los siguientes grupos: a) Tendrán la consideración de edificación, a los efectos de lo dispuesto en esta Ley, y requerirán un proyecto según lo establecido en el artículo 4, las siguientes obras: a) Obras de edificación de nueva construcción, excepto aquellas construcciones de escasa entidad constructiva y sencillez técnica que no tengan, de forma eventual o permanente, carácter residencial ni público y se desarrollen en una sola planta b) Obras de ampliación, modificación, reforma o rehabilitación que alteren la configuración arquitectónica de los edificios, entendiendo por tales las que tengan carácter de intervención total o las parciales que produzcan una variación esencial de la composición general exterior, la volumetría, o el conjunto del sistema estructural, o tengan por objeto cambiar los usos característicos del edificio. c) Obras que tengan el carácter de intervención total en edificaciones catalogadas, o que dispongan algún tipo de protección de carácter ambiental o histórico-artístico, regulada a través de norma legal o documento urbanístico y aquellas otras de carácter parcial que afecten a los elementos o partes objeto de protección. 3 Se consideran comprendidas en la edificación sus instalaciones fijas y el equipamiento propio, así como los elementos de urbanización que permanezcan adscritos al edificio. : v1- març de /15
8 Criteris d aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d habitatges existents art. 3: Requisits bàsics de l edificació 1 Con el fin de garantizar la seguridad de las personas, el bienestar de la sociedad y la protección del medioambiente, los edificios deberán proyectarse, construirse, mantenerse y conservarse de tal forma que se satisfagan los requisitos básicos siguientes: a) Relativos a la funcionalidad... b) Relativos a la seguridad... c) Relativos a la habitabilidad... 2 El Código Técnico de la Edificación es le marco normativo que establece las exigencias básicas de calidad de los edificios y de sus instalaciones, de tal forma que permite el cumplimiento de los anteriores requisitos básicos... El Código Técnico podrá completarse con las exigencias de otras normativas dictadas por las Administraciones competentes y se actualizará periódicamente conforme a la evolución de la técnica y la demanda de la sociedad CTE: RD 314/2006 Codi Tècnic de l Edificació (BOE ) Part I art. 2: Àmbit d aplicació 1.- El CTE, serà d aplicació a les obres i edificis segons els termes establerts a la LOE, i amb les limitacions que en el mateix es determinen, a les edificacions públiques i privades El CTE, s aplicarà a les obres de nova construcció, excepte aquelles construccions amb senzillesa tècnica i d escassa entitat constructiva, que no tinguin caràcter residencial o públic, ja sigui d una forma eventual o permanent, que es desenvolupin en una sola planta i no afectin a la seguretat de les persones. 3. Igualment el CTE s aplicarà a les obres d ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que es realitzin en edificis existents, sempre i quan aquestes obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció i, en el seu cas, en el grau de protecció que puguin tenir els edificis afectats. La possible incompatibilitat d aplicació s haurà de justificar en el projecte i, en el seu cas, compensar-se amb mesures alternatives que siguin tècnica i econòmicament viables. 4. A aquest efectes s entendrà per obres de rehabilitació aquelles que tinguin per objecte actuacions tendents a aconseguir algun dels següents resultats: a) la adequació estructural, considerant com a tal les obres que proporcionin a l edifici condicions de seguretat constructiva, de forma que quedi garantida la seva estabilitat i resistència mecànica b) la adequació funcional, entenen com a tal la realització de les obres que proporcionin a l edifici millors condicions respecte als requisits bàsics als que es refereix aquest CTE. Es consideren, en qualsevol cas,obres per a l adequació funcional de l edifici, les actuacions que tinguin per finalitat la supressió de barreres i la promoció de l accessibilitat, d acord a normativa vigent c) la remodelació d un edifici amb habitatges que tingui per objecte modificar la superfície destinada a vivenda o modificar el nombre d aquestes, o la remodelació d un edifici sense habitatges amb la finalitat de crear-los 5. S entendrà que una obra és de rehabilitació integral quan tingui per objecte actuacions dirigides a tots als fins descrits en aquest apartat. v1- març de /15
9 Criteris d aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d habitatges existents El projectista haurà d indicar a la memòria del projecte en quin dels supòsits esmentats inscriu les obres projectades i si aquestes inclouen, o no, actuacions en l estructura preexistent; entenent-se, en cas negatiu, que les obres no impliquen el risc de danys citats en l art a) de la LOE. 6. En qualsevol canvi d ús característic d un edifici o establiment existent caldrà comprovar el compliment de les exigències bàsiques del CTE... Observacions La lectura acurada dels diferents àmbits d aplicació del CTE i la concatenació dels mateixos, mantenint el rang de cada un d ells pot ajudar a definir sota quin marc legal s emparen les diferents intervencions, podent produir-se un buit legal, cosa que no és nova en l àmbit de la rehabilitació. El CTE, és un Codi de gran envergadura amb un pes específic important i per tant ja sembla raonable que s apliqui, segurament també amb les limitacions admeses, en les actuacions en edificis existents quan aquestes afecten la totalitat de l edifici o gran part del mateix. Per altra banda, podent estar fora de l àmbit del CTE, pot passar que alguna altra normativa, remeti al compliment de la normativa vigent en alguns conceptes fent d aplicació el DB corresponent i el seu àmbit d aplicació. El que no cal perdre de vista en cap moment, és que independentment del marc jurídic que empari la intervenció, aquesta sempre es fa amb l objectiu de produir unes millores a l edificació existent i conseqüentment un major grau d adequació a les exigències de qualitat actuals. v1- març de /15
10 Criteris d aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d habitatges existents Quadre resum de l àmbit d aplicació de la LOE i el CTE LOE, art. 2 de la Llei 38/1999 d Ordenació de l Edificació CTE, art. 2 de la Part I del RD 314/2006 PROCÉS D EDIFICACIÓ USOS DELS EDIFICIS (1) CONSIDERACIÓ D EDIFICACIÓ - La LOE és aplicable al procés de l edificació entès com l acció i el resultat de construir un edifici de caràcter permanent públic o privat (...). - Les obres d edificació requereixen un projecte segons allò que estableix l article 4. - Es consideren compreses en l edificació: * les seves instal lacions fixes i * l equipament propi, així com * els elements d urbanització que estiguin adscrits a l edifici. - Edificis de caràcter permanent, públic o privat, l ús principal dels quals estigui comprés en els grups següents: a) Administratiu Sanitari Religiós Residencial en totes les seves formes Docent Cultural b) Industrial (...) c) Totes les altres edificacions els usos de les quals no estiguin expressament esmentats en els grups anteriors. a) Obres de nova construcció -Excepció: Construccions d escassa entitat constructiva, que no tinguin, de manera eventual o permanent, caràcter de residencial ni públic i que siguin d una sola planta. b) Obres d ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que alterin la configuració arquitectònica dels edificis; S entenen d aquesta manera les que: - tinguin caràcter d intervenció total - les Intervencions parcials que produeixin una variació essencial de - la composició general exterior - la volumetria - el conjunt dels sistema estructural - tinguin per objecte canviar els usos característics de l edifici c) Obres en edificacions catalogades o que disposin d algun tipus de protecció de caràcter ambiental o historicoartístic que tinguin el caràcter de: - Intervenció total - Intervencions parcials que afectin els elements o les parts objectes de protecció. - El CTE serà d aplicació, en els termes establerts a la LOE i amb les limitacions que en ell mateix es determinen, a les edificacions públiques o privades els projectes de les quals hagin de disposar de la corresponent llicència o autorització legalment exigible. - La classificació dels edificis i de les seves zones s atendrà: allò que disposa l article 2 de la LOE, tot i que, en determinats casos, en els Documents Bàsics (1) del CTE, es podran classificar els edificis i les seves dependències d acord amb les característiques específiques de l activitat a la que vagin a dedicar-se amb la finalitat d adequar les exigències bàsiques als possibles riscos associats a les esmentades activitats. - Excepció: Construccions de senzillesa tècnica i d escassa entitat constructiva, que no tinguin caràcter de residencial o públic, ja sigui de forma eventual o permanent, que es desenvolupin en una sola planta i no afectin a la seguretat de les persones. - El CTE s aplicarà a les obres d ampliació, modificació, reforma o rehabilitació (2) que es realitzin en edificis existents: - Sempre i quan aquestes obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció. - La possible incompatibilitat d aplicació s haurà de justificar en el projecte i, si s escau, compensar amb mesures alternatives que siguin viables tècnicament i econòmica. - En qualsevol canvi d ús característic d un edifici o establiment existent s haurà de comprovar el compliment de les exigències bàsiques del CTE. - El CTE s aplicarà a les obres d ampliació, modificació, reforma o rehabilitació (2) que es realitzin en edificis existents: - Sempre i quan aquestes obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció i, si s escau, amb el grau de protecció que puguin tenir els edificis afectats. - La possible incompatibilitat d aplicació s haurà de justificar en el projecte i, si s escau, compensar amb mesures alternatives que siguin viables tècnicament i econòmica. (1) La LOE només relaciona uns usos, però no els defineix. En els Annexes de Terminologia dels Document bàsics DB SI i DB SU es defineixen els usos: Administratiu, Aparcament, Comercial, Docent, Sanitari (Hospitalari), Pública Concurrència, Residencial Habitatge i Residencial Públic. (2) El CTE contempla per obres de rehabilitació aquelles que tinguin per objecte algun dels següents resultats: a) adequació estructural: proporciona seguretat constructiva, de forma que quedi garantida la seva estabilitat i resistència mecànica b) adequació funcional: proporciona millors condicions respecte als requisits bàsics als que es refereix el CTE. Es consideren, en qualsevol cas, les de supressió de barreres arquitectòniques i promoció de l accessibilitat, d acord a normativa vigent. c) remodelació d un edifici amb habitatges: té com a objecte modificar la superfície destinada a habitatge o modificar el nombre d aquestes, o la remodelació d un edifici sense habitatges que tingui per finalitat crear-los S entén que una obra és de rehabilitació integral quan tingui per objecte actuacions que tendeixin a tots els fins descrits anteriorment. v1- març de /15
11 Criteris d aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d habitatges existent DB: Documents Bàsics que conformen la part II del CTE Cada un dels DB, defineix en el seu apartat 1 de Generalitats, l àmbit d aplicació que a continuació s exposa: DB SI Seguretat en cas d incendi EDIFICIS (DB SI-4 instal lacions de protecció contra incendi) - Edificis inclosos en l àmbit d aplicació general del CTE. - S exclouen els edificis, establiments i zones d ús industrial als que sigui aplicable el RSCIEI. - Usos definits a l Annex DB SI A Terminologia Nova construcció, ampliació, modificació, rehabilitació - Edificis inclosos en l àmbit d aplicació general del CTE. Reforma - Es manté l ús: - S aplica als elements afectats per la reforma sempre que això suposi una més gran adequació al DB SI. - Altera l ocupació o la distribució respecte dels elements d evacuació: - Afecta els elements constructius que suporten les instal lacions de PCI: - El DB SI s haurà d aplicar també a aquests elements d evacuació. - Aquestes instal lacions s hauran d adequar al DB SI. - En qualsevol cas: - No es podrà reduir les condicions de seguretat preexistents quan aquestes siguin menys estrictes que les del DB SI. Canvi d ús - Afecta a una part de l edifici: - El DB SI s aplica únicament a aquesta part, així com als elements d evacuació fins a l espai exterior segur. - Excepció: en edificis d habitatge en que es canviï a ús habitatge zones destinades a qualsevol altre no cal aplicar el DB SI als elements d evacuació. - Afecta a tot l edifici: - El DB SI s ha d aplicar completament. Edificis protegits Es contempla la singularitat dels mateixos, admetent solucions alternatives per aconseguir la major adequació possible. DB SU Seguretat d Utilització Àmbit d aplicació Intervenció en edificis existents (DB SU-4 Il luminació inadequada; DB SU-8 Acció del llamp) - Edificis inclosos en l àmbit d aplicació general del CTE. - Específic DB SU: per a cada secció i, en alguns casos, per a cada apartat - La protecció front als riscos relacionats amb la seguretat i la salut en el treball, amb les instal lacions, zones dedicades a serveis de manteniment dels edificis fet per personal especialitzat, es regularan per les pròpies reglamentacions - Edificis protegits Es contempla la singularitat dels mateixos, admetent solucions alternatives per aconseguir la major adequació possible. - Reforma en la que es manté l ús: - aplicació del DB als elements modificats per la reforma (sempre que suposi una millor adequació a les condicions de seguretat que fixa el DB) - Canvi d ús d una part de l edifici; - Ampliació d un edifici existent: DB HE Estalvi d energia: Aplicació específica per cada secció HE 2 Rendiment de les instal lacions tèrmiques HE 3 Eficiència energètica de les instal lacions d il luminació - aplicació del DB només a la part afectada. Edificis inclosos en l àmbit d aplicació general del CTE. S aplica el RITE vigent. Edificis de nova construcció Rehabilitació d edificis existents amb una superfície útil superior a 1000 m 2, i on es renovi més del 25% de la superfície il luminada. Reformes de locals comercials i d edificis d ús administratiu on es renovi la instal lació d il luminació. v2- març de /15
12 Criteris d aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d habitatges existents S exclouen: - Edificis valor històric-artísitc. - Construccions provisionals: ús 2 anys. - Ús industrial - Edificis aïllats Su 50 m 2 - Interior de l habitatge - Enllumenat d emergència HE 4 Contribució solar mínima d ACS HE 5 Contribució solar fotovoltàïca Edificis de nova construcció amb demanda d ACS 50 l/dia a 60ºC. Rehabilitació d edificis existents amb demanda d ACS 50 l/dia a 60ºC. Edificis de nova construcció i rehabilitació d edificis existents amb climatització de piscina coberta Existeixen reduccions i alternatives (art. 1.1 del DB HE4) Edificis dels usos indicats i quan superin els límits de superfície construïda: - Hipermercats Sc > 5000 m 2 - Multibotiques Sc > m 2 - Centres d oci Sc > m 2 - Nau d emmagatzematge Sc > m 2 - Administratius Sc > m 2 - Hotels i hostals Sc > 100 llits - Hospitals i clíniques Sc > 100 llits - Pavellons de recintes firals Sc > m 2 Existeixen reduccions i alternatives (art. 1.1 del DB HE5) DB HS Salubritat: Aplicació específica per cada secció HS 2 Eliminació de residus Edificis d habitatges de nova construcció Edificis i locals amb altres usos: s aplicaran criteris similars (aquest DB HS2 no els fixa). HS 3 Qualitat de l aire interior En edificis d habitatges: - Interior de l habitatge HS 4 Subministrament d aigua HS 5 Evacuació d aigües residuals - Magatzems de residus - Trasters - Aparcaments En edificis de qualsevol altre ús: - Aparcaments En locals d altres tipus: s aplicaran criteris similars però aquest DB HS3 no els fixa Edificis inclosos en l àmbit d aplicació general del CTE Ampliacions, modificacions, reformes o rehabilitacions de les instal lacions existents, quan s amplia el número o la capacitat dels aparells receptors existents a la instal lació. Edificis inclosos en l àmbit d aplicació general del CTE. Ampliacions, modificacions, reformes de les instal lacions existents, quan s amplia el número o la capacitat dels aparells receptors existents a la instal lació. v1- març de /15
13 Criteris d aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d habitatges existents 4. Nou Decret de condicions d Habitabilitat, D. 55/2009 (1) Obres de gran rehabilitació (2) (disposició addicional 1a) s assimilen a obra nova les que comporten l enderrocament de l edifici, salvant-ne únicament les façanes. Se ls hi aplicarà les condicions de l annex 1 (nova construcció), amb l excepció de l apartat que fa referència a l alçada lliure entre forjats de plantes (es fixa una alçada mínima de 2.70m) La resta d obres definides per la Llei del Dret a l Habitatge com a gran rehabilitació hauran de garantir les condicions de l annex 2 (usat o preexistent) Reconversió de l ús original de l edifici al d habitatge (disposició addicional 2a) en > 50% de la seva superfície sobre rasant: Se ls hi aplicarà les condicions de l annex 1 (nova construcció), amb l excepció de l apartat que fa referència a l alçada lliure entre forjats de plantes que fixa una alçada mínima de 2.70m en 50% de la seva superfície sobre rasant Se ls hi aplicarà les condicions dels apartats 1 i 3 de l annex 1 (nova construcció) apartat 1 Definicions apartat 3 Condicions d habitabilitat exigibles als habitatges Divisió d habitatges preexistents (disposició addicional 3a) al dividir un habitatge usat, es considerarà, pels habitatges resultants Un dels resultants com a usat: condicions de l annex 2 (usat o preexistent),amb la singularitat que ha de garantir una Su 40m2 La resta d habitatges: Se ls hi aplicarà les condicions dels apartats 1 i 3 de l annex 1 (nova construcció) apartat 1 Definicions apartat 3 Condicions d habitabilitat exigibles als habitatges (1) Estructuració del Decret 55/2009 de Condicions d Habitabilitat dels habitatges i la cèdula d habitabilitat - articulat, disposicions addicionals i disposicions transitòries - Annex 1 Condicions d habitabilitat dels Habitatges de nova construcció * apartat 1: definicions * apartat 2: condicions d habitabilitat exigibles als edificis d habitatges * apartat 3: condicions d habitabilitat exigibles als habitatges - Annex 2 Condicions d habitabilitat en els habitatges usats o preexistents (2) Gran rehabilitació (Llei 18/2007 del Dret a l Habitatge art. 3 Definicions) El conjunt d obres que constitueixen en l enderrocament d un edifici, salvant-ne únicament les façanes, o constitueixen una actuació global que afecta l estructura o l ús general de l edifici o l habitatge rehabilitat v1- març de /15
14 Criteris d aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d habitatges existents 5. Ordenança Metropolitana de Rehabilitació (BOP ) Aquesta, és una ordenança pionera ja que en el seu dia va voler donar una resposta homogènia a les diferents actuacions en edificis existents, fixant uns criteris d intervenció. Classificació de les actuacions de rehabilitació segons el nivell d habitabilitat aconseguit Operacions de Rehabilitació actuacions destinades a aconseguir el nivell mínim A d habitabilitat definit pel D 346/1983 o un altre superior, per a totes les condicions que el determinen. (el subjecte d aplicació d una operació de rehabilitació és només per aquell que no compleix el nivell mínim d habitabilitat) Obres de millora específica actuacions destinades a aconseguir el nivell mínim A d habitabilitat definit pel D 346/1983 o un altre superior, per alguna però no totes les condicions que el determinen. (el subjecte d aplicació d una Obra de Millora Específica és tant per aquell que inicialment no compleix el nivell mínim d habitabilitat, com pel que ja el compleix) segons el tipus d obra Grau Alt comporta obres en els fonaments, en els elements que fan una funció estructural, o en l estructura de qualsevol altre element que formi part del cos de l edificació. (cos de l edificació: el buc que el defineix com a tal i està format pels fonaments, l estructura i els tancaments) Grau Mitjà comporta obres en els elements del cos de l edificació que no són considerats estructurals, obres que afecten les instal lacions i els equipaments comuns i la redistribució generalitzada d espais. Grau Baix comporta obres en les instal lacions particulars, l equip fix (higiènic de cuina, rentada de roba), les relacionades amb els acabats i les obres interiors en habitatges i locals. Algunes consideracions de les obres per a les Operacions de Rehabilitació augment de volum, increment del nombre d habitatges, canvi d ús la resta d actuacions no considerades a l apartat anterior La part de l actuació considerada de nova edificació es regiran per les condicions d habitabilitat fixades per les OOMME. (amb algunes excepcions). La resta es regirà pels nivells mínims d habitabilitat (nivell A d habitabilitat D 346/1983) Es fan consideracions particulars per les dimensions dels patis, les noves obertures als mateixos, la prolongació d aquests, l amplada de les escales, dotació d ascensor...) nivell mínim A d habitabilitat definit pel D 346/1983 (amb algunes limitacions) v1- març de /15
15 Criteris d aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d habitatges existents 6. Reglamentacions especifiques de les diferents instal lacions La reglamentació específica en matèria instal lacions comença a finals dels anys 60 (Ley 49/66 sobre Antenas colectivas). Amb anterioritat, els edificis d habitatges només estaven subjectes a certs requeriments de salubritat establerts en les Condiciones higienicosanitarias de las viviendas de l any A partir de la dècada dels 70 es regulat molt: es publiquen les normatives bàsiques sobre instal lacions interiors d aigua, d electricitat, de gas i d ascensors, el conjunt de normes tecnològiques de l edificació, els reglaments d instal lacions de calefacció, les normes d incendis, etc. En els darrers anys s unifiquen criteris en el marc de la Unió Europea tant a nivell de normes de disseny com de productes de la construcció i apareixen els decrets que desenvolupen directives europees i s acusa la tendència a remetre a normes UNE EN. En el cas concret d Espanya, desplegant de la Llei d Ordenació de l Edificació, el Ministerio de Vivienda va aprovar pel RD 314/2006 el Codi Tècnic de l Edificació (CTE) que conté els documents d aplicació per complir els requisits de seguretat i habitabilitat exigits als edificis. El Codi tècnic, inclou condicions específiques per a les instal lacions de subministrament d aigua potable i d evacuació d aigües residuals, de qualitat de l aire interior, de recollida i evacuació de deixalles, de seguretat en cas d incendi i protecció al llamp i per a les instal lacions d energia solar tant tèrmica com fotovoltaica. També en el marc de l estalvi d energia i la reducció d emissions de CO2, s han aprovat normes d eficiència energètica que van des del CTE HE Estalvi d energia, passant pel RITE RD 1027/2007 a la Certificació de l Eficiència energètica del edificis (RD 47/2007). Amb aquest panorama és habitual que els edificis construïts fa temps no compleixin la majoria d aspectes a la normativa actual; tanmateix, si cal apuntar propostes d intervenció, un dels objectius principals serà que les instal lacions s adeqüin en tot el que sigui possible a la normativa vigent encara que es faci amb una especial sensibilitat pel fet d intervenir en un edifici existent. Per exemple, les normatives d instal lacions de gas i la de protecció contra incendis consideren d una manera especial l actuació en edificis existents i flexibilitzen el nivell d exigència. Les normes més exigents corresponen a les instal lacions que poden afectar a la seguretat de les persones com les de combustible, electricitat o ascensors. Tanmateix, d altres instal lacions que incideixen en la qualitat ambiental de l edifici i també poden provocar humitats en els elements constructius, com és el cas del sanejament i l evacuació, no han tingut una regulació específica fins a la publicació del CTE (RD 314/2006). Cal tenir en compte que qualsevol intervenció feta a les instal lacions que impliqui un tràmit amb la Companyia subministradora (canvi de potència contractada, canvi d ús, col locació d un equip elèctric nou com per exemple l ascensor, etc.) implicarà l adequació d aquelles a la normativa vigent. Com a resultat, sovint es pot observar que en una mateixa instal lació conviuen les parts noves amb les antigues i, fins i tot obsoletes. Convé tenir en compte que en la majoria de noves reglamentacions les exigències de manteniment i inspecció es fa extensiva a les instal lacions d edificis existents (Ascensors, RITE, Reglament de combustibles, REBT 02). També cal considerar que en l àmbit de les instal lacions intervenen agents externs com els tècnics i instal ladors especialitzats i que les instal lacions passen per diversos controls i inspeccions. Aquest procés permet detectar errors i repartir les responsabilitats. v1- març de /15
16 Criteris d aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d habitatges existents S adjunta un llistat actualitzat de normatives d instal lacions a l edificació, del que convé destacar, per la seva incidència en edificis nous i existents, EL Codi Tècnic de l Edificació (CTE) i el nou Reglament d Instal lacions tèrmiques en els edificis (RITE, RD 1027/2007). 7. Dotació mínima d instal lacions dels edificis d habitatge (D. 55/2009 Condicions mínimes d habitabilitat) Habitatge usat D. 55/2009 Altres reglamentacions Subministrament d aigua: freda i calenta Evacuació d aigües residuals Instal lació elèctrica Aparell de cocció elèctric o a gas Ventilació de cuina i cambra higiènica Habitatge nou Subministrament d aigua: freda i calenta CTE DB HS 4 Captadors solars per aigua calenta sanitària Evacuació d aigües residuals Instal lació elèctrica Aparell de cocció elèctric o a gas Extracció mecànica de l aparell de cocció CTE DB HS 3 Ventilació de cuina i cambra higiènica CTE DB HS 3 Ventilació general de l habitatge CTE DB HS 3 Previsió de xemeneies per a calderes estanques Infraestructures de telecomunicacions RD Llei 1/98 Porter electrònic Ascensor CTE DB HE 4; D. 21/06 d Ecoeficiència CTE DB HS 5; D. 21/06 d Ecoeficiència Reglament Electrotècnic Baixa Tensió (REBT) REBT, Reglament Combustibles Gasosos Reglament d Instal lacions Tèrmiques en els edificis, RITE (RD 1027/2007) Llei 18/2007 del Dret a l habitatge; D. 135/95 Codi d accessibilitat de Catalunya v1- març de /15
17 Criteris d aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d habitatges existents Part II - Subministrament d aigua - Evacuació d aigües residuals - Subministrament de gas - Evacuació de productes de la combustió - Extracció de bafs de les cuines - Ventilació per a la qualitat de l aire - Calefacció i Producció d aigua calenta sanitària - Climatització - Subministrament d electricitat - Enllumenat i porter electrònic - Infraestructures de telecomunicacions Criteris generals Encara que l àmbit d aplicació de les diferents reglamentacions en edificis existents és molt indeterminat i en alguns casos inexistent, s entén que qualsevol intervenció sempre es farà amb l objectiu de produir unes millores a l edificació amb el sobreentès de no reduir les condicions de seguretat preexistents i per tant, qualsevol actuació que es faci serà tendent a aconseguir una major adequació i millora de l edificació, i el referent a assolir o a aproximarse és el de la normativa vigent. Així doncs, en aquelles intervencions que no els hi sigui d aplicació les exigències d obra nova, es recomana tenir-les en consideració i incorporar-les en la mesura que sigui possible. v1- març de 2010
18
19 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. AIGUA SUBMINISTRAMENT D AIGUA 1. Reconeixement dels elements de la instal lació Instal lació comunitària subministrament: - de xarxa municipal directe dipòsit - captació pròpia comptadors muntants Instal lació particular canonades aparells 2. Dotació mínima (D. 55/2009 Condicions d habitabilitat dels habitatges) Habitatge usat subministrament: instal lació interior: directe de xarxa captació pròpia o aforament: Capacitat del dipòsit : 200 l/habitatge està en bon estat (aigua freda i calenta) AF dóna servei a: ACS dóna servei a: aigüera cuina rentamans banyera/dutxa equip rentat roba aigüera cuina rentamans banyera/dutxa Habitatge nou instal lació interior: admet un consum seguit en les condicions de: 50l a 40ºC amb un cabal q 10l/s servei d aigua freda i calenta segons normativa vigent. dotació mínima d aparells, segons el nombre d habitacions. aparells: aigüera rentamans banyera/dutxa inodor equip rentat roba Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /4
20 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. AIGUA Instal.lació d'aigua potable comptador o aforo Xarxa pública 2.- Aixeta de presa 3.- Ramal 4.- Clau de registre a la vorera 5.- Clau de pas general de l'edifici 6.- Tub d'alimentacio 7.- Vàlvula anti-retorn 8.- Comptadors amb clau de pas a l'entrada i sortida 9.- Clau general del habitatge 10.- Distribució d'aforos 11.- Dipósits individuals 12.- Baixant als habitatges Instal.lació d'aigua potable Xarxa pública 2.- Aixeta de presa 3.- Ramal 4.- Clau de registre a la vorera 5.- Clau de pas general de l'edifici 6.- Tub d'alimentació 7.- Vàlvula anti-retorn 8.- Bateria de comptadors divisionaris 9.- Comptadors amb clau de pas a l'entrada i sortida 10.- Muntants als habitatges 11.- Clau general del habitatge Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /
21 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. AIGUA 3. Requisits de la normativa segons la intervenció Normativa d aplicació: CTE DB HS 4 Suministro de agua àmbit d aplicació del DB Edificis inclosos en l àmbit d aplicació del CTE Les ampliacions, modificacions, reformes o rehabilitacions de les instal lacions existents, es consideren incloses quan s ampliï el nombre o la capacitat dels aparells receptors existents en la instal lació. RD 240/2003 Criterios sanitarios de la calidad del agua de consumo humano en general ens incideix en Dipòsits i cisternes per a aigües de consum (característiques, ubicació i manteniment) Les substàncies utilitzades pel tractament de potabilització RD 1027/2007 RITE Reglamento de instalaciones térmicas en los edificios en el que afecta a aïllament tèrmic de la xarxa de distribució d ACS comptabilització dels consums d ACS en els sistemes centralitzats Exigències de la instal lació Exigències bàsiques HS 4 Subministrament d aigua (art.13.4 Part I CTE) Els edificis disposaran de mitjans adequats per subministrar a l equipament higiènic previst d aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficient per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l estalvi i el control del cabal de l aigua. Els equips de producció d aigua calenta dotats de sistemes d acumulació i els punts terminals d utilització tindran unes característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens. Qualitat de l aigua: materials i la seva relació amb l afectació a l aigua disseny de la instal lació Protecció contra retorns: Condicions mínimes de subministrament als punts de consum: Manteniment: Senyalització: Estalvi d aigua: buidat de la instal lació col locació de vàlvules antiretorn establir discontinuïtats entre aigües de diferents orígens cabals mínims per a AF i ACS pressió mínima i màxima segons els diferents punts de consum temperatura de l ACS dimensions dels locals accessibilitat de la instal lació temperatura de l ACS aigua no apta per al consum humà comptadors d AF i AC circuit tancat de la instal lació d ACS, quan es donen determinades condicions dispositius d estalvi d aigua Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /4
22 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. AIGUA Materials i equips Característiques tècniques especificades al DB HS-4 i remissió a normes UNE, EN per als següents elements - canonades: tipus de tub (coure, acer, acer inox, PE, PE-X, PVC, PP, PB...) - aïllament tèrmic canonades: remissió al RITE - elements antivibratoris - filtres Diferents tipus d intervencions: Criteris d aplicació segons l abast de la intervenció Intervencions Àmbit intervenció objectiu Gran rehabilitació, rehabilitació integral Intervenció total a l edifici Ampliació de l edifici (remuntes) Canvi d ús dins l àmbit del DB HS-4 donar compliment a les exigències del DB (prestacions de la instal lació amb possibles limitacions) Connexió directa de xarxa amb la conseqüent substitució de dipòsits i la ubicació de comptadors nous muntants (subdivisió d habitatges) nova instal lació de l habitatge Manteniment i conservació substitució de muntants, de bateria o de tub d alimentació, altres... fora de l àmbit del DB HS-4 millorar, adequar la instal lació (adoptar com a criteris les exigències del DB) 4. Controls i inspeccions obligatòries (tràmits i certificats) No hi ha controls definits a la normativa tècnica. Les companyies subministradores poden fixar la documentació preceptiva per fer el contracte de subministrament d aigua Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /4
23 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. AIGÜES RESIDUALS EVACUACIÓ D AIGÜES RESIDUALS 1. Reconeixement dels elements de la instal lació Instal lació comunitària connexió - xarxa - pous evacuació: registre sifònic col lectors baixants arquetes registres ventilacions - gravetat - bombeig Instal lació particular ramals sifons aparells, punts de desguàs 2. Dotació mínima (D. 55/2009 Condicions d habitabilitat dels habitatges) Habitatge usat edifici: instal lació interior: connexió a xarxa pública de clavegueres depuració prèvia està en bon estat connecta amb tot l equip que ho requereix (ja definit a subministrament d aigua) tots els desguassos tenen un dispositiu sifònic Habitatge nou instal lació interior: servei d evacuació d aigües d acord amb la normativa vigent dotació mínima d aparells segons el nombre d habitacions aparells: aigüera rentamans banyera/dutxa inodor equip rentat roba Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /4
24 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. AIGÜES RESIDUALS Instal.lacions de desguàs Planta Xarxa horitzontal soterrada Desguàs 2.- Baixant 3.- Registre 4.- Col lector 5.- Registre sifónic 6.- Equip de bombeig 7.- Clavegueró 8.- Xarxa urbana 9.- Arqueta a peu de baixant 10.- Arqueta de pas 11.- Vàlvula d'airejament Xarxa horitzontal penjada Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /4
25 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. AIGÜES RESIDUALS 3. Requisits de la normativa segons la intervenció Normativa d aplicació: CTE DB HS 5 Evacuación de aguas àmbit d aplicació del DB Edificis inclosos en l àmbit d aplicació del CTE Les ampliacions, modificacions, reformes o rehabilitacions de les instal lacions existents, es consideren incloses quan s ampliï el nombre o la capacitat dels aparells receptors existents en la instal lació. D 21/2006 d Ecoeficiència que incideix en Xarxa d evacuació separativa Exigències de la instal lació Exigències bàsiques HS 5 Evacuació d aigües (art.13.5 Part I CTE) Els edificis disposaran de mitjans adequats per extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb les escorrenties. Ventilació: Traçat: Dimensionat: Manteniment: evacuació de gasos correcte funcionament dels taps hidràulics el més senzill possible les distàncies i pendents faciliten la correcta evacuació, evitant la retenció d aigües diàmetres adequats per transporta els cabals previsibles en condicions segures accessibilitat de la instal lació (a la vista o allotjades en forats o patinets registrables, o disposar d arquetes o registres) Materials i equips Característiques tècniques especificades al DB HS-5 i remissió a normes UNE, EN per als següents elements - Tipus de tub (PVC, PP, gres, formigó, fosa...) Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /4
26 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. AIGÜES RESIDUALS Diferents tipus d intervencions: Criteris d aplicació segons l abast i el tipus d intervenció Intervencions Àmbit intervenció objectiu Gran rehabilitació, rehabilitació integral Intervenció total a l edifici Ampliació de l edifici (remuntes) Canvi d ús dins l àmbit del DB HS-5 donar compliment a les exigències del DB (prestacions de la instal lació amb possibles limitacions) Connexió directa a la xarxa amb la conseqüent anul lació del pou negre nous baixants (subdivisió d habitatges) nova instal lació de l habitatge Manteniment i conservació substitució de baixants, reparació d arquetes,... fora de l àmbit del DB HS-5 millorar, adequar la instal lació (adoptar com a criteris les exigències del DB) 4. Controls i inspeccions obligatòries (tràmits i certificats) No hi ha controls definits a la normativa tècnica. Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /4
27 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. GAS SUBMINISTRAMENT DE GAS 1. Reconeixement dels elements de la instal lació Instal lació comunitària subministrament: - de xarxa municipal - emmagatzematge en dipòsit (tipus de gas) comptadors ramal generals / muntants Instal lació particular comptadors canonades locals on s instal len els aparells aparells 2. Dotació mínima (D. 55/2009 Condicions d habitabilitat dels habitatges) Habitatge usat instal lació interior: equip de cuina format per un aparell de cocció elèctric o a gas Habitatge nou instal lació interior: equip de cuina format per un aparell de cocció Si s opta per tenir l aparell de cocció a gas (o qualsevol altre aparell alimentat amb gas), caldrà garantir, com a mínim, un grau de gasificació 1 per a l habitatge, que correspon a una potència de disseny de 30kW (25.800kcal/h) (RD 919/2006, UNE 60670) 3. Requisits de la normativa segons la intervenció Normativa d aplicació: RD 919/2006 Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias ICG 01a011 - ITC ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) en depósitos fijos - ITC ICG 06 Instalaciones de envases de gases licuados del petróleo para uso propia - ITC ICG 07 Instalaciones receptoras de combustibles gaseosos - ITC ICG 08 Aparatos de gas àmbit d aplicació del RD Noves instal lacions, les seves ampliacions i modificacions Instal lacions existents: quan s ampliïn o modifiquin Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /4
28 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. GAS Instal.lació de gas Xarxa pública 2.- Clau d'escomesa 3.- Distribuidor general 4.- Comptadors 5.- Muntant 6.- Clau habitatge 7.- Instal.lació individual 8.- Clau connexió aparell 2 1 Instal.lació de gas Xarxa pública 2.- Clau d'escomesa 3.- Armari de regulació 4.- Ramal general 5.- Comptadors 6.- Muntant 7.- Clau habitatge 8.- Instal.lació individual 9.- Clau connexió aparell Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /
29 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. GAS Exigències de la instal lació Instal lacions receptores de combustibles gasosos (ITC-ICG 07.1) S estableixen els requisits tècnics i les mesures de seguretat que cal tenir en consideració en el disseny, execució i utilització de les instal lacions receptores, així com els requisits dels local que les contenen. Es realitzaran conforme la UNE Instalaciones receptoras de gas suministradas a una presión máxima de operación (MOP) inferior o iguala 5bar Instal lació receptora (UNE 60670) modalitats d ubicació de canonades configuració dels locals destinats a la ubicació de comptadors de gas configuració, ventilació i evacuació dels productes de la combustió en els locals a on s hi ubiquen aparells de gas vistes en beines o conductes enterrades encastades nova construcció, edifici ja construït: condicions per quan s ubiqui a l interior de l habitatge tipus d aparells de gas requisits generals d ubicació de determinats aparells, volum mínim... patis de ventilació requisits de ventilació dels locals evacuació dels productes de la combustió Materials i equips Característiques tècniques especificades en el Reglament i en les seves ITC i remissió a normes UNE, en concret UNE part 3 Tuberías, elementos, accesorios y sus uniones on es detalla per les diferents parts de la instal lació: - canonades: material, qualitat i conformes a normes UNE, UNE-EN... - beines, conductes i passamurs: UNE - tallos, elements reguladors, centralització de comptadors, connexions... Diferents tipus d intervencions: Criteris d aplicació segons l abast i tipus d intervenció Intervencions Àmbit intervenció objectiu Gran rehabilitació, rehabilitació integral Intervenció total a l edifici Ampliació de l edifici (remuntes) Canvi d ús Nova instal lació Canvi de tipus de subministrament i de combustible Modificació de la instal lació: - substitució d aparells per d altres de diferents característiques tècniques - modificació que comporti un canvi de material o de traçat en una longitud > 1m - ampliació de consum dins l àmbit del RD 919/2006 Garantir els requisits tècnics i de seguretat establerts per la reglamentació, adoptant els criteris de la mateixa per a les intervencions en instal lacions de combustibles existents. Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /4
30 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. GAS 4. Controls i inspeccions obligatòries (tràmits i certificats) Documentació tècnica de la instal lació (RD 919/2006) Per a cada instal lació caldrà elaborar una documentació tècnica on es posi de manifest el compliment de les prescripcions reglamentaries. El tècnic facultatiu competent o el instal lador autoritat que firmi la documentació tècnica serà directament responsable que aquesta s adapti a les exigències reglamentàries. Instal lació receptora (RD 919/2006) Projecte (tècnic competent) instal lacions individuals amb potència útil > 70kW instal lacions comuns amb potència útil > 2000kW escomeses interiors amb potència útil > 2000kW l ampliació de les instal lacions anteriors quan: - la instal lació resultant superi en un 30% la potència de disseny inicialment projectada - a causa de l ampliació, la instal lació resultant tingui una potència útil que necessiti projecte Certificat GC-IRG 3 GC-IRG 2 GC-IRG 1 Memòria Tècnica (instal lador autoritzat) instal lacions amb potències inferiors a les fixades per la necessitat de Projecte GC-IRG 3 GC-IRG 2 GC-IRG 1 Manteniment de les instal lacions receptores El titular de la instal lació o en el seu defecte l usuari, serà el responsable del manteniment, conservació, explotació i bon ús de la instal lació de manera que estigui permanentment en servei amb el nivell de seguretat adequat. A més, els aparells i equips també resten sotmesos, al règim de manteniment i inspeccions fixats pel RITE, (Reglament d Instal lacions Tèrmiques en els Edificis) en quan són elements que formen part de les instal lacions tèrmiques dels edificis (veure fitxa RITE) Inspeccions periòdiques - instal lacions amb potència instal lada 70kW (des de la clau de l usuari fins als aparells, inclosos) - instal lacions centralitzades de calefacció i instal lacions > 70kW de potència instal lada (des de la clau de l edifici fins a la clau connexió aparells, exclosos) - part comú de les instal lacions individuals Cada 5 anys Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /4
31 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. EVACUACIÓ DE PDC EVACUACIÓ DE PRODUCTES DE LA COMBUSTIÓ DE LES CALDERES 1. Reconeixement dels elements de la instal lació Evacuació de fums i gasos Tiratge: natural, forçat, estanca Col lectiva o individual Condensació Tipus de combustible Instal lació comunitària Conductes verticals: - col lectius: general, shunt - individuals patis, calaixos interior dels habitatges Xemeneies, boca d expulsió: - Remat - Reixa coberta, façana, patis Instal lació particular Calderes, escalfadors instantanis: - Tipus d aparells: Tiratge, combustible - Ramal connexió Cuina, safareig, terrassa 2. Dotació mínima (RD 1027/2007 Reglament d instal lacions tèrmiques en els edificis, RITE ; RD 919/2006 Reglament de combustibles gasosos, CTE HS 3) Habitatge usat Evacuació de fums si es col loca caldera o escalfador instantani RD. 1027/07, RD 919/06, Ordenances (p.e. OM BCN sortida a coberta i alçada >1,00m en un radi de 10m) Habitatge nou Evacuació de fums si es col loca caldera o escalfador instantani RD. 1027/07, RD 919/06, CTE HS 3. Ordenances Pre-instal lació de conductes individuals d evacuació PdC de RD. 1027/07 calderes estanques en edificis multifamiliars de nova construcció 3. Requisits de la normativa actual segons la intervenció Normativa d aplicació per a l evacuació dels productes de la combustió, PdC CTE HS 3 Qualitat de l aire interior Àmbit d aplicació Edificis inclosos en l àmbit d aplicació del CTE Exigències de la instal lació d evacuació dels productes de la combustió, CTE HS 3 - L evacuació dels PdC de les instal lacions tèrmiques es produirà per la coberta de l edifici. Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 1/4
32 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. EVACUACIÓ DE PDC Evacuació de fums col lectiu metàl lic per calderes atmosfèriques Evacuació de fums col lectiu ceràmic o de formigó per calderes atmosfèriques Evacuació de fums amb conductes individuals Evacuació de fums col lectiu calderes estanques Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 2/4
33 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. EVACUACIÓ DE PDC RD 1027/2007, RITE Reglamento de instalaciones térmicas en los edificios Àmbit d aplicació Edificis inclosos en l àmbit d aplicació del CTE Noves instal lacions o reformes de la instal lació en edificis existents Exigències de la instal lació d evacuació PdC, RITE Xemeneies Patis de ventilació - Noves instal lacions o reforma de les mateixes en edificis d habitatges existents - Edificis de nova construcció (canvi d ús de l edifici, gran rehabilitació) - Ús exclusiu. Adequades al tipus d aparell. - Condicions i dimensionat (UNE-EN 13384, UNE ) - En edificis multiusuaris: petits patis verticals accessibles des de cada usuari fins a la coberta de dimensions suf. - Evacuació de fums, admissió d aire. - Dimensions, separacions, condicions - S utilitzarà el conducte existent d evacuació fins a la coberta si és adequat al tipus d aparell, o bé - Es realitzarà un nou conducte fins a la coberta. - Excepció: sortida directa a façana o pati de ventilació Generadors amb combustibles gasosos, i aparells atmosfèrics P 24 kw o aparells estancs P 70 kw: - habitatges unifamiliars - Altres: calderes individuals amb emissions NOx 5 - Expulsió per la coberta de l edifici - Centralitzada o individual - Pre-instal lació d evacuació individualitzada dels PdC que acabi en coberta per connectar calderes estanques, * Si no es preveu instal lacions tèrmiques RD 919/2006, Reglamento de combustibles gaseosos. ITC-ICG 07. UNE Àmbit d aplicació Noves instal lacions o reformes de la instal lació en edificis existents Exigències de la instal lació d evacuació dels PdC, Reglament de gas Xemeneies, Conductes d evacuació, condicions de sortida a la façana Ubicació de la caldera Patis de ventilació - Noves instal lacions o reforma d instal lacions en edificis d habitatges existents - Ús exclusiu. Adequades al tipus d aparell - Condicions i dimensionat. - Característiques dels tubs i sortides UNE : Local d ús exclusiu o restringit (safareigs, garatge ind.) - Cuines: dispositiu que impedeixi interacció entre extractor i caldera no estanca. - Evacuació de fums, admissió d aire. - Dimensions, separacions, condicions, ventilació superior. Dimensions inferiors en edificis existents. - S utilitzarà el conducte existent d evacuació fins a la coberta si és adequat al tipus d aparell, o bé - Es realitzarà un nou conducte fins a la coberta. - Excepció: sortida directa a façana o pati de ventilació: - Estancs o de tiratge forçat P 70 kw - Tiratge natural: Producció ACS P 24,4 kw Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 3/4
34 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. EVACUACIÓ DE PDC Criteris d aplicació de la normativa segons el tipus d intervenció: Intervencions Àmbit intervenció objectiu Gran rehabilitació, rehabilitació integral Intervenció total a l edifici Nou habitatge (remuntes)(*) Canvi d ús dins l àmbit del CTE, DB HS 3, RITE, Reglament del gas donar compliment a les exigències del DB, RITE, Reglament del gas (prestacions de la instal lació amb possibles limitacions) Nous conductes d evacuació per nous aparells Nou habitatge (subdivisió d habitatges)(*) Canvi de la sortida de fums de l habitatge existent i del tipus d aparell. Ordenació de sortides de calderes estanques a façana. fora de l àmbit del CTE, dins de l àmbit del RITE, Reglament del gas donar compliment a les exigències del RITE, Reglament del gas, (prestacions de la instal lació amb possibles limitacions) Substitució del sistema: conducte col lectiu enfront sortida directa a pati Manteniment i conservació Afegir aspiradors no elèctrics a conductes tipus shunt, altres. Reparació de xemeneies de coberta,... fora de l àmbit del RITE millorar, adequar la instal lació (adoptar com a criteris les exigències del DB) Materials i equips Característiques especificades al RITE i al Reglament del gas i remissió a normes UNE, EN per als següents elements i marcatge CE en alguns casos. Xemeneies metàl liques modulars: Materials UNE-EN i UNE-EN ; Dimensionat UNE-EN , UNE-EN o UNE , segons el cas. També marcatge CE. Calderes estanques: remissió al fabricant. Xemeneies ceràmiques o de formigó: NTE-ISH. Conductes 5. Controls i inspeccions obligatòries (tràmits i certificats) - Noves instal lacions: Proves de funcionament i certificats del funcionament de les xemeneies en la posta en servei de la instal lació tèrmica i en les inspeccions periòdiques de les calderes. - Instal lacions existents P > 20 kw i més de 15 anys d antiguitat: Proves i certificat quan es faci les inspeccions inicials i periòdiques de les calderes. Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 4/4
35 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. EXTRACCIÓ DE BAFS DE CUINES EXTRACCIÓ DE BAFS DE LES CUINES 1. Reconeixement dels elements de la instal lació Extracció de les cuines Mecànica Col lectiva o individual - Extractor campana Instal lació comunitària Conductes verticals: - col lectius: general, shunt - individuals patis, calaixos interior dels habitatges Xemeneies, boca d expulsió: - Remat - Reixa coberta, façana, patis Instal lació particular Extractors cuina: - Campana i ramal Banys, safareigs 2. Dotació mínima (D. 259/03 Condicions mínimes d habitabilitat ; CTE DB HS 3) Habitatge usat Ventilació de cuina D. 55/09, Ordenances Habitatge nou Extracció mecànica de bafs de les cuines D. 55/09, CTE DB HS 3 3. Requisits de la normativa actual segons la intervenció Normativa d aplicació per extracció de bafs de la cuina D 55/2009 Condicions mínimes d habitabilitat en els edificis d habitatge/ Ordenances municipals, BCN Habitatge usat Nova extracció de bafs de cuina Habitatge nou Extracció de bafs de cuina: - No hi ha - A coberta CTE HS 3 Qualitat de l aire interior Àmbit d aplicació Edificis inclosos en l àmbit d aplicació del CTE - Extracció de bafs de les cuines: - Cabal mínim d extracció: 50 l/s - Extractor sobre cada aparell de cocció - Sistema individual o col lectiu - Boca d expulsió a l exterior separada 3 m d altres finestres o obertures d admissió. *Espai amb extracció cuina i caldera atmosfèrica: Dispositiu d aturada de la caldera (RD 919/2006) Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 3/3
36 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. EXTRACCIÓ DE BAFS DE CUINES Extracció individual de bafs de les cuines Extracció col lectiva de bafs de les cuines Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 3/3
37 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. EXTRACCIÓ DE BAFS DE CUINES Criteris d aplicació de la normativa segons el tipus d intervenció Intervencions Àmbit intervenció objectiu Gran rehabilitació, rehabilitació integral Intervenció total a l edifici Nou habitatge (remuntes) Canvi d ús dins l àmbit del CTE, DB HS 3, D 55/09 donar compliment a les exigències del DB, (prestacions de la instal lació amb possibles limitacions) Conducte individual a coberta Nou habitatge (subdivisió d habitatges)(*) fora de l àmbit del CTE, dins de l àmbit del D 55/09 Conducte individual fins a coberta Substitució del sistema: conducte enfront sortida directa a pati Perllongar l evacuació dels conductes de les cuines existents fins a la coberta Habitatge existent: Canvi del punt de sortida de bafs de l habitatge existent i/o del tipus d aparell. Manteniment i conservació Reparació de xemeneies de coberta,... fora de l àmbit del CTE i del D 55/09 millorar, adequar la instal lació (adoptar com a criteris les exigències del DB) Materials i equips Característiques especificades al DB HS 3 i remissió a normes UNE, EN per als següents elements i marcatge CE en alguns casos. Xemeneies metàl liques modulars: Materials UNE-EN i UNE-EN ; També marcatge CE. Conductes 4. Controls i inspeccions obligatòries (tràmits i certificats) No hi ha controls obligatoris especificats a la normativa. Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 3/3
38 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. VENTILACIÓ VENTILACIÓ PER QUALITAT DE L AIRE 1. Reconeixement dels elements de la instal lació Instal lació comunitària conductes verticals: - col lectius general, shunt patis, calaixos - individuals extractors (si n hi ha): - Electromecànic coberta - Forçat mecànic Xemeneies, remat, boca d expulsió: - Venturi coberta, façana, patis - Reixa Instal lació particular boques d extracció, admissió, conductes, finestres: - Cuines, banys, safareigs. sostre, paret extractors: - Banys, safareigs Funcionament Natural: obertures directes a l exterior Conductes verticals: forçat efecte Venturi Mecànic: conducte + extractor 2. Dotació mínima (D. 55/2009 Condicions mínimes d habitabilitat; CTE DB HS 3; Ordenances) Habitatge usat Ventilació de cuina i cambra higiènica D. 55/2009, Ordenances Habitatge nou Ventilació de cuina Ventilació de safareig i d estenedor D. 55/2009, Ordenances Ventilació general de l habitatge CTE DB HS 3 * Ventilació específica, sense perjudici de la ventilació habitual de les estances que es pot fer a través de les obertures obligatòries a l exterior. Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 1/5
39 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. VENTILACIÓ Ventilació forçada activada estàticament Conducte tipus shunt Conductes individuals Ventilació forçada activada electromecànicament Conducte col.lectiu amb ventilador comunitari Conducte individual amb ventilador individual Vàlid per extracció de cuines, ventilació de banys i safareigs Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 2/5
40 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. VENTILACIÓ 3. Abast i tipus d intervenció elements comuns interior habitatge conductes extractors boca d expulsió reixes, conductes extractors Nova instal lació Millora de l existent (ventilador en conductes estàtics) Nova instal lació, adequació puntual de l existent Requisits de la normativa actual segons la intervenció Normativa d aplicació D 55/2009 Condicions mínimes d habitabilitat en els edificis d habitatge Habitatge usat Ventilació de cuina, cambra higiènica directa a l exterior amb conductes mecànica Habitatge nou Ventilació de cuina: directa a l exterior - 0,40 m 2 Ventilació de safareig Ventilació d estenedor obertura a l exterior ventilació forçada estàticament ventilació forçada mecànicament sistema permanent de ventilació CTE DB HS 3 Qualitat de l aire interior Àmbit d aplicació Edificis inclosos en l àmbit d aplicació del CTE Edificis d habitatges: a l interior de l habitatge, als magatzems de residus, trasters i aparcaments. Exigències de la instal lació, HS 3 Qualitat de l aire Els edificis disposaran dels mitjans perquè els seus recintes puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixen de forma habitual durant l ús normal dels edificis, de manera que s aporti un cabal suficient d aire exterior i es garanteixi l extracció i l expulsió de l aire viciat pels contaminats. Ventilació general de l habitatge Cabal mínim de ventilació Sistema mecànic Sistema híbrid - Admissió directa o mecànica en dormitoris i sales - Obertures de pas - Extracció per cuines i banys - Conductes fins a l expulsió a l exterior (d 3 m) - Admissió directa en dormitoris i sales - Obertures de pas - Extracció per cuines i banys - Conductes fins a la coberta (altures i separacions) Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 3/5
41 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. VENTILACIÓ Sistema de ventilació amb extracció híbrida Sistema de ventilació amb extracció mecànica Admissions d aire exterior, pas i extracció d aire viciat a l habitatge segons el CTE DB HS 3 Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 4/5
42 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. VENTILACIÓ Diferents tipus d intervencions: Criteris d aplicació Intervencions Àmbit intervenció objectiu Gran rehabilitació, rehabilitació integral dins l àmbit DB HS-3 donar compliment a les Intervenció total a l edifici exigències del DB (prestacions de la instal lació Nou habitatge (remuntes) amb possibles limitacions) Canvi d ús Nova instal lació (sanejament de patis) Nou habitatge (subdivisió d habitatges) Reforma, ampliació de l habitatge. Manteniment i conservació Afegir aspiradors no elèctrics a conductes tipus shunt, altres. Reparació de xemeneies de coberta,... fora de l àmbit del DB HS-3 millorar, adequar la instal lació (adoptar com a criteris les exigències del DB) Materials i equips Característiques especificades al CTE DB HS 3 i remissió a normes UNE, EN per als següents elements: Conductes: metàl lics UNE : Controls i inspeccions obligatòries (tràmits i certificats) - No hi ha controls obligatoris definits a la normativa Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 5/5
43 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. CALEFACCIÓ I PRODUCCIÓ ACS CALEFACCIÓ. PRODUCCIÓ D AIGUA CALENTA SANITÀRIA 1. Reconeixement dels elements de la instal lació Calefacció amb caldera i xarxa de distribució per aigua Instal lació comunitària Caldera centralitzada: Circuit de canonades Xemeneies Emissors: - Sala de calderes; acumuladors ACS - Patis - Columnes per l interior dels habitatges * S estudia a evacuació de fums - Radiadors - Per conductes d aire calent (bateria + ventilador) Instal lació particular Caldera individual: - Cuina, safareig, terrassa,... Circuit de canonades Emissors: Termos, acumuladors - Monotubular/bitubular Terra radiant - Radiadors, terra radiant - Per conductes d aire calent (bateria + ventilador) - Cuina, safareig, bany Calefacció amb emissors elèctrics Instal lació particular Radiadors/acumuladors elèctrics Terra radiant elèctric Calefacció amb bomba de calor (*) S estudia a l apartat de climatització 2. Dotació mínima Habitatge usat Calefacció: No n hi ha Producció d ACS: 50 l a 40ºC o 10 l/minut D 55/2009 Habitatge nou Calefacció: No n hi ha Producció d ACS: d acord amb la normativa vigent D 55/2009 Contribució solar per producció d ACS (s estudia en el mòdul 6) CTE HE 4 Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 1/5
44 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. CALEFACCIÓ I PRODUCCIÓ ACS Sistema de calefacció centralitzada Sistema de calefacció individual Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 2/5
45 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. CALEFACCIÓ I PRODUCCIÓ ACS 3. Requisits de la normativa actual segons la intervenció Requisits de la instal lació de calefacció si n hi ha. Normativa d aplicació: CTE DB HE 2 Rendiment de les instal lacions tèrmiques àmbit d aplicació del DB Edificis inclosos en l àmbit d aplicació del CTE RD 1027/2007 RITE Reglamento de instalaciones térmicas en los edificios Nova instal lació Reforma de la instal lació: (S aplica el RITE a la part reformada) S aplica el RITE a la nova instal lació. Incorporació de nous subsistemes de calefacció o de producció de ACS o la modificació dels existents Equip generador de calor: substitució per un altre de diferents característiques Canvi del tipus d energia emprada o incorporació d energies renovables Canvi d ús previst de l edifici Instal lació existent: S aplica el RITE pel que fa al manteniment i inspecció. RD 919/2006 RITE Reglamento de instalaciones de gas En el que afecta a Condicions de les calderes com a aparell a gas i dels locals on s ubiquen Exigències tècniques de la instal lació de calefacció, RITE RD 1027/2007 Benestar i Higiene Qualitat tèrmica de l ambient: - Hivern: Tª 21-23ºC; Humitat relativa: % Qualitat de l aire interior habitatges CTE DB HS 3 Higiene Qualitat de l ambient acústic CTE DB HR Eficiència energètica Rendiment energètic (*) Distribució de calor: aïllament tèrmic Regulació i control Comptabilització de consums (sistemes centralitzats) Recuperació d energia (a partir de 500 l/s) Utilització d energies renovables: Remet a CTE HE 4 (estudi en el mòdul 6) Seguretat Generadors, sales de màquines, xemeneies, xarxes de canonades i conductes, seguretat d utilització (accessibilitat). Mesures específiques per edificació existent (*) Només es podran instal lar calderes estanques a partir (**) Evacuació de fums a coberta. En edificis d habitatge existents poden donar a façana si el tipus de caldera és de baixa emissió NOx classe 5. Materials i equips Paràmetres de les Instruccions tècniques del RITE i remissió a normes UNE, EN (segons versió especificada en RITE, encara que existeixi una posterior). Marcatge CE en alguns casos. - Calderes: tipus, rendiment energètic. Marcatge CE - Canonades: tipus de tub (UNE-EN 12208, plàstics), vàlvules, dilatadors, vas expansió, corrossió - Conductes: metàl lics UNE-EN 12237; aïllants UNE-EN Connexions a unitats terminals: UNE-EN Xemeneies: UNE-EN 1856; dimensionat UNE-EN 13384, UNE Control i regulació: UNE-EN ISO Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 3/5
46 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. CALEFACCIÓ I PRODUCCIÓ ACS Prohibició d instal lació de calderes segons RITE 07 Calderes de tipus atmosfèric Calderes amb marcatge d una estrella (*) segons RD 275/ Calderes amb marcatge de dues estrelles (**) segons RD 275/ Diferents tipus d intervencions en la instal lació de calefacció: Criteris d aplicació Intervencions Àmbit intervenció objectiu Gran rehabilitació, rehabilitació integral Intervenció total a l edifici Ampliació de l edifici (remuntes) Canvi d ús dins l àmbit del CTE DB HE-2, del RITE i del Reglament del gas donar compliment a les exigències del DB, del RITE i del Reglament de gas (prestacions de la instal lació amb possibles limitacions) Nova instal lació de calefacció o de producció d ACS. Substitució de caldera, o escalfador, per un altre de diferents característiques (p.e d atmosfèrica a estanca) Incorporació d energia solar tèrmica dins de l àmbit del RITE i del Reglament del gas donar compliment a les exigències tècniques del RITE (algunes consideracions específiques per edificis existents) Manteniment i conservació Manteniment obligatori P 5 kw. Substitució de la caldera, o altre equip per una altra de similars característiques Canvi d ubicació de caldera, escalfador o termo. fora de l àmbit del RITE, Reglament del gas millorar, adequar la instal lació (adoptar com a criteris les exigències del RITE) Manteniment i conservació Instal lacions tèrmiques P < 5 kw (termos elèctrics) Revisió fixacions, connexió elèctrica, Controls i inspeccions obligatòries (tràmits i certificats) Documentació tècnica de la instal lació (Art. 15 RITE) Certificat i Registre Projecte P 70 kw ITE 1 Memòria tècnica 5 kw P < 70 kw ITE 3, ITE 5 No cal presentar documentació: P = Potència tèrmica nominal; Σ P individuals P < 5 kw Producció d ACS amb termos elèctric o escalfadors instantanis P < 70 kw Sistemes solar d un únic element prefabricat No cal Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 4/5
47 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. CALEFACCIÓ I PRODUCCIÓ ACS Manteniment (Capítol VI i IT 3 RITE) Inclòs instal lacions d energia solar Certificat i Registre en el llibre de l edifici P kw Contracte de manteniment i director de manteniment anual P > 70 kw Contracte de manteniment anual 5 kw P < 70 kw Manteniment per empresa mantenidora (anual) P = Potència tèrmica de la instal lació de cada titular Inspecció (IT 4 RITE) Inclòs instal lacions d energia solar 20 kw P 70 kw Generador Gasos i altres combustibles renovables Cada 5 anys Altres combustibles Cada 5 anys Instal lació Cada 15 anys P > 70 kw Gasos i altres combustibles renovables Cada 4 anys Altres combustibles Cada 2 anys Cada 15 anys P = Potència tèrmica de la instal lació de cada titular Inspeccions de les instal lacions tèrmiques existents: (calendari a determinar per la CCAA) - Generadors de calor - Instal lació tèrmica completa si P > 20 kw i més de 15 anys d antiguitat * Inclòs instal lacions d energia solar. Més informació: veure document OCT Instal lacions tèrmiques. Procediment administratiu a Catalunya Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 5/5
48 INSTAL LACIONS TÈRMIQUES: PROCEDIMENT ADMINISTRATIU A CATALUNYA (segons el RD 1027/2007 i la Instrucció 04/2008) DOCUMENTACIÓ TÈCNICA DE LES INSTAL LACIONS TÈRMIQUES (veure quadre de la classificació ) MEMÒRIA TÈCNICA (Instal lacions Classe 1) PROJECTE DE L EDIFICI EXECUCIÓ INSTAL LACIÓ DOCUMENTACIÓ TÈCNICA DOCUMENTS A PRESENTAR (1) Previsió de la instal lació en el projecte d edificació Amb subjecció a la memòria tècnica. Les modificacions, si n hi ha, s autoritzaran i documentaran per part de l instal lador autoritzat, prèvia conformitat amb la propietat. Instal lador autoritzat en instal lacions tèrmiques (carnet ITE). Empresa Instal ladoramantenidora autoritzada inscrita en el Registre d Empreses d Instal lacions tèrmiques, REITE. FINAL DE LA INSTAL.LACIÓ Instal lacions sense energia solar, Classe 1.1: - Certificat-Memòria de la instal lació, model ITE-3, emès per l empresa instal ladoramatenidora que hagi realitzat la instal lació. - Plànol o esquema de la instal lació. Instal lacions amb energia solar, Classe 1.2: - Certificat-Memòria de la instal lació, model ITE-5, emès per l empresa instal ladoramatenidora que hagi realitzat la instal lació. - Plànol o esquema de la instal lació. TRAMITACIÓ I POSADA EN SERVEI EIC (2) No cal X EMPRESA SUBMINISTRADORA X Cal adjuntar el certificat ITE-3 registrat a la sol licitud de subministrament X Cal adjuntar el certificat ITE-5 registrat a la sol licitud de subministrament LLIURAMENT AL TITULAR DOCUMENTACIÓ que formarà part del Llibre de l Edifici X Lliurada per l empresa instal ladora-mantenidora: - Documentació final de la instal lació, registrada EIC. - Manual d ús i manteniment X Lliurada per l empresa instal ladora-mantenidora: - Documentació final de la instal lació, registrada EIC. - Manual d ús i manteniment PROJECTE DE LA INSTAL LACIÓ (P >70kW) (Instal lacions Classe 2) Projecte redactat i signat per un tècnic titulat competent. Estarà integrat en el projecte general de l edifici o bé desenvolupat en forma d un o varis projectes específics. Garanteix el compliment del RITE i de qualsevol altra normativa que li pugui ser d aplicació. El seu contingut serà el que defineix l art.16 del RITE. Inclourà: a) Justificació de les solucions proposades b) Característiques dels equips i materials c) Verificacions i proves d) Instruccions d ús i manteniment Amb subjecció al projecte. Les modificacions, si n hi ha, s autoritzaran i documentaran per part de l instal lador autoritzat i el director de la instal lació, prèvia conformitat amb la propietat. Director de la instal lació: tècnic titulat competent. Instal lador autoritzat en instal lacions tèrmiques (carnet ITE). Empresa Instal ladoramantenidora autoritzada inscrita en el Registre d Empreses d Instal lacions tèrmiques, REITE. Instal lacions Classe 2, documentació final: - Impresos de sol licitud, model ITE 1. - Fotocopia DNI de la persona física signat de la sol licitud i del NIF del titular. - Croquis de l emplaçament geogràfic de la instal lació. - Projecte signat per Tècnic titulat competent i visat pel Col legi Professional corresponent. - Certificat d instal lació i proves de Classe 2, model ITE-2, signat tant per l empresa instal ladora com pel director d obra. - Declaració CE i certificació de conformitat dels equips a pressió de la instal lació tèrmica. - Declaració CE per a generadors de calors: calderes, generadors d aire calent i xemeneies modulars metàl liques. - Declaració CE i certificació de conformitat per a generadors de fred. - Contracte de manteniment. - Fotocopia de la instal lació existent, quan es tracti de reforma de la instal lació - Quan procedeixi, Certificat d inspecció inicial de la instal lació, amb qualificació de favorable, emès per una EIC habilitada. X X Cal adjuntar imprès ITE-1 registrat a la sol licitud de subministrament X Lliurada per l empresa instal ladora-mantenidora o pel Director de la instal lació: - Documentació final de la instal lació, registrada EIC. - Manual d ús i manteniment de la instal lació realment executada (1) Més informació i models d impresos ITE 1, ITE 2, ITE 3, ITE 5: (2) EIC Entitats d Inspecció i Control habilitades per la Generalitat de Catalunya per al control i inspecció de les instal lacions tèrmiques. Oficina Consultora Tècnica. Col legi d Arquitectes de Catalunya abril de 2008
49 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. CLIMATITZACIO CLIMATITZACIÓ (refrigeració / calefacció) 1. Reconeixement dels elements de la instal lació Instal lació comunitària Unitats exteriors: Canonades i cablejat - Coberta: centralitzada o individuals. - Patis, escala - Conductes per l interior dels habitatges Instal lació particular Unitats exteriors: - Balcons, terrasses (façanes) Unitats interiors Unitats compactes: Conductes d aire, si n hi ha: Elements terminals, si n hi ha: Control i regulació: - Murals, - De conductes (cel ras banys, rebedor, cuina) - Consola - De façana, de coberta (roof-toop) - Cel rasos - Plenums - Reixes i difusors - Termòstats, central de control 2. Dotació mínima Habitatge usat Habitatge nou No n hi ha No n hi ha 3. Requisits de la normativa actual segons la intervenció Requisits de la instal lació de climatització si n hi ha. Normativa d aplicació: CTE DB HE 2 Rendiment de les instal lacions tèrmiques àmbit d aplicació del DB Edificis inclosos en l àmbit d aplicació del CTE RD 1027/2007 RITE Reglamento de instalaciones térmicas en los edificios Nova instal lació Reforma de la instal lació: (S aplica el RITE a la part reformada) Instal lació existent: S aplica el RITE a la nova instal lació. Incorporació de nous subsistemes de calefacció o de producció de ACS o la modificació dels existents Equip generador de calor: substitució per un altre de diferents característiques Canvi del tipus d energia emprada o incorporació d energies renovables Canvi d ús previst de l edifici S aplica el RITE pel que fa al manteniment i inspecció. Ordenances municipals Medi ambient, soroll, paisatge urbà Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 1/3
50 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. CLIMATITZACIO Exigències tècniques de la instal lació de climatització, RITE RD 1027/2007 Benestar i Higiene Qualitat tèrmica de l ambient: - Estiu: Tª: ºC; Humitat relativa: % - Hivern: Tª 21-23ºC; Humitat relativa: % Qualitat de l aire interior habitatges CTE DB HS 3 Higiene Qualitat de l ambient acústic CTE DB HR Eficiència energètica Seguretat Rendiment energètic (*) Distribució de calor: aïllament tèrmic Regulació i control Comptabilització de consums (sistemes centralitzats) Recuperació d energia (a partir de 500 l/s) Utilització d energies renovables Generadors, sales de màquines, xemeneies, xarxes de canonades i conductes, seguretat d utilització (accessibilitat) Altres exigències Ordenances: ubicació, integració, soroll,... Materials i equips Característiques especificades a les Instruccions tècniques del RITE i remissió a normes UNE, EN per als següents elements (segons versió especificada en RITE, encara que existeixi una posterior): - Equips de climatització: tipus, rendiment, etiqueta energètica (A, B, C) - Ventiladors: UNE-EN Canonades: tipus de tub (UNE-EN 12208, plàstics), vàlvules, dilatadors, vas expansió, corrosió - Conductes: metàl lics UNE-EN 12237; aïllants UNE-EN Connexions a unitats terminals: UNE-EN Xemeneies: UNE-EN 1856; dimensionat UNE-EN 13384, UNE Control i regulació: UNE-EN ISO Criteris d aplicació de la normativa segons l abast i el tipus d intervenció Intervencions Àmbit intervenció objectiu Gran rehabilitació, rehabilitació integral Intervenció total a l edifici Ampliació de l edifici (remuntes) Canvi d ús Nova instal lació (particular o comunitària) Reforma de la instal lació: Ampliació de la potència (nous equips), substitució dels equips per uns altres de diferents característiques, modificació del sistema, Eliminació de les unitats exteriors de façana i col locació en coberta. Manteniment i conservació Canvi de gasos refrigerants (R 22 per R 407, R411, altres): pot implicar canvi d equip. Fixacions de les unitats exteriors a façana, coberta, estat general, altres... dins l àmbit DB HE-2 i del RITE dins de l àmbit del RITE donar compliment a les exigències del DB i del RITE (prestacions de la instal lació amb possibles limitacions) donar compliment a les exigències tècniques del RITE (algunes consideracions específiques per edificis existents) Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 2/3
51 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. CLIMATITZACIO 4. Controls i inspeccions obligatòries (tràmits i certificats) RITE i CCAA (Secretaria de Seguretat Industrial, Catalunya) Documentació tècnica de la instal lació (Art. 15 RITE) Certificat i Registre Projecte P 70 kw ITE 1 Memòria tècnica 5 kw P < 70 kw ITE 3, ITE 5 No cal presentar: P < 5 kw No cal P = Potència tèrmica nominal = Σ P individuals Manteniment (Capítol 6 i ITE 3 RITE) Certificat i Registre P kw Contracte de manteniment i director de manteniment anual P > 70 kw Contracte de manteniment per empresa mantenidora anual 5 kw P < 70 kw Manteniment per empresa mantenidora (anual) Inspecció de les instal lacions tèrmiques existents: (calendari a determinar per la CCAA) Generador Fred 12 kw P 70 kw A determinar P > 70 kw A determinar Calor 20 kw P 70 kw Gasos i altres combustibles renovables Cada 5 anys Altres combustibles Cada 5 anys P > 70 kw Gasos i altres combustibles renovables Cada 4 anys Altres combustibles Cada 2 anys P = Potència de la instal lació de cada titular Instal lació A determinar Cada 15 anys Més informació: veure document OCT Instal lacions tèrmiques. Procediment administratiu a Catalunya Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març-10 3/3
52 INSTAL LACIONS TÈRMIQUES: PROCEDIMENT ADMINISTRATIU A CATALUNYA (segons el RD 1027/2007 i la Instrucció 04/2008) DOCUMENTACIÓ TÈCNICA DE LES INSTAL LACIONS TÈRMIQUES (veure quadre de la classificació ) MEMÒRIA TÈCNICA (Instal lacions Classe 1) PROJECTE DE L EDIFICI EXECUCIÓ INSTAL LACIÓ DOCUMENTACIÓ TÈCNICA DOCUMENTS A PRESENTAR (1) Previsió de la instal lació en el projecte d edificació Amb subjecció a la memòria tècnica. Les modificacions, si n hi ha, s autoritzaran i documentaran per part de l instal lador autoritzat, prèvia conformitat amb la propietat. Instal lador autoritzat en instal lacions tèrmiques (carnet ITE). Empresa Instal ladoramantenidora autoritzada inscrita en el Registre d Empreses d Instal lacions tèrmiques, REITE. FINAL DE LA INSTAL.LACIÓ Instal lacions sense energia solar, Classe 1.1: - Certificat-Memòria de la instal lació, model ITE-3, emès per l empresa instal ladoramatenidora que hagi realitzat la instal lació. - Plànol o esquema de la instal lació. Instal lacions amb energia solar, Classe 1.2: - Certificat-Memòria de la instal lació, model ITE-5, emès per l empresa instal ladoramatenidora que hagi realitzat la instal lació. - Plànol o esquema de la instal lació. TRAMITACIÓ I POSADA EN SERVEI EIC (2) No cal X EMPRESA SUBMINISTRADORA X Cal adjuntar el certificat ITE-3 registrat a la sol licitud de subministrament X Cal adjuntar el certificat ITE-5 registrat a la sol licitud de subministrament LLIURAMENT AL TITULAR DOCUMENTACIÓ que formarà part del Llibre de l Edifici X Lliurada per l empresa instal ladora-mantenidora: - Documentació final de la instal lació, registrada EIC. - Manual d ús i manteniment X Lliurada per l empresa instal ladora-mantenidora: - Documentació final de la instal lació, registrada EIC. - Manual d ús i manteniment PROJECTE DE LA INSTAL LACIÓ (P >70kW) (Instal lacions Classe 2) Projecte redactat i signat per un tècnic titulat competent. Estarà integrat en el projecte general de l edifici o bé desenvolupat en forma d un o varis projectes específics. Garanteix el compliment del RITE i de qualsevol altra normativa que li pugui ser d aplicació. El seu contingut serà el que defineix l art.16 del RITE. Inclourà: a) Justificació de les solucions proposades b) Característiques dels equips i materials c) Verificacions i proves d) Instruccions d ús i manteniment Amb subjecció al projecte. Les modificacions, si n hi ha, s autoritzaran i documentaran per part de l instal lador autoritzat i el director de la instal lació, prèvia conformitat amb la propietat. Director de la instal lació: tècnic titulat competent. Instal lador autoritzat en instal lacions tèrmiques (carnet ITE). Empresa Instal ladoramantenidora autoritzada inscrita en el Registre d Empreses d Instal lacions tèrmiques, REITE. Instal lacions Classe 2, documentació final: - Impresos de sol licitud, model ITE 1. - Fotocopia DNI de la persona física signat de la sol licitud i del NIF del titular. - Croquis de l emplaçament geogràfic de la instal lació. - Projecte signat per Tècnic titulat competent i visat pel Col legi Professional corresponent. - Certificat d instal lació i proves de Classe 2, model ITE-2, signat tant per l empresa instal ladora com pel director d obra. - Declaració CE i certificació de conformitat dels equips a pressió de la instal lació tèrmica. - Declaració CE per a generadors de calors: calderes, generadors d aire calent i xemeneies modulars metàl liques. - Declaració CE i certificació de conformitat per a generadors de fred. - Contracte de manteniment. - Fotocopia de la instal lació existent, quan es tracti de reforma de la instal lació - Quan procedeixi, Certificat d inspecció inicial de la instal lació, amb qualificació de favorable, emès per una EIC habilitada. X X Cal adjuntar imprès ITE-1 registrat a la sol licitud de subministrament X Lliurada per l empresa instal ladora-mantenidora o pel Director de la instal lació: - Documentació final de la instal lació, registrada EIC. - Manual d ús i manteniment de la instal lació realment executada (1) Més informació i models d impresos ITE 1, ITE 2, ITE 3, ITE 5: (2) EIC Entitats d Inspecció i Control habilitades per la Generalitat de Catalunya per al control i inspecció de les instal lacions tèrmiques. Oficina Consultora Tècnica. Col legi d Arquitectes de Catalunya abril de 2008
53 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. ELECTRICITAT SUBMINISTRAMENT D ELECTRICITAT 1. Reconeixement dels elements de la instal lació Instal lació comunitària escomesa: aèria, soterrada CGP / LGA comptadors centralitzats derivacions individuals Instal lació particular comptadors a l interior de l habitatge quadre de comandament i elements de protecció circuits ubicació mecanismes i equips 2. Dotació mínima Habitatge usat subministrament: espais d accés a l habitatge: (D. 55/2009 Condicions d habitabilitat dels habitatges) Si l habitatge està situat en un nucli urbà, o té la possibilitat d estar connectat a una xarxa exterior de subministrament d energia elèctrica amb condicions econòmiques similars a les d un habitatge situat en nucli urbà. ha de tenir un sistema elèctric d il luminació de manera que quan s hi transiti quedi il luminat instal lació interior: Habitatge nou instal lació interior: no implica un risc per a les persones ni pertorbacions en el normal funcionament d altres instal lacions punts de llum endolls 1 a cada peça (amb interruptor independent) 1 per a cada aparell d equip obligatori 2 a la sala 2 a la cuina 4 a la sala amb equip de cuina 1 a cada habitació (D. 55/2009 Condicions d habitabilitat dels habitatges) segons el REBT vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió vigent grau d electrificació bàsic (5.750 W, elements de protecció, nombre de circuits, nombre de mecanismes i elements) grau d electrificació elevat ( W, elements de protecció, nombre de circuits, nombre de mecanismes i elements) Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /5
54 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. ELECTRICITAT Instal.lació elèctrica Xarxa de subministrament 2.- Escomesa 3.- Caixa general de protecció 4.- Columna muntant 5.- Conjunt de mesura 6.- Derivació individual 7.- Quadre general de comandament i protecció 8.- Instal.lació interior 9.- Posada a terra 10.- Caixa de connexió a terra 11.- Quadre general edifici Instal.lació elèctrica Xarxa de subministrament 2.- Escomesa 3.- Caixa general de protecció 4.- Línia repartidora 5.- Centralització de comptadors 6.- Derivació individual 7.- Quadre general de comandament i protecció 8.- Instal.lació interior 9.- Posada a terra 10.- Caixa de connexió a terra Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /5 1
55 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. ELECTRICITAT 3. Requisits de la normativa segons la intervenció Normativa d aplicació: RD 842/2002 Reglamento electrotécnico para baja tensión e instrucciones técnicas complementarias àmbit d aplicació del RD Noves instal lacions, les seves ampliacions i modificacions Instal lacions existents que siguin objecte de modificacions d importància, reparacions d importància i a les seves ampliacions. (mod. d importància: les que afectin a més del 50% de la potència instal lada) Instal lacions existents quan el seu estat, situació o característiques impliquin un risc greu per a les persones o els bens Instal lacions existents en el que fa referència al règim d inspeccions, encara que els criteris tècnics d aquestes inspeccions seran amb els corresponents als de la reglamentació amb que es varen aprovar. Normes Tècniques Particulars FECSA-ENDESA relatives a les instal lacions de xarxa i a les instal lacions d enllaç (DOGC ) Exigències de la instal lació Instal lacions elèctriques connectades a una font de subministrament en els límits de BT S estableixen les condicions tècniques i garanties per: - preservar la seguretat de les persones i dels bens - assegurar el normal funcionament de la instal lació i prevenir les pertorbacions en altres instal lacions i serveis - contribuir a la fiabilitat tècnica i a l eficiència econòmica de les instal lacions Es fixen les prescripcions elèctriques de les instal lacions, element i equips així com la previsió d espais i les condicions de pas de les mateixes Característiques per a: Materials i equips escomesa caixa general de protecció línia general d alimentació interruptor general de maniobra derivació individual comptadors interruptor de control de potència dispositius generals de comandament i protecció instal lació interior instal lació de posada a terra Característiques tècniques especificades en el Reglament i en les seves ITC i remissió a normes UNE, UNE-EN, EN... - conductors (diferents tipus i aïllaments...), bases de preses de corrent, tubs, safates, canaletes, dispositius de control, material elèctric, envolvent, lluminàries... Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /5
56 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. ELECTRICITAT Diferents tipus d intervencions: Criteris d aplicació segons l abast i tipus d intervenció Intervencions Àmbit intervenció objectiu Gran rehabilitació, rehabilitació integral Intervenció total a l edifici Ampliació de l edifici (remuntes) Canvi d ús Nova instal lació Ampliació de la instal lació Modificació de la instal lació - segons la part que afecta Canvis de titularitat instal lacions > 20anys Augment de potència dins l àmbit del REBT RD 842/2002, D 363/2004 i Instrucció 9/2004 Garantir els requisits tècnics i de seguretat establerts per la reglamentació i les seves instruccions tècniques. Canvis de titularitat instal lacions < 20anys Variacions de potència contractada (segons potència màx. registrada) S adopten els criteris de les reglamentacions per a les intervencions puntuals en instal lacions elèctriques existents 4. Controls i inspeccions obligatòries (tràmits i certificats) Documentació tècnica de la instal lació REBT (RD 919/2006) i D. 363/2004 Procediment administratiu per a l aplicació del REBT (Catalunya) Per a cada instal lació caldrà elaborar una documentació tècnica que defineixi les característiques de la instal lació i que en funció de les característiques serà un projecte o una memòria tècnica. Instal lació receptora (RD 919/2006) Certificat Projecte (tècnic competent, serà directament responsable que s adaptin a les disposicions reglamentàries) Memòria Tècnica de Disseny (instal lador autoritzat, es fa responsable de l estricta concordança amb la instal lació i que aquesta s ajusti a les exigències reglamentàries) instal lacions individuals P > 50kW instal lacions d enllaç i serveis comuns amb P > 100kW l ampliació de les instal lacions existents: - quan a causa de l ampliació, la instal lació resultant tingui una potència útil que necessiti projecte. - que varen requerir projecte, si en una o varies ampliacions es supera el 50% de la potència prevista en el projecte anterior les modificacions d importància de les instal lacions que per a la seva execució necessiten projecte (mod. importància: afecten a més del 50% de la potència màxima admissible). instal lacions individuals i comunes que no arriben als límits establerts anteriorment Certificat d instal lació elèctrica de BT Certificat d instal lació elèctrica de BT Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /5
57 Criteris d aplicació de la normativa vigent a les instal lacions existents. ELECTRICITAT Excepcionalment, per modificar les condicions de la pòlissa de subministrament d una instal lació existent, (quan aquesta sigui de les que requereixen Memòria Tècnica de Disseny) es podrà substituir el Certificat de la instal lació, pel Butlletí de reconeixement de la instal lació, en les condicions següents: Butlletí de reconeixement de les instal lacions a efectes de rehabilitació de locals (D. 363/2004 i Instrucció 9/2004 Condicions de seguretat en les instal lacions elèctriques de BT d habitatges ) Justificació de les condicions mínimes de seguretat d una instal lació elèctrica de BT modificacions de les condicions de contracte de subministrament elèctric per augment de potència quan es compleixi: - es mantingui l ús o l activitat - P màx. admissible després de la modificació 20kW - Tensió nominal corrent altern trifàsic 400V - Potencia final resultant no superi en més d un 50% la potència màx. admissible inicial canvis de titularitat per a instal lacions superiors a 20 anys i sense modificació de l activitat sol licituds de contracte de subministrament elèctric, en el supòsit en el que el termini de temps entre la baixa del nou titular i la nova alta no sigui superior a 1 any (i es compleixin les condicions del 1r punt) Butlletí de reconeixement Instal lacions elèctriques sense tràmit administratiu (D. 363/2004 ) variacions de potència contractada si no es supera la P màx. admissible registrada en el seu dia i no es modifica la instal lació existent. canvis de nom del titular, si no es modifica l ús, ni s altera essencialment les característiques tècniques i elèctriques de la instal lació i que faci referència a una instal lació amb antiguitat < 20 anys Caldrà que la instal lació disposi d interruptors magnetotèrmics adequats i de protecció contra contactes directes o indirectes amb elements de tensió Manteniment de les instal lacions receptores Els titulars de les instal lacions hauran de tenir en bon estat de funcionament les seves instal lacions i utilitzar-les segons les seves característiques i abstenir-se d intervenir per modificar-les. Les modificacions només podran ser realitzades per instal ladors autoritzats. Contracte de manteniment (amb empresa instal ladora degudament inscrita) Inspeccions periòdiques Per aquelles instal lacions que estiguin subjectes a inspeccions periòdiques: Revisions i emissions de dictamen de reconeixement anualment - instal lacions comuns d edificis d habitatges amb potència total instal lada > 100kW (Certificat d inspecció de la instal lació amb qualificació de favorable) Cada 10 anys Rehabilitació d edificis d habitatges: Adaptació de les instal lacions existents a les noves normatives març /5
58 INSTAL LACIONS ELÈCTRIQUES EN BAIXA TENSIÓ: PROCEDIMENT ADMINISTRATIU A CATALUNYA (segons el RD 842/2002 i la Instrucció 7/2003) DOCUMENTACIÓ PROJECTE DE L EDIFICI EXECUCIÓ TÈCNICA DE LES INSTAL LACIÓ INSTAL LACIONS ELÈCTRIQUES (veure quadre de la classificació ) DOCUMENTACIÓ DOCUMENTS A PRESENTAR MEMÒRIA TÈCNICA DE DISSENY (MTD) PROJECTE ELÈCTRIC (PE) Previsió de la instal lació en el projecte Projecte desenvolupat com a part del projecte general de l edifici o be en forma d un o varis projectes específics, signat per un tècnic competent i visat pel Col legi Professional. Aquest projecte garanteix el compliment del REBT, les seves Instruccions Complementaries i les del Departament d Indústria i Energia Instal lador autoritzat en: - categoria Bàsica (IBTB), o - categoria especialista (IBTE) segons les característiques de la instal lació a realitzar Empresa Instal ladora autoritzada inscrita en el Registre d Empreses. - Certificat d instal lació elèctrica emès per l empresa instal ladora autoritzada - Impresos de característiques (ELEC-1) - Memòria Tècnica i càlculs justificatius - Esquema unifilar - Croquis de l emplaçament i traçat de la instal lació - Imprès model ELEC-5 (només si existeix algun aparell o instal lació sotmès a una reglamentació específica) - Fotocopia del DNI o DIF del titular - Certificat d instal lació elèctrica emès per l empresa instal ladora autoritzada - Impresos de característiques (ELEC-1) - Projecte signada per Tècnic i visada pel Col legi Professional que correspongui - Certificat de Direcció i Acabament d Obra signat pel Tècnic i visat pel Col legi Professional - Imprès model ELEC-5 (només si existeix algun aparell o instal lació sotmès a una reglamentació específica) - Fotocopia justificativa del registre de la instal lació existent, quan es tracti d ampliació i/o modificació - Quan procedeixi, Certificat d inspecció inicial de la instal lació, amb qualificació de favorable, emès per una EIC concessionària. - Fotocopia DNI o DIF del titular - Contracte de manteniment quan s escaigui FINAL DE LA INSTAL.LACIÓ TRAMITACIÓ I POSADA EN SERVEI (1)EIC OCA EMPRESA SUBMINISTRADORA LLIURAMENT AL TITULAR DOCUMENTACIÓ X X X X (2) X (2) X més Documentació annexa (3) : Instruccions pel correcte ús i manteniment confeccionat per l empresa instal ladora que inclouran, com a mínim: - esquema unifilar - croquis del traçat de la instal lació - característiques tècniques dels equips i materials elèctrics instal lats X X X X X més Documentació annexa (3): Instruccions pel correcte ús i manteniment confeccionat per l empresa instal ladora que inclouran, com a mínim: - esquema unifilar - croquis del traçat de la instal lació - característiques tècniques dels equips i materials elèctrics instal lats (1) EIC Entitats d Inspecció i Control ; OCA Organisme de Control Autoritzat (RD 842/2002) (2) Excepció: Si es tracta d instal lacions receptores situades en edificis destinats preferentment a habitatges, comercials i d oficines, la documentació es podrà presentar directament a l empresa subministradora (3) Segons el REBT (RD 842/2002) aquesta Documentació annexa també caldrà lliurar-la a l EIC o OCA Oficina Consultora Tècnica. Col legi d Arquitectes de Catalunya novembre de 2003
CRITERIS GENERALS D APLICACIÓ DE LES NORMATIVES EN LA INTERVENCIÓ EN EDIFICIS EXISTENTS.
CRITERIS GENERALS D APLICACIÓ DE LES NORMATIVES EN LA INTERVENCIÓ EN EDIFICIS EXISTENTS. Edificis d habitatges Habitabilitat, Accessibilitat i Seguretat en cas d incendi 2010 COAC gener de 2010 Avís Legal
Más detallesGUIA TÈCNICA (Criteri d'interpretació de la Normativa de Protecció Contra Incendis)
1. OBJECTE Establir els criteris a tenir en compte en la justificació del compliment de la normativa relativa a resistència al foc de l estructura i evacuació dels ocupants. 2. ÀMBIT D'APLICACIÓ Intervencions
Más detalles1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés.
NOTA ACLARIDORA SOBRE LA DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER EFECTUAR ELS TRÀMITS ASSOCIATS A LES INSTAL LACIONS DE BAIXA TENSIÓ DAVANT DE LES EMPRESES DISTRIBUÏDORES ELÈCTRIQUES Aquesta nota sintetitza els criteris
Más detallesINSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012
INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/2011 21/12/2011 de DGEMSI Data: 24/05/2012 Instrucció de 6 abril de 2011 de la Direcció General d Energia, Mines i Seguretat Industrial: Estableix els criteris per a la realització
Más detallesDECRET 141/2012 CONDICIONS MÍNIMES D HABITABILITAT DELS HABITATGES I LA CÈDULA D HABITABILITAT
DECRET 141/2012 CONDICIONS MÍNIMES D HABITABILITAT DELS HABITATGES I LA CÈDULA D HABITABILITAT SEGONA OCUPACIÓ i APLICACIÓ PRÀCTICA Girona 5 d abril de 2013 1. Segona ocupació. Intervenció en edificis
Más detallesMEMÒRIA D ACTIVITATS DE RÈGIM D US:
MEMÒRIA D ACTIVITATS DE RÈGIM D US: TITULAR: EMPLAÇAMENT: Pàgina 1 de 7 MEMÒRIA 1.- ANTECEDENTS Nova activitat Activitat existent, canvi de titular Activitat existent, canvi d ús Activitat existent, canvi
Más detallesNORMATIVA URBANISTICA DE REFERENCIA
CONDICIONS TÈCNIQUES I D EMPLAÇAMENT PER LA IMPLANTACIÓ EN UN EDIFICI EXISTENT D UN ESTABLIMENT D ÚS RESIDENCIAL PUBLIC (PENSIÓ) AL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA. Definició ús residencial públic: Edifici
Más detallesTaula de manteniments i inspeccions obligatoris
Taula de s i inspeccions obligatoris Electricitat alta tensió (> 1.000 V) Gasos Liquats del Petroli (GLP) Dipòsits Ampolles Legionel la Dipòsits de productes químics desinfecció vas A partir de 1000 l
Más detallesANNEX II: NORMATIVA TÈCNICA (paràmetres de revisió per als projectes tècnics amb consideració d obra menor segons la OROM)
ANNEX II: NORMATIVA TÈCNICA (paràmetres de revisió per als projectes tècnics amb consideració d obra menor segons la OROM) Relació de paràmetres a comprovar segons normativa d aplicació CONDICIONS referides
Más detallesMANUAL. d ajuda en el PROCEDIMENT per a la tramitació. PROGRAMA REHABILITACIÓ 2014 Conveni Consorci Metropolità de l Habitatge CMH
MANUAL d ajuda en el PROCEDIMENT per a la tramitació de la sol licitud licitud de subvencions per Obres PROGRAMA REHABILITACIÓ 2014 Conveni Consorci Metropolità de l Habitatge CMH Barcelona, 1 de Setembre
Más detallesGeneralitat de Catalunya Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme Direcció General d Energia i Mines
INSTRUCCIÓ 7/2003 DE 9 DE SETEMBRE DE LA DIRECCIÓ GENERAL D ENERGIA I MINES SOBRE PROCEDIMENT ADMINISTRATIU PER A L APLICACIÓ DEL REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ. La disposició final tercera
Más detallesInforme de la Inspecció Tècnica
ITE-903/2 Informe de la Inspecció Tècnica Identificació de l expedient Data de la inspecció Any de construcció Tipus de via Nom de la via Número Bloc Escala Codi Postal Població Província Referència Cadastral
Más detallesOrdenança Fiscal núm. 17
Ordenança Fiscal núm. 17 Taxa per subministrament d aigua potable Article 1.- Fonament i naturalesa. D acord amb els articles 133.2 l 142 de la Constitució i l article 106 de la Llei 7/1985, de 2 d abril,
Más detallesCitelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds
Más detallesMODIFICACIÓ DELS REQUISITS PER L APLICACIÓ DE REGLES D INVERSIÓ DEL SUBJECTE PASSIU
Per Reial Decret 828/2013, de 25 d octubre s han modificat diversos articles del Reglament de l IVA, que afecten a la justificació documental de l aplicació de les regles d inversió del subjecte passiu
Más detallesLlei 24/2015: protocols i procediments d aplicació
Llei 24/2015: protocols i procediments d aplicació L objectiu d aquesta guia informativa és descriure el protocol elaborat entre els diferents actors per garantir la implementació de les mesures corresponents
Más detallesCriteris sobre l aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió
Criteris sobre l aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió OO. Àmbit general 00-01 En l Annex 3 de la Guia tècnica del REBT, en el càlcul de la Corrent de Curtcircuit (I cc ) es considera
Más detallesENQUESTES SATISFACCIÓ 2014
ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ÍNDEX 1.-Enquestes Satisfacció... pàg. 1 2.-Resultats de les enquestes... pàg. 1 2.1-Enquestes als usuaris... pàg. 1 2.2-Enquestes als familiars...
Más detallesMEMÒRIA VALORADA PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRE DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 2on.
MEMÒRIA VALORADA PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRE DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 2on. ÍNDEX 1. MEMÒRIA 1.1.- OBJECTE 1.2.- DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL LACIONS ACTUALS 1.3.- DESCRIPCIÓ
Más detallesProcediment de neteja i manteniment d equipaments de gestió directa
A. OBJECTE B. ABAST C. REFERÈNCIES D. RESPONSABILITATS E. DESCRIPCIÓ DEL PROCEDIMENT E.1 Neteja i manteniment del coll d Estenalles. E.2 Neteja i manteniment de l oficina del parc a la Mata. E.4. Del seguiment
Más detallesEXPEDIENT D UNA ACTIVITAT INNÒCUA
EXPEDIENT D UNA ACTIVITAT INNÒCUA Promotor: xxxx Adreça: Població: Data: xxxx xxxx xxxx MEMÒRIA DESCRIPTIVA. La present documentació té per finalitat definir les característiques de l activitat de botiga
Más detalles5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.
MODELS DE MATRÍCULA EN ELS ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI (aprovada per la CACG en data 21 de desembre de 2009 i per Consell de Govern de 25 de maig de 2010, i modificada per la CACG
Más detallesPer tal d impartir els ensenyaments del sistema educatiu, la normativa corresponent determina els requisits mínims d espais.
Resolució del Director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, per la qual es determina la superfície dels espais per impartir els cicles de formació professional bàsica
Más detallesAplicació a Catalunya de la ITC AEM 1 Ordre EMO/254/2013 Departament d Empresa i Ocupació
Aplicació a Catalunya de la ITC AEM 1 Ordre EMO/254/2013 Departament d Empresa i Ocupació Subdirecció General de Seguretat Industrial 14 de novembre de 2013 Aplicació a Catalunya de la nova ITC AEM 1 Algunes
Más detallesLLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS
LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS Ernest Valls Ajuntament de Tortosa LLEI 3/1998 És la nova Llei d Intervenció Integral de l Administració Ambiental, transposició de la Directiva Europea IPPC,
Más detallesRD 1565/2010. Novetats normatives en relació amb la tecnologia solar fotovoltaica
KPMG Abogados Departament d Energia RD 1565/2010. Novetats normatives en relació amb la tecnologia solar fotovoltaica 14 de desembre 2010, Barcelona 1 . Novetats normatives en relació amb la tecnologia
Más detalles04.JUL.17. El bar de les instal lacions esportives municipals: singularitats i tractament d'aquest punt de trobada
04.JUL.17 El bar de les instal lacions esportives municipals: singularitats i tractament d'aquest punt de trobada Normativa titulars establiments alimentaris Normativa General (àmbit europeu) - Reglament
Más detallesImplantació de sistemes d aigües grises
Sant Cugat del Vallès Implantació de sistemes d aigües grises Marta Oliver Qualitat i Planificació Ambiental Servei de Medi Ambient 24 de març de 2015, Sant Cugat del Vallès 1. Perquè una ordenança d estalvi
Más detallesNou marc d ordenació turística de Catalunya. Barcelona, 14 de juliol de 2015
Nou marc d ordenació turística de Catalunya Barcelona, 14 de juliol de 2015 Antecedents En el marc del que ens indica el Pla Estratègic de Turisme 2013-2016 i segons la Llei de simplificació administrativa,
Más detallesPROJECTE PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRES DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 3er.
PROJECTE PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRES DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 3er. ÍNDEX 1. MEMÒRIA 1.1.- OBJECTE 1.2.- DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL LACIONS ACTUALS 1.3.- DESCRIPCIÓ DE L
Más detallesANNEX 29: Honoraris col legi d arquitectes
ANNEX 29: Honoraris col legi d arquitectes BAREMS ORIENTATIUS D HONORARIS Actualització dels barems en funció de les noves condicions pels nous treballs endegats pels arquitectes (Acord de Junta General
Más detallesLa normativa i la regulació dels abocaments. Jornada tècnica sobre els aspectes mediambientals de les almàsseres
La normativa i la regulació dels abocaments Jornada tècnica sobre els aspectes mediambientals de les almàsseres Departament d Autoritzacions d Abocaments Dimecres, 14 d abril de 2010 1 Què és un abocament
Más detallesSOL.LICITUD DE SUBVENCIÓ PER A LA REPARACIÓ I PINTURA DE LES FAÇANES D EDIFICIS D HABITATGES A VILA-SECA
SOL.LICITUD DE SUBVENCIÓ PER A LA REPARACIÓ I PINTURA DE LES FAÇANES D EDIFICIS D HABITATGES A VILA-SECA SOL LICITANT: NOM NIF REPRESENTANT: NOM NIF DADES PER A NOTIFICACIONS: Titular de l adreça: Adreça:
Más detallesInstal lacions solars fotovoltaiques
Electricitat i electrònica Instal lacions solars fotovoltaiques CFGM.EE10.M06/0.09 CFGM - Instal lacions elèctriques i automàtiques CFGM - Instal lacions elèctriques i automàtiques Instal lacions solars
Más detallesDIAGRAMA PARA PROTEGER A LAS PERSONAS Y AL MEDIO AMBIENTE DE LA ACTIVIDAD A ESTUDIAR. EXTERIOR ACTIVIDAD
DIAGRAMA PARA PROTEGER A LAS PERSONAS Y AL MEDIO AMBIENTE DE LA ACTIVIDAD A ESTUDIAR. OBJETIVO Posterior R.D. 1367/2007 24-10-2007 Anterior R.D. 1367/2007 24-10-2007 B2 del anexo III del R.D. 1367/2007
Más detallesDocumentació, certificats i rètols dels que ha de disposar un local de concurrència pública/comercial alimentari.
DR ENGINYER ATANASI JORNET SL B65844540 Tel.93 246 61 92 info@atanasijornet.com www.atanasijornet.com F0015ACTREV00 Documentació, certificats i rètols dels que ha de disposar un local de concurrència pública/comercial
Más detallesEl futur centre cívic casal de joves
El futur centre cívic casal de joves Proposta d alternatives Ajuntament de Cardona Oficina Tècnica d Equipaments i Infraestructures Juliol 2008 Índex 1. Emplaçament i objectius 2. Estat actual edifici
Más detallesII CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE. EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s)
II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s) Cosmocaixa, Barcelona, 22 i 23 de març de 2017 EL MUNICIPI DEL
Más detallesNOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ
NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6
Más detallesDECRET 141/2012 CONDICIONS MÍNIMES D HABITABILITAT DELS HABITATGES I LA CÈDULA D HABITABILITAT Principals modificacions en la tramitació
DECRET 141/2012 CONDICIONS MÍNIMES D HABITABILITAT DELS HABITATGES I LA CÈDULA D HABITABILITAT Principals modificacions en la tramitació Direcció de Qualitat de l Edificació i Rehabilitació de l Habitatge
Más detallesProjecte/Treball Fi de Carrera
Projecte/Treball Fi de Carrera Estudi: Enginyeria Tècn. Ind. Electrònica Ind. Pla 2002 Títol: El confort a través de la domòtica Document: 3. Alumne: Meritxell Arbós Camps Director/Tutor: Bianca Mariela
Más detallesMESURES DE FOMENT A LA REHABILITACIÓ D'EDIFICIS D'HABITATGES A CATALUNYA. Diputació de BCN Curs de Serveis d Habitatge 30 de gener de 2014
MESURES DE FOMENT A LA REHABILITACIÓ D'EDIFICIS D'HABITATGES A CATALUNYA Diputació de BCN Curs de Serveis d Habitatge 30 de gener de 2014 2 MARC LEGAL ACTUAL PER ACCEDIR ALS AJUTS DE REHABILITACIÓ Llei
Más detallesLa biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada
La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada Índex: 1. Dalkia Catalunya 2. Referències de xarxes de calor i instal lacions 3. Disseny,
Más detallesORDRE FOM 2861/2012 de 13 de desembre
ORDRE FOM 2861/2012 de 13 de desembre (BOE núm. 5 de cinc de gener de 2013) per la qual es regula el control administratiu exigible per la realització de transport públic de mercaderies per carretera.
Más detallesFonaments de la gestió local del cicle de l'aigua
Fonaments de la gestió local del cicle de l'aigua Catàleg de serveis del Servei d'equipaments i Espai Públic Barcelona, 15 de Març de 2016 Índex 1. Introducció 2. Plans directors d abastament Inventari
Más detallesCERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS
CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS Divisió de Gestió Energètica Institut Català d Energia Gener 2014 1 NOU PROCEDIMENT PROCEDIMENT DE CERTIFICACIÓ A) Perquè es fan ara aquests canvis? Atesa
Más detallesPROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16
PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16 Comitè d Àrbitres Federació Catalana de Basquetbol Índex 1. Introducció 2. Motivació 3. Mètode 4. Objectius 5. Els mentors 6. Els mentoritzats 7. Els responsables
Más detallesEL PORTAL DE CONCILIACIONS
EL PORTAL DE CONCILIACIONS http://conciliacions.gencat.cat El Departament de Treball ha posat en funcionament el portal de conciliacions per fer efectiu el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l Administració
Más detallesL ús eficient de l energia a la llar
L ús eficient de l energia a la llar L ús eficient de l energia a la llar Introducció Eficiència energètica a la llar Calefacció Aigua calenta sanitària Electrodomèstics Il luminació Eficiència energètica
Más detallesNORMES DE FUNCIONAMENT DE LA TAULA DEL TAXI
PREÀMBUL NORMES DE FUNCIONAMENT DE LA TAULA DEL TAXI El servei de taxi constitueix un servei públic de viatgers amb vehicles d una capacitat fins a nou places, inclosa la persona que condueix, que s efectua
Más detallesPLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PER AL CONTRACTE DE SUBMINISTRAMENT D ENERGIA ELÈCTRICA EN BAIXA TENSIÓ DE L AJUNTAMENT DE...
PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PER AL CONTRACTE DE SUBMINISTRAMENT D ENERGIA ELÈCTRICA EN BAIXA TENSIÓ DE L AJUNTAMENT DE... I ELS SEUS ÒRGANS DE GESTIÓ DEPENDENTS OBJECTE...3 S I PUNTS DE
Más detallesEl Codi tècnic de l edificació (CTE)
Gabinet Tècnic El Codi tècnic de l edificació (CTE) Abril 2006 Què és el Codi tècnic? El Codi tècnic (CTE) és el document normatiu que fixa a partir d'ara les exigències bàsiques de qualitat dels edificis
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència cientificotecnològica 2 Criteris de correcció dels ítems de resposta oberta 1. Consideracions generals Els ítems de la prova d avaluació són de
Más detallesFITXA NÚM. 30 1/8 LOCALITZACIÓ TOPOGRÀFICA. ADREÇA PRINCIPAL: Guernica, Pl. de, ADREÇA SECUNDARIA: Riera Blanca, C.
FITXA NÚM. 30 1/8 LOCALITZACIÓ TOPOGRÀFICA ADREÇA PRINCIPAL: Guernica, Pl. de, 4-12 ADREÇA SECUNDARIA: Riera Blanca, C. de la, 36 i 44 FITXA NÚM. 30 2/8 DADES DE BASE ADREÇA PRINCIPAL: Guernica, Pl. de,
Más detallesMarc urbanístic: Pla Especial del Port Aprovació definitiva: 25 de maig 2007, després d una ampli procés participatiu Desenvolupament: cal la redacció
Front marítim de Vilanova i la Geltrú (plaça del Port) Abril 2014 Marc urbanístic: Pla Especial del Port Aprovació definitiva: 25 de maig 2007, després d una ampli procés participatiu Desenvolupament:
Más detallesData 16 de juliol de Data aprovació Comitè Executiu 05 de juliol de 2010
PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PER DUR A TERME EL DISSENY, LA CONSTRUCCIÓ I ADAPTACIÓ DE L STAND PROMOCIONAL DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE MALLORCA EN ELS SALONS NÀUTICS DE GÈNOVA, PARÍS I DUSSELDORF. Núm.
Más detallesLA PROTECCIÓ DE LA PROPIA IMATGE
LA PROTECCIÓ DE LA PROPIA IMATGE LEGISLACIÓ aplicable: A) Art. 18.1 de la Constitució Espanyola. B) Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig de protecció civil a l honor, a la intimitat personal i familiar i
Más detallesUNITAT PLANTILLES I FORMULARIS
UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS 1 Plantilles Una plantilla és un patró d arxius que s utilitza per crear els documents de forma més ràpida i senzilla. Tot document creat amb Ms Word està basat en una plantilla.
Más detallesElectrotècnia. CFGM - Instal lacions elèctriques i automàtiques. Electricitat i electrònica CFGM.IEA.M10/0.10
Electricitat i electrònica Electrotècnia CFGM.IEA.M10/0.10 CFGM - Instal lacions elèctriques i automàtiques Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada i
Más detallesBona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària. Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú
Bona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú Barcelona, 18 de juny de 2013 Vilanova i la Geltrú Capital comarca Garraf 66.591 habitants Cens 2012: 837 establiments
Más detallesBASES REGULADORES DE L OCUPACIÓ TEMPORAL DEL DOMINI PÚBLIC MUNICIPAL, PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI BARRA DE BAR DURANT LA FESTA MAJOR 2017.
BASES REGULADORES DE L OCUPACIÓ TEMPORAL DEL DOMINI PÚBLIC MUNICIPAL, PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI BARRA DE BAR DURANT LA FESTA MAJOR 2017. L article 57.1 del Decret 336/1988, de 17 d octubre, pel que
Más detallesAtenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0.
Serveis socioculturals i a la comunitat Atenció sanitària CFGM.APD.M02/0.13 CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció
Más detallesFASE 2a. ESTRATÈGICA ESQUEMA PMK PAS 4 MATRIU D ANSOFF
FASE 2a. ESTRATÈGICA ESQUEMA PMK PAS 4 MATRIU D ANSOFF Estratègies genèriques d ANSOFF La matriu d Ansoff, és s un model útil i senzill per avaluar les diferents opcions i oportunitats de creixement de
Más detallesA.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT
A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT PLA DE MILLORA URBANA PMU 13 : Carrer Barcelona Novembre 2010, Aprovació inicial Girona EQUIP REDACTOR: TALLER D ARQUITECTURA I TERRITORI José González Baschwitz, arquitecte
Más detallesEL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7
EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7 C O N T R O L Fa referència a 2 tipus de MESURES DE CONTROL. a) En l elaboració del propi pmk. Qualitativament i quantitativa. b) En l execució del pmk en cada
Más detallesCondicions específiques de prestació del tauler electrònic d anuncis i edictes: e TAULER
Condicions específiques de prestació del tauler electrònic d anuncis i edictes: pàg 2/6 Índex CONDICIONS ESPECÍFIQUES DE PRESTACIÓ DEL SERVEI... 3 1. OBJECTE... 3 2. ÀMBIT SUBJECTIU DE PRESTACIÓ DEL SERVEI...
Más detallesAJUNTAMENT DE FLAÇÀ MAS D EN COSTA CATÀLEG ESPECÍFIC DE MASIES I CASES RURALS SUSCEPTIBLES DE RECONSTRUCCÍÓ O REHABILITACIÓ, I ALTRES ALTRES 1
1 ALTRES 1 Habitatge unifamiliar i annexes Finals del segle XX Habitatge Habitatge Camí rural pavimentat INFRASTRUCTURES I SERVIS DISPONIBLES Electricitat, telefonia MAS D EN COSTA Nº cadastre : 003-00028
Más detallesModel català d atenció integrada social i sanitària
Model català d atenció integrada social i sanitària Albert Ledesma Castelltort Director del Pla interdepartamental d atenció i interacció social i sanitària Barcelona, juliol 2014 Pla interdepartamental
Más detallesInformació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres
Informació complementària Documents per a l organització i la gestió dels centres 2014-2015 Setembre 2014 Desenvolupament del currículum: Competències bàsiques L ordenació curricular de l etapa de l educació
Más detallesManual de l usuari. Servei de Pèrits judicials i tercers per l Administració
Manual de l usuari Servei de Pèrits judicials i tercers per l Administració Manual de l usuari. Servei de Pèrits judicials i tercers per l Administració Revisió 3 Data d aprovació 23.12.2009 Edició Desembre
Más detallesEL NOU REGLAMENT ELECTROTÈCNIC DE BAIXA TENSIÓ (R.D.
EL NOU REGLAMENT ELECTROTÈCNIC DE BAIXA TENSIÓ (R.D. 842/2002) Principals modificacions Oficina Consultora Tècnica Col legi d Arquitectes de Catalunya PRINCIPALS MODIFICACIONS DEL NOU REGLAMENT ELECTROTÈCNIC
Más detallesTàrrega, 20 de febrer de 2013 REQUISITS I AUTORITZACIONS PER A LA COMERCIALITZACIÓ DE MEDICAMENTS VETERINARIS
Tàrrega, 20 de febrer de 2013 REQUISITS I AUTORITZACIONS PER A LA COMERCIALITZACIÓ DE MEDICAMENTS VETERINARIS Eva Soler Sellés Veterinària Servei d Alimentació Animal i Seguretat de la Producció Ramadera
Más detallesÍndex de diapositives
Índex de diapositives Què en saps de? La construcció El mètode de projectes Pla de treball Diagrama del mètode de projectes L avaluació del projecte Activitat 2 La documentació Descripció i anàlisi del
Más detallesDossier de reforç. Visitem la cotxera de metro
Dossier de reforç Visitem la cotxera de metro Reforç 1 El continu anar i venir dels trens Cada dia, uns 120 trens, compostos per cinc cotxes cadascun, transporten més d un milió de persones pels més de
Más detallesLa construcció sostenible d edificis
La construcció sostenible d edificis Construcció sostenible d equipaments a Santa Perpètua de Mogoda 30 EDIFICIS PÚBLICS: ESTRUCTURATS EN EIXOS CÍVICS, AMB ARQUITECTURES SOSTENIBLES I SEGONS L ADMINISTRACIÓ
Más detalles1) Evolució històrica dels indicadors d ingressos familiars.
NOTA EXPLICATIVA DE LA PONDERACIÓ DELS INGRESSOS FAMILIARS DE LES LLARS DE CATALUNYA PER A CONSIDERAR-LES BENEFICIÀRIES DELS PROGRAMES D HABITATGE DE LA GENERALITAT 1) Evolució històrica dels indicadors
Más detallesMODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL DE LLANÇÀ (Text refós)
Modificació puntual del Pla General de LLançà Ajuntament de Llançà arq. J.Oriol Pau Buch Xavier de Cáceres Ainsa Octubre 2005 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL DE LLANÇÀ (Text refós) D acord amb l article
Más detallesGEOTÈRMIA PASSIVA: Aerogeotèrmia, tecnologies i exemples
19 ABRIL JORNADA GEOTERMIA DE BAIXA ENTALPIA, COEIC Joan Escuer GEÓLEG CONSULTOR GEOTÈRMIA PASSIVA: Aerogeotèrmia, tecnologies i exemples ÍNDEX GEOTERMIA PASSIVA (AEROGEOTÈRMIA, GEOTÈRMIA CLIMÀTICA). TIPOLOGIES
Más detallesCriteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008
Criteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008 COS: mestres de primària ESPECIALITAT: Música Prova única Part A: Desenvolupament per escrit d
Más detallesCOMUNITAT DE VEÏNS I VEÏNES
COMUNITAT DE VEÏNS I VEÏNES COMUNITAT DE PROPIETARIS I PROPIETÀRIES La legislació de propietat horitzontal s aplica a les comunitats que disposin de títol constitutiu. És una propietat que suposa un dret
Más detallesEl desenvolupament d aquest sector suposa la creació d un nou generador de mobilitat, conseqüència de:
Informe relatiu a l estudi d avaluació de la mobilitat generada del Pla de Millora Urbana per a l ordenació dels terrenys situats a la plaça d Ernest LLuch núm. 5 Municipi de Barcelona Sol licitant: Ajuntament
Más detallesLes Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra
23 de febrer de 2012 Les Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra Adjunt a Director General d Agefred 1. Presentació Agefred Agefred és una
Más detallesVALORACIÓ DE LA PARCEL LA INDUSTRIAL CARRETERA C 15, KM 2 SECTOR INDUSTRIAL MASIA EN NOTARI PIRELLI VILANOVA I LA GELTRÚ SITUACIÓ EMPLAÇAMENT
VALORACIÓ DE LA PARCEL LA INDUSTRIAL CARRETERA C 15, KM 2 SECTOR INDUSTRIAL MASIA EN NOTARI PIRELLI VILANOVA I LA GELTRÚ SITUACIÓ VILANOVA I LA GELTRÚ EMPLAÇAMENT PARCEL LA DADES DEL CADASTRE Dades del
Más detallesELS ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL A CATALUNYA ASPECTES LEGALS
ELS ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL A CATALUNYA ASPECTES LEGALS Isabel Miquel Macià ECAE 23 de novembre de 2010 ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL AGROTURISME: titular amb rendes agràries ALLOTJAMENT RURAL:
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesEines per a l eficiència energètica Eines per a l eficiència energètica
Eines per a l eficiència energètica 6 de juliol de 2017 Estat actual de la certificació energètica i erros més habituals Ainhoa Mata i Pérez Cap d Unitat d Edificis Institut Català d Energia OBSERVATORI
Más detallesNota informativa sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l exercici de 2014
Nota informativa sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l exercici de 2014 1. Àmbit subjectiu Els procediments que es detallen en aquesta nota són d aplicació als ens locals i als ens
Más detallesComprovació i Instal lació de la màquina virtual de Java per a el correcte funcionament de l applet de signatura
Comprovació i Instal lació de la màquina virtual de Java per a el correcte funcionament de l applet de signatura Índex 1. Introducció... 3 2. Comprovació... 3 Cas 1: Instal lació correcta... 3 Cas 2: Instal
Más detallesMPGO Ampliació centre docent C. Damià Campeny cantonada C. Sant Agustí EMPLAÇAMENT
Ajuntament de Mataró R E S U M gener 2013 Modificació puntual del Pla General d ordenació: Ampliació del centre educatiu situat al c. DAMIÀ CAMPENY cantonada c. SANT AGUSTÍ 1. OBJECTE I FINALITAT. Ampliar
Más detallesAccés a l assistència sanitària de cobertura pública a les persones estrangeres empadronades a Catalunya que no tenen la condició d assegurat o
Accés a l assistència sanitària de cobertura pública a les persones estrangeres empadronades a Catalunya que no tenen la condició d assegurat o beneficiari del Sistema Nacional de Salut Barcelona, 30 de
Más detallesSETMANA DE L ENERGIA 2017 Recursos de l Institut Català d Energia
SETMANA DE L ENERGIA 2017 Recursos de l Institut Català d Energia PARTICIPACIÓ SETMANA DE L ENERGIA ITINERÀNCIES SE 16 SETMANA DE L ENERGIA 2015 SETMANA DE L ENERGIA 2016 CAMPANYA DE COMUNICACIÓ SE 17
Más detallesGuia para mascotas: Web de establecimientos. Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz
Guia para mascotas: Web de establecimientos Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz Index 1. Introducció 2. Objectius 3. Pàgines del treball 4. Desenvolupament del
Más detallesAquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.
UNITAT ART AMB WORD 4 SmartArt Els gràfics SmartArt són elements gràfics que permeten comunicar informació visualment de forma molt clara. Inclouen diferents tipus de diagrames de processos, organigrames,
Más detallesPLA DIRECTOR DE LA URBANITZACIÓ DEL SECTOR DE SANT CARLES LA ROCA DEL VALLÈS-LLINARS DEL VALLÈS-ARGENTONA-DOSRIUS. Ajuntament La Roca del Vallès
PLA DIRECTOR DE LA URBANITZACIÓ DEL SECTOR DE SANT CARLES LA ROCA DEL VALLÈS-LLINARS DEL VALLÈS-ARGENTONA-DOSRIUS Ajuntament La Roca del Vallès 4 TERMES MUNICIPALS: -LA ROCA DEL VALLÈS -LLINARS DEL VALLÈS
Más detallesNORMES DE COTITZACIÓ PER ANY 2017
NORMES DE COTITZACIÓ PER ANY 2017 Ens plau informar-lo que en data 11 de febrer s ha publicat la Ordre ESS / 106/2017, de 9 de febrer, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat
Más detallesTema 2. Els aparells de comandament elèctrics.
2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar
Más detallesORDENANÇA REGULADORA DE LA CARTA DE COLORS DEL NUCLI ANTIC DE BANYOLES
ORDENANÇA APROVADA DEFINITIVAMENT EL DIA 15/09/09 PUBLICAT EN EL BOP Nº 214 DE 09/11/09 ENTRADA EN VIGOR EL DIA 27/11/09 ORDENANÇA REGULADORA DE LA CARTA DE COLORS DEL NUCLI ANTIC DE BANYOLES ORDENANÇA
Más detallesRemodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)
Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Districte de Sant Martí Juliol de 2013 BIM/SA Barcelona d Infraestructures Municipals La
Más detallesESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat
Más detalles