- ELS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT -

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "- ELS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT -"

Transcripción

1 - ELS - Què són els mecanismes? Es poden definir com dispositius que reben una energia d entrada i a través d un sistema de transmissió i/o transformació del realitzen un treball. En els mecanismes podem trobar tres tipus diferents de moviments: Moviment circular o rotatori, com en d una roda. Moviment lineal o rectilini, com el de una porta corredera. Moviment alternatiu, és un moviment d anada i tornada, un vaivé, com el del capçal d una maquina de cosir. Moviment circular del pinyó Moviment lineal de la cremallera Moviment alternatiu del capçal A partir del que fan amb el moviment d entrada, els mecanismes els podem dividir en dos grans grups: 1. Mecanismes de transmissió del moviment Son aquells en els que es troba el mateix tipus de moviment a l entrada com a l eixida. El que fan estos tipus de mecanismes és augmentar o disminuir la magnitud del moviment o variar el sentit d este. 2. Mecanismes de transformació del moviment Son aquells en els que es transforma el moviment, i per tant, el tipus de moviment a l entrada del mecanisme és diferent al que trobem a l eixida. 1. Mecanismes de transmissió del moviment Són aquells en els que el moviment que hi ha a l entrada del mecanisme és el mateix que es troba a l eixida d este. Sistema de Politges Sistema de caragol sense fi Sistema d engranatges - Pàgina 1 -

2 Relació de transmissió (RT) És la relació existent entre l entrada (o element motriu) i l eixida (element conduit) del mecanisme de transmissió del moviment. Es pot calcular a partir de diferents dades depenent del tipus de mecanisme que es tracte. Si es disposa de les velocitats d entrada (ne) i sortida (ns) del sistema en revolucions per minut (rpm) = Exemple: Si ne = 25 rpm i ns = 100 rpm = 100!"# = 25!"# = 4 La relació de transmissió no té unitat de mesura. Es disposa d un sistema de politges on les dades són els diàmetres (D) d estes. = De Diàmetre de la politja motriu o d entrada. Ds - Diàmetre de la politja conduïda o de sortida. Exemple: Si De = 75 cm i Ds = 300 cm = 75!" = 300!" = 0,25 La relació de transmissió no té unitat de mesura. - Pàgina 2 -

3 Es disposa d un sistema d engranatges on les dades són els número de dents (Z) de cada engranatge. Ze Número de dents de la roda dentada motriu o d entrada. = Zs - Número de dents de la roda dentada conduïda o de sortida. Exemple: Si Ze = 10 i Zs = 50 = = = 0,20 La relació de transmissió no té unitat de mesura. Tipus de sistemes de mecanismes de transmissió del moviment segons la Relació de transmissió (RT) a. Sistemes Multiplicadors: Són aquells sistemes que tenen una RT > 1. La velocitat a l eixida del sistema és sempre major que la que ens trobem a l entrada d este. b. Sistemes Reductors: Són aquells sistemes que tenen una RT < 1. La velocitat a l eixida del sistema és sempre menor que la que ens trobem a l entrada d este. c. Sistemes Mantenidors: Són aquells sistemes que tenen una RT = 1. La velocitat a l eixida del sistema és sempre igual que la que ens trobem a l entrada d este. Es tracta de sistemes on generalment es busca realitzar un canvi de sentit en el moviment sense afectar a la seua velocitat. - Pàgina 3 -

4 Tren d engranatges És un sistema format per mes de dos engranatges. Existixen dos tipus de trens d engranatges: Simple: Format per rodes que engranen entre si en el mateix plànol. De vegades s utilitza una roda denominada boja que es situa entre dos rodes d un sistema d engranatges i que té com a missió variar el sentit de gir de la roda arrossegada sense afectar a la relació de transmissió del sistema. Compost: Format per rodes que engranen dos a dos. Tren d engranatges simple Tren d engranatges compost Per a calcular la relació de transmissió en un tren d engranatges s ha de seguir els següents passos: 1. Identificar quina és la roda motriu i per tant, la direcció de transmissió del moviment. 2. Localitzar els punts de fricció entre les rodes. Per cada punt de fricció que afecta a dos rodes es calcula una relació de transmissió parcial com si sols existiren eixes dos rodes i ignorant la resta. Z2 Punt de fricció 1 - "! = = Punt de fricció 2 - "! = = Z1 Z3 Z4 Punts de fricció entre les rodes dentades 3. La relació de transmissió total del sistema ve donada pel producte de totes les relacions parcials que té el sistema.!"!#$ = "! "! "! "! "!!"!#$ = "! "! (!"#!"!"#$%&!"!#$%!) - Pàgina 4 -

5 Caragol sense fi Sistema de transmissió del moviment format per dos elements que engranen entre si: Caragol sense fi: Peça cilíndrica que disposa d una o mes ranures o filets enrotllats de forma helicoïdal. Corona: Roda dentada amb dents que engranen les ranures del caragol sense fi. En este tipus de mecanisme el caragol sempre actua com a element motriu i la corona com l element arrossegat. Per tant la relació de transmissió en un caragol sense fi és: = = "#"$%& "#"$% Zcaragol - Número de ranures que engranen completament amb les dents de la corona Zcorona - Número de dents de la corona Este tipus de mecanisme es sol utilitzar com a reductor de moviment. - Pàgina 5 -

6 2. Mecanismes de transformació del moviment Són aquells mecanismes en els que el moviment que hi ha a l entrada del mecanisme és distint al que es troba a l eixida d este. Segons els tipus de moviment que intervenen els podem classificar en: A. Mecanismes de transformació del moviment circular en rectilini: El pinyó- cremallera. El caragol- femella. B. Mecanismes de transformació del moviment circular en rectilini alternatiu: La Biela- manovella i el cigonyal. La lleva. La roda excèntrica. A. Mecanismes de transformació del moviment circular en rectilini El pinyó- cremallera Mecanisme constituït per una roda dentada anomenada pinyó i per una barra dentada denominada cremallera que encaixa amb el pinyó. Pinyó Cremallera Es tracta d un mecanisme reversible perquè quan el pinyó gira, la cremallera es desplaça amb moviment rectilini, però també es pot transformar el moviment rectilini de la cremallera en circular del pinyó. Aplicacions: Trepants de columna, direcció dels automòbils, llevataps, etc. - Pàgina 6 -

7 El caragol- femella Mecanisme constituït per una vareta roscada anomenada caragol i per una femella amb un diàmetre interior idèntic al diàmetre del caragol. Caragol Quan el caragol gira, i es manté fixada la femella, esta avança amb moviment rectilini per l eix de la vareta roscada i viceversa, si gira la femella i es manté aquesta en la mateixa posició, el caragol es desplaça en moviment rectilini. No es tracta d un sistema reversible perquè mai el moviment rectilini es podrà transformar en circular amb este mecanisme. Aplicacions: Element d unió en premses, gats dels automòbils, etc. B. Mecanismes de transformació del moviment circular en rectilini alternatiu La biela- manovella Femella Mecanisme compost per dos elements units mitjançant una articulació: Manovella: És una barra rígida que es troba articulada per un dels seus extrems amb la biela i per l altre està unida a un eix de gir. Biela: És una barra rígida que es troba articulada per un dels seus extrems amb la manovella i per l altre està articulada amb un element que realitza un moviment rectilini, l èmbol. Quan la manovella gira, es transmitix el moviment circular a la biela que el transforma en un moviment de vaivé a l èmbol. - Pàgina 7 -

8 També pot funcionar a la inversa transformant el moviment rectilini alternatiu de l èmbol en un moviment circular en la manovella. És per tant, un sistema reversible. Aplicacions: Maquines de cosir, màquines ferramenta (guillotines, marcadores), etc. El cigonyal Es tracta d una evolució de la biela- manovella on s han col locat un sèrie de bieles en un mateix eix amb colzes (eix colzat), on cadascun dels colzes fan la funció de la manovella. El cigonyal transforma el moviment circular de l eix colzat en diferents moviments rectilinis alternatius descompassats de les diferents bieles. Al igual que la biela- manovella és reversible, ja que el moviment de vaivé de les bieles es pot transformar en moviment circular en l eix colzat. La lleva- seguidor Es tracta d una roda que té una part que sobreïx i que espenta al seu pas a una peça anomenada seguidor. D esta forma la lleva transforma el moviment de rotació de la roda en un moviment rectilini alternatiu en el seguidor a mesura que la lleva va girant. - Pàgina 8 -

9 Es tracta d un sistema no reversible, ja el moviment de vaivé del seguidor no es pot transformar en moviment circular en la lleva. El sistema format per un conjunt de lleves situades sobre un mateix eix es denomina arbre de lleves. Les aplicacions de la lleva o del arbre de lleves són: Motors de combustió per a regular de forma automàtica l apertura i el tancament de les vàlvules que permeten l entrada i eixida del combustible. Programador de la rentadora: Aquells programadors que no són electrònics. La roda excèntrica- seguidor Es tracta d una roda en el que el seu eix de gir no coincidix amb el centre de la circumferència. Transforma el moviment de rotació de la roda en un moviment rectilini alternatiu en el seguidor a mesura que la roda excèntrica va girant. Es tracta d un sistema no reversible, ja el moviment de vaivé del seguidor no es pot transformar en moviment circular en la roda excèntrica. Les aplicacions de la roda excèntrica són similars a les de la lleva o del arbre de lleves. - Pàgina 9 -

JUNTA UNIVERSAL O CARDAN

JUNTA UNIVERSAL O CARDAN ELEMENTS DELS DIRECTA Eix: Suport fix de forma cilíndrica que serveix perquè un altre element (roda o politja) giri al seu voltant. Arbre: barra, normalment cilíndrica, que gira i transmet un moviment

Más detalles

Dossier de recuperació

Dossier de recuperació Dossier de recuperació Tecnologia 3r ESO A 2n trimestre Departament de Tecnologia Curs 2013-2014 Tema 3: Màquines simples 1. Què és una màquina? 2. Què és una màquina eina? 3. Quines parts es distingeixen

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

EL MOTOR DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL:

EL MOTOR DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: EL MOTOR DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: LA MÀQUINA DE VAPOR VISITA AL MUSEU NACIONAL DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA (Terrassa) Jordi Regalés LA MÀQUINA DE VAPOR: ENERGIA PER A LA FÀBRICA TÈXTIL

Más detalles

Tecnologia, Elements de transmissió de moviment

Tecnologia, Elements de transmissió de moviment Engranatge recte Aquest tipus d'engranatges s'utilitza en moltes aplicacions: rellotgeria, mecanismes d'ordinadors, canvis de velocitat de poca potència... Les seves característiques constructives són:

Más detalles

Avaluació 3/11/2010 ETSEIB-UPC Teoria (40% de la nota) Nom...Cognoms...Grup...

Avaluació 3/11/2010 ETSEIB-UPC Teoria (40% de la nota) Nom...Cognoms...Grup... TECNOLOGIES DE FABRICACIÓ I TECNOLOGIA DE MÀQUINES Avaluació 3/11/2010 ETSEIB-UPC Teoria (40% de la nota) Nom...Cognoms...Grup... 1. La figura representa una màquina trefiladora de fil de coure. El fil

Más detalles

PROJECTE 2on ESO. CONSTRUCCIO D UNA FIGURA ANIMADA PER A UN CONCURS D ESCAPARATISME.

PROJECTE 2on ESO. CONSTRUCCIO D UNA FIGURA ANIMADA PER A UN CONCURS D ESCAPARATISME. PROJECTE 2on ESO. CONSTRUCCIO D UNA FIGURA ANIMADA PER A UN CONCURS D ESCAPARATISME. 1.JUSTIFICACIÓ. Amb aquesta unitat pretenem que els alumnes siguen capaços de dissenyar i construir una figura amb una

Más detalles

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força

Más detalles

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta .- Elements d una recta..- Vector director d una recta..- Vector normal d una recta.3.- Pendent d una recta.- Equacions d una recta..- Equació ectorial, paramètrica i contínua..- Equació explícita.3.-

Más detalles

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA 1. Fes els següents canvis d'unitats amb factors de conversió (a) 40 km a m (b) 2500 cm a hm (c) 7,85 dam a cm (d) 8,5 h a segons (e) 7900 s a h (f) 35 min

Más detalles

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ Representem un punt A en un pla i tracem dues semirectes amb origen en aquest punt. El punt A serà el vèrtex de l angle i cada semirecta serà el costat. 1..

Más detalles

Problemes proposats A 30º

Problemes proposats A 30º Problemes proposats.1.- Un cos es manté en posició mitjançant un cable al llarg d'un pla inclinat. a) Si l'angle del pla son 60º i la massa del cos es de 50 Kg, determineu la tensió del cable i la força

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries Tema 4. Les ones ÍNDEX 4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones 4.3. Magnituds característiques de les ones 4.4. Ones estacionàries http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/laboratorio/ondas1/labondas1.htm

Más detalles

Annex I Material. Material per l activitat de treball cooperatiu MÀSTER UNIVERSITARI EN FORMACIÓ DE PROFESSORAT D EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Annex I Material. Material per l activitat de treball cooperatiu MÀSTER UNIVERSITARI EN FORMACIÓ DE PROFESSORAT D EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA Annex I Material Material per l activitat de treball cooperatiu LES MÀQUINES MOTRIUS Les màquines motrius transformen una energia primària, com la del vent, la de l'aigua o la del foc, en energia mecànica

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000

Más detalles

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) Es forma un quadre on es juga un 3 x 1. Els posseïdors de la pilota tenen un espai cadascú i poden jugar a 2 tocs. El jugador que té pilota sempre ha de tenir el

Más detalles

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. PART II: FÍSICA Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. UNITAT 1: INTRODUCCIÓ AL MOVIMENT Posició i desplaçament 1- Marca la resposta correcta en cada cas:

Más detalles

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) x = x 0 + v (t-t 0 ) si t 0 = 0 s x = x 0 + vt D4 Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) Gràfica posició-temps Indica la posició del cos respecte el sistema de referència a mesura que passa el

Más detalles

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

EL CAMP B i la regla de la mà dreta

EL CAMP B i la regla de la mà dreta Escola Pia de Sabadell Física de 2n de Batxillerat (curs 2013-14) E EL CAMP B i la regla de la mà dreta Pepe Ródenas Borja 1 Vectors en 3D 2 Com pot girar una baldufa 3 Producte vectorial i mà dreta 4

Más detalles

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT ÍNDEX: Introducció 2.1.- Les palanques de moviment. 2.2.- Eixos i Plans de moviment. 2.3.- Tipus de moviment INTRODUCCIÓ En aquest tema farem un estudi del cos des del punt

Más detalles

TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria.

TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria. TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria. Propagació del Moviment vibratori harmònic Nivell d equilibri

Más detalles

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la

Más detalles

UNITAT 8. FIGURES PLANES

UNITAT 8. FIGURES PLANES 1. Fes servir aquests punts per traçar dues línies poligonals més de cada tipus, apart de les dels exemples: Línia poligonal oberta Línia poligonal oberta creuada Línia poligonal tancada Línia poligonal

Más detalles

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA 1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d

Más detalles

BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans

BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa Aparells, sistemes i òrgans funcions vitals dels éssers vius Tots els aparells i sistemes que formen un organisme fan una determinada funció. Aquestes funcions poden

Más detalles

Automatismes i Robots

Automatismes i Robots Automatismes i Robots L automatització és: la substitució de l acció humana per mecanismes, moguts per una font d energia exterior. Exemples: reproductor de vídeo, sistemes de calefacció, obertura de portes,

Más detalles

Escola Anoia PRÀCTICA 1

Escola Anoia PRÀCTICA 1 PRÀCTICA 1 La figura de la dreta representa una premsa dedicada a l estampat d objectes diversos, que realitza un recorregut vertical d anada i tornada. La sortida del pistó neumàtic ha de tenir lloc quan

Más detalles

MAIL. Mail és un client de correu electrònic inclòs exclusivament en el sistema operatiu Mac OS X.

MAIL. Mail és un client de correu electrònic inclòs exclusivament en el sistema operatiu Mac OS X. MAIL Mail és un client de correu electrònic inclòs exclusivament en el sistema operatiu Mac OS X. 1. Conceptes preliminars Abans de començar, assegures de que coneix la seua direcció de correu electrònic

Más detalles

avaluació educació primària

avaluació educació primària avaluació educació primària ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI curs 2015-2016 competència matemàtica instruccions Per fer la prova utilitza un bolígraf. Aquesta prova té diferents tipus

Más detalles

IES MANUEL DE PEDROLO. Equilibri Elasticitat

IES MANUEL DE PEDROLO. Equilibri Elasticitat Exercici 1 (PAAU 04) La barra prismàtica de la figura, de massa m = 8 kg, s aguanta verticalment sense caure per l acció dels topalls. El topall A és fix i el topall B es prem contra la barra per mitjà

Más detalles

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA 1. La Geologia 2. L estructura interna de la Terra 3. L estructura dinàmica de la Terra 4. La química de la Terra 5. Mètodes d estudi 1. LA GEOLOGIA 2. L ESTRUCTURA INTERNA

Más detalles

Tema 1: TRIGONOMETRIA

Tema 1: TRIGONOMETRIA Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α

Más detalles

Problemes de dinàmica:

Problemes de dinàmica: Problemes de dinàmica: 1- Sobre una massa M = 5 kg, que es troba en repòs a la base del pla inclinat de la figura, s'aplica una força horitzontal F de mòdul 50 N. En arribar a l'extrem superior E, situat

Más detalles

MOZILLA THUNDERBIRD V.3.1

MOZILLA THUNDERBIRD V.3.1 MOZILLA THUNDERBIRD V.3.1 Mozilla Thunderbird o Thunderbird és un client de correu electrònic de la Fundació Mozilla. 1. Conceptes preliminars Abans de començar, assegures de que coneix la seua direcció

Más detalles

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una

Más detalles

Qüestionari (Adreçament IP)

Qüestionari (Adreçament IP) Qüestionari (Adreçament IP) 1. Quina longitud, en bits, té una adreça IPv4? Com es representa una IPv4? 2. Per cadascuna de les classes IP (A, B i C), digues: valors dels primers bits rang del 1r byte

Más detalles

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres Guia docent 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres 1 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables

Más detalles

La tecnociència de l'ictíneo

La tecnociència de l'ictíneo Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

MÚLTIPLES I DIVISORS

MÚLTIPLES I DIVISORS MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8

Más detalles

Corriola, palanca, pla inclinat, polispast, torn i caragol.

Corriola, palanca, pla inclinat, polispast, torn i caragol. TEMA 2. Màquines simples 1. INTRODUCCIÓ Utilitzem màquines de forma quotidiana. La majoria d'elles incorporen mecanismes que transmeten i/o transformen moviments. El disseny de màquines exigeix escollir

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA La velocitat de les reaccions La VELOCITAT d una reacció es mesura per la quantitat d un dels reactants que es transforma per unitat de temps. Equació de

Más detalles

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º 2 m L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA 0,1 kg k = 75 N/m x 1 m 3,4 m 0,2 m 1,2 m 60º ÍNDEX 3.1. Concepte de treball 3.2. Tipus d energies 3.3. Energia mecànica. Principi de conservació de l energia mecànica

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

ENZIMS. Variació de la velocitat de reacció segons la concentració de substrat

ENZIMS. Variació de la velocitat de reacció segons la concentració de substrat ENZIMS A Definició: Els enzims són proteïnes amb funció catalítica que intervenen en la major part de les reaccions metabòliques. B Composició: 1 Cadena polipeptídica 2 Heteroproteïna: part proteica (apoenzim)

Más detalles

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques.

Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. UNITAT 1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR LLEIS PONDERALS Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. i. Llei de Lavoissier o de Conservació de la massa

Más detalles

Dossier de reforç. Visitem la cotxera de metro

Dossier de reforç. Visitem la cotxera de metro Dossier de reforç Visitem la cotxera de metro Reforç 1 El continu anar i venir dels trens Cada dia, uns 120 trens, compostos per cinc cotxes cadascun, transporten més d un milió de persones pels més de

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 3 Seccions Una secció és una marca definida per l usuari dins del document que permet emmagatzemar opcions de format de pàgina, encapçalaments i peus de pàgina,... diferents

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim

Más detalles

La Terra, el planeta on vivim

La Terra, el planeta on vivim F I T X A 2 La Terra, el planeta on vivim El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Classe 8 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli L oligopoli Característiques: - Pocs venedors oferint productes similars o idèntics (menys de 10 empreses) - Empreses independents. Les estratègies

Más detalles

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET FULL PROFESSORAT B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET OBJECTIUS - Conèixer i utilitzar alguns dels principals cercadors d Internet. - Planificar i delimitar l objectiu de la cerca. EXPLICACIÓ I DESENVOLUPAMENT

Más detalles

Mecanismos 2. Rotación en rotación. Poleas y engranajes Transmisión por cadena.

Mecanismos 2. Rotación en rotación. Poleas y engranajes Transmisión por cadena. Mecanismos 2. Mecanismos que transforman movimientos: Rotación en rotación. Poleas y engranajes Transmisión por cadena. Rotación en traslación y viceversa : Piñón Cremallera. Rotación en alternativo regular

Más detalles

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions

Más detalles

MICROSOFT OFFICE OUTLOOK 2003

MICROSOFT OFFICE OUTLOOK 2003 MICROSOFT OFFICE OUTLOOK 2003 Outlook és el programa de comunicació i administració de informació personal del sistema Microsoft Office. Ofereix un lloc unificat per a administrar el correu electrònic,

Más detalles

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament. 10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors

Más detalles

La porció limitada per una línia poligonal tancada és un

La porció limitada per una línia poligonal tancada és un PLA Si n és el nombre de costats del polígon: El nombre de diagonals és La suma dels seus angles és 180º ( n 2 ). La porció limitada per una línia poligonal tancada és un Entre les seves propietats destaquem

Más detalles

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0? ACTIVITATS 1. Expressa amb nombres enters: a) L avió vola a una altura de tres mil metres b) El termòmetre marca tres graus sota zero c) Dec cinc euros al meu germà 2. Troba el valor absolut de: -4, +5,

Más detalles

Variació periòdica de les propietats dels elements

Variació periòdica de les propietats dels elements Variació periòdica de les propietats dels elements PROPIETATS PERIÒDIQUES Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d una manera regular al llarg d un grup i d un període

Más detalles

Introducció als elements químics. Sessió 1

Introducció als elements químics. Sessió 1 Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides

Más detalles

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup: ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT Nom i cognoms: Curs i grup: 1. SÓN PLANES LES CÈL LULES? Segurament has pogut veure en algun moment una imatge d una cèl lula al microscopi, o bé una fotografia,

Más detalles

U.D. 1: L'ELECTRICITAT

U.D. 1: L'ELECTRICITAT U.D. 1: L'ELECTRICITAT QUADERN DE CLASSE Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització: QUADERN DE CLASSE. 1: L'ELECTRICITAT - 2 1. Fes un llistat de precaucions que cal prendre a la llar,

Más detalles

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 85 Activitat 1 Calcula l àrea de la figura prenent com a unitat d àrea la quadrícula que hi ha indicada: Activitat Ens referirem a la unitat d àrea amb el símbol

Más detalles

3.1 LA SOLUBILITAT. K ps [ions] reacció desplaçada a l esquerra

3.1 LA SOLUBILITAT. K ps [ions] reacció desplaçada a l esquerra 3.1 LA SOLUBILITAT La solubilitat d una substància és la concentració de la dissolució saturada a una temperatura determinada. Es tracta d una propietat característica que s acostuma a expressar com la

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

T.10- DINÀMICA 1. Desam R.G. IES SIVERA FONT FÍSICA I QUÍMICA 1r. Batxillerat: Dinàmica(I) TEMA 10

T.10- DINÀMICA 1. Desam R.G. IES SIVERA FONT FÍSICA I QUÍMICA 1r. Batxillerat: Dinàmica(I) TEMA 10 T.10- DINÀMICA 1 ACTIVITAT 1 Dibuixeu totes les forces que actuen sobre els cossos que apareixen a les següents figures: Fig.1: Una poma que està en repòs damunt d uns llibres. Fig.2: Un cos que mou amb

Más detalles

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: 2 PROGRESSIONS 9.1 Progressions aritmètiques Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: La successió

Más detalles

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT 3 Funcions de Cerca i referència Les funcions de Cerca i referència permeten buscar valors en una llista o taula de dades. Com a funcions representatives d aquesta categoria

Más detalles

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? ESPORTS DE RAQUETA: EL BÀDMINTON Apunts 1. QUÈ ÉS EL BADMINTON? Nivell 1r ESO El bàdminton és un esport d adversari que es juga en una pista separada per una xarxa. Es pot jugar individualment o per parelles,

Más detalles

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor

Más detalles

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES. Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis. Ones

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis. Ones FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis Ones 1.* Quin és el període d una ona si la freqüència és de 65,4 Hz? 2.** Relacioneu els conceptes amb les definicions corresponents. a) Amplitud b) Longitud d ona

Más detalles

Conservació de l'energia

Conservació de l'energia 1 El aquesta unitat aplicarem les consideracions energètiques a l'estudi de la mecànica dels cossos. El 184, el físic i metge alemany Julius-Robert van Mayer va establir el concepte modern d'energia i

Más detalles

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES Versió 1 Març 2016 1. Consulta de les factures... 3 2.1. Identificació al sistema... 3 2.2. Tipus de consulta que es poden realitzar... 4 2.2.1. Consulta d una única factura....

Más detalles

Perquè volen els avions?

Perquè volen els avions? Perquè volen els avions? L any 1738 un científic suís, anomenat Daniel Bernoulli, va demostrar que en augmentar la velocitat d un fluid (aire, aigua, oli,...) disminueix la pressió que exerceix. Això és

Más detalles

Enllaços intermoleculars

Enllaços intermoleculars D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de

Más detalles

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.

Más detalles

Modelització de superfícies per llum difusa Pág. 107

Modelització de superfícies per llum difusa Pág. 107 Modelització de superfícies per llum difusa Pág. 107 Annex A: Plànols A continuació hi ha un recull dels plànols de les peces que s han hagut de dissenyar per poder construir l equip. No inclou els plànols

Más detalles

És d orígen desconegut i encara no té cura.

És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA, l Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia degenerativa que afecta selectivament les neurones motores del cervell i de la medul la espinal. És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA

Más detalles

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen. EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals

Más detalles

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Els nombres enters Els nombres enters Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Enters positius: precedits del signe + o de cap signe.

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

QUÉ SON LOS MECANISMOS?

QUÉ SON LOS MECANISMOS? QUÉ SON LOS MECANISMOS? Son elementos destinados a trasmitir y transformar fuerzas y movimientos desde un elemento motriz (motor) aun elemento receptor. Permiten realizar determinados trabajos con mayor

Más detalles

DEPARTAMENTO DE TECNOLOGIA IES ANTONIO SEQUEROS TEMA 3: MECANISMOS

DEPARTAMENTO DE TECNOLOGIA IES ANTONIO SEQUEROS TEMA 3: MECANISMOS TEMA 3: MECANISMOS 1. Mecanismos a. Movimiento circular en movimiento circular Ruedas de fricción Polea correa Engranajes b. Movimiento circular en movimiento lineal y viceversa Biela manivela Piñón cremallera

Más detalles

TEMA 3. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ

TEMA 3. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ TEMA 3. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ Els sistemes de transmissió tenen com a objectiu acseguir que el moviment i la potència produïts per un element motor arribin als diferents elements d una màquina. La

Más detalles

MICROSOFT OUTLOOK 2007

MICROSOFT OUTLOOK 2007 MICROSOFT OUTLOOK 2007 Outlook és el programa de comunicació i administració d'informació personal del sistema Microsoft Office. Ofereix un lloc unificat per a administrar el correu electrònic, calendaris,

Más detalles