Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar?

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar?"

Transcripción

1

2 Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar? 2 abril de 2011 Berga Clotilde Morales Especialista en Medicina Interna Unitat De Lípids i Risc Vascular Althaia. Manresa

3 Em toca convèncer-vos que baixar el c LDL a límits molts baixos, és beneficiós.

4 O Keefe JH et al, J Am Coll Cardiol 2004;43:2142-6

5 La aterosclerosis es una enfermedad Aterosclerosi/Aterotrombosi sistémica, crónica, dinámica de consecuencias un Procés Generalitzat graves i Progressiu Inici Infiltració de LDL en la paret arterial Oxidació de LDL, Reclutament de monòcits Disfunció endotelial Progressió Infiltració per LDL oxidat i disfunció endotelial Formació de cèl lules espumoses Migració de cèl lules musculars i produccíó fibrosa Inflamació vascular i formació del núcli lipídic Complicació Augment de inflamació i del nucli lipídic Disminució de CML i material fibrós Formació de placa inestable i ruptura Ruptura de la placa i formació de trombosis aguda Arteria normal Disfunció endotelial Engruixement Intimal Formación Ateroma Placa inestable Ruptura de Placa

6 The relative risk is set at 1.0 for LDL-C= 40 mg/dl El Risc relatiu és de 1 amb cldl de 40 mg/dl Grundy: Arterioscler Thromb Vasc Biol, Volume 24(8).August

7 Reducció de LDL fins on? - Actualment més que parlar de fins a quines xifres arribar, el rellevant és parlar del % de reducció de colesterol LDL - Resultats de meta-anàlisis i anàlisis de meta-regressió

8 Relation of Low-Density Lipoprotein Cholesterol Reduction to Risk of Coronary Artery Disease and Death Meta-Regression Analysis of Large-Scale Trials of Statin Therapy 20 estudis ben dissenyats Reduccions significatives de malalties coronàries OR 0, 72 Reduccions de 28% Jorge R. Kizer et al. Am J Cardiol 2010;105:

9 Meta-Regression Analysis of Large-Scale Trials of Statin Therapy 1. Les reduccions de cldl ha estat el determinant més important en la reducció del risc de malaltia coronària, independent del cldl basal 2. Es relaciona més amb el percentage de reducció de LDL 3. Per cada 1 mmol /L (39 mg/dl ) s associa a la reducció de 25% del risc de malaltia coronària Jorge R. Kizer et al. Am J Cardiol 2010;105:

10 1. Per cada 1 mmol /L (39 mg/dl ) s associa a la reducció de 12% en el risc relatiu de mort 2. Els estudis que donen significància són els que comparen estatina amb placebo

11 Cholesterol Treatment Trialists (CTT) Collaboration. Lancet 2010; 376:

12 Eficàcia i seguretat de la reducció intensiva del LDL: meta-anàlisis de les dades de participants en 26 estudis randomitzats Cholesterol Treatment Trialists (CTT) Collaboration. Lancet 2010; 376:

13 Reducció d events vasculars majors per cada 1 mmol/l de cldl Eficàcia Efficacy and i seguretat safety of de more la reducció intensive intensiva lowering of del LDL LDL: meta-anàlisis de cholesterol: dades a de meta-analysis of data participants from en participants 26 estudis randomitzats in 26 randomised trials Cholesterol Treatment Trialists (CTT) Collaboration* 1 mmol/l 2 mmol/l 3 mmol/l 22 % 40 % 50 % Cholesterol Treatment Trialists (CTT) Collaboration. Lancet 2010; 376:

14

15

16

17

18 Morts coronàries es redueix en un 20%- significatiu

19 Morts coronàries es redueix en un 20%- significatiu Mortalitat per totes les causes es redueix un 10%- significatiu

20 Morts coronàries es redueix en un 20%- significatiu Suggereix que la reducció de 2-3 mmol/l mg/dl podría reduïr els events cv Mortalitat per totes les causes es redueix un 10%- significatiu majors en un 50%

21

22

23 Són els estudis que van marcar un abans i un després en les recomanacions per reduïr el colesterol de LDL

24

25

26

27 Mort coronària o per qualsevol episodi cv o IAM

28 PROVE-IT

29 PROVE-IT 16%

30 TNT 101mg/dL 70 mg/dl 50% dels pacients amb atorvastatina 80 mg Van arribar als objectius de c-ldl < 70 mg/dl

31 TNT

32

33 75%- cldl 98.8 mg/dl 25% cldl 66,4 mg/dl Atorvastatina 10 mg Mitja cldl 80 mg/dl

34

35 JUPITER Rosuvastatina 20 mg Reducció c LDL 50% pacients, cldl <130 mg/dl i PCR de 2.0 mg /L o >

36 JUPITER Rosuvastatina 20 mg Reducció c LDL 50% pacients, cldl <130 mg/dl i PCR de 2.0 mg /L o > 47mg/dL

37 JUPITER En dones >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.

38 JUPITER En dones >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.

39 JUPITER 44% En dones >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.

40 JUPITER 44% En dones >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.

41 JUPITER 44% 20% En dones >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.

42 JUPITER Reducció del risc CV en dones: Controvèrsia dones >60 a. La reducció del risc vascular va estar present igual que en l home, però només va ser significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu principal No significativa la reducció en la mortalitat total N Engl J Med 2008;359: Circulation. 2010;121:

43 Les dones que més es beneficien, son aquelles amb antecedents familiars de malaltia coronària precoç En un metanàlisis recent en dones en prevenció primària, hi ha una reducció d un terç en el risc relatiu, igual que en els homes

44

45 Aterosclerosi/Aterotrombosi un Procés Generalitzat i Progressiu

46 REVERSAL Atorvastatina 80 mg/día Pravastatina 40 mg/día *Incluye ultrasonido intravascular basal (IVUS) Es va arribar a c LDL 79 mg/dl Una reduccció de 48% de cldl 18 meses de seguimiento con IVUS Nissen S et al, JAMA 2004; 291:

47 Rosuvastatina 40 mg c LDL 78 mg/dl 49% reducció ( 2 mmol/l)

48 Reducció de cldl 53, 2 % cldl mitja 57,6 mg/dl Rosuvastatina 40 mg Nissen SE. JAMA 2006;295: Ballantine C. Circulation 2008;117:

49 Beneficis i riscos per cada 1000 pacients tractats, comparan tractament intensiu vs moderat Beneficis: Prevenció de 4 morts CV Prevenció de 10 IAM Prevenció de 6 ictus Riscos: 33 efectes adversos adicionals 21 efectes adversos que comportarán retirada del fàrmac 12 casos més d elevació significativa de enzims hepàtics

50 Conclusions 1. El descens intensiu de cldl amb altes dosis de estatines produeix beneficis importants, prevenint predominantment els episodis cardiovasculars no fatals. 2. Evidència irrefutable en pacients que ja han patit un episodi coronari previ. 3. La disminució de cldl ha estat el determinant més important en la reducció del risc de malaltia coronària, independent del c LDL basal.

51 Conclusions 4. Les dones també es beneficien, menys que els homes. 5. El benefici està en relació amb el percentatge de reducció de c LDL. 6. S aconsellaria reduccions de LDL del 50% en prevenció secundària i de 30% en prevenció primària. 7. No s observa augment de la mortalitat per càncer ni mortalitat per altres causes, comparat amb placebo i amb tractaments menys intensius.

NOVETATS EN EL MANEIG DE LES DISLIPIDÈMIES: LDL molt baix. Hi ha corba J? Aporta beneficis?

NOVETATS EN EL MANEIG DE LES DISLIPIDÈMIES: LDL molt baix. Hi ha corba J? Aporta beneficis? NOVETATS EN EL MANEIG DE LES DISLIPIDÈMIES: LDL molt baix. Hi ha corba J? Aporta beneficis? LUIS MASANA Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo Hospital Universitario Sant Joan Universitat Rovira i Virgili

Más detalles

LDL: Descenso porcentual o hasta alcanzar objetivo. Un análisis razonado

LDL: Descenso porcentual o hasta alcanzar objetivo. Un análisis razonado LDL: Descenso porcentual o hasta alcanzar objetivo. Un análisis razonado Lluís Masana Marín Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo Hospital Universitario Sant Joan Universidad Rovira i Virgili, IISPV,

Más detalles

Dislipèmia: dosis altes d estatines o teràpia combinada?

Dislipèmia: dosis altes d estatines o teràpia combinada? Dislipèmia: dosis altes d estatines o teràpia combinada? Luis Masana Unitat de Medicina Vascular I Metabolisme Hospital Universitari Sant Joan Universitat Rovira I Virgili. IISPV CIBERDEM Reus Coronary

Más detalles

REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA 2013: LÍPIDS. Xavier Pintó Unitat de Lípids i Risc Vascular Servei de Medicina Interna Hospital Universitari de Bellvitge

REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA 2013: LÍPIDS. Xavier Pintó Unitat de Lípids i Risc Vascular Servei de Medicina Interna Hospital Universitari de Bellvitge REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA 2013: LÍPIDS Xavier Pintó Unitat de Lípids i Risc Vascular Servei de Medicina Interna Hospital Universitari de Bellvitge Primary Prevention of Cardiovascular Disease with a Mediterranean

Más detalles

Control Lipídico: "España dentro del contexto europeo -Estudio DYSIS-" Dr. Carlos Guijarro

Control Lipídico: España dentro del contexto europeo -Estudio DYSIS- Dr. Carlos Guijarro "CAMBIANDO EL PARADIGMA DEL RIESGO CARDIOVASCULAR: TRATAMIENTO DE LOS LÍPIDOS MAS ALLÁ DEL C-LDL" Control Lipídico: "España dentro del contexto europeo -Estudio DYSIS-" Dr. Carlos Guijarro Hospital Universitario

Más detalles

secundaria de la enfermedad cardiovascular. Cuanto más alta (la intensidad del tratamiento con con estatinas.

secundaria de la enfermedad cardiovascular. Cuanto más alta (la intensidad del tratamiento con con estatinas. Manejo de la hipercolesterolemia en la prevención secundaria de la enfermedad cardiovascular. Cuanto más alta (la intensidad del tratamiento con estatinas), ti mejor. El tratamiento t t de alta intensidad

Más detalles

DESPUÉS DE LAS ESTATINAS QUÉ?

DESPUÉS DE LAS ESTATINAS QUÉ? DESPUÉS DE LAS ESTATINAS QUÉ? Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Después de las estatinas qué? Diabetes y riesgo vascular Estatinas en prevención vascular en diabéticos

Más detalles

COST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES

COST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES COST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES Pere Plans Rubió Direcció General de Salut Pública Departament de Salut de Catalunya Acadèmia de Ciències Mèdiques 19 de maig de 2010 Cost-efectivitat de les estatines

Más detalles

Societat Catalana de Cardiologia

Societat Catalana de Cardiologia Societat Catalana de Cardiologia Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears Barcelona, 11 de gener 2016 Altres fraccions lipídiques més enllà de la LDL. Tenen encara un paper

Más detalles

Tratamiento Hipolipemiante y Cardiopatía Coronaria

Tratamiento Hipolipemiante y Cardiopatía Coronaria Tratamiento Hipolipemiante y Cardiopatía Coronaria - Estatinas - Ezetimiba - Tratamiento de la Hipertrigliceridemia - Inhibidores de la PCSK9 - Prevención personalizada Beneficios del descenso de LDL colesterol

Más detalles

Estudio SHARP. Implicaciones en la Prevención 2ª de la Cardiopatía Isquémica. José R. González Juanatey

Estudio SHARP. Implicaciones en la Prevención 2ª de la Cardiopatía Isquémica. José R. González Juanatey Estudio SHARP 1 Implicaciones en la Prevención 2ª de la Cardiopatía Isquémica 1 José R. González Juanatey Área Cardiovascular. Hospital Clínico Universitario de Santiago de Compostela Ezetimibe 2011 Cuestiones

Más detalles

Hasta dónde descender LDL y otros parámetros Directrices actuales

Hasta dónde descender LDL y otros parámetros Directrices actuales Hasta dónde descender LDL y otros parámetros Directrices actuales Dra. Sara Artola Menéndez C.S. Hereza A9 - Madrid Miembro del grupo RED-GEDAPs y vocal de la SED Palma de Mallorca 2 febrero 2007 Dislipemia

Más detalles

Evidencias de las estatinas en enfermedad no coronaria: ictus y enfermedad arterial periférica. Carlos Lahoz

Evidencias de las estatinas en enfermedad no coronaria: ictus y enfermedad arterial periférica. Carlos Lahoz Evidencias de las estatinas en enfermedad no coronaria: ictus y enfermedad arterial periférica Carlos Lahoz Grandes ensayos con estatinas Estatinas e ictus Niveles de colesterol y riesgo de muerte por

Más detalles

Estatinas de alta potencia en el control de las dislipemias complejas: Dosis, eficiencia y perfil de efectos metabólicos

Estatinas de alta potencia en el control de las dislipemias complejas: Dosis, eficiencia y perfil de efectos metabólicos Estatinas de alta potencia en el control de las dislipemias complejas: Dosis, eficiencia y perfil de efectos metabólicos Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Qué he aprendido? 1. Las

Más detalles

Fuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico. Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid

Fuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico. Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid Fuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid Caso Clínico: Historia. Varón de 58 años AF padre fallecido a los

Más detalles

Nuevos paradigmas en el tratamiento de la Dislipemia

Nuevos paradigmas en el tratamiento de la Dislipemia Nuevos paradigmas en el tratamiento de la Dislipemia Francisco Pérez Jiménez Unidad de Lípidos y Arteriosclerosis. IMIBIC/Hospital Universitario Reina Sofí/Universidad de Córdoba SHARP: Major Atherosclerotic

Más detalles

Los límites de la disminución del colesterol en prevención vascular

Los límites de la disminución del colesterol en prevención vascular Los límites de la disminución del colesterol en prevención vascular Documento elaborado por: Dr. José María Mostaza. Dr. Carlos Lahoz. Unidad de Lípidos y Riesgo Vascular. Hospital Carlos III de Madrid.

Más detalles

Recomendaciones para optimizar la consecución de resultados

Recomendaciones para optimizar la consecución de resultados Recomendaciones para optimizar la consecución de resultados Luis Masana Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo. Hospital Universitario Sant Joan. Universidad Rovira i Virgili, IISPV, CIBERDEM. Reus

Más detalles

TRATAMIENTO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA Y COMPLICACIONES

TRATAMIENTO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA Y COMPLICACIONES TRATAMIENTO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA Y COMPLICACIONES Real Academia de la Medicina de la Comunidad Valenciana Colegio Oficial de Médicos de Alicante Alicante 13.03.2014 Vicente Bertomeu Martínez Servicio

Más detalles

Hasta cuánto, cuando y cuánto tiempo bajar el LDL? Dr. Leopoldo Pérez de Isla Hospital Clínico San Carlos Madrid

Hasta cuánto, cuando y cuánto tiempo bajar el LDL? Dr. Leopoldo Pérez de Isla Hospital Clínico San Carlos Madrid Hasta cuánto, cuando y cuánto tiempo bajar el LDL? Dr. Leopoldo Pérez de Isla Hospital Clínico San Carlos Madrid Hasta cuánto Cuándo Cuánto tiempo Hasta cuánto Cuándo Cuánto tiempo CODIMET Pérez de Isla

Más detalles

Objetivos de control de LDL Colesterol en la Diabetes Mellitus Tipo 2. Manel Mata Cases EAP La Mina. Sant Adrià de Besòs (Barcelona).

Objetivos de control de LDL Colesterol en la Diabetes Mellitus Tipo 2. Manel Mata Cases EAP La Mina. Sant Adrià de Besòs (Barcelona). Objetivos de control de LDL Colesterol en la Diabetes Mellitus Tipo 2. Manel Mata Cases EAP La Mina. Sant Adrià de Besòs (Barcelona). RedGEDAPS Objetivos de control de la dislipemia en la diabetes 130

Más detalles

Tratamiento de la hipercolesterolemia: terapia combinada.

Tratamiento de la hipercolesterolemia: terapia combinada. Tratamiento de la hipercolesterolemia: terapia combinada. Jose M Pascual SERVICIO DE MEDICINA INTERNA (Unidad de HTA y Riesgo Vascular) Hospital de Sagunto (Agencia Valenciana de Salud) Dose response of

Más detalles

Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió...

Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió... Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió... XI JORNADES D ACTUALITZACIÓ TERAPÈUTICA 2011. Introducció

Más detalles

Aporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias?

Aporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias? Nuevas Recomendaciones y Objetivos en el control de lípidos Aporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias? T. Mantilla Centro de Salud Universitario Prosperidad Madrid 2012

Más detalles

Dr. Carlos Guijarro. Madrid

Dr. Carlos Guijarro. Madrid Qué Hemos Aprendido en la Prevención sobre la Hipertensión y la Hipercolesterolemia? Lessons from Intervention on Risk Factors Hypertension and Hypercholesterolemia. What s new? Dr. Carlos Guijarro Madrid

Más detalles

La teoría de cuanto más bajo (c-ldl) mejor. El tratamiento de alta intensidad para disminuir el

La teoría de cuanto más bajo (c-ldl) mejor. El tratamiento de alta intensidad para disminuir el La teoría de cuanto más bajo (c-ldl) mejor. El tratamiento de alta intensidad para disminuir el colesterol lldl. LUIS MASANA Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo Hospital Universitario Sant Joan Universitat

Más detalles

Deprescripció i Risc Cardiovascular en l edat avançada, la cronicitat i la malaltia avançada

Deprescripció i Risc Cardiovascular en l edat avançada, la cronicitat i la malaltia avançada Deprescripció i Risc Cardiovascular en l edat avançada, la cronicitat i la malaltia avançada Clotilde Morales Metgessa Internista Unitat de Lípids i Risc Vascular Althaia 17 de novembre 2016 Deprescripció

Más detalles

Dr. Efraín Alonso Gómez López Medicina Interna. Cardiología Medicina critica y cuidados intensivos Diplomado en Diabetes Mellitus Diplomado en

Dr. Efraín Alonso Gómez López Medicina Interna. Cardiología Medicina critica y cuidados intensivos Diplomado en Diabetes Mellitus Diplomado en Dr. Efraín Alonso Gómez López Medicina Interna. Cardiología Medicina critica y cuidados intensivos Diplomado en Diabetes Mellitus Diplomado en epidemiologia clínica Past-President Sociedad colombiana de

Más detalles

Dislipidemias : nuevos targets? nuevos fármacos?

Dislipidemias : nuevos targets? nuevos fármacos? Dislipidemias : nuevos targets? nuevos fármacos? Dr. Felipe Pollak Cornejo Depto. Nutrición, Diabetes y Metabolismo Facultad de Medicina. P. Universidad Católica de Chile Niveles de lípidos recomendados

Más detalles

HDL y Cardiopatía Isquémica. Qué podemos hacer?

HDL y Cardiopatía Isquémica. Qué podemos hacer? HDL y Cardiopatía Isquémica. Qué podemos hacer? XXIX Congreso de la Sociedad Española de Medicina Interna Dr. Pedro Mata Unidad de Lípidos. Servicio de Medicina Interna Fundación Jiménez Díaz, Madrid Prevención

Más detalles

El risc cardiovascular de la persona que té una diabetis

El risc cardiovascular de la persona que té una diabetis El risc cardiovascular de la persona que té una diabetis Josep Franch EAP Raval Sud BCN Dep. Medicina UB USR BCN - IDIAP Risc MORBI-MORTALITAT CV (poblac Framingham) Poblac general Diabetis AVC dones AVC

Más detalles

PREGUNTA CLÍNICA Nº 3

PREGUNTA CLÍNICA Nº 3 PREGUNTA CLÍNICA Nº 3 CUÁLES SON LAS CIFRAS OBJETIVO DE C-LDL EN PREVENCIÓN PRIMARIA, SECUNDARIA Y EN EL PACIENTE CON DIABETES? Fecha de edición: Noviembre 2014 RESUMEN 1. Pregunta clínica en formato PICO.

Más detalles

Parámetros lipídicos y objetivos terapéuticos

Parámetros lipídicos y objetivos terapéuticos Parámetros lipídicos y objetivos terapéuticos Alberto Cordero Servicio de Cardiología Hospital Universitario San Juan Tasa de episodios (%) LDL-c y enfermedad cardiovascular 30 25 20 Rx - Tratamiento con

Más detalles

Actualització en dislipèmies. Clotilde Morales Metge Internista Unitat de Lípids i Risc Vascular Althaia 26 de maig 2016

Actualització en dislipèmies. Clotilde Morales Metge Internista Unitat de Lípids i Risc Vascular Althaia 26 de maig 2016 Actualització en dislipèmies Clotilde Morales Metge Internista Unitat de Lípids i Risc Vascular Althaia 26 de maig 2016 De què es parla actualment de la dislipèmia? Què sabem del dejuni i l analítica?

Más detalles

Qué hay de nuevo: Lípidos

Qué hay de nuevo: Lípidos Qué hay de nuevo: Lípidos Francisco Pérez Jiménez. Unidad de Lípidos y Arteriosclerosis. Hospital Universitario Reina Sofía Universidad de Córdoba Muchas publicaciones: Pubmed, en los últimos 12 meses

Más detalles

Reunión anual HTA 2010-Sevilla. 1.-El paciente diabético con dislipidemia

Reunión anual HTA 2010-Sevilla. 1.-El paciente diabético con dislipidemia 1.-El paciente diabético con dislipidemia a.-debe ser considerado un paciente en prevención secundaria b.-sólo los pacientes diabéticos con ECV deben ser considerados como prevención secundaria c.-el paciente

Más detalles

Objetivos terapéuticos en el paciente con alto riesgo vascular. Dr. Carlos Guijarro Herraiz Unidad de Medicina Interna

Objetivos terapéuticos en el paciente con alto riesgo vascular. Dr. Carlos Guijarro Herraiz Unidad de Medicina Interna Objetivos terapéuticos en el paciente con alto riesgo vascular Dr. Carlos Guijarro Herraiz Unidad de Medicina Interna Objetivos terapéuticos en el paciente con alto riesgo vascular- GUION Qué significa

Más detalles

Factors de risc de l arteriosclerosi obliterant: una perspectiva poblacional

Factors de risc de l arteriosclerosi obliterant: una perspectiva poblacional 3a Jornada VASCULAR AIS - BE ISQUÈMIA CRÒNICA EXTREMITATS HOSPITAL UNIVERSITARI SAGRAT COR 9 de Novembre de 2010 Factors de risc de l arteriosclerosi obliterant: una perspectiva poblacional José Miguel

Más detalles

S hereta el càncer de mama?

S hereta el càncer de mama? S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el

Más detalles

La dislipemia es relevante en la ERC? Sirve para algo tratar? Da problemas tratar? Qué guía sigo?

La dislipemia es relevante en la ERC? Sirve para algo tratar? Da problemas tratar? Qué guía sigo? Qué guía seguimos para tratar la dislipemia de la ERC? La dislipemia es relevante en la ERC? Sirve para algo tratar? Da problemas tratar? Qué guía sigo? Dislipemia en la ERC (Hospital Infanta Leonor) %

Más detalles

Manejo Actual de la Dislipidemia. César Hernández Ch. Cardiólogo Intervencionista y vascular Periférico CES Cardiología

Manejo Actual de la Dislipidemia. César Hernández Ch. Cardiólogo Intervencionista y vascular Periférico CES Cardiología Manejo Actual de la Dislipidemia César Hernández Ch. Cardiólogo Intervencionista y vascular Periférico CES Cardiología Mortalidad por Enfermedad Coronaria Aterosclerosis: Multifactorial Evaluación del

Más detalles

Criterios de selección y evaluación de los fármacos utilizados en la profilaxis primaria y secundaria de la cardiopatía isquémica.

Criterios de selección y evaluación de los fármacos utilizados en la profilaxis primaria y secundaria de la cardiopatía isquémica. FARMACOLOGÍA CLÍNICA 6º CURSO Criterios de selección y evaluación de los fármacos utilizados en la profilaxis primaria y secundaria de la cardiopatía isquémica. Objetivos de la profilaxis de la cardiopatía

Más detalles

Cal tractar amb estatines a tots els diabètics per a la prevenció primària de la MCV?

Cal tractar amb estatines a tots els diabètics per a la prevenció primària de la MCV? Cal tractar amb estatines a tots els diabètics per a la prevenció primària de la MCV? III JORNADES GEDAPS Actualització en diabetis 2011 Antonio Rodríguez EAP Anglès (Girona) Camfic (Gedaps) Analizar los

Más detalles

EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA

EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA A Unitat Docent d Estades en Pràctiques Tutelades 3a Jornada EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA Dra. MªAngels Via Sosa Professora Associada de la UB UCD Barcelonès Nord i Maresme 18 de març 2014 Per

Más detalles

UTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR

UTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR UTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR PRONÒSTIC DE MALALTIA CARDIOVASCULAR. RESULTATS DEL SEGUIMENT DURANT 10 ANYS D UNA COHORT DE PACIENTS DIABÈTICS TIPUS 2. M. Bundó, L. Muñoz, C. Pérez, JJ.

Más detalles

Tractament Quirúrgic de la Diabetis Mellitus. Carles Masdevall i Noguera

Tractament Quirúrgic de la Diabetis Mellitus. Carles Masdevall i Noguera Tractament Quirúrgic de la Diabetis Mellitus Carles Masdevall i Noguera Index Fonaments fisiopatológics Pacients obesos mòrbids Cirurgia metabòlica Consens Societats Espanyoles Conclusió Cirurgia Metabòlica

Más detalles

EN EL TRATAMIENTO DEL COLESTEROL SOY EUROPEO. Miguel A. Cobos Gil. Instituto Cardiovascular. Hospital Clínico San Carlos.

EN EL TRATAMIENTO DEL COLESTEROL SOY EUROPEO. Miguel A. Cobos Gil. Instituto Cardiovascular. Hospital Clínico San Carlos. EN EL TRATAMIENTO DEL COLESTEROL SOY EUROPEO Miguel A. Cobos Gil. Instituto Cardiovascular. Hospital Clínico San Carlos. Estamos ganando. ENTRE TODOS pero algunos más 70 40 Guías de práctica clínica Europa

Más detalles

Manejo del riesgo y enfermedad cardiovascular en el paciente con esteatohepatitis no alcohólica

Manejo del riesgo y enfermedad cardiovascular en el paciente con esteatohepatitis no alcohólica Manejo del riesgo y enfermedad cardiovascular en el paciente con esteatohepatitis no alcohólica José López Miranda Lipid and Atherosclerosis Unit Department of Medicine Reina Sofia University Hospital

Más detalles

Somos esclavos de los niveles de LDL? Francisco Sierra Garcia Director de la UGC de Farmacia intercentros e interniveles de Almería Junio 14

Somos esclavos de los niveles de LDL? Francisco Sierra Garcia Director de la UGC de Farmacia intercentros e interniveles de Almería Junio 14 Somos esclavos de los niveles de LDL? Francisco Sierra Garcia Director de la UGC de Farmacia intercentros e interniveles de Almería Junio 14 1 2 1.- Es que unas estatinas son mejores que otras 2.- las

Más detalles

Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera

Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera OBJECTIUS: Major nombre de població nombre persones amb tractament (20%) Normes/consells

Más detalles

Necesidades clínicas no cubiertas con las estatinas

Necesidades clínicas no cubiertas con las estatinas Tenerife Febrero 2016 Necesidades clínicas no cubiertas con las estatinas Dr. Manuel Anguita Sánchez Hospital Reina Sofía, Córdoba Abordaje integral del paciente con alto riesgo CV Un poco de historia

Más detalles

Varicel la i Herpes Zòster

Varicel la i Herpes Zòster Varicel la i Herpes Zòster Carme Batalla CAP Sant Quirze del Vallès Grup d Infeccioses PAPPS-semFYC Varicel la. Epidemiologia L any 2006 s han declarat 177.301 casos de varicel la a Espanya (BES 2006;14:253-264)

Más detalles

Optimización del control global de la dislipemia en el paciente con síndrome metabólico

Optimización del control global de la dislipemia en el paciente con síndrome metabólico XI CURSO DE LA FIPEC BARCELONA, 27 28 de noviembre de 2013 Optimización del control global de la dislipemia en el paciente con síndrome metabólico Xavier Pintó Unidad de Lípidos i Riesgo Vascular Servicio

Más detalles

Cómo valorar la respuesta al tratamiento?

Cómo valorar la respuesta al tratamiento? Cómo valorar la respuesta al tratamiento? Dr. Xavier Nogués Solán Unitat de Recerca Fisiopatología Òssia i Articular (URFOA) Red de Envejecimiento y Fragilidad (RETICEF) Institut Hospital del Mar d Investigació

Más detalles

HDL COLESTEROL Y RIESGO CARDIOVASCULAR

HDL COLESTEROL Y RIESGO CARDIOVASCULAR HDL COLESTEROL Y RIESGO CARDIOVASCULAR DR. EDUARDO FRANCO DÍEZ 2 Noviembre 2011 METABOLISMO DE LAS LIPOPROTEÍNAS: PAPEL DEL HDL METABOLISMO LIPOPROTEÍNAS 1. VÍA EXÓGENA: A1 HDL E TG B48 E B48 B48:E LPL

Más detalles

Treball en equip: full de verificació d objectius diaris. Aida Betriu Samperi. DUI Àrea de Crítics. Corporació Sanitària i Parc Taulí.

Treball en equip: full de verificació d objectius diaris. Aida Betriu Samperi. DUI Àrea de Crítics. Corporació Sanitària i Parc Taulí. Treball en equip: full de verificació d objectius diaris. Aida Betriu Samperi. DUI Àrea de Crítics. Corporació Sanitària i Parc Taulí. Antecedents L atenció sanitària comporta l aparició d efectes adversos

Más detalles

Prevención secundaria de la cardiopatía isquémica. Jose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III Madrid

Prevención secundaria de la cardiopatía isquémica. Jose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III Madrid Prevención secundaria de la cardiopatía isquémica Jose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III Madrid Circulation 2006; 113: 2363-72. ACTUALIZACION DE GUIAS DE 2001 Eur Heart J 2006; 27:

Más detalles

Miembros del Grupo de Trabajo de Enfermedades Cardiovasculares de la SVMFiC.

Miembros del Grupo de Trabajo de Enfermedades Cardiovasculares de la SVMFiC. DIAGNÓSTICO Y TRATAMIENTO DE LA Autores Mª Teresa Benavent Company. Médico de Familia. Departamento 11 de Salud. Antonio Maiques Galán. Médico de Familia Centro de Salud de Manises (Valencia) María Franch

Más detalles

Impacte del càncer i prioritats en atenció oncològica

Impacte del càncer i prioritats en atenció oncològica Impacte del càncer i prioritats en atenció oncològica Procés oncològic i TICs en l entorn CSB: diagnòstic ràpid i cribratge del càncer. 29 de novembre de 2013 Impacte del càncer a Catalunya: tendències

Más detalles

Qué ha habido de nuevo en 2010? Lípidos

Qué ha habido de nuevo en 2010? Lípidos Qué ha habido de nuevo en 2010? Lípidos Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Lipidos Evolución mortalidad Cardiovascular Consolidación: metaanálisis estatinas Más

Más detalles

Collaborative Atorvastatin Diabetes Study (CARDS)

Collaborative Atorvastatin Diabetes Study (CARDS) Collaborative Atorvastatin Diabetes Study (CARDS) La Atorvastatina para la prevención primaria cardiovascular en diabéticos tipo 2, con independencia de sus niveles de colesterol El estudio CARDS (Collaborative

Más detalles

Dislipidemia y Alto Riesgo Cardiovascular. Carlos José Alvayero XII Congreso Nacional de Endocrinología 20 y 21 de julio de 2012

Dislipidemia y Alto Riesgo Cardiovascular. Carlos José Alvayero XII Congreso Nacional de Endocrinología 20 y 21 de julio de 2012 Dislipidemia y Alto Riesgo Cardiovascular Carlos José Alvayero XII Congreso Nacional de Endocrinología 20 y 21 de julio de 2012 Colesterol Como Factor de Riesgo Mortalodad por EAC ratas por 1,000 hab Multiple

Más detalles

Contingut: 1. Quin és l impacte de l alcohol en la salut? 2. Què és el consum de risc i perjudicial d alcohol? 3. Quin és l impacte del consell breu?

Contingut: 1. Quin és l impacte de l alcohol en la salut? 2. Què és el consum de risc i perjudicial d alcohol? 3. Quin és l impacte del consell breu? Contingut: 1. Quin és l impacte de l alcohol en la salut? 2. Què és el consum de risc i perjudicial d alcohol? 3. Quin és l impacte del consell breu? 4. És el consell breu cost-efectiu? 5. Com podem fer

Más detalles

Prevención Secundaria Cardiovascular: Objetivos de Presión a Alcanzar

Prevención Secundaria Cardiovascular: Objetivos de Presión a Alcanzar Prevencin Secundaria Cardiovascular: Objetivos de Presin a Alcanzar Antonio Coca Instituto de Medicina y Dermatología Servicio de Medicina Interna General. Unidad de Hipertensin Hospital Clínico (IDIBAPS).

Más detalles

Reducción de c-ldl, enfermedad renal crónica y riesgo cardiovascular

Reducción de c-ldl, enfermedad renal crónica y riesgo cardiovascular Reducción de c-ldl, enfermedad renal crónica y riesgo cardiovascular Dr Jose Luis Górriz Servicio de Nefrologia Hospital Universitario Dr Peset. Valencia Probabilidad de supervivencia Programa KEEP: Mortalidad

Más detalles

CARDIOLOGÍA DEL ADULTO - REVISIÓN DE TEMAS. Alonso Merchán, MD. Bogotá, DC., Colombia.

CARDIOLOGÍA DEL ADULTO - REVISIÓN DE TEMAS. Alonso Merchán, MD. Bogotá, DC., Colombia. 165 CARDIOLOGÍA DEL ADULTO - REVISIÓN DE TEMAS En pacientes de alto riesgo, mientras más bajo el colesterol de baja densidad (c-ldl), mejor: Qué tan bajo y cuál es su grado de recomendación y nivel de

Más detalles

Estatinas: una revolución terapéutica en movimiento para el tratamiento de la enfermedad cardiovascular

Estatinas: una revolución terapéutica en movimiento para el tratamiento de la enfermedad cardiovascular Arch Med Interna 2010; XXXII (2-3):36-40 Prensa Médica Latinoamericana. 2010 ISSN 0250-3816 - Printed in Uruguay - All rights reserved. 36 Actualización Estatinas: una revolución terapéutica en movimiento

Más detalles

Revista Argentina de Cardiología ISSN: Sociedad Argentina de Cardiología Argentina

Revista Argentina de Cardiología ISSN: Sociedad Argentina de Cardiología Argentina Revista Argentina de Cardiología ISSN: 0034-7000 revista@sac.org.ar Sociedad Argentina de Cardiología Argentina Lozada, Alfredo; Cagide, Arturo Los resultados del estudio JUPITER cambian los criterios

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

Diabetes y dislipemia

Diabetes y dislipemia Diabetes y dislipemia Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos SON TODOS LOS DIABÉTICOS PACIENTES DE MUY ALTO RIESGO VASCULAR? 2012 ESC Guidelines CV prevention RIESGO

Más detalles

Relevancia clínica de la selección de la dosis de Aspirina en diferentes contextos clínicos

Relevancia clínica de la selección de la dosis de Aspirina en diferentes contextos clínicos Relevancia clínica de la selección de la dosis de Aspirina en diferentes contextos clínicos Historia del ácido acetilsalicílico ~1500BC ~400BC Los salicilatos fueron usados por los egipcios como analgésicos

Más detalles

Los inhibidores de la HMG - CoA reductasa (estatinas) bloquean el paso limitante en la velocidad de la biosíntesis del colesterol.

Los inhibidores de la HMG - CoA reductasa (estatinas) bloquean el paso limitante en la velocidad de la biosíntesis del colesterol. Los inhibidores de la HMG - CoA reductasa (estatinas) bloquean el paso limitante en la velocidad de la biosíntesis del colesterol. Producen: 1) Regulación positiva de los receptores del LDL hepáticos:

Más detalles

Hipertensión Arterial, Tratamiento. Dr. Jorge O. Contreras Mónchez Medicina Interna

Hipertensión Arterial, Tratamiento. Dr. Jorge O. Contreras Mónchez Medicina Interna Hipertensión Arterial, Tratamiento Dr. Jorge O. Contreras Mónchez Medicina Interna Fármacos de primera línea Tiazidas IECA/ARA II Calcioantagonistas Betabloqueadores (*) Mancia G, Fagard R, Narkiewicz

Más detalles

Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica

Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Dislipemias,

Más detalles

Population: patients with STEMI presenting for PPCI

Population: patients with STEMI presenting for PPCI CADIOLOGIA INTERVENCIONISTA Dr. JA Gómez Hospital Director Unitat Cardiologia Inervencionista Àrea de Malalties del Cor IDIBELL. Hospital de Bellvitge TEMA Cardiopatia Isquèmica Cardiopatia Estructural

Más detalles

Guies de pràctica clínica

Guies de pràctica clínica Guies de pràctica clínica www.gencat.cat/ics AUTORS: José Miguel Baena Díez, Estrella Barceló Colomer, Ramon Ciurana Misol, Alícia Franzi Sisó, M. Rosa García Cerdán, M. Ángeles Ríos Rodríguez, Rafael

Más detalles

MANEJO DE LA DISLIPEMIA DIABÉTICA

MANEJO DE LA DISLIPEMIA DIABÉTICA + MANEJO DE LA DISLIPEMIA DIABÉTICA JUAN FRANCISCO ALCALÁ DÍAZ MEDICINA INTERNA. UNIDAD DE LÍPIDOS Y ARTERIOSCLEROSIS HOSPITAL UNIVERSITARIO REINA SOFÍA CÓRDOBA + Enfermedad cardiovascular como causa predominante

Más detalles

Marcadores Inflamatorios de Riesgo Cardiovascular. Dr. Alfredo Vázquez V Villa Clara Mayo 2004

Marcadores Inflamatorios de Riesgo Cardiovascular. Dr. Alfredo Vázquez V Villa Clara Mayo 2004 Marcadores Inflamatorios de Riesgo Cardiovascular Dr. Alfredo Vázquez V Vigoa Villa Clara Mayo 2004 Factor de Riesgo vs Marcador de Riesgo FR vs MR Hábitos o características en la población que están asociadas

Más detalles

Beatriz Galve Valle MIR Medicina Interna, HSJ Huesca. TAS 120, COLESTEROL 250 Y SIN Hª de UNA ESTATINA?

Beatriz Galve Valle MIR Medicina Interna, HSJ Huesca. TAS 120, COLESTEROL 250 Y SIN Hª de UNA ESTATINA? Beatriz Galve Valle MIR Medicina Interna, HSJ Huesca A FAVOR; Deberá un HOMBRE de 55 años, TAS 120, COLESTEROL 250 Y SIN Hª de cardiopatía isquémica, SER TRATADO CON UNA ESTATINA? Problemática médica,

Más detalles

CARDIOLOGÍA DEL ADULTO - TRABAJOS LIBRES

CARDIOLOGÍA DEL ADULTO - TRABAJOS LIBRES 262 Se están alcanzando las metas en el pérfil lipídico en... Merchán y cols. CARDIOLOGÍA DEL ADULTO - TRABAJOS LIBRES Se están alcanzando las metas en el perfil lipídico de personas con enfermedad coronaria

Más detalles

Actualización Médica Periódica Número 116 Enero 2011

Actualización Médica Periódica Número 116  Enero 2011 Actualización Médica Periódica Número 116 www.ampmd.com Enero 2011 TÓPICOS EN ATENCIÓN PRIMARIA Dr. José Agustín Arguedas Quesada LA DISLIPIDEMIA EN EL ADULTO MAYOR Introducción L a dislipidemia constituye

Más detalles

PROTOCOLOS RIESGO V ASCULAR. Sociedad Española de Medicina Interna PROTOCOLOS. 2.ª edición. Coordinadora. 2.ª edición. Carmen Suárez Fernández

PROTOCOLOS RIESGO V ASCULAR. Sociedad Española de Medicina Interna PROTOCOLOS. 2.ª edición. Coordinadora. 2.ª edición. Carmen Suárez Fernández PROTOCOLOS RIESGO VASCULAR Sociedad Española de Medicina Interna PROTOCOLOS 2.ª edición RIESGO V ASCULAR ESP Julio ZAR 18 2.ª edición Coordinadora Carmen Suárez Fernández www.pfizer.es CAPÍTULO XII Manejo

Más detalles

Actualización Médica Periódica Número 89 Octubre 2008

Actualización Médica Periódica Número 89  Octubre 2008 Actualización Médica Periódica Número 89 www.ampmd.com Octubre 2008 ARTICULO DEL MES Dr. José Agustín Arguedas Quesada REDUCCIÓN INTENSA DE LOS LÍPIDOS CON SIMVASTATINA Y EZETIMIBA EN LA ESTENOSIS AÓRTICA

Más detalles

LDL COLESTEROL, CUANTO MAS BAJO MEJOR? NO. Beatriz Buño Ramilo R4 Medicina Interna H. Arquitecto Marcide-Ferrol PREVENCION PRIMARIA

LDL COLESTEROL, CUANTO MAS BAJO MEJOR? NO. Beatriz Buño Ramilo R4 Medicina Interna H. Arquitecto Marcide-Ferrol PREVENCION PRIMARIA LDL COLESTEROL, CUANTO MAS BAJO MEJOR? NO Beatriz Buño Ramilo R4 Medicina Interna H. Arquitecto Marcide-Ferrol PREVENCION PRIMARIA 1 World Health Organization Cooperative Trial (WHO) Lancet 1980;2(8191):

Más detalles

Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari

Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari 1 Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari Barcelona, 13 de juliol de 2012 2 Quin és el context de l informe? Pla de Salut 2011 2015 (Projecte 9.3) Consolidar l Observatori del Sistema

Más detalles

Abordaje práctico de la dislipidemia

Abordaje práctico de la dislipidemia Abordaje práctico de la dislipidemia Dr. Chih Hao Chen Ku, FACE Servicio de Endocrinología, Hospital San Juan de Dios Departamento de Farmacología y Toxicología Clínica, Universidad de Costa Rica Caso

Más detalles

El papel fundamental del papel de las estatinas: Tipos y Recomendaciones. Jornadas Sociedad Catalana de Obstetricia y Ginecologia ACMCB

El papel fundamental del papel de las estatinas: Tipos y Recomendaciones. Jornadas Sociedad Catalana de Obstetricia y Ginecologia ACMCB El papel fundamental del papel de las estatinas: Tipos y Recomendaciones Jornadas Sociedad Catalana de Obstetricia y Ginecologia ACMCB Dra. J. Panisello FUFOSA, Fundación para El Fomento de la Salud 2011

Más detalles

Actuación sobre. Juan Ramón Rey Blas. Hospital La Paz. Madrid

Actuación sobre. Juan Ramón Rey Blas. Hospital La Paz. Madrid Actuación sobre factores de riesgo cardiovascular Juan Ramón Rey Blas Unidad Coronaria Hospital La Paz. Madrid Guías ESC JTF4 (2007) 0-3-5-140-5-3-0 Las personas sanas tienden a tener 0 No fuman ciertas

Más detalles

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012 Incidència del càncer a Catalunya 1993 2020 3 de desembre del 2012 Incidència del Càncer El càncer a Catalunya 1993-2007 3 de desembre del 2012 Nombre de casos incidents anuals dels 10 tumors més freqüents.

Más detalles

Fractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012

Fractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012 Fractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012 Pacient geriàtric amb fractura de fèmur 2009 Ingrés a COT Professional responsable: traumatòleg Visitat per geriatria si des de COT s identificava alguna

Más detalles

Dislipidemia en enfermedad renal. Carmen Gloria Bezanilla Collell Medicina Interna Diabetes

Dislipidemia en enfermedad renal. Carmen Gloria Bezanilla Collell Medicina Interna Diabetes Dislipidemia en enfermedad renal Carmen Gloria Bezanilla Collell Medicina Interna Diabetes Es efectivo el control de los lípidos en todas las etapas de ERC? Pacientes con ERC tienen un riesgo elevado de

Más detalles

Es la Diabetes una Enfermedad CVC?

Es la Diabetes una Enfermedad CVC? Es la Diabetes una Enfermedad CVC? 1 Sin duda que SI 1 José R. González Juanatey Área Cardiovascular. Hospital Clínico Universitario de Santiago de Compostela Es la Diabetes una ECV? Lo es en el Diagnóstico?

Más detalles

VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA

VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA No és el mateix estar infectat amb el VIH que tenir la sida VIH són les sigles de "Virus de la Immunodeficiència Humana". El VIH afecta les cèl lules immunitàries,

Más detalles

Las Guías en dislipemia. Que

Las Guías en dislipemia. Que Las Guías en dislipemia. Que hay de nuevo? J Zamorano Hospital Clínico San Carlos, Madrid Slide 1 Ensayos clínicos relevantes. General population At-risk individuals and groups CHD and stroke patients

Más detalles

chdl LDL pequeñas y densas Miller M. Circulation 2011;123:

chdl LDL pequeñas y densas Miller M. Circulation 2011;123: Carlos Lahoz chdl TG LDL pequeñas y densas Miller M. Circulation 2011;123:2292-2333 n = 1.361 chdl< 40 mg/dl en varones y < 50 mg/dl en mujeres y triglicéridos 150 mg/dl n = 7.823 con enfermedad coronaria

Más detalles

ANTIAGREGANTS EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES CARDIAQUES

ANTIAGREGANTS EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES CARDIAQUES ANTIAGREGANTS EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES CARDIAQUES Dra. Magda Heras ICT, Hospital Clínic, Barcelona Juny 2007 ACTIVACIÓ i INHIBICIÓ DE L AGREGACIO PLAQUETARIA Clopidogrel Prasugrel Cangrelor AZD6140

Más detalles

ENFERMEDAD CORONARIA Y DIABETES MELLITUS EN EL ANCIANO.

ENFERMEDAD CORONARIA Y DIABETES MELLITUS EN EL ANCIANO. ENFERMEDAD CORONARIA Y DIABETES MELLITUS EN EL ANCIANO. UNIVERSIDAD DE SALAMANCA DEPARTAMENTO DE MEDICINA XI Curso ALMA 1 al 4 de Abril de 2012 Salamanca, España El Anciano con Diabetes Introducción La

Más detalles

COLESTEROLEMIA DE RIESGO

COLESTEROLEMIA DE RIESGO COLESTEROLEMIA DE RIESGO Dr. Carlos R. Gaimetea Castillo * Dr. Marcos D. Iraola Ferrer ** Palabras claves: Colesterol, Factores de riesgo, Tratamiento Definición según riesgo cardiovascular Colesterolemia

Más detalles