Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar?
|
|
- Sara Morales Díaz
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1
2 Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar? 2 abril de 2011 Berga Clotilde Morales Especialista en Medicina Interna Unitat De Lípids i Risc Vascular Althaia. Manresa
3 Em toca convèncer-vos que baixar el c LDL a límits molts baixos, és beneficiós.
4 O Keefe JH et al, J Am Coll Cardiol 2004;43:2142-6
5 La aterosclerosis es una enfermedad Aterosclerosi/Aterotrombosi sistémica, crónica, dinámica de consecuencias un Procés Generalitzat graves i Progressiu Inici Infiltració de LDL en la paret arterial Oxidació de LDL, Reclutament de monòcits Disfunció endotelial Progressió Infiltració per LDL oxidat i disfunció endotelial Formació de cèl lules espumoses Migració de cèl lules musculars i produccíó fibrosa Inflamació vascular i formació del núcli lipídic Complicació Augment de inflamació i del nucli lipídic Disminució de CML i material fibrós Formació de placa inestable i ruptura Ruptura de la placa i formació de trombosis aguda Arteria normal Disfunció endotelial Engruixement Intimal Formación Ateroma Placa inestable Ruptura de Placa
6 The relative risk is set at 1.0 for LDL-C= 40 mg/dl El Risc relatiu és de 1 amb cldl de 40 mg/dl Grundy: Arterioscler Thromb Vasc Biol, Volume 24(8).August
7 Reducció de LDL fins on? - Actualment més que parlar de fins a quines xifres arribar, el rellevant és parlar del % de reducció de colesterol LDL - Resultats de meta-anàlisis i anàlisis de meta-regressió
8 Relation of Low-Density Lipoprotein Cholesterol Reduction to Risk of Coronary Artery Disease and Death Meta-Regression Analysis of Large-Scale Trials of Statin Therapy 20 estudis ben dissenyats Reduccions significatives de malalties coronàries OR 0, 72 Reduccions de 28% Jorge R. Kizer et al. Am J Cardiol 2010;105:
9 Meta-Regression Analysis of Large-Scale Trials of Statin Therapy 1. Les reduccions de cldl ha estat el determinant més important en la reducció del risc de malaltia coronària, independent del cldl basal 2. Es relaciona més amb el percentage de reducció de LDL 3. Per cada 1 mmol /L (39 mg/dl ) s associa a la reducció de 25% del risc de malaltia coronària Jorge R. Kizer et al. Am J Cardiol 2010;105:
10 1. Per cada 1 mmol /L (39 mg/dl ) s associa a la reducció de 12% en el risc relatiu de mort 2. Els estudis que donen significància són els que comparen estatina amb placebo
11 Cholesterol Treatment Trialists (CTT) Collaboration. Lancet 2010; 376:
12 Eficàcia i seguretat de la reducció intensiva del LDL: meta-anàlisis de les dades de participants en 26 estudis randomitzats Cholesterol Treatment Trialists (CTT) Collaboration. Lancet 2010; 376:
13 Reducció d events vasculars majors per cada 1 mmol/l de cldl Eficàcia Efficacy and i seguretat safety of de more la reducció intensive intensiva lowering of del LDL LDL: meta-anàlisis de cholesterol: dades a de meta-analysis of data participants from en participants 26 estudis randomitzats in 26 randomised trials Cholesterol Treatment Trialists (CTT) Collaboration* 1 mmol/l 2 mmol/l 3 mmol/l 22 % 40 % 50 % Cholesterol Treatment Trialists (CTT) Collaboration. Lancet 2010; 376:
14
15
16
17
18 Morts coronàries es redueix en un 20%- significatiu
19 Morts coronàries es redueix en un 20%- significatiu Mortalitat per totes les causes es redueix un 10%- significatiu
20 Morts coronàries es redueix en un 20%- significatiu Suggereix que la reducció de 2-3 mmol/l mg/dl podría reduïr els events cv Mortalitat per totes les causes es redueix un 10%- significatiu majors en un 50%
21
22
23 Són els estudis que van marcar un abans i un després en les recomanacions per reduïr el colesterol de LDL
24
25
26
27 Mort coronària o per qualsevol episodi cv o IAM
28 PROVE-IT
29 PROVE-IT 16%
30 TNT 101mg/dL 70 mg/dl 50% dels pacients amb atorvastatina 80 mg Van arribar als objectius de c-ldl < 70 mg/dl
31 TNT
32
33 75%- cldl 98.8 mg/dl 25% cldl 66,4 mg/dl Atorvastatina 10 mg Mitja cldl 80 mg/dl
34
35 JUPITER Rosuvastatina 20 mg Reducció c LDL 50% pacients, cldl <130 mg/dl i PCR de 2.0 mg /L o >
36 JUPITER Rosuvastatina 20 mg Reducció c LDL 50% pacients, cldl <130 mg/dl i PCR de 2.0 mg /L o > 47mg/dL
37 JUPITER En dones >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.
38 JUPITER En dones >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.
39 JUPITER 44% En dones >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.
40 JUPITER 44% En dones >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.
41 JUPITER 44% 20% En dones >60 a. Significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu ppal.
42 JUPITER Reducció del risc CV en dones: Controvèrsia dones >60 a. La reducció del risc vascular va estar present igual que en l home, però només va ser significativa la diferència en revascularització i angina inestable No significatiu en la resta de components de l objectiu principal No significativa la reducció en la mortalitat total N Engl J Med 2008;359: Circulation. 2010;121:
43 Les dones que més es beneficien, son aquelles amb antecedents familiars de malaltia coronària precoç En un metanàlisis recent en dones en prevenció primària, hi ha una reducció d un terç en el risc relatiu, igual que en els homes
44
45 Aterosclerosi/Aterotrombosi un Procés Generalitzat i Progressiu
46 REVERSAL Atorvastatina 80 mg/día Pravastatina 40 mg/día *Incluye ultrasonido intravascular basal (IVUS) Es va arribar a c LDL 79 mg/dl Una reduccció de 48% de cldl 18 meses de seguimiento con IVUS Nissen S et al, JAMA 2004; 291:
47 Rosuvastatina 40 mg c LDL 78 mg/dl 49% reducció ( 2 mmol/l)
48 Reducció de cldl 53, 2 % cldl mitja 57,6 mg/dl Rosuvastatina 40 mg Nissen SE. JAMA 2006;295: Ballantine C. Circulation 2008;117:
49 Beneficis i riscos per cada 1000 pacients tractats, comparan tractament intensiu vs moderat Beneficis: Prevenció de 4 morts CV Prevenció de 10 IAM Prevenció de 6 ictus Riscos: 33 efectes adversos adicionals 21 efectes adversos que comportarán retirada del fàrmac 12 casos més d elevació significativa de enzims hepàtics
50 Conclusions 1. El descens intensiu de cldl amb altes dosis de estatines produeix beneficis importants, prevenint predominantment els episodis cardiovasculars no fatals. 2. Evidència irrefutable en pacients que ja han patit un episodi coronari previ. 3. La disminució de cldl ha estat el determinant més important en la reducció del risc de malaltia coronària, independent del c LDL basal.
51 Conclusions 4. Les dones també es beneficien, menys que els homes. 5. El benefici està en relació amb el percentatge de reducció de c LDL. 6. S aconsellaria reduccions de LDL del 50% en prevenció secundària i de 30% en prevenció primària. 7. No s observa augment de la mortalitat per càncer ni mortalitat per altres causes, comparat amb placebo i amb tractaments menys intensius.
NOVETATS EN EL MANEIG DE LES DISLIPIDÈMIES: LDL molt baix. Hi ha corba J? Aporta beneficis?
NOVETATS EN EL MANEIG DE LES DISLIPIDÈMIES: LDL molt baix. Hi ha corba J? Aporta beneficis? LUIS MASANA Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo Hospital Universitario Sant Joan Universitat Rovira i Virgili
Más detallesLDL: Descenso porcentual o hasta alcanzar objetivo. Un análisis razonado
LDL: Descenso porcentual o hasta alcanzar objetivo. Un análisis razonado Lluís Masana Marín Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo Hospital Universitario Sant Joan Universidad Rovira i Virgili, IISPV,
Más detallesDislipèmia: dosis altes d estatines o teràpia combinada?
Dislipèmia: dosis altes d estatines o teràpia combinada? Luis Masana Unitat de Medicina Vascular I Metabolisme Hospital Universitari Sant Joan Universitat Rovira I Virgili. IISPV CIBERDEM Reus Coronary
Más detallesREVISIÓ BIBLIOGRÀFICA 2013: LÍPIDS. Xavier Pintó Unitat de Lípids i Risc Vascular Servei de Medicina Interna Hospital Universitari de Bellvitge
REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA 2013: LÍPIDS Xavier Pintó Unitat de Lípids i Risc Vascular Servei de Medicina Interna Hospital Universitari de Bellvitge Primary Prevention of Cardiovascular Disease with a Mediterranean
Más detallesControl Lipídico: "España dentro del contexto europeo -Estudio DYSIS-" Dr. Carlos Guijarro
"CAMBIANDO EL PARADIGMA DEL RIESGO CARDIOVASCULAR: TRATAMIENTO DE LOS LÍPIDOS MAS ALLÁ DEL C-LDL" Control Lipídico: "España dentro del contexto europeo -Estudio DYSIS-" Dr. Carlos Guijarro Hospital Universitario
Más detallessecundaria de la enfermedad cardiovascular. Cuanto más alta (la intensidad del tratamiento con con estatinas.
Manejo de la hipercolesterolemia en la prevención secundaria de la enfermedad cardiovascular. Cuanto más alta (la intensidad del tratamiento con estatinas), ti mejor. El tratamiento t t de alta intensidad
Más detallesDESPUÉS DE LAS ESTATINAS QUÉ?
DESPUÉS DE LAS ESTATINAS QUÉ? Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Después de las estatinas qué? Diabetes y riesgo vascular Estatinas en prevención vascular en diabéticos
Más detallesCOST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES
COST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES Pere Plans Rubió Direcció General de Salut Pública Departament de Salut de Catalunya Acadèmia de Ciències Mèdiques 19 de maig de 2010 Cost-efectivitat de les estatines
Más detallesSocietat Catalana de Cardiologia
Societat Catalana de Cardiologia Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears Barcelona, 11 de gener 2016 Altres fraccions lipídiques més enllà de la LDL. Tenen encara un paper
Más detallesTratamiento Hipolipemiante y Cardiopatía Coronaria
Tratamiento Hipolipemiante y Cardiopatía Coronaria - Estatinas - Ezetimiba - Tratamiento de la Hipertrigliceridemia - Inhibidores de la PCSK9 - Prevención personalizada Beneficios del descenso de LDL colesterol
Más detallesEstudio SHARP. Implicaciones en la Prevención 2ª de la Cardiopatía Isquémica. José R. González Juanatey
Estudio SHARP 1 Implicaciones en la Prevención 2ª de la Cardiopatía Isquémica 1 José R. González Juanatey Área Cardiovascular. Hospital Clínico Universitario de Santiago de Compostela Ezetimibe 2011 Cuestiones
Más detallesHasta dónde descender LDL y otros parámetros Directrices actuales
Hasta dónde descender LDL y otros parámetros Directrices actuales Dra. Sara Artola Menéndez C.S. Hereza A9 - Madrid Miembro del grupo RED-GEDAPs y vocal de la SED Palma de Mallorca 2 febrero 2007 Dislipemia
Más detallesEvidencias de las estatinas en enfermedad no coronaria: ictus y enfermedad arterial periférica. Carlos Lahoz
Evidencias de las estatinas en enfermedad no coronaria: ictus y enfermedad arterial periférica Carlos Lahoz Grandes ensayos con estatinas Estatinas e ictus Niveles de colesterol y riesgo de muerte por
Más detallesEstatinas de alta potencia en el control de las dislipemias complejas: Dosis, eficiencia y perfil de efectos metabólicos
Estatinas de alta potencia en el control de las dislipemias complejas: Dosis, eficiencia y perfil de efectos metabólicos Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Qué he aprendido? 1. Las
Más detallesFuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico. Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid
Fuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid Caso Clínico: Historia. Varón de 58 años AF padre fallecido a los
Más detallesNuevos paradigmas en el tratamiento de la Dislipemia
Nuevos paradigmas en el tratamiento de la Dislipemia Francisco Pérez Jiménez Unidad de Lípidos y Arteriosclerosis. IMIBIC/Hospital Universitario Reina Sofí/Universidad de Córdoba SHARP: Major Atherosclerotic
Más detallesLos límites de la disminución del colesterol en prevención vascular
Los límites de la disminución del colesterol en prevención vascular Documento elaborado por: Dr. José María Mostaza. Dr. Carlos Lahoz. Unidad de Lípidos y Riesgo Vascular. Hospital Carlos III de Madrid.
Más detallesRecomendaciones para optimizar la consecución de resultados
Recomendaciones para optimizar la consecución de resultados Luis Masana Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo. Hospital Universitario Sant Joan. Universidad Rovira i Virgili, IISPV, CIBERDEM. Reus
Más detallesTRATAMIENTO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA Y COMPLICACIONES
TRATAMIENTO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA Y COMPLICACIONES Real Academia de la Medicina de la Comunidad Valenciana Colegio Oficial de Médicos de Alicante Alicante 13.03.2014 Vicente Bertomeu Martínez Servicio
Más detallesHasta cuánto, cuando y cuánto tiempo bajar el LDL? Dr. Leopoldo Pérez de Isla Hospital Clínico San Carlos Madrid
Hasta cuánto, cuando y cuánto tiempo bajar el LDL? Dr. Leopoldo Pérez de Isla Hospital Clínico San Carlos Madrid Hasta cuánto Cuándo Cuánto tiempo Hasta cuánto Cuándo Cuánto tiempo CODIMET Pérez de Isla
Más detallesObjetivos de control de LDL Colesterol en la Diabetes Mellitus Tipo 2. Manel Mata Cases EAP La Mina. Sant Adrià de Besòs (Barcelona).
Objetivos de control de LDL Colesterol en la Diabetes Mellitus Tipo 2. Manel Mata Cases EAP La Mina. Sant Adrià de Besòs (Barcelona). RedGEDAPS Objetivos de control de la dislipemia en la diabetes 130
Más detallesTratamiento de la hipercolesterolemia: terapia combinada.
Tratamiento de la hipercolesterolemia: terapia combinada. Jose M Pascual SERVICIO DE MEDICINA INTERNA (Unidad de HTA y Riesgo Vascular) Hospital de Sagunto (Agencia Valenciana de Salud) Dose response of
Más detallesMalalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió...
Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió... XI JORNADES D ACTUALITZACIÓ TERAPÈUTICA 2011. Introducció
Más detallesAporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias?
Nuevas Recomendaciones y Objetivos en el control de lípidos Aporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias? T. Mantilla Centro de Salud Universitario Prosperidad Madrid 2012
Más detallesDr. Carlos Guijarro. Madrid
Qué Hemos Aprendido en la Prevención sobre la Hipertensión y la Hipercolesterolemia? Lessons from Intervention on Risk Factors Hypertension and Hypercholesterolemia. What s new? Dr. Carlos Guijarro Madrid
Más detallesLa teoría de cuanto más bajo (c-ldl) mejor. El tratamiento de alta intensidad para disminuir el
La teoría de cuanto más bajo (c-ldl) mejor. El tratamiento de alta intensidad para disminuir el colesterol lldl. LUIS MASANA Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo Hospital Universitario Sant Joan Universitat
Más detallesDeprescripció i Risc Cardiovascular en l edat avançada, la cronicitat i la malaltia avançada
Deprescripció i Risc Cardiovascular en l edat avançada, la cronicitat i la malaltia avançada Clotilde Morales Metgessa Internista Unitat de Lípids i Risc Vascular Althaia 17 de novembre 2016 Deprescripció
Más detallesDr. Efraín Alonso Gómez López Medicina Interna. Cardiología Medicina critica y cuidados intensivos Diplomado en Diabetes Mellitus Diplomado en
Dr. Efraín Alonso Gómez López Medicina Interna. Cardiología Medicina critica y cuidados intensivos Diplomado en Diabetes Mellitus Diplomado en epidemiologia clínica Past-President Sociedad colombiana de
Más detallesDislipidemias : nuevos targets? nuevos fármacos?
Dislipidemias : nuevos targets? nuevos fármacos? Dr. Felipe Pollak Cornejo Depto. Nutrición, Diabetes y Metabolismo Facultad de Medicina. P. Universidad Católica de Chile Niveles de lípidos recomendados
Más detallesHDL y Cardiopatía Isquémica. Qué podemos hacer?
HDL y Cardiopatía Isquémica. Qué podemos hacer? XXIX Congreso de la Sociedad Española de Medicina Interna Dr. Pedro Mata Unidad de Lípidos. Servicio de Medicina Interna Fundación Jiménez Díaz, Madrid Prevención
Más detallesEl risc cardiovascular de la persona que té una diabetis
El risc cardiovascular de la persona que té una diabetis Josep Franch EAP Raval Sud BCN Dep. Medicina UB USR BCN - IDIAP Risc MORBI-MORTALITAT CV (poblac Framingham) Poblac general Diabetis AVC dones AVC
Más detallesPREGUNTA CLÍNICA Nº 3
PREGUNTA CLÍNICA Nº 3 CUÁLES SON LAS CIFRAS OBJETIVO DE C-LDL EN PREVENCIÓN PRIMARIA, SECUNDARIA Y EN EL PACIENTE CON DIABETES? Fecha de edición: Noviembre 2014 RESUMEN 1. Pregunta clínica en formato PICO.
Más detallesParámetros lipídicos y objetivos terapéuticos
Parámetros lipídicos y objetivos terapéuticos Alberto Cordero Servicio de Cardiología Hospital Universitario San Juan Tasa de episodios (%) LDL-c y enfermedad cardiovascular 30 25 20 Rx - Tratamiento con
Más detallesActualització en dislipèmies. Clotilde Morales Metge Internista Unitat de Lípids i Risc Vascular Althaia 26 de maig 2016
Actualització en dislipèmies Clotilde Morales Metge Internista Unitat de Lípids i Risc Vascular Althaia 26 de maig 2016 De què es parla actualment de la dislipèmia? Què sabem del dejuni i l analítica?
Más detallesQué hay de nuevo: Lípidos
Qué hay de nuevo: Lípidos Francisco Pérez Jiménez. Unidad de Lípidos y Arteriosclerosis. Hospital Universitario Reina Sofía Universidad de Córdoba Muchas publicaciones: Pubmed, en los últimos 12 meses
Más detallesReunión anual HTA 2010-Sevilla. 1.-El paciente diabético con dislipidemia
1.-El paciente diabético con dislipidemia a.-debe ser considerado un paciente en prevención secundaria b.-sólo los pacientes diabéticos con ECV deben ser considerados como prevención secundaria c.-el paciente
Más detallesObjetivos terapéuticos en el paciente con alto riesgo vascular. Dr. Carlos Guijarro Herraiz Unidad de Medicina Interna
Objetivos terapéuticos en el paciente con alto riesgo vascular Dr. Carlos Guijarro Herraiz Unidad de Medicina Interna Objetivos terapéuticos en el paciente con alto riesgo vascular- GUION Qué significa
Más detallesFactors de risc de l arteriosclerosi obliterant: una perspectiva poblacional
3a Jornada VASCULAR AIS - BE ISQUÈMIA CRÒNICA EXTREMITATS HOSPITAL UNIVERSITARI SAGRAT COR 9 de Novembre de 2010 Factors de risc de l arteriosclerosi obliterant: una perspectiva poblacional José Miguel
Más detallesS hereta el càncer de mama?
S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el
Más detallesLa dislipemia es relevante en la ERC? Sirve para algo tratar? Da problemas tratar? Qué guía sigo?
Qué guía seguimos para tratar la dislipemia de la ERC? La dislipemia es relevante en la ERC? Sirve para algo tratar? Da problemas tratar? Qué guía sigo? Dislipemia en la ERC (Hospital Infanta Leonor) %
Más detallesManejo Actual de la Dislipidemia. César Hernández Ch. Cardiólogo Intervencionista y vascular Periférico CES Cardiología
Manejo Actual de la Dislipidemia César Hernández Ch. Cardiólogo Intervencionista y vascular Periférico CES Cardiología Mortalidad por Enfermedad Coronaria Aterosclerosis: Multifactorial Evaluación del
Más detallesCriterios de selección y evaluación de los fármacos utilizados en la profilaxis primaria y secundaria de la cardiopatía isquémica.
FARMACOLOGÍA CLÍNICA 6º CURSO Criterios de selección y evaluación de los fármacos utilizados en la profilaxis primaria y secundaria de la cardiopatía isquémica. Objetivos de la profilaxis de la cardiopatía
Más detallesCal tractar amb estatines a tots els diabètics per a la prevenció primària de la MCV?
Cal tractar amb estatines a tots els diabètics per a la prevenció primària de la MCV? III JORNADES GEDAPS Actualització en diabetis 2011 Antonio Rodríguez EAP Anglès (Girona) Camfic (Gedaps) Analizar los
Más detallesEL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA
A Unitat Docent d Estades en Pràctiques Tutelades 3a Jornada EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA Dra. MªAngels Via Sosa Professora Associada de la UB UCD Barcelonès Nord i Maresme 18 de març 2014 Per
Más detallesUTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR
UTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR PRONÒSTIC DE MALALTIA CARDIOVASCULAR. RESULTATS DEL SEGUIMENT DURANT 10 ANYS D UNA COHORT DE PACIENTS DIABÈTICS TIPUS 2. M. Bundó, L. Muñoz, C. Pérez, JJ.
Más detallesTractament Quirúrgic de la Diabetis Mellitus. Carles Masdevall i Noguera
Tractament Quirúrgic de la Diabetis Mellitus Carles Masdevall i Noguera Index Fonaments fisiopatológics Pacients obesos mòrbids Cirurgia metabòlica Consens Societats Espanyoles Conclusió Cirurgia Metabòlica
Más detallesEN EL TRATAMIENTO DEL COLESTEROL SOY EUROPEO. Miguel A. Cobos Gil. Instituto Cardiovascular. Hospital Clínico San Carlos.
EN EL TRATAMIENTO DEL COLESTEROL SOY EUROPEO Miguel A. Cobos Gil. Instituto Cardiovascular. Hospital Clínico San Carlos. Estamos ganando. ENTRE TODOS pero algunos más 70 40 Guías de práctica clínica Europa
Más detallesManejo del riesgo y enfermedad cardiovascular en el paciente con esteatohepatitis no alcohólica
Manejo del riesgo y enfermedad cardiovascular en el paciente con esteatohepatitis no alcohólica José López Miranda Lipid and Atherosclerosis Unit Department of Medicine Reina Sofia University Hospital
Más detallesSomos esclavos de los niveles de LDL? Francisco Sierra Garcia Director de la UGC de Farmacia intercentros e interniveles de Almería Junio 14
Somos esclavos de los niveles de LDL? Francisco Sierra Garcia Director de la UGC de Farmacia intercentros e interniveles de Almería Junio 14 1 2 1.- Es que unas estatinas son mejores que otras 2.- las
Más detallesQuè ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera
Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera OBJECTIUS: Major nombre de població nombre persones amb tractament (20%) Normes/consells
Más detallesNecesidades clínicas no cubiertas con las estatinas
Tenerife Febrero 2016 Necesidades clínicas no cubiertas con las estatinas Dr. Manuel Anguita Sánchez Hospital Reina Sofía, Córdoba Abordaje integral del paciente con alto riesgo CV Un poco de historia
Más detallesVaricel la i Herpes Zòster
Varicel la i Herpes Zòster Carme Batalla CAP Sant Quirze del Vallès Grup d Infeccioses PAPPS-semFYC Varicel la. Epidemiologia L any 2006 s han declarat 177.301 casos de varicel la a Espanya (BES 2006;14:253-264)
Más detallesOptimización del control global de la dislipemia en el paciente con síndrome metabólico
XI CURSO DE LA FIPEC BARCELONA, 27 28 de noviembre de 2013 Optimización del control global de la dislipemia en el paciente con síndrome metabólico Xavier Pintó Unidad de Lípidos i Riesgo Vascular Servicio
Más detallesCómo valorar la respuesta al tratamiento?
Cómo valorar la respuesta al tratamiento? Dr. Xavier Nogués Solán Unitat de Recerca Fisiopatología Òssia i Articular (URFOA) Red de Envejecimiento y Fragilidad (RETICEF) Institut Hospital del Mar d Investigació
Más detallesHDL COLESTEROL Y RIESGO CARDIOVASCULAR
HDL COLESTEROL Y RIESGO CARDIOVASCULAR DR. EDUARDO FRANCO DÍEZ 2 Noviembre 2011 METABOLISMO DE LAS LIPOPROTEÍNAS: PAPEL DEL HDL METABOLISMO LIPOPROTEÍNAS 1. VÍA EXÓGENA: A1 HDL E TG B48 E B48 B48:E LPL
Más detallesTreball en equip: full de verificació d objectius diaris. Aida Betriu Samperi. DUI Àrea de Crítics. Corporació Sanitària i Parc Taulí.
Treball en equip: full de verificació d objectius diaris. Aida Betriu Samperi. DUI Àrea de Crítics. Corporació Sanitària i Parc Taulí. Antecedents L atenció sanitària comporta l aparició d efectes adversos
Más detallesPrevención secundaria de la cardiopatía isquémica. Jose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III Madrid
Prevención secundaria de la cardiopatía isquémica Jose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III Madrid Circulation 2006; 113: 2363-72. ACTUALIZACION DE GUIAS DE 2001 Eur Heart J 2006; 27:
Más detallesMiembros del Grupo de Trabajo de Enfermedades Cardiovasculares de la SVMFiC.
DIAGNÓSTICO Y TRATAMIENTO DE LA Autores Mª Teresa Benavent Company. Médico de Familia. Departamento 11 de Salud. Antonio Maiques Galán. Médico de Familia Centro de Salud de Manises (Valencia) María Franch
Más detallesImpacte del càncer i prioritats en atenció oncològica
Impacte del càncer i prioritats en atenció oncològica Procés oncològic i TICs en l entorn CSB: diagnòstic ràpid i cribratge del càncer. 29 de novembre de 2013 Impacte del càncer a Catalunya: tendències
Más detallesQué ha habido de nuevo en 2010? Lípidos
Qué ha habido de nuevo en 2010? Lípidos Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Lipidos Evolución mortalidad Cardiovascular Consolidación: metaanálisis estatinas Más
Más detallesCollaborative Atorvastatin Diabetes Study (CARDS)
Collaborative Atorvastatin Diabetes Study (CARDS) La Atorvastatina para la prevención primaria cardiovascular en diabéticos tipo 2, con independencia de sus niveles de colesterol El estudio CARDS (Collaborative
Más detallesDislipidemia y Alto Riesgo Cardiovascular. Carlos José Alvayero XII Congreso Nacional de Endocrinología 20 y 21 de julio de 2012
Dislipidemia y Alto Riesgo Cardiovascular Carlos José Alvayero XII Congreso Nacional de Endocrinología 20 y 21 de julio de 2012 Colesterol Como Factor de Riesgo Mortalodad por EAC ratas por 1,000 hab Multiple
Más detallesContingut: 1. Quin és l impacte de l alcohol en la salut? 2. Què és el consum de risc i perjudicial d alcohol? 3. Quin és l impacte del consell breu?
Contingut: 1. Quin és l impacte de l alcohol en la salut? 2. Què és el consum de risc i perjudicial d alcohol? 3. Quin és l impacte del consell breu? 4. És el consell breu cost-efectiu? 5. Com podem fer
Más detallesPrevención Secundaria Cardiovascular: Objetivos de Presión a Alcanzar
Prevencin Secundaria Cardiovascular: Objetivos de Presin a Alcanzar Antonio Coca Instituto de Medicina y Dermatología Servicio de Medicina Interna General. Unidad de Hipertensin Hospital Clínico (IDIBAPS).
Más detallesReducción de c-ldl, enfermedad renal crónica y riesgo cardiovascular
Reducción de c-ldl, enfermedad renal crónica y riesgo cardiovascular Dr Jose Luis Górriz Servicio de Nefrologia Hospital Universitario Dr Peset. Valencia Probabilidad de supervivencia Programa KEEP: Mortalidad
Más detallesCARDIOLOGÍA DEL ADULTO - REVISIÓN DE TEMAS. Alonso Merchán, MD. Bogotá, DC., Colombia.
165 CARDIOLOGÍA DEL ADULTO - REVISIÓN DE TEMAS En pacientes de alto riesgo, mientras más bajo el colesterol de baja densidad (c-ldl), mejor: Qué tan bajo y cuál es su grado de recomendación y nivel de
Más detallesEstatinas: una revolución terapéutica en movimiento para el tratamiento de la enfermedad cardiovascular
Arch Med Interna 2010; XXXII (2-3):36-40 Prensa Médica Latinoamericana. 2010 ISSN 0250-3816 - Printed in Uruguay - All rights reserved. 36 Actualización Estatinas: una revolución terapéutica en movimiento
Más detallesRevista Argentina de Cardiología ISSN: Sociedad Argentina de Cardiología Argentina
Revista Argentina de Cardiología ISSN: 0034-7000 revista@sac.org.ar Sociedad Argentina de Cardiología Argentina Lozada, Alfredo; Cagide, Arturo Los resultados del estudio JUPITER cambian los criterios
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesDiabetes y dislipemia
Diabetes y dislipemia Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos SON TODOS LOS DIABÉTICOS PACIENTES DE MUY ALTO RIESGO VASCULAR? 2012 ESC Guidelines CV prevention RIESGO
Más detallesRelevancia clínica de la selección de la dosis de Aspirina en diferentes contextos clínicos
Relevancia clínica de la selección de la dosis de Aspirina en diferentes contextos clínicos Historia del ácido acetilsalicílico ~1500BC ~400BC Los salicilatos fueron usados por los egipcios como analgésicos
Más detallesLos inhibidores de la HMG - CoA reductasa (estatinas) bloquean el paso limitante en la velocidad de la biosíntesis del colesterol.
Los inhibidores de la HMG - CoA reductasa (estatinas) bloquean el paso limitante en la velocidad de la biosíntesis del colesterol. Producen: 1) Regulación positiva de los receptores del LDL hepáticos:
Más detallesHipertensión Arterial, Tratamiento. Dr. Jorge O. Contreras Mónchez Medicina Interna
Hipertensión Arterial, Tratamiento Dr. Jorge O. Contreras Mónchez Medicina Interna Fármacos de primera línea Tiazidas IECA/ARA II Calcioantagonistas Betabloqueadores (*) Mancia G, Fagard R, Narkiewicz
Más detallesInfluencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica
Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Dislipemias,
Más detallesPopulation: patients with STEMI presenting for PPCI
CADIOLOGIA INTERVENCIONISTA Dr. JA Gómez Hospital Director Unitat Cardiologia Inervencionista Àrea de Malalties del Cor IDIBELL. Hospital de Bellvitge TEMA Cardiopatia Isquèmica Cardiopatia Estructural
Más detallesGuies de pràctica clínica
Guies de pràctica clínica www.gencat.cat/ics AUTORS: José Miguel Baena Díez, Estrella Barceló Colomer, Ramon Ciurana Misol, Alícia Franzi Sisó, M. Rosa García Cerdán, M. Ángeles Ríos Rodríguez, Rafael
Más detallesMANEJO DE LA DISLIPEMIA DIABÉTICA
+ MANEJO DE LA DISLIPEMIA DIABÉTICA JUAN FRANCISCO ALCALÁ DÍAZ MEDICINA INTERNA. UNIDAD DE LÍPIDOS Y ARTERIOSCLEROSIS HOSPITAL UNIVERSITARIO REINA SOFÍA CÓRDOBA + Enfermedad cardiovascular como causa predominante
Más detallesMarcadores Inflamatorios de Riesgo Cardiovascular. Dr. Alfredo Vázquez V Villa Clara Mayo 2004
Marcadores Inflamatorios de Riesgo Cardiovascular Dr. Alfredo Vázquez V Vigoa Villa Clara Mayo 2004 Factor de Riesgo vs Marcador de Riesgo FR vs MR Hábitos o características en la población que están asociadas
Más detallesBeatriz Galve Valle MIR Medicina Interna, HSJ Huesca. TAS 120, COLESTEROL 250 Y SIN Hª de UNA ESTATINA?
Beatriz Galve Valle MIR Medicina Interna, HSJ Huesca A FAVOR; Deberá un HOMBRE de 55 años, TAS 120, COLESTEROL 250 Y SIN Hª de cardiopatía isquémica, SER TRATADO CON UNA ESTATINA? Problemática médica,
Más detallesCARDIOLOGÍA DEL ADULTO - TRABAJOS LIBRES
262 Se están alcanzando las metas en el pérfil lipídico en... Merchán y cols. CARDIOLOGÍA DEL ADULTO - TRABAJOS LIBRES Se están alcanzando las metas en el perfil lipídico de personas con enfermedad coronaria
Más detallesActualización Médica Periódica Número 116 Enero 2011
Actualización Médica Periódica Número 116 www.ampmd.com Enero 2011 TÓPICOS EN ATENCIÓN PRIMARIA Dr. José Agustín Arguedas Quesada LA DISLIPIDEMIA EN EL ADULTO MAYOR Introducción L a dislipidemia constituye
Más detallesPROTOCOLOS RIESGO V ASCULAR. Sociedad Española de Medicina Interna PROTOCOLOS. 2.ª edición. Coordinadora. 2.ª edición. Carmen Suárez Fernández
PROTOCOLOS RIESGO VASCULAR Sociedad Española de Medicina Interna PROTOCOLOS 2.ª edición RIESGO V ASCULAR ESP Julio ZAR 18 2.ª edición Coordinadora Carmen Suárez Fernández www.pfizer.es CAPÍTULO XII Manejo
Más detallesActualización Médica Periódica Número 89 Octubre 2008
Actualización Médica Periódica Número 89 www.ampmd.com Octubre 2008 ARTICULO DEL MES Dr. José Agustín Arguedas Quesada REDUCCIÓN INTENSA DE LOS LÍPIDOS CON SIMVASTATINA Y EZETIMIBA EN LA ESTENOSIS AÓRTICA
Más detallesLDL COLESTEROL, CUANTO MAS BAJO MEJOR? NO. Beatriz Buño Ramilo R4 Medicina Interna H. Arquitecto Marcide-Ferrol PREVENCION PRIMARIA
LDL COLESTEROL, CUANTO MAS BAJO MEJOR? NO Beatriz Buño Ramilo R4 Medicina Interna H. Arquitecto Marcide-Ferrol PREVENCION PRIMARIA 1 World Health Organization Cooperative Trial (WHO) Lancet 1980;2(8191):
Más detallesPresentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari
1 Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari Barcelona, 13 de juliol de 2012 2 Quin és el context de l informe? Pla de Salut 2011 2015 (Projecte 9.3) Consolidar l Observatori del Sistema
Más detallesAbordaje práctico de la dislipidemia
Abordaje práctico de la dislipidemia Dr. Chih Hao Chen Ku, FACE Servicio de Endocrinología, Hospital San Juan de Dios Departamento de Farmacología y Toxicología Clínica, Universidad de Costa Rica Caso
Más detallesEl papel fundamental del papel de las estatinas: Tipos y Recomendaciones. Jornadas Sociedad Catalana de Obstetricia y Ginecologia ACMCB
El papel fundamental del papel de las estatinas: Tipos y Recomendaciones Jornadas Sociedad Catalana de Obstetricia y Ginecologia ACMCB Dra. J. Panisello FUFOSA, Fundación para El Fomento de la Salud 2011
Más detallesActuación sobre. Juan Ramón Rey Blas. Hospital La Paz. Madrid
Actuación sobre factores de riesgo cardiovascular Juan Ramón Rey Blas Unidad Coronaria Hospital La Paz. Madrid Guías ESC JTF4 (2007) 0-3-5-140-5-3-0 Las personas sanas tienden a tener 0 No fuman ciertas
Más detallesIncidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012
Incidència del càncer a Catalunya 1993 2020 3 de desembre del 2012 Incidència del Càncer El càncer a Catalunya 1993-2007 3 de desembre del 2012 Nombre de casos incidents anuals dels 10 tumors més freqüents.
Más detallesFractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012
Fractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012 Pacient geriàtric amb fractura de fèmur 2009 Ingrés a COT Professional responsable: traumatòleg Visitat per geriatria si des de COT s identificava alguna
Más detallesDislipidemia en enfermedad renal. Carmen Gloria Bezanilla Collell Medicina Interna Diabetes
Dislipidemia en enfermedad renal Carmen Gloria Bezanilla Collell Medicina Interna Diabetes Es efectivo el control de los lípidos en todas las etapas de ERC? Pacientes con ERC tienen un riesgo elevado de
Más detallesEs la Diabetes una Enfermedad CVC?
Es la Diabetes una Enfermedad CVC? 1 Sin duda que SI 1 José R. González Juanatey Área Cardiovascular. Hospital Clínico Universitario de Santiago de Compostela Es la Diabetes una ECV? Lo es en el Diagnóstico?
Más detallesVIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA
VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA No és el mateix estar infectat amb el VIH que tenir la sida VIH són les sigles de "Virus de la Immunodeficiència Humana". El VIH afecta les cèl lules immunitàries,
Más detallesLas Guías en dislipemia. Que
Las Guías en dislipemia. Que hay de nuevo? J Zamorano Hospital Clínico San Carlos, Madrid Slide 1 Ensayos clínicos relevantes. General population At-risk individuals and groups CHD and stroke patients
Más detalleschdl LDL pequeñas y densas Miller M. Circulation 2011;123:
Carlos Lahoz chdl TG LDL pequeñas y densas Miller M. Circulation 2011;123:2292-2333 n = 1.361 chdl< 40 mg/dl en varones y < 50 mg/dl en mujeres y triglicéridos 150 mg/dl n = 7.823 con enfermedad coronaria
Más detallesANTIAGREGANTS EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES CARDIAQUES
ANTIAGREGANTS EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES CARDIAQUES Dra. Magda Heras ICT, Hospital Clínic, Barcelona Juny 2007 ACTIVACIÓ i INHIBICIÓ DE L AGREGACIO PLAQUETARIA Clopidogrel Prasugrel Cangrelor AZD6140
Más detallesENFERMEDAD CORONARIA Y DIABETES MELLITUS EN EL ANCIANO.
ENFERMEDAD CORONARIA Y DIABETES MELLITUS EN EL ANCIANO. UNIVERSIDAD DE SALAMANCA DEPARTAMENTO DE MEDICINA XI Curso ALMA 1 al 4 de Abril de 2012 Salamanca, España El Anciano con Diabetes Introducción La
Más detallesCOLESTEROLEMIA DE RIESGO
COLESTEROLEMIA DE RIESGO Dr. Carlos R. Gaimetea Castillo * Dr. Marcos D. Iraola Ferrer ** Palabras claves: Colesterol, Factores de riesgo, Tratamiento Definición según riesgo cardiovascular Colesterolemia
Más detalles