6. Aspecte tractat en cadascuna de les fitxes Aspectes generals i geogràfics

Transcripción

1 6. Aspecte tractat en cadascuna de les fitxes 6.1. Aspectes generals i geogràfics 1

2 Fitxa A. Lectura de la pàgina 1 del text Petita història de Esplugues de Llobregat Contesta: D on hom creu que ve el nom d Esplugues? A Catalunya, a l actualitat, hi ha dues viles més que duen un nom semblant al d Esplugues, potser l origen del nom de tots tres indrets fou similar. Aquests municipis són l Espluga de Francolí i l Espluga Calba. Mira de localitzar los en un mapa de Catalunya de l atlas i a continuació situa aquestes poblacions al mapa mut de comarques que tens a la fitxa. A quines comarques pertanyen? 2

3 3

4 Fitxa B. Cerca a l Enciclopèdia Catalana les entrades corresponents a Esplugues de Llobregat, l Espluga de Francolí i l Espluga Calba; has de trobar informació suficient per a omplir el següent quadre: Esplugues de Llobregat EXTENSIÓ POBLACIO COMARCA L Espluga de Francolí. L Espluga Calba Quina localitat té el seu terme municipal més gran? Quina té més població? 4

5 FITXA C. Sabries ordenar les localitats anteriors segons la seva densitat de població, començant per la més gran?: 1ª 2ª 3ª Recorda que la densitat de població ens diu quanta gent viu a cada quilòmetre quadrat d un lloc; tot i que ja sabem que la població no està repartida de forma igual,ens dóna una idea de la concentració de poblament. Per trobar la densitat de població hauràs de dividir el nombre d habitants de cada vila per la seva extensió. Densitat = Habitants Km 2 5

6 FITXA D. Has trobat a l enciclopèdia més poblacions amb un nom similar? A banda d aquestes tres viles han existit o encara existeixen alguns indrets a Catalunya que tenen un nom semblant o igual al d Esplugues. Mira de cercar quins són aquests indrets i en el mapa que tens a continuació, pinta la comarca a la qual pertanyen de color groc, a més de l enciclopèdia no estaria de més consultar un atlas. Una pista.. N hi ha unes deu, i una ja te la diem. Es tracta de l Espluga un llogaret del municipi de la Pobla de la Roda a la comarca de l Alta Ribagorça. Aconseguiràs trobar les totes? L Espluga 6

7 7

8 FITXA E. Quin riu passa a prop d Esplugues? L has encertada, es tracta del Llobregat que és un curs fluvial molt important, no només per al Baix Llobregat, també per a aquelles comarques que travessa en el seu curs alt i mitjà. Les seves aigües han nodrit moltes poblacions i també han donat la força necessària perquè funcionessin les fàbriques situades a la seva vora. Malauradament, també el llit del Llobregat ha servit com a abocador de residus i a hores d ara el que més ens ha d amoïnar pel que fa al riu és la seva conservació, hem de tenir cura d ell no degradant més encara el seu estat. Ara llegeix un text sobre el Llobregat i a continuació ompliràs el quadre amb les dades que hagis pogut trobar. Llegeix amb atenció i recorda que sempre has de tenir a mà un diccionari per si no et queda prou clar el significat d alguna paraula. En aquest cas també fóra bo que consultessis un atlas. El riu Llobregat. Els romans li van posar el nom de Rubricatus, que significa vermellós; potser en aquella llunyana època, quan tothom xerrava en llatí, les aigües del nostre riu devien tenir una tonalitat rogenca. Certament, des d aquells temps el riu i les terres que travessa i rega han canviat molt, tot i que encara hi ha alguns trets que continuen igual. Es en el lloc conegut com a Fonts de Llobregat a metres d altitud on neix el riu. Aquest indret pertany al municipi de Castellar de N Hug, un poble del Berguedà amb molta història al seu darrera com moltes viles d aquelles contrades. A finals d estiu es gratificant anar hi per presenciar un concurs molt especial, el de gossos d atura. 8

9 El Llobregat recull aigües d una conca força àmplia de gairebé km 2 van a parar al seu cabal per mitjà dels afluents aigües de set comarques diferents. El curs del Llobregat travessa diferents unitats de relleu que deus conèixer bé: el Pre Pirineu, la Depressió Central, la Serralada Pre Litoral, la Depressió Pre Litoral i la Serralada Litoral. El curs del riu Llobregat passa a prop de moltes poblacions en les tres comarques que travessa; només néixer arriba als paratges boscosos de la Pobla de Lillet per a anar a parar a Guardiola de Berguedà i més tard a Cercs, molt a prop de l ermita de Sant Quirze de Pedret. Aigua avall arriba a Berga, Gironella i a la molt musical vila de Puig Reig, després arriba a Balsareny on cada any sent el brogit de les festes dels traginers que anaven muntanya amunt, muntanya avall portant mercaderies. Després de Sallent i Navarcles, el riu passa a prop d un altre edifici del romànic, el monestir de Sant Benet de Bages i per sota el pont gòtic de Monistrol, abandona la comarca del Bages. Dues viles que representen passions per Pasqua, Esparreguera i Olesa es troben a banda i banda del riu. A Martorell hi ha un altre pont sobre el Llobregat, aquest construït pels romans fa una bona pila d anys. Els arqueòlegs s encarreguen d estudiar els seus antics blocs de pedra. En el seu curs baix el riu dóna aigua a moltes poblacions, Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei, Sant Vicens dels Horts, Sant Boi, on per cert també hi ha unes termes romanes, (els romans estaven per tot arreu) per arribar a la Mar Mediterrània tot formant un delta, a prop d el Prat de Llobregat, ha recorregut 170 km. que... Déu n hi do! El més important del riu és l aigua que du.com ja saps, al llarg d un any, el cabal d un riu no és sempre el mateix, a la tardor porta molta aigua degut a les intenses pluges d aquesta estació, normals al clima mediterrani. A Guardiola de Berguedà només té 4 m 3 /segon, en canvi a Martorell arriba a 23 m 3 /segon, ara bé, de Martorell a El Prat, el cabal baixa per l aprofitament que se n fa de l aigua per al consum de les poblacions i per la indústria. Arriba al Prat amb 12 m 3 /segon 9

10 A la primavera,el Llobregat encara porta força aigua, però el seu cabal baixa a l estiu, com passa a molts rius de Catalunya; tot i que la quantitat d aigua no canvia gaire a Guardiola, uns 3m 3 /segon, en canvi si que minva a Martorell, on no passa el juliol de 13 m 3 /segon i també a El Prat on només té 7 m 3 /segon. Però les aportacions d aigua de la seva conca també hi conten. Evidentment, el seu afluents també li aporten aigua i per això el seu cabal també augmenta. Només néixer rep l Arija i el Bastareny, el riu de Bagà, i una mica més avall la riera de Saldes. Al seu curs mitjà rep les aigües de dues rieres la Gavarresa i la de Merles i a prop de Castellgalí, al Bages, rep el riu de Manresa, el Cardener i a Martorell hi ha l aiguabarreig del Llobregat amb el seu darrer afluent important, l Anoia. Tot entrant al seu curs baix, rep unes quantes rieres, de totes la que baixa de Rubí és potser la més important. El riu Llobregat ha estat potser massa aprofitat al llarg de la història, les seves aigües han alimentat colònies fabrils que es construïen a la vora del seu curs i així usar la força de les seves aigües. Igualment l aigua del Llobregat ha regat camps de conreu i al seu curs alt s hi construí el pantà de La Baells. El principals problemes del riu apareixen al curs mitjà i al curs baix, els continuats abocaments urbans i industrials no li han fet cap bé. Hem de tenir en compte que al llarg del riu hi ha hagut i encara hi ha indústries de paper, del carbó, tèxtils i moltes altres. En qualsevol cas les seves aigües han estat força contaminades ;sobre tot aquesta situació és greu a la desembocadura del riu i l aigua al curs baix del riu té molta salinitat. Darrerament s han dut a terme molts projectes per a mantenir en la mesura que es pugui les aigües del riu i el seu voltant el més netes possible gràcies a aquestes tasques el delta del Llobregat ha aturat la seva degradació Un altre del problemes del riu, aquest aliè a la mà humana, ha estat el de les seves crescudes que de vegades han estat dramàtiques. Degut a les fortes pluges s han produït diferents riuades que han arribat fins i tot a emportar se ponts. Ja tenim constància d una riuada l any 1.579; la darrera d importància fou el 7 de Novembre de Ara omple la següent fitxa del riu Llobregat amb les dades que trobaràs al text que has llegit. 10

11 Naixement Extensió de la conca Desembocadura Principals afluents Longitud del curs Embassaments. A quina època de l any té més cabal? A quina en té menys? A prop de quina població assoleix el seu cabal màxim? Aprofitament Principals problemes. Escriu el nom de tres localitats del Berguedà per on passi el Llobregat. Ara el nom de tres localitats del Bages. I ara el nom de tres viles del Baix Llobregat. 11

12 FITXA F. Escapolir se de l escomesa, hat trick, córner, davanter, àrbitre auxiliar, penal... són paraules i expressions relacionades amb el: Efectivament, amb el futbol, un esport que ja practicaven fa molts i molts anys el mateixos romans (els romans feien de tot). També hi ha moltes paraules que estan relacionades amb els rius, el que hauràs de fer ara és relacionar cada paraula amb el seu significat: Cabal 1 A terra que ocupa l aigua d un riu Sediments 2 B quantitat d aigua que porta un riu Aiguabarreig 3 C Corba que fa un riu Curs 4 D Llit 5 E Crescuda 6 F Meandre 7 G Lloc on un afluent s uneix a un riu principal Materials que deixa el riu quan desemboca Augment ràpid del cabal del riu per la pluja. Camí que fa un riu des que neix fins que desemboca. 12