Escriure per compartir i aprendre des de totes les àrees

Transcripción

1 Escriure per compartir i aprendre des de totes les àrees Neus Sanmartí Agost, 2009 EE Menorca Grup de recerca LIEC

2 PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ L alumnat no entén els textos i no sap escriure per què no sap llegir i escriure o perquè no coneix els continguts? Els diferents tipus de text -descriptiu, explicatiu, argumentatiu...- s escriuen amb les mateixes regles del joc a totes les àrees? Cal ensenyar a escriure ciències, socials, matemàtiques a les classes d aquestes disciplines?

3 Per què ens plantegem aquestes preguntes? Amb quina finalitat? El llenguatge és l instrument mediador de l aprenentatge per excel.lència Cada disciplina té el seu propi patró lingüístic El patró lingüístic i el patró temàtic s aprenen al mateix temps (si l aprenentatge és significatiu) La finalitat no és aprendre llengua a les classes de les altres àrees, sinó la d aprendre els coneixements propis d aquestes àrees però no hi ha dubte que també s aprén llengua.

4 Necessitat que els professors de diferents àrees ens coordinem La resposta a les demandes següents, es concreta en tots els casos en la realització d un text explicatiu? Explica l argument de tal pel.licula Explica les causes de la guerra civil espanyola Explica per què l aire es dilata quan s escalfa Explica què has fet per resoldre el problema I és clara la diferència entre demandes com explicar, raonar, interpretar, justificar, argumentar, dir per què?

5 Cada disciplina té el seu patró lingüístic Imagínat que ets un poeta: Descriu aquest bosc Imagínat que ets una ecòloga: Descriu aquest bosc

6 Importància dels verbs: Canviar els verbs comporta canviar idees El ferro té òxid, tinc força, té un color blau He agafat fred, la llet ha agafat el gust dolç del sucre En la disgestió es separen els aliments útils dels que no ens serveixen

7 Només canviant la forma verbal canvia el model interpretatiu del fenomen Els cactus s han adaptat a viure en llocs amb poca aigua. Els cactus estan adaptats a viure en llocs amb poca aigua.

8 Importància dels connectors Llavors..., llavors Si..., aleshores... reforça afavoreix pensament lineal pensament hipotètic (Ús del subjuntiu i del condicional) Ja que..., Perquè... afavoreix pensament causal (confonen causes i conseqüències )

9 Importància de saber sintetitzar agafo una proveta MESURAR UN VOLUM poso aigua a la proveta miro a quina ratlla arriba l aigua llegeixo quants ml són tiro el sòlid dins la proveta... torno a mirar el nivell resto els ml d ara als d abans el resultat és el volum del sòlid REDACCIÓ FINAL Com dir-ho en només tres accions?

10 Importància de saber diferenciar nivells d explicacions Explica per què un arbre que ara pesa 250 kg fa 20 anys només pesava 1kg

11 Tipus de respostes Perquè ha crescut, s ha fet més gran, han passat els anys (tautologia) Perquè té més branques, més fulles, el tronc és més gruixut (no explica, només nomena conseqüències) Perquè absorbeix aigua, adobs, CO2 (explicació que relaciona fets) Perquè fabrica els seus aliments a partir de l aigua, el CO2 i la energia del Sol fent la fotosíntesi i els transforma en parts de l arbre (justificació)

12 Habilitats cognitivolingüístiques (1) DESCRIURE EXPLICAR JUSTIFICAR ARGUMENTAR Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc., de l objecte o del fenomen Produir raons o arguments... Establint relacions entre raons i arguments... Produir raons o arguments... en relació al corpus de coneixement (teoria) Produir raons o arguments... amb la finalitat de convèncer

13 Habilitats cognitivolingüístiques (2) DEFINIR Expressar les caracteristiques necessàries i suficients perquè un concepte no es pogui confondre amb un altre RESUMIR Seleccionar i condensar idees o accions d acord amb la finalitat de la tasca Narrar, demostrar, comparar, exposar, hipotetitzar JORBA, J; GÓMEZ, I; PRAT, A. (1998). Parlar i escriure per aprendre. Barcelona: ICE UAB.

14 Relacions entre la descripció, la definició i la justificació (o la argumentació) Descriu flors. Defineix què és una flor. Argumenta si una pinya, una carxofa, és una flor.

15 Sistematitza, quantifica, utilitza termes científics... Es refereix als aspectes recollits en la definició Identifica aspectes necessaris i suficients

16 No... No... No... No...

17 Copia del llibre sense comprendre En argumentar, no es refereix a aspectes rellevants

18 Què hem de fer per definir? Pensar en: A quin grup pertany -d objectes, materials, éssers vius, o de parts- (per exemple, la flor és una part d una planta). Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, però no totes tenen pètals). En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir). Una flor és una part d una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol.len) i que serveix perquè la planta es pugui reproduir.

19 Justificar: Explicar el perquè del perquè

20 Aprendre a justificar Per què quan l aire s escalfa es dilata?

21 Una justificació científica és com un iceberg El globus s infla però Ha de parlar de: L aire, un gas, augment de temperatura i de volum, de dilatació, de partícules, del seu moviment, distribució Allò que l alumne observa i expressa en el context quotidià Cal aprendre a traduir Allò que l alumne desconeix i ha de conèixer per poder parlar en el context científic

22 Comencem per traduir L aire quan s escalfa es dilata Per què? Què sabem? És un gas Material format per partícules que es mouen en totes direccions Escalfa = augmenta la T Dilata = augmenta el volum A l augmentar la T, augmenta la velocitat de les partícules Augmenta el volum perquè augmenta la separació entre les partícules

23 Organitzem les idees amb ajuda de connectors L aire quan s escalfa es dilata perquè per tant com que conseqüenment ja que Arguments teòrics L aire quan s escalfa augmenta la seva temperatura ja que les seves molècules es mouen a més velocitat; per tant, augmenta la distància entre elles i ocupen més espai. Conseqüenment, l aire es dilata

24 Per què la temperatura de l aigua no canvia mentre s està congelant? Traducció En petit grup

25 I a primària? Per què s utilitza paper de filtre per separar farina d aigua? 1- Descriure els fets observats: Al filtrar una mescla d aigua i farina amb paper de filtre, la farina queda retinguda al paper de filtre mentre que l aigua passa a través d ell 2- Explicitar el que s ha de suposar o imaginar (pensar que la matèria està formada per partícules): El paper de filtre deu tenir uns forats molt petits que deixen passar les parts d aigua però no les de farina 3- Redactar un text per respondre a la pregunta inicial, en el que es relacionin els fets observat i el model imaginat: La farina no passa a través del paper de filtre perquè la grandària de les partícules de farina és més gran que la dels forats que té el paper. En canvi, les partícules que formen l aigua són tan petites que sí poden passar a través d ell 4- Plantejar un nou problema: Mesclem aigua i tinta i filtrem. Se separa la tinta de l aigua? Per què? 5è primària

26 REDACCIÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERIÈNCIA DE LABORATORI HIPOTÈTICO-DEDUCTIVA Què he de fer? 1. Escollir un títol per a l informe Estarà ben fet si està d'acord amb l'experiència 1.2 resumeix l'objectiu principal 1.3 és suggeridor 2. Identificar l'objectiu 2.1 està d'acord amb les finalitats del treball realitzat principal 2.2 comença amb un verb 3. Plantejaar la hipòtesi 3.1 s'indiquen les variables dependent i independent 3.2 s'indiquen les variables que es controlen 3.3 es redacten utilitzant la forma: "Si..., aleshores Indicar els materials 4.1 s'anoten tots i instruments utilitzats 4.2 són anomenats correctament en l'experimentació M. Calvet

27 Er acabar, recordem La relació entre pensament i paraula no és un fet sinó un procés, un anar i venir continuat del pensament a la paraula i de la paraula al pensament ( ); el pensament no s expressa simplement en paraules, sinó que existeix a través d elles L.S. Vigotski Pensament i llenguatge, 1985

28 Referències ÁLVAREZ ANGULO, T. (2007). La competencia en comunicación lingüística en las áreas del currículo. Madrid: MEC JORBA, J; GÓMEZ, I; PRAT, A. (1998). Parlar i escriure per aprendre. Barcelona: ICE UAB. SANMARTÍ, N. (codra.) (2003). Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciències. Barcelona: Ed. 62 Web del grup LIEC (UAB): Iencies socials