L estat del litoral a Catalunya, Balears i Andalusia

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "L estat del litoral a Catalunya, Balears i Andalusia"

Antonio Campos Ortíz
hace 6 años
Vistas:

2 L estat del litoral a Catalunya, Balears i Andalusia Anàlisi comparativa de tres Autonomies de la costa mediterrània Lluís-Xavier Toldrà

3 La conca mediterrània (i)

4 La conca mediterrània (ii)

5 Elements comuns i particularitats La costa és un dels seus principals atractius turístics. Massificació estacional de la costa (10milions tur/any) Altíssim desenvolupament urbanístic derivat (històric i recent) Impacte econòmic alt (>15% PIB regional) Particularitats: -Insularitat (Balears) - Agricultura intensiva transformadora (Andalusia) - Extensió dels enclaus: grans a l Atlàntic andalús, petits a Catalunya, barrejats a Balers.

6 Diagnosi de Catalunya PROVINCIA Km TOTALS Km. sense transformar Km. protegits Km. prioritaris Girona (58 8%) 95 7 (46 9%) 18.6 (9 1%) Barcelona (19 3%) 9 5 (6 8%) 7 (5%) Tarragona (58.4%) (47 5%) 31.8 (13 6%) TOTAL (49 2%) 215 (37 39%) 57 4 (9 94%)

7 Diagnosi Illes Balears PROVINCIA Km TOTALS Km. sense transformar Km. protegits Km. prioritaris Menorca (71%) 175 (70 7%) 13.2 (5 3%) Mallorca (63 3%) (62 6%) (12.1%) Eivissa (64 9%) (63 7%) 35.6 (18%) Formentera (84 8%) 74 9 (84 8%) 8.3 (9 4%) TOTAL (100%) (67 17%) (66 4%) (11.3%)

8 Diagnosi Andalusia

9 Indrets prioritaris Catalunya

10 Prioritaris Balears

11 Prioritaris Andalusia

12 Rànking (1) POSITIUS Autonomia amb millor% sense transformar: Balears 67% CCAA més Km protegits: Balears 66% Unitat més % sense transformar: 1er. Formentera 84%, 2on Huelva 74 % 3er Menorca 70% NEGATIUS CCAA menys km S/T: Andalusia 48% CCAA menys km protegits: Andalusia 26% Unitat menys % S/T: 1er Barcelona 19% 2on Màlaga 25% 3er. Granada 31%

13 Rànking (2) POSITIUS Enclau més gran en km: 1er.Serra de Tramuntana- Mallorca, 130 km 2on. Delta de l Ebre 100 km 3er. Cabo de Gata 75 km Enclau més gran en Ha: 1er Doñana Ha 2on. Serra de Tramuntana Ha 3er. Cabo de Gata ha NEGATIUS Enclaus més petits en Ha: Dunes de St. Pol (S Agaró) 1 Ha Dunes de Berà 1Ha Altafulla 1 Ha

14 Rànking català (i) MILLOREN: Aiguamolls de l Alt Empordà s amplia la zona protegida a l enclau de Santa Margarida (Castelló d Empúries) unes 200ha. (P) Aiguamolls del Baix Empordà Qualificat com a Sòl No Urbanitzable (SNU) la zona de la Platera (Torroella de Montgrí) (P) Platja de Castell (Palamós). (P) Torredembarra Es qualifica coma zona verda l únic espai sense edificar colindant. (P) Delta de l Ebre El TSJC protegeix Braç de Migjorn, Erms de la Tancada i Erms del Nen Perdut. (P)

15 Rànking català (ii) EMPITJOREN Espais que han perdut menys del 50% de la seva superfície Delta de la Tordera ( Blanes Malgrat de Mar) Pla de Montgat Delta del Llobregat (P) Els Colls (St. Pere de Ribes, Sitges) Vilanova Sud Desembocadura del riu Gaià (P) Desembocadura del riu Francolí (Tarragona) Sèquia de Vilaseca i Salou (P) Riera de Riudoms (Salou Cambrils) Punta Rifà (Montroig) Les Rojales (Vandellòs Hospitalet de l Infant) (P) Platja de l Arenal (Hospitalet de l Infant) L Ametlla de Mar (P) El Perelló L Ampolla Espais que han perdut més 50% de la seva superfície Creixell Altafulla

16 Previsions de futur Aquestes són les conclusions que apareixen a l estudi amb dades del : de 585 km restaven km S/t (49 2%), i 215 (37 39%) estaven protegits. Actualment aquestes xifres s han modificat a la baixa, evidentment: de 575 km queden (48 2%), amb 215 (37 39%) protegits Han desaparegut 5 4 kms lineals de costa amb valors naturals en dos anys de zones no protegides (un 0 9%). A aquest ritme el 12% de costa amb valors no protegida, acabarà desapareixent en 20 anys. En aquesta previsió no es preveuen els efectes del PHN al Delta de l Ebre.

320 M Model públic: exemple francès (i) Conservatoire de l espace littoral et des rivages lacustres Fundat el 1975 525 Unitats obertes al públic 70 000 Ha en 26 anys 810

17 320 M Model públic: exemple francès (i) Conservatoire de l espace littoral et des rivages lacustres Fundat el Unitats obertes al públic Ha en 26 anys 810 Km de ribera marina 10 % de línia costanera francesa 1 acord signat per dia 73 % Adquisicions amistoses 12 % Cesions Gratuïtes 11 % Tempteig i retracte 4 % Expropriacions

18 Model públic: exemple francès (ii)

19 Propostes a Catalunya (i) Inici d una política activa de gestió i protecció del litoral: Creació de l Institut per la Conservació del Litoral amb l objectiu d assegurar la preservació dels valors naturals de la costa i l aturada de la pèrdua paulatina d aquests indrets. Integració de la iniciativa privada. Política de corresponsabilització en el finançament de la conservació del litoral des del punt de vista de l acció administrativa, social i fiscal. Transformació de les inversions en matèria d obres públiques en costes a favor de la seva supervivència: desconstrucció de ports i espigons, plans integrals d incorporació a la ZMT, canvi de sentit en adquisició de zones a urbanitzar.

20 Propostes a Catalunya (ii) Superfície total costera prioritària d adquisició a Catalunya: Ha Km. lineals de costa que significa: 66 3 km (11 5% dels 575km totals) Presupost global estimat: E (dades 2.001) Cost mig per m2: 1,475 E/m2 (245 5 ptes.)

Documentos relacionados

SOCIEDAD DE TASACIÓN, S.A.

SOCIEDAD DE TASACIÓN, S.A. VIVIENDA NUEVA EN CATALUNYA Julio 2010 BOLETÍN DE CATALUNYA 2 MERCADO INMOBILIARIO (VIVIENDA NUEVA) ANALIZADO EN CATALUNYA. (30 JUNIO 2010) BOLETÍN DE CATALUNYA 3 PRECIOS MEDIOS DE VIVIENDA NUEVA EN LAS