MODIFICACIÓ DE POUM A L ÀMBIT DE L'ASTILLERO. MALGRAT DE MAR. Juny 2.014

Transcripción

1 MODIFICACIÓ DE POUM A L ÀMBIT DE L'ASTILLERO. MALGRAT DE MAR. Juny Ricard Casademont i Altimira, arquitecte

2

3 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1 ANTECEDENTS 1.2 PLANEJAMENT VIGENT 1.3 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT 1.4 INICIATIVA I FORMULACIÓ. INTERÉS PÚBLIC DE LA MODIFICACIÓ 1.5 OBJECTIUS 1.6 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA Estructura Territorial Sistema Viari Sistema d espais lliures Zonificació i Ordenació de l Edificació Àmbits de Gestió Quadres Suspensió de llicències. 1.7 JUSTIFICACIÓ JURÍDICA Justificació de la Iniciativa, oportunitat i conveniència Supòsit de modificacions que requereixen un increment de sistemes urbanístics Tramitació de l avanç i participació ciutadana Cessió de sòl amb aprofitament urbanístic. 2. Normativa 1

4 1.1. ANTECEDENTS El front marítim de les poblacions de Catalunya en general i de l Alt Maresme en particular han estat sotmeses a una forta pressió urbanística tant per la consolidació d activitats urbanes vinculades a la residència com per a la implantació d activitats de lleure i esbarjo estacionals. Si bé en molts paratges la línea costanera és un front vinculat al creixement de les ciutats, en el Maresme la presència del tren, gaire bé a tocar de la línea costanera, suposa un doble final del teixit de les ciutats. No obstant i això, al nord de Pineda de Mar, la franja entre el tren i la línia costanera es fa més ample admetent la possibilitat d implantacions turístiques com càmpings, hotels, etc. A Santa Susanna la consolidació hotelera suposa l aparició de grans volums edificatoris que han eliminat, en bona part, la imatge del paratge històric del Maresme. A Malgrat de Mar la consolidació de l edificació ha estat força diferent, si bé resten alguns edificis alts al límit del terme municipal veí, més al nord l edificació és menor i es mantenen forces àmbits amb àrees boscoses de pi blanc que recorden el paratge natural. Aquest espai situat entre el tren i la costa ha estat subjecte a un intens debat sobre el seu destí i el sistema de gestió més propici pel seu desenvolupament. El planejament ha intentat evitar la imatge de grans volums sobre la línia de costa, tot protegint la façana amb la qualificació d àrees de sistemes d espais lliures i la delimitació de polígons d actuació urbanística i sectors que possibilitin un cert desenvolupament de l activitat i alhora la protecció del medi. Aquests plans d arrel proteccionista han proposat diversos àmbits de planejament i gestió de caràcter discontinu a banda i banda de la línia fèrria que han estat majoritàriament anul lats al no garantir se un adequat equilibri de beneficis i càrregues dels polígons delimitats. Els antecedents urbanístics més remarcables sobre aquest àmbit són els següents: Les Normes Subsidiàries de l any 1982 delimitaven un Polígon d Actuació (PAU 7) que comprenia pràcticament la totalitat del sector del Passeig Marítim incloent la part situada entre la via del ferrocarril i el mar, aquesta última objecte del present expedient. Un dels objectius d aquell Polígon d actuació era qualificar de parcs urbans públics tots aquells terrenys que encara es trobaven lliures d edificacions entre el que avui també es la via del ferrocarril i el mar, per tal que fossin cedits a favor de l administració, preveient que el setanta per cent de la urbanització del Passeig Marítim anés a càrrec dels propietaris. D acord amb aquella delimitació el polígon es trobava, pel que fa a la part per sobre la via, pràcticament edificat amb una tipologia de blocs aïllats destinats preferentment a hotels i apartaments. Entre la via del ferrocarril i la platja, se situen habitatges unifamiliars aïllats (xalets) amb diferents edificabilitats regulades i altres usos qualificats pel pla com a zones 18 Volumetria anterior i zona 19 edificació aïllada. Aquest Polígon d actuació, però, no va ser executat. 2

5 Amb posterioritat, el gener de 1990, s aprova el Pla General Municipal d ordenació urbana que estableix per aquest sector un seguit d unitats d actuació en sòl urbà i la delimitació d un sector en sòl urbanitzable. En concret: 1. Es fixen quatre Unitats d Actuació, la número 104a, 104b, 104c i la 104d de caràcter discontinus que recullen parcel les edificades però qualificades per les NNSS 82 com a zona verda. El planejament del 1990 qualifica l espai ocupat per l edificació existent en aquell moment com a zona clau 19/2 amb la possibilitat de consolidar l edificació i augmentar el sostre a canvi de cedir gratuïtament la resta del terreny com a zona verda clau 6b. 2. Es fixa UA 101 Països Catalans de caràcter discontinu i que incorpora terrenys situats al nord de la línia del tren amb l objectiu de què la cessió de sistema d espais lliures es produeixi en el front de mar. Aquesta Unitat d Actuació incorpora terrenys situats a la futura cruïlla de la prolongació de les Avingudes Països Catalans i Barcelona, al nord del tren, i un punt situat al sud de la via. També incorpora terrenys situats al sud del C/ Tarragona que les Normes Subsidiàries els havia inclòs en una unitat d actuació en sòl urbà d àmbit més extens. La unitat de gestió abasta terrenys discontinus, que pertanyen majoritàriament a una mateixa propietat, desplegant se en tres àrees diferenciades, on la reserva de zona verda se situa en front de mar. Una de les àrees fixades, en concret la denominada B s executarà a l any 1999 fet que comportarà, com es deixarà exposat, la cessió de sistemes a favor de l Ajuntament de Malgrat de Mar. 3. Es fixa el Pla parcial PP4 de caràcter discontinu que inclou sòls situats per sobre i per sota de la via del ferrocarril, i en part per sobre de la mateixa via i del Passeig Marítim. L objectiu del sector és la cessió de sistema d espais lliures situats en front de Mar. En desenvolupament del sector, la Comissió de Govern per acord adoptat en data 06 de febrer de 1992 concedeix llicència per a la construcció d un Centre Comercial al Passeig Marítim condicionat a la cessió del dret de propietat a favor de l ajuntament dels terrenys que d acord amb el Pla Parcial número 4 es destinen a Parcs i Jardins i sistema viari a compte de la futura reparcel lació. Igualment s exigeix l afecció dels terrenys qualificats com a zona hotelera al resultat de la futura reparcel lació. En data 11 de març de 1992 per Resolució de l Alcaldia es concedeix la dita llicència per haver acreditat les referides condicions. Així doncs, els terrenys situats per sota de la via del ferrocarril destinats a Parcs i Jardins amb una superfície de m2 i els vials amb una superfície de 2.141m2 foren 3

6 cedits i inscrits al inventari de béns municipals, com a conseqüència del desenvolupament de l esmentat PP4, i per tant tenen la condició de domini i ús públic. Contra l acord de 24 de gener de 1990 d aprovació definitiva de la Comissió d urbanisme de Barcelona sobre el PGO es van interposar diversos contenciosos administratius, en especial referència contra la delimitació de les Unitats d Actuació 104 a i 104 d. En data 10 de juliol de 1993, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala del contenciós administratiu, secció tercera, dicta Sentència estimant en part el recurs interposat pels diversos propietaris pel que fa a la delimitació de les Unitats d Actuació 104a i 104d per considerar que no respecten la justa distribució de beneficis i càrregues derivats del planejament als efectes de la cessió dels sistemes. Considera la Sala que l Administració delimita unes UA amb l únic objectiu d aconseguir la cessió de l espai verd públic respectant únicament la propietat de l edificació existent amb un increment insuficient que no permet aconseguir la justa distribució de beneficis i càrregues. En el mateix sentit la Sentència de 05 de desembre de 1994 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Sala del contenciós administratiu resol un altre recurs contenciós administratiu interposat per les mateixes parts contra l acord d aprovació del Pla General d Ordenació Urbana de 1990 i la resolució del conseller de Política Territorial de sobre les UA 104a i UA 104d. Així doncs, les sentencies dictades consideren improcedent delimitar Unitats d Actuació únicament amb l objectiu d aconseguir la major part de la seva superfície per a sistemes sense respectar la justa distribució de beneficis i càrregues. Es necessari que la delimitació dels àmbits que es fixin respectin la justa distribució dels beneficis i càrregues per tal de poder aconseguir la cessió dels sistemes a favor de l Administració. S interposa un últim recurs contra el PGO i, en concret contra la UA número 10, per incloure terrenys definits per el PGO com a sistema general viaria, incorporant terrenys afectats per l Avinguda Barcelona que forma part de la xarxa viària bàsica per sobre de la via del ferrocarril. La Sala en la sentència de considera que per l obtenció dels sistemes generals cal que sigui aprovat un Pla Especial o s incloguin en els sectors corresponents pel desenvolupament futur d un Pla Parcial. Entén doncs que no es procedent i es contrari a dret la delimitació de la Unitat d Actuació número 10. 4

7 La regulació urbanística després de les sentències dictades es resumeix: 1. Són nul les la delimitació de les Unitats d Actuació 104.a i 104.d. Serà necessari una nova delimitació que garanteixi la justa distribució de beneficis i càrregues amb l objectiu d aconseguir la cessió dels sistemes, que mantenen la seva qualificació, a favor de l administració. 2. Pel que fa a la UA 10 la sentència no anul la la qualificació urbanística sinó la seva delimitació. Les propietats incloses en l àmbit de la UA 10 mantenen la qualificació del PGOU 1990, quedant anul lat l àmbit. 3. Pel que fa a la resta de l àmbit entre la via del tren i el mar es vigent la regulació fixada pel PGO de En data 02 de setembre de 1997 l Ajuntament de Malgrat de Mar, d acord amb la normativa urbanística vigent, el PGO de 1990, expropia una superfície de m2 qualificada de parcs i jardins urbans. L objectiu es l obtenció de sòl per a sistemes en el front marítim, uns per expropiació i, els altres per cessió, mitjançant la justa distribució de beneficis i càrregues dels polígons que es delimitin, objecte d aquesta modificació puntual. En posterioritat, l Ajuntament de Malgrat de Mar tramita una modificació puntual del PGO per tal de delimitar sectors de planejament independents dins de l àmbit del PP4 regulant també l ús hoteler en el mateix àmbit i en el de les Unitats d Actuació en sòl urbà. Aquesta modificació puntual s aprova definitivament per la Comissió d urbanisme de Barcelona el 25 de març de 1998 i afecta als següents sectors: a/. Al PP4 1/B. Es divideix en subsectors: PP4/1A, PP41/B i PP4/2. b/. UA 110 que es l antiga UA 10 que incorpora les prescripcions del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques sens perjudici de la decisió judicial que finalment s adopti. Aquesta UA no es objecte de la present modificació puntual. Es diu que queda desvinculat del polígon PP4 l àmbit corresponent a la UA 110 en sòl urbà de m2 de superfície delimitada per resolució del Conseller de Política Territorial de També es defineix com a UA 110 en lloc de UA 10 per tal d evitar confusions amb l altre UA 10 Enllaç Costa Brava prevista al Pla General d ordenació. c/. UA3 que va passar d ús hoteler a residencial (àmbit no inclòs en el sector Astillero d aquesta modificació puntual) 5

8 d/. UA 101 Països Catalans en la que es modifiquen les prescripcions per l àrea b que va passar d ús hoteler a residencial (àmbit que tampoc està inclòs en el sector Astillero objecte de la present modificació puntual). Els objectius d aquella modificació eren: Dividir el PP4 en sectors de planejament independents per possibilitar llur desenvolupament. Reconsiderar l obligatorietat de l ús hoteler en el PP4, UA3, 101B i 103. Els terrenys de la UA 101A en superfície de 4.345m2 van ser cedits a favor de l Ajuntament de Malgrat de Mar en compliment de les previsions de la reparcel lació voluntària de la UA 101C en data mitjançant document atorgat pel matrimoni Sr. Manuel Vázquez Prat i la Sra. Mª Cinta Gimferrer Baqué, Tour Hotel 1992, SA i Frami Internacional, SL. La Memòria d Ordenació del Pla General vinculava el desenvolupament de la UA 101 en el sector B a la cessió del sistema viari de l àrea A/2 de 1.354m2. En el Projecte de compensació de la UA 101B, els propietaris van afirmar que quan es va cedir el terreny per la zona verda vinculat amb el desenvolupament de la UA 101C no es van reservar cap terreny corresponent al sistema viaria que limitava al nord i al sud de la zona verda segons el que disposava el Pla General i, van manifestar, que no tenien cap tipus de propietat al sud de la via fèrria. Posteriorment, en data 25 de maig de 2005, s aprova definitivament el Pla Director Urbanístic del sistema costaner (en endavant el PDUSC) que entra en vigor el 16 de juliol del mateix any Pel que fa als terrenys entre la via del ferrocarril i el mar no queden assenyalats amb cap clau, però la seva situació física, dins dels 500m de servitud de la Llei de Costes, quedarien afectats. Tot i així, es delimita un àmbit com a costaner especial (CE), la UTR CE 109b Avinguda dels Països Catalans, que corresponien als terrenys de sòl no urbanitzable que havien de servir per delimitar un polígon d actuació discontinu. Aquest Polígon d actuació no es va arribar a delimitar. L abril de l any 2004 s aprova provisionalment la revisió del PGO fixant per aquest àmbit la delimitació de 3 polígons d actuació en sòl urbà. L Astillero 1 (PA1), l Astillero 2 (PA8) i l Astillero 3 (PA13) en el sector del front marítim de ponen, estructurats sobre el principi d aconseguir una gran dotació d espais lliures públics i del manteniment i millora de les activitats existents. L objectiu es doncs, regular d acord amb les sentències dictades, la delimitació de tres polígons, per aconseguir els sistemes per a dotació d espais lliures públics tot mantenint i millorant les activitats existents, sempre respectant la justa distribució de beneficis i càrregues. 6

9 D acord amb els antecedents judicials i la realitat física del sector, amb edificacions i activitats consolidades, calia buscar una regulació urbanística que permetés aconseguir el màxim de sòls possibles per a sistemes. La cessió de sistemes passava sempre però, per una delimitació de polígons que tingués present la justa distribució de beneficis i càrregues dels propietaris als efectes de no caure altre vegada en el mateix error que fins a la data s havia estan produint. Així doncs, calia preveure un planejament que fes possible la cessió dels sistemes i, que a la vegada, respectes els drets consolidats dels propietaris en aquest sector. La Comissió d urbanisme de Barcelona per acord de data 15 de setembre de 2004 va acordar que calia delimitar un àmbit de Pla de millora urbana que abastés els terrenys de l Astillero situats entre la vertical del carrer Ramon Llull i l Avinguda del Bon Pastor i, terrenys amb aprofitament fora de la primera línia de costa, a fi d aconseguir com a públic, els terrenys vora mar. En data 12 de maig de 2005 el Ple de l Ajuntament acorda no acceptar l anterior prescripció pel sector de l Astillero exigida per la Comissió perquè s ha justificat que no és viable econòmicament, sens perjudici de recercar una solució viable per aquest sector, sempre que no s obstaculitzi l aprovació definitiva del POUM per a la resta del municipi. En data 13 de juliol de 2005 la CTUB va donar conformitat al Text Refós del Pla d Ordenació Urbanística Municipal de Malgrat de Mar promogut i tramés per l Ajuntament, en compliment de l acord d aprovació definitiva de la Comissió Territorial d urbanisme de Barcelona de data 15 de setembre de 2004 incorporant d ofici la següent prescripció pel que fa a una part del sector l Astillero: Es delimita un sector a desenvolupar mitjançant un Pla de millora urbana que inclou els terrenys de front de mar anomenats Astillero, entre la vertical del C/ Ramon Llull i l Avinguda del Bon Pastor, d acord amb el plànol annex, per a la seva destinació a zona verda pública. L àmbit definitiu del sector de millora s establirà mitjançant una modificació puntual del pla d ordenació urbanística municipal que permeti alliberar els terrenys amb aprofitaments existents a primera línia de mar. La Comissió preveia, a curt termini, la redacció del planejament de Plans Directors que podrien resoldre el sector de manera discontinua a fi de poder obtenir els sòls del sector Astillero per cessió, amb la justa distribució de beneficis i càrregues. Aquesta circumstància no es va donar i, el PDU de les Àrees Estratègiques Residencials es van aprovar sense preveure però un sector discontinu que permetés alliberar aquest sòl de primera línia de mar amb edificacions i activitats existents. La delimitació d un nou àmbit discontinu passa per diversos problemes que els fan pràcticament inviables. D una banda, la darrera jurisprudència al respecte impossibilita la delimitació de sectors amb règim urbanístic diferent, i en valors urbanístics molt diferenciats. D altra banda, la crisis en el sector immobiliari fa difícil operacions de millora que admetin càrregues de cessions en àrees d alt valor econòmic. Aquesta 7

10 realitat fa necessari buscar solucions urbanístiques en el mateix sector. Per tant, la solució passa per aconseguir delimitar polígons en el mateix sector que contemplin la possibilitat de les cessions per a sistemes respectant però la justa distribució de beneficis i càrregues entre els propietaris. De no fer ho així, el planejament resultarà altre vegada inviable i sense èxit en el seva execució. Contra l acord de la CTUB de 13 de juliol de 2005 diversos propietaris van interposar recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala del Contenciós administratiu. En data 03 de juny de 2009 la Sala dicta Sentència declarant nul de ple dret la prescripció exigida per la CTUB transcrita en el paràgraf anterior, quedant l àmbit al que es refereix la dita prescripció al règim urbanístic establert pel mateix text del Pla d ordenació urbanística municipal al que es contemplava en l aprovació provisional. Contra aquesta sentència la Generalitat de Catalunya interposa recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, Sala del Contenciós Administratiu, per considerar que existeix un abús en l exercici de la Jurisdicció, doncs al fixar la nova regulació urbanística de l àmbit segons el que determina l aprovació provisional, s està substituint a l Administració en la seva competència respecte al planejament urbanístic sobre el qual ha de poder decidir. Així doncs, el Tribunal Suprem per Sentència de 02 de febrer de 2012 estima el recurs de cassació interposat per la Generalitat de Catalunya, anul lant únicament en cuanto al pronunciamiento que sujeta el ámbito al que se refiere la determinación que anula al régimen urbanístico previsto para dicho ámbito en el texto del Plan de Ordenació Urbana Municipal aprobado provisionalmente por el Ayuntamiento de Malgrat de Mar. En execució de sentència el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala del contenciós administratiu, en data 18 de febrer de 2014 dicta una Interlocutòria en la que diu que ciertamente, la declaración judicial de nulidad, total o parcial, de una figura de planeamiento urbanístico conlleva, como bien dice la Generalitat, la vigencia del planeamiento urbanístico anterior, sin perjuicio de la obligación de las administraciones de dotar a los terrenos del régimen urbanístico adaptado a la legislación actual y coherente con la ordenación urbanística del municipio (...). Serà doncs l Ajuntament de Malgrat de Mar al qui correspon iniciar la tramitació del planejament per adaptar lo a la legislació vigent. La present modificació puntual te doncs com objectiu complir amb l exigència fixada en la sentència per regular urbanísticament el sector del municipi conegut amb el nom d Astillero. Cal doncs, als efectes de no anar en contra de les sentències dictades, delimitar àmbits en els que sigui possible l obtenció de sistemes per a parcs i jardins públics mitjançant una justa distribució de beneficis i càrregues. 8

11 Així doncs, la present modificació puntual té com objectiu l ordenació del sector i l establiment d un sistema de gestió que permeti la cessió de sòl per a sistemes per a parcs i jardins públics tot respectant els assentaments existents mitjançant una justa distribució dels beneficis i càrregues. 1.2 PLANEJAMENT VIGENT De l anàlisi dels antecedents urbanístics cal concloure que si bé les sentències cerquen la viabilitat econòmica de les propostes i l equidistribució de beneficis i càrregues, el planejament vigent, resultat dels processos contenciosos, no és ni viable ni equilibrat. En concret, el planejament urbanístic i el règim urbanístic vigent que regeix actualment en el sector conegut amb el nom Astillero és el següent: Normes Subsidiàries de l any 1982: Polígon d Actuació 7 Compren pràcticament la totalitat del sector del Passeig Marítim inclosa la part situada entre la via del ferrocarril i el mar. Entre la via del ferrocarril i la platja, existeixen habitatges unifamiliars aïllats (xalets) amb diferents edificabilitats les quals queden regulades en part amb els blocs de l altre banda de la via del ferrocarril amb una zonificació 18, anterior ordenació volumètrica. Es preveia la construcció de dos edificacions grafiades de clau 19, edificació aïllada prefixada que completaven els espais edificables del Passeig Marítim. Aquest Polígon d Actuació no es va arribar a executar. Pla General Municipal d ordenació urbana de l any 1990: a. Es fixen quatre Unitats d Actuació, la número 104a, 104b, 104c i la 104d de caràcter discontinu. Aquestes quatre Unitats d actuació delimiten l àmbit comprés entre la via del ferrocarril i la platja i, entre el límit del terme de Ponent i la riera. Qualifica l espai ocupat per l edificació existent en aquell moment com a zona clau 19/2 amb la possibilitat de consolidar l edificació i augmentar el sostre a canvi de cedir gratuïtament la resta del terreny com a zona verda clau 6b. b. Es fixa la UA 101 Països Catalans. Delimita terrenys situats a la futura cruïlla de la perllongació de les Avingudes Països Catalans i Barcelona incloent un punt situat al sud de la via a més d uns terrenys situats també al sud del C/ Tarragona. 9

12 La superfície total es discontinua, corresponent a uns terrenys que pertanyen majoritàriament a una mateixa propietat, desplegant se en tres àrees diferenciades, A,B i C. c. Es fixa el PP4. L àmbit es troba situat part per sota de la via del ferrocarril, entre aquesta i el mar, i en part per sobre de la mateixa via i del Passeig Marítim. La part per sota de la via del ferrocarril entre el mar i aquesta queden qualificats de parcs i jardins urbans i vialitat que es compensen amb l aprofitament previst en els terrenys per sobre la via del tren i del Passeig Marítim. Es concedeix llicència a precari per a la construcció del centre comercial condicionat a les següents cessions dels terrenys per sota la via del ferrocarril: Parcs i Jardins: m2. Vials: 2.141m2 Aquestes superfícies s inscriuen al inventari de bens municipal com a domini i ús públic. Sentències contra el Pla General d ordenació urbana de El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció tercera, en data 10 de juliol de 1993 i 05 de desembre de 1994 dicta dues sentències que resolen els recursos interposats contra el Pla General d ordenació urbana de l any 1990, en especial pel que feia referència a les Unitats d Actuació i 104.d.. En les dites sentències estima en part les pretensions dels recurrents pel que fa a la delimitació de les Unitats d Actuació 104.a i 104.d per considerar que no respecten la justa distribució de beneficis i càrregues derivats del planejament als efectes d aconseguir la cessió dels sistemes qualificats de clau 6b, espais lliures públics. En posterioritat es dicta la Sentència de 29 de desembre de 1995 que anul la la delimitació de la UA 10. La Sala considera que per l execució dels sistemes generals cal que sigui aprovat un Pla Especial o mitjançant la inclusió en sectors corresponents pel desenvolupament d un Pla Parcial. Situació del planejament després de les tres Sentències dictades contra el Pla general d ordenació urbana de 1990: 1. Són nul les la delimitació de les Unitats d Actuació 104a i 104d per considerar que no respecten la justa distribució de beneficis i càrregues derivats del planejament als efectes d aconseguir la cessió dels sistemes qualificats de clau 6b, espais lliures públics. 10

13 2. Pel que fa a la UA 10 anul la la seva delimitació. Les propietats incloses en l àmbit de la UA 10 mantenen la qualificació del PGOU 1990, quedant anul lat l àmbit. 3. Pel que fa a la resta de l àmbit entre la via del tren i el mar es vigent la regulació fixada pel PGO de gener de Modificació puntual del PGO del Aquesta modificació puntual s aprova definitivament per la Comissió d urbanisme de Barcelona el 25 de març de 1998 i afecta als següents sectors: a/. Al PP4 1/B. Es divideix en subsectors: PP4/1A, PP41/B i PP4/2. b/. UA 110 que es l antiga UA 10 que incorpora les prescripcions del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques sens perjudici de la decisió judicial que finalment s adopti. Aquesta UA no es objecte de la present modificació puntual. Es diu que queda desvinculat del polígon PP4 l àmbit corresponent a la UA 110 en sòl urbà de m2 de superfície delimitada per resolució del Conseller de Política Territorial de També es defineix com a UA 110 en lloc de UA 10 per tal d evitar confusions amb l altre UA 10 Enllaç Costa Brava prevista al Pla General d ordenació. c/. UA3 que va passar d ús hoteler a residencial (àmbit no inclòs en el sector Astillero d aquesta modificació puntual). d/. UA 101 Països Catalans en la que es modifiquen les prescripcions per l àrea b que va passar d ús hoteler a residencial (àmbit que tampoc està inclòs en el sector Astillero objecte de la present modificació puntual). Els objectius d aquella modificació eren: Dividir el PP4 en sectors de planejament independents per possibilitar llur desenvolupament. Reconsiderar l obligatorietat de l ús hoteler en el PP4, UA3, 101B i 103. Els terrenys de la UA 101A en superfície de 4.345m2 van ser cedits a favor de l Ajuntament de Malgrat de Mar en compliment de les previsions de la reparcel lació voluntària de la UA 101C en data mitjançant document atorgat pel matrimoni Sr. Manuel Vázquez Prat i la Sra. Mª Cinta Gimferrer Baqué, Tour Hotel 1992, SA i Frami Internacional, SL. La Memòria d Ordenació del Pla General vinculava el desenvolupament de la UA 101 en el sector B a la cessió del sistema viari de l àrea A/2 de 1.354m2. En el Projecte de compensació de la UA 101B, els propietaris van afirmar que quan es va cedir el terreny per la zona verda vinculat amb el desenvolupament de la UA 101C no es van reservar 11

14 cap terreny corresponent al sistema viaria que limitava al nord i al sud de la zona verda segons el que disposava el Pla General i, van manifestar, que no tenien cap tipus de propietat al sud de la via fèrria. Pla d ordenació de urbanística municipal de Acord d aprovació definitiva de la Comissió Territorial d urbanisme de Barcelona de data 15 de setembre de 2004 incorporant d ofici la següent prescripció pel que al sector l Astillero: Es delimita un sector a desenvolupar mitjançant un Pla de millora urbana que inclou els terrenys de front de mar anomenats Astillero, entre la vertical del C/ Ramon Llull i l Avinguda del Bon Pastor, d acord amb el plànol annex, per a la seva destinació a zona verda pública. L àmbit definitiu del sector de millora s establirà mitjançant una modificació puntual del pla d ordenació urbanística municipal que permeti alliberar els terrenys amb aprofitaments existents a primera línia de mar. Sentència Tribunal de Justícia de Catalunya, Sala del Contenciós Administratiu de 03 de juny de Declara nul de ple dret la prescripció transcrita en el paràgraf anterior quedant l àmbit al que es refereix la dita prescripció al règim urbanístic establert pel mateix text del Pla d ordenació urbanística municipal al que es contemplava en l aprovació provisional. Sentència Tribunal Suprem de 02 de febrer de Estima el recurs de cassació interposat per la Generalitat de Catalunya, anul lant únicament en cuanto al pronunciamiento que sujeta el ámbito al que se refiere la determinación que anula al régimen urbanístico previsto para dicho ámbito en el texto del Plan de Ordenació Urbana Municipal aprobado provisionalmente por el Ayuntamiento de Malgrat de Mar. En execució de sentència es diu expressament que regeix el planejament urbanístic anterior sens perjudici de l obligació de les administracions de dotar als terrenys del regim urbanístic adaptat a la legislació actual i coherent amb l ordenació del municipi. Així doncs, després del resultat de les sentències dictades el regim urbanístic vigent es concreta: UA 104a i 104d Anul lada la seva delimitació per considerar que no es respecte la justa distribució de beneficis i càrregues per l obtenció del sòl per a sistemes per a espais lliures d ús públic, que es mantenen. Les qualificacions són les del PGOU de

15 UA 104b i 104c. Vigents d acord amb el PGOU de UA 101 Països Catalans. Vigent d acord amb el PGOU de 1990 i modificació puntual del PGO de 1998 pel que fa a l àrea b. Els terrenys de la UA 101A en superfície de 4.345m2 van ser cedits a favor de l Ajuntament de Malgrat de Mar en compliment de les previsions de la reparcel lació voluntària de la UA 101C en data mitjançant document atorgat pel matrimoni Sr. Manuel Vázquez Prat i la Sra. Mª Cinta Gimferrer Baqué, Tour Hotel 1992, SA i Frami Internacional, SL. PP4. Pel que interessa a la part situada per sota del via del ferrocarril es materialitza la cessió a favor de l Ajuntament de Malgrat de Mar de les següents superfícies: Parcs i Jardins: m2. Vials: 2.141m2 Aquestes superfícies s inscriuen al inventari de bens municipal com a domini i ús públic. UA 10 (també UA 110) Es regeix pel PA2 previst en el Text Refós del Pla d Ordenació Urbanística Municipal, aprovat definitivament el i, publicat al DOOGC de Pla Director Urbanístic del sistema costaner (en endavant el PDUSC) que entra en vigor el 16 de juliol del mateix any Pel que fa als terrenys entre la via del ferrocarril i el mar no queden assenyalats amb cap clau, però la seva situació física, dins dels 500m de servitud de la Llei de Costes, quedarien afectats. Expropiació: D acord amb el PGM de 1990 l ajuntament va obtenir mitjançant els sistema d expropiació la següent superfície qualificada de clau 6b: Superfície de m2. Solar de forma rectangular de 23 40m de façana al Passeig Marítim (avui anomenat Avda. dels Pins) i 42 20m de profunditat, directament obert al mar, se superfície total m2. Limita al nord amb la via del ferrocarril, al sud amb la zona marítima terrestre, a l oest amb l Hotel Santa Susana i a l est amb el Sr. Josep Privat Mateu. El plànols de Planejament vigent Zonificació i àmbits de Gestió vigents defineixen en caràcter gràfic les determinacions argumentades des de l anàlisi de les sentències recaigudes. 13

16 L Ajuntament també ha portat a terme adquisicions directes com la finca situada a l Avinguda dels Pins número 33 de superfície m2 adquirida en data als germans Privat Mateu. 1.3 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT Les propietats incloses dins l àmbit de la Modificació de POUM, segons dades cadastrals, són les que es relacionen en el quadre que segueix: Nº Parcel la Referència cadastral Titulars x DG7079N AJUNTAMENT MALGRAT DE MAR DG7089N0001QQ SARDARYAN GAGIK DG7089N0001PQ FLEQ & PAST SL DG7089N0001LQ JARIOD LLUMBIERRE MANUEL DG7089N0001TQ AJUNTAMENT MALGRAT DE MAR DG7089N0001FQ AJUNTAMENT MALGRAT DE MAR DG7089N0001MQ HOTELS COLL SL DG7089N0001OQ CASAJUANA VERGES JOAQUIM DG7089N0001KQ KIMBURU SL DG7079N0001HB AJUNTAMENT MALGRAT DE MAR DG7079N0001WB AJUNTAMENT MALGRAT DE MAR DG7079N0001AB CAÑIZAL VILLARINO GONZALO DG7079N0001BB TURRO MARLET MIQUEL DG7079N0001YB EXPIMA 2000 S.L. 14_ DG7079N0001GB AJUNTAMENT MALGRAT DE MAR 14_ DG7079N0001GB QUINTASOL SA DG7079N0001RB BANET MATEU JOSEP DG7079N0001DB AJUNTAMENT MALGRAT DE MAR DG7079N0001SB BANET MATEU JOSEP DG7079N0001ZB AJUNTAMENT MALGRAT DE MAR DG7079N0001UB ESPAR TICO IGNACIO DG7079N0001ZB PRATS ESPAR NURIA DG7079N0001XB RIERA TUSELL ISABEL DG7079N0001IB ADMINISTRACIONES MALGRAT SL DG7079N0001JB FORTES MARTIN ANDRES DG7079N0001EB LANGE ERIKA BETTY DG7079N0001SB PARRA ESTEVEZ JORDI En el plànol I04. Parcel lació actual. Segons cadastre, s identifiquen gràficament les parcel les incloses dins del sector, segons dades cadastrals. 14

17 1.4 INICIATIVA I FORMULACIÓ. INTERÉS PÚBLIC DE LA MODIFICACIÓ La iniciativa i formulació del present document de Modificació puntual del Pla d ordenació urbanística municipal és del mateix ajuntament mitjançant les tasques de planejament de l Ajuntament de Malgrat de Mar d acord amb el regulat als articles 81, 82, 96 i 97 del Decret Legislatiu 3/2012 del Text refós de la Llei d urbanisme en relació a l article del mateix text legal que disposa (...)3. La iniciativa privada no té dret al tràmit per a l aprovació de les propostes de modificació dels plans d ordenació urbanística municipal que presenti. Tanmateix, l ajuntament pot assumir expressament la iniciativa pública per a formular les. La present modificació puntual té com objectiu l ordenació urbanística de la franja existent entre la via del ferrocarril i el mar, pendent de resoldre la seva ordenació des de les Normes urbanístiques de l any Com s ha deixat exposat anteriorment, en relació a aquest sector s han aprovat diversos planejaments que van des de les Normes Urbanístiques de l any 1982 fins a l última revisió del POUM l any 2005, sense que cap d ells s hagi executat. A tot això cal afegir l atzucac jurídic en que ens trobem com a resultat de les diferents sentències dictades en relació a aquest sector a les que s ha fet referència en els antecedents. Aquesta situació, tant des del punt de vista del planejament com des del punt de vista jurídic, comporta la necessitat pública de clarificar la regulació amb l objectiu de fixar els criteris pels quals cal que quedi ordenat aquest sector. Així, des del punt de vista de l interès públic és necessari clarificar quin planejament és el més adequat i possible en aquest sector amb l objectiu que, aprovat definitivament aquest, el mateix sigui factible, viable i econòmicament sostenible per ser executat. I consegüentment, evitar la inoperància dels planejaments anteriors. Actualment en aquest sector ens trobem amb una diversitat d edificacions amb diferents activitats que desmilloren la façana marítima i priven l ús del sòl com a sistema. Per tant, l interès públic es concreta en aconseguir, mitjançant l execució del planejament, la màxima concentració de les activitats avui existents per tal de deixar lliure el màxim sòl per a destinar lo a ús públic davant de la façana marítima del municipi. Des del punt de vista jurídic i, com a resultat de l última sentència dictada pel Tribunal Suprem de data 02 de febrer de 2012, l Ajuntament es veu obligat a clarificar la regulació urbanística del sector. Les sentències dictades no discuteixen la bondat de la qualificació del sòl com a espais lliures d ús públic per la serva relació directa amb la mateixa platja, però si qüestionen la viabilitat econòmica de les propostes. Per tant, des del punt de vista de l interès públic i, també des del punt de vista jurídic, l ajuntament es veu obligat a clarificar la regulació urbanística del sòl, planificant i 15

18 especialment regulant els sistemes legals amb l objectiu de fer possible, una vegada aprovada la present modificació puntual, l execució del planejament per tal d aconseguir el màxim d espais lliures d ús públic al costat de la mateixa platja de Malgrat de Mar. Així doncs la present modificació puntual pretén resoldre aspectes d'ordenació no resolts en els planejaments anteriors i garantir la convergència dels interessos públics i privats en l'àmbit objecte de modificació a fi d aconseguir una reserva de sistemes públics que facin possible resoldre la manca d espais lliures al costat de la mateixa platja de Malgrat de Mar. Cal afegir que, donat que des del planejament de l any 1982 no s ha aconseguit executar cap dels planejaments aprovats al llarga dels anys, es necessari, donada la consolidació del sector, procurar que la present modificació puntual del planejament que s aprovi sigui executable, per tal d aconseguir el màxima sòl per a sistemes en aquest sector als efectes que sigui destinat a l ús públic. 1.5 OBJECTIUS Els objectius de la present Modificació de POUM es concreten en : Definir un planejament que mantingui un equilibri ponderat entre la protecció de l espai costaner i el manteniment dels usos i activitats existents. Complimentar les diverses sentències recaigudes a fi i efecte d establir un seguit d àmbits de gestió que permetin el desenvolupament urbanístic del sector. Mantenir i ampliar les reserves d espais lliures previstos pel planejament vigent. Ampliar els espais lliures d edificació tant des de la qualificació de sistema com el de zona, i protegir les espècies arbòries més representatives de l àmbit. Garantir la cessió del sòl necessari per a la construcció d un passeig marítim confrontant a la platja i garantir la urbanització de la vialitat que dóna accés a les parcel les edificables com a via amb prioritat per a vianants. 1.6 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA Els anteriors objectius es concreten en una proposta que, des de l anàlisi del territori i de l activitat existent, intenta resoldre d una banda el manteniment i potenciació dels dos paisatges urbans que es perceben en el sector hi d altra una gestió equilibrada que garanteixi l aconseguiment dels objectius des d una gestió possibilista Estructura Territorial. El front marítim de les ciutats i poblacions del Maresme es caracteritza més per ser un espai limítrof que per ser un espai central en la vida urbana de les poblacions. En 16

19 efecte, tant la N II com la via del tren són uns obstacles infranquejables que impedeixen tant l accés com la possibilitat de realitzar un passeig públic que completi els espais lliures de la ciutat. En canvi a Malgrat de Mar i algun municipi més de l alt Maresme, la posició del tren més separada de la línia de costa deixa un espai urbà com a eixamplament de l estructura urbana de la població amb una vocació destinada al lleure i el esbarjo. Aquest espai, relativament petit possibilita repensar l estructura urbana del front de la ciutat i situar la continuació del passeig marítim, aquest cop, sense la limitació que genera la línia fèrria. El final de la ciutat arriba al mar i per tant l esbarjo resta concentrat en una àrea de gran centralitat. No obstant i això, durant molt temps per raó, també, d aquesta situació aïllada en vers a la ciutat i per la impossibilitat de desenvolupar un planejament adequat i equilibrat, aquest àmbit ha estat ocupat per edificacions de diversos tipus com bars i restaurants al servei de la platja, edificacions de caràcter turístic i residencial anteriors al planejament de 1982 i espais lliures obtinguts per gestió pública. Aquest territori es caracteritza per dos paisatges urbans diferents, d una banda l entorn a la platja marcat per la presència del mar i de les àrees de sorra, on cal una definició clara de l espai públic més enllà de la línia marítima terrestre vigent; i d altra banda el vial paral lel a la línia del ferrocarril on la presència de les àrees arbrades amb pi blanc deixa espais de plaça que completen el vial, marcadament destinat al lleure. Efectivament, mentre l estret pas entre el límit de propietat i la sorra és l accés a les instal lacions de bars que donen front a les dues façanes d aquest espai; el vial paral lel al tren s ocupa amb el passejant en bicicleta o a peu i ocasionalment pel vehicle privat en motiu d accés de camionatge a les activitats existents. Ambdós espais donen visions diferents a un conjunt únic, on conviuen i poden conviure tant el lleure públic dels espais verds com les activitats recreatives i turístiques que li donen centralitat i activitat urbana. L àmbit territorial d anàlisi del present document abasta els terrenys situats entre l edifici Horitzó i la Riera. Aquests terrenys inclouen els terrenys amb una tipologia i morfologia urbana clarament uniforme on cal un tractament homogeni que garanteixi una imatge global del front marítim. D aquesta manera, l àmbit d estudi abasta, tant els terrenys delimitats pel POUM objecte d un PMU com els situats més al sud Sistema Viari. L estructura viària la configura l Avinguda dels Pins, vial paral lel al tren, que connecta amb el Passeig Marítim de Santa Susanna i Malgrat en dos punts, més al sud del Torrentó de Can Gelat a Santa Susanna i a l entorn de la riera de Malgrat. Aquest vial, d una amplada entre 10 i 12m incorpora diferents passos per a vianants per sota de la línia fèrria. 17

20 L ajuntament de Malgrat de Mar ha estudiat diversos cops la urbanització d aquest vial dotant d una amplada continua de 15m on pugui haver espai destinat a l activitat del passeig i ocasionalment serveixi d accés a les activitats i instal lacions existents tant del propi espai de l Astillero com les necessaris per a les activitats públiques o de lleure que es facin en la platja. La proposta de la MPOUM, pel que fa a la vialitat, és ampliar el sòl qualificat de sistema viari fins a un ample de 15m i incorporar aquesta reserva en l àmbit de gestió a fi de què els diferents PAU o Actuacions aïllades urbanitzin al seu càrrec l estructura que permet la condició de solar de les finques confrontants Sistema d espais lliures. L estructura d espais lliures consolidades provenen d una gestió municipal realitzada de forma intermitent, bé des del desenvolupament del planejament, bé des de l oportunitat de la gestió municipal, bé des de processos expropiatoris. La resta d espais lliures previstos en el planejament resten en tela de judici en tant les diverses sentències recaigudes han manifestat la impossibilitat del desenvolupament del PAU o sector per desproporció de càrregues i beneficis, malgrat no anul lar la reserva de sistema d espais lliures previstos. La proposta de planejament preveu situar la reserva d espais lliures a l espai en front de mar amb un ample que oscil la entre els 15m i 30m que garanteix tant la implantació d àrees de passeig com zones d esbarjo. Aquest espai s amplia amb les places ja públiques actuals de manera que la reserva de sistemes es configura com a un eix articulat amb espais lliures lineals, parcs i places, d acord amb l esquema següent. Es fixa una única qualificació (6b) per a tots els sistemes a fi de garantir ne la cessió i/o urbanització. 18

21 1.6.4 Zonificació i ordenació de l edificació. L espai edificat en l actualitat és força heterogeni, conviuen grans edificacions destinades a hotel i apart hotel amb edificacions de petita dimensió destinades a habitatge unifamiliar i d altres de molt poca entitat destinades al lleure d estiu com sales de festa, bars i restaurants. També se situen instal lacions recreatives sense edificacions, i volums on conviuen habitatges i restauració. Les característiques del territori ja comentades i la centralitat aconsellen que el teixit a implantar sigui el més propici per a la consolidació de l activitat turística i la de lleure. En aquest marc l ús hoteler estaria limitat a unes condicions mínimes de sòl i sostre molt definides. Pel que fa a l habitatge només s entén com a complementari de l ús turístic o de lleure principal, vinculat a aspectes de control de l activitat existent. Sobre aquests criteris, el pla estableix una qualificació d activitat turística i recreativa on s admeten usos de restauració com bars, restaurants, sales de festa, discoteques en caràcter general. S admet l habitatge unifamiliar complementari a l activitat recreativa. Pel que fa als hoteler i apart hotel s admeten els consolidats i es possibilita la implantació de nous sempre i quan el nou establiment tingui una superfície mínima de parcel la de 5.000m2. Les condicions d implantació venen definides en el plànol d ordenació mitjançant un gàlib màxim i les condicions normatives Àmbits de Gestió. A fi i efecte de poder garantir un desenvolupament àgil del sector, urbanitzar el passeig marítim i l Avinguda dels Pins de forma diferenciada, el present document preveu la delimitació d un seguit d actuacions aïllades o polígons d actuació equilibrats 19

22 però independents. Aquesta atomització de la gestió ha de garantir d una banda una gestió individualitzada i alhora una imatge global. La realització de la urbanització de l avinguda dels Pins es realitzarà a partir de l ocupació directa dels sòls afectats en virtut de la legislació urbanística vigent i el pagament de quotes urbanístiques valorades i compensades en el marc del present document, tenint per tant aquesta modificació el rang de Pla Especial d infraestructures. Pel que fa al passeig davant del mar, cada polígon o àmbit de gestió cedirà el sòl destinat a zona verda en el marc del seu desenvolupament. El sistema d actuació dels Polígons d Actuació Urbanística i Actuacions Aïllades serà el de compensació bàsica. No obstant i això, l execució de l avinguda dels Pins i zones verdes confrontants a la vialitat es realitzarà a partir d un Pla Especial d Infraestructures (a incorporar en el document de MPOUM) a realitzar a través dels mecanismes de gestió que l administració local disposa. En aquest sentit el repartiment de costos estarà definit en aquest document a fi i efecte de garantir l equilibri entre els diferents àmbits de gestió Quadres. Planejament vigent: MPOUM_Astillero Pl. Vigent Sòl Sistemes m 2 Xarxa viària (Clau 5) m 2 Parcs i jardins urbans actuals (Clau 6a) m 2 Parcs i jardins urbans de nova creació (Clau 6b) m 2 Sense qualificació (Clau X) m 2 Pl. Vigent Sostre Zones m m 2 st Blocs aïllats, Intensitat I (Clau 18a) m m 2 st Edificació aïllada prefixada (Clau 19) 956 m m 2 st TOTAL ÀMBIT m m 2 st La qualificació urbanística dels sòls situats entre la ZMT vigent i la definida en el planejament, provinent d un tràmit de línia que no va prosperar, és com a mínim confusa en tant per una banda el planejament urbanístic no pot ordenar sòls de domini públic marítim terrestre i per altra la ZMT és competència estatal. A tal efecte es considera que els sòls situats entre les dues línies no tenen cap qualificació definida i per tant estan subjectes a nova qualificació per part d aquest document de modificació. 20

23 Proposta Modificació POUM: MPOUM_Astillero Modif. POUM Sòl Sistemes m 2 Xarxa viària (Clau 5) m 2 Parcs i jardins urbans de nova creació (Clau 6b) m 2 Modif. POUM Sostre Zones m m 2 st Edificació aïllada per ús turístic recreatiu (Clau 20h) m m 2 st Edificació aïllada per ús recreatiu (Clau 20x) m m 2 st TOTAL ÀMBIT m m 2 st Quadre comparatiu de sòls i sostre: Pl. Vigent Modif. POUM Diferència MPOUM_Astillero Sòl Sòl Sòl Sistemes m m m 2 Xarxa viària (Clau 5) m m m 2 Parcs i jardins urbans actuals (Clau 6a) m 2 0m m 2 Parcs i jardins urbans de nova creació (Clau 6b) m m m 2 Sense qualificació (Clau X) m 2 0 m m 2 Pl. Vigent Sostre Modif. POUM Sostre Diferència Sostre Zones m m m m 2 st m 2 st m 2 st Blocs aïllats, Intensitat I (Clau 18a) m 2 0m m m 2 st 0 m 2 st m 2 st Edificació aïllada prefixada (Clau 19) 956 m 2 0m m m 2 st 0 m 2 st m 2 st Edificació aïllada per ús turístic recreatiu (Clau 20h) 0 m m m 2 0m 2 st m 2 st m 2 st Edificació aïllada per ús recreatiu (Clau 20x) 0 m m m 2 0 m 2 st m 2 st m 2 st TOTAL ÀMBIT m m 2 0 m m 2 st m 2 st m 2 st Tal com es desprèn dels quadres anteriors l increment de 1.975m2 de sostre destinat a usos recreatius i d activitat turística i econòmica resten compensats per l increment de m2 ( ) de sistema d espais lliures, que representa un estàndard molt superior als 20m2/100m2st (395m2zv). L increment de sòls destinats a zona verda provenen de sòls qualificats de vial i dels terrenys sense qualificació procedents del fet que el planejament anul lat suposa el manteniment de la línia marítim terrestre actual i no la inclosa amb el planejament que no va ser objecte d aprovació pel Ministeri de Medi Ambient. El pla incorpora en la zona 6b la totalitat d espais lliures a fi de garantir ne la cessió i/o urbanització en el marc dels diferents àmbits de gestió. 21

24 Quadre de Gestió Sistemes Cessió ZV Àmbits de gestió Zona Sostre Cessió d'apu. Zona verda Vialitat dinerària PAU m m m m ,00 m 2 st 10% 0,00 m 2 PAU m m m m ,00 m 2 st 10% + 5% s/ st 0,00 m 2 AA_ m m m m ,35 m 2 st 10% 320,00 m 2 AA_ m m m 2 46 m 2 434,85 m 2 st 10% 0,00 m 2 AA_ m m m 2 58 m 2 433,55 m 2 st 10% 0,00 m 2 AA_ m m m m 2 811,85 m 2 st 10% + 5% s/ st 0,00 m 2 AA_ m m m m ,35 m 2 st 10% + 5% s/ st 198,00 m 2 AA_ m m m m 2 616,20 m 2 st 10% 0,00 m 2 AA_ m m m m ,00 m 2 st 10% + 5% s/ st 0,00 m 2 AA_ m m m m ,05 m 2 st 10% 0,00 m 2 AA_ m m m 2 71 m 2 474,50 m 2 st 10% 0,00 m 2 AA_ m m m m ,90 m 2 st 10% 0,00 m 2 AA_ m m m 2 58 m 2 380,90 m 2 st 10% + 5% s/ st 0,00 m 2 AA_ m m m 2 64 m 2 459,55 m 2 st 10% + 5% s/ st 0,00 m 2 AA_ m m m m ,60 m 2 st 10% + 5% s/ st 0,00 m 2 La cessió d apu es podrà efectuar de forma dinerària quan no sigui possible la cessió de sòl per aquest fi. Les actuacions aïllades que no disposin de sòl per implantar les reserves mínimes de zona verda establertes cediran l equivalent econòmic definit en la taula anterior de forma dinerària a fi i efecte de garantir l equilibri econòmic i les obligacions legals. Els imports obtinguts per aquests conceptes es destinaran a completar les necessitats funcionals del sector i l ampliació dels espais lliures del sector Suspensió de llicències. Resten suspeses les llicències d'edificació, activitats i parcel lació en els àmbits definits en el plànol O.4 Suspensió de llicències, amb excepció de les obres destinades a interès públic, les obres de serveis públic i les obres de consolidació i protecció dels béns d interès patrimonial i/o cultural que es podran elaborar d acord amb el que estableix la legislació vigent. Pel que fa a les llicències d activitats només es permetran en aquells àmbits de gestió d un únic propietari i on l edificació resti inclosa en l àmbit edificable definit en el planejament. 22