4. Captació: tendències del sector Augment dels donatius, estancament del nombre de socis. El donant ocasional: menys compromís, menys militància. Ape

Transcripción

1 Finançament, Banca Ètica i Món Associatiu: Reptes de Futur 9è FÒRUM: LA PRIMAVERA DE LES ASSOCIACIONS El finançament associatiu: idees i perspectives de futur Luis Miguel Luna 1. Tendències de futur en alguns sectors associatius Desaparició o latència. Fusions. Professionalització i transformació en empreses d economia social. Treball en equip amb altres associacions. Complementarietat. Creació de xarxes. 2. Abans de tot: investigar i reflexionar Davant de tot això cal: a) Valorar la situació de l organització (interna i externa) i la seva relació amb l entorn. Anàlisi de la situació actual de la nostra associació. Mirar dintre, mirar fora. Anàlisi dels punts febles, dels punts febles i de les oportunitats. Anàlisi de les zones d influència. Anàlisi de la situació comunicativa de la vostra associació. b) Un plantejament estratègic de l associació que tingui en compte: A què s està donant resposta? A qui? Com? Línies estratègiques actuals i futures 3. Elements clau per a la captació de recursos Posicionament respecte a la competència. El posicionament diferencial. Notorietat. Implantació territorial. Credibilitat. Segmentació del mercat. Disponibilitat de recursos. Definició d estratègies Planificació Plans de comunicació i de captació

2 4. Captació: tendències del sector Augment dels donatius, estancament del nombre de socis. El donant ocasional: menys compromís, menys militància. Apel lació al sentiment, no a la raó. Aid fatigue. Entrada d entitats estrangeres que volen ocupar el mercat. Administracions Públiques: cap el contracte programa. Professionalització de la captació: fund-raisers, consultories. 5. Context Disminució del volum de donatius. Elements a tenir en compte: L efecte euro. La situació econòmica. L augment de la competitivitat en el sector no lucratiu. L estancament en l augment de les partides pressupostàries destinades a l acció social. 6. El màrqueting, eina al servei de les organitzacions no lucratives Màrqueting yuyu. Servir-se de les eines de màrqueting. Inversió versus despesa. El debat ètic: fins a on volem arribar. Possibilitats d acció: Fons privats. Fons públics. Noves tecnologies i captació de fons. 7. Què pot oferir la nostra entitat? Aportació del nostres valors. Credibilitat. Experiència. Notorietat pública. Proximitat. Transparència. Qualitat....

3 8. Els públics objectiu: a qui ens volem adreçar? Els nostres socis i donants actuals Activitats de fidelització. Nous socis i donants Activitats de captació. Voluntaris, personal Foment de l associacionisme. Els col lectius i on trobar-los? Quins són els nostres col lectius de referència? Quines són les nostres zones d influència? Quins nous públics volem que col laborin amb nosaltres? 9. Captació de fons privats I Activitats a curt termini: Fidelització dels propis associats / Ampliació actualització de quotes dels socis i donants registrats. Màrqueting directe: El mailing o tramesa de cartes personalitzades. El correu electrònic. El bustiatge o repartiment de material publicitari. Els anuncis. Els encartes, fulletons, adhesius en periòdics i revistes. Captació personalitzada (porta calenta). Activitats que impliquen un desenvolupament estratègic a mig termini: Campanyes institucionals. Campanya Col laboració amb empreses. Cyberfund-raising. Campanya soci jove. Venda de material promocional / comerç just. El telemàrqueting. Fons d inversió ètics o dipòsits solidaris. Targetes solidàries Més idees: Festes solidàries. Sopars, concerts, obres de teatre solidàries. Apadrinaments de projectes. Mercadillos. Gales benèfiques. Displais en punts de venda o en bancs. Loteries i rifes. Activitats vinculades a activitats esportives: partits benèfics, torneigs de golf, tennis, etc. Captació de voluntaris.

4 10. Cyberfund - raising Alguns exemples de cyberfund - raising que podeu efectuar les ONL són: Captació de socis i donatius. Donacions automàtiques. Fidelització de socis i donants. Creació de contactes (donants potencials) a través de les llistes de distribució del correu electrònic. Recerca de patrocini empresarial on line. Intercanvi de banners publicitaris. Felicitacions de Nadal electròniques a benefici de la vostra organització. Venda de productes de comerç just i de productes promocionals de la vostra associació. Subhastes d objectes de famosos a benefici de la vostra entitat. 11. Les empreses Fugir de la demanda d almoina. Presentar propostes de col laboració. Criteris de selecció de les empreses. Pensar en les contraprestacions. Elaborar un dossier de patrocini. Capacitat de resposta davant la dinàmica de treball de les empreses. Retorns o feed-backs: informes, reportatges, agraïments, etc. Possibilitats de col laboració: Mecenatge. Patrocini. Sponsoring. Cessió d ús de nom. Màrqueting amb causa. Quins són els beneficis que permet el patrocini per a l empresa patrocinadora: La revalorització de la seva imatge com a empresa patrocinadora. L augment de vendes del seu producte o servei. La fidelització del seus consumidors. Notorietat en els mitjans de comunicació. Despertaran l interès dels seus empleats i clients, sobretot si es tracta d una activitat en la que puguin participar. Si el patrocini se centra en una activitat local, demostrarà que l empresa és un membre dinàmic de la comunitat en la que es troba l empresa. 12. Captació de fons públics Fugir de la cultura de la subvenció. Establir una política de relacions públiques continuades amb les administracions públiques. Ser un referent per les administracions.

5 Dissenyar bons projectes. Tenir projectes en cartera. Retorns o feed baks: justificacions, informes, reportatges, exposicions, presentacions, etc. 13. Conclusions Restar atents a l evolució del sector. Diversificar les fonts de finançament. Les decisions no solament tenen a veure amb la situació econòmica, sinó també amb l aplicació de Plans Estratègics. La planificació és indispensable. La implicació de tots i totes, factor clau. La credibilitat, element vital. La imatge de marca és irrenunciable. La comunicació = inversió de futur, no despesa. No hi ha una recepta màgica. Avaluació contínua i reorientació d estratègies. El sentit comú, el menys comú de tots els sentits.