PALAU DE JUSTÍCIA REHABILITACIÓ DEL DE BARCELONA. PDF created with FinePrint pdffactory Pro trial version

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "PALAU DE JUSTÍCIA REHABILITACIÓ DEL DE BARCELONA. PDF created with FinePrint pdffactory Pro trial version"

Alejandro Benítez Belmonte
hace 6 años
Vistas:

1 REHABILITACIÓ DEL DE JUSTÍCIA PALAU DE BARCELONA

2 ACTUACIONS DE REHABILITACIÓ AL VESTÍBUL RESTAURACIÓ DE LA LLUERNA FASE 2

2 FASE 1 FASE 1.1 PROTECCIONS A LES FAÇANES EXTERIORS TANCAMENT PROVISIONAL D OBRA FASE 1.2 ACTUACIONS DE REHABILITACIÓ AL VESTÍBUL RESTAURACIÓ DE LA LLUERNA FASE 2 REHABILITACIÓ DE LES COBERTES FASE 3 RESTAURACIÓ DE LES FAÇANES EXTERIORS RESTAURACIÓ DE LES FAÇANES DELS PATIS INTRODUCCIÓ EMPLAÇAMENT

3 L objectiu d aquesta intervenció és protegir les façanes del palau de justícia de cara a possibles despreniments, abans i durant les obres de reparació de les mateixes. Es col locarà una tanca perimetral per definir una zona de seguretat al voltant de tot l edifici que permeti mantenir operatius tots els accessos amb garanties de seguretat. A la vegada aquesta intervenció persegueix donar una imatge molt digna de l edifici durant el període de les obres. El tancament servirà com a tanca de l obra quan s iniciïn els treballs, definint un espai de treball òptim per a realitzar les tasques de rehabilitació, per a col locar les bastides parcials al ritme de l obra i les necessitats dels usuaris, i per a generar petits espais d emmagatzematge de material. FASE 1.1 PROTECCIONS

4 0. EDIFICI ABANS DE LES OBRES FASE 1.1 PROTECCIONS

5 0. EDIFICI ABANS DE LES OBRES 1. CONSTRUCCIÓ DE LA TANCA FASE 1.1 PROTECCIONS

6 0. EDIFICI ABANS DE LES OBRES 1. CONSTRUCCIÓ DE LA TANCA 2. PANELLS EXPOSITIUS L EDIFICI FA 100 ANYS A finals de segle XIX la justícia catalana necessitava d un edifici propi. Es decideix la construcció d un Palau per a agrupar totes les dependències de l Administració de justícia de Catalunya. La Diputació i l Ajuntament de Barcelona encarreguen a Josep Domènech i Estapà i Enric Sagnier i Vilavecchia el projecte del Palau de Justícia de Barcelona. La construcció del Palau va durar dues dècades i es va inaugurar l onze de juny de FASE 1.1 PROTECCIONS

7 0. EDIFICI ABANS DE LES OBRES 1. CONSTRUCCIÓ DE LA TANCA 2. PANELLS EXPOSITIUS J. DOMÈNECH I ESTAPÀ ENRIC SAGNIER Els arquitectes escollits per a dissenyar el Palau de Justícia de Barcelona foren Josep Domènech i Estapà ( ) i Enric Sagnier i Villavecchia ( ). Arquitectes catalans que entronquen amb el noucentisme, justificat aleshores per la seva funció social. Estapà va ser buscador d un estil propi, trencant amb els cànons classicistes, i inclinant-se cap a una arquitectura racional i funcionalista. Va projectar també edificis tant coneguts com el Museu de la Ciència, ara CosmoCaixa, o la Presó Model. FASE 1.1 PROTECCIONS Enric Sagnier i Villavecchia va ser també un arquitecte reconegut, que va projectar multitud de cases senyorials i també alguns edificis institucionals com la Nova Duana.

complexitat social i al gran creixement demogràfic del segle passat.

El trasllat dels jutjats a un nou edifici va permetre l any 1966 la descongestió de l edifici, però no

8 0. EDIFICI ABANS DE LES OBRES 1. CONSTRUCCIÓ DE LA TANCA 2. PANELLS EXPOSITIUS El Palau s ha anat adaptant a les noves exigències degudes a l augment de la complexitat social i al gran creixement demogràfic del segle passat. Un seguit de reformes i reestructuracions marquen la historia del Palau. El trasllat dels jutjats a un nou edifici va permetre l any 1966 la descongestió de l edifici, però no va evitar els posteriors canvis a les dependències inicials per tal d encabir-hi les activitats actuals. A hores d ara hi trobem l Audiència Provincial de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia. FASE 1.1 PROTECCIONS

Palau de Justícia com el de la ciutat de Barcelona.

quals, només amb un cop d ull a la façana, podem veure més d una cinquantena d escultures i relleus.

9 0. EDIFICI ABANS DE LES OBRES 1. CONSTRUCCIÓ DE LA TANCA 2. PANELLS EXPOSITIUS Els arquitectes no van deixar de banda als artistes per a aconseguir un resultat digne d un Palau de Justícia com el de la ciutat de Barcelona. Van treballar amb artistes com Agustí Querol, Josep Maria Sert, Enric Simonet o Joan Llimona, d alguns dels quals, només amb un cop d ull a la façana, podem veure més d una cinquantena d escultures i relleus. A l interior hi trobarem, així mateix, pintures murals i pintures decoratives fetes especialment per a cada racó del Palau. Els vitralls del Palau son obres de la casa Rigalt i Granell i de la Casa Meaujean de París. FASE 1.1 PROTECCIONS

reestructurar-se i tornar, tant com sigui possible, als usos i dependències originals.

envellides i debilitades i necessiten amb urgència una restauració.

10 0. EDIFICI ABANS DE LES OBRES 1. CONSTRUCCIÓ DE LA TANCA 2. PANELLS EXPOSITIUS L Audiència Provincial s instal larà en un nou edifici, deixant així espai per a que el Palau pugui reestructurar-se i tornar, tant com sigui possible, als usos i dependències originals. Els 100 anys han fet males passades a la monumentalitat del Palau; moltes instal lacions i obres d art estan envellides i debilitades i necessiten amb urgència una restauració. El Palau ha de tornar a ser la Seu dels màxims òrgans judicials de la Catalunya del segle XXI. Després d aquestes reformes, l edifici acollirà el Consell de Justícia de Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia i la Fiscalia Superior de Catalunya. FASE 1.1 PROTECCIONS

11 0. EDIFICI ABANS DE LES OBRES 1. CONSTRUCCIÓ DE LA TANCA 2. PANELLS EXPOSITIUS 3. BASTIDES PARCIALS FASE 1.1 PROTECCIONS

12 0. EDIFICI ABANS DE LES OBRES 1. CONSTRUCCIÓ DE LA TANCA 2. PANELLS EXPOSITIUS 3. BASTIDES PARCIALS 4. LONA DE PROTECCIÓ FASE 1.1 PROTECCIONS

13 A. EL VESTÍBUL El vestíbul de l edifici presenta diverses lesions i patologies que l afecten de forma desigual: 1. Fissures i esquerdes als murs resistents. 2. Fissures i esquerdes als arcs de pedra. 3. Mal estat dels elements estructurals metàl lics. 4. Humitats al sòcol de pedra. 5. Brutícia i perforacions a l aplacat de pedra. 6. Mal estat dels revestiments de morter. 7. Mal estat dels estucats. 8. Brutícia i trencaments a les balustrades de pedra artificial. 9. Mal estat dels paviments de pedra. 10. Mal estat dels fals-sostres de guix. 11. Mal estat de la lluerna. 12. Brutícia a la rosassa. 13. Mal estat de les fusteries exteriors. 14. Mal estat de les fusteries interiors. A més d això, es poden mencionar una sèrie de problemàtiques estètiques i funcionals detectades: FASE 1.2 VESTÍBUL 15. Ubicació dels espais de control i seguretat i de la consergeria. 16. Fusteries de les portes d accés no originals. 17. Fusteries interiors metàl liques. 18. Instal lacions vistes. 19. Il luminació insuficient.

14 1. REPARACIÓ DE LES PATOLOGIES DEL VESTÍBUL. 2. PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE L ESCALA FASE 1.2 VESTÍBUL

15 1. REPARACIÓ DE LES PATOLOGIES DEL VESTÍBUL. 2. PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE L ESCALA FASE 1.2 VESTÍBUL

16 1. REPARACIÓ DE LES PATOLOGIES DEL VESTÍBUL. 2. PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE L ESCALA FASE 1.2 VESTÍBUL

17 B. LA CLARABOIA Sobre el vestíbul d entrada del palau de justícia es troba situada una claraboia en forma de semicilindre de 12,63 metres de llargada x 9 metres d amplada. Es tracta d una unitat compositiva que reuneix en el mateix vitrall vidres de diferents textures, vidres perfilats amb grisalla, vidres esmaltats i vidres gravats a l àcid amb diverses tintes, donant-li al vitrall un especial valor artístic. Aquesta claraboia està constituïda per 98 vitralls emplomats. El conjunt està sustentat per una estructura de ferro amb perfils en T. La manca de travessers en el sentit transversal ha provocat que molts vitralls es corbessin. Per altre banda, la manca d estanqueïtat de la claraboia de protecció situada per sobre de la claraboia emplomada i la manca d un mínim de conservació és el que ha originat l estat molt deteriorat en que es troba el conjunt. FASE 1.2 CLARABOIA

18 1, ESTAT ACTUAL 2, PLATAFORMA RETIRADA VITRALLS 3, IMPERMIEABILITZACIÓ PROVISIONAL 4, NOVA COBERTA 5, VITRALL RESTAURAT 6, RETIRADA PLATAFORMA TREBALL FASE 1.2 CLARABOIA

19 Les cobertes presenten diverses lesions i patologies: -HUMITATS -DEFORMACIONS -TRENCAMENTS -MAL ESTAT GENERALITZAT FASE 2 COBERTES

20 FASE 2 COBERTES

21 Les façanes de l edifici presenten diverses lesions i patologies: PATOLOGIES ESTRUCTURALS 1. Fissures i esquerdes als murs resistents. 2. Fissures i esquerdes a les llindes i als arcs de pedra. PATOLOGIES D ACABATS SUPERFICIALS 3. Afectacions produïdes per humitats. 4. Brutícia i perforacions al mur de pedra. 5. Brutícia produïda pels excrements de coloms. 6. Mal estat dels revestiments de morter. PATOLOGIES ALS ELEMENTS SINGULARS 7. Deteriorament de les escultures. 8. Deteriorament dels relleus ornamentals. 9. Deteriorament de les motllures. 10. Deteriorament de les cornises. 11. Deteriorament d altres elements sobresortints. PATOLOGIES A LES FUSTERIES 12. Mal estat dels vitralls. 13. Mal estat de les fusteries. ALTRES PROBLEMÀTIQUES FASE 3 FAÇANES 14. Il luminació exterior insuficient. 15. Mal estat del paviment de l escala exterior de l accés principal. 16. Voreres amb paviment de pedra en mal estat. 17. Instal lació de parallamps en mal estat.

22 PATOLOGIES ELEMENTS SINGULARS FASE 3 FAÇANES

Documentos relacionados

CEMENTIRI DE MONTJUÏC, BARCELONA - PROJECTE DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES DE NINXOLS A L AGRUPACIÓ 12, VIA ST JOAQUIM 1/2

CEMENTIRI DE MONTJUÏC, BARCELONA - PROJECTE DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES DE NINXOLS A L AGRUPACIÓ 12, VIA ST JOAQUIM 1/2 Ubicació: Montjuic Data d entrega: Juliol 2011 Import execució: 95.059,55 REHABILITACIÓ