MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR PLA DE VALL (abans LA MULLERA ) ILLA T-J

Transcripción

1 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR PLA DE VALL (abans LA MULLERA ) ILLA T-J SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS JULIOL 2015

2 INDEX GENERAL MEMÒRIA 1. ANTECEDENTS 2. MARC NORMATIU 3. PLANEJAMENT VIGENT 4. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA 5. MODIFICACIÓ DE LA NORMATIVA URBANÍSTICA 6. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA 7. PRESSUPOST 8. PLA D ETAPES 9. RELACIÓ DE TOTS ELS PROPIETARIS AFECTATS PER LA MODIFICACIÓ 10. SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES 11. PLÀNOLS ANNEXOS A LA MEMÒRIA A1. ESTUDI DE MOBILITAT A2. DOCUMENT COMPRENSIU A3. INFORMACIÓ REGISTRAL DE LES PROPIETATS AJUNTAMENT DE 2

3 MEMÒRIA 1. ANTECEDENTS JUSTIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL La present actuació parteix de la necessitat detectada per part d alguns propietaris de procedir a la redefinició de totes les parcel les que conformen la illa T-J del Pla Parcial objecte de la Modificació Puntual, per adaptar-se millor a las demandes i necessitats actuals del mercat immobiliari. Aquestes necessitats han fet que l Ajuntament promogui la present modificació que implica l esmena del planejament que es modifica per adequar-lo a la realitat per tal d aconseguir que el sector sigui viable econòmicament. Actualment no hi ha sortida en el mercat immobiliari pel sòl residencial que disposa Tordera. Es demana una major flexibilitat en les implantacions i distribucions del sostre edificable. Per tant, es proposa portar a terme la modificació puntual d aquest àmbit de manera que es flexibilitzi la disposició de la edificació i els usos a escollir, sense modificar el sostre edificable sinó la manera que aquest es distribueix dins de la parcel la, i així facilitar la implantació d edificacions de més pes comercial que residencial, degut a la demanda de la implantació d alguna d aquestes superfícies i la falta de sòl comercial dintre de la trama urbana consolidada. L objectiu és facilitar que les possibles inversions econòmiques es decideixin per situar-se als terrenys urbans que configuren l espai de la Mullera, sense alterar el concepte urbanístic de la Mullera ni les seves qualitats intrínseques d espai urbà de qualitat. Aquesta modificació puntual respon a les demandes d operadors interessats en disposar de terrenys de dimensions i tipologies adequades a l activitat comercial prevista. PROMOTOR AJUNTAMENT DE CIF: P B Adreça: Pl/ Església, 2, Tordera, Barcelona. SITUACIÓ El Pla General de Tordera classificava el sector de la Mullera com a sòl urbanitzable. El sector de la Mullera, ara anomenat el Pla de Vall, disposa de Pla Parcial Urbanístic vigent, aprovat definitivament el 19 de Gener de 2005, el qual regula de manera molt estricta el desenvolupament de la edificació futura, restringint els usos admesos i el volum a construir per tal d aconseguir un espai central molt significatiu. Les obres d urbanització estan acabades i parcialment rebudes donat que la urbanització complementària de la zona verda es troba pendent d executar. AJUNTAMENT DE 3

4 El Projecte de reparcel lació de la Mullera està aprovat definitivament i inscrit en el registre de la propietat. La Junta de Compensació de La Mullera encara està constituïda. Actualment, s està desenvolupant una de les edificacions previstes en el sector. ÀMBIT Segons el Pla Parcial, l àmbit de la modificació puntual de l illa T-J té una superfície de ,15 m2 (dotze mil sis-cents seixanta-u coma quinze metres quadrats), i està conformat per les parcel les T-1-A, T-1-B, T-2-A, T-2-B, T-3-A, T-3-B, T-4, T-5-A, T-5-B, J-1 i J MARC NORMATIU La legislació urbanística aplicable a la present modificació del planejament derivat es troba recollida bàsicament en: - Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de Febrer. - Reial Decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s aprova el text refós de la Llei estatal del sòl. - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d urbanisme. - Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística. - Decret legislatiu 2/2003, de 28 d abril, pel qual s aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya; Així com també les normatives sectorials dels usos i activitats admesos en aquests àmbits. 3. PLANEJAMENT VIGENT El planejament vigent de l àmbit que ens ocupa que fixa les determinacions urbanístiques ve determinat per: - el text refós del Pla General d Ordenació Urbana de Tordera, aprovat definitivament el 15 d octubre de 2003, (publicat al DOGC el 23 de gener de 2004); - el text refós del Pla Parcial Urbanístic de la Mullera, aprovat definitivament el 19 de gener de 2005, publicat al DOGC el 6 d abril de 2005; - el text refós de la Modificació puntual del Pla Parcial del sector Pla de Vall illes F, G i H, aprovat definitivament el 24 d abril de 2014, publicat al DOGC el 3 de juliol de 2014; AJUNTAMENT DE 4

5 - la modificació del Pla Especial Urbanístic Regulador dels Usos en planta baixa, de diversos carrers de Tordera, aprovat definitivament el 19 d abril de 2013, publicat al DOGC el 29 de maig de QUADRES DE DADES 3.2 I 3.3 DEL PPU DE LA MULLERA, MODIFICATS EN EL TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PP D ABRIL DE 2014: 3.2 QUADRE COMPARATIU DEL PGOU DE I EL PP DEL SECTOR DE LA MULLERA PGOU PP ÀMBIT ,00 m2 s 100,00% ,32 m2 s 100,00% SÒL PÚBLIC ZONA VERDA ,00 m2 s 22,81% ,47 m2 s 22,81% EQUIPAMENTS ,00 m2 s 11,60% ,92 m2 s 11,60% VIARI ,00 m2 s 24,59% ,85 m2 s 24,54% INFRAESTRUCTURES 0,00 m2 s 0,00% 162,00 m2 s 0,14% TOTAL CESSIONS (m2 sòl) ,00 m2 s 59,00% ,24 m2 s 59,09% SÒL PRIVAT RESIDENCIAL ,00 m2 s 41,00% ,08 m2 s 40,91% INDUSTRIAL 0,00 m2 s 0,00% 0,00 m2 s 0,00% TOTAL APROFITAMENT (m2 sòl) ,00 m2 s 41,00% ,08 m2 s 40,91% AJUNTAMENT DE 5

6 3.3 EDIFICABILITAT PER BLOCS OCUPACIÓ PB OCUPACIÓ P PIS Nº DE PLANTES TOTAL EDIFICABILITAT SUP. PORXADA OBLIGATÒRIA 50% SUP. PORXADA SUP. * MÍNIMA A DESTINAR A PATIS INTERIORS A 769,72 681,85 PB , B 692,68 683,07 PB , C1 476,00 476,00 PB , C2 476,00 476,00 PB , D1 476,00 476,00 PB , D2 476,00 476,00 PB , E 476,00 476,00 PB , F 2.121,26 899,54** PB ,16 0,00 0,00 - G 3.987, ,01** PB ,04 0,00 0,00 - H 2.312,64 956,76** PB ,04 0,00 0,00 - J 956,76 956,76 PB ,04 753, ,90-376,90 K 1.477, ,11 PB ,44 364, ,18-182,18 L 1.296, ,83 PB ,32 900, ,31-450,31 M 1.441, ,70 PB ,80 973, ,84-486,84 N 1.573, ,39 PB , , ,12-512,12 P 1.559, ,43 PB , , ,40-508,40 R 1.540, ,62 PB , , ,16-507,16 S 1.486, ,95 PB ,80 980, ,16-490,16 T1 324,00 324,00 PB+1 648, T2 324,00 324,00 PB+1 648, T3 324,00 324,00 PB+1 648, T4 324,00 324,00 PB+1 648, T5 324,00 324,00 PB+1 648, TOTAL (m2 st) , , ,42 * Superfície mínima a destinar com a patis interiors de llum, de superfície en planta dues vegades superiors als mínims exigits pel decret d habitabilitat, en tant que cal compensar la edificabilitat del 50% de la superfície destinada a porxos. Es recorda que els patis d aquestes característiques no compten a efectes d edificabilitat. Una superfície superior de patis d aquestes característiques permetria la ocupació de superfície en planta àtic. ** El valor que consta és sostre màxim en planta pis de les parcel les F, G i H, cal tenir en compte però que el sostre màxim a desenvolupar de les plantes pis serà: Sostre plantes pis = Edificabilitat total Edificabilitat en planta baixa. AJUNTAMENT DE 6

7 NORMATIVA REGULADORES DEL PPU DE LA MULLERA I TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PP D ABRIL DE 2014 (pàgs de la MP del PP, i pàgs del PP): Article 8 Zones: Es defineixen les zones següents: a. Edificacions contínues amb alineació a vial: En aquest tipus d'ordenació les edificacions es situen obligatòriament de manera continua (entre mitgeres), amb la façana frontal, segons un pla vertical, que contingui l'alineació del carrer. Les edificacions es desenvolupen essencialment segons un cos senzill donat per una alçada constant i una fondària (respecte al carrer) també constant. Subtipus 1. La configuració d aquest subtipus, amb un sòcol porxat de 5 metres de fondària, li dona característiques especials. (El subtipus 1 es desenvolupa en l Article 10, per a l àmbit corresponent a les illes K, L, M, N, P, R, S) Subtipus 2. La configuració d aquest subtipus es desdobla en dos subtipus: Subtipus 2.1. Es configura aquest subtipus amb façana alineada a vial, sense la obligació de mantenir un sòcol davant del carrer i amb la possibilitat d ocupar el total de la parcel la en planta baixa i planta soterrani, tal com es defineix en el plànol informatiu. En concret les illes F, G i H. (El subtipus 2.1 es desenvolupa en l Article 11, per a l àmbit corresponent a les illes F, G i H) Subtipus 2.2. Es configura aquest subtipus amb un sòcol porxat de 5 metres de fondària a l avinguda de Fibracolor i en la resta del perímetre de la edificació, amb la possibilitat d ocupar el total de la parcel la en planta soterrani, tal com es defineix en el plànol informatiu. En concret l illa J. (El subtipus 2.2 es desenvolupa en l Article 11, per a l àmbit corresponent a l illa J) Subtipus 3. La configuració d aquest subtipus s'estableix en tant que la illa on es situa està dividida en trossos amb qualificacions urbanístiques diferents segons el Pla General d'ordenació del municipi de Tordera. La illa A forma part d'una illa que en el Pla General apareix com a sol urbà i com a sol urbanitzable depenent del Pla de la Mullera i del Pla de Sotavila. La illa B forma part d'una illa que en el Pla General apareix com a sol urbà i com a sol urbanitzable depenent del Pla de la Mullera. Per tal d'aconseguir una unitat urbana la seva normativa s'estableix a partir de les normatives que estableix el Pla General per sol urbà. (El subtipus 3 es desenvolupa en l Article 12, per a l àmbit corresponent a les illes A, B) b. Edificacions amb volumetria específica. En aquest tipus d'ordenació, les construccions es situen referenciades a l'alineació del carrer, però reculades respecte d aquest i són independents entre sí. Subtipus 1. Blocs de 34x14 metres de planta baixa més tres plantes pis. (El subtipus 1 es desenvolupa en l Article 13, per a l àmbit corresponent a les illes C, D, E) Subtipus 2. Blocs de 24x13.5 metres de planta baixa més una planta pis. (El subtipus 2 es desenvolupa en l Article 14, per a l àmbit corresponent a l illa T) *** AJUNTAMENT DE 7

8 *** AJUNTAMENT DE 8

9 AJUNTAMENT DE 9

10 AJUNTAMENT DE 10

11 AJUNTAMENT DE 11

12 AJUNTAMENT DE 12

13 AJUNTAMENT DE 13

14 AJUNTAMENT DE 14

15 AJUNTAMENT DE 15

16 *** *** AJUNTAMENT DE 16

17 AJUNTAMENT DE 17

18 AJUNTAMENT DE 18

19 AJUNTAMENT DE 19

20 AJUNTAMENT DE 20

21 AJUNTAMENT DE 21

22 *** AJUNTAMENT DE 22

23 ASPECTES RELLEVANTS DE L ÀMBIT Es tracta d una zona urbana que va ser creada específicament per a dur a terme una activitat comercial i residencial. Els usos permesos en aquest àmbit es defineixen en les especificacions del PPU de la Mullera que els regula, així com en la modificació del Pla Especial Urbanístic Regulador dels Usos en planta baixa a diversos carrers del municipi, de 28 de gener de 2010, publicat el 17 de març de DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA La Modificació puntual proposada té la voluntat de crear una nova ordenació per destinar l illa objecte de la modificació a ús comercial amb una solució unitària en la qual la edificabilitat adjudicada inicialment no s incrementa sinó que es manté, quedant repartida en les dues noves parcel les proposades. En virtut d aquesta modificació puntual del Pla Parcial de referència, es delimita un polígon d actuació urbanística a fi i efecte de garantir la correcta equidistribució de beneficis i càrregues entre les persones propietàries de les finques incloses en l àmbit de la Modificació de planejament. A aquests efectes, es preveu que el sistema de gestió urbanística aplicable sigui el de reparcel lació en la modalitat de compensació bàsica. La proposta no implica cap obra d urbanització. D altra banda, la proposta tampoc no modifica el sòl destinat a sistemes i cessions, ni el sòl d aprofitament privat del Pla Parcial vigent: PP DEL SECTOR DE LA MULLERA ÀMBIT ,32 m2 s 100,00% PP SÒL PÚBLIC ZONA VERDA ,47 m2 s 22,81% EQUIPAMENTS ,92 m2 s 11,60% VIARI ,85 m2 s 24,54% INFRAESTRUCTURES 162,00 m2 s 0,14% TOTAL CESSIONS (m2 sòl) ,24 m2 s 59,09% SÒL PRIVAT RESIDENCIAL ,08 m2 s 40,91% INDUSTRIAL 0,00 m2 s 0,00% TOTAL APROFITAMENT (m2 sòl) ,08 m2 s 40,91% En la normativa modificada s inclou: - El quadre 3.3 Edificabilitat per blocs del Pla Parcial modificat respecte de les parcel les T i J; AJUNTAMENT DE 23

24 - L article 14 de Determinacions per a la zona d edificacions amb volumetria específica subtipus 2, referit a la legislació sectorial d establiments comercials, en especial el Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d ordenació dels equipaments comercials, i el Decret 378/2006, de 10 d octubre, mentrestant es mantingui vigent; - la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l activitat econòmica; i - la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. El sostre que es preveu per a ús comercial representa un total de 7.067,04 m2, i permet implantar establiments comercials de tipologia definida segons el Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials. 5. MODIFICACIÓ DE LA NORMATIVA URBANÍSTICA La present Modificació puntual deroga i substitueix l articulat del Pla Parcial en vigor que es veu afectat, en la illa T-J, concretament el quadre 3.3 d edificabilitat per blocs, l article 8, el punt 2. Àmbit de l article 11, i l article 14 de la normativa. Tanmateix es delimita un àmbit de gestió (polígon d actuació urbanística) l abast del qual queda grafiat al plànol d ordenació corresponent, a fi i efecte de garantir la correcta equidistribució de beneficis i càrregues entre els propietaris de les finques de l àmbit. La gestió d aquest polígon es portarà a terme per mitjà de reparcel lació, en la modalitat de compensació bàsica. Així també queden derogades les disposicions i determinacions del mateix rang o inferior que s oposin a les consignades en la present Modificació puntual. 3.3 MODIFICACIÓ DE LA EDIFICABILITAT PER BLOCS ILLA T-J OCUPACIÓ EN PB MÀXIMA OCUPACIÓ EN P PIS MÀXIMA Nº DE PLANTES MÀXIM TOTAL EDIFICABILITAT SUP. PORXADA OBLIGATÒRIA 50% SUP. PORXOS SUP. * MÍNIMA A DESTINAR A PATIS INTERIORS A 769,72 681,85 PB , B 692,68 683,07 PB , C1 476,00 476,00 PB , C2 476,00 476,00 PB , D1 476,00 476,00 PB , D2 476,00 476,00 PB , E 476,00 476,00 PB , F 2.121,26 899,54** PB ,16 0,00 0,00 - G 3.987, ,01** PB ,04 0,00 0,00 - H 2.312,64 956,76** PB ,04 0,00 0,00 - K 1.477, ,11 PB ,44 364, ,18-182,18 L 1.296, ,83 PB ,32 900, ,31-450,31 M 1.441, ,70 PB ,80 973, ,84-486,84 AJUNTAMENT DE 24

25 N 1.573, ,39 PB , , ,12-512,12 P 1.559, ,43 PB , , ,40-508,40 R 1.540, ,62 PB , , ,16-507,16 S 1.486, ,95 PB ,80 980, ,16-490,16 TJ-A 324,00 324,00** PB+1 324, TJ-B 6.743,04 324,00** PB , TOTAL (m2 st) , , ,52 * Superfície mínima a destinar com a patis interiors de llum, de superfície en planta dues vegades superiors als mínims exigits pel decret d habitabilitat, en tant que cal compensar la edificabilitat del 50% de la superfície destinada a porxos. Es recorda que els patis d aquestes característiques no compten a efectes d edificabilitat. Una superfície superior de patis d aquestes característiques permetria la ocupació de superfície en planta àtic. ** El valor que consta és sostre màxim en planta pis de les parcel les F, G, H i T-J. Cal tenir en compte però que el sostre màxim a desenvolupar de les plantes pis serà: Sostre plantes pis = Edificabilitat total Edificabilitat en planta baixa. Article 8 Zones: Es defineixen les zones següents: *** a. Edificacions contínues amb alineació a vial: En aquest tipus d'ordenació les edificacions es situen obligatòriament de manera continua (entre mitgeres), amb la façana frontal, segons un pla vertical, que contingui l'alineació del carrer. Les edificacions es desenvolupen essencialment segons un cos senzill donat per una alçada constant i una fondària (respecte al carrer) també constant. Subtipus 1. La configuració d aquest subtipus, amb un sòcol porxat de 5 metres de fondària, li dona característiques especials. (El subtipus 1 es desenvolupa en l Article 10, per a l àmbit corresponent a les illes K, L, M, N, P, R, S) Subtipus 2. La configuració d aquest subtipus es desdobla en: Subtipus 2.1. Es configura aquest subtipus amb façana alineada a vial, sense la obligació de mantenir un sòcol davant del carrer i amb la possibilitat d ocupar el total de la parcel la en planta baixa i planta soterrani, tal com es defineix en el plànol informatiu. En concret les illes F, G i H. (El subtipus 2.1. es desenvolupa en l article 11, per a l àmbit corresponent a les illes F, G i H.) Subtipus 2.2. S elimina aquest subtipus, en concret l illa J, de l apartat a. Subtipus 3. La configuració d aquest subtipus s'estableix en tant que la illa on es situa està dividida en trossos amb qualificacions urbanístiques diferents segons el Pla General d'ordenació del municipi de Tordera. La illa A forma part d'una illa que en el Pla General apareix com a sol urbà i com a sol urbanitzable depenent del Pla de la Mullera i del Pla de Sotavila. AJUNTAMENT DE 25

26 La illa B forma part d'una illa que en el Pla General apareix com a sol urbà i com a sol urbanitzable depenent del Pla de la Mullera. Per tal d'aconseguir una unitat urbana la seva normativa s'estableix a partir de les normatives que estableix el Pla General per sol urbà. (El subtipus 3 es desenvolupa en l Article 12, per a l àmbit corresponent a les illes A, B) b. Edificacions amb volumetria específica. En aquest tipus d'ordenació, les construccions es situen referenciades a l'alineació del carrer, però reculades respecte d aquest i són independents entre sí. Subtipus 1. Blocs de 34x14 metres de planta baixa més tres plantes pis. (El subtipus 1 es desenvolupa en l Article 13, per a l àmbit corresponent a les illes C, D, E) Subtipus 2. Volum únic en planta baixa. En cas de no haver esgotat la edificabilitat màxima permesa per parcel la en planta baixa, es permet distribuir el sostre restant en una planta pis. (El subtipus 2 es desenvolupa en l Article 14, per a l àmbit corresponent a l illa TJ. S inclou l illa J en aquest subtipus.) *** Article 11 Determinacions per a la zona d edificacions contínues amb alineació a vial subtipus 2.1 i subtipus 2.2: S elimina el Subtipus 2.2. d aquest article. Per tant, s elimina l illa J d aquest article. *** Article 14 Determinacions per a la zona b. d edificacions amb volumetria específica subtipus 2: 1. Definició En aquest tipus d'ordenació el sostre es reparteix de forma homogènia sobre el terreny establint una nova ordenació de tota l illa. Les construccions es desenvolupen en un volum únic en planta baixa. En cas de no haver esgotat la edificabilitat màxima permesa per parcel la en planta baixa, es permet distribuir el sostre restant en una planta pis. 2. Àmbit Correspon a les illes amb front al carrer 2, a la franja de zona verda situada al llarg de la NII i a la franja edificada que dóna front a l avinguda de Fibracolor. Illa T-J. 3. Ús planta baixa i pis Usos dominants: comercial, de tipologia definida segons el Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials Usos complementaris: la resta d usos admesos: residencial, terciari d'oficines i col lectius per equipaments. No s'admet l ús d'habitatge. El nombre d activitats comercials a desenvolupar en les parcel les no està restringit. Els usos establerts s hauran de subjectar a les normatives sectorials vigents, en especial: - el Decret - Llei 1/2009, de 22 de desembre, d ordenació dels equipaments comercials, i el Decret 378/2006, de 10 d octubre, mentrestant es mantingui vigent; AJUNTAMENT DE 26

27 - la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l activitat econòmica; i - la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. 4. Edificabilitat L edificabilitat màxima de cada parcel la queda definida a la taula 3.3 MODIFICACIÓ DE LA EDIFICABILITAT PER BLOCS ILLA T-J. 5. Parcel lació i façana mínima La parcel la mínima serà la resultant definida en el plànol d ordenació 07/07. Dins de l àmbit de la modificació no es podran portar a terme segregacions respecte de les dues parcel les definides en el plànol. 6. Regulació de les alçades, fondària, façanes i volum Les alçades reguladores, el nombre de plantes admès per damunt de la rasant del carrer, i la fondària edificable tenen caràcter de màxims. El sostre aprofitable i les activitats possibles a la parcel la s ordenaran en un sol cos. En cas de noves activitats o ampliació de les existents, s incorporaran arquitectònicament al volum inicial, essent imprescindible aportar un Avantprojecte on es contempli el volum total a desenvolupar en cada parcel la. Les façanes que donin als vials urbans tindran un mínim del 30% d obertures. 7. Rasant de la planta baixa La rasant de la planta baixa es podrà situar entre 0 i 90 cm per sobre de la cota 23, Subdivisió de la planta baixa No s'admet la subdivisió de la planta baixa en entresol i semi - soterrani. 9. Número de plantes i alçada reguladora màxima Es fixa un número màxim de dues plantes, planta baixa més una planta pis, i una alçada màxima de cornisa de 10 m des del nivell de planta baixa. S entén com alçada reguladora màxima aquella que poden assolir les edificacions. L alçada reguladora es mesurarà en el pla de façana, des de cota de rasant de planta baixa fins a la part superior del forjat de la darrera planta a l arrencada de coberta. 10. Sobresortits de l'alçada reguladora Per damunt de les alçades reguladores de les edificacions permeses només s'admetran: Si la coberta és inclinada: - la pròpia coberta de pendent màxima 30%, amb arrencada des de la part superior del forjat de la darrera planta en cadascuna de les façanes, Si la coberta és plana: - les cambres d aire, amb elements de cobertura per coberta plana, - les caixes d escala d accés als terrats i les sales de màquines dels ascensors. - els elements tècnics de l'edifici, com antenes o columnes d'aire, no practicables per una persona, - les baranes i els remats de coberta d alçada màxima 1,50 m. AJUNTAMENT DE 27

28 Les naus comercials hauran d integrar dins del volum unitari els elements tècnics d instal lacions. 11. Coberta Les cobertes podran ser planes o inclinades. Per al cas de coberta inclinada aquesta podrà ser a una o a dues vessants, de teules troncocòniques de colors terrosos amb pendent màxima del 30%. 12. Elements sortints S entén per elements sortints aquells elements constructius no habitables ni ocupables de caràcter fix, que sobrepassen de la línia de façana o de la línia de profunditat màxima edificable o d alineació de l edificació. Els elements sortits no excediran de 1,20 m. amb les mateixes limitacions establertes pels cossos volats. 13. Cossos volats Cossos volats d'un edifici aquells que sobrepassen de l alineació de façana o de la línia de profunditat màxima edificable o d alineació de l edificació i tenen caràcter d habitable o ocupables, estiguin tancats, semitancats o oberts. Els cossos volats, no excediran mai de 1,20 metres i es separaran de les mitgeres una distància equivalent a la mida del vol, amb un mínim de 1 metre. A diferència del cossos oberts, que podran ocupar l'amplada total de façana excepte franges mitgeres de 1 metre, els cossos tancats no podran ocupar més de la meitat del total. 14. Patis de llum és el volum vertical, no edificat, amb continuïtat prismàtica, destinat a donar il luminació i ventilació suficients a les peces de les edificacions residencials o terciàries, de forma que queda rodejat per cossos d'edificació en més de la meitat de les cares envoltants. Els patis han de permetre la inscripció d'una circumferència de diàmetre més gran o igual a una sisena part de l'altura del pati, amb un mínim de 3 m. 15. Pati de ventilació És el mateix volum conceptual, però destinat únicament a ventilació i, per tant, sense exigència de llum exterior. Els patis de ventilació han de permetre la inscripció d'una circumferència de diàmetre més gran o igual a una setena part de la seva alçada amb un mínim de 2 m. 16. Soterranis S admeten els soterranis, en nombre màxim de dues plantes. Poden ocupar la totalitat de la parcel la. L'alçada lliure mínima serà de 2.20 m. 17. Alçada de les plantes baixes L'alçada lliure mínima serà de 3.00 m. 18. Alçada de les plantes pis L'alçada lliure mínima serà de 2.60 m. 19. Condicions d'accessibilitat AJUNTAMENT DE 28

29 S'aplicaran les disposicions vigents en matèria d accessibilitat d edificis. 20. Superfície construïda És la suma de les projeccions horitzontals de totes les plantes habitables o utilitzables, segons la finalitat de l edifici. 21. Superfície edificable A efectes del càlcul de la superfície edificable d una edificació, els cossos volats i les terrasses interiors no computaran segons les següents determinacions: - cossos volats tancats a una sola cara: No computaran - cossos volats tancats a dues cares: Computaran al 50% - cossos volats tancats a tres cares: Computaran el 100% - terrasses interiors de l'alineació de façana tancades a una sola cara : No computaran - terrasses interiors de l'alineació de façana tancades a dues cares: Computaran el 50% - terrasses interiors de l'alineació de façana tancades a tres cares: Computaran el 100% - les pèrgoles ubicades en planta baixa dins dels àmbits edificables: No computaran. 22. Superfície útil S entén com a superfície útil aquella superfície de les edificacions que es lliurement disponible per part de l usuari. A efectes del càlcul de la superfície útil d una edificació en el que es refereix a cossos volats i terrasses s aplicaran els mateixos criteris de càlcul que per la superfície edificable. 23. Instal lacions i baixants per façana No s'admeten ni les instal lacions ni els baixants vistos per les façanes exteriors de l'edifici. 24. Tanques de parcel la a espai públic, de fons de parcel la o mitgeres Les tanques de parcel les que la delimitin respecte a espais públics inclosos els viaris, tindran un element massís d'una alçada màxima d'1 m. que es podrà completar fins a dos metres amb elements calats (filats, reixes,...) però queden totalment prohibides les gelosies de qualsevol tipus. Es pren com a mida de referència la rasant del carrer (presa des del centre de la façana). 25. Moviments de terra Els moviments de terra que modifiquin la topografia existent, hauran de mantenir-se 50 cm per sota del nivell de la tanca massissa autoritzada, i en les particions entre parcel les no podran superar un desnivell de 1,5 m d alçada (prenent com a referència la mitja de les rasants del carrer). La pendent màxima resultant del terreny de la parcel la serà de 30%. 26. Espais comercials lliures d edificació Es prohibeix qualsevol tipus de construcció auxiliar a les àrees comercials lliures d edificació. Els espais lliures d edificació s'hauran d adequar o d enjardinar convenientment, els projectes dels quals s'hauran de presentar conjuntament amb els de l'edificació. AJUNTAMENT DE 29

30 En qualsevol cas, als espais lliures d edificació s haurà de plantar l equivalent d un arbre cada 50 m2 d espai lliure. 27. Aparcaments L ús d aparcament s haurà de subjectar al Decret 378/2006, de 10 d octubre, que desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d equipaments comercials. Segons l article 6 del Decret, cal establir la reserva d 1 plaça de 3x8 m2 a la xarxa viària per efectuar les operacions de càrrega i descàrrega, per cada m2 de sostre destinat a oficines i per cada m2 de sostre destinat a comercial. Aquestes reserves hauran de ser dins de les instal lacions comercials en cas que les superfícies de venda superin els m2. Igualment, cal reservar fora de la via pública, com a mínim: Ús comercial: Cotxes: 2 places/100m2 de soste o fracció Motocicletes: 1 plaça/ 200m2 de soste o fracció Bicicletes: 1 plaça/ 100m2 de soste o fracció D altra banda, també caldrà que els accessos als aparcaments privats es situïn a una distància de 60 m des de l extrem exterior de la rotonda de la N-II. 28. Magatzems Cal establir, a fi de reduir el nombre d operacions de càrrega i descàrrega, que els locals comercials han de destinar per a magatzem un mínim d un 10% de sostre, a l interior de l edifici o a terrenys edificables del mateix solar, llevat que es tracti d activitats comercials que per les seves característiques especials justifiquin adequadament la manca de necessitat de magatzem per als seus productes. Article 14-b Delimitació d un Polígon d actuació urbanística Es delimita com a àmbit de gestió un Polígon d actuació urbanística que abasta totes les parcel les de la illa T-J, com queda grafiat al plànol d ordenació corresponent, a fi i efecte de garantir la correcta equidistribució de beneficis i càrregues entre els seus propietaris, la gestió del qual es portarà a terme per mitjà de reparcel lació, en la modalitat de compensació bàsica. La gestió urbanística d aquest àmbit s haurà d iniciar en el termini màxim de tres mesos a comptar de la publicació de la modificació del planejament, i les obres d edificació s hauran d iniciar dintre del termini de sis mesos a comptar de l aprovació definitiva del Projecte de reparcel lació. 6. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA La modificació proposada no modifica el sòl públic, ni els sistemes ni les instal lacions, i per tant no comporta cap obra d urbanització ni cap adequació de la mateixa. 7. PRESSUPOST La proposta no comporta la elaboració de pressupost donat que no implica l execució de d obres d urbanització. AJUNTAMENT DE 30

31 8. PLA D ETAPES La proposta no comporta la elaboració d un Pla d etapes donat que no està supeditada a cap obra i per tant, una vegada sigui aprovada i publicada la present Modificació puntual la seva execució serà immediata. Pel que fa a la gestió urbanística s haurà d iniciar en el termini màxim de tres mesos a comptar de la publicació de la modificació del planejament, i les obres d edificació s hauran d iniciar dintre del termini de sis mesos a comptar de l aprovació definitiva del Projecte de reparcel lació. 9. RELACIÓ DE TOTS ELS PROPIETARIS AFECTATS PER LA MODIFICACIÓ De conformitat amb allò que disposa l article 99.1, apartat a, del Decret legislatiu 1/2010 es fa constar que la titularitat de totes les finques que composen l àmbit objecte de la present modificació puntual, durant els darrers cinc anys han estat les següents: nom fca. reg. titular data adq. J Ajuntament de Tordera J Metariets, S.L T-1-A Olonam Aseret, S.L T-1-B % Jorge Ortega 60% Palafums SL anterior titular Tordera Urbanística Activa (TUA) data adq Olonam Aseret, S.L T-2-A Cest, S.L Olonam Aseret, S.L T-2-B ,84% Nieves i 31,84% Montserrat Illas Sureda; 36,32% Cantano Lozano T-3-A Palafums, S.L T-3-B Edifici Puigvert 71, S.L T Manuel Santiago Budia T-5-A Edifici Puigvert 71, S.L T-5-B % Joaquim Isern 50% Carmen Carmona Vehículo Tenencia i Gestión 9, SL Vehículo Tenencia i Gestión 9, SL Fco. i Mercè Castilla / Pilar Turon Tanmateix s adjunten com a annex les notes simples lliurades pel Registre de la Propietat de Pineda de Mar a les quals figuren les dades personals dels propietaris així com les càrregues i anotacions que les afecten. Prèviament a l aprovació provisional caldrà completar el document amb La identitat de totes les persones propietàries o titulars d altres drets reals sobre les finques afectades, ja siguin públiques o privades, durant els cinc anys anteriors a l inici del procediment de modificació, i els títols en virtut dels quals han adquirit els terrenys. Aquesta especificació es porta a terme mitjançant la incorporació a la memòria d una relació d aquestes persones i de les corresponents certificacions expedides pel Registre de la Propietat i, si s escau, pel Registre Mercantil. En el cas de manca d identificació de la persona propietària en el Registre de la Propietat s han de fer constar les dades del cadastre. També s ha de fer constar a la memòria l existència, si s escau, d un adjudicatari o adjudicatària de la concessió de la gestió urbanística i la seva identitat tal com disposa l article 99.1, apartat a, del Decret legislatiu 1/2010. AJUNTAMENT DE 31

32 10. SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES En virtut d allò que disposa l article 73.2 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d agost, pel qual s aprova el text refós de la Llei d urbanisme, essent que la proposta de Modificació del planejament derivat planteja un canvi d ús, amb la seva aprovació inicial caldrà suspendre, amb caràcter preceptiu, la tramitació d instruments de gestió urbanística i de llicències urbanístiques, durant el termini màxim de dos anys. L abast de la suspensió es limitarà a la illa T-J del sector Pla de Vall, i així s ha grafiat al plànol corresponent. 11. PLÀNOLS 01_ Situació, emplaçament 02_ Àmbit d actuació 03_ Planejament vigent 04_ Topogràfic, delimitació del polígon d actuació, suspensió de tramitacions i llicències 05_ Propietats 06_ Edificabilitat i usos 07_ Proposta de reparcel lació, implantació i suspensió de llicències L arquitecte municipal L assessor jurídic Roser Bellera i Aranda Roger Comas i Fradera Tordera, 15 de novembre de 2015 AJUNTAMENT DE 32

33 ANNEXOS A LA MEMÒRIA A1. ESTUDI DE MOBILITAT AJUNTAMENT DE 33

34 A2. DOCUMENT COMPRENSIU AJUNTAMENT DE 34

35 A3. INFORMACIÓ REGISTRAL DE LES PROPIETATS S adjunten com a annex les notes simples lliurades pel Registre de la Propietat de Pineda de Mar a les quals figuren les dades personals dels propietaris així com les càrregues i anotacions que les afecten. Prèviament a l aprovació provisional caldrà completar el document amb La identitat de totes les persones propietàries o titulars d altres drets reals sobre les finques afectades, ja siguin públiques o privades, durant els cinc anys anteriors a l inici del procediment de modificació, i els títols en virtut dels quals han adquirit els terrenys. Aquesta especificació es porta a terme mitjançant la incorporació a la memòria d una relació d aquestes persones i de les corresponents certificacions expedides pel Registre de la Propietat i, si s escau, pel Registre Mercantil. En el cas de manca d identificació de la persona propietària en el Registre de la Propietat s han de fer constar les dades del cadastre. També s ha de fer constar a la memòria l existència, si s escau, d un adjudicatari o adjudicatària de la concessió de la gestió urbanística i la seva identitat tal com disposa l article 99.1, apartat a, del Decret legislatiu 1/2010, pel qual s aprova el Text Refós d Urbanisme, en l article 99.1, apartat a). L arquitecte municipal L assessor jurídic Roser Bellera i Aranda Roger Comas i Fradera Tordera, 15 de novembre de 2015 AJUNTAMENT DE 35

36 AJUNTAMENT DE 36