PLA DE DESENVOLUPAMENT DE POLÍTIQUES D OCUPACIÓ DE CATALUNYA

Transcripción

1 PLA DE DESENVOLUPAMENT DE POLÍTIQUES D OCUPACIÓ DE CATALUNYA

2 Índex 1. PREÀMBUL INTRODUCCIÓ DIAGNOSI GENERAL DE CATALUNYA Demografia Economia Estructura productiva Teixit empresarial Mercat de treball Grups desafavorits o especialment afectats per l atur Diagnosi territorial DIAGNOSI TERRITORIAL (A NIVELL COMARCAL) Indicadors bàsics de producció, ocupació i atur Informació bàsica sobre Politiques actives d ocupació PRIORITATS Criteris que orienten el PDPO Objectius Col lectius SERVEIS OCUPACIONALS CARTA DE SERVEIS CONCERTACIÓ TERRITORIAL INSTRUMENTS OPERATIUS Sistemes d informació Model d avaluació de les polítiques d ocupació FONTS DE FINANÇAMENT CALENDARITZACIÓ ANNEXOS Annex I. Programació anual del SOC Annex II. Pla d avaluació Annex III. Estratègies territorials

3 1. PREÀMBUL Pendent 2. INTRODUCCIÓ La Llei 13/2015, del 9 de juliol, d'ordenació del Sistema d'ocupació i del Servei Públic d'ocupació de Catalunya estableix que un dels instruments estratègics de les polítiques d ocupació a Catalunya és el Pla de Desenvolupament de Politiques d Ocupació (PDPO). La Llei també indica que el PDPO ha de quantificar i territorialitzar, amb caràcter pluriennal, els objectius de l Estratègia catalana per a l ocupació, fixar els criteris i els àmbits de participació territorial, definir els serveis i els programes que es vulguin dur a terme en els àmbits de les polítiques d ocupació, i establir els indicadors quantitatius i qualitatius que s usaran per avaluar-ne l acompliment. El Pla conté una diagnosi general de Catalunya que analitza aspectes com la demografia, l estructura productiva, el teixit empresarial, el mercat de treball, o la situació dels grups de persones més desfavorides que aquest Pla prioritza: joves, dones, i persones de més 30 anys, especialment, les que estan en situació d atur de llarga durada, en risc de pobresa o exclusió social, majors de 45 anys, destinatàries de la Renda Mínima d'inserció (RMI), persones amb discapacitat i persones immigrants. Aquesta diagnosi mostra la situació sobre la que aquest PDPO haurà d intervenir. El Pla ha estat elaborat mitjançant un procés de participació en el que han intervingut les diferents unitats de gestió del Servei Públic d Ocupació de Catalunya (SOC) i les entitats membres del Consell de Direcció del SOC a través d un Grup de treball específic. Concretament, en aquest Grup hi han estat representades les organitzacions sindicals (CCOO i UGT de Catalunya), les organitzacions empresarials (PIMEC, Foment del Treball i FEPIME), les entitats municipalistes (Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques) i el propi SOC. El procés d elaboració del Pla ha partit de l anàlisi de la diagnosi; del marc estratègic en matèria d ocupació a nivell europeu, estatal i català; de les necessitats territorials; de la identificació de prioritats i intervencions; i del consens per a la definició de les propostes que conté aquest PDPO. Més concretament, l elaboració del PDPO ha considerat: El Pla anual de política d ocupació (PAPE) en tant que instrument de coordinació del Sistema nacional d ocupació. L Estratègia catalana per a l ocupació (ECO) , que estableix els objectius de la política d ocupació de Catalunya amb caràcter pluriennal. 3

4 L Estratègia Catalunya 2020, i específicament, els àmbits prioritaris d actuació i els eixos estratègics. El Programa Operatiu (PO) de Fons Social Europeu (FSE) que fixa l estratègia a seguir en el període en matèria de d ocupació, educació, formació i inclusió social. Aquest PO contempla com a línees d actuació prioritària: la lluita contra les elevades taxes d atur, especialment dels col lectius de persones desfavorides; la promoció de l ocupació de qualitat i la formació professional per a l ocupació; el foment de la promoció de l emprenedoria; la disminució de les bretxes de gènere en el mercat de treball, la reducció de les taxes de pobresa; i la inversió en formació permanent El Programa Operatiu d Ocupació Juvenil que té l objectiu de reduir l índex d atur de les persones joves entre 16 i 29 anys sense feina i que no estiguin integrats en els sistemes d educació o formació establerts. El Pla que es presenta abasta el període i és el quart Pla de desenvolupament de polítiques d ocupació que elabora el SOC en col laboració amb les organitzacions i entitats representades al Consell de Direcció del SOC. El PDPO dóna continuïtat a la planificació de les polítiques d ocupació que es va iniciar amb el Pla de desenvolupament de les polítiques actives d ocupació i va continuar amb el Pla de desenvolupament de les polítiques actives d ocupació de Catalunya (PDPA) i amb el PDPO El Pla de desenvolupament de polítiques d ocupació s organitza de la següent manera: Capítol 1, dedicat al Preàmbul del Pla. Capítol 2, conté la introducció del document. Capítol 3, conté dos apartats, el primer està dedicat a la diagnosi general de Catalunya i analitza la demografia, l economia, l estructura productiva, el teixit empresarial, el mercat de treball, i els grups de persones desafavorides o especialment afectades per l atur. El segon apartat s ocupa de la diagnosi territorial i analitza els principals indicadors de mercat de treball a nivell de província. Capítol 4, recull la diagnosi territorial a nivell comarcal, i específicament, els indicadors bàsics de producció, ocupació i atur, així com informació sobre les polítiques d ocupació desenvolupades per comarques. Capítol 5, detalla les prioritats del Pla i en fixa els objectius. Capítol 6, descriu els serveis ocupacionals, i indica els serveis i programes que s ofereixen dins de cada un dels serveis. Capítol 7, està dedicat a la carta de serveis i indica la previsió pel seu desenvolupament. Capítol 8, recull diferents aspectes relatius a la concertació territorial Capítol 9, està dedicat als instruments operatius i conté dos apartats, un dedicat als sistemes d informació i un altre, al model d avaluació de les polítiques d ocupació. Capítol 10, detalla les fonts de finançament. Capítol 11, indica la calendarització dels serveis i programes d ocupació. Finalment el PDPO es tanca amb tres annexos, un dedicat a la Programació anual del SOC; un altre, als Plans d avaluació anuals i un tercer, a les Estratègies territorials. 4

5 3. DIAGNOSI GENERAL DE CATALUNYA En aquest capítol es recullen els principals elements de context a considerar per a l elaboració i desenvolupament de les polítiques d ocupació a Catalunya en el període En concret, els elements que s analitzen són la demografia, l economia, l estructura productiva, el teixit empresarial, el mercat de treball i la desocupació en els grups més desafavorits. També s incorpora una diagnosi territorial per cadascuna de les províncies catalanes. 3.1 Demografia L any 2016 la població de Catalunya era de habitants 1, xifra que representa un increment de més d 1,25 milions (aproximadament un 20%) respecte la població de l any Cal apuntar que en els darrers anys s estan produint canvis en les tendències: si bé entre 2012 (any en que es dóna el pic de població amb habitants) i 2015 es produeix una reducció de la població del -0,8% que trenca la tendència a l alça de les darreres dècades, en el darrer any s observa un lleuger increment poblacional (del 0,19%). La dinàmica poblacional observada a Catalunya és similar a la del conjunt de l Estat espanyol. La reducció de la població s explica principalment per l impacte de la crisi econòmica. L edat mitjana de la població catalana és de 42,17 anys, xifra lleugerament inferior a la que es dóna pel conjunt de l Estat espanyol (42,46 anys). Catalunya té una població relativament envellida, tal i com demostra el fet que el nombre de persones majors de 65 anys (el 18,3% sobre el total) supera el de persones menors de 15 anys (16,7% del total) 2. L envelliment de la població catalana, però, no es tan notori com el del conjunt de l Estat espanyol, on la població major de 65 anys representa el 18,6% de la població, mentre que la infantil només suposa el 16%. Aquestes xifres reverteixen en un índex d envelliment 3 de 108,76 a Catalunya i de 114,72 al conjunt de l Estat. És important apuntar que al llarg del segle XXI s observen canvis importants pel que fa als índex d envelliment a Catalunya: mentre que durant la primera dècada del segle es pot parlar d una important tendència a la baixa (es passa d un índex d envelliment de 113,91 l any 2000 a un del 101,35 l any 2010), al llarg de la segona dècada la tendència està sent a l alça (es passa d un índex de 101,87 l any 2011 a un de 109,99 l any Aquestes variacions també es produeixen al conjunt de l Estat, encara que no de manera tan acusada. 1 Xifres de població 01/01/ Xifres de població 01/01/ L índex d envelliment és el quocient resultant de la divisió del nombre de persones de 65 i més anys entre el nombre de persones joves menors de 15 anys, expressat en tant per cent. 5

6 Gràfic 1. Evolució de l Índex d envelliment Catalunya i Espanya ( ) 120,00 115,00 110,00 105,00 100,00 95,00 90, Espanya Catalunya Font: Sèries de població (INE) La feminització de la vellesa a Catalunya queda palesa en el fet que el nombre de dones majors de 65 anys ( dones, que representen el 20,7 del total de dones) és molt superior al d homes ( homes, que representen el 15,9% del total d homes). L any 2016, l índex d envelliment de les dones és de 129,9, mentre que en el cas dels homes aquest índex es redueix fins al 91,2. Aquesta feminització de la vellesa es reprodueix també al conjunt de l Estat espanyol, on l índex d envelliment de les dones (136,1) és molt superior al dels homes (97,2). En qüestions demogràfiques, un darrer aspecte que cal tenir en compte per al disseny de polítiques d ocupació és l elevada presència de població estrangera. L any 2015, darrer any del que es disposa de dades oficials, la població d origen estranger resident a Catalunya representava el 12,05% del total de població, percentatge gairebé 3 punts superior al que es dóna pel conjunt de l Estat espanyol (9,58% del total poblacional). El fenomen migratori ha tingut un important impacte sobre la demografia catalana i espanyola. Cal tenir present que l any 1998, any en que s inicia l onada migratòria, la població estrangera representava només el 2% de la població a Catalunya i l 1,6% de la població espanyola, i que aquests percentatges van arribar al 15,77% i 11,64% respectivament l any 2009, any en que es va assolir el nivell màxim de població estrangera. És important destacar, però, que en els darrers anys, tant a Catalunya com al conjunt de l Estat Espanyol, es detecta una tendència a la baixa en el percentatge de persones estrangeres residents. Aquest procés de reducció de la població estrangera està motivat principalment per la persistència de la crisi econòmica i la conseqüent disminució d oportunitats laborals, i pels mecanismes establerts pel Govern de l Estat per afavorir el retorn als països d origen de les persones estrangeres en situació de desocupació. 6

7 Gràfic 2. Evolució del percentatge de població estrangera Catalunya i Espanya ( ) 18,00 16,00 14,00 12,00 10,00 8,00 6,00 4,00 2,00 0, Espanya Catalunya Font: Sèries de població (INE) 3.2 Economia L any 2015 (darrer any del que es disposa de dades) a Catalunya el Producte Interior Brut (PIB) per habitant en paritat de poder de compra va ser de milions d euros (en base 2010)4. Tot i el fort impacte de la crisi econòmica a Catalunya, el PIB català continua sent netament superior (fins a 22,5 punts) a la mitjana de l Estat espanyol i sensiblement superior (12,3 punts) a la mitjana de la Unió Europea (28 membres). Tot i que des de l inici de la crisi econòmica i fins al 2013 Catalunya va patir un retrocés en l activitat econòmica, en línia amb el que ha succeït al conjunt de l Estat, és important destacar que en els darrers anys s observa una recuperació. Així, l any 2015 el PIB català va assolir nivells fins i tot superiors als que es donaven el 2007 (el PIB d aquell any va ser de milions d euros). La recuperació de l economia catalana està sent més forta que la que s està produint al conjunt d Espanya, fet que ha permès incrementar la diferència respecte a la mitjana del PIB estatal, situantla a nivells similars als que hi havia abans de l esclat de la crisi econòmica. Per la seva banda, les dades indiquen que en els darrers dos anys la recuperació també està sent més forta a Catalunya que al conjunt de la Unió Europea. 4 Segons dades de l IDESCAT. 7

8 Gràfic 3. Evolució del PIB per habitant a Catalunya en paritat de poder de compra en relació a Espanya (=100) i a la UE 28 (=100) ( ) Espanya = 100 UE-28 = 100 Font: Indicadors d estructura econòmica IDESCAT Cal advertir, però, que la recuperació detectada des de la perspectiva macroeconòmica no té una translació proporcional en la millora de la qualitat de vida de la població. Efectivament, tot i que es produeix una certa recuperació del poder adquisitiu per habitant a Catalunya, encara continua estant lluny de les xifres d abans de l esclat de la crisi econòmica. Segons dades recopilades per l IDESCAT, la renda mitjana neta anual per persona l any 2015 (darrer any del que es disposa de dades) va ser de /persona. Aquesta xifra representa un augment de només l 1,4% respecte a la de l any 2013, percentatge força allunyat de l increment del PIB, que va ser del 6,1%. Pel que fa a la despesa mitjana anual de les llars catalanes, tot i que des de 2013 es detecta certa recuperació, cal dir que continua estant lluny dels valors que s observaven abans de l esclat de la crisi econòmica. Així, la despesa mitjana anual per llar s ha reduït un 11% entre els anys 2007 i 2015 (s ha passat d una despesa mitjana anual de /llar a una de /llar. També s observa una dinàmica diferent entre l evolució del PIB i l evolució dels salaris bruts anuals mitjans. Mentre que, com ja s ha indicat, en els darrers anys s observa un destacat increment del PIB, en el cas del salari brut mitjà es detecta una tendència a la baixa. Efectivament, es calcula que l any 2014 (darrer del que es disposa de dades) el salari brut anual mitjà a Catalunya es situava en els ,17 ; aquesta xifra representa un descens del 2,3% respecte la que es donava per al Una altra variable a tenir en compte a l hora d analitzar la situació econòmica d un territori és la distribució de la riquesa. La següent taula mostra la distribució de la població en funció del decil de renda (on el primer decil correspon a les rendes més elevades i el desé decil correspon a les rendes més baixes): 8

9 Taula 1. Persones per decil de renda a Catalunya ( ) ,4 5,4 5,8 8,5 8,8 11,5 11,2 11,8 14,5 15, ,9 6,8 5,5 7,7 9,8 9,7 11,2 12,6 14,4 14, ,3 5,5 8,1 9,1 8, , ,3 13, ,2 7,4 6,7 8,1 9,9 10,3 9,5 13,4 14,2 12, ,5 6,7 8,4 8,6 8,4 11, , , ,9 6,7 7 9, , ,3 11,1 13, ,3 7,6 8,1 8,7 10,2 9,1 10,9 13,5 11,8 12,8 Font: Instituto Nacional de Estadística (INE) Es pot observar que els decils amb rendes més baixes són, de manera prolongada en el temps, els que compten amb un major volum de persones. És important destacar la tendència a l alça que s està produint en els dos darrers decils (els de les rendes mes baixes), fet que denota un empitjorament de la qualitat de vida i del poder adquisitiu d un important volum de població. Aquest increment del nombre de persones de rendes baixes també queda palès amb les l elevat percentatge de persones que afirmen tenir dificultats per arribar a fi de mes. Segons les dades obtingudes en l Enquesta de Condicions de Vida i recopilades per l IDESCAT, l any 2015, un 33,3% de la població catalana tenia dificultats o moltes dificultats per arribar a fi de mes. L Estratègia Europa 2020 apunta un seguit d indicadors que permeten conèixer la situació socioeconòmica de la població. Els valors obtinguts per a aquests indicadors en el cas de Catalunya mostren que hi ha un elevat volum de població que subsisteix en condicions força precàries. Efectivament, gairebé una de cada quatre persones residents a Catalunya està en risc de pobresa o exclusió social. A més, cal dir que tot i detectar-se una lleugera millora en els valors d aquests indicadors, aquesta millora no és proporcional a la millora que s observa des del punt de vista macroeconòmic. En qualsevol cas, cal apuntar que la situació a Catalunya pel que fa al risc de pobresa és clarament més favorable que la que es dona pel conjunt de l Estat espanyol. 9

10 Taula 2. Indicadors de qualitat de vida a Catalunya i Espanya (Estratègia Europa 2020) ( ) Cat. Esp. Cat. Esp. Cat. Esp. Taxa de risc de pobresa o exclusió social 5 23,5% 28,6% 26% 28,6% 24,5% 27,3% Taxa de risc de pobresa 6 19% 22,1% 20,9% 20,9% 19,8% 20,4% Baixa intensitat de treball 7 8,8% 15,4% 12% 17,1% 10,8% 15,7% Privació material severa 8 6,7% 6,4% 6,3% 7,1% 6,1% 6,2% Font: IDESCAT 3.3 Estructura productiva Catalunya presenta una estructura productiva força terciaritzada, amb un sector serveis que l any 2015 representa el 68,74% del PIB català. Dins el sector serveis, destaca el pes del comerç, l hoteleria, les finances i altres serveis, que de manera agregada suposen gairebé el 56% del PIB de Catalunya. També tenen un pes destacat l Administració pública, l educació, la sanitat i els serveis socials, que suposen gairebé el 13%. La terciarització de l estructura productiva catalana cada cop és més destacada, ja que el sector serveis està incrementant any rere any el seu pes sobre el PIB català. En els darrers anys, i a diferència de la resta de sectors, el sector serveis presenta variacions interanuals positives, de manera que s incrementa el volum de PIB generat pel sector (per exemple, l any 2015 el volum generat va incrementar un 3,6% respecte l any 2014). Val a dir que aquesta tendència a la terciarització es reprodueix tant al conjunt de l Estat Espanyol com al de la UE. El sector industrial representa el 18,03% del PIB generat a Catalunya. L activitat industrial a Catalunya es situa clarament per sobre de la mitjana espanyola, característica que constitueix un tret distintiu de l economia catalana. Dins del sector de la indústria, és la manufacturera la que concentra una major proporció d activitat, arribant a significar el 85,37% del total del PIB industrial i el 15,39% del total del PIB català. Malgrat la continuada tendència a la baixa de l activitat industrial des dels primers anys del segle XXI (quan el PIB industrial suposava aproximadament el 24% del PIB total), s observa certa estabilització coincidint amb la crisi econòmica, i en els darrers anys fins i tot s ha produït un lleuger increment del pes del sector en l economia catalana. 5 La taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) és un indicador que recull la proporció de població que es troba en situació de risc de pobresa, de privació material severa, o que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa. 6 La taxa de risc de pobresa és el percentatge de persones que estan per sota del llindar de pobresa. 7 La intensitat de treball de la llar es calcula dividint la suma total de mesos treballats pels membres en edat activa de la llar per la suma total dels mesos en que aquests membres de la llar poden treballar durant l'any anterior a l'enquesta. Les llars amb intensitat de treball molt baixa són les que se situen en valors iguals o inferiors a 0,20. 8 La població amb privació material severa és la que pateix una privació d'alguns ítems considerats bàsics (menjar, telèfon, televisor, calefacció, etc.). 10

11 El PIB que genera la construcció suposa el 4,30% del total de Catalunya. Al llarg dels primers anys del segle XXI la construcció va tenir un creixement força destacat, però arran de l esclat de la crisi econòmica, precisament causada en gran mesura per la bombolla immobiliària, el sector ha patit una caiguda, passant de representar el 10,50% del PIB català l any 2007 al ja mencionat 4,30% l any La construcció és, doncs, el sector on la crisi ha tingut un major impacte, tot i que cal apuntar que en els darrers anys la caiguda del sector s ha mitigat i, fins i tot, entre els anys 2014 i 2015 es detecta un increment interanual en el volum d activitat econòmica generada (increment del 3,4% entre aquests anys). El sector primari és el que té una menor presència a Catalunya, ja que significa menys de l 1% del PIB català. Tot i que hi ha hagut importants variacions interanuals en l activitat generada per l agricultura i la ramaderia (per exemple, un increment del 5,9% entre els anys 2013 i 2014), el pes del sector primari sobre el PIB català s ha mantingut relativament estable en els anys que corresponen al segle XXI. A Catalunya els impostos nets sobre productes representen el 8,08% del PIB català. Tot i que el volum generat pels impostos ha estat fluctuant (s observen variacions interanuals tant positives com negatives al llarg del segle XXI), en els darrers anys la participació dels impostos en el PIB català ha tingut una tendència creixent, de manera que el seu pes sobre el PIB s ha anat incrementant (ha passat de representar el 5,99% del PIB l any 2009 a significar el 8,08% l any 2015). Gràfic 4. Distribució del PIB a Catalunya per sectors d activitat (2015) 8,08% 0,85% 18,03% 4,30% Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca Indústria Construcció Serveis Impostos nets s/productes 68,74% Font: elaboració pròpia a partir d Indicadors d estructura econòmica IDESCAT 11

12 Taula 3. Evolució del PIB a Catalunya per sectors d activitat ( ) Valor en preus corrents Variació en volum (%) (milions d euros) PIB ,1 2 3,4 Agricultura, ramaderia, silvicultura i ,5 5,9-1,2 Indústria ,7 1,5 2,7 Indústria manufacturera ,1 2,1 2,5 Construcció ,8-2,5 3,4 Serveis ,1 2,5 3,6 Comerç, hoteleria, finances i altres ,8 3 4,1 Adm. pública, educació, sanitat i serveis ,6 0,4 1,7 Impostos nets s/productes ,5 0,8 3,3 Font: Indicadors d estructura econòmica IDESCAT L any 2016, el Govern de la Generalitat, juntament amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, va impulsar la creació de la Taula del Pacte Nacional per la Indústria (PNI) amb l objectiu de potenciar el creixement de la indústria catalana. El 27 d octubre es constituïa la Taula del Pacte Nacional per a la Indústria, formada pel membres del Departament d Empresa i Coneixement, i del Departament competent en matèria d Ocupació, CCOO, UGT de Catalunya, PIMEC, Foment del Treball, FEPIME, Eurecat (centres tecnològics), Col legits d Economistes, Col legi d Enginyers Tècnics Industrials, Col legi d Enginyers Superiors Industrials, els Grups parlamentaris, les entitats municipalistes (l FMC i l ACM), Universitats catalanes (UB, UAB, i UPC). En aquest sentit, les mesures del Pacte Nacional per la Indústria relatives als continguts o matèries de les que s ocupa el PDPO quedaran assumides pel Pla. La metodologia de treball s ha centrat en els següents àmbits: la competitivitat empresarial, el finançament, la indústria 4.0, la formació, les infraestructures i energia i la sostenibilitat i economia circular. Pel que fa a la formació, l objectiu que es planteja en el PNI és millorar la capacitació de treballadors per mitjà d una formació professional, una formació contínua i de l emprenedoria i una formació universitària que donin resposta, de qualitat i flexible, a les necessitats de les empreses i de la societat, així com al canvi tecnològic i dels models de producció. En l actual context de transformació tecnològica i digitalització, la formació esdevé un element clau. Sense les capacitats, els coneixements i les competències que calen, no són possibles les solucions tecnològiques per augmentar la competitivitat i la productivitat. La formació és el camí per promoure el canvi, per fer possible la innovació i per informar l empresa de les evolucions de l entorn i de les oportunitats i les amenaces que aquesta innovació ens ofereix. 12

13 Per assolir aquest repte, el PNI es planteja les següents línies d actuació: Línia 1. Foment de la vocació industrial i emprenedora amb l objectiu d impulsar la promoció social de la formació industrial i de la iniciativa emprenedora. Línia 2. Formació professional amb la promoció de la formació professional, de qualitat i flexible per facilitar la transició dels sistemes formatius a l ocupació. Línia 3. Formació contínua i de l emprenedoria amb la promoció de la formació contínua per tal que sigui un instrument rellevant per adaptar els coneixements i les habilitats professionals al canvi accelerat de les tecnologies i dels modes de producció. Línia 4. Formació universitària per facilitar titulacions universitàries més adaptades a les necessitats de les empreses i uns lligams més estrets entre la innovació empresarial i la universitària. 3.4 Teixit empresarial Després d uns anys marcats pel descens del nombre d empreses que operen a Catalunya, en els darrers anys s observa una lleugera recuperació. Així, l any 2015 el nombre d empreses es va incrementar un 1,4% respecte l any anterior, i l any 2016 aquest increment interanual va arribar al 2%. Així, l any 2016 es comptabilitzen fins a empreses a Catalunya. El sector serveis és el que concentra el major nombre d empreses a Catalunya, ja que l any 2016 les empreses que desenvolupen la seva activitat en aquest sector eren , representant el 81,71% del total d empreses. Destaca el pes rellevant que té el comerç minorista (representa el 12,17% del total d empreses a Catalunya i el 14,90% de les empreses del sector serveis) així com el comerç a l engròs (7,46% del total i 9,13% de les empreses del sector serveis). Cal destacar que els serveis és l únic sector que en els darrers anys està incrementant contínuament el nombre d empreses (increment del 4,66% del nombre d empreses entre 2014 i 2016). L any 2016 les empreses del sector industrial (36.568) representaven el 6,02% del total d empreses catalanes. El pes del sector industrial sobre el PIB català representa el 18,03%, de manera que es pot afirmar que les empreses del sector de la indústria són les que generen un major valor afegit per unitat. Dins el sector industrial, les empreses més nombroses són les que realitzen la seva activitat en l àmbit de la metal lúrgia i productes metàl lics (representen el 19,8% del total d empreses industrials), seguides de les empreses del tèxtil, la confecció el cuir i el calçat (representen el 12% d empreses industrials). Tot i que en els darrers anys s observa un lleuger increment del pes del sector industrial sobre el PIB català, el nombre d empreses d aquest sector es va reduint any rere any (disminució del 3,71% entre 2014 i 2016). Per la seva banda, com s ha indicat anteriorment, l any 2016 les empreses del sector de la construcció representen el 12,25% del total d empreses a Catalunya. El nombre d empreses dedicades a la construcció ha anat disminuint de manera força notòria en els darrer anys (reducció del 5,55% entre 2013 i 2015), fet que demostra l important impacte negatiu que ha tingut la crisi econòmica sobre el sector. Amb tot, és important indicar que en el darrer any hi ha hagut un lleuger 13

14 increment del 0,6% en el nombre d empreses de la construcció, fet que pot apuntar a una recuperació del sector. Pel que fa a la grandària de les empreses, una primera dada a destacar és l important predomini de les microempreses (empreses amb menys de 10 persones assalariades) a Catalunya. Efectivament, segons dades de l I IDESCAT, l any 2016 gairebé el 57% de les empreses ( empreses) no tenien persones assalariades i aproximadament el 38% ( empreses) en tenien menys de 10. Les empreses d entre 10 i 49 persones treballadores ( empreses) signifiquen el 4% del total, mentre que les empreses d entre 50 i 199 persones assalariades representen poc més del 0,5% del total. Les empreses de més de 200 persones treballadores (2.220 empreses) encara tenen una presència menys important i no representen ni el 0,5% del total. Quant a l evolució de les empreses segons la seva grandària, cal destacar que des de 2014 s observa una tendència a l alça en totes les categories excepte en el cas de les empreses d entre 1 i 9 treballadors/es, que està patint un molt lleuger descens. Així, entre 2015 i 2016 hi ha hagut un increment del 3,4% en el nombre d empreses sense persones assalariades, i del 4,2% tant en el cas de les empreses d entre 10 i 49 persones treballadores com en el de les que compten amb entre 50 i 199 persones assalariades. En el cas de les empreses amb més de 200 persones treballadores l increment ha estat menor, situant-se en l 1,4%. El descens del nombre d empreses d entre 1 i 9 persones assalariades ha estat del -0.3% entre 2015 i Taula 4. Empreses per grandària (2016) Valor 2016 Variació Nº % Nº % Sense persones assalariades ,8% ,4% 1-9 persones assalariades ,9% ,3% persones assalariades % 994 4,2% persones assalariades , ,2% 200 o més persones assalariades ,4 31 1,4% Total % % Font: Indicadors d estructura econòmica IDESCAT A Catalunya, l any 2016 hi ha 80,62 empreses per cada 1000 habitants. Tot i que en els darrers anys hi ha un lleuger descens d aquest índex, Catalunya continua presentant uns valors netament per sobre dels que es donen al conjunt de l Estat espanyol (l any 2016 l índex espanyol d empreses per cada 1000 habitants és de 69,51), fet que evidencia un major dinamisme empresarial català. El teixit empresarial català es caracteritza per l elevada presència de micro i petites empreses. Efectivament, el 56,85% de les empreses catalanes no tenen persones assalariades, i el 37,86% tenen entre 1 i 9 persones assalariades. Per la seva banda, les empreses grans (més de 50 persones assalariades) representen únicament l 1,22% del total. És important apuntar que s està incrementant el nombre d empreses en totes les categories excepte en el cas de les empreses, d entre 1 i 9 persones assalariades, que estan patint un lleuger descens. 14

15 3.5 Mercat de treball a. Població activa Es calcula que al tercer trimestre de 2016 la població activa a Catalunya era d unes persones, de les quals aproximadament el 52,5% eren homes i el 47,5% dones. El major volum de població activa es concentra en la franja d edat d entre 35 i 44 anys, amb persones que representen el 30,7% del total, seguida per la franja d edat d entre 45 i 54 anys, amb persones que signifiquen el 25,6%. Per la seva banda, la població activa d entre 25 i 34 anys representa el 20,6% del total, i els/les majors de 55 anys el 15,7%, mentre que la població activa d entre 16 i 24 anys representa només el 7,4% del total. Analitzant la població activa segons sector d activitat, s observa que el sector serveis és el que té un major pes, ja que el 67,2% ( persones) de la població activa s emmarca en el aquest sector. El segon sector amb un major volum de població activa és la indústria, amb el 16,2% del total ( persones), seguit de la construcció, amb el 5,5% del total ( persones). La població activa emmarcada dins la categoria de No classificable ( persones) representa el 9,5% del total. Cal apuntar que el sector primari té un pes molt marginal pel que fa a la població activa (les persones actives d aquest sector representen només l 1,6% del total). Al llarg dels anys de crisi econòmica el volum de població activa s ha reduït considerablement:entre 2008 i 2016 el volum de població activa s ha reduït en gairebé persones, xifra que suposa una reducció d aproximadament el 4%. Amb tot, és important apuntar que aquesta tendència a la baixa s està modificant en els darrers trimestres, on es detecta cert estancament i, fins i tot, un lleuger increment. Gràfic 5. Evolució de la Població activa ( ) , , , , , , , , , , , , , , , , , ,00 3T T T T T T T T T 2016 Font: Observatori del Treball i Model Productiu 9 En milers de persones. 15

16 b. Població ocupada Amb tot, cal tenir en compte que no tota la població activa està ocupada. Així, el tercer trimestre de 2016 la població ocupada a Catalunya era de persones treballadores, de les que un 52,9% eren homes i un 47,1% eren dones. La crisi econòmica ha tingut un impacte força negatiu sobre l ocupació, provocant una notable disminució del nombre de persones ocupades. Així, tot i que des de 2014 es detecta una lleugera tendència a incrementar el nombre de persones ocupades, el tercer trimestre de 2016 hi ha unes persones ocupades menys que el mateix període de 2008 (descens del 10,12%). La pèrdua d ocupació, però, ha afectat de manera molt més acusada als homes que a les dones, ja que mentre que en el període els homes ocupats s han reduït en un 14,9% en el cas de les dones aquesta reducció ha estat només del 4%. Atenent les dades de l EPA, el tercer trimestre de 2016 la taxa d ocupació catalana era del 52,9%. Degut a la crisi econòmica, entre 2008 i 2013 es va produir un important descens de la taxa d ocupació (es va passar d una taxa del 58,3% el tercer trimestre de 2008 a una del 49,2% el mateix trimestre de 2013), però cal apuntar que es detecta una lleugera recuperació a partir d aquest any. Per gènere, s observa que la taxa d ocupació és netament superior en el cas dels homes (57,7%) que en el de les dones (48,4%). Cal dir, que tot i que els homes presenten permanentment una major taxa d ocupació, la reducció d aquesta taxa ha estat més notòria entre aquests que entre les dones. Per un altre costat, segons la metodologia d EUROSTAT i els indicadors establerts en l Estratègia Europa 2020, a Catalunya l any 2015 la taxa d ocupació calculada per a la franja de 20 a 64 anys era del 67,7%. Aquesta xifra era superior a la del conjunt de l Estat espanyol, que tot just arriba al 62%, però inferior a la mitjana europea (UE 28), que es situava en el 70%. Tot i que des de l inici de la crisi econòmica i fins a l any 2013 la dinàmica de la taxa catalana va ser força negativa (es va passar d una taxa del 74,7% l any 2007 a una del 63,9% el 2013), en els darrers anys s observa una certa millora, amb un increment d aproximadament 4 punts percentuals entre 2013 i Aquest increment, que també s està produint amb la mateixa intensitat al conjunt de l Estat espanyol, permet apropar les xifres catalanes a la mitjana europea, tot i que encara es troben a més de dos punts. 16

17 Gràfic 6. Evolució de la taxa d ocupació de la població d entre 20 i 64 anys ( ) Catalunya Espanya UE 28 Font: elaboració pròpia a partir d EUROSTAT Segons dades d EUROSTAT, la taxa d ocupació masculina a Catalunya era del 72,4%, percentatge netament superior al del conjunt d Espanya (67,6%), però inferior al del conjunt de la UE (75,8%). La taxa d ocupació masculina va patir un molt important retrocés durant els primers anys de la crisi (entre 2007 i 2013 hi va haver un descens de més de 17 punts percentuals), però en els darrers anys es detecta un lleuger increment (5 punts entre 2013 i 2015). A nivell europeu i del conjunt de l Estat espanyol es reprodueix la mateixa tendència. Per la seva banda, les dades d EUROSTAT mostren que la taxa d ocupació femenina és del 63%, xifra superior a la del conjunt de l Estat (56,4%) i lleugerament inferior a la del conjunt europeu (64,2%). Tant a Catalunya com a l Estat espanyol i la UE la taxa d ocupació femenina és clarament inferior a la masculina. L evolució de la taxa d ocupació femenina des de l inici de la crisi econòmica ha estat similar a l evolució de la taxa masculina, amb un descens durant els primers anys de la crisi i una lleugera recuperació en els darrers anys; amb tot, les fluctuacions no són tan acusades, i en termes generals, hi ha hagut una menor caiguda que en el cas de la taxa masculina, de manera que la distància entre una taxa i l altra s ha reduït en gairebé 10 punts. La major caiguda de l ocupació entre els homes es deu, en bona mesura, a l efecte de la pèrdua d ocupació en la construcció, sector eminentment masculí. Les dades recopilades per l IDESCAT per al tercer trimestre de 2016 mostren que, per sectors d activitat, el 74,6% de les persones estan ocupades en el sector serveis, el 17,9% en la indústria, el 5,9% en la construcció i l 1,6% en el sector primari. Cal dir que s observen diferències importants en la distribució de les persones treballadores en funció del sexe: mentre que el pes del sector serveis en l ocupació de les dones és molt més elevat que la mitjana (més del 87,3% de les dones ocupades ho estan en el sector serveis, per un 63,2% dels homes), en el cas de la indústria l ocupació és eminentment masculina (un 24,3% dels homes estan ocupats en aquest sector, per només un 10,7% de les dones). També hi ha una major masculinització de l ocupació en els sectors de la construcció (10,2% dels homes i 1,2% de les dones) i l agricultura (2,3% dels homes i 0,8% de les dones). 17

18 La crisi econòmica ha tingut impacte sobre la distribució de la població ocupada per sector d activitat econòmica. Així, mentre que el pes del sector serveis s ha incrementat (entre 2008 i 2016 l ocupació en aquest sector ha sumat unes persones, un 1,5%), en el cas de la construcció hi ha hagut un important descens (reducció de persones, un 50,6%). La caiguda també ha estat destacada en la indústria (descens de persones, que suposa una reducció del 24,3% entre 2008 i 2016) i en l agricultura (reducció d unes persones treballadores, un 18%). Tot plegat ha provocat que el pes del sector serveis en l ocupació catalana s hagi incrementat, consolidant així el procés de terciarització de l economia catalana. Gràfic 7. Comparativa ocupació per sectors anys 2008 i ,7% ,6% 21,4% 17,9% 5,9% 65,5% 11,3% 74,6% Agricultura Indústria Agricultura Indústria Construcció Serveis Construcció Serveis Font: elaboració pròpia a partir de dades de l IDESCAT c. Població en situació d atur i taxa d atur Segons l EPA, el tercer trimestre de 2016 la població en situació d atur a Catalunya ascendeix fins a persones, de les que un 59,19% són homes i un 50,1% són dones. La taxa d atur a Catalunya es situa en el 14,63%, percentatge inferior al que es dóna pel conjunt de l Estat espanyol (18,91%). Cal indicar que tant a nivell català com espanyol des del 2013 hi ha una tendència a la reducció de la taxa d atur. Cal destacar que tant a nivell català com a nivell de l Estat espanyol la taxa d atur femenina (15,43% i 20,66% respectivament) és superior a la masculina (13,91% a Catalunya i 17,39% a Espanya). Si es prenen en consideració les dades calculades per l EUROSTAT, la taxa d atur a Catalunya calculada per la població major de 15 anys el 2015 (darrer any del que es disposa de dades) és del 18,6%, xifra netament inferior a la del conjunt espanyol (22,1%) però molt per sobre de la mitjana europea (9,4%). En tots els àmbits territorials hi va haver un increment de la taxa d atur entre els anys 2007 i 2013, però a partir d aquest any hi ha una tendència a la baixa. Per sexes, la taxa d atur 18

19 femenina és del 19,4%, mentre que la masculina és del 17,8%. En tots els àmbits territorials la taxa d atur de les dones és superior a la dels homes. Gràfic 8. Evolució taxa d atur de la població major de 15 anys (EUROSTAt ) Catalunya Espanya UE 28 Font: elaboració pròpia a partir de dades de l EUROSTAT Analitzant l atur per franges d edat segons les dades de l EPA, s observa que el tercer trimestre de 2016 gairebé el 50% (en concret, el 48%) de les persones desocupades s inclouen dins la franja d edat d entre 25 i 44 anys. Per la seva banda, l atur juvenil en aquest cas, (persones d entre 16 i 24 anys) representa el 16,3%, i el de les persones majors de 45 anys el 35,7%. És important senyalar que en els darrers anys està incrementant el percentatge de persones desocupades que representen les majors de 45 anys (entre els anys 2013 i 2016 el percentatge ha augmentat en més de 7 punts). Gràfic 9. Població en situació d atur per grups d edat (EPA 3T 2016) 16,3% 35,7% 48% anys anys >45 anys Font: elaboració pròpia a partir de dades de l EPA tercer trimestre

20 El major gruix de població en situació d atur compta amb algun tipus d estudis secundaris (60,2%), sent el segon grup més nombrós el corresponent a les persones desocupades amb estudis superiors (23,3%). Per la seva banda, les persones en situació d atur amb estudis primaris suposen el 15,5% del total, i les persones analfabetes representen només el 1% del total de persones desocupades. Gràfic 10. Població en situació d atur per nivell d estudis (EPA 3T 2016) 23,3% 1,0% 15,5% 60,2% Analfabets Educació primaria Educació secundària Educació superior Font: elaboració pròpia a partir de dades de l EPA tercer trimestre 2016 Segons dades de l EPA, el tercer trimestre de 2016 a Catalunya hi ha fins a persones desocupades (representen el 65% del total de persones en situació d atur) que busquen la primera, ocupació o que han deixat el seu treball fa més d un any. El sector que concentra un major atur és serveis, que amb persones desocupades representa el 24% del total de l atur català. Per la seva banda, la indústria concentra el 6% de les persones en situació d atur i la construcció el 3%, mentre que el sector primari representa un molt marginal 2% del total de persones desocupades. Cal destacar que després d una tendència a l alça, des de l any 2013 tots els sectors estan reduint el nombre de persones en situació d atur. Per tal de comptar amb un coneixement més acurat sobre l atur, a banda de les dades obtingudes a partir de l explotació de l Enquesta de Població Activa (EPA), resulta interessant analitzar l atur registrat, és a dir, el nombre de persones de 16 anys i més que busquen ocupació, hagin treballat amb anterioritat o no, registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat o del Servei Públic d'ocupació Estatal. Segons dades de l IDESCAT, la mitjana de l atur registrat a Catalunya el 2016 va ser de ,2 persones. D aquestes, el 45,8% eren homes ( ,5 homes) i el 54,2% eren dones ( ,7 dones). En aquest sentit, queda patent una major feminització de l atur a Catalunya, aspecte que també queda reflectit en les dades obtingudes a partir de l EPA. 20

21 Pel que fa a l evolució de l atur registrat, després d uns increments molt importants durant els primers anys de la crisi econòmica, que van tenir el seu punt àlgid el 2013 (quan l atur registrat va arribar a les ,8 persones), es detecta una clara tendència a la baixa. Tot i això, les xifres actuals encara estan molt lluny de les xifres que es donaven abans de l esclat de la crisi econòmica. Gràfic 11. Evolució de l atur registrat a Catalunya ( ) , , , , , , ,00 0, Homes Dones Total Font: elaboració pròpia a partir de dades de l IDESCAT Un aspecte a destacar és que es detecta una important correlació entre atur registrat i edat: a major edat, major atur registrat. Efectivament, el nombre de persones en situació d atur s incrementa en les franges d edat superiors. De fet, gairebé el 40% de l atur registrat es concentra en les edats superiors als 50 anys, mentre que l atur registrat en les edats de fins a 29 anys tot just suposa el 13,7% del total de l atur registrat. Entre els motius que poden explicar aquesta situació hi ha el fet de que les persones joves disposen de més eines i recursos (especialment internet), per trobar feina pel seu compte sense acudir als servies públics d ocupació; també cal tenir en compte que una part de les persones joves que es troben sense feina opten per marxar a l estranger, fet que no és tan habitual entre les persones de més edat. Resulta interessant destacar que, tot i que en el global les dones són més nombroses que els homes, el nombre d homes és superior al de dones fins a la franja dels 24 anys. Això s explica pel fet de que les dones acostumen a accedir al mercat laboral a edats més avançades que els homes (generalment per motius d estudis) i, per tant, també requereixen dels serveis públics d ocupació més tard. 21

22 Gràfic 12. Atur registrat per sexe i edat a Catalunya (2016) De 60 anys i més De 55 a 59 anys De 50 a 54 anys De 45 a 49 anys De 40 a 44 anys De 35 a 39 anys De 30 a 34 anys De 25 a 29 anys De 20 a 24 anys De 16 a 19 anys Homes Dones Font: elaboració pròpia a partir de dades de l IDESCAT Tal com era de preveure tenint en compte l estructura econòmica del país, el sector serveis és el que concentra un major atur registrat: el 68,2% de les persones registrades en els serveis públics d ocupació s emmarquen dins d aquest sector. El segon sector amb un major atur registrat és la indústria (representa el 12,6% del total de l atur registrat), seguit a poca distancia per la construcció (10,2%); el sector agrari té un pes molt marginal, ja que tot just representa el 2,5 de l atur registrat. Per la seva banda, les persones registrades als serveis públics d ocupació que no tenien ocupació anterior representen el 6,4% del total. Gràfic 13. Atur registrat per sectors d activitat a Catalunya (2016) 6,4% 2,5% 12,6% 10,2% 68,2% Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior Font: elaboració pròpia a partir de dades de l IDESCAT 22

23 Pel que fa l evolució de l atur registrat per sector d activitat, s observa una tendència similar en tots els sectors, amb un increment de l atur durant els primers anys de la crisi econòmica i una tendència a la baixa a partir de l any Val a dir que tot i que en termes absoluts el sector serveis és on hi ha un major descens (es considera normal tenint en compte que és el sector amb major ocupació), en termes relatius els sectors que estan tenint una més gran caiguda de l atur registrat són la indústria (descens del 48% entre 2013 i 2016) i la construcció (descens del 37%). Gràfic 14. Evolució de l atur registrat per sectors d activitat a Catalunya ( ) , , , , , , , , ,00 0, Agricultura Construcció Sense ocupació anterior Indústria Serveis Font: elaboració pròpia a partir de dades de l IDESCAT d. Afiliació a la Seguretat Social L any 2016 es va tancar amb un total de afiliacions a la Seguretat Social a Catalunya. Aquesta xifra representa un increment del 3,9% respecte l any anterior, percentatge lleugerament superior a l increment que es dóna pel conjunt de l Estat espanyol, que ha estat del 3,1%. Amb tot, cal apuntar que les dinàmiques d afiliació a Catalunya i al conjunt d Espanya són força similar. És important destacar que al llarg dels anys es reprodueix el mateix patró (tant a Catalunya com a Espanya) respecte a les xifres d afiliació a la Seguretat Social: els mesos d agost i de gener hi ha una important reducció del nombre de persones afiliades, mentre que és en els mesos compresos entre febrer i juliol quan hi ha un major nombre d afliacions. Pel que fa a l afiliació a la Seguretat Social en funció del règim, la major part de les afiliacions corresponen al Règim General (representen el 82,7%). Dins del Règim General, la gran majoria de les persones afiliades ho estan dins de la categoria General (representen el 96,6% de les afiliacions al Règim General i el 79,9 del total d afiliacions), mentre que les afiliacions al Règim Especial de la Llar i l Agrari tenen un pes molt inferior (2,6% i 0,8% de l afiliació al Règim General respectivament). Per la seva banda, l afiliació al Règim Especial dels Autònoms representa el 17,1% del total d afiliacions, 23

24 mentre que els Règims especials del Mar i el del Carbó tenen una presència molt reduïda (especialment en el cas del Carbó, que és gairebé inexistent.). Segons dades recopilades per l Observatori del Treball i Model Productiu, el 2016 hi ha hagut un augment de les afiliacions en tots els Règims, destacant els notoris increments que s han produït en el Règim General (que s ha incrementat un 4,5% interanual) i el Règim Especial del Mar (increment del 7,7%). Pel que fa a la distribució de les afiliacions a la Seguretat Social segons sectors d activitat, les dades recopilades per l IDESCAT indiquen que el desembre de 2016 el sector serveis representa el 78,2% del total d afiliacions. La indústria és el segon sector amb una major quantitat de persones afiliades a la Seguretat Social (el 14,5% del total), mentre que en el cas de la construcció les afiliacions són molt inferiors (5,6% del total); per la seva banda, l agricultura té un pes molt marginal en l afiliació a la seguretat social, ja que tot just arria a representar l 1,7%. Val a dir que en els darrers anys el sector serveis és l únic que mostra una tendència a l alça pel que fa al número d afiliats, mentre que en la resta de sectors hi ha una major fluctuació, amb increments i descensos constants en el número de persones afiliades. e. Ocupació per compte propi Segons dades de l EPA, el quart trimestre de 2016 a Catalunya la població ocupada per compte propi és de persones. La crisi econòmica va suposar una notable reducció del nombre de persones ocupades per compte propi (entre 2007 i 2012 aquest nombre es va reduir en unes persones), però des de l any 2013 s està produint una lleugera recuperació, tot i que encara no s han assolit els nivells anteriors a la crisi econòmica. Les persones treballadores per compte propi a Catalunya representen el 16,8% del total de persones ocupades. Tot i que tradicionalment l ocupació per compte propi ha tingut una menor presència a Catalunya que al conjunt de l Estat espanyol, cal dir que en els darrers anys les xifres dels dos àmbits territorials s estan igualant. La pràctica totalitat de les persones ocupades per compte propi a Catalunya són treballadores independents, empresàries o membres d'una cooperativa, i només en una proporció molt petita es dóna el treball en ajut familiar (excepte en les dones del sector agrícola). A Catalunya, l ocupació per compte propi és més comuna entre la població masculina (20,5%) que entre la femenina (12,3%); aquesta major masculinització del treball per compte propi també es reprodueix a nivell de l Estat espanyol. Cal dir que el percentatge de persones ocupades que treballen per compte propi està incrementant any rere any, tant entre els homes com entre les dones. Per la seva banda, la franja d edat que concentra un major nombre de persones treballadores per compte propi és la d entre 25 i 44 anys, que aglutina el 43% del total de persones ocupades per compte propi, mentre que la menor proporció de persones treballadores per compte propi es dóna entre els 16 i els 24 anys El sector serveis és el que concentra una major quantitat de persones ocupades per compte propi (el 74,6% del total de persones ocupades per compte propi està en aquest sector), però només el 16,6% de les persones ocupades en aquest sector ho fa per compte propi. El sector que presenta una major 24

25 proporció de persones ocupades per compte propi és el de l agricultura (de fet, aquesta forma d ocupació és la majoritària en el sector ja que suposa el 52% del total de l ocupació agrícola). Per contra, el sector amb una menor proporció de persones treballadores per compte propi és la indústria, on el percentatge es redueix fins al 7,6%. Per la seva banda, en el sector de la construcció el percentatge de persones ocupades per compte propi és del 33,8%. La distribució de l ocupació per compte propi per sectors d activitat a Catalunya és similar a la que es dóna al conjunt de l Estat. Si s analitzen les dades d afiliació a la Seguretat Social en el Règim d Autònoms, s observa que el 2016 es va tancar amb un total de afiliats, xifra que representa el 17,1% del total d afiliacions a la seguretat social. Amb l'objectiu de conèixer l'activitat emprenedora i la seva evolució, l'observatori Internacional GEM (Global Entrepreneurship Monitor) elabora la taxa d'activitat emprenedora (TEA). Aquest indicador mesura el percentatge de població adulta (entre 18 i 64 anys) involucrada en el procés de creació d'empreses i que posseeix una part del capital. Segons el darrer Informe executiu del projecte GEM, a Catalunya l any 2015 la TEA va ser del 6,42%. Tot i que aquesta xifra és un 1,1 punts inferiors al 2014, continua estant per sobre de la TEA del conjunt de l Estat espanyol (5,7%). L'anàlisi de gènere mostra una major taxa d'activitat emprenedora entre la població masculina (9,1%) que entre la femenina (5,9). Taula 5. Taxa d activitat emprenedora (TEA) a Catalunya i Espanya (2015) f. Demandes d ocupació Catalunya Espanya TEA 6,4 5,7 TEA Dones 5,9 4,6 TEA Homes 9,1 6,4 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del GEM 2015 Les dades recopilades per l Observatori del Treball i Model Productiu indiquen que, a desembre de 2016, el nombre de persones demandants d ocupació ascendia fins als persones, de les quals un 46% ( ) eren homes i un 54% ( ) dones. Si es considera només les persones demandants d ocupació que no estan ocupades, la xifra es situa en les persones, amb un repartiment per gènere idèntic al que es dóna pel conjunt de demandants d ocupació. És important destacar que en els darrers anys s està produint un notori descens del nombre de persones demandats d ocupació: entre desembre de 2012 i desembre de 2016 hi ha hagut una reducció del 32,5% ( persones demandants d ocupació menys). La reducció del nombre de persones demandats d ocupació ha estat més notòria entre els homes que entre les dones. Aquesta reducció també es produeix en el cas de considerar únicament les persones demandants d ocupació que no estan ocupades. 25

26 Gràfic 15. Evolució de les demandes d ocupació a Catalunya ( ) Homes Dones Total Font: Observatori del Treball i Model Productiu Cal tenir en compte, però, que aquesta reducció del nombre de persones demandants no s explica només perquè trobin feina, sinó que també n hi ha una part que opten per abandonar la demanda perquè no veuen possible trobar feina, és el que es coneix com a efecte desànim. Analitzant les demandes d ocupació s observa que hi ha una important correlació entre la demanda d ocupació i l edat: a mesura que avança l edat, el nombre de persones demandants d ocupació s incrementa. Això significa que la major part dels demandants d ocupació tenen edats avançades, mentre que entre els joves hi ha menys demandes d ocupació. Pel que fa a la durada de la demanda, les dades recopilades per l Observatori del Treball i Model Productiu mostren certa polarització: el 34% de les demandes d ocupació són de durada inferior als 3 mesos, i el 26% són de durada superior als 24 mesos (així doncs, entre les dues categories sumen el 60% del total de demandes d ocupació). Passant a analitzar les demandes d ocupació per sector d activitat, tal com era de preveure tenint en compte l estructura econòmica catalana, el principal gruix de persones demandats d ocupació s emmarca en el sector serveis (representa el 70,4% del total de demandes d ocupació). Per la seva banda, les demandes d ocupació en el sector industrial i el de la construcció són molt menors (representen el 12%% i el 8,7% respectivament), mentre que el sector agrari té una presència molt marginal (2,9%). Finalment, les persones demandants d ocupació sense ocupació anterior suposen el 6% del total. 26

27 Taula 6. Perfil de les demandes d ocupació (desembre 2016) Valor Variació interanual Nº % Nº % Total % ,25% Per sexe Home ,2% ,75% Dona ,8% ,99% Per edat Menors de ,9% ,84% De 20 a ,0% ,88% De 25 a ,2% ,97% De 30 a ,2% ,20% De 35 a ,7% ,74% De 40 a ,4% ,31% De 45 a ,8% ,38% De 50 a ,5% ,83% De 55 a ,7% ,78% De 60 a ,7% 656 0,98% Més de ,9% 282 6,01% Per durada de la demanda Fins a 3 mesos ,0% ,77% De 3 a 6 mesos ,9% ,78% De 6 a 9 mesos ,3% ,98% De 9 a 12 mesos ,5% ,09% De 12 a 15 mesos ,4% ,44% De 15 a 18 mesos ,6% ,80% De 18 a 21 mesos ,6% ,54% De 21 a 24 mesos ,7% ,88% Més de 24 mesos ,1% ,32% Per sector econòmic Agricultura ,9% ,15% Indústria ,0% ,08% Construcció ,7% ,00% Serveis ,4% ,09% Sense ocupació anterior ,0% ,11% Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l Observatori del Treball i Model Productiu 27

28 g. Contractació laboral Pel que fa a la contractació, segons dades del Departament de Treball, l any 2016 es van formalitzar un total de contractes. Cal destacar que en els darrers anys hi ha hagut un important increment del nombre de contractes formalitzats a Catalunya. Efectivament, entre 2011 i 2016 hi ha hagut un increment del 40% del nombre de contractes formalitzats (s ha passat dels contractes del 2011 als de 2016). Dels contractes formalitzats el 2016, només (el 12,6% del total) eren contractes indefinits, mentre que (el 87,4%) eren temporals. És important apuntar que en els darrers anys, en termes percentuals, l increment del nombre de contractes indefinits ha estat molt superior a l increment dels contractes temporals (increment del 61% i del 37%, respectivament), tenint en compte la gran davallada de la contractació indefinida produïda a partir de Tot i aquest major increment percentual dels contractes indefinits, el nombre de contractes temporals continua sent molt superior (entre 2011 i 2016 el percentatge de contractes indefinits fluctua entre l 11% i el 13%, mentre que en el cas dels contractes temporals el percentatge fluctua entre el 89% i el 87%.) Gràfic 16. Evolució de la contractació ( ) Indefinits Temporals Total Font: Observatori del Treball i Model Productiu Pel que fa a la modalitat del contracte, entre la contractació indefinida la modalitat més habitual són els contractes Ordinaris de temps indefinit (representen el 66.2% de la contractació indefinida i el 8,3% del total de la contractació), seguida a molta distància pels contractes Convertits en indefinits (31,7% de les contractacions indefinides i 3,9% del total de contractacions). Entre la contractació temporal la modalitat amb un major pes és la referent als contractes d Eventuals circumstàncies de producció (representen el 47% dels contractes temporals i el 41,1% del total de contractes); Els 28

29 contractes d Obra i servei també son força nombrosos (el 37% dels contractes temporals són d aquesta modalitat). Tipus Indefinit Temporal Taula 7. Contractació segons modalitat de contracte (2016) Modalitat Nº % sobre % sobre total tipus de de contracte contractes Ordinari temps indefinit ,2% 8,3% Foment de la contractació indefinida ,9% 0,2% Indefinit persones amb discapacitat ,5% 0,1% Convertits en indefinits ,3% 3,9% Total % 12,6% Obra o servei ,0% 32,4% Eventuals circumstàncies producció ,0% 41,1% Interinitat ,5% 12,7% Temporals bonificats persones amb discapacitat ,2% 0,1% Inserció 432 0,0% 0,0% Relleu ,1% 0,1% Jubilació parcial ,2% 0,2% Substitució jubilació 64 anys 72 0,0% 0,0% Pràctiques ,7% 0,6% Formació ,1% 0,1% Altres ,1% 0,1% Total % 87,4% Total % Font: Observatori del Treball i Model Productiu La modalitat de contracte on hi ha hagut un major increment absolut del nombre de contractacions entre 2011 i 2016 és la referent als contractes d eventuals circumstàncies de producció (s ha incrementat en contractes), seguit dels contractes d Obra i servei (han incrementat en contractes); també ha tingut un increment força notori en el cas dels contractes Ordinaris de temps indefinit (s han incrementat en contractes). Analitzant l evolució de les modalitats de contractació en termes percentuals, s observa que són els contractes d Inserció els que han patit un increment més important (increment del 140%), seguits dels contractes de pràctiques (increment del 128%). Tenint en compte el destacat pes que tenen en termes absoluts els contractes Ordinaris de temps indefinit, és important ressaltar que aquesta modalitat de contractes s ha incrementat en un 103% entre 2011 i 2016, però sense perdre de vista la important pèrdua de contractació indefinida que s havia produït els anys anteriors. 29

30 Taula 8. Evolució de la contractació segons modalitat de contracte ( ) Valor Variació Tipus Modalitat Nº % Ordinari temps indefinit % Indefinit Foment de la contractació indefinida % Indefinit persones amb discapacitat % Convertits en indefinits % Total % Obra o servei % Eventuals circumstàncies producció % Interinitat % Temporals bonificats persones amb discapacitat % Inserció % Temporal Relleu % Jubilació parcial % Substitució jubilació 64 anys % Pràctiques % Formació % Altres % Total % Total % Font: Observatori del Treball i Model Productiu Dins de la contractació temporal, és important destacar que la major part dels contractes són de molt curta durada. Així, l any 2016 aproximadament el 53% dels contractes temporals tenien una durada inferior als 3 mesos (el 41,2% dels contractes tenen una durada inferior a un mes i l 11,7% tenen una durada d entre 1 i 3 mesos). Per contra, els contractes temporals d una durada superior a un any representen només el 0,5% dels contractes temporals. Per la seva banda, els contractes temporals de durada indeterminada representen el 34,1% del total de contractes temporals. Pel que fa al contracte de formació, cal tenir en compte que el 2012 la Llei 3/2012, de 6 de juliol va modificar el Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març que regulava el contracte de formació, i que aquest canvi normatiu incideix en la reducció d aquesta modalitat de contractació entre 2011 i Quan a l evolució dels contractes temporals en funció de la seva durada, s observa un important increment del nombre de contractes de curta durada: entre 2011 i 2016 el nombre de contractes de durada inferior al mes s ha incrementat en més del 51%, i els d una durada d entre 1 i 3 mesos s ha incrementat en un 25% aproximadament. També han tingut un creixement important els contractes temporals de durada indeterminada, que han augmentat en un 35%. 30

31 Cal dir que tot i aquests increments, el pes relatiu dels contractes en funció de la durada es manté relativament estable en els darrers anys. On es detecta un canvi més sensible és en els contractes de durada inferior al mes, que han passat de ser el 37,3% dels contractes temporals el 2011 a representar el 41,2% el Taula 9. Pes relatiu dels contractes temporals segons durada del contracte ( ) <=1 >1 a <=3 >3 a <=6 >6 a <=12 >12 a <=18 >18 a <=24 >24 Indet. Total ,3% 12,9% 11,3% 3,3% 0,1% 0,1% 0,5% 34,6% 100% ,4% 12,1% 9,4% 3,1% 0,1% 0,1% 0,6% 35,2% 100% ,3% 11,8% 8,9% 3,1% 0,1% 0,1% 0,3% 34,4% 100% ,1% 11,5% 9,1% 3,1% 0,1% 0,1% 0,4% 34,6% 100% ,5% 11,8% 9,3% 3,1% 0,1% 0,1% 0,4% 34,8% 100% ,2% 11,7% 9,5% 3,0% 0,06% 0,10% 0,38% 34,1% 100% Font: Observatori del Treball i Model Productiu Pel que fa a la contractació en funció del gènere, cal dir que la contractació d homes és sensiblement superior a la de dones (el 52,5% dels contractes van signar-los homes, mentre que el 47,5% van ser dones). Cal senyalar que aquesta major contractació d homes és una constant en els darrers anys (només l any 2012 es va produir una major contractació de dones que d homes). El percentatge de contractes indefinits és força similar entre homes i dones (en ambdós casos es situa al voltant del 12% del total). Atenent el número de contractacions, el sector que està creant major ocupació són els serveis, ja que l any 2016 el 79,7% de les contractacions( contractes) han estat en aquest sector. Cal recordar, però, que és en aquest sector on també s ha destruït més ocupació durant la crisi econòmica. La indústria és el segon sector amb un major nombre de contractacions ( contracte, que representen el 13% del total), tot i que a molt distància dels serveis. Per la seva banda els contractes en la construcció representen el 4,5% del total, mentre que l agricultura aquest percentatge baixa fins al 2,9%. Gràfic 17. Contractacions pers sector d activitat a Catalunya (2016) 2,9% 13,0% 4,5% 79,7% Agricultura Indústria Construcció Serveis Font: elaboració pròpia a partir de dades de l Observatori del Treball i model Productiu 31

32 Cal apuntar que en tots els sectors hi ha un clar predomini de les contractacions temporals sobre les indefinides. En el cas del sector serveis els contractes temporals signifiquen el 87% dels contractes, mentre que en el cas de la indústria aquest percentatge puja fins al 89,3%. El sector de la construcció és el que compta amb una menor proporció de contractes temporals, tot i que la xifra continua sent força elevada (signifiquen el 85,1 dels contractes del sector); Per contra, en el sector agrícola és on hi ha una major contractació temporal, ja que aquest tipus de contractes suposen el 94,8% del total del sector. En el període tots els sectors han vist incrementar el nombre de contractacions excepte la construcció, on el nombre de contractacions ha patit un lleuger retrocés del -2,4%. El sector que presenta una evolució més favorable és el de la indústria, que ha tingut un increment de gairebé el 179% en aquest període. Per la seva banda, els increments de la contractació en l agricultura i dels serveis també són força notoris (53,7% i 31,8% respectivament). Val a dir que s observen diferències importants pel que fa a l evolució de les modalitats de contractació (temporals i indefinits) en funció del sector d activitat. Així, mentre que en el cas de la indústria hi ha una clara tendència a reduir el pes dels contractes indefinits (l any 2011 els contractes indefinits en el sector significaven el 20,2% dels contractes, mentre que l any 2016 aquest percentatge es redueix fins al 10,7%), en el cas del sector serveis i de la construcció es detecta una molt lleugera tendència a l alça (en el cas dels serveis els contractes indefinits passen de representar el 10,2% a representar el 13%; en la construcció passen de representar el 12,1% al 14,9%). Per la seva banda, en el sector agrícola es detecta certa estabilitat, i els contractes indefinits es situen permanentment al voltant del 5%. Gràfic 18. Evolució de la contractació indefinida per sector d activitat ( ) 25,0% 20,0% 20,2% 20,8% 19,1% 15,0% 10,0% 12,1% 10,2% 13,2% 12,3% 11,7% 10,4% 13,4% 13,5% 12,1% 12,4% 10,4% 10,0% 14,9% 13,0% 10,7% 5,0% 0,0% 5,2% 5,9% 6,1% 5,2% 4,4% 4,5% Agricultura Indústria Construcció Serveis Font: elaboració pròpia a partir de dades de l Observatori del Treball i Model Productiu 32

33 De l anàlisi de les dades recopilades per l Observatori del Treball i Model Productiu referents a la contractació en funció de la grandària de l empresa se n extreu que el principal motor de contractació a Catalunya són les micro i petites empreses. Efectivament, l any 2016 gairebé la meitat dels contractes (en concret el 48%) han estat formalitzats per aquest tipus d empreses. Destaca l important pes dels contractes signats per empreses d entre 1 i 5 persones treballadores, que suposen el 16,7% ( contractes) del total de contractes formalitzats a Catalunya. També destaca la contractació en empreses d entre 11 i 25 persones treballadores, que suposa el 12,4% ( contractes) del total. Tot i que la micro i petita empresa és la que està generant més ocupació, cal dir que la tipologia d empreses que van dur a terme un major nombre de contractacions van ser les empreses d entre 101 i 500 persones treballadores, que van formalitzar fins a contractes, el 21,3% del total de contractes. A Catalunya el pes de les empreses de més de 500 persones treballadores és relativament reduït, tal com ho demostra el fet que la suma dels contractes formalitzats per aquestes empreses sigui del 20,5%. Es detecta una correlació entre la grandària de l empresa i la tipologia de contractes: com més petita és l empresa, major proporció de contractes indefinits. Efectivament, les micro i petites empreses no només són les que generen un major nombre de contractacions, sinó que, a més, són les que formalitzen una major proporció de contractes indefinits. Així, en el cas del les empreses de menys de 5 persones treballadores els contractes indefinits suposen el 21,2% dels contractes formalitzats, i en les empreses d entre 6 i 10 persones assalariades representen el 19,2%. Per contra, entre les empreses de més de 200 persones treballadores, la contractació indefinida és molt més testimonial (per exemple, en les empreses d entre i persones treballadores els contractes indefinits suposen només el 3,8% dels contractes, i aquest percentatge només puja fins al 4,9% en el cas de les empreses d entre i persones assalariades. Gràfic 19. Contractació per grandària de l empresa i tipus de contracte a Catalunya (2016) Indefinit Temporal 33

34 Font: elaboració pròpia a partir de dades de l Observatori del Treball i Model Productiu Pel que fa a l evolució de la contractació, cal dir que les empreses de fins a 5 persones treballadores i les d entre 101 i 500 persones assalariades són històricament i de manera permanent les que major nombre de contractacions duen a terme, mentre que les empreses més grans (les d entre i persones treballadores i les de més de ) són les que menys contractes formalitzen. L esclat de la crisi econòmica va suposar un fre a la contractació en totes les tipologies d empreses, però a partir dels anys 2012 i 2013 es produeix un punt d inflexió i la contractació comença a créixer en totes les categories. En termes absoluts on hi ha hagut un major increment és en les empreses d entre 101 i 500 persones assalariades (entre 2012 i 2016 el nombre de contractes s incrementa en més de ), fet que la situa, molt clarament, en la tipologia d empresa amb major contractació. En termes percentuals la categoria que ha tingut un major increment és la de les empreses d entre 26 i 50 persones treballadores, que ha incrementat el nombre de contractes en un 72,6%; també ha tingut un increment relatiu força considerable (el 65,3%) la contractació en les empreses d entre 11 i 25 persones treballadores. Resulta d interès destacar que, en termes percentuals, la contractació en les empreses de menys de 5 persones treballadores és la que menys variació ha tingut. L única excepció a la tendència a l alça en el nombre de contractacions és la relativa a les empreses d entre i persones assalariades, que en el període han reduït considerablement els contractes formalitzats (reducció del -15,7%). Aquesta important disminució del nombre de contractes ha provocat que aquest tipus d empreses hagi passat de ser la tercera en nombre de contractacions a ser la sisena. Gràfic 20. Evolució del nombre de contractacions per grandària de l empresa a Catalunya ( ) D'1 a 5 de 6 a 10 de 11 a 25 de 26 a 50 de 51 a 100 de 101 a 500 de 501 a 1000 de 1001 a 5000 de 5001 a més de Sense Especificar Font: elaboració pròpia a partir de dades de l Observatori del Treball i Model Productiu 34

35 Pel que fa a l evolució de la contractació en funció de la tipologia de contracte, cal dir que amb l esclat de la crisi econòmica hi va haver una important caiguda del nombre de contractes indefinits en totes les categories d empreses. Amb tot, a partir de 2013 el percentatge de contractes indefinits tendeix a estabilitzar-se en totes les tipologies d empreses. Per tant, el comportament del mercat de treball pel que fa a l evolució de la contractació indefinida és positiva, malgrat l elevada taxa de temporalitat. h. Entrades a l ocupació Actualment a Catalunya s està produint una recuperació de l ocupació a conseqüència de la progressiva millora de l activitat econòmica després de la crisi econòmica global. És per això que resulta d interès conèixer les característiques tant de les persones que estaven inactives o desocupades i que han passat a tenir una ocupació, com dels llocs de treball que passen a ocupar. Segons dades de l Observatori del Treball i Model Productiu per al quart trimestre de 2016, un primer aspecte a apuntar pel que fa a les característiques personals de les entrades a l ocupació, és que les diferències entre gèneres són gairebé inexistents: la proporció d homes i dones que passen a tenir una ocupació es situa al voltant del 50%. Per grups d edat, les entrades a l ocupació més nombroses corresponen a les edats compreses entre els 30 i 44 anys (representen el 40,1% de les entrades). Les entrades a l ocupació de persones d entre 16 i 29 anys representen un 30,8%, mentre que les entrades de les persones majors de 45 anys suposen el 29,1%. Quant al nivell de formació assolit, les persones amb educació superior són el grup amb més pes en les entrades a l ocupació (37,1%). Per la seva banda, el nombre d entrades a l ocupació de les persones que han cursat la primera etapa de secundària i el de les que han cursat la segona etapa de secundària és força similar (representen el 26,3% i el 25,6% respectivament). Un aspecte a destacar és que el col lectiu amb estudis fins a primària ha guanyat pes en les entrades (11%), valor superior a la seva participació en l estoc de persones ocupades (7%). Pel que fa a la nacionalitat, la gran majoria de les persones que entren a l ocupació són de nacionalitat espanyola (el 78,2%). Amb tot, és important destacar que l entrada de persones de nacionalitat estrangera (representen el 21,8% del total d entrades) és molt superior al que caldria esperar tenint en compte el seu pes en el total de persones ocupades a Catalunya (representen el 12,9% del total d ocupació). Quant a la situació laboral de les persones que han entrat a l ocupació, el 70,6% estaven en situació d atur, mentre que el 24,9% restant eren persones inactives. Val a dir que l esclat de la crisi econòmica ha comportat un canvi important en aquest aspecte: mentre que abans del 2008 les persones que procedien de la inactivitat eren el grup majoritari, ara la majoria de les entrades a l ocupació provenen de l atur. Cal apuntar que la major part de les persones que han trobat feina, en concret un 62,9%, feina menys d un any que no tenien ocupació, mentre que un 28,1% feia més d un any que no estaven ocupades i el 9% no havien treballat abans. 35

36 La proporció de noves persones ocupades que estaven inscrites com a persones en situació d atur en els serveis públics d ocupació i les que no ho estaven és força similar (50,4% i 48,8% respectivament). Amb tot, és convenient apuntar que en el darrer any ha augmentat notablement la proporció de les persones que no estaven inscrites (han tingut un increment de gairebé l 11%). Una darrera dada rellevant sobre el perfil personal de les entrades a l ocupació és que tres de cada quatre persones que han passat a estar ocupades no rebien cap prestació o subsidi per desocupació. Taula 10. Perfil personal de les entrades a l ocupació a Catalunya (quart trimestre 2016) % sobre entrades ocupació % sobre l ocupació total Per sexe Homes 50,8% 53,1% Dones 49,2% 46,9% Per edat De 16 a 29 anys 30,8% 14,3% De 30 a 44 anys 40,1% 43,4% De 45 a 64 anys 29,1% 42,3% Per nivell formatiu Fins a primària 11% 7% Secundària 1ª etapa 26,3% 25,1% Secundària 2ª etapa 25,6% 23,2% Superior 37,1% 44,7% Per nacionalitat Nacionals 78,2% 87,2% Estrangers 21,8% 12,8% Per situació laboral En situació d atur 70,6% - Inactius 29,4% - Per temps sense feina Un any o menys sense feina 62,9% - Més d un any sense feina 28,1% - No havien treballat abans 9% - Per inscripció als servis públic d ocupació Persones inscrites 50,4% - Persones no inscrites 48,8% - No sap/no contesta 0,9% - Per percepció de prestació o subsidi Rebien prestació 23,3% - No reien prestació 75,8% - No sap/no contesta 0,9% - Font: Observatori del Treball i Model Productiu 36

37 Pel que fa a les característiques laborals de la nova feina, el perfil tipus seria el corresponent a feines del sector serveis, en llocs de treball que requereixen qualificació elemental i a jornada completa. Efectivament, el sector serveis concentra la major part de les entrades a l ocupació (representa el 75,4% de les entrades). El sector que es situa en segona posició pel que fa a entrades a l ocupació és l industrial (15,8%), mentre que la construcció té un pes molt menys destacat (7,1%), i en el cas de l agricultura és gairebé testimonial (1,7%). És important destacar que tot i que el sector serveis continua sent el predominant, es detecta una lleugera tendència a la baixa; per contra, en el cas de la indústria en els darrers anys s observa una lleugera tendència a l alça. Aproximadament la meitat de les entrades a l ocupació (en concret el 51,8%) s emmarquen dins de les ocupacions amb nivell de qualificació elemental, que, a més, mostren una tendència a l alça. Per contra, la proporció d entrades en ocupacions de nivell intermedi, que actualment es situa en el 19,6%, mostra una lleugera tendència a la baixa. Respecte al tipus de jornada, el 65,9% de les entrades a l ocupació són a jornada completa mentre que les entrades a jornada parcial signifiquen el 44,1%. Val a dir, però, que en la variable del tipus de jornada s observen diferències importants en funció del trimestre de l any del que es tracti: el nombre de jornades parcials en el darrer trimestre de l any sempre és més elevat que durant la resta de l any (segurament degut al gran número de contractacions en els comerços per les campanyes de Nadal, que molt sovint són a jornada parcial). També és important matisar que tot i l elevat pes de les jornades parcials entre les noves entrades a l ocupació, la taxa de parcialitat de l ocupació és del 14,4%. La majoria de les entrades a l ocupació es realitzen a través de contractes de caràcter temporal (representen més del 81% de les entrades), mentre que les contractacions indefinides són molt més reduïdes. A més, es detecta una lleugera tendència a augmentar el nombre d entrades amb contractacions temporals en detriment de les contractacions indefinides. Taula 11. Característiques laborals de les entrades a l ocupació a Catalunya (quart trimestre 2016) Entrades a l ocupació Distribució en l ocupació Per sector d activitat Agricultura 1,7% 1,7% Indústria 15,8% 18,1% Construcció 7,1% 5,8% Serveis 75,4% 74,4% Per nivell de qualificació de l ocupació Elemental 51,8% 42,6% Intermedi 19,6% 23,4% Elevat 28,6% 34,1% Per tipus de jornada Completa 55,9% 85,6% Parcial 44,1% 14,4% Per tipus de contracte Indefinit 18,4% 78,2% Temporal 81,6% 21,8% Font: Observatori del Treball i Model Productiu 37

38 3.6 Grups desafavorits o especialment afectats per l atur Aquest capítol descriu les característiques més rellevants dels col lectius de persones que prioritza aquest Pla de desenvolupament de polítiques d ocupació: joves, dones i altres persones adultes, en concret, persones en risc de pobresa o exclusió, majors de 45 anys, persones destinatàries de la Renda Mínima d'inserció (RMI), persones amb discapacitat i persones immigrants. Tanmateix, a més de les característiques de cada un d aquests grups de persones, cal tenir en compte altres factors de caràcter transversal que afecten persones dels diferents col lectius que prioritza aquest PDPO i que condicionen negativament les seves oportunitats d ocupació. Entre aquests factors hi ha la baixa qualificació o els problemes de salut mental que es poden derivar de llargs períodes en desocupació i de situacions de pobresa i exclusió. Segons dades del Butlletí del Perfil de l atur de març de 2017 (SOC), el 24% de l atur registrat a Catalunya té baixa qualificació i el 63%, nivell d Educació general 10. En aquest grup de persones, moltes de les quals tenen una llarga experiència laboral, la manca de reconeixement i acreditació de competències professionals i les necessitats específiques de reciclatge professional causades (pel tancament d empreses, el treball en sectors en declivi o els canvis en els sistemes de producció) hi impacten molt negativament. D altra banda, les Oficines de treball i el Departament de Salut han identificat que l atur de llarga durada i les situacions de pobresa i exclusió repercuteixen directament en la salut mental de les persones i les fan més vulnerables, el que genera dificultats en la cerca d ocupació i en l accés a la feina. Aquesta situació requereix actuacions coordinades, a més d atenció específica per part de salut pública. Finalment, indicar que, a més dels col lectius de persones que s analitzen específicament en aquest capítol, n hi ha d altres que són destinatàries de serveis o programes previstos en aquest PDPO, com per exemple, les persones amb mesures penitenciaries, les pertanyents a minories ètniques o el col lectiu LGTBI, entre altres. 10 El nivell de formació Educació general inclou l Educació secundaria obligatòria i la post secundaria. 38

39 a. Joves La desocupació juvenil és un fenomen que està afectant especialment l Estat espanyol durant aquest període de crisi econòmica, i el cas de Catalunya no és una excepció. La població jove 11 presenta una temporalitat laboral per sobre de la mitjana de la població ocupada, i pateix especialment la situació de dualitat del mercat de treball, el que complica la seva inserció i permanència en el treball. La dificultat de la població jove per trobar feina a Catalunya es deu, en part, al fet que abans de l inici de la crisi molts joves amb baixa qualificació es van ocupar en sectors que en van resultar especialment afectats (principalment, la construcció) i, en part, a la manca d'oportunitats conseqüència de la crisi econòmica, fins i tot pels joves amb estudis superiors. Segons les dades recopilades pel SOC per al tercer trimestre de 2016, la xifra de joves actius era de persones, xifra que representa una taxa d activitat del 61,4%. El total de joves ocupats és de , mentre que les persones joves desocupades són unes (representen el 16,4% del total de persones desocupades a Catalunya, xifra sensiblement superior a l espanyola, que és del 15%). Cal apuntar que en els darrers anys el nombre de joves en situació d atur s està reduint degut bàsicament a dos motius: en primer lloc per la creació d ocupació i, en segon lloc, per la disminució del nombre de població activa derivada de la sortida d efectius del mercat laboral català (són molts els joves que opten per marxar per cercar oportunitats de feina fora del país). La taxa d atur juvenil a Catalunya es situa en el 23,9%, percentatge netament superior al que es dóna pel conjunt de la població (14,6%). Segons dades del SOC, tot i que el nombre d homes joves sense feina és superior al de dones, la taxa d atur juvenil masculí (24,5%) és superior al femení (23,4%). Tanmateix, en els darrers mesos s està reduint més la taxa d atur masculina, de manera que les xifres entre homes i dones s estan igualant. Per un altre costat, és important destacar que un 13% de les persones joves desocupades fa més d un any que cerquen feina. Cal dir que l atur de llarga durada entre la població jove, que era gairebé insignificant en els anys anteriors a l esclat de la crisi, va patir un notori increment entre el 2007 i el 2013 (quan va assolir un màxim històric), però a partir d aquest any s observa una tendència a la baixa. En la taula següent es presenten les principals dades referents a l atur juvenil recopilades en el registre del Servei d Ocupació de Catalunya per al tercer trimestre de 2016, així com les variacions interanuals. Cal tenir en compte, però, que els joves acostumen a fer un menor ús dels serveis públics d ocupació, de manera que les dades registrades pel SOC poden variar respecte a la situació real de l atur juvenil. 11 L Estratègia catalana per a l'ocupació es refereix a l'ocupació juvenil fent referència a les persones menors de 30 anys. 39

40 Taula 12. Perfil de la població juvenil desocupada (16-29 anys) segons els registres del SOC (3T 2016) Valor % Variació interanual (%) Per sexe Homes % -15% Dones % -9,5% Per nivell de formació assolit Sense estudis 401 1% -10,5% Estudis primaris incomplets % -12,8% Estudis primaris complets % -14,6% Prog. Form. Professional % -11,4% Educació general % -11,9% Tècnics-professionals superiors % -10,7% Estudis universitaris % -13,1% Altres estudis post-secundaris 42 0% -11,1% Per durada de la demanda Fins a 6 mesos % -7,1% Entre 6 i 12 mesos % -20% Més de 12 mesos % -13,8% Per tipus d ocupació Directors i gerents 214 0,3% -16% Professionals científics i intel lectuals % -12,5% Tècnics i professionals de suport % -12% Empleats oficina comptables i administratius % -12,6% Treballadors restauració, personals i venedors % -8,3% Treballadors act. agrícoles, ramaderes i pesqueres 825 1% -10,8% Artesans, treballadors indústries i construcció % -18,1% Operadors instal lacions i màquines, i muntadors % -16,1% Ocupacions elementals % -10,7% Ocupacions militars 29 0% -19,7% Per sector d'activitat Agricultura % -15,1% Indústria % -15,7% Construcció % -20,8% Serveis % -10,2% Sense ocupació anterior % -8,3% Per nacionalitat Nacionals % -12% Estrangers % -12,4% Comunitaris % -9,2% Extracomunitaris % -13,2% Total % -12,1% Font: Butlletí de Joves i Mercat de Treball. Observatori d empresa i Ocupació (3T 2016) 40

41 Per tal de comptar amb un coneixement més profund sobre l atur juvenil i poder fer una comparativa amb d altres nivells territorials, també s han analitzat les dades recopilades per EUROSTAT. Segons dades de l EUROSTAT, a Catalunya l any 2015 la taxa d atur juvenil12 (persones d entre 15 i 24 anys) es situa en el 42,3%, xifra molt superior a la mitjana europea (20,4%) però netament inferior a la mitjana espanyola (48,35). Des de l inici de la crisi econòmica l evolució de l atur juvenil ha estat força negativa en tots els àmbits territorials, però ha tingut una major incidència a Catalunya que al conjunt de la UE. Efectivament, entre els anys 2007 i 2015 la taxa d atur juvenil a Catalunya s ha triplicat, passant del 13,4%, xifra fins i tot inferior a la mitjana europea d aquell any (15,6%), al 42,3% de 2015; per la seva banda, la taxa europea només s ha incrementat amb menys de 5 punts (s ha passat del 15,6% al 20,4%). Gràfic 21. Taxa d atur juvenil (15 a 24 anys) a Catalunya, Espanya i la UE ( ) UE 28 Espanya Catalunya Font: elaboració pròpia a partir de dades de l EUROSTAT L atur juvenil té un major impacte entre els homes (44,6%) que entre les dones (39,8%); aquest és un fenomen nou conseqüència de la crisi econòmica i que s ha mantingut estable des de l any El manteniment d aquestes diferències al llarg de tot el període de crisi fa pensar que el nivell educatiu més alt de les noies ha contribuït a que hagin pogut resistir més bé la destrucció d ocupació. Tot i així, la recent disminució de la taxa d atur ha estat més accentuada entre els homes joves, el que ha fet reduir les diferències. L atur impacta amb més força als més joves, ja que el grup de persones joves més afectats per la manca de feina és el de la franja d edat d entre 16 i 19 anys (un 67,4% dels i les joves actius està buscant feina). Tot i que en aquestes edats és on hi ha menys població activa (perquè moltes 12 Si bé l'estratègia catalana per a l'ocupació es refereix específicament a l'ocupació juvenil fent referència a les persones menors de 30 anys, en aquest cas s'analitza l'ocupació juvenil per a les edats compreses entre els 15 i els 24 anys, ja que aquestes són les dades disponibles a EUROSTAT que permeten l'anàlisi comparativa regional. 41

42 persones joves estan estudiant), el percentatge és molt alt i indica que durant la crisi econòmica ha estat difícil trobar la primera feina, especialment per les persones joves que deixen els estudis aviat. La taxa d atur en la franja d entre 20 i 24 anys és considerablement més baixa (32,9%). Un aspecte que s ha posat de manifest des de l inici de la crisi econòmica és que l atur afecta més a les persones joves amb menys estudis, ja que la taxa entre els joves que només tenen estudis obligatoris dobla la dels joves amb educació post obligatòria (42,1% i 20,9% d atur respectivament). Així mateix, l atur juvenil té més incidència sobre la població estrangera (36,4%) que sobre la població amb nacionalitat espanyola (26,2%). En els darrers anys la taxa d atur juvenil entre les persones estrangeres ha disminuït força (havia arribat a superar el 50%), tot i que cal dir que aquesta baixada es veu afavorida pel fet que una part important de la població estrangera, especialment aquella que tenia més dificultats de trobar feina, ha abandonat el país. Pel que fa a la contractació, segons dades de l Observatori del Treball i Model Productiu, l any 2016 els joves d entre 16 i 29 anys van signar un total de contractes, xifra que representa el 40,5% del total de la contractació a Catalunya. El 10,8% dels contractes signats per joves són indefinits, mentre que el 89,2% han estat temporals (el pes dels contractes temporals és una mica més elevat entre els joves que en el total de la població, que es situa en el 87,4%). En qualsevol cas, el pes dels contractes temporals entre els joves s està reduint, encara que molt lleugerament. És important destacar que en els darrers anys s observa una tendència a l alça pel que fa al nombre de contractes signats pels joves: l any 2016 es comptabilitzen un 12% més de contractes entre els joves respecte l any Aquest increment de la contractació juvenil és superior a la que es dona pel conjunt de la població (9,3%). Val a dir que aquest increment s ha produït tant en el cas dels contractes indefinits com en el dels temporals (increment del 19,6% i 11,1% respectivament. Per sexe, les dones joves han signat contractes (el 50,8% del total) i els homes joves, (el 49,2%). Així doncs, al contrari del que succeeix entre la població en general, on hi ha una major contractació d homes que de dones, entre els joves s observa que la participació de les dones és més elevada que la dels homes. Amb tot, cal apuntar que en el darrer any la contractació masculina ha augmentat un 13,9% ( contractes més), gairebé 4 punts percentuals per sobre de la femenina (10,2%; més). b. Dones El tercer trimestre de 2016 a Catalunya hi havia un total d unes dones en situació d atur, xifra que representa el 50,1% del total d atur. L atur femení va tenir un important increment amb l esclat de la crisi econòmica i, tot i que des de 2012 (any en que hi ha el màxim atur femení amb unes dones desocupades) s està produint una important reducció, no s han recuperat els nivells previs a la crisi. Cal dir que les variacions en el nombre de dones desocupades no és tan notòria com en el cas dels homes, que van experimentar un més destacat increment de l atur en els primers anys de la crisi però que també estan experimentant un major descens en els darrers anys. 42

43 Gràfic 22. Evolució de l atur de dones i homes a Catalunya ( ) 1.000,0 900,0 800,0 700,0 600,0 500,0 400,0 300,0 200,0 100,0 0,0 2007T4 2008T4 2009T4 2010T4 2011T4 2012T4 2013T4 2014T4 2015T4 Total Homes Dones Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l EPA La taxa d atur femenina a Catalunya el tercer trimestre de 2016 és del 15,43%, percentatge superior al dels homes (13,91%). La taxa catalana d atur femení és inferior a la que es dóna pel conjunt de l Estat espanyol (20,66%); aquest menor atur femení a Catalunya que a Espanya és una constant al llarg dels anys. Per la seva banda, la taxa d ocupació femenina a Catalunya és del 48,36%, mentre que la masculina és del 57,73%; totes dues, però, són netament superiors a les que es registren al conjunt de l Estat espanyol (42,53% per a les dones i 53,91 per als homes). La taxa d atur femenina és més elevada entre la població més jove: mentre que entre les dones menors de 25 anys la taxa d atur és del 30, 96%, entre les dones majors de 25 anys aquesta taxa es redueix fins al 14,15%. S observa una correlació negativa entre edat i taxa d atur: a major edat, menor taxa d atur. Així, el tram d edat amb una major taxa d atur femení és el comprés entre els 16 i 19 anys, amb una taxa del 42,22% (a nivell de l Estat espanyol la taxa és del 56,3%), seguit per tram d entre 20 i 24 anys, amb una taxa del 28,34% (39,18% a Espanya). Per contra, la taxa d atur entre les dones majors de 55 anys és del 13,5% (16,53% a l Estat espanyol), i en el cas de les dones d entre 25 i 54 anys la taxa és del 14,27% (19,6% a Espanya). Segons dades de l EPA per al tercer trimestre de 2016, pel que fa a la formació, el 32,3% de les dones en situació d atur han cursat la primera etapa d educació secundària (en el cas dels homes aquest percentatge es situa en el 38,7%), i el 27,3% compten amb estudis superiors (xifra molt superior a la que es dóna en el cas dels homes, que és del 19,2%). Per contra, les dones en situació d atur que són analfabetes, que tenen els estudis primaris incomplets o que han cursat només l educació primària representen conjuntament el 12,7%. Les dones representen el 59,2% del total de persones en situació d atur de llarga durada, davant el 40,8% que representen els homes. És important destacar que el 47% de les dones que estan a l atur fa més d un any que estan en aquesta situació, percentatge superior al que es dóna entre els homes, que del 39%. 43

44 Segons dades del SOC, el setembre de 2016 el sector serveis és el que concentra un major atur femení (el 72,23% de les dones desocupades ho estan en aquest sector). Dins del sector serveis, les activitats amb un major atur femení són el comerç a l engròs i al detall (representa el 23,87% de l atur femení del sector serveis i el 18,4% de l atur femení total), les activitats administratives i auxiliars (22,13% de l atur femení del sector serveis i 17,09% de l atur total) i l hostaleria (14,59% de l atur del sector i 11,27% del total). Per la seva banda, el sector industrial concentra l 11,51% de l atur femení, mentre que en el sector de la construcció i en el sector primari és molt més residual. Resulta d interès destacar l elevat percentatge de dones en situació d atur sense ocupació anterior, que representen el 8,02% del total de dones desocupades (en el cas dels homes, aquest percentatge es redueix fins al 4,5%). Per grans grups d ocupació, és important apuntar que s observen notables diferències entre homes i dones a Catalunya: si bé les ocupacions elementals són el grup d ocupació on hi ha un major atur femení i masculí (representa el 30,8% de l atur femení i el 29,5% del masculí), en el cas de les ocupacions referents a la restauració, personals i venedors l atur femení és molt superior al dels homes (el 76,1% de les persones desocupades d aquestes ocupacions són dones, i representa el 29,8% de l atur entre les dones, per només l 11,4% en el cas dels homes). L atur femení també és molt més important entre els empleats d oficina, comptables i administratius, ja que les dones representen el 81,2% de les persones en situació d atur d aquestes ocupacions (el 17,5% de les dones desocupades pertanyen a aquestes ocupacions, per només el 4,9% dels homes. Per contra, en el cas dels artesans, treballadors d indústries i de la construcció l atur masculí és molt superior al femení (el 90% dels les persones desocupades d aquestes ocupacions són homes). Tant a Catalunya com al conjunt de l Estat espanyol hi ha una major precarietat laboral entre les dones que entre els homes. Efectivament, l any 2014 (últim any del que es disposa de dades a l IDESCAT) el salari brut mig de les dones era inferior al dels homes en el cas de Catalunya (el salari brut mig de les dones era de ,88 i el dels homes ,71 ) i de en el cas d Espanya (el salari mig de les dones era de ,82 per ,56 dels homes). A més, el percentatge de contractes temporals és superior entre les dones que entre les dones (el 88,3% dels contractes de les dones són temporals, mentre que en el cas dels homes és el 87,8%). c. Altres persones adultes Majors de 45 anys Segons dades de l EPA, el tercer trimestre de 2016 a Catalunya hi havia fins a persones desocupades de 45 anys o més. D aquestes, són homes (el 49%) i són dones (el 51%), de manera que es pot afirmar que l atur té una major incidència entre el col lectiu femení d aquesta franja d edat. Es calcula que el tercer trimestre de 2016 la taxa d atur entre les persones majors de 45 anys va ser del 12,65%, xifra inferior a la taxa d atur pel conjunt de la població (14,63%). Amb tot, cal tenir present que el col lectiu de persones majors de 45 anys presenta una taxa d activitat molt més 44

45 reduïda que la de la població en general i que la taxa d ocupació és també molt més reduïda entre les persones majors de 45 anys que entre el conjunt de la població. Tant a Catalunya com al conjunt de l Estat espanyol l atur entre els majors de 45 anys ha seguit una evolució similar a l evolució general de l atur per a tota la població, amb un important increment durant els primers anys de la crisi econòmica (especialment entre els anys 2007 i 2013, quan arriba als seu nivell màxim) i una certa estabilització en els darrers anys. Amb tot, cal dir que tot i que ens els darrers anys en alguns dels trimestres es detecta un cert descens del nombre de persones desocupades (molt més notori en el cas d Espanya que de Catalunya), aquest descens no és tant evident com en l atur de la població en general, de manera que es pot afirmar que les persones majors de 45 anys tenen més problemes per reincorporar-se al mercat laboral. Gràfic 23. Evolució de l atur i de l atur de persones majors de 45 anys a Catalunya i Espanya ( ) 7.000, , , , , , ,0 0,0 Total persones aturades Espanya Persones aturades >45 anys Espanya Total persones aturades Catalunya Persones aturades >45 anys Catalunya Font: elaboració pròpia a partir de dades de l INE L important impacte que ha tingut la crisi econòmica sobre l atur entre persones de més de 45 anys queda demostrat en el fet que el tercer trimestre de 2016 Les persones desocupades de més de 45 anys representen el 35,7% del total de persones en situació d atur a Catalunya. El col lectiu de persones majors de 45 anys presenta unes característiques especials que el fan especialment vulnerable en cas de pèrdua d ocupació, com la necessitat d haver de fer un sobreesforç per poder desenvolupar noves activitats derivat del fet habitual d'haver realitzat la mateixa feina durant molts anys, l existència de responsabilitats familiars o el handicap de l edat a l hora de trobar una nova feina. De fet, el desembre de 2016 les persones majors de 45 anys conformen aproximadament el 60% de les persones en situació d atur de llarga durada (més de 12 mesos a l atur). És per aquest motiu que el grup de població de 45 anys o més té un tracte prioritari i específic en l'estratègia Catalana per a l'ocupació a Catalunya , prioritat que també recull aquest PDPO 45

46 amb l objectiu d anticipar-se a la possibilitat que més persones en aquesta franja d edat caiguin en l atur de llarga durada, evitant d aquesta manera els perjudicis associats a aquesta situació, que s exposen en el següent apartat. Persones en situació d atur de llarga durada La reducció en el temps que s està a l atur és un dels factors crítics per sortir de la situació de desocupació, ja que a mesura que aquest temps augmenta es redueixen les probabilitats de trobar feina i la cobertura econòmica per la situació d atur. Això és degut, segons indiquen diversos estudis 13, al fet que en els processos de selecció de personal s observa una clara preferència a valorar més positivament, i per tant a seleccionar, les persones que porten poc temps a l atur. Aquesta preferència es situa per sobre del nivell de formació i de l experiència, i es dóna també en contextos de creixement econòmic. Atenent dades de l EPA, a Catalunya el nombre de persones que el tercer trimestre de 2016 feia més d un any que estava en situació d atur era d unes Amb l inici de la crisi econòmica el nombre de persones en situació d atur de llarga durada va créixer de manera exponencial, tot i que cal apuntar que des de 2012 es detecta una disminució (més notòria en el cas dels homes que de les dones). Tanmateix, aquesta disminució no és suficient per tornar als nivells d atur de llarga durada previs a la crisi. Gràfic 24. Evolució de l atur de llarga durada a Catalunya ( ) 600,0 500,0 400,0 300,0 200,0 100,0 0,0 2007T4 2008T4 2009T4 2010T4 2011T4 2012T4 2013T4 2014T4 2015T4 Atur llarga durada total Atur llarga durada homes Atur llarga durada dones Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l EPA L important increment del nombre de persones en situació d atur de llarga durada ha provocat que tinguin un pes cada cop més destacat dins de l atur en general. Efectivament, l any 2016 les persones 13 Ghayad R. i Dickens W. What can we learn by disaggregating the unemployment vacancy relationship? A Public Policy Briefs Federal Reserve Bank of Boston

47 que fa més d un any que no treballen representen el 56,4% del total de persones desocupades, mentre que l any 2007, abans de l esclat de la crisi, representaven només el 23% del total. A més, és important destacar el 73,4% de les persones en atur de llarga durada fa més de dos anys que no treballen (representa el 41,4% del total d atur), mentre que només el 26,6% de les persones en situació d atur de llarga durada estan a l atur des de fa entre un i dos anys. Pel que fa al perfil de les persones en situació d atur de llarga durada, cal dir que el tercer trimestre de 2016 hi ha un lleuger predomini de les dones, que representen el 51,3% davant els homes, que representen el 48,7%. Aquesta situació és nova, ja que en els darrers anys l atur de llarga durada havia afectat més a homes que a dones. Segons dades del SOC, el col lectiu més afectat per l atur de llarga durada és el de les persones de més de 45 anys, que el setembre de 2016 suposen el 73,1% del total de persones desocupades de llarga durada. Per la seva banda, les persones d entre 25 i 45 anys representen el 25,6% dels desocupats/des de llarga durada, i els menors de 25 anys l 1,3%. Per nivell formatiu, el col lectiu més gran de persones en situació d atur de llarga durada correspon a persones que compten amb educació general (63,8% de les persones desocupades de llarga durada), seguit a molta distància pel grup de persones amb estudis primaris complets (10,1%) i estudis primaris incomplets (5,7%). Per la seva banda, les persones que compten amb estudis postsecundaris representen el 6,8% del total de persones desocupades de llarga durada i les persones amb estudis universitaris representen el 5,4%. Quant a l atur de llarga durada per sectors, cal dir que és en els serveis on hi ha un major nombre de persones en aquesta situació (el 65,2% de l atur de llarga durada correspon a aquest sector), seguit de la indústria (16,5%) i la construcció (11,2%). Amb tot, cal dir que el sector on hi ha un major atur de llarga durada en termes relatius és en la indústria, ja que el 56,9% de les persones desocupades d aquest sector fa més de 12 mesos que no tenen feina; També és força notori el pes de l atur de llarga durada en la construcció, que representa el 48,3% del total d atur d aquest sector. Persones amb discapacitat 14 Les dificultats per trobar feina de les persones amb discapacitat, ja sigui en entorns protegits o al mercat laboral ordinari, les converteix en un col lectiu prioritari en el disseny de polítiques d'ocupació, com indica, per exemple, l Estratègia espanyola sobre discapacitat ( ). L any 2015 a Catalunya es comptabilitzen fins a persones amb algun tipus de discapacitat, xifra que representa aproximadament el 6,8% del total de població. En els darrers anys hi ha hagut un increment força important del nombre de persones amb algun tipus de discapacitat: entre 2008 i 2015 el nombre de persones amb discapacitat ha augmentat en persones (suposa un increment del 26,2%). Entre aquest anys, l increment de les persones amb discapacitat és molt superior a l increment del nombre total de població (augment del 13,8%). 14 En el marc del present document, quan es fa referència a persones amb discapacitat ens referim a les que disposen de certificat de reconeixement de la discapacitat. 47

48 Per franges d edat, s aprecia com el nombre de persones amb discapacitat reconeguda augmenta paral lelament a l envelliment de la població, és a dir, a més edat, major nombre de persones amb discapacitat. Gràfic 25. Persones amb discapacitat per franges d edat a Catalunya (2015) 23,4% 4,1% 1,5% 6,3% 9,9% 20,0% 15,2% 19,7% >75 Font: Observatori del Treball i Model Productiu És important destacar que, tot i que el nombre total de persones amb discapacitat es reparteix de manera força equitativa entre dones i homes, s observen diferències entre els sexes en funció de l edat: mentre que fins als 54 anys hi ha un major nombre d homes amb algun tipus de discapacitat, a partir d aquesta edat les dones passen a ser més nombroses. En qualsevol cas, en les edats compreses entre el 16 i els 65 anys (franja d edat en la que es concentra la gran majoria de la població potencialment activa) hi ha un major pes de la població masculina (els homes representen el 53,3% mentre que les dones són el 46,7%). Pel que fa al mercat laboral, un primer fet a destacar és que des del començament de la crisi econòmica, el nombre de persones amb discapacitat en situació d atur ha augmentat exponencialment i molt per sobre del que ha augmentat l atur per a la població en total. Així, mentre que l atur entre persones amb discapacitat s ha incrementat més d un 150% des de l inici de la crisi, l atur de la població en general ha incrementat al voltant del 60%. Segons dades recopilades pel SOC per al mes de setembre de 2016 (darrer mes del que es disposa de dades) a Catalunya hi havia fins a persones amb discapacitat en situació d atur (representaven el 2% del total d atur). Val a dir que en els darrers anys s està reduint el nombre de persones amb discapacitat en situació d atur (entre 2015 i 2016 hi ha hagut un descens del 8,7%), de manera que es pot parlar d una lleugera tendència positiva pel que fa l ocupació entre persones amb algun tipus de discapacitat 48

49 S observa certa correlació entre l edat de les persones amb discapacitat i el nivell d atur, de manera que a mesura que augmenta l edat també augmenten els nivells d atur. Així, més de la meitat de les persones amb discapacitat en situació d atur tenen més de 45 anys. Pel que fa a l atur de les persones amb discapacitat en funció del nivell de formació, del sector econòmic i del grup d ocupació presenta una paràmetres similars als que es donen en el cas de l atur entre la població en general. És important apuntar que l atur de llarga durada té una major incidència sobre la població amb algun tipus de discapacitat que sobre la població en general. Efectivament, l atur de llarga durada entre persones amb discapacitat suposa el 61% del total (en el cas de la població en general aquest percentatge es situa al voltant del 44%). A més, cal tenir present que el percentatge de persones en situació d atur de molt llarga durada (més de dos anys) és superior en el cas de les persones amb alguna discapacitat que en el de la població en general. Efectivament, l any 2015 (darrer any del que es disposa de dades desglossades) més del 46% de les persones amb discapacitat desocupades feia més de dos anys que estaven en aquesta situació, mentre que en el cas de la població en general aquest percentatge baixa fins al 28,7%. Gràfic 26. Atur per durada de la demanda a Catalunya (2015) Més de 24 mesos De 21 a 24 mesos De 18 a 21 mesos De 15 a 18 mesos De 12 a 15 mesos De 9 a 12 mesos De 6 a 9 mesos De 3 a 6 mesos Fins a 3 mesos 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0% 45,0% 50,0% Total atur registrat Atur registrat de població amb discapacitat declarada Font: Observatori del Treball i Model Productiu Pel que fa a la contractació de persones amb discapacitat, en els darrers anys ha seguit una evolució similar a la que ha tingut la contractació en general. Així, mentre que els primers anys de la crisi hi va haver una reducció del nombre de contractacions de persones amb discapacitat (a excepció de l any 2010, quan hi va haver un increment), a partir de 2013 s observa un increment d aquestes contractacions. Val a dir que aquest increment de la contractació de persones amb discapacitat és netament superior al que s està produint en la contractació en general. 49

50 Gràfic 27. Variacions interanuals en la contractació ( ) 60,0% 50,0% 40,0% 30,0% 20,0% 10,0% 0,0% -10,0% -20,0% -30,0% Homes amb discapacitat Total homes Dones amb discapacitat Total dones Font: Observatori del Treball i Model Productiu L any 2015 el perfil de les persones amb algun tipus de discapacitat contractades és relativament similar al perfil de la població contractada en general. Així, la major part dels contractes a persones amb discapacitat són contractes temporals (el 79,6%, xifra sensiblement inferior a la de la població en general, que és del 88,1%), i dins del sector serveis (representen el 92,2% dels contractes amb persones amb discapacitat, per sobre del 79%, que és el percentatge que els serves representen en la població en general). Sí s observen diferències significatives en l edat de les persones contractades, ja que en el cas de la població en general hi ha un major nombre de contractes entre la població jove (especialment en la franja d entre 20 i 39 anys) mentre que en el cas de les persones amb discapacitat hi ha una major contractació en persones de més edat (especialment en la franja d entre 35 i 54 anys). Pel que fa al nombre de contractes, en dades de 2016, s han formalitzat contractes a persones amb discapacitat, dels que en Centres especials de treball (CET) i en el mercat ordinari (empresa privada i pública, administració pública i enclavaments laborals). Val a dir que l evolució de la contractació entre 2015 i 2016 mostra que ha disminuït en els CET s en un 3,9%, mentre que ha crescut en el mercat ordinari en un 20,9%. Persones immigrants Segons dades de l EPA, el quart trimestre de 2016, la població estrangera representa el 14,5% del total de població activa de Catalunya. Cal dir que mentre que la població activa total a Catalunya es manté relativament estable en els darrers anys, en el cas de la població estrangera hi ha una major fluctuació, amb un important descens entre els anys 2001 i 2014, una lleugera notable recuperació l any 2015 i una recaiguda en el

51 La població estrangera suposa el 12,8% de la població ocupada a Catalunya. En aquest sentit, és important apuntar que des de l esclat de la crisi econòmica hi ha hagut una important caiguda en l ocupació de persones estrangeres, ja que l any 2008 havien arribat a suposar el 17,5% del total de l ocupació. En qualsevol cas, cal tenir present que en els darrers trimestres el creixement de la població ocupada estrangera és més intens que el del conjunt de la població (7,1% en el cas de la població estrangera i 3,2% en el cas de la població en general). A més, les dades d afiliació a la Seguretat Social mostren també un increment intens de l ocupació (+8,2%), superior al que es dona pel total de població. Pel que fa a la taxa d ocupació entre la població estrangera, cal dir que es situa en el 58,1%. Tot i que encara està lluny de les xifres que es donaven abans de l esclat de la crisi (l any 2008 era del 66,8%) es detecta una tendència a la recuperació després d uns anys d tendència a la baixa. En el col lectiu de persones immigrants hi ha un major nombre d homes ocupats (54,5%) que de dones (45,5%). El sector que concentra un major nombre de persones immigrants ocupades és el sector serveis, dins del qual es poden destacar les activitats de comerç, la reparació de vehicles a motor i motocicletes (17,2%; afiliacions) i l hostaleria. Segons el pes dels afiliats estrangers sobre el total d afiliacions de la població, destaca el sistema especial agrari (68,9%), el sistema especial de la llar (51,5%), les activitats d organitzacions i organismes extraterritorials (34,8%) i l hostaleria (28,5%). Segons les dades del quart trimestre de l EPA, la xifra d aturats estrangers s ha situat en persones, el que representa aproximadament el 24% de la població aturada a Catalunya. D entre les persones estrangeres en situació d atur, el 54,1% són homes i el 45,9% dones. L atur estranger va augmentar amb l esclat de la crisi i fins l any 2012, en què va assolir la xifra rècord, i des d aquell moment ha anat disminuint, a causa del descens de la població activa estrangera. Ara bé, a partir de 2015 la reducció ha estat gràcies a la creació d ocupació. La taxa d atur estranger s ha situat el quart trimestre de 2016 en el 25%. La taxa d atur estranger ha seguit una evolució paral lela a la de la població total però amb més oscil lacions. Del 14,3% el primer trimestre de 2008 a valors entorn del 40% els anys 2012 i Des del quart trimestre de 2014 està disminuint, tot i que encara se situa a més de 10 molt per sobre de la taxa d atur total. La presència d estrangers és especialment elevada entre els col lectius d aturats amb menor formació atès que representen el 82,1% dels aturats sense estudis i el 65,8% dels que tenen estudis primaris incomplets. Per edat, el gruix dels desocupats se situa en les persones de 30 a 44 anys, en canvi en el conjunt de la població el col lectiu més majoritari és el de 45 i més anys. El 2016 els estrangers han signat contractes amb lloc de treball a Catalunya, xifra que suposa el 20,1% del total ( contractes). Per tipus de contracte, el 14,6% han estat indefinits (87.583) i el 85,4% temporals ( ). Per sexe, el 61% dels contractes a estrangers del període s han signat amb homes i el 39%, amb dones. Quant a la distribució de la contractació per sectors econòmics, la majoria s han concentrat en els serveis (72,3%; ), seguit de l agricultura (11,3%; ), la indústria (9,2%; ), i, finalment, la construcció (7,2% ;43.392). 51

52 Tot i que la xifra de contractes signats amb estrangers l any 2016 ha assolit el seu màxim des de l any 2008 ( contractes), no s ha recuperat el pes dels contractes signats per estrangers sobre el total (30% l any 2008). Durant el 2016 ha crescut la xifra de contractes formalitzats a estrangers (+12,2%; ); increment superior al dels anys anteriors i també al del conjunt de la població. Per tipus de contracte, la contractació indefinida (+17%) ha augmentat amb més força que la temporal (+11,4%). El 2016 el pes dels contractes temporals sobre el total ha estat inferior en la contractació estrangera (85,4%) que en la catalana (87,4%). Això referma el canvi de tendència que s ha produït des de l any 2010 en què el pes dels contractes temporals era més elevat entre els estrangers que en el total de la població. 3.7 Diagnosi territorial El tercer trimestre de 2016, el 74% de la població ocupada catalana es concentra a la demarcació de Barcelona, mentre que el 26% restant es distribueix entre les altres tres demarcacions (Girona 10,2%, Lleida 5,8% i Tarragona 10%). Gràfic 28. Distribució de l ocupació per províncies a Catalunya (4T 2015) 6,2% 10,1% 9,7% 74,0% Barcelona Girona Lleida Tarragona Font: Observatori del Treball i Model Productiu Cal dir que, tot i que des de l inici de la crisi econòmica la població ocupada s ha reduït en totes les demarcacions, aquesta reducció ha estat força desigual: la demarcació on més ocupació s ha destruït és la de Tarragona (descens del 15,2% de la població ocupada entre 2007 i 2016), seguida per la de Girona (reducció del 9,5%); per contra, les demarcacions on hi ha hagut una menor pèrdua de població ocupada són les de Lleida (reducció del 6,2%) i Barcelona (disminució del 7,6%). 52

53 Pel que fa a les afiliacions a la Seguretat Social, tal com era de preveure tenint en compte els pesos demogràfics de cada província, és la demarcació de Barcelona la que compta amb un major nombre de persones afiliades (a desembre de 2016 compta amb afiliats, que representen el 76,3% del total d afiliació a Catalunya. Per la seva banda, les afiliacions de la demarcació de Girona representen el 9,2% del total d afiliacions, percentatge similar al que suposen les de Tarragona (9%), mentre que les de la província de Lleida suposen només el 5,5%. Barcelona és, juntament amb Girona, la demarcació que compta amb un major increment interanual del nombre d afiliacions (increment del 4%), mentre que Tarragona i Lleida tenen increments inferiors (3%). Per la seva banda, la taxa d activitat més elevada correspon a la província de Girona (63,5%), seguida per Barcelona (62,21%), Tarragona (60,62%) i Lleida (58,85%). Respecte a la taxa d ocupació, la demarcació amb els valors més elevats és la de Girona (54,22%), seguida de Lleida (53,37%) i Barcelona (53,17%), mentre que la demarcació amb una taxa d ocupació més baixa és clarament Tarragona (49,63%). Cal dir que des de l inici de la crisi econòmica el descens de la taxa d ocupació ha estat més notòria a Lleida i Tarragona (han patit un descens de més de 6,5 punts entre 2008 i 2016) que a Barcelona i Girona (descens d aproximadament el 5 punts). Tot i que Barcelona és la demarcació amb un nombre més elevat de persones en situació d atur (fet normal si es té en compte que també és la demarcació més poblada), és la província de Tarragona la més castigada per l atur, amb una taxa del 18,13%, seguida per Girona, amb una taxa del 14,61%, i Barcelona, amb el 14,54%. Cal destacar la reduïda taxa d atur de la demarcació de Lleida (si més no en termes comparatius), que es situa en el 9,3%. En totes les demarcacions la taxa d atur s ha incrementat des de l inici de la crisi, però són les demarcacions de Tarragona i Barcelona on aquest increment ha estat més notori (entre 2007 i 2016 hi ha hagut un increment de gairebé de 11 punts en el cas de Tarragona i de 8 punts en el cas de Barcelona). Amb tot, cal dir que des de 2012 en totes les demarcacions hi ha una tendència a la baixa de la taxa d atur, sent més destacada aquesta disminució en el cas de Barcelona i Girona. Gràfic 29. Evolució de la taxa d atur per províncies a Catalunya ( ) Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Font: Observatori del Treball i Model Productiu 53

54 4. DIAGNOSI TERRITORIAL (A NIVELL COMARCAL) 4.1 Indicadors bàsics de producció, ocupació i atur Producció Comarca Taula 13. Indicadors bàsics de producció, ocupació i atur per comarques i àmbits del Pla territorial IENV 15 (2015) PPA (2016) 16 Variació PPA (2016 vs 2015) 17 Variació VAB pb (2014 vs 2013) 18 RFDB 19 per habitant (milers ) (2013) Afiliats SS (des'16) Variació afiliats SS (des'16 vs des'15) Afiliats SS en OACT (des'16) % Afiliats SS en OACT (des'16) Variació afiliats SS en OACT (des'16 vs des'15) Catalunya ,1% 1,6% 16, ,4% ,9% 4,3% Alt Camp ,6% 6,9% 14, ,9% ,6% -0,7% Alt Empordà ,1% 4,5% 12, ,4% ,6% 3,6% Alt Penedès ,2% 2,4% 16, ,4% ,4% 4,9% Alt Urgell ,9% -2,5% 12, ,0% 295 4,1% 2,1% Alta Ribagorça ,2% -11,1% 15, ,3% 20 1,4% -9,1% Anoia ,2% -1,2% 14, ,3% ,1% 5,9% Aran ,0% -3,7% 14, ,8% 49 1,1% 2,1% 15 Índex d envelliment. 16 Població en edat de treballar. 17 Variació en la població en edat de treballar. 18 Valor Afegit Brut. 19 Renda Familiar Disponible.

55 Bages ,2% 2,3% 15, ,4% ,1% 4,8% Baix Camp ,2% 2,8% 14, ,3% ,9% 3,0% Baix Ebre ,3% 3,4% 12, ,2% 833 2,9% 7,9% Baix Empordà ,2% 2,3% 13, ,1% ,5% 3,7% Baix Llobregat ,1% 3,5% 17, ,7% ,9% 4,1% Baix Penedès ,6% 2,6% 13, ,9% ,9% 10,4% Barcelonès ,3% 1,6% 18, ,9% ,4% 4,2% Berguedà ,2% 8,8% 15, ,0% 605 3,9% 3,6% Cerdanya ,2% 4,1% 14, ,1% 102 1,4% 1,0% Conca de Barberà ,8% -3,6% 14, ,2% ,7% -0,9% Garraf ,2% 2,1% 15, ,4% ,7% 7,4% Garrigues ,3% -1,5% 14, ,8% 226 3,0% 9,2% Garrotxa ,3% 1,0% 15, ,0% ,3% 3,2% Gironès ,2% -3,4% 15, ,6% ,4% 5,0% Maresme ,1% 2,9% 15, ,9% ,9% 5,9% Moianès ,2% 7,8% 15, ,1% 257 5,0% 7,1% Montsià ,7% -1,2% 11, ,0% 751 3,2% 4,2% Noguera ,7% -8,1% 13, ,1% 484 3,1% 1,5% Osona ,6% 3,7% 15, ,5% ,9% 6,3% Pallars Jussà ,2% -8,3% 14, ,7% 90 1,9% 0,0% Pallars Sobirà ,1% -11,5% 15, ,8% 57 2,1% 9,6% Pla d'urgell ,1% 3,7% 13, ,6% 575 3,8% 5,9% Pla de l'estany ,2% 3,0% 15, ,7% 997 7,2% 5,7% Priorat ,6% 12,2% 14, ,6% 108 3,0% 9,1% Ribera d'ebre ,1% -13,7% 14, ,9% 425 5,1% 7,6% Ripollès ,9% 2,1% 16, ,8% 735 6,9% -4,4% Segarra ,1% -2,0% 14, ,7% 384 3,9% 12,0% Segrià ,5% -3,5% 14, ,9% ,4% 2,6% Selva ,2% 3,5% 13, ,6% ,7% 4,6% Solsonès ,9% 1,6% 13, ,6% 232 4,2% 6,4% Tarragonès ,7% 2,0% 15, ,6% ,2% 4,0% Terra Alta ,9% -2,5% 13, ,4% 187 4,2% 0,0% Urgell ,6% -10,7% 13, ,9% 712 4,9% 8,5% Vallès Occidental ,0% 2,4% 16, ,1% ,2% 4,4% Vallès Oriental ,1% 0,6% 16, ,6% ,9% 2,6% 55

56 Àmbit del Pla territorial Catalunya ,1% 1,6% 16, ,4% ,9% 4,3% Metropolità ,1% 2,0% 17, ,4% ,1% 4,2% Comarques Gironines ,4% 1,1% 14, ,3% ,9% 3,9% Camp de Tarragona ,6% 2,6% 14, ,3% ,0% 2,8% Terres de l'ebre ,5% -2,4% 12, ,7% ,4% 5,8% Ponent ,6% -3,8% 14, ,0% ,5% 4,6% Comarques Centrals ,0% 3,6% 15, ,8% ,4% 5,3% Alt Pirineu i Aran ,9% -3,5% 14, ,6% 613 2,2% 1,8% Penedès ,1% 1,4% 15, ,3% ,3% 7,0% Fonts: IDESCAT i Observatori del Treball i Model Productiu 56

57 Ocupació Comarca Contractes temporals (2016) % contr. temporals (2016) Atur registrat (des'16) Variació atur registrat (des'16 des'15) Taxa atur registral (des'16) 57 AR llarga durada (des'16) % AR llarga durada (des'16) AR fins est. primaris (des'16) % AR fins est. primaris (des'16) AR <=29 (des'16) % AR <= 29 (des'16) Catalunya ,4% ,0% 13,0% ,6% ,5% ,3% Alt Camp ,8% ,3% 14,3% ,2% ,1% ,6% Alt Empordà ,8% ,3% 15,5% ,7% ,7% ,1% Alt Penedès ,4% ,8% 12,9% ,4% ,9% ,8% Alt Urgell ,2% 945-6,4% 11,7% ,4% ,7% ,0% Alta Ribagorça ,7% ,5% 9,2% 21 14,4% 41 28,1% 22 15,1% Anoia ,3% ,8% 16,2% ,8% ,8% ,3% Aran ,8% 286-5,9% 6,1% 43 15,0% 57 19,9% 33 11,5% Bages ,5% ,4% 13,2% ,4% ,2% ,3% Baix Camp ,1% ,4% 16,4% ,2% ,1% ,3% Baix Ebre ,4% ,9% 14,9% ,0% ,3% ,1% Baix Empordà ,0% ,5% 15,5% ,5% ,1% ,7% Baix Llobregat ,4% ,1% 12,5% ,4% ,6% ,0% Baix Penedès ,6% ,6% 21,5% ,8% ,7% ,6% Barcelonès ,4% ,2% 11,5% ,2% ,2% ,6% Berguedà ,9% ,0% 12,2% ,1% ,1% ,5% Cerdanya ,5% ,8% 7,0% ,9% 57 10,5% 58 10,7% Conca de Barberà ,7% ,0% 10,4% ,2% ,9% ,3% Garraf ,1% ,5% 15,4% ,4% ,0% ,8% Garrigues ,2% 851-9,9% 10,2% ,1% ,1% ,9% Garrotxa ,7% ,9% 8,9% ,9% ,2% ,5% Gironès ,4% ,4% 11,7% ,3% ,3% ,2% Maresme ,0% ,3% 14,7% ,6% ,8% ,4%

58 Moianès ,8% ,4% 9,5% ,8% 66 12,3% 74 13,8% Montsià ,4% ,3% 16,0% ,1% 270 6,1% ,9% Noguera ,0% ,6% 12,2% ,3% ,0% ,4% Osona ,9% ,1% 11,6% ,9% ,8% ,3% Pallars Jussà ,8% 668-4,7% 12,3% ,7% ,3% 98 14,7% Pallars Sobirà ,8% 248 0,0% 8,4% 58 23,4% 40 16,1% 39 15,7% Pla d'urgell ,9% ,2% 10,6% ,7% ,3% ,3% Pla de l'estany ,7% ,1% 8,5% ,5% ,2% ,6% Priorat ,6% ,8% 11,6% ,3% 43 9,1% 73 15,4% Ribera d'ebre ,9% ,2% 13,9% ,2% 119 9,0% ,8% Ripollès ,8% ,2% 9,2% ,8% ,7% ,7% Segarra ,7% ,6% 8,7% ,1% ,7% ,8% Segrià ,5% ,0% 13,1% ,7% ,7% ,1% Selva ,6% ,8% 15,9% ,0% ,7% ,2% Solsonès ,8% ,2% 9,2% ,2% ,0% 82 14,8% Tarragonès ,6% ,9% 15,6% ,7% ,4% ,6% Terra Alta ,5% ,9% 9,0% ,6% 23 5,3% 58 13,2% Urgell ,1% ,8% 12,1% ,5% ,7% ,5% Vallès Occidental ,0% ,4% 13,5% ,9% ,5% ,7% Vallès Oriental ,5% ,1% 13,6% ,9% ,8% ,5% Àmbit del Pla territorial Catalunya ,4% ,0% 13,0% ,6% ,5% ,3% Metropolità ,5% ,4% 12,5% ,9% ,1% ,6% Comarques Gironines ,9% ,3% 13,4% ,8% ,4% ,3% Camp de Tarragona ,4% ,6% 15,5% ,4% ,5% ,1% Terres de l'ebre ,7% ,2% 14,8% ,3% ,1% ,6% Ponent ,9% ,9% 12,3% ,9% ,8% ,0% Comarques Centrals ,0% ,8% 12,2% ,3% ,5% ,2% Alt Pirineu i Aran ,6% ,1% 9,3% ,7% ,4% ,5% Penedès ,2% ,7% 16,3% ,9% ,3% ,4% Fonts: IDESCAT i Observatori del Treball i Model Productiu 58

59 Atur Comarca AR >=45 (des'16) % AR >= 45 (des'16) AR dones (des'16) % AR dones (des'16) AR estrangers (des'16) 59 % AR estrangers (des'16) AR no qualificat (des'16) % AR no qualificat (des'16) AR no prestació (des'16) % AR no prestació (des'16) Índex sintètic comarcal (2016) Catalunya ,1% ,2% ,7% ,9% ,2% - Alt Camp ,7% ,7% ,2% ,1% ,9% 3,24 Alt Empordà ,7% ,3% ,3% ,5% ,1% 5,47 Alt Penedès ,2% ,4% ,2% ,8% ,2% -3,24 Alt Urgell ,6% ,1% ,3% ,6% ,4% 3,32 Alta Ribagorça 53 36,3% 46 31,5% 34 23,3% 53 36,3% 59 40,4% 1,64 Anoia ,8% ,9% ,3% ,7% ,3% -0,66 Aran ,5% ,0% 78 27,3% 73 25,5% ,6% -7,07 Bages ,4% ,8% ,0% ,0% ,4% 1,73 Baix Camp ,8% ,5% ,9% ,1% ,4% 0,79 Baix Ebre ,4% ,7% ,3% ,0% ,0% 3,68 Baix Empordà ,4% ,9% ,4% ,1% ,7% 2,80 Baix Llobregat ,7% ,1% ,2% ,3% ,4% -9,34 Baix Penedès ,6% ,4% ,2% ,0% ,0% 2,33 Barcelonès ,4% ,8% ,3% ,4% ,8% -9,84 Berguedà ,6% ,4% ,2% ,0% ,3% 0,89 Cerdanya ,8% ,8% ,3% ,2% ,7% -11,78 Conca de Barberà ,1% ,7% ,6% ,7% ,7% 2,24 Garraf ,1% ,9% ,9% ,7% ,7% -7,09 Garrigues ,4% ,0% ,8% ,1% ,1% 3,92 Garrotxa ,3% ,8% ,4% ,6% ,3% -1,91 Gironès ,4% ,2% ,0% ,8% ,8% 2,49 Maresme ,8% ,7% ,8% ,5% ,4% -6,90 Moianès ,2% ,5% 42 7,8% ,1% ,2% -9,91 Montsià ,7% ,4% ,9% ,4% ,8% 7,30

60 Noguera ,4% ,0% ,6% ,0% ,0% 9,57 Osona ,8% ,8% ,3% ,9% ,8% -2,87 Pallars Jussà ,8% ,5% ,7% ,1% ,5% 6,61 Pallars Sobirà ,8% ,4% 55 22,2% 67 27,0% 97 39,1% -4,05 Pla d'urgell ,5% ,3% ,3% ,7% ,6% 4,85 Pla de l'estany ,8% ,6% ,7% ,2% ,5% -3,09 Priorat ,6% ,2% 99 20,8% ,7% ,1% 0,44 Ribera d'ebre ,4% ,6% ,0% ,5% ,6% 7,21 Ripollès ,6% ,2% ,6% ,7% ,1% 3,18 Segarra ,6% ,9% ,1% ,0% ,3% -0,54 Segrià ,8% ,4% ,0% ,8% ,9% 6,18 Selva ,6% ,6% ,5% ,3% ,0% 1,49 Solsonès ,3% ,3% ,2% ,8% ,2% 0,62 Tarragonès ,2% ,8% ,1% ,7% ,7% -2,35 Terra Alta ,3% ,6% 85 19,4% ,4% ,1% 4,43 Urgell ,2% ,2% ,5% ,2% ,2% 5,80 Vallès Occidental ,5% ,6% ,4% ,8% ,5% -7,28 Vallès Oriental ,0% ,1% ,0% ,5% ,6% -4,28 Àmbit del Pla territorial Catalunya ,1% ,2% ,7% ,9% ,2% - Metropolità ,2% ,4% ,5% ,1% ,2% - Comarques Gironines ,3% ,9% ,1% ,9% ,4% - Camp de Tarragona ,9% ,1% ,4% ,2% ,1% - Terres de l'ebre ,4% ,8% ,9% ,6% ,0% - Ponent ,1% ,4% ,2% ,8% ,5% - Comarques Centrals ,1% ,1% ,0% ,9% ,6% - Alt Pirineu i Aran ,9% ,4% ,3% ,9% ,5% - Penedès ,0% ,5% ,3% ,4% ,2% - Fonts: IDESCAT i Observatori del Treball i Model Productiu 60

61 4.2 Informació bàsica sobre Politiques actives d ocupació A continuació es mostra informació bàsica sobre les Politiques actives d ocupació agregada per Catalunya. La informació desagregada per comarques es proporciona amb l actualització de la Diagnosi del mercat de treball que forma part de l Estratègia Catalana per a l Ocupació , i que acompanya aquest PDPO en un document independent. 61

62 5. PRIORITATS 5.1 Criteris que orienten el PDPO El Pla de Desenvolupament de Polítiques d Ocupació de Catalunya parteix del marc estratègic conformat per: L Estratègia Catalunya (ECAT) 2020 El Pla General d Ocupació de Catalunya Estratègia Catalana per a l Ocupació (ECO) El Programa Operatiu de Catalunya de Fons Social Europeu Les Bases per a l Estratègia d Ocupació Juvenil a Catalunya. Garantia Juvenil El Pacte Nacional per la Indústria Estratègia Catalunya (ECAT) 2020 Partint de l Estratègia Europa 2020, que promou un creixement intel ligent, sostenible i integrador, l ECAT 2020 fixa el marc d actuació a Catalunya i defineix sis àmbits prioritaris d actuació: 1) Ocupació i formació 2) Cohesió social 3) Innovació i coneixement 4) Dinamisme empresarial 5) Internacionalització 6) Economia verda Aquests àmbits es concreten en vuit eixos estratègics, dels que tres afecten directament les polítiques d ocupació: l Eix 1. Millorar l ocupabilitat, en especial a través de l orientació professional i la formació, l Eix 2. Millorar el funcionament del mercat laboral, i l Eix 5. Promoure l emprenedoria. Pla General d Ocupació de Catalunya Estratègia Catalana per a l Ocupació (ECO) L ECO contempla cinc eixos estratègics: 1) Augmentar la participació en el mercat laboral i reduir l atur 2) Adequar i millorar les competències professionals a les necessitats del mercat de treball 3) Promoure una ràpida i adequada reinserció de les persones al mercat de treball 4) Promoure la igualtat de gènere al mercat de treball 5) Disposar d un Servei d ocupació amb l estructura, els mitjans i els instruments adequats per poder assolir els objectius anteriors

63 Programa Operatiu de Catalunya de Fons Social Europeu Estableix línies estratègiques d actuació en polítiques d ocupació a Catalunya en el septenni : 1) Lluita contra les elevades taxes d atur, especialment de determinats col lectius 2) Promoció de l ocupació de qualitat i la formació professional per a l ocupació 3) Foment de la promoció de l emprenedoria 4) Disminució de les bretxes de gènere en el mercat de treball 5) Reducció de les taxes de pobresa 6) Inversió en formació permanent Aquestes línies estratègiques es concreten en quatre eixos, un dedicat a l assistència tècnica (Eix 4) i els altres a: Eix 1: Foment de l ocupació sostenible i de qualitat de la mobilitat laboral Eix 2: Foment de la inclusió social i de la lluita contra la pobresa i la discriminació Eix 3: Inversió en educació, formació i formació professional, i millora de les competències professionals i de l aprenentatge permanent Bases per a l Estratègia d Ocupació Juvenil a Catalunya. Garantia Juvenil L Estratègia d Ocupació Juvenil a Catalunya estableix una sèrie de finalitats a assolir: Reduir la taxa d abandonament escolar prematur Incrementar la qualificació dels i les joves que tenen baix nivell educatiu i de qualificació Incrementar l ocupabilitat dels i les joves amb baix nivell educatiu i de qualificació Incrementar la participació en polítiques actives d ocupació dels i les joves en risc d exclusió social Desenvolupar i millorar el servei d orientació professional per a l ocupació específic per a joves universitaris Reduir la taxa d atur juvenil Reduir el nombre de joves en situació d atur de llarga durada Per a la seva consecució, l Estratègia proposa un Catàleg de Mesures: 1) Mesures per millorar la intermediació 2) Mesures per millorar l ocupabilitat 3) Mesures d estímul a la contractació 4) Mesures per afavorir l emprenedoria Pacte Nacional per la Indústria El Pacte Nacional per la Indústria fixa les següents línies d actuació: Línia 1. Foment de la vocació industrial i emprenedora Línia 2. Formació professional 63

64 Línia 3. Formació contínua i de l emprenedoria Línia 4. Formació universitària Així mateix es tindrà en compte el Pla General de Formació Professional da Catalunya i el Plan Anual de Política de Empleo (PAPE), que fixa anualment les prioritats d actuació del Govern de l Estat en polítiques d ocupació. Els criteris que orienten les línies d actuació del SOC en el període parteixen del marc estratègic exposat, així com dels principis rectors del Sistema d ocupació de Catalunya, la diagnosi general de Catalunya, la diagnosi a nivell territorial, i l experiència del Servei Públic d Ocupació de Catalunya i de la resta d entitats membres del seu Consell de Direcció. Els criteris d aquest PDPO han de donar resposta a les necessitats de la ciutadania i els territoris. De manera transversal, s aplicarà la perspectiva de gènere, de forma que el SOC introduirà, sempre que calgui, la participació prioritària de les dones en la programació, en especial de les dones amb més dificultats d inserció en el mercat de treball com ara dones amb baixa qualificació, en situació d atur de llarga durada, o dones que volen reincorporar se al mercat de treball després d un temps de dedicar-se a la cura. Alhora, entre d altres, el SOC desenvoluparà línies d actuació específiques per a la inserció laboral de dones víctimes de la violència masclista, per a l educació en la igualtat d oportunitats entre dones i homes en els programes adreçats a joves, per la incorporació de mesures de coresponsabilitat personal i familiar en el disseny dels programes de polítiques actives d ocupació, i per la col laboració amb empreses en la inserció laboral de dones amb més dificultats d accés a l ocupació. La resta de criteris que orienten el PDPO són: a) Adequació de les actuacions a les necessitats dels diferents col lectius de persones adultes i joves, i als territoris per assegurar-ne la utilitat i millorar-ne els resultats. Per aquest motiu caldrà promoure la diagnosi territorial. b) Integralitat de les actuacions. Els programes i serveis hauran d encabir actuacions de diferents tipus: orientació, formació, pràctiques, acreditació de competències, foment de la contractació, entre altres, i hauran de preveure distintes metodologies i intensitats en la intervenció. c) Acompanyament en el procés d orientació per a l ocupació de les persones beneficiàries de les polítiques d ocupació. La tutorització es considera un element fonamental per l èxit de les intervencions, per a realitzar una bona diagnosi de les necessitats de la persona, per assegurar la traçabilitat de les actuacions i les derivacions adequades d un servei o programa a un altre i per acompanyar-la fins a la seva inserció laboral. d) Flexibilitat per assegurar l adaptació de les actuacions als diferents grups de persones i a les diverses realitats territorials. 64

65 e) Planificació de les actuacions, que haurà de basar-se, entre altres, en una diagnosi prèvia i en la capacitat d organització i gestió dels diferents actors. A més, la planificació ha de contribuir a millorar la coordinació i la complementarietat entre les entitats que gestionen polítiques actives d ocupació i les Oficines de treball. També ha de contribuir a donar continuïtat als serveis bàsics. f) Millora del sistema d informació per facilitar la coordinació entre les entitats que gestionen polítiques actives d ocupació i entre aquestes i les Oficines de treball, i per facilitar la diagnosi, la traçabilitat de la informació, la complementarietat de les actuacions, i la planificació i avaluació de les polítiques. És necessari que totes les actuacions que realitza la persona beneficiària de les polítiques d ocupació quedin registrades de manera que es pugui fer el seguiment de la seva participació al llarg de tot el seu procés professionalitzador. g) Territorialització. El que suposa adaptar les actuacions a les necessitats de cada territori, és a dir, passar d un model amb polítiques territorials a un de polítiques territorialitzades. h) Equitat/proporcionalitat en la distribució dels recursos, de forma que aquesta distribució tingui en compte la distinta situació dels territoris a partir de la informació socioeconòmica disponible, per exemple, la de la diagnosi de l ECO, la de l índex sintètic comarcal o la del perfil de la persona aturada, així com la que es derivi de les diagnosis territorials. També caldrà considerar la capacitat per gestionar i executar recursos al territori. i) Simplificació administrativa que faciliti l accés a les convocatòries, la justificació tècnica i econòmica de les actuacions i permeti focalitzar els esforços en les persones beneficiaries de les actuacions. j) Sostenibilitat de les actuacions que permeti adaptar-les més i millor a les necessitats del diferents col lectius, i faci possible el seu desenvolupament en un marc temporal ampli, de manera que es garanteixi i es faciliti l accessibilitat de la ciutadania als serveis i programes del sistema d ocupació de Catalunya. k) Solvència per assegurar que les entitats que gestionen polítiques actives d ocupació disposen, en tot moment, de la solvència tècnica necessària per dur-les a terme amb garanties d èxit i d acord amb els compromisos fixats. l) Avaluació de les actuacions per ajustar-les, identificar les millors practiques i assegurar que la Cartera de serveis respon als objectius fixats. m) Impacte social. Es prioritzarà l impacte social de les actuacions per tal d impulsar canvis positius i sostenibles en persones pertanyents als col lectius que aquest PDPO prioritza, en els sectors identificats en les diagnosis territorials i en els territoris més afectats per desigualtats estructurals. 65

66 5.2 Objectius Els objectius del PDPO són els següents: 1. Avançar en un model d orientació que pugui implementar-se en el conjunt del Sistema d ocupació de Catalunya. 2. Impulsar l aplicació de la perspectiva de gènere de manera transversal en totes les actuacions desenvolupades o finançades pel Servei Públic d Ocupació de Catalunya. 3. Fomentar la participació en polítiques actives d ocupació de les persones més desfavorides. 4. Seguir impulsant les Polítiques d Ocupació Juvenil 5. Posar en marxa un nou model de prospecció de necessitats formatives i qualificació professional que asseguri l ajust als requeriments dels sectors i territoris. 6. Mantenir l esforç per promoure l emprenedoria. 7. Elaborar la Carta de Serveis del SOC amb l objectiu de disposar d una oferta estable de serveis ocupacionals el més aviat possible, adequant la normativa i destinant els recursos necessaris per dur-ho a terme. 5.3 Col lectius El Pla General d Ocupació de Catalunya Estratègia Catalana per a l Ocupació (ECO) estableix com a col lectius d intervenció prioritària els següents: Joves menors de 30 anys Persones en situació d atur de llarga durada i/o sense cobertura econòmica o en situació d exclusió social Persones majors de 45 anys Persones perceptores de la Renda Mínima d Inserció (RMI) Persones amb discapacitat El Programa Operatiu de Fons Social Europeu de Catalunya hi afegeix: Persones immigrants Persones sota mesures judicials i exrecluses Joves tutelats i extutelats Les Bases per a l Estratègia d Ocupació Juvenil a Catalunya. Garantia Juvenil incideixen en els següents grups de joves: Joves sense experiència laboral Joves NOEF (no treballen, no estudien, no es formen) en situació d atur o inactivitat de llarga durada. Joves NOEF amb especial vulnerabilitat educativa (joves que no han assolit l ESO i joves que no han assolit una formació secundària post obligatòria professionalitzadora) 66

67 El Pla de Desenvolupament de Polítiques de Ocupació de Catalunya estableix com a col lectius d atenció prioritària els següents: Joves, persones entre 16 i 29 anys. De manera especial: o els i les joves NOEF o els i les joves NOEF amb especial vulnerabilitat educativa o els i les joves sense experiència laboral o els i les joves entre 16 i 19 anys Dones, especialment: o dones víctimes de violència masclista o dones que es volen reincorporar al mercat de treball o dones amb baixa qualificació professional o dones procedents de sectors en reestructuració o dones en situació d atur de llarga durada Altres persones adultes, persones a partir de 30 anys i, especialment, les que estan en situació de vulnerabilitat: o persones en situación atur de llarga durada o persones en risc de pobresa o exclusió social o persones majors de 45 anys o persones destinatàries de la Renda Mínima d'inserció (RMI) i/o de la Renda Garantida de Ciutadania o persones amb discapacitat o persones immigrants Als col lectius indicats caldrà afegir els contemplats en els Planes Anuales de Políticas de Empleo (PAPE), en cas que no estiguin recollits en aquest Pla de Desenvolupament de Polítiques d Ocupació de Catalunya. En l atenció a les persones caldrà tenir en compte que la caracterització del perfil professional ha de contemplar dos aspectes: L ocupacional: que és el que considera tots els factors del perfil relatius al nivell formatiu, l experiència laboral, les competències transversals o la participació en polítiques actives d ocupació. El socioeconòmic: que considera aspectes no ocupacionals però que incideixen significativament en la situació de la persona com, per exemple, la no percepció d ingressos. 67

68 6. SERVEIS OCUPACIONALS La Llei 13/2015, del 9 de juliol, d'ordenació del Sistema d'ocupació i del Servei Públic d'ocupació de Catalunya estableix que els serveis ocupacionals han de cobrir els següents àmbits: a) L orientació professional b) La gestió de la col locació en el mercat de treball c) La qualificació professional d) El foment de l ocupació e) L atenció a les empreses f) La promoció de la creació d ocupació i el desenvolupament econòmic local i el foment de la contractació g) El foment de l emprenedoria i de l autoocupació h) El foment de la mobilitat geogràfica Aquests serveis ocupacionals es despleguen a través dels serveis i programes següents: Orientació professional. Tal i com estableix la Llei 13/2015, l orientació professional integra els serveis i programes personalitzats d informació, acompanyament, motivació i assessorament que, tenint en compte les circumstàncies personals i professionals de cada persona usuària, li permeten conèixer-ne les capacitats, els interessos i el perfil ocupacional, i gestionar-ne l itinerari de qualificació, la recerca d ocupació o la posada en marxa d iniciatives empresarials. En el període caldrà posar en marxa instruments per treballar coordinadament i per impulsar una metodologia comuna en les polítiques d orientació adreçades a les persones treballadores, a través d eines metodològiques i d informació compartida que possibiliti, entre altres, la traçabilitat de la informació de les persones usuàries. S oferiran serveis d acompanyament personalitzat pel desenvolupament de l itinerari, d assessorament individualitzat, d anàlisi dels interessos i motivacions de les persones, de diagnòstic i elaboració del perfil professional, d informació i assessorament genèric d àmbit laboral, i de recerca organitzada i sistemàtica de feina. La gestió de la col locació en el mercat de treball té com a objectiu la gestió de les ofertes de treball presentades per les empreses, les entitats i les persones que ofereixen ocupació, per a proveir-les de persones candidates entre les que estan en demanda d ocupació inscrites en el Servei Públic d Ocupació de Catalunya. S oferiran serveis de comunicació de la contractació, d informació i assessorament sobre el sistema de comunicació de la contractació i sobre contractació, de gestió d ofertes de treball, i de suport als processos de selecció. 68

69 La qualificació professional inclou els serveis i els programes de formació professional per a l ocupació, les pràctiques, i els d acreditació de competències. La formació professional per a l ocupació és el conjunt d accions formatives que permeten d adquirir coneixements i competències al llarg de la vida laboral, responent a les necessitats de persones i empreses i contribuint al desenvolupament de l economia basada en el coneixement. L acreditació de competències és el conjunt d actuacions d avaluació, reconeixement i certificació de les competències professionals adquirides amb l experiència laboral o per vies no formals de formació. S oferirà, entre altres: formació d oferta, formació amb compromís de contractació, reconeixement de l experiència professional, formació professional sectorial i transversal per a persones treballadores ocupades, detecció de necessitats de qualificació, manteniment i actualització del Compte de formació, formació a mida, inscripció i acreditació de centres i entitats de formació per a l ocupació, i control, seguiment i avaluació de la qualitat de la formació. Tots aquests serveis i programes incideixen, de forma articulada, sobre les persones, les empreses, el teixit productiu i els centres de formació. El foment de l ocupació facilita l adquisició d experiència laboral en un entorn real de treball a persones en situació d atur, especialment les que pertanyen a col lectius amb més risc d exclusió laboral o social, per tal que adquireixin experiència laboral i obtinguin la qualificació necessària per a la inserció laboral. Aquest àmbit també promou la igualtat en l accés al mercat de treball, així com la permanència i la promoció dels col lectius amb especials dificultats d inserció laboral o que necessiten un suport reforçat, per aquests motius desenvolupa instruments, itineraris i actuacions de suport a llocs de treball o en mercats protegits. Així mateix, promou la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, la coresponsabilitat entre dones i homes, la no discriminació i les accions positives específiques destinades a eradicar les bretxes de gènere. S oferiran programes destinats a col lectius vulnerables com som les persones en situació d atur de llarga durada, majors de 45 anys, les perceptores de la renda mínima d inserció, persones amb malaltia mental, i altres grups de persones vulnerables. Aquests programes combinaran experiència laboral i formació, serveis integrals d orientació, acompanyament i suport a les persones, ajuts a la contractació, ajuts econòmics a la participació en els programes i un sistema de beques de transport, entre altres. L atenció a les empreses inclou la identificació i promoció de les oportunitats per al manteniment i la generació d ocupació, i per a la millora de la qualificació dels professionals de les empreses. S oferirà gestió de la intermediació laboral, pràctiques a empreses, suport al procediment de contractació, i detecció de necessitats de qualificació dels sectors productius i les persones treballadores. 69

70 S oferirà serveis i programes destinats a identificar i promoure oportunitats per al manteniment i la generació d ocupació, així com per millorar la qualificació del personal. La promoció de la creació d ocupació, el desenvolupament econòmic local i el foment de la ocupació inclou els serveis i programes destinats a la generació d ocupació, la creació d activitat empresarial i la dinamització, i l impuls del desenvolupament econòmic local. S oferiran programes i serveis destinats a la generació d ocupació, a la creació d activitat empresarial i a la dinamització i a l impuls del desenvolupament econòmic local. El foment de l emprenedoria i de l autoocupació inclou els serveis i programes per fomentar les iniciatives empresarials mitjançant l economia social, el treball autònom o altres fórmules jurídiques. S oferiran serveis i els programes que facilitin la dinamització d iniciatives d autoocupació a partir de la diagnosi del mercat i d aquells nínxols innovadors i/o d oportunitat d ocupació que permetin l èxit dels projectes i una ocupació de qualitat. El foment de la mobilitat geogràfica Té per objectiu afavorir la mobilitat professional i formativa de les persones, millorar-ne les competències professionals i facilitar-los l accés als mercats de treball. S oferiran serveis i els programes per a afavorir la mobilitat professional i formativa de les persones, millorar-ne les competències professionals i facilitar-los l accés als mercats de treball. La prestació dels serveis ocupacionals es durà terme per oferir una resposta adequada a les necessitats identificades en les persones, les empreses, els territoris i els sectors productius. 70

71 Taula 13. Actuacions per àmbits i serveis ocupacionals,tipus de servei i tipus d actuació Tipus d'actuació Tipus de servei (Cartera comuna del SNE) Actuació Servei Programa Servei Comú Comú Pròpia Comú Orientació professional Orientació a les Oficines de Treball Acompanyament personalitat del desenvolupament de l'itinerari i el compliment del compromís d'activitat Assessorament i suport tècnic addicional a l'orientació Informació i assessorament a les Oficines de Treball Diagnòstic individualitzat i elaboració del perfil Accions d'orientació i acompanyament a la inserció Programa d'activa Accions de millora de l'atenció a persones en situació d'atur de llarga durada Espais de recerca de feina Orientació i formació per al sector agrari Programes Integrals Projecte Reempresa Orientació a joves universitaris Xarxa d'impulsors Accions d'acompanyament i inserció: Competències transversals Gestió de la col locació en el mercat de treball Comunicació de la contractació laboral Suport als processos de recol locació Informació i assessorament sobre contractació Servei de gestió d'ofertes de treball Programa Pròpia Intermediació laboral en Agències de col locació Qualificació professional Servei de reconeixement de l'experiència professional Servei Comú Control, seguiment i avaluació de la qualitat de la formació Inscripció i acreditació de centres i entitats de formació per a l'ocupació Manteniment i actualització del Compte Formació Detecció de necessitats formatives Programa Comú Programes de Formació i Inserció 71

72 Programa Pròpia Comú Pròpia Formació professional per a la reinserció Formació en TIC Acredita't Formació en el sector aeronàutic Accions formatives de certificats de professionalitat no finançades amb fons públics a Catalunya Programa Apren.cat Formació en el sector automoció Programa de formació amb compromís de contractació Formació professional per a l'ocupació (CIFO) Formació en el sector turístic Accions de formació d'oferta Formació de certificats de professionalitat Formació professional sectorial per a persones treballadores ocupades Formació professional transversal per a persones treballadores ocupades Programes de Noves oportunitats d'ocupació Foment de l'ocupació Llocs de treball als centres especials de treball (CET) Unitats de suport a l'activitat professional (USAP) Experiències professionals Ajuts a la contractació per Incentius a la contractació de persones en risc d'exclusió per part de les Empreses d'inserció Coordinació i suport tècnic Desplaçament de les persones joves inscrites a la Garantia Juvenil Programa d'inserció laboral a Empreses d'inserció per suport a les empreses d'inserció en la contractació de tècnics/ques d'acompanyament a la inserció i/o producció Projectes Singulars Programa Joves per l'ocupació Treball i formació Dispositiu de contractació per a la Renda Mínima d'inserció Treball i Formació - Renda Mínima d'inserció Renda Mínima d'inserció Serveis integrals d'orientació, acompanyament i suport a la inserció de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental Foment de la incorporació de persones en situació d'atur majors de 45 anys al mercat de treball 72

73 Promoció de la creació d'ocupació, el desenvolupament econòmic local i el foment de la contractació Agents d'ocupació i Desenvolupament Local Programa Programa Servei Programa Pròpia Comú Pròpia Comú Comú Pròpia Programa Fem ocupació per a joves Programa de suport i acompanyament a la planificació estratègica Projectes innovadors i experimentals Programa 30 Plus Tècnics per a la concertació territorial Postgrau desenvolupament local Projecte Treball a les 7 Comarques Projecte Treball als Barris Foment de l'emprenedoria i de l'autoocupació Capitalització per a les persones autònomes Mesures de foment del treball autònom i de l'economia social i cooperativa (Garantia Juvenil) Suport al programa ARACOOP Línia Capitalcoop Foment de les empreses cooperatives i societats laborals Programa Integral de Foment de l'emprenedoria Suport a l'autoocupació de persones majors de 45 anys Foment i promoció de cooperatives Programa de suport a la consolidació del treball autònom Foment de la mobilitat geogràfica Gestió dels instruments europeus per a la mobilitat Suport a la gestió de la mobilitat laboral Programes de formació o pràctiques en altres països EURES: La teva primera feina Intercanvis internacionals Formació en llengües estrangeres per a la mobilitat internacional 73

74 Modernització de l'administració Pública Servei Comú Sistema de Información de los Servicios Públicos de Empleo (SISPE) Programa Comú Pròpia Sistema de col laboració amb Agències de col locació Programa de Bones pràctiques Projectes de renovació de les Polítiques Actives d'ocupació Despesa del personal de les oficines de treball vinculat al pla de millora Portal Único de Empleo Sistema d'informació de la Garantia Juvenil Gestió, avaluació, control i publicitat Modernització 7. CARTA DE SERVEIS L article 17 de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, d'ordenació del Sistema d'ocupació i del Servei Públic d'ocupació de Catalunya indica que la Carta de serveis ha de contenir informació destinada a les persones i a les empreses sobre els drets que els assisteixen amb relació als serveis oferts pel Sistema d ocupació de Catalunya, així com els compromisos que adquireix el Servei Públic d Ocupació de Catalunya, en termes d eficàcia i qualitat en la prestació dels serveis, i els indicadors per a mesurarla. Tanmateix, l apartat 2 d aquest mateix article estableix que el Pla de desenvolupament de les polítiques d ocupació ha de concretar la carta de serveis d acord amb l objecte i els principis rectors de la Llei 13/2015. Per tant, d acord amb el termini establert, abans de la finalització del present Pla de desenvolupament de polítiques d ocupació, el Servei Públic d Ocupació de Catalunya ha de disposar de la Carta de Serveis del SOC. 8. CONCERTACIÓ TERRITORIAL L article 15 de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'ocupació de Catalunya, es refereix específicament a la concertació territorial i per a facilitar l encaix en el territori, la coordinació i la integració de les actuacions ocupacionals previstes en el Pla de desenvolupament de les polítiques d ocupació, el Servei Públic d Ocupació de Catalunya ha de promoure la concertació territorial amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya, les administracions locals i, si escau, les entitats representatives de cada territori. 74

75 A l apartat sisè d aquest mateix article s estableix que la concertació territorial ha de comprendre la diagnosi, la coordinació, la integració i la proposta de planificació. Així mateix, pot servir per gestionar o executar les polítiques d ocupació d acord amb els criteris que estableix el Pla de desenvolupament de les polítiques d ocupació vigent. Així mateix, l article 8.1 de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, estableix que les estratègies, els plans i els altres instruments de planificació territorial són el resultat de la concertació territorial entre els agents d un territori concret. En el moment d aprovació d aquest Pla de desenvolupament de les polítiques d ocupació encara no s ha publicat la normativa de desplegament de la concertació territorial que estableix la pròpia Llei 13/2015, del 9 de juliol. És per això que, un cop desplegat el marc regulador, s incorporarà com a annex a aquest Pla de desenvolupament de les polítiques d ocupació. 9. INSTRUMENTS OPERATIUS Els dos instruments operatius que descriu aquest capítol tenen com a objectiu comú la millora en el disseny, desenvolupament, resultat i impacte dels serveis i programes continguts en aquest PDPO. Aquests instruments són els sistemes d informació i el model d avaluació de les polítiques d ocupació. 9.1 Sistemes d informació Durant el període l evolució del sistema d informació del Servei Públic d Ocupació de Catalunya s ha de treballar un sistema d informació comú que permeti generar coneixement per a la millora de la planificació, gestió, seguiment, justificació i avaluació de les polítiques d ocupació de Catalunya, i que garanteixi la traçabilitat de les actuacions i l explotació intel ligent de les dades. D acord amb l article 10 de la Llei 1313/2015, del 9 de juliol, el Servei Públic d Ocupació de Catalunya és el responsable de la gestió del sistema d informació comú, que és l instrument tècnic que conté la informació relativa a les polítiques ocupacionals. En aquest sentit, el Servei Públic d Ocupació de Catalunya és la principal font d informació del sistema d informació comú però també la resta d entitats del sistema públic d ocupació han de nodrir-lo d informació útil. Per aquest motiu, el disseny del sistema d informació ha de preveure protocols d intercanvi de dades i ús comú de la informació, compatible amb d altres sistemes, i d acord amb una política de seguretat i accés a la informació. Actualment, el Servei Públic d Ocupació de Catalunya està avançant en aquesta línia amb l evolució de la Base de Dades d Integració (BDI 2.0), on s integra tota la informació d execució dels serveis i programes promoguts des del propi Servei Públic d Ocupació de Catalunya. Aquest fet ha permès posar les bases d un futur Business Intelligent amb l objecte de facilitar l explotació de la informació d una manera més àgil i segura, amb independència de les diferents aplicacions informàtiques de 75

76 gestió de les polítiques actives d ocupació. I el primer exemple d aquesta evolució és la posada en marxa en el 2017 dels anomenats Informes Territorials, on es pot accedir a la informació territorialitzada de l execució de les polítiques actives d ocupació, permetent la seva consulta a diferents nivells (per territoris, pel tipus de programa, per anys...) Així doncs, la visió holística de la gestió de les polítiques d ocupació a Catalunya que proporcionarà aquest instrument operatiu permetrà una millor adequació de les polítiques d ocupació a les necessitats de les persones, els sectors i els territoris. 9.2 Model d avaluació de les polítiques d ocupació El model d avaluació de les polítiques actives d ocupació en el període i en el marc d aquest PDPO es durà a terme mitjançant: a) L avaluació de la implementació del propi PDPO b) L avaluació dels serveis i programes que previstos en aquest PDPO, que s emmarquen en els serveis ocupacionals descrits en el capítol 6 i es concreten anualment en els annexos de programació c) L avaluació específica de serveis i programes que es concreten anualment en el annex del pla d avaluacions Avaluació de la implementació del propi PDPO L avaluació de la implementació del PDPO es durà a terme de manera quantitativa i es basarà en indicadors de realització que mesuraran cada un dels objectius del Pla. Els indicadors que s usaran per a l avaluació de cada un dels objectius són: 1. Objectiu 1. Avançar en la definició del model d orientació professional en el marc del Sistema d ocupació de Catalunya coherent amb el Sistema de formació i qualificació professionals de Catalunya (Llei 10/2015) Definició d un model d orientació professional en el marc del Sistema d ocupació de Catalunya SI/NO Existència d un Pla d implantació del model d orientació professional en el marc del Sistema d ocupació de Catalunya SI/NO 2. Objectiu 2. Impulsar l aplicació de la perspectiva de gènere de manera transversal en totes les actuacions desenvolupades o finançades pel Servei Públic d Ocupació de Catalunya. Realitzar un mínim de cinc accions de formació per any sobre la perspectiva de gènere per al personal del SOC i del sistema d ocupació de Catalunya. Incorporar mesures de conciliació i coresponsabilitat de la vida personal, familiar i laboral en les politiques actives d ocupació. SI/NO 76

77 3. Objectiu 3. Fomentar la participació en polítiques actives d ocupació de les persones més desfavorides. Aquest objectiu s avaluarà mitjançant: El PAPE, que dedica un objectiu estratègic als joves i un altre als col lectius de persones en situació d atur amb especials dificultats d inserció. Així mateix, mesura les actuacions per aquests col lectius de persones en diferents objectius estructurals. La primera avaluació del Programa Operatiu FSE de Catalunya: Persones perceptores de la Renda Mínima d Inserció 4. Objectiu 4. Seguir impulsant les actuacions adreçades a joves en el marc de la Garantia Juvenil. Pressupost destinat i executat a les actuacions adreçades a joves en el marc de la Garantia Juvenil i variació internanual en el període de vigència del Pla pel conjunt de Catalunya i per comarques i/o estratègies territorials. Nº de persones beneficiàries de les actuacions adreçades a joves i variació internanual en el període de vigència del Pla pel conjunt de Catalunya i per comarques i/o estratègies territorials. 5. Objectiu 5. Dissenyar i posar en marxa un nou model de prospecció de necessitats formatives i qualificació professionals que asseguri l ajust als requeriments dels sectors i territoris. Disposició del nou model de prospecció de necessitats formatives i qualificació professional SI/NO Posada en marxa del nou model de prospecció de necessitats formatives i qualificació professional SI/NO 6. Mantenir l esforç per promoure l emprenedoria Aquest objectiu s avaluarà mitjançant dos instruments: El PAPE, que dedica un dels seus objectius estratègics i un dels seus eixos a l avaluació de les actuacions d emprenedoria. La primera avaluació del Programa Operatiu FSE de Catalunya, que se centrarà en tres programes, un d ells el Catalunya Emprèn 20 Avaluació dels serveis i programes del PDPO L avaluació dels serveis i programes del PDPO es dura a terme seguint la metodologia que fixa el SEPE al PAPE i que consisteix en l establiment d un sistema d indicadors, dels valors llindar a aconseguir per a cada indicador, i del sistema d avaluació que determina el grau d assoliment del llindar de cada indicador a cada Comunitat Autònoma. 20 Veure Annex II Pla d avaluació 77

78 En particular, el PAPE estableix dos tipus d objectius a assolir per part de les Comunitats, els objectius estratègics i els objectius estructurals, que s estructuren en diversos indicadors o eixos, cadascun dels quals té un pes específic sobre el total diferent del de la resta d'indicadors o eixos. Els objectius estratègics se subdivideixen en 5 tipus, i els objectius estructurals en 6 Eixos, cadascun dels quals mesuren l eficàcia en la gestió de les polítiques en diferents àmbits, com ara joves, col lectius especialment afectats per l atur, formació, vinculació de polítiques actives i passives, emprenedoria, orientació, etc. Cadascun dels indicadors anteriors s'estructura, alhora, en diversos components i elements que constitueixen la base de càlcul per avaluar els objectius del PAPE, i que es realitza a partir de dades facilitades pel Ministerio de Empleo y Seguridad Social (MEYSS) i el SEPE, i les declarades per les pròpies Comunitats. Per altra banda, el SEPE estableix uns llindars mínims i màxims per a cada indicador/component, que són els valors a assolir, a partir dels quals avalua el grau de compliment de cada Comunitat mitjançant el càlcul dels valors normalitzats dels indicadors- i determina el criteri de distribució de fons. Aquesta distribució es basa, parcialment, en el grau de compliment d objectius de l any en curs i, parcialment, en el grau de compliment acumulat dels anys anteriors. Els pesos de cada component han variat des de l establiment del sistema i han anat concedint progressivament més pes al grau de compliment de l any en curs. Avaluació específica de serveis i programes (Pla d avaluacions) Aquesta avaluació es durà a terme seguint la metodologia fixada pel SOC en el seu model d avaluació. La funció d aquest model és arribar a generar evidència científica sobre les necessitats a cobrir, la implementació i l impacte de les polítiques actives d ocupació desenvolupades. Tanmateix, el desenvolupament del model d avaluació i, per tant de les possibilitats d avaluar uns serveis i programes o altres, està condicionat per: La disponibilitat d informació i, especialment, la integració de les diferents bases de dades. La existència d avaluacions ex ante dels serveis i programes. La realització d un seguiment i monitorització continuat dels serveis i programes. La possibilitat de realitzar avaluacions d impacte amb hipòtesis contrafactual. El SOC treballarà per la incorporació de nous indicadors en les avaluacions que permetin avançar en un model centrat en l anàlisi de l impacte de les polítiques d ocupació, en coherència amb els criteris d aquest PDPO. L avaluació específica de serveis i programes es concretarà anualment en els Plans d avaluació que figuren com a annex a aquest document. L annex II recull el Pla d avaluacions de

79 10. FONTS DE FINANÇAMENT Les fonts de finançament pel desenvolupament dels continguts previstos en el PDPO són: Recursos propis de la Generalitat de Catalunya Fons Social Europeu mitjançant: o El Programa Operatiu de FSE de Catalunya o El Programa Operatiu d ocupació juvenil Conferència sectorial d Afers laborals del Ministerio de Empleo y Seguridad Social El pressupost de cada un dels serveis i programes s indica en l annex de Programació anual del SOC. 11. CALENDARITZACIÓ La taula següent mostra l activitat programada pel SOC el 2017, i en alguns casos, fins a mitjans de Aquesta activitat està finançada majoritàriament amb pressupost corresponent a l any 2016 i, parcialment, amb pressupost de l any Taula 14. Activitat programada pel SOC ACTUACIÓ 1er trim. 2on trim. 3er trim. 4art trim. 1er trim. 2on trim. Cartera de serveis de Garantia Juvenil Xarxa d impulsors del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya 16/07/2017 Experiències professionals (Pràctiques joves beneficiaris del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya) 15/05/2017 Programes integrals anticipada /12/2017 Projecte Singulars 31/12/2017 Joves per a l'ocupació 31/03/2018 Fem ocupació pels joves 28/02/2018 Noves oportunitats 15/07/

80 Desenvolupament local Treball als Barris 31/12/2017 AODL, 7 comarques i Planificació estratègica 31/12/2017 Qualificació professional Forma i Insereix 31/10/2017 Formació amb compromís de contractació 31/10/2017 FOAP 31/10/2017 Acord Marc Sector Turisme i Hosteleria(*) 1/01/2017 Orientació professional i gestió de la col locació Espais de recerca de feina 31/10/2017 Accions d orientació i acompanyament a la inserció 31/10/2017 Agències de col locació 15/03/2018 Altres programes Treball i Formació (**) 30/01/2018 Programa 30 Plus 30/06/2018 Programes integrals persones treballadores desocupació llarga durada anticipada /03/2018 Projectes innovadors i experimentals 31/12/2017 (*) Hi ha actuacions que provenen de 2016 i acaben el setembre de 2017, hi ha un altre grup d actuacions que abasta tot el 2017, totes són licitacions de l Acord marc de la família d Hostaleria i Turisme. Hi ha un tercer grup d actuacions que s ha previst de setembre de 2017 fins a setembre de 2018 i que correspon a la família de Serveis socioculturals i a la comunitat. (**) Depenent de les accions, el programa finalitza entre el 31 de juliol de 2017 i el 30 de gener de

81 CODI PAPE 2017 PROGRAMACIÓ SOC 2017 versió: EIX PAPE 2017 PROGRAMES (convocatòries o altres) CAPÍTOL PRESSUPOST PRESSUPOST CS Fons propis 2017 CS Fons propis 2017 CS Fons propis 1 Orientació Programa de suport a l'orientació (64 persones) , , , ,05 0,10 0,10 0,00 1 Orientació Programa activació per a l'ocupació: SEGONA PRÒRROGA PLA OCUPACIÓ contractació tutors Capítol 1 de l'01/12/16 al 31/12/2017 (109 persones) , , , ,53 0,00 0,00 0,00 1 Orientació Accions d'orientació i acompanyament a la inserció (+ 3 M d'aturats de llarga durada) , ,00 0, , ,00 0,00 1 Orientació Consorci Barri de la Mina , ,00 0, , ,00 0,00 1 Orientació Convocatòria Agències de col locació 1 (+ 3,1 M aturats de llarga durada) , ,00 0, , ,00 0,00 1 Orientació Joves universitaris , ,00 0, , ,00 0,00 1 Orientació FUNDACIÓ CECOT INNOVACIÓ: Projecte REEMPRESA , ,00 0, , ,00 0,00 1 Orientació Conveni Unió de Pagesos , ,00 0, , ,00 0,00 TOTAL ORIENTACIÓ , ,68 0, , ,58 0, , ,10 0,00 3 Oport. ocupació Contractació serveis noves oportunitats (pluriennal 18 M ) , , , , , ,04 0,00 3 Oport. ocupació Ajuts contractació > 45 anys: atorgaments no tramitats i recursos , , , ,04 0,00 0,00 0,00 3 Oport. ocupació Ajuts contractació > 45 anys: , ,00 0, , ,00 0,00 3 Oport. ocupació CETS: A CONFIRMAR 4M 4 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 TOTAL OPORTUNITATS D'OCUPACIÓ PRESSUPOST 2017 Fonts de finançament COMPROMISOS ASSUMITS Fonts de finançament , ,04 0, , ,08 0, , ,96 0,00 5 Emprenedoria Programa de suport al desenvolupament local (AODL): nous i pròrroga , ,00 0, , ,00 0,00 5 Emprenedoria Programa de suport desenvolupament local (Planificació Estratègica) , ,00 0, , ,00 0,00 5 Emprenedoria Programa suport desenvolupament local (Treball 7 comarques) , ,00 0, , ,00 0,00 5 Emprenedoria Treball als barris: inserció, experienciació i contractes , ,00 0, , ,00 0,00 5 Emprenedoria Projectes Innovadors i Experimentals , ,00 0, , ,00 0,00 5 Emprenedoria 4 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 ROMANENTS PRODUITS Fonts de finançament 12. ANNEXOS El PDPO conté tres annexos, un dedicat a la programació anual del SOC, un altre al pla d avaluació de cada any i el tercer a les estratègies territorials Annex I. Programació anual del SOC 1. Metodologia de treball Proposta Per a la definició estratègica i programàtica de la Cartera de Programes del SOC per al 2017 el SOC ha aplicat la metodologia següent amb l objectiu d aconseguir con a resultat una Programació que doni resposta a les necessitats de la ciutadania, una dotació pressupostària adequada i una planificació concreta per al seu desplegament: Definició estratègica Confecció de la programació Programació pressupostària i planificació Definició de dels principis rectors Identificació d indicadors demogràfics i socials determinants en l àmbit de l ocupació Identificació dels públics objectius prioritaris de les polítiques públiques d ocupació per al 2017 Definició de l estratègia per a la programació 2017 Definició dels serveis ocupacionals (programes) objecte de convocatòria durant l exercici 2017 segons l estratègia i públics objectius identificats Assignació del pressupost disponible per al 2017 als serveis ocupacionals (programes) en funció dels públics objectius prioritaris identificats i dels serveis a oferir Planificació del llançament de les ordres i convocatòries necessàries per al desplegament del serveis ocupacionals (programes) i definició de properes passes Principis rectors i directrius estratègiques Cartera de programes del SOC Pressupost programació SOC Proposta 2. Definició estratègica Principis rectors Com a inici de l exercici de reflexió estratègica en van prendre els principis rectors als que s han d ajustar totes les entitats que integren el sistema d ocupació de Catalunya, d acord amb l article 3 de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'ocupació de Catalunya. Aquests principis són: 01 Igualtat d oportunitats, no-discriminació i cohesió social(art.3 lletra a) 08 Utilitat i impacte (art.3 lletra h) 02 Cohesió i reequilibri territorial (art.3 lletra b) 09 Complementarietat (art.3 lletra i) 03 Gratuïtat i universalitat (art.3 lletra c) 10 Participació (art.3 lletra j) 04 Activació (art.3 lletra d) 11 Traçabilitat (art.3 lletra k) 05 Coresponsabilitat (art.3 lletra e) 12 Proximitat (art.3 lletra l) 06 Adaptació i personalització (Flexibilitat) (art.3 lletra f) 13 Diversitat i atenció especialitzada (art.3 lletra m) 07 Cooperació i coordinació (art.3 lletra g) 4 81