Mallorca, 260 Àtic Barcelona Tel.: Fax:

Transcripción

1 Mallorca, 26 Àtic 88 Barcelona Tel.: Fax: ESTUDI DE NOVES OPORTUNITATS I JACIMENTS D OCUPACIÓ AL SECTOR DEL COMERÇ DE GIRONA Girona, març de 27

2 ÍNDEX 1. ANTECEDENTS I OBJECTIUS GENERALS DE L ESTUDI SUMARI DE CONTINGUTS DE L ESTUDI ANÀLISI DE L OFERTA COMERCIAL ANÀLISI DE LA DEMANDA I DELS HÀBITS DE CONSUM DIAGNOSI DEL SECTOR COMERCIAL I CONCLUSIONS... 18

3 1. ANTECEDENTS I OBJECTIUS GENERALS DE L ESTUDI Antecedents A la majoria de ciutats del nostre entorn -i Girona no és una excepció en aquest cas- l explosió demogràfica dels anys 6 s ha traduït avui en una explosió urbanística, i el fet més rellevant -des del punt de vista del comerç- ha estat la progressiva implantació de nous formats de distribució de grans dimensions a determinades àrees perifèriques dels municipis, en lloc d una implantació, proporcional a la població dels barris, de petits establiments detallistes de proximitat. Per una altra banda, l evolució general de l estil de vida de gran part de la població i la seva progressiva accessibilitat a un major nombre de vehicles i transports públics i a infraestructures viàries més eficients, han provocat canvis de conducta de compra que han afectat al comerç detallista tradicionalment situat a nuclis centrals del casc urbà de les poblacions. Aquests canvis de la demanda i de l entorn han fet que, progressivament, determinats establiments i/o sectors del comerç detallista tradicional tinguin un pes diferent a la cistella de la compra dels habitants del mateix municipi. El comerç que es troba integrat en la trama urbana de la població és, principalment, un comerç de proximitat, amb un abast geogràfic de clients limitat a àrees concretes de l entorn més proper del seu barri. Al casc urbà, també hi trobem zones que podem anomenar de centralitat on es troba un comerç especialitzat que atrau, a més a més, a un públic no resident al mateix barri. El que es troba a les noves àrees comercials perifèriques és majoritàriament un comerç de grans dimensions especialitzat per sectors (Decathlon, Troc, Mediamark...), amb un posicionament de marca molt definit i d abast geogràfic molt superior al del propi terme municipal. 2

4 Aquesta diferència d àmbit de clients, segurament ha estat la principal raó per la qual totes tres fórmules de comerç han pogut conviure fins l actualitat sense entrar en una competència absolutament frontal. Una altra qüestió és la implantació de grans o mitjanes superfícies d alimentació envasada i de quotidià no alimentari. Aquestes sí van entrar en competència amb els comerços tradicionals del mateix sector, excepte -de moment- pel que fa referència als productes frescos. No obstant, avui, fins i tot la influència dels grans establiments especialitzats (roba, esports, bricolatge...) s ha fet evident entre els petits detallistes d aquests mateixos sectors. Objectius d aquest estudi L estudi té com objectiu aportar informació suficient per tal que l Ajuntament de Girona pugui definir les estratègies a emprar al terme municipal, encaminades a generar nova activitat econòmica i més ocupació a dins del sector del comerç. En definitiva, es tracta de descobrir -mitjançant la implicació de tots els agents del territori, especialment dels mateixos comerciants- quins són els problemes que pateix el sector i quines són les oportunitats que hi ha per tal de trobar nous jaciments d ocupació. Això ha de partir necessàriament de l estudi de l oferta actual, de les seves característiques, tant quantitatives com qualitatives i de l estudi de les necessitats de la demanda, també des de les vessants quantitatives i qualitatives. De l anàlisi dels gaps entre oferta i demanda sorgirà la identificació de les oportunitats i la descoberta dels possibles jaciments de nova ocupació. 3

5 Mitjançant tècniques d anàlisi de gabinet i utilitzant totes les fonts disponibles públicament, més aquelles que l Ajuntament de Girona ens ha aportat, establirem una radiografia del sector i de la seva evolució. També, mitjançant la comunicació amb els comerciants completarem molts aspectes de caire qualitatiu i de descoberta de noves oportunitats i amb tècniques d investigació de mercats adreçades als clients del comerç, podrem descobrir altres aspectes i contrastar l opinió dels comerciants, apart de conèixer els hàbits de compra i consum dels clients del comerç gironí. Tot això ens permetrà disposar dels elements suficients per ajudar a l Ajuntament de Girona a dissenyar un model estratègic d actuació de cara a fomentar l ocupació en el sector del comerç. 4

6 2. SUMARI DE CONTINGUTS DE L ESTUDI A.1.- ANÀLISI DE L OFERTA COMERCIAL Quantificació de l oferta Per sectors comercials Per formats comercials i mida dels establiments Localització per barris i districtes Explotació de l IAE i mapificació de localització dels establiments Dèficits de servei i disfuncions per infra o sobredimensionament de l oferta, sector a sector. Balanç comercial A.2.- ANÀLISI DE LA DEMANDA I DELS HÀBITS DE CONSUM Enquesta d Hàbits de compra i consum i d Atractivitat Hàbits de compra i consum de la Demanda Capacitat de despesa dels consumidors Adequació entre oferta i demanda. A.3.- DIAGNOSI DEL SECTOR COMERCIAL Diagnosi del sector comercial Conclusions i Propostes 5

7 3. ANÀLISI DE L OFERTA COMERCIAL Introducció: l evolució del comerç a la ciutat de Girona Amb més de 2. establiments de comerç, la ciutat de Girona és una de les que tradicionalment ha tingut una major densitat d establiments per nombre d habitants i, naturalment, és el focus d atracció comercial més important de la pròpia comarca i de la província, on només algunes capitals de comarca com Puigcerdà, Figueres o Olot (i altres ciutat més petites com Palamós, Platja d Aro, Roses, Banyoles...) es troben a una distància prou gran i mantenen una superfície comercial prou important, com per constituir-se en centres de comerç que puguin evitar la majoria de fuites cap a la capital del Gironès i de la província. El comerç, conjuntament amb la resta de serveis (especialment els enfocats al turisme) i la restauració, conforma un dels puntals de creació d ocupació a la ciutat. No obstant, aquest puntal sembla que està perdent força per continuar assumint aquest rol. Mentre que al 1994 el 25,5% de les empreses i professionals de la ciutat es dedicaven al comerç, avui dia aquesta proporció ha disminuït en més de 5 punts i aquesta pèrdua de participació ha estat constant any rere any. ESTABLIMENTS D'EMPRESES DE COMERÇ AL DETALL PER BRANQUES D'ACTIVITAT (IAE) Serveis, llevat Professionals Comerç % Any Indústria Construcció comerç al detall i artistes al detall Total Comerç ,5% ,7% ,1% ,3% ,8% ,1% ,5% ,9% ,2% Elaboració pròpia a partir de dades de l Idescat 6

8 Malgrat això, encara el 2,2% de les empreses i professionals estaven empleats o treballaven directament en el comerç detallista a l any 22. Si ens fixem només en les xifres absolutes, la lectura no és tan alarmista. El nombre de comerços sembla créixer poc, malgrat patir molt els vaivens de l economia. Establiments de comerç Establiments de comerç Elaboració pròpia a partir de dades de l Idescat i del padró municipal Si prestem atenció al nombre d habitats per establiment, ens adonem que la proporció ha pujat. Hem passat de 37,3 habitants per establiments a 42,7. La qual cosa vol dir que avui hi ha menys establiments per a cada gironí o gironina. Any Establiments de comerç Població Hab/establ , , , , , ,7 Elaboració pròpia a partir de dades de l Idescat i del padró municipal 7

9 L oferta comercial a Girona. Principals eixos de comerç. Malgrat aquesta evolució aparentment negativa, Girona compta amb un comerç ric en varietat d oferta, tant adreçada a residents com a turistes i visitants, i ric en formats comercials, amb diferents zones clarament identificables, on podem trobar un autèntic Centre Comercial Urbà (o Centre Comercial a Cel Obert) que agrupa a un nombrós grup d empresaris independents de diferents sectors del comerç, diferents eixos comercials amb una important presència d establiments de comerç quotidià, equipaments comercials singulars com mercats municipals o mercats no sedentaris i fires, tots ells perfectament integrats en la trama urbana, i fins i tot altres formats que agrupen -a sota d edificis de característiques més aviat industrials i situats a la perifèria de la ciutat- grans superfícies especialitzades. Destaquen dos eixos molt actius i animats com són El Centre, que ha desenvolupat un autèntic Centre Comercial Urbà on l entorn històric de la ciutat (Barri Vell i El Mercadal) acompanya al client en les seves compres i L Eixample amb presència de les principals franquícies comercials i un important centre comercial, que es troba immers en un Pla de Dinamització. Aquests dos eixos actuen com a nuclis comercials de centralitat per a tot el municipi. A la resta de barris, en canvi, es desenvolupa un comerç de proximitat molt centrat en sectors de quotidià, sovint atomitzat, però que presta servei als residents de la seva àrea d influència més propera. Per últim, al marge de les àrees més urbanes, als accessos de la ciutat, s'han ubicat grans i mitjanes superfícies de perifèria especialitzades en esports, electrodomèstics, mobles, confecció, cuina, bricolatge hipermercats... (Decathlon, Troc, Mediamark...), concessionaris de cotxes i oci (cinemes, restaurants, complexos esportius...). 8

10 Aquestes àrees pertanyen als barris de Sant Ponç i la Zona Sud, ocupada pels Parcs comercials Sud i l'avellaneda Parc Comercial, a les àrees de Mas Gri i Mas Xirgu. De tant en tant, no obstant, trobem equipaments comercials singulars com El Mercat Municipal d Abastaments, que amb m 2 (416 m 2 de superfície de venda) i amb 66 llocs de venda interiors i altres 42 exteriors, fonamentalment de fruites, és el principal centre de distribució d aliment fresc. Hi ha altres mercats -en aquest cas no sedentaris- com El mercat a les Ribes del Ter i al Parc de la Devesa amb uns 2 paradistes. Més de 24 manifestacions comercials no sedentàries, com fires i mercadets ajuden a complementar l oferta del comerç sedentari de la ciutat. Altres àrees, no obstant, presenten una situació preocupant i demanen actuacions especials com és el cas de la zona del carrer Maçana, que ja disposa d un Pla d Actuació Especial del qual s estan desenvolupant les primeres fases. Àrea d actuació: Carrer Maçana - Girona 9

11 A la ciutat hi ha al voltant de 3 associacions de comerciants constituïdes, moltes d aquestes definides pel carrer on es troben els comerços dels seus integrants tot i que en dates especials actuen de forma conjunta, integrant-se en altres 4 o 5 d abast geogràfic més gran. Sant Ponç Centre Eixample Mas Xirgu Mas Gri Ajuntament de Girona. (UMAT) Unitat Municipal d Anàlisi Territorial. 25 1

12 Quantificació de l Oferta. GIRONA CIUTAT Girona disposa de m 2 repartits en activitats de tots els sectors i formats comercials. El major nombre d establiments correspon als sectors de Quotidià alimentari (549) i Equipament de la persona (465). Els sectors menys representats són els de Comerç Mixt i Automoció i carburants. Si analitzem la superfície en lloc del nombre d establiments, l Equipament de la llar és el primer sector per metres quadrats seguit de Quotidià alimentari. Els que menys superfície ocupen són, per ordre de menor a major, Quotidià no alimentari i Comerç Mixt. No obstant aquestes dades, per treure conclusions respecte a l equipament comercial de la ciutat haurem de comparar aquestes dimensions amb les mitjanes de Catalunya (veure taules). Així veiem que: En general, la participació o proporció que ocupa cada sector d oferta de comerç és equilibrada, molt semblant a les participacions a un hipotètic cistell de la compra familiar, que està representat per la mitjana general de Catalunya. Només s aprecien certs dèficits de participació en automoció i carburants i en comerç mixt (malgrat aquest dèficit pot estar contrarrestat per l excés de quotidià alimentari, doncs aquests dos sectors moltes vegades denominen la venda dels mateixos productes) i un molt lleuger excés de participació en Equipament de la persona i d Equipament de la Llar. 11

13 En altres paraules, l oferta comercial a Girona es troba molt equilibrada pel que fa a les proporcions normals de cadascun dels sectors (mix comercial) comercials i s assembla molt al que la demanda precisa. Si en lloc d analitzar la participació de cada sector en el cistell de l oferta analitzem el mercat de cada sector en termes de persones per superfície d oferta, el que observem és que Girona té un cert excés d oferta en tots els sectors, a excepció de comerç mixt, la qual cosa és perfectament normal en aquest cas, doncs hem de recordar que Girona té un àmbit d influència molt superior al de la pròpia ciutat i que té un caràcter marcadament turístic. Els sectors que presenten un major excés són Quotidià alimentari, Altres i Lleure i Cultura (que potser amaga un cert excés d articles com roba d esport ja que es troben enquadrats a dins d aquest sector i no a Equipament de la persona). La superfície mitjana dels establiments comercials de Girona és inferior a la mitjana en tres sectors: Lleure i cultura, Equipament de la Persona i Equipament de la llar, la qual cosa els pot restar competitivitat (especialment en Equipament de la llar que és un sector especialment intensiu en l ús de superfície), però és superior en la resta de sectors i en termes generals. Pel que respecta als formats comercials i, especialment, a dins del sector de quotidià alimentari, podem observar com hi ha una polarització caracteritzada pel fet que els equipaments tenen molt sovint una ubicació en locals de petites dimensions, però, no obstant, la major part de l oferta es troba en establiments mitjans i grans. Tot i que prop del 72% dels establiments de quotidià alimentari són de petites dimensions, el 56,36% de la superfície correspon a establiments de més de 4 m 2 i 12

14 més d una quarta part d aquesta superfície de quotidià alimentari (27,85%) es concentra en establiments d entre 2.5 m 2 i m 2. Pel que respecta a la generalitat dels sectors comercials, el 36,3% de la superfície comercial correspon a Mitjanes i Grans Superfícies comercials. Per una altra banda, pràcticament un 16% correspon a superfícies especialitzades de més de 1. m 2. 13

15 ANALISI DE L'OFERTA COMERCIAL GIRONA Nº Establiments SECTORS DE COMERÇ GIRONA GIRONA Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres TOTALES M 2 M 2 /Establiment Persones/M 2 SECTORS DE COMERÇ GIRONA GIRONA Quotidià No Alimentari 74,4 8,5 Quotidià Alimentari 136,7 1,2 Lleure i Cultura 92,5 3,8 Equipament de la Persona 19,5 1,8 Equipament de la Llar 23,9 1,1 Comerç Mixt 153,6 8, Automoció i Carburants 168,7 5,4 Altres 12,8 5, TOTALES 135,7,3 POBLACIÓ Sectors CATALUNYA GIRONA Dif. CAT-Girona % % Superfície Quotidià No Alimentari 3,88% 3,69%,18% Quotidià Alimentari 25,17% 25,19% -,2% Lleure i Cultura 5,58% 8,2% -2,61% Equipament de la Persona 13,18% 17,9% -3,91% Equipament de la Llar 25,3% 29,84% -4,81% Comerç Mixt 11,72% 3,92% 7,8% Automoció i Carburants 12,21% 5,83% 6,38% Altres 3,23% 6,24% -3,1% Total 1,% 1,% Sectors CATALUNYA GIRONA Dif. CAT-Girona Pers/superf. Pers/superf. Pers/superf. Quotidià No Alimentari 17,39 8,51 8,88 Quotidià Alimentari 2,68 1,25 1,43 Lleure i Cultura 12,6 3,83 8,23 Equipament de la Persona 5,11 1,84 3,27 Equipament de la Llar 2,69 1,5 1,64 Comerç Mixt 5,75 8,2-2,27 Automoció i Carburants 5,52 5,39,13 Altres 2,85 5,4 15,81 Sectors Superfície mitjana Superfície mitjana Dif. CAT-Girona Catalunya en m 2 GIRONA Super. mitjana en m 2 Quotidià No Alimentari 6, 74,36-14,36 Quotidià Alimentari 7, 136,72-66,72 Lleure i Cultura 121, 92,55 28,45 Equipament de la Persona 219, 19,49 19,51 Equipament de la Llar 251, 23,93 47,7 Comerç Mixt 62, 153,61-91,61 Automoció i Carburants 6, 168,67-18,67 Altres 73, 12,77-47,77 Total 114, ,25 14

16 ANALISI DE L'OFERTA COMERCIAL GIRONA PROPORCIÓ OFERTA PER SECTORS CATALUNYA % GIRONA % Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres 25 2 PERSONES PER M2 DE SUPERFÍCIE I PER SECTOR CATALUNYA Pers/superf. GIRONA Pers/superf Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres SUPERFÍCIE MITJANA ESTABLIMENTS PER SECTOR Superfície mitjana Catalunya en m2 Superfície mitjana GIRONA Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres 15

17 Tipus d'establiment Quotidià alimentari Nº % Establiments Superfície % Superfície Establiments de venda personalitzada de quotidià (< 8 m2) ,58% ,15% Autoservei < 15 m2 (> 8 m2) 91 16,37% ,6% Superservei entre 15 i 399 m2 45 8,9% ,88% Supermercat petit entre 4 i m2 12 2,16% ,11% Supermercat gran entre 1.3 i m2 3,54% ,69% Hipermercats petits de 2.5 a ,8% ,85% Hipermercats Mitjans de 5. a ,18% 6.6 8,71% Hipermercats grans igual o major de 1.,%,% Total 556 1% % No alimentari Nº Superfície Superfícies especialitzades > 1. m Especialitzats en venda personalitzada o assistida no quotidià < Quotidià No alimentari Total Establiments MEC i GEC Nº Superfície Gran establiment Comercial (> 1.3 m2) Mitjà Establiment comercial (> 6 i < 1.3 m2) Total Així, a priori, abans d analitzar els aspectes relatius a la demanda, podem concloure que, a Girona, l oferta comercial és suficient per atendre a les necessitats dels seus habitants en tots els sectors i fins i tot dels residents a altres zones properes a la ciutat i als visitants i turistes. No obstant, es detecta una situació molt polaritzada pel que respecta a la mida dels establiments, on comerços molt petits -fonamentalment dels barris més cèntrics- conviuen amb grans establiments especialitzats i grans i mitjanes superfícies que concentren una tercera part de tota l oferta comercial de la ciutat, en les zones més perifèriques. Tractament del municipi al PTSEC El PTSEC 26-29, entre altres aspectes, ens facilita dades sobre la diferència entre l oferta existent i la demanda (sobre dades de població de 25) per cadascun dels formats comercials i la possibilitat de creixement d aquests. Tot detallat per municipis i pel total comarca. Més concretament: 16

18 L Annex 1.1. estableix el dimensionament del creixement de mitjans establiments comercials en format supermercat. L Annex 1.2. estableix el dimensionament del creixement de mitjans establiments comercials en format d hipermercat. L Annex 1.3. estableix el dimensionament del creixement de mitjans establiments comercials en format de grans i mitjans establiments comercials de superfície de venda igual o superior a 1. m2, dedicats essencialment a: electrodomèstics i electrònica, equipament de la persona, lleure i cultura...). L Annex 1.4. estableix el dimensionament del creixement de mitjans establiments comercials en format gran magatzem i centre comercial. Aquesta informació es presenta detallada pels municipis que tenen la possibilitat de créixer. La suma dels totals municipals conforma el total de la comarca. L annex 2 presenta la relació de municipis que van obtenir la qualificació de zona turística als efectes de la Llei 8/24, de 23 de desembre d horaris comercials. L annex 3 presenta la Trama Urbana Consolidada (TUC) de determinats municipis (capitals de comarca, municipis de més de 25. habitants o assimilables per fluxos turístics). 17

19 Les taules que es presenten en les següents pàgines ens mostren a tall de resum el balanç entre l oferta i la demanda dels diferents formats comercials, tant a la comarca del Gironès com de la seva capital. Com podem observar a les taules, els formats comercials amb possibilitats de creixement al Gironès són: Supermercats, i Centres Comercials. Pel que fa al municipi de Girona aquest no presenta possibilitats de creixement en cap format comercial. Segons l annex 2 del PTSEC 26-29, Girona no és un municipi qualificat de zona turística als efectes de la Llei 8/24, de 23 de desembre d horaris comercials, tot que naturalment està identificada com capital de comarca. A efectes del PTSEC 26-29, la Trama Urbana Consolidada (TUC) ha estat definida com es mostra a continuació: 18

20 Trama Urbana Consolidada (TUC) de Girona 19

21 Supermercat OS CS GIRONA 57,484 - Comarca del GIRONÉS 7, OS=Oferta Supermercat - Demanda Supermercat. (Milions d'euros) CS=Creixement Supermercat (m 2 ) Hipermercats OH CH GIRONA -3,52 - Comarca del GIRONÉS -3, OH=Oferta Hipermercat - Demanda Hipermercat. (Milions d'euros) CH=Creixement Hipermercat (m 2 ) Equipament de la persona OE CEP GIRONA 5, Comarca del GIRONÉS 3,71 OE=Oferta Equipament persona - Demanda Equipament persona (Milions d'euros) CEP=Creixement Equipament persona (m 2 ) Electrodomèstics OEDE CEL GIRONA 2, Comarca del GIRONÉS 15,3457 OEDE=Oferta Electrodomèstics - Demanda Electrodomèstics. (Milions d'euros) CEL=Creixement Electrodomèstics (m 2 ) Lleure i cultura OLL CLC GIRONA -1, Comarca del GIRONÉS -2,444 OLL=Oferta Lleure i cultura - Demanda Lleure i cultura. (Milions d'euros) CLC=Creixement Lleure i cultura (m 2 ) Complement esportiu OES CES GIRONA 9, Comarca del GIRONÉS 11,878 OES=Oferta Complement esportiu - Demanda Complement esportiu. (Milions d'euros) CES=Creixement Complement esportiu (m 2 ) Grans magatzems OG CGM Comarques gironines -71,297 OG=Oferta Grans magatzems - Demanda Grans magatzems. (Milions d'euros) CGM=Creixement Grans magatzems (m 2 ) Centre comercial OCC CCC Comarques gironines -11, OCC=Oferta Centre comercial - Demanda Centre comercial (Milions d'euros) CCC=Creixement Centre comercial (m 2 ) 2

22 Sectors, formats i mida dels establiments. Localització per barris i districtes. Eixample, Devesa Mercadal, Sant Narcís i Barri Vell són els barris que tenen més superfície comercial agregada (entre tots ells pràcticament sumen el 7%) i aquests mateixos barris, menys Sant Narcís, són els que tenen més nombre d establiments (entre tots tres: 62% del total de Girona). Barris Superfície % Barris Nº Establiments % EIXAMPLE ,12% EIXAMPLE ,49% DEVESA - MERCADAL ,33% DEVESA - MERCADAL ,63% SANT NARCIS ,57% BARRI VELL ,89% BARRI VELL ,48% LA RODONA 152 6,92% PALAU ,5% SANTA EUGÈNIA 142 6,47% SANTA EUGÈNIA ,5% SANT NARCIS 117 5,33% LA RODONA ,91% PALAU 82 3,74% SANT PONÇ DOLMENY ,87% SANT PONÇ DOLMENY 62 2,82% CARME - V. ALEGRE ,27% DISEMINAT 55 2,51% DISEMINAT ,72% CARME - V. ALEGRE 43 1,96% MONTILIVI ,71% P. MAJOR CAMPDORA 42 1,91% FONT DE LA POLVORA ,18% MONTILIVI 4 1,82% G. SABAT TAIALA ,3% G. SABAT TAIALA 25 1,14% P. MAJOR CAMPDORA 2.877,97% CASERNES 23 1,5% CASERNES 2.342,79% FONT DE LA POLVORA 21,96% MONTJUIC 1.17,34% MONTJUIC 11,5% VILA ROJA 57,19% VILA ROJA 1,46% PEDRET 497,17% CAN GIBERT 5,23% SANT DANIEL 468,16% SANT DANIEL 3,14% CAN GIBERT 345,12% PEDRET 1,5% GIRONA ,% GIRONA ,% Aquestes dades ja ens permeten detectar que la major part del comerç detallista tradicional es troba concentrat en tres barris: Eixample, Devesa Mercadal, i Barri Vell i que per tant conformen la centralitat del comerç de Girona. Malgrat això, si ens fixem en les superfícies mitjanes de cada barri, ens adonarem que Barri Vell i Devesa Mercadal tenen superfícies que es troben per sota de la mitjana de Girona (135,75 m 2 ) i que els que tenen els establiments més grans són aquells que es troben a les àrees més perifèriques de la ciutat, a excepció d Eixample, la mitjana del qual és de més de 15 m 2 per establiment. 21

23 Barris Superfície mtjana PEDRET 497, SANT NARCIS 294,62 PALAU 219,99 FONT DE LA POLVORA 167,48 CARME - V. ALEGRE 157,14 SANT DANIEL 156, EIXAMPLE 15,47 SANT PONÇ DOLMENY 137,89 MONTILIVI 127,65 SANTA EUGÈNIA 126,99 G. SABAT TAIALA 122,6 DEVESA - MERCADAL 116,95 CASERNES 11,83 LA RODONA 96,2 DISEMINAT 92,98 MONTJUIC 92,45 BARRI VELL 73,93 CAN GIBERT 69, P. MAJOR CAMPDORA 68,5 VILA ROJA 57, GIRONA 135,75 Pedret, Sant Narcís i Palau presenten establiments de superfícies molt grans i en alguns casos, com a Pedret, absolutament especialitzats i pràcticament aïllats. Sant Narcís i La Rodona, ja ho veurem més endavant, tenen característiques que ens permeten considerar-los eixos comercials de certa importància. Can Gibert, Vila Roja i Montjuïc són els barris que presenten un equipament comercial més deficient en tots els sentits. Hi ha poca oferta, en pocs establiments que, a més a més, són de mida petita. 22

24 Barris Superfície % Nº Establiments % Superfície mtjana Població % Persones per m2 BARRI VELL ,48% ,89% 73, %,19 CAN GIBERT 345,12% 5,23% 69, 2.5 2% 5,94 CARME - V. ALEGRE ,27% 43 1,96% 157, %,5 CASERNES 2.342,79% 23 1,5% 11, % 1,28 DEVESA - MERCADAL ,33% ,63% 116, %,16 EIXAMPLE ,12% ,49% 15, %,11 FONT DE LA POLVORA ,18% 21,96% 167, %,61 G. SABAT TAIALA ,3% 25 1,14% 122, % 1,37 LA RODONA ,91% 152 6,92% 96, %,42 MONTILIVI ,71% 4 1,82% 127, %,93 MONTJUIC 1.17,34% 11,5% 92, % 2,59 PALAU ,5% 82 3,74% 219, %,63 PEDRET 497,17% 1,5% 497, 653 1% 1,31 P. MAJOR CAMPDORA 2.877,97% 42 1,91% 68,5 3. 3% 1,4 SANT DANIEL 468,16% 3,14% 156, 661 1% 1,41 SANT NARCIS ,57% 117 5,33% 294, %,23 SANT PONÇ DOLMENY ,87% 62 2,82% 137, %,52 SANTA EUGÈNIA ,5% 142 6,47% 126, %,74 VILA ROJA 57,19% 1,46% 57, % 2,46 DISEMINAT ,72% 55 2,51% 92,98 %, GIRONA ,% ,% 135, ,%,31 Resum de dades per barris i variables d anàlisi BARRI VELL Amb un 11,89% de les botigues de Girona, el Barri Vell només té només un 6,48% de la superfície comercial, donades les reduïdes dimensions físiques de la majoria dels establiments. La qual cosa no és d estranyar, tenint en compte que el barri Vell és el nucli històric de la ciutat amb un disseny de trama propi de l Edat Mitjana i d èpoques anteriors. No obstant això, aquest barri presenta un únic establiment singular de Quotidià Alimentari de m 2. Aquest barri conforma juntament amb part de Devesa-Mercadal i Eixample el que els gironins entenen pel Centre (segons hem pogut comprovar a les enquestes de les que parlarem al capítol següent) amb els que constitueix una clara centralitat comercial. Així dóna servei de comerç de proximitat als seus residents (un 4% de la població de Girona) i de comerç de centralitat als residents d altres barris i de fora de la ciutat. Barri Superfície % Nº Establiments % Superfície mtjana Població % Persones per m2 BARRI VELL ,48% ,89% 73, %,19 23

25 Els establiments que són comparativament més petits són els de Lleure i Cultura, Equipament de la llar i Equipament de la persona. La proporció entre sectors (mix comercial) està bastant equilibrada, tot i que hi ha una proporció elevada d Equipament de la persona i Lleure i Cultura i inferior a les mitjanes de Catalunya per a la resta de sectors. Si analitzem el mercat de cada sector (persones per superfície), observem que el Barri Vell té una situació pràcticament calcada de la genèrica per a tota la ciutat: excés d oferta en tots els sectors, menys en comerç mixt i automoció i carburants on hi ha un cert dèficit (en aquest cas, no és estrany: al barri Vell quasi no hi ha possibilitats de circular en cotxe). També en aquest cas, hem de recordar que el comerç de centralitat de Girona té un àmbit d influència superior al del propi barri i al de la pròpia ciutat i que aquest barri és el que té un caràcter més marcadament turístic per l entorn històric en el que es troba emmarcat. 24

26 ANALISI DE L'OFERTA COMERCIAL BARRI VELL Nº Establiments SECTORS DE COMERÇ BARRI VELL BARRI VELL Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres TOTALES M 2 M 2 /Establiment Persones/M 2 SECTORS DE COMERÇ BARRI VELL BARRI VELL Quotidià No Alimentari 48,8 4,1 Quotidià Alimentari 116,9,9 Lleure i Cultura 6,7 1,5 Equipament de la Persona 7,2,6 Equipament de la Llar 81,8,8 Comerç Mixt 47,2 7, Automoció i Carburants 68, 13,3 Altres 36,4 14,2 TOTALES 73,9,2 POBLACIÓ BARRI Sectors CATALUNYA BARRI VELL Dif. CAT-Barri % % Superfície Quotidià No Alimentari 3,88% 4,56% -,68% Quotidià Alimentari 25,17% 21,2% 3,97% Lleure i Cultura 5,58% 12,9% -7,32% Equipament de la Persona 13,18% 33,47% -2,29% Equipament de la Llar 25,3% 22,45% 2,57% Comerç Mixt 11,72% 2,69% 9,3% Automoció i Carburants 12,21% 1,41% 1,8% Altres 3,23% 1,32% 1,91% Total 1,% 1,% Sectors CATALUNYA BARRI VELL Dif. CAT-Barri Pers/superf. Pers/superf. Pers/superf. Quotidià No Alimentari 17,39 4,13 13,26 Quotidià Alimentari 2,68,89 1,79 Lleure i Cultura 12,6 1,46 1,61 Equipament de la Persona 5,11,56 4,55 Equipament de la Llar 2,69,84 1,86 Comerç Mixt 5,75 6,99-1,24 Automoció i Carburants 5,52 13,33-7,81 Altres 2,85 14,22 6,63 Sectors Superfície mitjana Superfície mitjana Dif. CAT-Barri Catalunya en m 2 BARRI VELL Super. mitjana en m 2 Quotidià No Alimentari 6, 48,83 11,17 Quotidià Alimentari 7, 116,86-46,86 Lleure i Cultura 121, 6,73 6,27 Equipament de la Persona 219, 7,21 148,79 Equipament de la Llar 251, 81,75 169,25 Comerç Mixt 62, 47,18 14,82 Automoció i Carburants 6, 68, -8, Altres 73, 36,43 36,57 Total 114,5 74 4,57 25

27 ANALISI DE L'OFERTA COMERCIAL BARRI VELL PROPORCIÓ OFERTA PER SECTORS CATALUNYA % BARRI VELL % Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres 25 2 PERSONES PER M2 DE SUPERFÍCIE I PER SECTOR CATALUNYA Pers/superf. BARRI VELL Pers/superf Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres SUPERFÍCIE MITJANA ESTABLIMENTS PER SECTOR Superfície mitjana Catalunya en m2 Superfície mitjana BARRI VELL Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres 26

28 DEVESA MERCADAL Aquest és el segon dels tres barris que conformen la centralitat comercial de la ciutat. Devesa Mercadal, compta amb el 14,33% de la superfície comercial de la ciutat i un 16,63% dels establiments amb els que dóna servei a una població que no supera el 7% de Girona i, com en el cas anterior, a una clientela molt nodrida de visitants. Barri Superfície % Nº Establiments % Superfície mtjana Població % Persones per m2 DEVESA - MERCADAL ,33% ,63% 116, %,16 També en aquest cas la participació de cada sector (mix comercial) és bastant equilibrada respecte a les mitjanes de Catalunya i el mercat del propi barri -en termes de persones per superfície d oferta- és clarament insuficient en tots els sectors (recordem que aquest barri forma part de l àrea de comerç central, la qual cosa explica aquest fet) o, dit d una altra forma, la seva oferta dóna servei a una població que excedeix dels límits geogràfics del propi barri. No hi ha dèficit en cap dels sectors comercials. En quant a la superfície mitjana per establiment i sector, podem concloure el mateix que a Barri Vell: les dimensions mitjanes dels establiments són inferiors en els sectors Lleure i Cultura, Equipament de la Persona i Equipament de la Llar. No obstant això, ens trobem dos establiments singulars de m 2 i 2.1 m 2 Equipament de la Llar i altres dos de m 2 i 3.86 m 2 de Quotidià alimentari. 27

29 ANALISI DE L'OFERTA COMERCIAL DEVESA - MERCADAL Nº Establiments SECTORS DE COMERÇ DEVESA - MERCADAL DEVESA - MERCADAL Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres TOTALES M 2 M 2 /Establiment Persones/M 2 SECTORS DE COMERÇ DEVESA - MERCADAL DEVESA - MERCADAL Quotidià No Alimentari 73,5 3,5 Quotidià Alimentari 164,4,6 Lleure i Cultura 85, 1,4 Equipament de la Persona 9,5,6 Equipament de la Llar 167,1,6 Comerç Mixt 143,2 5,1 Automoció i Carburants 117,2 4,4 Altres 8,2 6,4 TOTALES 116,9,2 POBLACIÓ BARRI Sectors CATALUNYA DEVESA - MERCADAL Dif. CAT-Barri % % Superfície Quotidià No Alimentari 3,88% 4,48% -,6% Quotidià Alimentari 25,17% 25,42% -,25% Lleure i Cultura 5,58% 1,75% -5,16% Equipament de la Persona 13,18% 25,66% -12,47% Equipament de la Llar 25,3% 24,66%,36% Comerç Mixt 11,72% 3,2% 8,7% Automoció i Carburants 12,21% 3,57% 8,65% Altres 3,23% 2,44%,79% Total 1,% 1,% Sectors CATALUNYA DEVESA - MERCADAL Dif. CAT-Barri Pers/superf. Pers/superf. Pers/superf. Quotidià No Alimentari 17,39 3,47 13,92 Quotidià Alimentari 2,68,61 2,7 Lleure i Cultura 12,6 1,44 1,62 Equipament de la Persona 5,11,61 4,51 Equipament de la Llar 2,69,63 2,6 Comerç Mixt 5,75 5,14,61 Automoció i Carburants 5,52 4,35 1,17 Altres 2,85 6,35 14,5 Sectors Superfície mitjana Superfície mitjana Dif. CAT-Barri Catalunya en m 2 DEVESA - MERCADAL Super. mitjana en m 2 Quotidià No Alimentari 6, 73,54-13,54 Quotidià Alimentari 7, 164,41-94,41 Lleure i Cultura 121, 84,96 36,4 Equipament de la Persona 219, 9,5 128,5 Equipament de la Llar 251, 167,11 83,89 Comerç Mixt 62, 143,22-81,22 Automoció i Carburants 6, 117,15-57,15 Altres 73, 8,23-7,23 Total 114, ,45 28

30 ANALISI DE L'OFERTA COMERCIAL DEVESA - MERCADAL PROPORCIÓ OFERTA PER SECTORS CATALUNYA % DEVESA - MERCADAL % Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres 25 2 PERSONES PER M2 DE SUPERFÍCIE I PER SECTOR CATALUNYA Pers/superf. DEVESA - MERCADAL Pers/superf Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres SUPERFÍCIE MITJANA ESTABLIMENTS PER SECTOR Superfície mitjana Catalunya en m2 Superfície mitjana DEVESA - MERCADAL Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres 29

31 EIXAMPLE Dels tres barris que són percebuts com Centre, l Eixample és el que té un cistell d oferta de compra més equilibrat. En altres paraules, és el que té una participació o proporció de cada sector (mix comercial) més semblant a la de la mitjana de Catalunya. Barri Superfície % Nº Establiments % Superfície mtjana Població % Persones per m2 EIXAMPLE ,12% ,49% 15, %,11 Les conclusions per a la variable que analitza el mercat per sector -persones per m 2 - són idèntiques als altres dos barris que hem denominat de centralitat: l oferta supera en molt les necessitats de la demanda del propi barri (que és només un 13% de la població de Girona). També en aquest cas, podem dir que no hi ha dèficit en cap sector. La gran diferència entre Eixample i els altres dos barris és que la seva superfície comercial és molt més elevada en termes agregats i també de mitjana per establiment. A més a més, supera a la mitjana de Catalunya (114,5 m 2 ) i a la de la ciutat (135,75 m 2 ). Per una altra banda, també té un nombre d establiments molt elevat, tant que només aquest barri aplega més d una tercera part de tot el comerç gironí (33,49%). No és estrany si tenim en consideració que al barri hi ha 6 establiments singulars d Equipament de la Llar de les següents superfícies: 1., 1.18, 1.229, 1.25, i m 2, 4 establiments singulars d Equipament de la Persona de: 1.23, 1.189, i m 2, 3 establiments singulars de Quotidià 3

32 Alimentari de: 2.13, i 6.6 m 2, 1 establiment singular de Lleure i Cultura de m 2 i un establiment singular de Comerç Mixt de m 2. 31

33 ANALISI DE L'OFERTA COMERCIAL EIXAMPLE Nº Establiments SECTORS DE COMERÇ EIXAMPLE EIXAMPLE Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres TOTALES M 2 M 2 /Establiment Persones/M 2 SECTORS DE COMERÇ EIXAMPLE EIXAMPLE Quotidià No Alimentari 62,3 4,3 Quotidià Alimentari 135,3,5 Lleure i Cultura 99,3 1,4 Equipament de la Persona 15,9,5 Equipament de la Llar 213,5,4 Comerç Mixt 25,8 3,4 Automoció i Carburants 178,9 2,2 Altres 146,7 2,2 TOTALES 15,5,1 POBLACIÓ BARRI Sectors CATALUNYA EIXAMPLE Dif. CAT-Barri % % Superfície Quotidià No Alimentari 3,88% 2,65% 1,23% Quotidià Alimentari 25,17% 21,78% 3,39% Lleure i Cultura 5,58% 8,35% -2,76% Equipament de la Persona 13,18% 23,75% -1,56% Equipament de la Llar 25,3% 29,92% -4,89% Comerç Mixt 11,72% 3,35% 8,37% Automoció i Carburants 12,21% 5,18% 7,4% Altres 3,23% 5,4% -1,81% Total 1,% 1,% Sectors CATALUNYA EIXAMPLE Dif. CAT-Barri Pers/superf. Pers/superf. Pers/superf. Quotidià No Alimentari 17,39 4,28 13,11 Quotidià Alimentari 2,68,52 2,16 Lleure i Cultura 12,6 1,36 1,71 Equipament de la Persona 5,11,48 4,63 Equipament de la Llar 2,69,38 2,31 Comerç Mixt 5,75 3,39 2,36 Automoció i Carburants 5,52 2,19 3,33 Altres 2,85 2,25 18,6 Sectors Superfície mitjana Superfície mitjana Dif. CAT-Barri Catalunya en m 2 EIXAMPLE Super. mitjana en m 2 Quotidià No Alimentari 6, 62,32-2,32 Quotidià Alimentari 7, 135,3-65,3 Lleure i Cultura 121, 99,27 21,73 Equipament de la Persona 219, 15,93 68,7 Equipament de la Llar 251, 213,47 37,53 Comerç Mixt 62, 25,78-143,78 Automoció i Carburants 6, 178,91-118,91 Altres 73, 146,74-73,74 Total 114, ,97 32

34 ANALISI DE L'OFERTA COMERCIAL EIXAMPLE PROPORCIÓ OFERTA PER SECTORS CATALUNYA % EIXAMPLE % Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres 25 2 PERSONES PER M2 DE SUPERFÍCIE I PER SECTOR CATALUNYA Pers/superf. EIXAMPLE Pers/superf Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres SUPERFÍCIE MITJANA ESTABLIMENTS PER SECTOR Superfície mitjana Catalunya en m2 Superfície mitjana EIXAMPLE Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres 33

35 LA RODONA Hem seleccionat aquest barri en quart lloc, perquè les seves característiques el fan compartir gairebé tots els trets que reconeixíem als tres barris anteriors (Barri Vell, Devesa-Mercadal i Eixample), excepte, potser per la seva ubicació marginal respecte al centre. De fet, considerem que conforma un eix o espai comercial d importància, prou a prop de la centralitat comercial de Girona que segons com es podria considerar com una part més d aquesta o, en funció de les dinàmiques comercials de la seva població, com un eix o espai comercial de centralitat de barri. Amb 152 establiments (6,92% de Girona) i el 4,91% de la superfície dóna servei a un 7% de la població. Barri Superfície % Nº Establiments % Superfície mtjana Població % Persones per m2 LA RODONA ,91% 152 6,92% 96, % 63,83 El primer fet destacat és que es tracta d una zona molt equilibrada pel que fa a les proporcions o mix comercial de cada sector i que la demanda dels residents no pot equilibrar el volum d oferta present al barri, com en els tres barris anteriors. Només presenta un cert dèficit en el sector d'automoció i carburants. També com en casos anteriors (excepte Eixample), les superfícies mitjanes dels establiments, especialment de Lleure i Cultura, Equipament de la Llar i de la Persona són menors que la mitjana de Catalunya Com en casos anteriors, ens trobem amb establiments singulars que trenquen la norma. A La Rodona hi ha un establiment de Quotidià Alimentari de 91 m 2 i un altre d Equipament de la Llar de 1.71 m 2. 34

36 ANALISI DE L'OFERTA COMERCIAL LA RODONA Nº Establiments SECTORS DE COMERÇ LA RODONA LA RODONA Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres TOTALES M 2 M 2 /Establiment Persones/M 2 SECTORS DE COMERÇ LA RODONA LA RODONA Quotidià No Alimentari 75,3 8,2 Quotidià Alimentari 83,9 1,4 Lleure i Cultura 75, 5,8 Equipament de la Persona 94,6 4,1 Equipament de la Llar 133,2 1,2 Comerç Mixt 142,4 6,2 Automoció i Carburants 75, 16,4 Altres 55,8 11, TOTALES 96,2,4 POBLACIÓ BARRI Sectors CATALUNYA LA RODONA Dif. CAT-Barri % % Superfície Quotidià No Alimentari 3,88% 5,15% -1,27% Quotidià Alimentari 25,17% 3,42% -5,26% Lleure i Cultura 5,58% 7,18% -1,6% Equipament de la Persona 13,18% 1,35% 2,83% Equipament de la Llar 25,3% 33,7% -8,67% Comerç Mixt 11,72% 6,82% 4,9% Automoció i Carburants 12,21% 2,56% 9,65% Altres 3,23% 3,82% -,58% Total 1,% 1,% Sectors CATALUNYA LA RODONA Dif. CAT-Barri Pers/superf. Pers/superf. Pers/superf. Quotidià No Alimentari 17,39 8,16 9,23 Quotidià Alimentari 2,68 1,38 1,3 Lleure i Cultura 12,6 5,85 6,22 Equipament de la Persona 5,11 4,6 1,5 Equipament de la Llar 2,69 1,25 1,45 Comerç Mixt 5,75 6,16 -,41 Automoció i Carburants 5,52 16,38-1,86 Altres 2,85 11,1 9,84 Sectors Superfície mitjana Superfície mitjana Dif. CAT-Barri Catalunya en m 2 LA RODONA Super. mitjana en m 2 Quotidià No Alimentari 6, 75,3-15,3 Quotidià Alimentari 7, 83,94-13,94 Lleure i Cultura 121, 75, 46, Equipament de la Persona 219, 94,56 124,44 Equipament de la Llar 251, 133,19 117,81 Comerç Mixt 62, 142,43-8,43 Automoció i Carburants 6, 75, -15, Altres 73, 55,8 17,2 Total 114, ,3 35

37 Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar ComerçMixt Automoció i Carburants Altres CONSULTORIA ANALISI DE L'OFERTA COMERCIAL LA RODONA PROPORCIÓ OFERTA PER SECTORS CATALUNYA % LA RODONA % Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres PERSONES PER M2 DE SUPERFÍCIE I PER SECTOR CATALUNYA Pers/superf. LA RODONA Pers/superf. SUPERFÍCIE MITJANA ESTABLIMENTS PER SECTOR Superfície mitjana Catalunya en m2 3 Superfície mitjana LA RODONA Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres 36

38 SANT NARCÍS Sant Narcís és l únic dels barris analitzats que té un comerç equilibrat pel que fa al seu mix comercial i en quant al volum d oferta, suficient per atendre a la seva població. Donades aquestes característiques i com que no es troba en la zona central del casc urbà de Girona o a prop d aquesta, el considerem un eix o espai comercial amb centralitat de barri o, fins i tot, amb centralitat perifèrica (en funció de l origen dels compradors). Amb 117 establiments (5,33% de Girona) i el 11,57% de la superfície dóna servei a un 8% de la població. Barri Superfície % Nº Establiments % Superfície mtjana Població % Persones per m2 SANT NARCIS ,57% 117 5,33% 294, %,23 També en aquest cas, es tracta d una zona bastant equilibrada pel que fa a les proporcions de cada sector o mix comercial. La demanda dels residents supera i quasi equilibra totalment el volum d oferta, excepte en Automoció i carburants i Altres, sectors on l oferta supera àmpliament a la demanda. Només presenta un cert dèficit en el sector d Equipament de la Persona. Quotidià No Alimentari es troba en equilibri i la resta de sectors presenten superàvit. També com en casos anteriors (excepte Eixample), les superfícies mitjanes d alguns establiments, especialment de Lleure i Cultura, Equipament de la Persona són menors que la mitjana de Catalunya També aquí, ens trobem amb establiments singulars. 37

39 Comerç Mixt: 93 m 2 i 1.4 m 2 Quotidià Alimentari: 991 m 2 i m 2 ; Automoció i Carburants: m 2 Equipament de la Llar: m 2, m 2 i m 2 38

40 ANALISI DE L'OFERTA COMERCIAL SANT NARCIS Nº Establiments SECTORS DE COMERÇ SANT NARCIS SANT NARCIS Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres TOTALES M 2 M 2 /Establiment Persones/M 2 SECTORS DE COMERÇ SANT NARCIS SANT NARCIS Quotidià No Alimentari 112, 17,5 Quotidià Alimentari 168,4 1,4 Lleure i Cultura 95,6 1,3 Equipament de la Persona 115,2 7,6 Equipament de la Llar 763,5,5 Comerç Mixt 313,6 2,8 Automoció i Carburants 435,3 1,5 Altres 151,4 2,5 TOTALES 294,6, Sectors CATALUNYA SANT NARCIS Dif. CAT-Barri % % Superfície Quotidià No Alimentari 3,88% 1,3% 2,58% Quotidià Alimentari 25,17% 16,61% 8,56% Lleure i Cultura 5,58% 2,22% 3,37% Equipament de la Persona 13,18% 3,1% 1,17% Equipament de la Llar 25,3% 44,3% -19,27% Comerç Mixt 11,72% 8,19% 3,53% Automoció i Carburants 12,21% 15,15% -2,94% Altres 3,23% 9,22% -5,99% Total 1,% 1,% Sectors CATALUNYA SANT NARCIS Dif. CAT-Barri Pers/superf. Pers/superf. Pers/superf. Quotidià No Alimentari 17,39 17,53 -,14 Quotidià Alimentari 2,68 1,37 1,31 Lleure i Cultura 12,6 1,27 1,8 Equipament de la Persona 5,11 7,57-2,46 Equipament de la Llar 2,69,51 2,18 Comerç Mixt 5,75 2,78 2,97 Automoció i Carburants 5,52 1,5 4,1 Altres 2,85 2,47 18,38 Sectors Superfície mitjana Superfície mitjana Dif. CAT-Barri Catalunya en m 2 SANT NARCIS Super. mitjana en m 2 Quotidià No Alimentari 6, 112, -52, Quotidià Alimentari 7, 168,41-98,41 Lleure i Cultura 121, 95,63 25,38 Equipament de la Persona 219, 115,22 13,78 Equipament de la Llar 251, 763,5-512,5 Comerç Mixt 62, 313,56-251,56 Automoció i Carburants 6, 435,33-375,33 Altres 73, 151,38-78,38 Total 114, ,12 39

41 Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres CONSULTORIA ANALISI DE L'OFERTA COMERCIAL SANT NARCIS PROPORCIÓ OFERTA PER SECTORS CATALUNYA % SANT NARCIS % 1 Quotidià No Alimentari Quotidià Alimentari Lleure i Cultura Equipament de la Persona Equipament de la Llar Comerç Mixt Automoció i Carburants Altres PERSONES PER M2 DE SUPERFÍCIE I PER SECTOR CATALUNYA Pers/superf. SANT NARCIS Pers/superf Quotidià No Alimentari SUPERFÍCIE MITJANA ESTABLIMENTS PER SECTOR Superfície mitjana Catalunya en m2 Superfície mitjana SANT NARCIS Quotidià Lleure i Cultura Equipament de Equipament de Comerç Mixt Automoció i Altres Alimentari la Persona la Llar Carburants 4

42 LA RESTA DE BARRIS (2ª CORONA I ZONA PERIFÈRICA DE COMERÇ) La resta de barris de Girona no presenten un perfil d oferta de centralitat o d Eix comercial com en el cas dels 5 barris anteriors. De fet, la seva oferta és, en general, bastant desequilibrada en termes de mix comercial i presenta grans dèficits en alguns sectors i alhora grans superàvits en altres. Sembla que en aquests barris la ubicació dels establiments respon més a raons directament relacionades amb el ritme de desenvolupament urbanístic de la ciutat i del seu estil en cada moment. Aquest desenvolupament territorial de les zones menys centrals de la ciutat, que en ocasions ha estat ràpid i poc planificat -on no s han previst equipaments comercials equilibrats- i en altres ha aprofitat l existència d amplis solars, encara sense urbanitzar, per ubicar concentracions de mitjanes i grans superfícies, ha conformat el model comercial actual de les zones menys centrals de la ciutat, on alguns barris no disposen ni tant sols del comerç de quotidià i de proximitat necessari per al normal abastament de reposició de la seva població (quotidià alimentari i no alimentari) i a vegades disposen d un equipament absolutament desproporcionat d alguns sectors per atendre les necessitats dels seus residents, especialment de comerç no quotidià. És ben segur que aquesta distribució territorial del comerç ha de provocar freqüents desplaçaments, dels residents dels barris que no disposen de comerç de quotidià suficient, cap a aquells barris que tenen excés. Aquest fet no és només preocupant per motius de mobilitat interna de la ciutat, també ho és perquè va en detriment de la resta de comerç que és present a aquests barris on hi ha una oferta equilibrada i suficient de quotidià. 41

43 De fet, el one stop shopping o la recerca, per part dels compradors, d un únic lloc on fer les compres, fa que, a la llarga, s opti per comprar allà on es pot satisfer totes les necessitats d abastament d una forma integral, ràpida i complerta, fins i tot agafant el cotxe per a anar a comprar a 15 minuts en vehicle, des del lloc de residència, en detriment del comerç (sovint atomitzat i poc equilibrat) de proximitat. Donada la conformació dels barris -i fins i tot de les seccions censals- que no corresponen a una delimitació de microzones territorialment homogènies, sinó a l agrupació més o menys homogènia de grups de població i per tant territorialment heterogènies, no és fàcil mostrar de forma clara una clau explicativa de la ubicació del comerç en aquests barris, però es comprova (mitjançant l anàlisi de les bases de dades dels establiments comercials) que, en general, deixant de banda alguns establiments singulars que es troben als barris de la zona de centralitat, com a Eixample -que ja hem comentat- la major part dels establiments de grans dimensions es troben en les seccions censals més perifèriques dels barris no centrals, tant al Nord com al Sud de la ciutat. Per tant, a més de la Zona de Centralitat que ja hem comentat, hem definit una Segona Corona de Comerç i una Zona Perifèrica de Comerç. Tot i que la primera àrea l hem definit per barris, les altres dos les hem de definir per seccions censals i per cercles concèntrics, tal i com es mostra al gràfic de la pàgina següent. 42