INFORME DIAGNÒSTIC A TORTOSA. Juliol 2014

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "INFORME DIAGNÒSTIC A TORTOSA. Juliol 2014"

Transcripción

1 INFORME DIAGNÒSTIC A TORTOSA Juliol 2014

2 Índex 1. PRESENTACIÓ VALORACIONS I CONCLUSIONS CULTURA I SOCIETAT ENTORN FÍSIC XARXES SOCIALS LA PERSONA PROPOSTA D INTERVENCIÓ Presentació del programa i les primers conclusions a diferents agents per la constitució dels grup d acció social Planificació de les primeres activitats pròpies del programa Inici de la campanya de sensibilització ANÀLISI DE DADES CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES GENERALS DE TORTOSA POLÍTIQUES SOCIALS I DE SALUT Polítiques Principals Espais de Participació EXPERIÈNCIES PRÈVIES CONFIGURACIÓ DE L ENTORN DE LA CIUTAT DE TORTOSA Entorn Físic Introducció: Límits administratius Vies de Comunicació La Comunitat Comerç Entitats, Grups Religiosos Mitjans de Comunicació Convivència Ciutadana ENTORN FÍSIC I SOCIAL DELS BARRIS DE TORTOSA BARRI DE FERRERIES BARRI DE L EIXAMPLE ANTIC/CENTRE BARRI DE L EIXAMPLE MODERN / TEMPLE BARRI DEL NUCLI ANTIC BARRI DE SANT LLÀTZER BIBLIOGRAFIA i ENLLAÇOS WEB ANNEX 1: MAPES ENTORN FÍSIC I SOCIAL... 53

3 1. PRESENTACIÓ L'Obra Social "la Caixa" impulsa, juntament amb Creu Roja a Catalunya, un programa d'abordatge a les situacions de soledat no volguda en les persones grans, amb la finalitat de donar una resposta de manera continuada i sostenible, per pal liar i prevenir la soledat no volguda en aquest col lectiu. Per al compliment d'aquesta finalitat, el programa planteja la construcció d'una xarxa de treball comunitari on hi participin tos els agents del territori, aglutinant les accions i recursos existents per tal de millorar l'eficàcia i l'eficiència de les actuacions que s'estan duent a terme. A la vegada, aquesta xarxa ha de permetre la detecció de necessitats no cobertes, amb l'objectiu de plantejar-ne possibles actuacions sobre les mateixes. El programa està dissenyat des d'una perspectiva multifactorial i transversal del fenomen de la soledat no volguda, fonamentant els criteris d'actuació en la persona i en el paradigma de l'envelliment actiu. El projecte es desenvolupa com a prova pilot a tres municipis de Catalunya (Girona, Terrassa i Tortosa), amb l'objectiu d'avaluar el seu desenvolupament en aquests tres territoris diferenciats, i poder construir així un model d'abordatge a les situacions de soledat no volguda que sigui exportable a altres territoris. El desenvolupament del projecte a Tortosa, s emmarca en un conveni de col laboració entre l Ajuntament de Tortosa, la Creu Roja i l Obra Social la Caixa, a partir del qual es durà a terme una prova pilot al Nucli de la ciutat de Tortosa, conformat per els següents cinc barris: Ferreries, l'eixample Antic/Centre, l'eixample Modern/Temple, Nucli Antic i Sant Llàtzer. És per aquest motiu que es realitza el present informe de diagnosi, amb l'objectiu d'obtenir un primer coneixement que permeti iniciar l'adaptació del programa al territori, així com la proposta de full de ruta. En la primera part del document es descriuen les valoracions i conclusions que s han de tenir en compte a l hora de desenvolupar el programa, des d una perspectiva multifactorial i transversal, i en una segona part s exposa l anàlisi de les dades obtingudes. Les dades s agrupen en quatre factors que contemplen les causes que poden incidir en el fet de que la persona pateixi soledat no volguda. Aquestes són: la cultura i la societat, l entorn físic, la xarxa social i la persona. Per l elaboració del present document s ha realitzat l anàlisi de les següent fonts d informació: Recerca d antecedents (llei de barris, estudis, projectes comunitaris, etc.). Treball de camp. Observació de la realitat del territori apreciant les diferents peculiaritats en cadascun dels barris, entitats, espais comunitaris, etc. 3

4 Anàlisi de dades demogràfiques. Mitjans de comunicació i difusió. Necessitats, recursos i potencialitats. Altres fonts de recerca: Servei d Atenció a Domicili de l Onada de Tortosa, Universitat Rovira i Virgili de Tortosa, Uned Senior i Once de Tarragona. A més, s ha comptat amb la col laboració i participació en una reunió de debat el dia 15/05/2014 del personal tècnic de l Àrea de les Persones, d Acció Social i de Seguretat, de l Ajuntament de Tortosa com són: serveis a les persones, servei d acció social, serveis socials d atenció primària, servei d ajut a domicili, i la unitat de Proximitat de la Policia local. Així com, altres entitats de caire social de Tortosa com són: Càritas i Creu Roja.

5 2. VALORACIONS I CONCLUSIONS 2.1. CULTURA I SOCIETAT La cultura és un dels eixos transversals de l envelliment. Incideix tant en el tracte a les persones grans, com en les polítiques socials (recursos) adreçades a aquest col lectiu, i en l adaptació de la propia persona en el seu procés d envelliment. L arrelament és el sentiment de pertinença i integració a un lloc. Socialment, la imatge de la vellesa ha estat vinculada a estereotips negatius com són la decadència, la decrepitud, l aïllament de la persona Actualment, però, tot i que continua vigent aquesta imatge, les polítiques d envelliment actiu adreçades a aquest col lectiu han tingut un paper important en el canvi cap a una visió més positiva del mateix. A més, hi ha una gran participació de les persones grans en multitud d activitats, moltes de les quals estan impulsades per aquest mateix col lectiu (a través d associacions de veïns, casals de gent gran i altres entitats), i algunes inclús desenvolupades en clau intergeneracional, aconseguint tenir una implicació socioeducativa. A Tortosa, cal destacar les associacions religioses com són la Reial Arxicofradia de la Mare de Déu de la Cinta, l associació religiosa Vida Creixent o la de Vídues, associacions que són de referència en el territori i es creu important tenir-les en compte a l hora de demanar la implicació en algunes de les accions que contempla el programa. També s haurà de parar una especial atenció a les esglésies i parròquies, doncs per a molta gent gran a Tortosa esdevenen punts importants de trobada i de relació. A causa de la situació actual de crisi socioeconòmica, són moltes les persones grans que estan donant el suport necessari als seus familiars, ja sigui amb un suport econòmic, mitjançant el re-agrupament familiar o atenen als seus néts i alhora als seus fills. Aquesta nova reestructuració familiar, empeny a què la societat sigui més conscient del valor que té la gent gran, visualitzant l important paper de suport social que ofereix el col lectiu de persones grans, fet que contribueix alhora a la millora de la percepció social. En relació a les polítiques de participació impulsades per l Ajuntament de Tortosa, s observa una voluntat d implicar la societat fent de Tortosa una ciutat inclusiva, accessible per a tothom, i oferint recursos i serveis sostenibles. Destaca el treball participatiu que es realitza a través de les diferents taules de participació i consells de la ciutat. Específicament, en l àmbit de gent gran, hi ha el consell municipal de la gent gran, taula on participen els casals de gent gran de Tortosa que treballen per a la promoció i la difusió de l envelliment actiu. Es preveu que aquestes dinàmiques participatives contribueixin de manera positiva en el desplegament del programa, integrant la proposta de treball i objectius, i acollint-lo 5

6 com una continuïtat de les diferents taules de participació existents. Aquest fet ha de possibilitar la construcció d un treball comunitari, la realització de tasques de sensibilització, així com el poder articular una xarxa de detecció i atenció a les persones més vulnerables, tots aquests objectius principals de la prova pilot. Per últim, es preveu que el programa pugui oferir complementarietat als programes ja existents de suport a la gent gran que viu sola, de promoció a l envelliment actiu, i els programes orientats a detectar situacions de vulnerabilitat en la gent gran, ampliant la perspectiva d un treball més comunitari. Per altra, visualitzar que en el nucli de Tortosa hi ha un 21,97% de població estrangera, fet que es tindrà en compte a l hora del desplegament de les activitats, i especialment es buscaran sinèrgies i s aprofitaran les que es promouen en el programa ICI que fomenten la cultura, les tradicions i la integració de les persones, amb la finalitat d enfortir el sentiment de pertinença i arrelament. Malgrat tot, cal matisar que no hi ha gairebé persones grans immigrants en el territori però sí que té un pes important els immigrants que fan de cuidadors professionals de les persones grans, i per tant, hi ha una incidència indirecta. Finalment, segons reflexions compartides amb diferents agents del territori (*), la gent de procedència estrangera a Tortosa és un col lectiu participatiu i implicat en projectes comunitaris, fet que s haurà de poder aprofitar per tal d impulsar el present programa Sempre Acompanyats d atenció a les persones grans amb soledat no volguda (reflexions fruit de la reunió amb professionals establerta el 15/05/2014 amb representants de l administració de l ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja (*) d ara en endavant) ENTORN FÍSIC L entorn físic incideix en la mobilitat i l oportunitat de tenir relacions amb la comunitat. Parlem de barreres arquitectòniques tant del barri com del propi habitatge, així com de l accessibilitat i els espais comunitaris. En els barris de l Eixample Antic/Centre i el Nucli Antic, s han realitzat importants actuacions urbanístiques orientades a la supressió de barreres arquitectòniques a la via pública per facilitar l accessibilitat. Tot i així, continuen havent problemes d accessibilitat, principalment al Nucli Antic, a causa de la morfologia arquitectònica amb grans desnivells en els carrers i voreres, que juntament amb edificis antics, majoritàriament sense ascensors, fa que sigui un entorn poc amable per propiciar espais de relació. Afegir en aquest punt, que segons reflexions compartides amb diferents agents del territori(*) 1 molts dels habitatges antics, tenen greus problemes de cimentació i * Reunió amb professionals del 15/05/2014 amb representants de l administració de l ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja.

7 d humitats, que poden afectar a l estat de salut de la persona gran. Així mateix, es destaca que en els barris del Nucli Antic i Eixample Antic/Centre s aprecia que hi ha risc de patir caigudes per la pavimentació lliscant en alguns espais i la presència de pilones a les voreres, que dificulten el pas. És per aquest motiu que es considera important per al desenvolupament del programa, tenir en compte les dificultats d accessibilitat de les persones al carrer, així com la configuració de l entorn, ja que pot determinar el tipus d activitats a desplegar i el tipus de vincles que es podran establir entre les persones que participin en aquests barris. Per exemple, es promocionaran activitats dins el domicili quan no sigui possible el desplaçament al carrer, com ara l activitat de berenars en companyia, o caldrà valorar la necessitat dels acompanyaments amb voluntaris per a facilitar-ne l accés. Respecte als barris de Ferreries, Eixample Modern/Temple i Sant Llàtzer, a trets generals, són espais que contemplen una millora de la via pública. De manera majoritària, són barris amb construccions més recents, i els edificis presenten un bon estat de conservació i d accessibilitat. Es preveu que això faciliti el desplegament d activitats que potenciïn l ús dels espais i serveis comunitaris, promocionant la generació de xarxa social. Alguns d aquests espais podrien ser el parc Teodor González i els passejos que voregen a cada banda del riu, que estan adaptats per a les persones amb dificultat de mobilitat. També destacar dos equipaments bio-saludables ubicats en el mateix parc i el Passeig Ribera al barri de l Eixample Modern/Temple, però són espais que queden allunyats dels barris de Ferreries, Eixample Antic/Centre, Nucli Antic i Sant Llàtzer. Pel que fa la mobilitat amb transport públic, hi ha una bona xarxa, la qual facilita la connexió entre tots els barris, i els recursos i serveis de major ús com són els centres de salut pública. Aquests estan adaptats per a les persones grans i/o amb mobilitat reduïda. Per garantir l accés, hi ha bons Socials per a gent gran que tenen una reducció d un 50% del bitllet en el transport urbà dins del municipi. A destacar que des de l Ajuntament s aprecia que, darrerament hi ha una gran demanda de targes d aparcament per a gent amb algun tipus de discapacitat i/o mobilitat reduïda, atès l increment de persones que requereixen aquest tipus de servei (*). Malgrat tot, s observen dificultats de connexió, principalment en els barris de l Eixample Modern/Temple, l Eixample Antic/Centre i el Nucli Antic, ja que la majoria de les parades es troben en les avingudes principals i no dins del seu entorn. Es té constància que des de les Associacions de Veïns Remolins i Ferreries, recullen les dificultats que això comporta i les demandes de millora de les connexions de transport urbà i de la via pública (passos zebra, senyalitzacions, contenidors de brossa lluny de domicilis de la gent gran, etc.). Malgrat tot, es comença a donar respostes a les demandes i es preveu modificar una de les parades de transport de la zona de Remolins (prop de la Plaça Immaculada), per tal que es pugui accedir amb més facilitat. 7

8 2.3. XARXES SOCIALS L entorn social de la persona, està composat pel nucli de convivència, la comunitat i les relacions que s estableixen amb els altres. Segons la funcionalitat social, els rols i els vincles que es creen potser més o menys susceptible a sentir solitud. El 24,08% del total de la població de més de 65 anys (1.620 persones) està empadronat en llars unipersonals, de les quals el 71,23% (1.154) són dones front el 28,77% (466) d homes. Malgrat que viure sol no és igual a patir soledat no volguda, sí que és un factor de risc per a aquestes persones alhora de sentir seguretat i benestar en el seu domicili si no estan acompanyades d una xarxa social que els proporcioni el suport necessari. Tanmateix, des de Càrites es fa l apreciació que des dels seus programes es detecta que no hi ha solament persones grans que viuen soles, sinó que moltes d aquestes passen gran part del dia soles. El veïnat és una xarxa de suport important, i cobra una especial importància per a les persones grans amb poca mobilitat i/o que viuen soles. Tortosa, en el seu conjunt, té un bon funcionament de relació veïnal, sobretot en barris com l Eixample Antic/Centre, Nucli Antic i Sant Llàtzer, on aquesta vinculació encara és molt latent, ja que són barris petits i pròxims. En canvi, en els barris més perifèrics i grans com són Ferreries i Eixample Modern/Temple, la relació veïnal pot anar decaient. D aquí la importància de que el programa contempli actuacions que treballin per facilitar i reforçar la creació de vincles veïnals en els barris amb una baixa intensitat d aquest tipus de relació, (a través d activitats com, per exemple Tinc un veí ), així com poder visualitzar i potenciar les relacions existents en els barris. Des de Càritas Interparroquial s observa la gran importància que té el clergat, en particular les Monges del Convent de Santa Clara (Barri del Nucli Antic), que des de fa 15 anys donen cobertura tant a veïns com a altres persones que assisteixen a la Casa d Acollida de Transeünts, cosa que fa que aquestes siguin grans detectores, i que el Barri del Nucli Antic es presenti com un barri amb una xarxa veïnal molt consolidada. Alhora, s observa i s aprecia molta presència de persones grans a les parròquies dels barris, resultant aquests espais, focus de detecció d aquest col lectiu vulnerable en patir solitud no volguda. La ciutat de Tortosa, sent la capital de Comarca del Baix Ebre, té proximitat i accessibilitat als recursos, serveis, organismes territorials de la Generalitat, Bisbat i hospital. Cal destacar com a punts positius pel programa que en els barris de Ferreries, l Eixample Modern/Temple i l Eixample Antic/Centre, majoritàriament disposen d una xarxa de recursos i serveis que promouen la participació i conviden a mantenir vincles entre les persones d altres barris. De manera específica, destaca l existència d espais de relació, en concret els 4 centres de gent gran, que generen activitats adreçades a les persones grans i esdevenen punts de trobada que fomenten la xarxa social, responen a les necessitats de la gent gran i propicien la comunicació informal boca orella.

9 Respecte als barris del Nucli Antic i Sant Llàtzer, per la morfologia urbanística i la manca de grans recursos, obliga a desplaçar-se a altres barris per poder accedir aquests. Tanmateix, el barri del Nucli Antic té una xarxa associativa important, i hi ha una gran dinamització per part de la gent gran tant a través d associacions de veïns com en altres. També hi ha un gran activisme de la gent, no sols del barri, sinó de la ciutat per la millora de la convivència a nivell d integració social. Aquest fet que afavoreix la socialització en la comunitat i la persona i la creació de vincles. Respecte al barri de Sant Llàtzer assenyalar l associació de veïns del barri on es promouen activitats i l única residència geriàtrica del Nucli Tortosa (Sant Miquel Arcàngel). Pel que fa al sector empresarial, predomina el sector terciari (serveis) i el petit comerç i restauració. El petit comerç esdevé com un punt de trobada, i un espai rellevant en les relacions socials de la gent gran, doncs dóna resposta a diferents necessitats i, per tant, actua com a facilitador de serveis a les persones grans. Així doncs, els bars i comerços del barri tenen un gran coneixement de les situacions entre els veïns, i poden esdevenir agents detectors de situacions de soledat no volguda entre les persones grans. Tanmateix, s aprecia que el comerç de proximitat està desapareixent a causa de la situació econòmica del moment. En els barris més perifèrics de la ciutat, Ferreries i Eixample Modern/Temple, són substituïts per grans superfícies i en barris com l Eixample Antic/Centre es van quedant sense serveis. Aquest canvi pot tenir un impacte negatiu en els vincles i relacions de confiança que les persones grans estableixen amb el botiguers, esdevenint un possible factor de risc al què caldrà prestar una especial atenció des del programa. Segons reflexions compartides amb diferents agents del territori (*) 2 es considera important el comerç de proximitat com un lloc clau per realitzar difusió i com a detector de casos. En els establiments les persones grans continuen anant a comprar i mantenen una relació de proximitat i confiança amb el venedor. En relació a la convivència ciutadana, destacar la política social d actuació que promou la seguretat i benestar de la ciutadania. Des de figures com el policia de proximitat, el defensor del ciutadà i/o el regidor/a de barri, com a través del servei de mediació Municipal i el Programa d Intervenció Comunitària Intercultural (PICI) que porta l Entitat ACISI i és promogut per l Obra Social la Caixa, es dóna suport a un treball de coexistència i cohesió social, amb l objectiu de millorar la convivència ciutadana, principalment, en el barri del Nucli Antic. Aquests plans són una bona base pel treball comunitari que es vol iniciar, així com, especialment, ho són les figures com el policia de proximitat i els mossos d esquadra de relacions a la comunitat, que donen * Reunió amb professionals del 15/05/2014 amb representants de l administració de l ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja. 9

10 un servei de proximitat als veïns dels barris, alhora que esdevenen agents detectors que s han de contemplar en el programa. Finalment, s han identificat dos mitjans de comunicació dirigits a la gent gran com són la revista La Veu dels Jubilats i la ràdio Tortosa Programa de la Gent Gran. Mitjans que des del consell municipal de la gent gran tenen en consideració per a informar i fer difusió del programa de soledat no volguda, així com per altres accions de sensibilització. Altres mitjans possibles de comunicació són: el diari l Ebre, la revista l Estel i la televisió Canal 21 o Canal Terres Ebre, segons les aportacions compartides en la reunió de treball (*) LA PERSONA El gènere, la salut, la formació, la participació, la personalitat, la seguretat i els ingressos econòmics, són factors que determinen la manera en què la persona afronta l envelliment i desenvolupa estratègies i recursos per adaptar-s hi, així com a qualsevol eventualitat, inclosa la solitud. El 19,38% de la població de Tortosa (4.963 persones) són persones majors de 65 anys, de les quals el 56,80% són dones, i d aquestes el 40,36% tenen 80 anys o més (1.542 dones). L índex de sobreenvelliment és del 18,11% en el conjunt de la ciutat, sent gairebé 4 punts per sobre de Catalunya (14,69%). En relació al nivell de formació reglada hi ha un 22,06% de la població sense estudis o inacabats i un 13,02% que no sap ni llegir ni escriure. Les dades, per barris, són les següents: Ferreries: el 24,24% (1.203 habitants) són majors de 65 anys, i té un índex de sobreenvelliment de 16,96% (el segon més gran). L Eixample Modern/Temple: el 21,26% (1.055 habitants) són majors de 65 anys, i té un índex de sobreenvelliment de 15,92%. Nucli Antic: el 19,83% (984 habitants) són majors de 65 anys, i té un índex de sobreenvelliment de 15,35%. Eixample Antic/Centre: el 19,10% (948 habitants) són majors de 65 anys, i té un índex de sobreenvelliment de 24,16% (el més gran de tots els barris). Sant Llàtzer: el 15,58% (773 habitants) és major de 65 anys, i té un índex de sobreenvelliment del 15,91%. Tenint en compte les dades descrites, les variables de gènere i edat seran factors que s hauran de tenir en compte en el desenvolupament del programa i en la planificació de les activitats que s hi adeqüin. Per exemple, un elevat índex de sobreenvelliment * Reunió amb professionals del 15/05/2014 amb representants de l administració de l ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja.

11 que pot anar associat a situacions de major dependència i, per tant, amb dificultats de mobilitat que en un context d alguns barris amb problemes d accessibilitat, suposa un major risc de patir soledat. En relació al nivell de renda a Tortosa, actualment, la renda familiar bruta ( ) és superior a la mitjana catalana ( ) i la taxa d atur al Baix Ebre en l últim trimestre va disminuir al 12,90%, gairebé 10 punts per sota de l índex català 22,26%. Tot i que les dades mostren una millora de l economia tortosina, la crisi socioeconòmica està molt present, fet que es pot veure en l augment del 25,82% d usuaris més respecte a l any 2012 atesos per la Creu Roja a Tortosa, tenint en compte que una tercera part de les ajudes són destinades a la subsistència i consums de la llar. Davant d aquesta situació Creu Roja Tortosa incrementa les ajudes d urgència destinades a subministraments com aigua, llum i lloguer. A continuació es deixa constància de les aportacions dels professionals vers l atenció a les situacions de dependència i dificultats econòmiques (*) 4 Des de Serveis Socials, i segons les dades del 1r Quadrimestre (Gener-Abril 2014), la majoria de les ajudes s han destinat en pobresa energètica (despesa aproximada de ). Les principals són: lloguers (aproximadament, 84 famílies que correspondria sobre 500 beneficiaris), i altres subministraments (al voltant de 77 famílies). Pel que respecta als ajuts d aliments es demana més quantitat per part de les persones que els sol liciten, per tal de poder ajudar al seu entorn familiar més pròxim. Els ajuts d urgència van més destinats a famílies i no tant a les persones grans. L Hospital de Santa Creu de Jesús i els centres de dia han disminuït la llista d espera, ja que hi ha renúncia de la plaça i són els mateixos familiars qui s encarreguen de cuidar-los. El reagrupament familiar, està més present en els casos de separació dels fills. Increment de demandes com són: farmàcia, ajuts ortopèdics,... Entre les persones grans hi ha major cultura d estalvi. Aquestes no són demandants de pagament de subministraments, ja que s organitzen i consumeixen segons el que tenen. Aparició de noves necessitats com són: els menjadors socials, roba... El sentiment de soledat és present en la majoria de les persones grans que són usuàries del menjador social, on molts cops la demanda és poder anar a menjar per compartir un moment amb alguna persona, davant la necessitat d estar acompanyat, alhora que hi ha una aparició de vincles creats, tot formant grups de pertinença. * Reunió amb professionals del 15/05/2014 amb representants de l administració de l ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja 11

12 Davant aquesta situació, cal recordar que el factor econòmic pot ser protector per la persona, ja que li dóna la possibilitat de cobrir les seves necessitats bàsiques i millorar les seves condicions personals i de l entorn en termes de qualitat de vida, així doncs, el programa serà sensible a la situació econòmica de les persones grans i el seu entorn més immediat. També cal tenir en compte, per al desenvolupament del programa la variable gènere en la planificació de les activitats i els continguts, però parant especial atenció sobre els següents perfils recollits entre els agents participants en el grup de treball (*) 5 Major vulnerabilitat dels homes que són vidus i viuen sols, ja que es presenta una major dificultat per intervenir-hi. La soledat de l home és molt contundent, difícilment la reconeixen, la majoria solen ser vidus o divorciats, i no tenen habilitats en les feines domèstiques. És un col lectiu més accessible per treballar-hi quan es troba en el procés del dol (moment en què verbalitza les emocions), ja que no estan acostumats a treballar les emocions en el dia a dia. Presenten poca cura de la higiene personal i de la cura de la salut (mengen molts precuinats). No solen ser demandants de serveis i els costa molt vincular-los a activitats que promoguin les relacions socials. Es proposa que seria adient poder crear activitats per aquest col lectiu amb la finalitat de poder potenciar el sentiment d utilitat i les habilitats pròpies (agricultura, bricolatge,...) com per exemple: els horts urbans. Major vulnerabilitat en dones vídues de més de 80 anys amb dificultats de mobilitat, ja que necessiten un desplegament de recursos d acompanyament, per manca de mobilitat i/o per prevenir les caigudes. Tot i que tenen ganes de fer les activitats, la seva participació es veu limitada per la necessitat d acompanyament i la dificultat de tenir el recurs per a cobrir-ho sempre. Dones que han d assumir un canvi de rol: quan la dona es queda vídua ha de fer front a les activitats que feia el marit (control econòmic, factures, etc.), fet que li genera inseguretat econòmica. Matrimonis de persones grans que no tenen xarxa familiar ni social. Només es tenen l un a l altre, i sovint també poden tenir dificultats de mobilitat. També es fa una proposta perquè es pugui tenir en compte en el moment de planificar les activitats i les accions segons el grau d autonomia i dependència de les persones destinatàries. Es poden distingir tres tipus d actuacions : Persona independent i autònoma: el lloc de realització de les activitats és fora del domicili, ja que es poden desplaçar a les activitats. * Reunió amb professionals del 15/05/2014 amb representants de l administració de l ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja

13 Persones amb salut fràgil i matrimonis grans: per participar a les activitats molt presumiblement necessiten algun tipus d acompanyament o producte de suport que faciliti la seva mobilitat amb seguretat. Persones amb situació de dependència: En alguns casos, són perfils que els genera angoixa sortir al carrer per por a caure i/o vergonya en l ús de productes de suport per caminar. Normalment conviuen amb alguna persona cuidadora. Tot i que el programa no contempla abordar aquestes situacions, es podrà valorar en cada cas les possibilitats d actuació. Com a reflexió final, també es posa en relleu que una actuació important a fer és el treball amb les persones que tenen sobrecàrrega familiar i fills, però que se senten soles.(*) 6 * Reunió amb professionals del 15/05/2014 amb representants de l administració de l ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja 13

14 3. PROPOSTA D INTERVENCIÓ Per tal de desenvolupar el treball comunitari amb i per la gent gran, així com facilitar la implementació del programa, es proposa iniciar la intervenció comunitària establint fases d actuació per territori, de manera que progressivament es vagi implementant a tot el Nucli de Tortosa. Cal esmentar, que durant el procés d implementació s atendran tots aquells casos detectats a Tortosa, independentment del barri on s estigui desenvolupant la intervenció comunitària. A partir de les dades obtingudes i de les apreciacions extretes de la reunió de Treball (*) 7 es proposa que, en un primer moment s iniciï l activitat als barris de Ferreries, l Eixample Antic/Centre i la zona de Remolins (Nucli Antic). El barri de Ferreries és el barri més poblat i amb més persones de 65 anys o més; el barri de l Eixample Antic/Centre és el barri amb més població sobreenvellida; i la zona de Remolins (Nucli Antic), atès que presenta un volum significatiu de persones grans amb situacions de vulnerabilitat. Posteriorment, es proposa implementar el programa, a la resta de barris de la manera següent: - Barri l Eixample Modern/Temple, atès que és el tercer barri més poblat i de persones de 65 anys o més. - Barri Nucli Antic és el segon barri més poblat, el qual ha estat el focus de diferents intervencions des de programes de caràcter tant urbanístic com social. Per tant, ja s està treballant amb la gent gran d aquest barri, i amb les diferents actuacions s atenen les seves principals necessitats. - Barri Sant Llàtzer, és un barri on hi ha menys població majors de 65 anys. La proposta de treball de cara al desplegament de la prova pilot a Tortosa contempla accions que es defineixen en els següents grans blocs: 1. Presentació del programa als diferents agents del territori, i creació d un espai de treball per explicar i compartir les primeres dades obtingudes en l elaboració de l informe. 2. Constitució del grup d acció social. 3. Planificació de les primeres activitats pròpies del programa. 4. Inici de la campanya de sensibilització Presentació del programa i creació d espais de treball per la posta en comú de les primeres valoracions de l informe diagnòstic El programa té una clara voluntat de fer partícips de la totalitat del procés a tots als agents de la comunitat, per tal d aconseguir que l objectiu i l estratègia del programa sigui el màxim compartit, i construir des de la coresponsabilitat el pla de treball. * Reunió amb professionals del 15/05/2014 amb representants de l administració de l ajuntament, policia local, Càritas i Creu Roja

15 Per aquest motiu, un cop fet un primer anàlisi del territori es planteja realitzar una primera reunió de treball on hi participin aquells tècnics de diferents departaments de l ajuntament i entitats que es considerin adients, per poder reflexionar sobre les primeres conclusions del present informe. A partir d aquí, es planteja iniciar una sèrie de presentacions i reunions de treball i reflexió, per donar a conèixer les primeres conclusions i poder incorporar noves perspectives dels agents implicats en el territori. Aquestes presentacions podran tenir diferents formats (trobades grupals o individuals), en funció de la tipologia d entitats o agents, amb l objectiu d optimitzar al màxim els espais de trobada i enriquir al màxim el debat i les reflexions. Es prioritza en primera instància les presentacions a entitats i agents que actualment estan treballant amb el col lectiu de persones grans, els referents de salut i serveis socials, així com les trobades grupals dels espais de participació existents del territori com per exemple: L Espai Tècnic de Relació (ETR), el Consell Municipal de la Gent Gran i la Comissió de Família del Programa Socioeducatiu Fruit de la reunió de Treball (*) també es recull la proposta que en un moment posterior, de major implantació del programa, caldria trobar un espai on presentar-lo i també anar informant sobre la seva evolució a representants institucionals com per exemple a l Espai Tècnic Institucional (ERI) Construcció del Grup d acció social: De manera paral lela a la posada en comú de les primeres valoracions fetes a l informe, aquests primers contactes amb les diferents entitats, seran d utilitat per començar a proposar quines d aquestes podran, a priori, formar part del Grup d Acció Social. Es prioritzen aquelles que treballen en el barri i que són de caire social, de salut, seguretat, justícia i de gent gran. Tot seguit, es considera rellevant prosseguir amb les associacions de veïns i les associacions de comerciants o serveis. Cada entitat decidirà si vol formar part o no del Grup d Acció Social (GAS), quin serà el seu grau de compromís i de quina forma hi participarà, la qual pot ser: fent difusió i sensibilització, fent detecció d usuaris que es trobin en situació de solitud, fent acollida de casos i/o participant en el programa d activitats. El GAS determinarà la periodicitat de les seves reunions. En aquestes, el grup posarà en comú el primer informe de diagnosi, treballaràla cartera d activitats que es podran oferir a les persones, i estipularà els acords entre tots els agents implicats. 15

16 Tots els implicats en el GAS tenen el mateix dret i el mateix vot dins el grup (es fomenta el treball transversal i en xarxa). A la primera reunió, per exemple, hauran de quedar clarament definides les tasques, les funcions i els referents que formaran part de l equip d acollida de casos, per començar a treballar de forma unida i en la mateixa direcció. És a les reunions del GAS on s haurà de posar en comú i treballar en l elaboració d un protocol d actuació per a la detecció d usuaris, i la conseqüent activació del circuit d acollida de casos. Entre els agents implicats en l acollida de casos, el programa posa en comú una enquesta pautada per fer l acollida/valoració de si la persona pateix soledat no volguda o no, per després fer el pla d acollida. Tots els agents utilitzaran els mateixos instruments de valoració, per tal que l acompliment dels objectius marcats pel programa puguin ser avaluats Planificació de les primeres activitats pròpies del programa De cara a la planificació de les activitats a desplegar, serà important, en primer lloc, conèixer tots els recursos existents en el territori. Per aquest motiu es crearà una cartera d activitats que reculli tota la programació, a partir de la qual, i dins el grup d acció social, es podrà detectar i recollir quines són les necessitats no cobertes que existeixen i que es poden treballar des del programa. En un inici serà important tenir en compte que hi ha entitats que ja tenen detectades persones que són vulnerables de patir soledat no volguda o que ja en pateixen. D acord amb la voluntat del programa de nodrir-se de totes les iniciatives i activitats que ja s estan duent a terme en el territori, es començarà amb aquests usuaris, iniciant l activitat de detecció de forma gradual. Per tant, a manca de saber encara qui formarà part del Grup d Acció Social, es fa una primera proposta d activitats per a la creació i establiment de vincles, essent conscients que la proposta es fa sense conèixer la totalitat de les activitats que es duen a terme al barri. Tinc un veí: és una activitat que té un enfocament de detecció de persones que se senten soles i és, també, una manera de fer difusió entre la comunitat i iniciar el projecte des de la vessant comunitària, ja que implica l acció i el compromís de les persones anònimes que viuen o treballen al barri. Conferència informativa sobre el dol: El procés de dol és un dels moments en què les persones grans experimenten més solitud i que han de fer front, a vegades, a canvis de funcions i de rols per als quals la persona no està preparada. La sensibilització, el coneixement dels processos de dol i informar a la gent gran en aquest fenomen és una fita a assolir, perquè hi ha certa mancança d activitats conduïdes per professionals que donin resposta. A més, es propicia la creació de la relació entre els assistents, donant-li continuïtat en el temps.

17 Berenars en companyia: és una activitat dirigida a les persones amb major vulnerabilitat, fragilitat o dificultats per entrar i sortir del carrer, ja que es tracta de convidar a dues o tres persones a passar una estona a casa d algú. Es pretén reforçar el sentiment d utilitat, i apropar aquelles persones que no freqüenten espais comunitaris. També té l objectiu de crear una activitat que involucri a voluntaris d alguna de les entitats que intervenen en el barri. Activitats intergeneracionals: es té en compte una proposta activitat grupal de caire preventiu. Tot cercant un voluntariat jove (amb algun tipus de problemàtica social i/o risc d exclusió), ja sigui provinent del programa Socioeducatiu 6/16 o del Centre Residencial d Acció Educativa (CRAE), sempre amb una valoració tècnica prèvia, ja que alhora es pretén activar un treball de cooperació, empatia, estimulació i motivació per part d aquest jovent que pot ser molt útil. Tanmateix, s intenta trencar prejudicis tant en relació al concepte de l envelliment com del mateix jovent en situacions problemàtiques, tot descobrint les potencialitats que ofereixen les diferent generacions. Així doncs, es considera interessant el poder fer un treball conjunt de sensibilització del fenomen de la Soledat No Volguda Inici de la campanya de sensibilització Donar a conèixer el programa i informar sobre el fenomen de la solitud com un fenomen que va més enllà del patiment en solitari, és una de les principals actuacions que s hauran de fer. Aquest objectiu es durà a terme mitjançant diferents canals. Per una banda, a nivell preventiu es durà a terme una campanya local de sensibilització a tota la població. Aquesta campanya es dissenyarà des del mateix programa, i es consensuarà el se desplegament des del grup d acció social. La seva finalitat serà la d informar i sensibilitzar a la població local. Per una altra, s utilitzen els canals de comunicació formals i dirigits a la gent gran com la revista La Veu dels Jubilats i la ràdio Tortosa Programa de la Gent Gran, així com els de canals de comunicació informals detectats als barris. Així, la campanya de sensibilització també arribarà al col lectiu de persones més vulnerables de patir la soledat no volguda. En aquest punt, una de les propostes que es valoren és la redacció d una columna de forma periòdica, i que aquesta es pugui publicar a la revista La Veu dels Jubilats. En aquesta columna, s informarà sobre la problemàtica, les causes, les conseqüències, els factors que incideixen a patir soledat no volguda... i es farà difusió de les activitats que es promoguin. 17

18 Es proposa que les activitats s impulsin des de les entitats, associacions i serveis de les administracions i es visualitzi el programa amb activitats a l aire lliure. De manera molt específica, es veu necessari el CAP Baix Ebre (el CAP del lloc d intervenció) i l Hospital Verge de la Cinta com a agent de difusió i detecció, a causa de la seva implicació en el territori i amb els seus usuaris.

19 ANÀLISI DE DADES 19

20 4. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA L evolució de la construcció urbanística de Tortosa ha estat molt marcada per la seva situació vora el riu Ebre i pel paper actiu en la història, caracteritzada per lluites bèl liques i de poder. Hi van jugar un paper molt important les muralles, pel fet de ser un instrument de delimitació i control de la ciutat dins el territori; malgrat això, amb el temps va sorgir una pressió urbana que va reclamar expandir-se extramurs. D aquesta manera, és a finals dels segle XIX, al 1878, quan s enderroquen les muralles dels actuals barris del Temple i de Remolins (barri del Nucli Antic), i la ciutat comença a crear una forma urbanística diferent. Tortosa, ja sense barreres, creix principalment per la zona dels Eixamples (Antic i Modern) i el barri de Ferreries. Posteriorment, també es produeixen canvis en l estructura urbana, al Sud Est, sorgint el barri de Sant Llàtzer. A causa d aquesta reestructuració, la perifèria experimenta el seu procés d urbanització, mentre que el barri del Nucli Antic sofreix un estat d abandonament progressiu com a lloc de residència i ús de serveis i comerç. Durant la Guerra Civil ( ) Tortosa va patir de manera devastadora els seus efectes, i fou escenari de la sagnant Batalla de l Ebre. La reconstrucció de la ciutat es va limitar a pavimentar carrers, desenrunar i portar aigua a les fonts públiques, sense fer una nova planificació urbana. A tot això, se li afegia l esfondrament de l activitat econòmica, tant la industrial com l agrícola i amb un fort desmembrament de la societat. El municipi havia perdut durant el conflicte el 20% de la població el 1940 Tortosa tenia habitants, cal tenir en compte que Tortosa era un municipi que incloïa els ravals, ara municipis independents, com són Deltebre, Camarles, Sant Jaume d Enveja i l Aldea. Demogràficament, va haver un creixement progressiu del 0,13% entre el , sobretot per l arribada de persones procedents d Aragó i el País Valencià. Però a partir de la dècada dels 60 torna a haver una pèrdua d habitants (dels baixa a als anys 60 fins als als anys 70 i 80) a causa de la industrialització d altres municipis i la no participació de Tortosa en aquest procés. Aquest fet marcarà la tendència cap a un envelliment de la població i una alta immigració. A finals del segle XX la població d origen estranger (procedents d un centenar de nacionalitats diferents) és de l 1%, mentre que al 2010 és del 22,58%, com a conseqüència de l increment de la demanda de mà d obra tant en el sector de la construcció (bombolla immobiliària) com en el sector agrícola. Urbanísticament, la ciutat s expandí pel barri de Ferreries i per l Eixample del Temple, fet que provocà el fenomen de la segona residència en les rodalies de la ciutat com són Mig Camí, Sant Josep de la Muntanya o la zona dels Caputxins (barri de Sant Llàtzer), a la vegada que dóna lloc a la construcció del Polígon Industrial de Campredó. Tanmateix, s aprecia en els darrers anys que aquestes són zones de creixement, amb la urbanització de grans superfícies residencials i d equipaments vorejades per les entitats municipals descentralitzades (EMD) de Bítem i Campredó, i pedanies dels Reguers, Vinallop i l EMD de Jesús.

21 Pel que fa l activitat econòmica de Tortosa, una part important correspon al sector terciari, sobretot dels serveis (hi estan ubicades les diferents oficines de departaments administratius de la Generalitat) i el petit comerç. A la vegada, el municipi esdevé un centre de comerç i de serveis de caràcter supracomarcal, ja que hi tenen la seu la major part dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya de les Terres de l'ebre al municipi tortosí. Cert revifament cultural dels últims anys ha fet créixer el nombre d entitats socials, destacant iniciatives de reivindicació de la parla tortosina i la recuperació del folklore tradicional (signes d identitat propis de les terres tortosines, que tindran com a tret distintiu turístic-cultural, la Festa del Renaixement, 1996). Cada barri de Tortosa té unes peculiaritats, que es poden resumir de la següent manera: El barri de Ferreries té millors perspectives d expansió i creixement a partir dels anys 70 i 80, ja que sempre ha concentrat indústries i comerços i, actualment, en aquest barri s hi troba la major part dels serveis públics de la ciutat, així com activitats diversificades tant dins del sector industrial (Polígon de l Estació i el Viver d Empreses) com comercial (grans superfícies d hipermercats). Esdevé la zona més poblada de Tortosa, ja que part del veïnat del barri del Nucli Antic i d altres municipis propers a la ciutat, van marxar cap a aquesta zona. El barri de L Eixample Antic/Centre té una funció comercial i de serveis. Històricament, havia concentrat bona part de l'activitat del comerç de l'oli (Cases Bau, Ballester, etc.) i entre les primeres construccions destaca l'antiga fàbrica de farines de J. Pons. En aquest barri s han creat despatxos d'oficines, comerç minorista (Plaça Alfons, Carrers Teodor i Cervantes) i l actual Ajuntament de Tortosa. No obstant això, les activitats terciàries van desplaçant l ús residencial cap als afores de la ciutat, ja que és una de les zones més densament edificades i no disposa de possibilitats de creixement per manca d espai. El barri de l Eixample Modern (conegut col loquialment l'eixample del Temple) es considera una de les zones de construcció residencial amb edificis rehabilitats i amb nous equipaments, comptant amb una gran projecció urbanística. El barri del Nucli Antic és un barri multicultural fruit de la presència de persones d ètnia gitana i d altres països com és el Marroc i el Pakistan. Bona part d aquesta població subsisteix amb condicions laborals precàries, és a dir, es té el tàndem «barri degradat i veïnatge amb pocs recursos», tot fent un clar incís que, des de programes com el PINCAT o ICI, entre altres, es treballa tant des de la rehabilitació d edificis com la convivència intercultural. Per últim, el barri de Sant Llàtzer ha tingut perspectives de creixement urbanístic i contrasta amb cases de construcció anterior als anys 70. És un barri que manté un comerç de proximitat i un sector terciari amb el Consell Comarcal del Baix Ebre. 21

22 Amb tot, Tortosa és una ciutat que enllaça història, costums, unida amb els diferents moviments econòmics i demogràfics, que han donat lloc a l actual municipi. 5. DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES GENERALS DE TORTOSA Es realitza la següent anàlisi sociodemogràfica amb l obtenció de les dades estadístiques i de padró del 2014 facilitades per l Ajuntament del municipi (Ajuntament Tortosa, 2014) i la Càtedra d Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (Universitat Rovira i Virgili Campus Terres de l'ebre, 2013). La població de Tortosa és de habitants, sent el 50,29% homes ( habitants) i un 49,71% dones ( habitants). En relació a l edat, Tortosa té una mitjana d edat de 42,04 anys, dada que mostra que el 33,58% de la població se situa en el tram de 40 a 64 anys; el segueixen els trams de 21 a 39 anys amb un 26,84%, de 0 a 20 anys amb un 20,21% i finalment els majors de 65 anys amb un 19,38%. Font: Dades de Padró Municipal obtingudes per l Ajuntament de Tortosa Pel que fa el gènere per grups d edat, de mitjana hi ha un 12% més homes que no pas dones fins el grup d edat que va dels 45 als 49 anys. A partir d aquest grup, s inverteix i hi ha més dones, passant a una mitjana de 4,31% respecte els homes i arribant al 30,64% més de dones que d homes a la franja d edat dels 70 i més anys. Finalment, la taxa de sobreenvelliment de la població és del 18,11%, sent la mitjana d edat, dels majors de 65 anys, de 76,39 anys.

23 Font: Dades de Padró Municipal obtingudes per l Ajuntament de Tortosa En relació a les llars unipersonals de les persones majors de 65 anys hi ha un total de persones (el 24,08% del total de la població major de 65 anys). Destaca que majoritàriament són dones les que viuen soles (71,23%) en comparació al nombre d homes que viuen sols (28,77%). Seguint els indicadors de l Institut d Estadística de Catalunya (Institut d'estadística de Catalunya, ), Tortosa té una renda familiar disponible bruta per habitant de , per sobre de la mitjana catalana que és de per habitant. Actualment, hi ha un 19,39% d habitants estrangers. La població de Tortosa compta amb 84 nacionalitats diferents, de les quals les que tenen major presència, a més de l Espanyola que representa un total del 80,61%, són: Marroc (6,60%), seguit de Romania (3,13%), Pakistan (2,11%), Xina (0,71%), Equador (0,66%), Moldàvia (0,66%) i Regne Unit (0,49%). Finalment, en concepte d Altres s agrupen les 76 nacionalitats restants, amb un total del 5,03% de la població. Referent al nivell d estudis, les dades potser no representen els percentatges de la realitat, ja que estan subjectes a l actualització dels propis ciutadans censats. Malgrat tot, es fa un petit resum per tal de tenir una visió global del nivell d instrucció del municipi. Un 13,02% no sap ni escriure ni llegir, el 40,31% de la població tenen el Graduat Escolar o equivalent, seguit del 22,60% amb el Batxillerat, Formació Professional de Segon Grau o equivalents i el 22,06% amb estudis inacabats. Quant a la taxa d atur al Baix Ebre és del 12,9%, per sota de la resta de la mitjana de Catalunya que se situa en el 22,26% en el 4art. trimestre del Per municipis, Tortosa té un atur aparent del 13,7% (juntament amb Roquetes), per sota de Deltebre amb un 15,2%. En números absoluts, Tortosa acumula el 44,63% (3.137 dels aturats) de la comarca, ja que és el municipi més poblat (Butlletí d Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l Ebre, en el 4art.Trimestre del 2013). 23

24 Finalment, esmentar que l Ocupació a les Terres de l Ebre, tenint en compte el nombre d afiliats a la Seguretat Social del 4rt. Trimestre del 2013, la seva caiguda interanual es modera fins al 2,3%. A Tortosa, és el municipi de més de habitants de la demarcació, on la caiguda de l afiliació ha estat més important (-6,7%) a causa de la mala evolució del comerç. Pel que respecta a la principal activitat econòmica, Tortosa es distribueix principalment en els següents sectors productius: els Serveis Socials 29,47% (administració pública, activitats educatives, sanitàries, d entreteniment, i serveis socials), el comerç que sorgeix amb un 22,77% i per la industria manufacturera amb un 15,23%. Amb menor activitat destaquen el transport amb un 3,53%, l agricultura amb el 4,36% i la construcció amb el 4,43%. Referent al risc de pobresa de Tortosa, es pot apreciar que el total de persones ateses des de Creu Roja del municipi, s ha anat incrementant en els dos darrers anys, amb 995 persones al 2012 i 257 persones més al És per aquest motiu, que la Creu Roja ha col laborat en campanyes solidàries amb noves actuacions (menjador infantil, campanya local d aliments, recollida material escolar o el gran recapte), amb la participació de l Ajuntament, l Obra Social la Caixa, Càritas i la Reial Arxiconfraria de la Cinta. També ha hagut un gran increment d ajudes tant materials (bolquers, material escolar, beques de llibres escolar, vals per a roba esportiva) com econòmiques puntuals, de 86 famílies ateses al 2012 s ha passat a 402 famílies al Tanmateix, l altre servei que ha vist un gran augment és el servei de roba (de 240 persones al 2012 a 508 persones al dades obtingudes de la Creu Roja Tortosa de l Àrea Social (Tortosa C., Gener 2013). Aquesta realitat també es veu a la resta de Catalunya, on es posa de manifest com el col lectiu de gent gran està vivint de forma directa o indirecta la crisi econòmica. Algunes dades a destacar són que 1 de cada 3 persones grans ha hagut d ajudar per primer cop a un familiar, el 13% han deixat de rebre alguna ajuda, el 6,5% han hagut d acollir a un familiar i el 19% no poden menjar amb regularitat ni carn ni peix (Creu Roja Catalunya, Juliol 2012). Finalment, durant el 2012 el 16% de les persones grans patien pobresa energètica (Creu Roja Catalunya, Juliol 2012), dada que es va incrementar en un 25% al llarg del següent any (Creu Roja a Catalunya, juliol 2013). En el conjunt d Espanya, el percentatge encara és més elevat i se situa en el 33% de persones que no poden posar la calefacció a l hivern, fins arribar al 20,4% de les que pateixen privació material severa (Creu Roja Espanyola, Desembre 2013).

25 6. POLÍTIQUES SOCIALS I DE SALUT 6.1. Polítiques Principals Tenint en compte les polítiques d actuació socials que s estan duent a terme des de l Ajuntament de Tortosa, a través del Pla d Acció Municipal , es pot destacar les següents accions que poden afectar directament a la gent gran: En primer lloc, des de l àmbit de Servei a les Persones: - Programa de Voluntariat Social per a la Gent Gran ( ): Millorar la qualitat de vida de les persones grans. Promoure el voluntariat social-comunitari. Potenciar el Treball en Xarxa entre les Entitats Socials i la ciutadania. - Programa de coordinació dels CAP i dispensaris mèdics dels barris per facilitar l'atenció ( ): Millorar l atenció de l usuari mitjançant un circuit per a la coordinació assistencial dels pacients. - Continuació dels programes de suport a la Gent Gran que viu sola ( ): Garantir el Benestar i la Seguretat personal. Promoure l Envelliment Actiu. Facilitar tasques d Acompanyament. Crear autonomia. - Suport a les noves residències d'avis i centres de dia ( ): Millorar l atenció socioassistencial de la gent gran amb serveis d acompanyament. Realitzar seguiment i suport institucional. En segon lloc, des de l àmbit de Seguretat es tenen en compte actuacions com: - Més a prop del comerciant ( ): Millorar la seguretat del treball del comerciant i del comprador/a. Potenciar un petit i mitjà comerç més segur. - Creació de la Unitat de la Policia Administrativa ( ): Millorar i reforçar la seguretat ciutadana. - Elaboració i revisió d'un pla estratègic de la PL ( ): Revisar, millorar i reforçar la seguretat ciutadana seguint criteris del Pla Estratègic. - Creació de la figura de Regidor de barri: Crear proximitat entre el ciutadà i l Administració. Garantir la seguretat del ciutadà. 25

26 Per facilitar la Mobilitat de la ciutat es treballa des de l Ajuntament l accessibilitat i la reestructuració arquitectònica dels diferents barris amb: Pla de Mobilitat Sostenible ( ): Millorar la qualitat urbana de la ciutat. Facilitar l accés (a peu, en bici, transport públic i privat). Rehabilitar espais. Disseny d'accions i formes per garantir l'accés universal als espais públics a determinades persones amb mobilitat reduïda ( ): Garantir l accessibilitat a les persones amb problemes de mobilitat Evitar barreres arquitectòniques a la ciutat. Alhora, en l àmbit de Serveis al territori es destaquen principalment el projecte marc PINCAT (Pla Integral del Casc Antic de Tortosa), el qual s empara dins la Llei de barris: Rehabilitació física de l espai urbà del Nucli Antic. Millora de l accessibilitat. Sostenibilitat ambiental. Pel que fa Medi Ambient, amb una influència directa sobre les persones grans destaca el següent: - Pla d acció local per a la Sostenibilitat ( ): Desenvolupar localment el principis de sostenibilitat mediambiental i d urbanisme en l entorn natural de la ciutat. Millorar la mobilitat. Consolidar el Consell de Sostenibilitat i Mobilitat. Tanmateix, no s ha d oblidar que alguns dels Serveis que compta la ciutat són competència municipal i s ofereixen mitjançant convenis amb entitats socials del territori com: Servei d Acolliment Residencial d Urgència. Servei Residencial Temporal per a persones en situació d exclusió social (conveni amb Caritas). Menjador Social (conveni amb Caritas). Ajuts d Urgència Social (conveni amb Caritas, Creu Roja i Ajuntament).

27 6.2. Espais de Participació Per a entendre el moviment associatiu i de participació a la ciutat de Tortosa d avui en dia, cal esmentar especialment el que va suposar per a la societat tortosina l experiència participativa en un dels moviments socials més significatius de Catalunya, el qual és: - La Plataforma en Defensa de l Ebre (2000): reivindicant la protecció i el bon ús del riu Ebre en les Terres Ebrenques. Sorgeix d una cultura de l aigua i del plantejament del Govern Estatal amb la implementació del Pla Hidrològic Nacional (PHN). A la vegada que, davant l actual moment sòcio-econòmic-polític, es destaquen les següents plataformes d iniciativa social, com són: - Moviment d Indignats a Tortosa (2011): reivindicant la dura situació econòmica i financera per la qual passa el país, com la fractura del benestar i els drets universals. Es destaca la participació d altres municipis de les Terres de l Ebre i la provincia de Castelló (moviment relacionat amb el 15M). - Plataforma per a la Salut de les Terres de l Ebre (2011): sorgeix arran de les retallades pressupostàries executades pel Govern Autonòmic que afecten directament el Sistema Sanitari al Territori. - Plataforma per l Educació Pública de les Terres de l Ebre (2012): sorgeix arran de les retallades pressupostàries executades pel Govern Autonòmic que afecten directament el Sistema Educatiu al Territori. - Plataforma d Afectats per la Hipoteca de les Terres de l Ebre(2012): sorgeix en resposta al perill de desnonament i denuncia el frau hipotecari i gestió política del moment. Dintre dels Processos participatius municipals destaquen els següents consells i els grups de treball: - El Consell Municipal de la Gent Gran (1984): Organisme consultiu i de treball que depèn de l Àrea d Acció Social de l Ajuntament de Tortosa. S organitzen iniciatives de caràcter cultural, recreatiu i assistencial per tal d arribar al major nombre de persones grans possibles. En aquest consell participen: 8 casals de jubilats de Tortosa i de l entitat municipal descentralitzada de Jesús, pedanies i 2 residències de gent gran del municipi de Tortosa. - El Consell de Participació Ciutadana (2004): Organisme que intenta recuperar els barris històrics de Tortosa. S emmarca dins de la Llei de millora de barris (àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial), amb l objectiu d impulsar la rehabilitació integral per a evitar-ne la degradació i millorar les condicions de les persones que hi viuen. En aquest Consell participen: representants de la Generalitat al territori, associacions de veïns i comerciants del Nucli Antic, representants culturals, ètnics i de l Ajuntament, entre altres. 27

28 - Consell de Sostenibilitat i Mobilitat ( ): Dins del Pla de Sostenibilitat es crea aquest consell, relacionat amb els continguts de l agenda 21 (polítiques mediambientals). Impulsa el medi físic i biòtic, l entorn humà, el territori i la mobilitat, vectors i risc ambiental. En aquest Consell participen: comerciants, agents econòmics, entitats locals, associacions de veïns i experts locals. - Consell Escolar Municipal: Organisme per debatre i aprovar temes relacionats amb ensenyament. En aquest consell participen: representats de la comunitat educativa (direcció, professors, alumnes, famílies, personal de l administració i serveis i l administració local). Entre els principals grups de treball apareixen: - L Espai Tècnic de Relació (ETR), per treballar i dialogar sobre línies de treball d actuació social relacionades amb la convivència social i respectant la diversitat. Està dinamitzat per l Associació per a la Cooperació i la Inserció Social i la Interculturalitat (ACISI). Es reuneixen agents de l administració pública, de diferents departaments de la Generalitat (Ensenyament, Seguretat i Salut) i d entitats com Càritas, Blanquerna, Atzavara, UNESCO, i UGT. - La Xarxa per la Convivència (promogut per l ACISI): espai obert a tots els veïns i veïnes, associacions i entitats, professionals i institucions, per empènyer un procés comunitari i contribuir a una millor convivència en la diversitat a la ciutat. - Espai del Programa Socioeducatiu 6-16,adreçat a infants i joves de 6 a 16 anys i les seves famílies, especialment aquells que es troben en risc d exclusió social i amb una situació socioeconòmica precària. Participen: Entitats del Tercer Sector, Administració Local i Autonòmica, Centres Educatius, Universitats i Agents Educatius. - L ASECG: Acció socioeducativa amb la Comunitat Gitana, focalitzada en la promoció escolar i les relacions de convivència amb l alumnat d ètnia gitana. És una subcomissió que formarà part de la comissió del dret a l educació (CDEPAC) i està presidida per Inspecció i formada com a mínim pels centres que tenen alumnat gitano: Escola la Mercè, Escola Remolins, INS Cristòfol Despuig, INS Joaquin Bau, Col legi Consolació i Teresianes, i altres serveis: EAP, LIC, CFO i l Espai Obert. - PlaSEC: Comissió participativa del Pla de Salut, Escola i Comunitat de les Terres de l Ebre. Es treballa per la promoció de la Salut a l Escola i la Comunitat. Participen: Departament d Ensenyament i diferents ens locals de les Terres de l Ebre (Direcció General de la Infància i Adolescència, Mossos d Esquadra, Fundació Pere Mata, Càritas, Creu Roja, entre altres).

29 7. EXPERIÈNCIES PRÈVIES Nom del projecte Any Descripció Objectius Resultats PLA DE TREBALL ALS BARRIS: MEMÒRIA FINAL- Tortosa (Nucli Antic) Gener/ Juny 2008 Treball d'investigació sobre l'envelliment al Nucli Antic, per donar resposta a les necessitats i demandes. Detectar i millorar la situació de risc de la gent gran, segons l'informe del Pla Integral del Casc Antic de Tortosa-PINCAT. Una eina d informació per treballar en el futur, en programes de prevenció de risc i de millora de l'envelliment. PROGRAMA D'AJUDA A LA GENT GRAN QUE VIU SOLA EMD DE JESÚS Juny 2008 Continuació i actualització del primer estudi (2004 al Barri Jesús) de detecció de necessitats de la gent gran que viu sola. Conèixer la realitat, detectar casos nous, establir mesures de prevenció i millorar la qualitat de vida. Un 80% de la gent gran que viu sola és autònoma i activa, bona recepció del programa. PLA DE TREBALL ALS BARRIS: PLA ESPECIAL D'ATENCIÓ A LA GENT GRAN Tortosa (Nucli Antic) MONOGRAFIA COMUNITÀRIA DE TORTOSA "PER LA MILLORA DE LA CONVIVÈNCIA I DE LA COHESIÓ SOCIAL" PROGRAMA D'INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL-ICI Gener/Juny 2009 Gener/Juny 2010 Continuació de l'observatori de gent gran (Gener/Juny 2008), donant resposta a les necessitats creades Treballar la coexistència i cohesió ciutadana per afavorir la convivència multicultural. Definir un Pla d Actuació. Establir mesures de prevenció. Garantir suport social, orientació i acompanyament en les tasques diàries. Reconduir hàbits alimentaris. Impulsar dinàmiques de col laboració entre els Agents Socials del Territori i la ciutadania. Contribuir al foment de la convivència ciutadana i intercultural en el Nucli Antic de Tortosa. Millora de la situació de les persones grans amb necessitat d'acompanyament dins i fora de la llar i reconducció en aquells casos necessaris d hàbits alimentaris. Presència de dificultats arquitectòniques a les llars que dificulta l'accessibilitat. Millora de la cohesió i coexistència social entre diferents cultures. Millora del treball comunitari entre l Administració i entitats que conformen el territori.

30 8. CONFIGURACIÓ DE L ENTORN DE LA CIUTAT DE TORTOSA 8.1. Entorn Físic Introducció: Límits administratius Tortosa és la capital de la Comarca del Baix Ebre i seu Episcopal. Està ubicada al sud de Catalunya, a les Terres de l Ebre, entre el riu Ebre i els massissos Ports de Tortosa - Beseit, les serres de Cardó i del Boix amb una extensió de km2. La limitació natural de Tortosa és presidida per la mola de la Suda, l orografia de la qual, és un component fonamental per entendre la seva configuració urbana. El seu Nucli Històric es va assentar en aquest terreny de topografia dual: per una part, les vessants dels turons del Castell i del Sitjar (Nucli Antic), amb un gran desnivell entre les cotes més baixes (barris de Ferreries i Eixample Antic/Centre) i les més altes en un espai molt reduït (barris del Temple i Sant Llàtzer). I per una altra, les parts més planes entre els turons (l Eixample Modern). Actualment, i pel que fa a l estructura administrativa, la ciutat ha quedat delimitada en diferents zones, les quals es troben constituïdes per un compendi d eixamples i barris que conserven l estructura del seu inici. S ha de destacar que el Riu Ebre i la via fèrria, actuen com a eixos principals de la seva fragmentació. És així com, per una part, es troba la zona del Nucli Antic, en la qual s origina la creació de la ciutat de Tortosa i que, fins al llarg del segle XVIII, va esdevenir emmurallada. Per una altra, i continu a aquesta zona, es troba l Eixample Antic i l Eixample Modern, partit per la via fèrria on, per un costat, més central hi ha la zona del Temple i, per la zona més Sud-est, ja a l altra banda de la via, es troba el Barri de Sant Llàtzer. Tanmateix, a la dreta del riu Ebre, apareix la zona de Ferreries.

31 8.2. Vies de Comunicació Pel que respecta a les Vies de Comunicació de la Ciutat es destaca: a) Vies de comunicacions viàries de la ciutat, que tenen connexions amb: - Carreteres Comarcals: Tortosa està comunicada amb la C-12, l eix de l Ebre i C-42 que enllaça amb l Aldea. - Carretera Nacional 340 (N-340): comunica amb les principals ciutats espanyoles (Cadis Barcelona), sent necessari recórrer el tram d autovia (Tortosa - l Aldea) amb un nou tram que enllaça amb el del mediterrani. - Autopista A7 (A7): acull el tram de França Barcelona València, sent necessari recórrer el pas d autovia (Tortosa l Aldea). - El ferrocarril/tren: Tortosa disposa d una estació de RENFE on circula únicament trens regionals (Tortosa Barcelona, trajecte directe, i Tortosa- València, amb transbord a l Estació de l Aldea). - Transport urbà: des de l empresa HIFE (1925), actualment, la ciutat disposa d un servei d autobús urbà i interurbà, que consta de tres línies diferents: Línia 1: Tortosa Roquetes Jesús, Línia 2: Centre Hospital Verge de la Cinta i Línia 3: Sant Llàtzer Centre Remolins. Des de l Ajuntament del municipi, existeixen uns Bons Socials pel transport, dirigits a gent gran o estudiants, on tenen una reducció d un 50% del bitllet de transport públic urbà dins el municipi. També ofereix el servei de Transport Adaptat (al Taller Ocupacional i Centre de Dia de Tortosa). El servei té un preu públic, on la persona sol licitant paga la part corresponent segons la valoració dels seus ingressos econòmics i barems establerts. b) Vies de comunicació urbanes amb gran utilitat per als vianants i pas de vehicles que enllaça ambdues parts del riu: - Pont del Ferrocarril: el més antic que es conserva a la ciutat i, encara que en el 1868 va iniciar un servei ferroviari entre la línia Barcelona València, avui dia, solament és d'ús per a vianants i s uneix amb la via Verda. - Via Verda: tret distintiu que acull la ciutat de Tortosa, unida pel pont del Ferrocarril, finalitzant el tram a Tortosa (Ferreries Barri de Sant Vicent). - Pont de l Estat: (reconstruït al 1942, després de la Batalla de l Ebre). Pont urbà que uneix el barri de Ferreries amb la resta de barris de Tortosa. - Pont del Mil lenari (1988): pont urbà, considerat el més gran de Catalunya, que connecta l eix viari de l Ebre (C-12) i amb la (C-42). 31

32 8.3. La Comunitat Comerç El teixit empresarial de Tortosa sempre ha estat font d emprenedoria de petit i mitjà comerç. Els establiments de roba i calçat, productes alimentaris, llibres i articles per a la llar, entre d altres, són força nombrosos i suposen un pol d atracció per als compradors d altres municipis. La centralitat de Tortosa com a eix comercial, ha facilitat la implantació d activitats comercials noves, i l aparició d hipermercats, fet que substitueix i/o fa minvar l activitat del petit comerç, com s observa en els barris de Ferreries i en l Eixample Modern/barri del Temple. En aquest cas, es perd una mica la relació del botiguer/confident amb la persona, sobretot afectant les persones grans que tota la vida han anat a comprar al mateix establiment. De tota manera, els petits comerciants s han organitzat en agrupacions i associacions comercials dels diferents barris de Tortosa (amb activitats comercials organitzades), per tal de donar continuïtat aquest tipus de comerç. Tanmateix, es considera que hi ha altres activitats comercials (no organitzades) regentades per persones d origen estranger (xinès, paquistanès i marroquí, majoritàriament), que es concentren, sobretot, en barris com el Nucli Antic, Ferreries i Eixample Modern/Temple. Des de l Ajuntament es treballa per potenciar tant el Nucli Antic en l àmbit comercial (Pla d Acció ) com la Promoció Comercial de la ciutat (Pla d Acció ) amb projectes (entre altres) com són: Dinamització del Nucli Antic Pla de Dinamització Comercial Projecte Comerç i Convivència Per últim, davant de la situació sòcio-econòmica del moment, es destaca una proliferació de serveis sanitaris privats (mútues, centres de reconeixement mèdic o serveis d assistència domiciliària) estesos per tot el municipi (sobretot en els barris de Ferreries, Eixample Modern/Temple i Sant Llàtzer). També, hi destaca el tancament d algunes oficines bancàries o la reestructuració de personal, cosa que condiciona el tarannà quotidià i la relació de la persona gran amb el referent de l entitat bancària (figura bancari/confident) Entitats, Grups Religiosos Les Entitats i Associacions que es concentren al municipi de Tortosa, comprenen la següent tipologia i volum: Esports (27%), Cultura (13%), Diversitat Cultural (10%), Juvenils (9%), Educació (8%) i Veïnatge(8%). Amb menor nombre hi ha les de Salut (5%), i, Gent Gran (3%), Socioassistencial (3%), Dones (3%), i Altres (11%). Aquestes apareixen inscrites a la base de dades del Servei d Atenció Ciutadana de l Ajuntament de Tortosa, considerant tot el municipi i incloent les pedanies.

33 Font de dades Monografia Comunitària de Tortosa del Projecte d Intervenció Comunitària Intercultural (ICI). Pel que respecta als Grups Religiosos de la ciutat de Tortosa, els que tenen més fidels són els grups catòlic, musulmà, l evangèlic i l ortodox. No hi ha dades del nombre de creients que pertanyen a cadascuna de les confessions, però el que sí que es pot dir és que la més predominant és la catòlica, a la qual està adscrita quasi un 80% de les persones que viuen a la ciutat amb diferents nivells de pràctica i, fins i tot, d auto reconeixement com a catòlics. Un altre aspecte que cal assenyalar són els centres de culte, ja que esdevenen centres socials i de formació religiosa. Tenint en compte que els diferents centres de culte s han anat establint al llarg de la història dins la ciutat amb més o menys dificultat. S ha de destacar que el centre de culte musulmà ubicat a la plaça Montserrat, és l únic que ha generat problemes de convivència per la percepció que en té una part de la ciutadania i per les situacions que presenta de controvèrsies veïnals, polítiques i socials al llarg dels últims anys. Gràcies al suport de l Ajuntament de Tortosa impulsat per Entitats com ACISI que incentiven la convivència al municipi des del Projecte d Intervenció Comunitària Intercultural (PICI), s ha substituït aquest centre de culte per un de nou, tot canviant la seva ubicació (des del dia 21 de febrer de 2014), al Polígon de l Estació, al barri de Ferreries. En el següent mapa s observen les confessions més ressaltades del municipi. 33

34 Font de dades Monografia Comunitària de Tortosa del Projecte d Intervenció Comunitària Intercultural (ICI) Llegenda: Centres de Culte Cristià, Centres de Culte Evangelista, Centre de Culte Testimonis de Jehovà i Centres de Culte Musulmà Mitjans de Comunicació Mitjans de Comunicació Formal: PREMSA: hi ha publicacions que tracten les notícies de major impacte sòcioeconòmic-cultural del territori ebrenc, entre altres les més destacades són el setmanari de l'ebre i d altres gratuïtes a nivell local com la revista quinquennal l Estel, la publicació mensual de l Agenda Cultural o el publicitari mensual Cop d Ull. Des de l Ajuntament de Tortosa publiquen la revista trimestral, La Veu dels Jubilats, gestionada des del Consell Municipal de la Gent Gran, la qual es difon en els casals de jubilats i tracta sobre activitats dirigides a les persones grans. També hi ha delegacions del Diari de Tarragona i el Punt Avui, i corresponsal de El Periódico. RÀDIO: Imagina Ràdio (la qual depèn del canal Terres de l Ebre). Hi ha una delegació de la Cadena Ser i corresponsal Catalunya Ràdio. A nivell local, hi ha Ràdio Tortosa (empresa municipal) que emet setmanalment el Programa de la Gent Gran per a difondre tots els temes que són d interès per a les persones grans, i és coordinat pels mateixos membres del Consell Municipal de la Gent Gran.

35 TELEVISIÓ: L Ebre TV, canal de televisió comarcal que comprèn tota la geografia de les Terres de l'ebre (Montsià, Baix Ebre, Ribera d'ebre i Terra Alta), i Teveon (encarregada d emetre les notícies locals). INTERNET: es compta amb els principals diaris digitals de les Terres de l Ebre com són l Ebre Digital (amb ubicació pròpia al municipi), Aguaita.cat i Lamarfanta.com, els quals no estan ubicats a la ciutat, però tenen un pes rellevant en tot el context. Cal esmentar, la web Surtdecasa.cat que tracta les notícies i activitats culturals, del context català i principalment de les Terres Ebrenques. Tanmateix, al municipi hi té una seu el Col legi de Periodistes, el qual comprèn les comarques que conformen les Terres de l Ebre, i una delegació de l Agència Catalana de Notícies (ACN) que subministra informació a altres mitjans. Mitjans de Comunicació Informal: Una via de comunicació molt important és la que es troba a la ciutat mitjançant el boca a orella. Aquest canal de comunicació es troba sobretot en espais com el Mercat Municipal de Tortosa (barri de l Eixample Antic/Centre), la Fira dels dilluns (al barri del Temple) o la Fira dels dissabtes (al barri de Ferreries). Aquests llocs conviden a la gent de totes les edats a trobar-se i esdevenen un punt de reunió informal i amb una gran participació ciutadana. En aquest mateix espai informal es troben persones que tenen un paper de líders naturals amb potencial comunicatiu i influent que, (participant o no d entitats organitzades), serveixen com a via d interpretació i difusió d informació Convivència Ciutadana Tenint en compte l anàlisi dels discursos recollits de representants institucionals, grups polítics, recursos tècnics i la ciutadania, es realitza la Monografia Comunitària de Tortosa (des del Projecte d Intervenció Comunitària Intercultural -PICI-); on s analitza la situació de convivència ciutadana del municipi. D aquesta manera, s extreu la conclusió que Tortosa es troba en una situació de sociabilitat, on hi predomina la coexistència pacífica. En referència a les vies de solució de convivència, des de l Ajuntament de Tortosa es disposa dels següents serveis: - Servei de Mediació Comunitària. Amb actuacions com la campanya per fomentar la convivència a les comunitats de veïns o sessions informatives i formatives dirigides a associacions de veïns i immigrants, entitats, ONG s, persones nouvingudes, etc. 35

36 Amb projectes com el projecte d Acollida i Mediació Intercultural, Mediació Comunitària Intercultural entre els Comerciants, projecte de Mediació per la Convivència i el Civisme, el programa per la Convivència i Cohesió Social en les Comunitats de Veïns i Veïnes dels barris de Tortosa, Mediació per a la convivència i el civisme a les comunitats de veïns i veïnes. I estudis com: L estat de la convivència a la ciutat de Tortosa (2010), Recull de propostes dels ciutadans per a la millora de la convivència i la cohesió social als barris de Tortosa (2011), Principals confessions religioses a la ciutat de Tortosa Informe (2011), Projecte Mediació per a la convivència i el civisme a les comunitats de veïns/veïnes (2012). - L equip de policia local de barri i de proximitat. Assumeix tasques de mediació i regulació del conflicte entre veïns. - El Defensor del Ciutadà. Amb l objectiu d atendre totes les queixes i consultes que li adrecen els ciutadans en relació a la ciutat. 9. ENTORN FÍSIC I SOCIAL DELS BARRIS DE TORTOSA Les principals dades demogràfiques del Nucli de Tortosa (excepte pedanies) són les següents: En primer lloc, hi viuen el 78,91% del total de la població tortosina amb habitants, dels quals el 50,29% són homes ( habitants) i el 49,71% dones ( habitants). En segon lloc, en relació a l edat, hi ha un 18,11% de persones majors de 65 anys i una taxa de sobreenvelliment de la població del Nucli del 17,63%. En tercer lloc, segons la relació entre les variables de l edat i el gènere, hi ha variacions vers el número d homes i dones. En general, hi ha més homes fins els 49 anys, amb una mitjana d un 11% més que de dones. A partir dels 50 anys, s inverteix i hi ha més presència femenina (un 18% de mitjana més), però clarament és als 75 anys quan en tots els barris hi ha més dones que homes, arribant al 37% de mitjana.

37 Font: Dades de Padró Municipal obtingudes per l Ajuntament de Tortosa En quart lloc, referent als habitants d origen estranger hi ha representat un 21,97% de la població al Nucli Tortosí. Finalment, pel que respecta a la accessibilitat i mobilitat del Nucli de Tortosa, es destaca a grans trets, el següent: Edificis Públics: la majoria dels edificis públics (Recursos i Serveis de la ciutat) reuneixen les condicions d adaptabilitat (ascensors, rampes, portes automàtiques o poc pesades, banys...). Passos zebra: falta algun pas zebra en eixos vertebrals de la ciutat, principalment en les avingudes de: Cristòfol Colom (barri Ferreries), Generalitat (Eixample Antic/Centre, Eixample Modern/Temple), Barcelona (barri Sant Llàtzer). Semàfors: en general, tenen un temps relativament curt per al pas de vianants, o bé, els indicadors d ambre de precaució deixen pas als vehicles quan són els vianants els que tenen preferència i, alhora, és on hi ha més concentració de trànsit (principalment, en els barris de l Eixample Antic/Centre, Eixample Modern/Temple i Ferreries). Aquest fet dificulta el pas d aquelles persones amb dificultat de mobilitat i, per tant, de vegades han de cercar altres carrers per passar. Tot seguit, es dóna pas als diferents apartats on s observen les peculiaritats i idiosincràsies de cada barri que componen el Nucli de Tortosa BARRI DE FERRERIES (zones: Ferreries, Sant Vicent, Quatre Camins i Corea) Dades Demogràfiques del Barri Segons el nombre d habitants, Ferreries se situa en primer lloc amb habitants (27,59%) dels quals el 50,10% són homes (3.788 habitants) i el 49,90% dones (3.773 habitants). 37

38 Les dades mostren que el barri amb major nombre de persones de 65 anys o més respecte al Nucli de Tortosa és Ferreries amb persones (24,24%), els quals més de la meitat (56,61%) són dones i és el segon barri amb una taxa de sobreenvelliment més elevat sent d un 16,96%. Pel que respecta a habitants d origen estranger, és el segon amb un 21,55%. Quant al nivell d Estudis, segons les dades censals, té un 13,73% de persones que no saben ni llegir ni escriure, i es col loca com a segon barri amb major nombre de persones que tenen el Graduat Escolar o equivalent (38,94%) Barreres arquitectòniques i Accessibilitat al Barri El barri de Ferreries té, per una part, una zona més nova (Quatre Camins), i per una altra una zona més antiga (Ferreries i Sant Vicent). Pel que fa a la zona de Quatre Camins, les seves infraestructures són més recents, ja que en els darrers anys ha estat d interès per a la construcció (edificacions dels anys 90 i principis del 2000), la qual cosa determina que no hi hagi barreres arquitectòniques destacables (es caracteritza per voreres amples, rampes i llambordes de nova construcció). Pel que fa a les zones més antigues, Ferreries i Sant Vicent, es detecta majoritàriament una manca de rampes en les voreres, així com una dificultat d accés. És així com s observa que, en la zona de Ferreries (amb algunes edificacions dels anys 50 -rehabilitades pel Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones - com són el Quarter de la Guàrdia Civil i la zona de l Antic Mercat), mantenen una estructura urbanística alguns cops deficient. Aquest fet contrarresta amb infraestructures dels anys a la zona de l avinguda de l Estadi, les quals es troben en bon estat, juntament amb carrers de fàcil accessibilitat. Pel que fa a la zona de Sant Vicent (amb la promoció d edificis La Casota ), aquesta presenta un aspecte general poc conservat, amb carrers estrets i falta de rampes en alguns trams de voreres, i per tant una major necessitat de millora. Vers l accessibilitat i el transport públic, la zona de Ferreries està connectada amb el centre de la ciutat i els municipis de l entorn (Roquetes i EMD de Jesús), mitjançant la Línia-1. A l Avinguda de Cristòfol Colom (tram rellevant del nucli de la zona de Ferreries) hi ha alguna zona blava, destacant que és un punt considerable d aparcament, ja que connecta amb molts recursos i establiments d interès, cosa que també succeeix en altres carrers (Alfara de Carles, l Av. de l Estadi i la Plaça de Joaquim Bau i Nolla, etc.). Apareixen com a espais d aparcament gratuït la majoria dels carrers situats en la zona de Quatre Camins (destacant una recent extensió d aparcament lliure proper al C/ València), en la zona de Sant Vicent (Passeig de l Ebre) i de Ferreries (Av. de l Estadi).

39 Pel que fa a la zona de Corea, és una part de terreny amb poca activitat urbana, encara que s ha de tenir en compte dins la zona de Ferreries Espais Comunitaris al Barri A trets generals, es pot dir que Ferreries és un barri on els espais comunitaris que presenta són d us recreatiu i de lleure infantil. Tanmateix, pel que respecta a l ús que en fa la gent gran, sols es hi ha el passeig de l Ebre (zones: Sant Vicent i Ferreries), prop de l església del Roser. És un tram de passeig situat a la vora del riu Ebre, amb espais d ombra, que connecta amb la via verda i disposa de diversos bancs. S observen, principalment, col lectius tant de gent gran com immigrants. Seguidament es destaca la plaça Francesc Macià i Llussà (zona Quatre Camins, davant del Col legi Cinta Curto). És la plaça més gran del barri, solejada, de caire infantil, de lleure i multicultural amb bancs i zones enjardinades. També és un lloc on es realitzen actes populars del barri, quan s escau. Aquesta plaça enllaça amb un altre espai contigu que disposa de gronxadors i està envoltat de bancs, també es considera zona d esbarjo d animals domèstics. La plaça del Pius XII (zona de Sant Vicent), es pot dir que es converteix en un espai de convivència multicultural. És una petita plaça que disposa de zona de lleure amb gronxadors. I, per últim, el parc Ausiàs March (zona de Quatre Camins), espai petit amb bancs, considerat, principalment, punt de trobada del jovent Punts de Trobada al Barri Punts de trobada Formals. Es destaquen els següents: - Casal de la gent gran de Ferreries: on la gent gran del barri i de la ciutat, realitzen multitud d activitats (pròpies) o d altres, de Serveis externs, com és la formació que imparteix UNED Senior, Punt Òmnia, etc. - Associacions de: Veïns Ferreries-Sant Vicent i Dones barri del Roser. Punts de trobada Informals: En el barri de Ferreries, es detecta l afluència de persones grans majoritàriament en 9 Bars i 2 Fleques. Aquests punts de trobada estan concentrats, principalment, en carrers com: l Av. Rambla de Catalunya, el C/ Alcanyís i l Av. de l Estadi. Alhora que també es considera El passeig de l Ebre com a punt de trobada potencial de gent gran, per la seva proximitat a la via verda, a l església del Roser i l accessibilitat a l interior de Tortosa (amb el Pont de l Estat). 39

40 Recursos i Serveis al Barri El barri de Ferreries, amb el temps ha estat un punt d interès per a la implementació del sector terciari com a base de la seva economia principal. Es troben els següents recursos i serveis més destacats: - Recursos i Serveis de Salut i Socioassistencials: Centre d Atenció Primària CAP Baix Ebre, la Clínica Terres de l Ebre, el Centre Residencial d Acció Educativa (CRAE) Lo Carrilet, Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), Centre de Salut Mental d Adults (CSMA) i Centre de Dia Pere Mata. - Recursos i Serveis d Educació: Col legi de Ferreries i el Col legi Públic Cinta Curto, Institut Joaquim Bau i Institut de l Ebre i la Seu de la UOC. - Recursos i Serveis de Seguretat: Jutjat Social, la Guàrdia Civil, el Parc de Bombers i Agents Rurals. - Recursos i Serveis de Joventut: Centre Cívic i Punt d Informació Juvenil. - Recursos i Serveis d Esport: Pavelló Poliesportiu Municipal. - Recursos i Serveis de tràmits administratius: Oficina de Benestar Social i Família de Tortosa, Agència Tributària i BASE BARRI DE L EIXAMPLE ANTIC/CENTRE Dades Demogràfiques al Barri Segons el nombre d habitants, l Eixample Antic/Centre és el menys poblat amb habitants (14,05%), dels quals el 50,38% són dones (1.939 habitants) i el 49,32% homes (1.910habitants). Les dades mostren que un 19,10% (948 persones) són majors de 65 anys o més i són majoritàriament dones amb un 61,81% front el 38,19% d homes. A més, destaca per ser el barri amb major sobreenvelliment amb un 24,16% respecte a la resta de barris del nucli de Tortosa. Pel que respecta als habitants d origen estranger, hi ha un 18,71%. Referent al nivell d Estudis, segons les dades censals, és el barri que té menys població que no sap llegir ni escriure (9,46%) i el segon amb titulació de Batxiller, Grau Mitjà o titulacions superiors (28,89%) Barreres arquitectòniques i Accessibilitat al Barri El barri de l Eixample Antic/Centre, es converteix principalment en una zona de petit i mitjà comerç, tot esdevenint un barri on es concentren, majoritàriament, despatxos i oficines, principalment de l àmbit administratiu, burocràtic, legislatiu i de salut. S hi combina allò més modern (infraestructures, hosteleria, establiments de roba, llar, etc.) amb allò de tota la vida. Tant és així, que s observa com la part on es més de caire

41 comercial hi ha millor accessibilitat i menys barreres arquitectòniques. Destaquen els carrers de: - Sant Blai: carrer per vianants i eix comercial. - Cervantes, és un lloc on es concentren principalment els exemples d arquitectura modernista de tot el municipi, amb façanes rehabilitades, i es destaca una millora en l accessibilitat a aquest carrer i als contigus. - El Tram de l Avinguda de la Generalitat, on es troba el Mercat Municipal i petit comerç de roba, entre altres. Tanmateix, s observa com els carrers que presenten més barreres arquitectòniques són: - Berenguer IV i Sant Baptista de la Salle, es detecta major dificultat perquè hi ha importants interseccions (per una banda, l accessibilitat cap a l Hospital Verge de la Cinta, una altra cap al Col legi Nostra Sra. de la Consolació i l eix que enllaça cap a zona Centre), fet que presenta, molts cops, aparcament de doble filera dificultant el pas dels vianants per les voreres, algunes d elles estretes i sense rampes. - Ronda de Reus (paral lel a l estació de RENFE) té una vorera llarga i estreta, amb manca de rampes. - I l Arturo Anguera (davant Acadèmia Perruqueria COSEX) es visualitza una amplitud considerable de vorera, amb grans escales i sense rampes, fet que fa que els vianants utilitzin un desnivell de pàrquing privat com a rampa per a millorar la seva accessibilitat a causa d aquesta mancança. Es considera el barri més densament edificat i limitat urbanísticament, el qual combina dos tipus d infraestructures. Per una banda, habitatges antics amb certes dificultats d accessibilitat fora del domicili: edificis vells, de 3 i 4 plantes, amb esglaons elevats i sense ascensor, alguns d ells. Aquestes característiques es troben, principalment a la plaça d Espanya (on s ubica l Ajuntament) envoltada d edificacions dels anys 50, (rehabilitades pel Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones ) i en carrers com Sant Blai i contigus a aquest. En canvi, per una altra banda, hi ha edificacions altes i amb ascensor, que presenten accessibilitat fora del domicili com són els que es troben en la Plaça Alfons XII (edificis d anys 70), la qual, disposa d un espai d aparcament soterrani (1990) i d una zona recreativa amb rampes i voreres que comporten una millora d accés, en tot el seu conjunt. També, els Edificis Orleans (anys 70) que van donar lloc a una nova caracterització urbanística a la ciutat i al barri. Contrastant amb l actual Edifici del Seminari i l ampliació de la via pública amb un petit pàrquing gratuït (davant l antiga Estació d Autobusos HIFE). Quant a l accessibilitat i transport públic, és una zona per on passen les tres línies d autobús. En canvi, el barri presenta en el seu conjunt zona blava (exceptuant l avinguda Berenguer IV i carrer Argentina i un espai petit d aparcament d ús lliure i gratuït que està prop de l Espai Caixa). 41

42 Espais Comunitaris al Barri A trets generals, el barri de l Eixample Antic/Centre és un barri on els espais comunitaris, majoritàriament són d us recreatiu i de diversitat cultural. Tanmateix, pel que fa a l ús que en fa la gent gran, es destaquen els següents punts: La plaça de Barcelona (actual remodelació) on es troba el mercat municipal i petites tendes de roba i de restauració, que conviden a considerar-la com un punt de trobada i espai comunitari potencial per a totes les edats. És una plaça gran, solejada, que té bancs, parada d autobús i és converteix en lloc on es realitzen actes puntuals. La plaça de l Àngel espai reduït, amb ombra, (amb dos bancs) i prop de la parròquia Sant Blai. És un espai que és eix comercial i reuneix, principalment, gent gran i immigrants. L avinguda Felip Pedrell, espai de passeig (amb bancs) que es troba a la vora del riu Ebre i es considera de pas pels vianants, enllaçant l avinguda Remolins (Nucli Antic), l avinguda de Lleida i passeig de Ribera (l Eixample Modern/barri del Temple). Pel que fa espais comunitaris d ús recreatiu i de lleure, convertint-se en espai Intergeneracional i llocs on es realitzen actes puntual són: La plaça Espanya (on està l Ajuntament) amb zona blava al voltant i cafeteries a sota els porxos. I la plaça Alfons XII, (plaça gran i solejada) on acudeix gent de totes les edats com a zona d esbarjo i de descans, amb disposició de bancs. Pel que respecta a altres places del barri, fonamentalment, són espais d ús per a immigrants com són: les places Agustí Querol i de la Constitució, llocs petits, sense bancs envoltats de botigues Punts de Trobada al Barri Punts de trobada Formals. Es destaquen principalment els següents: - L Espai Caixa, compartit amb l associació de gent gran de Tortosa L ESPLAI, esdevenint lloc de trobada de gent gran, que promou la relació i participació, amb activitats d envelliment actiu com són: lectura, conversa, informàtica, pintura, activitats manuals, música, teatre i llengües estrangeres, entre altres. - Associacions: Provincial de Pensionistes (U.D.P), Vida Creixent, Associació de Dones per la Igualtat de Gènere i Benestar (BIDA). Punts de Trobada Informals. Es consideren: En el barri de l Eixample Antic/Centre, es detecta l afluència de persones grans majoritàriament en 5 Bars, 2 Fleques i el mercat municipal. Aquest punts de trobada estan concentrats, sobretot, en carrers com: Sant Blai, Cervantes, Teodor González, Argentina i l Avinguda de la Generalitat.

43 Recursos i Serveis al Barri El barri de l Eixample Antic/Centre ha estat un punt d interès per a la implementació de petit i mitjà comerç, com a base de la seva economia principal. Tant és així, que es troba situada la Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació de Tortosa i l Agrupació Centre Comercial Tortosa. Pel que respecta a recursos i serveis més destacats són: - Recursos i Serveis de Salut i Socioassistencials: l Hospital Verge de la Cinta, Serveis Socials Municipals i la Creu Roja de Tortosa. - Recursos i Serveis d Educació: la Universitat Nacional d'educació a Distància (UNED) amb l àrea de formació Uned Senior, El Col legi Nuestra Sra. de la Consolació, El Col legi Diocesà Sagrada Família, l Institut Cristòfol Despuig i la Facultat de Fisioteràpia. Altres recursos i serveis educatius són l Escola de l Esplai i el Grup Esplai Blanquerna que gestiona el Punt Omnia de Tortosa, col laborant amb el Projecte Casals en Xarxa. - Serveis municipals principalment es troben ubicats diferents àrees o serveis de l Ajuntament (amb Àrees d Acció Social, de Diversitat Cultural, Urbanisme i Obres Públiques, Ensenyament, Medi Ambient, Servei d Atenció al Ciutadà, entre altres). - Recursos i Serveis de tràmits administratius territorials: Serveis d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi i l Agència Catalana de la Salut BARRI DE L EIXAMPLE MODERN / TEMPLE Dades Demogràfiques al Barri El barri de l Eixample Modern/Temple és el tercer barri més poblat, amb un total de habitants (20,30%), dels quals el 52,12% són dones (2.899 habitants) i el 47,86% homes (2.662 habitants). En referència a la presència de persones de més de 65 anys se situa en un segon lloc, persones (21,26%), sent més dones amb un 59,43% que no pas homes amb un 40,57%. Pel que fa al sobreenvelliment, té una taxa del 15,92% situant-se així, en el tercer barri més sobreenvellit del Nucli de Tortosa. Tanmateix, és el penúltim barri amb presència d habitants estrangers, amb un total del 13,91%. Finalment, i pel que fa al Nivell d Estudis, és un barri amb contrast acadèmic, ja que és el segon barri amb més persones que no saben ni llegir ni escriure (14,01%) i, alhora, el primer amb titulació de Batxiller, Grau Mitjà o titulacions superiors (29,65%). 43

44 Barreres arquitectòniques i Accessibilitat al Barri El barri de l Eixample Modern/Temple es converteix, principalment, en una zona important d expansió urbanística, tot esdevenint un barri on es contemplen espais de nova construcció amb d altres més antics. Els llocs on hi ha edificacions més noves hi ha major accessibilitat i manca de barreres arquitectòniques, s hi destaca: - Els Carrers que envolten la zona dels Edificis de Vora Parc (construcció de principis dels 90). - L avinguda de Ferran d Aragó (passeig rehabilitat i amb bona accessibilitat). - Carrers: Barranc dels Caputxins i Adrià d Utrecht (edificacions de principis dels 90) amb la proximitat del nou Col legi El Temple. - La zona nova on es troben les places: de les Corts Catalanes (principis del 2000) i la del Carrilet (on està el CAP del Temple i prop l Estació d Autobusos). Tanmateix, s observa major dificultat i presència de barreres arquitectòniques en: - l Avinguda de la Generalitat (un dels carrers principals de Tortosa), on es detecten voreres altes i poques rampes. - Carrers més antics com són: Sant Enric d Ossó, de Lamote de Grignon o Maria Rosa Molas amb manca de rampes o aquestes són deficients. Amb presència d edificis més antics i menys conservats, que pot dificultar l accessibilitat fora del domicili. - Els carrers que envolten l edifici Casa Rodona (anys 70) que són estrets i amb rampes deficients, tot i que els edificis presenten bones condicions d accessibilitat. Pel que fa a l accessibilitat i transport públic, hi ha zona blava a tota l Avinguda Generalitat, com també en un tram dels carrers Rosselló i Ronda Docs. Els espais d aparcament es troben al parc Teodor González, i al tram del passeig de Ribera, zones amplies de: l auditori, de la seu d UGT i a prop del Pont Mil lenari com al centre on està la plaça del Carrilet que es de pagament. Quant al servei de Transport públic de la ciutat, connecta l Avinguda Generalitat amb les tres línies Espais Comunitaris al Barri Al barri de l Eixample Modern/Temple hi ha dos dels espais comunitaris més importants de la ciutat, on es concentren gent de totes les edats, però principalment, es pot observar que majoritàriament la gent gran freqüenta els següents indrets: - El Parc Teodor González (conegut inicialment com el Passeig del Temple) que ha estat ben bé fins a finals del segle XX l'únic parc urbà de Tortosa i, encara avui, és la zona verda de referència de la ciutat. És considerat potencialment comunitari on s aprecia com un espai de convivència intergeneracional (amb ombra, espais lúdics per als petits i joves, zona de passeig, recreatiu, on juga

45 la gent gran a petanca, espai de descans amb disposició de bancs i equipaments per promoure l exercici físic). - El Passeig Ribera (vora del riu i davant de l Auditori Municipal) amb un nou circuit biosaludable per fer exercici físic, amb bancs, espais d ombra i parc infantil. Es converteix alhora en un espai comunitari Intergeneracional de lleure i recreatiu. - La nova Plaça on es troba la Parròquia dels Dolors i l Escola Municipal de la Música. És una plaça petita que té 2 bancs, on es pot observar (de manera puntual) que hi ha gent gran. - La Plaça del Carrilet (davant del CAP del Temple i d una parada d autobús), zona espaiosa que conté bancs. Destaquen Espais Comunitaris més de caire infantil i juvenil com són el parc del Passeig de Jaume I (situat al costat del CEIP El Temple) que té zona lúdica amb gronxadors, i bancs, el passeig de Joan Moreira, tram pavimentat amb bancs, i envoltat de restaurants, cafeteries i petit comerç i la plaça de les Corts Catalanes, la qual té gronxadors, bancs i zona verda. Dins d aquest barri també es contempla la zona del 13 de gener, la qual està més aïllada, però amb millores visibles de connexió amb la xarxa de transport, i amb espais comunitaris freqüentats per persones grans. Aquesta és una zona on amb el bon temps, s observa com a punt de trobada les portes de les cases de les persones grans on seuen i fan tertúlia Punts de Trobada al Barri Punts de trobada Formals. Es destaquen principalment les associacions de Veïns del Temple i de Veïns Pou de la Conxa. Cal fer esment a la recentment desapareguda Oficina de l ONCE, la qual era considerada com una oficina de proximitat i de referència per a molta gent (tant per a les persones amb algun tipus de deficiència visual o per donar suport a la gent gran). Punts de trobada Informals. En el barri de l Eixample Modern/Temple, es detecta l afluència de persones grans majoritàriament en 4 Bars i 3 Fleques. Aquest punts de trobada estan concentrats, principalment, en carrers com l avinguda de la Generalitat, Sant Enric d Ossó, la zona del Passeig de Moreira i del passeig de Jaume I. Destaca, el Parc Teodor Gonzàlez com a punt de trobada, no sols del barri sinó de la ciutat, amb gran participació de gent de totes les edats Recursos i Serveis al Barri El barri de l Eixample Modern/Temple, amb el temps ha esdevingut un punt d interès d expansió urbanística de la ciutat. Amb una implementació d activitats tant comercials (amb grans hipermercats i concessionaris automobilístics) com del sector terciari, convertint-se com a base de l economia principal. 45

46 Es poden trobar els següents recursos i serveis més destacats: - Recursos i Serveis de Salut i Socioassistencials: el nou CAP El Temple, El Centre Residencial d Acció Educativa Coll de l Alba i la Llar Residencial Palau (Servei d Acolliment Residencial del Centre de Discapacitats del Verge de la Cinta). - Recursos i Serveis d Educació: el Col legi Teresià i el nou Col legi Públic El Temple, l Escola Municipal de la Música, i Escola Municipal de Teatre. - Recursos i Serveis de Seguretat: la nova Seu dels Mossos d Esquadra i dos Oficines de la Policia Nacional. - Recursos i Serveis d Esport: el nou Pavelló Poliesportiu Municipal i el Club de Rem. - Recursos i Serveis de tràmits administratius: l Oficina de Treball de la Generalitat i l INEM, ambdós amb recent ubicació, Tresoreria i el nou Centre d Acollida Turística (CAT) BARRI DEL NUCLI ANTIC (Zones: Catedral, Montcada, Santa Clara, Sant Jaume, La Suda, Castell, Rastre, Garrofer, Call Jueu i Remolins) Dades Sociodemogràfiques del Barri El barri del Nucli Antic és el segon barri amb més població del municipi, amb habitants (22,03%) dels quals el 52,98% són homes (3.198 habitants) i el 47,02% dones (2.838 habitants). En relació, a les persones de 65 anys o més se situa en un tercer lloc, amb 984 persones (19,83%), sent majoritàriament dones amb un 54,88% front el 45,12% d homes. Pel que fa al sobreenvelliment, té una taxa del 15,35% situant-se així, en el el barri menys sobreenvellit del Nucli de Tortosa. Ara bé, és el barri que destaca per ser el que acull major nombre de població estrangera, amb un total del 32,58%. Per últim, referent al Nivell d Estudis, és el primer barri amb un nivell acadèmic inferior a Graduat Escolar o equivalent (44,80%) i amb gent que no sap llegir ni escriure (14,34%) Barreres arquitectòniques i Accessibilitat al Barri El barri del Nucli Antic ha sofert una millora rellevant en l eliminació de les barreres arquitectòniques i d accessibilitat, destacant les zones de treball realitzades en el POUM (Pla d'ordenació Urbanística de Tortosa, 2007) i PinCat (Pla Integral del Casc Antic de Tortosa). Aquesta rehabilitació s observa, principalment, en la part més antiga i central del barri on es troben zones com Montcada, Catedral, Rastre, Santa Clara i Garrofer, constituïdes, majoritàriament, per una morfologia complexa de carrers estrets amb

47 pendents, que durant molt de temps han estat degradats. S han fet accessos per a vianants amb la construcció de guals, rampes, bancs i espais per als vianants (C/Sant Blai), per tal de facilitar la circulació de la gent gran i persones amb dificultat de mobilitat. Ara bé, encara s observen algunes trames urbanes malmeses pendents de rehabilitació, principalment a Santa Clara, Garrofer i el Castell. En aquestes zones més antigues s han portat a terme renovacions d infraestructures, per tal de millorar l accessibilitat. Hi ha edificis antics, molts dels quals tenen fins a quatre plantes i sense ascensor, dificultant molts cops l accessibilitat de la gent gran que hi viu. També hi ha habitatges tapiats, buits, o bé terreny sense edificar, a causa de l enderroc d infraestructures, sobretot, a les zones del Castell, Santa Clara i Montcada (Tortosa, 2010). Pel que fa a la zona de Remolins, es presenta com la part més actual, on hi ha construccions dels anys 70 (l Edificació El Barco i les Cases Barates ) conjuntament amb infraestructures de finals dels anys 90 i inicis del 2000 (Pavelló Firal, Campus de la Universitat Rovira i Virgili, i el conjunt d habitatges - majoritàriament, amb ascensor i facilitat d accés), fet que ha aportat major obertura i dinamisme a aquesta zona i on no hi ha importants barreres arquitectòniques. L espai d aparcament gratuït del Nucli Antic és a la zona de Remolins, la plaça de l Escorxador o la nova plaça de la Fira. Hi ha petits carrers estrets que tenen dificultat perquè circulin vehicles, o bé tenen prohibit el seu accés, convertint-se en una de les parts del municipi que no té zona blava. Pel que fa el transport públic, és una zona connectada pel centre de la ciutat amb municipis de l entorn (Roquetes i Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús) i (Zones/barris com Remolins i Sant Llàtzer) Espais Comunitaris al Barri El Nucli Antic és un barri on els espais comunitaris que presenta són d us recreatiu per al lleure i de gran diversitat cultural. Tanmateix, la majoria esdevenen llocs d interès per a la realització d actes puntuals culturals i de gran participació durant la Festa del Renaixement. Pel que fa l ús que en fa la gent gran, es troben fonamentalment la zona de Remolins, com són: - La plaça de la Immaculada: espai gran que té bancs i zona lúdica (amb gronxadors), amb espais d ombra, considerat punt de trobada intergeneracional i amb diversitat cultural. Es troba al costat de la Parròquia de Sant Jaume, la Policia Local i bars al voltant. - La plaça Sant Jaume, la qual disposa bancs i esdevé punt de trobada intergeneracional. 47

48 La zona més nova de Remolins té un Espai Verd, on hi ha una part lúdica amb gronxadors per als infants, i el campus de la Universitat Rovira i Virgili, amb més concentració de jovent. Tanmateix, hi ha espais comunitaris amb més presència de gent immigrada, com és la plaça de la Cinta (davant la catedral de Santa Maria), la plaça Montserrat (envoltada de comerç estranger), i les places Mossèn Sol i dels Dolors (pròximes a la Biblioteca Marcel lí Domingo i el Col legi de la Mercè) Punts de Trobada al Barri Punts de trobada Formals. Es destaquen les associacions de la gent gran Club Tercera Edat de Remolins, Associacions de Veïns (Pintor Casanova-Remolins, Santa Clara, Nucli Històric i Rastre), i l Associació de Dones del barri de Remolins. Punts de trobada Informals. Es troben els següents: Llocs d interès on es concentren, majoritàriament gent gran, com són 3 establiments de queviures i 5 bars (principalment situats als carrers del barri de Remolins). Amb això es suma, als espais comunitaris de la plaça de la Immaculada i de Sant Jaume, que alhora esdevenen punts de trobada de gent gran Recursos i Serveis al Barri La zona del Nucli Antic ha estat centre d interès per a la implementació de recursos i serveis, per tal de dotar-la de major cobertura i dinamització. Es destaquen: - Recursos i Serveis de Salut i Socioassistencials: Càritas Interparroquial, la Fundació Privada Tutelar de les Terres de l Ebre (Servei de Tutela per a gent gran) i l Oficina d Atenció de la Dona. - Recursos i Serveis d Educació: el Col legi la Mercè i Col legi de Remolins (Centre d Atenció Educativa Preferent). Altres serveis educatius són: El nou Campus de la Universitat Rovira i Virgili de les Terres de l Ebre, l Espai Obert d Aprenentatge, Centre Obert, l Escola d Art i Disseny, entre altres. - Recursos i Serveis de Seguretat: Els Jutjats i La Policia Local. - Recursos i Serveis de tràmits administratius: el Nucli Antic acull una concentració notòria dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'ebre, com són Serveis Territorials d Ensenyament, la Delegació Territorial del Govern, els Serveis Territorials de Cultura, entre altres. - Altres Recursos, Serveis i Entitats: la biblioteca Marcel lí Domingo, Servei d Informació i Atenció a les Dones (SIAD), l Arxiu Històric, el Centre de Formació Ocupacional, l Oficina de la Borsa d Habitatge...

49 9.5. BARRI DE SANT LLÀTZER (Ravals de Caputxins, de Falcó i de la Llet) Dades Demogràfiques del Barri Sant Llàtzer és el quart barri més poblat de la ciutat de Tortosa, amb un total de habitants (16,03%), dels quals el 50,59% són homes (2.222 habitants) i el 49,41% dones (2.170habitants). És el barri més jove de tot el Nucli de Tortosa amb un 15,58% (773 habitants) de persones de 65 anys o més, sent més dones amb un 51,75% front el 48,12% d homes. De la mateixa manera, és el penúltim barri menys sobreenvellit de tot el Nucli de Tortosa amb una taxa de sobreenvelliment d un 15,91%. S observa una menor presència d habitants estrangers amb el 7,26%. Finalment, pel que correspon al Nivell d Estudis, destaca per ser el primer barri amb titulació de Graduat Escolar o equivalent (41,44%) i el tercer amb titulació de Batxiller, Grau Mitjà o titulacions superiors (27,50%) Barreres arquitectòniques i accessibilitat al Barri El barri de Sant Llàtzer es caracteritza per tenir l avinguda Barcelona com a eix principal (paral lela a la via del tren) i el pont de Tirant Lo Blanc que enllaça amb la zona del barri del Temple. En el tram de l avinguda Barcelona, hi ha barreres arquitectòniques causades per voreres estretes, poc conservades i amb manca de rampes. Tanmateix, aquesta avinguda enllaça, banda i banda, amb petits carrerons, alguns d ells sense pavimentar, i amb voreres estretes i manca de desnivells. S ha de destacar el principi del tram de l avinguda Barcelona, on predomina la doble filera, fet que dificulta el pas i l accessibilitat dels vianants per les voreres estretes. En relació a les infraestructures, hi ha una zona més moderna que ha accentuat el creixement urbanístic del barri, amb edificis i urbanitzacions pròpies dels anys 80 i principis dels 90. També, es destaquen edificis com Tirant Lo Blanc (2005) que abraça una zona més rehabilitada, a prop la via del tren, i amb bona accessibilitat. Per tant, la presència de barreres arquitectòniques és escassa en aquestes zones. Ara bé, aquest creixement urbanístic contrasta amb les cases més antigues de construcció anterior als anys 70. S aprecien espais d aparcament gratuït en el conjunt de tot el barri. Pel que fa el transport públic, la Línia-3 és la que comunica el barri amb la zona Centre i l Hospital Verge de la Cinta. 49

50 Espais Comunitaris al Barri Els Espais Comunitaris que contempla el barri són, majoritàriament, d us recreatiu. La gent gran sobretot acudeix a la plaça Valls, la qual és una plaça petita on es troba l església dels Àngels, amb bancs i un bar popular de tota la vida. També destaca el parc dels Països Catalans, com l únic que té Skatepark del municipi. És principalment, zona lúdica i de lleure tant per a petits com per a joves, amb gronxadors, bancs i una petita zona verda Punts de Trobada al Barri Punts de trobada Formals: l associació de Veïns Sant Llàtzer. Punts de trobada Informal: destaquen principalment 2 fleques i 5 bars per concentrar-s hi més persones grans. Per últim, destacar la plaça Valls (on es troba l església dels Àngels) i trams de l avinguda Barcelona (amb bancs pròxims a la Residència de gent gran Sant Miquel Arcàngel, i en zones de nova construcció del barri) Recursos i Serveis al Barri Pel que fa als recursos i serveis amb els que compta el barri, cal esmentar els següents: - Recursos i Serveis de Salut i Socioassistencials: Residència Diocesana d Ancians Sant Miquel Arcàngel (antigament, Hermanitas de los Pobres), amb servei assistit temporal o permanent a gent gran. Tanmateix, està prevista la pròxima obertura de la residència d ancians L Onada, on actualment tenen el Servei d Assistència Domiciliària. - Recursos i Serveis d Educació: Escola de Sant Llàtzer, actualment en vies de reformes i ampliació. - Recursos i Serveis de tràmits administratius: Consell Comarcal del Baix Ebre (1988) amb serveis diversos dintre de l àmbit social.

51 10. BIBLIOGRAFIA i ENLLAÇOS WEB Pla d'ordenació Urbanística de Tortosa. (2007). Consultat el 22 / Gener / 2014, a ( ). Recuperado el 14 de 2 de 2014 Institut d'estadística de Catalunya. ( ). Recuperado el 7 de 2 de 2014, de Universitat Rovira i Virgili Campus Terres de l'ebre. (Desembre / 2013). Consultat el Gener / 2014, a Càtedra d'economia Local i Regional: Ajuntament Tortosa. (Gener / 2014). Consultat el Gener / 2014, a Estadístiques Habitants: Ajuntament Tortosa. (Gener / 2014). Consultat el Gener / 2014, a Estadístiques Habitants: Creu Roja Tortosa-Área Social. (7 de 2 de 2014). Tortosa, Tarragona. Creu Roja Tortosa-Àrea Social. (4 de Febrer de 2014). Tortosa, Tarragona. Cadena, J. M. (1989). 505 fets bàsics de Catalunya. Barcelona: La Campana. Cárcaba García, A., Juan Ventura Victoria, J., García García, J., & González Fidalgo, E. (2011). Measuring quality of life in Spanish municipalities. Local Government Studies 37(2), Catalunya, G. d. ( ). Institut d'estadística de Catalunya. Cid i Xutglà, P., Margarit i Fabregat, L., Mesado i Lobato, J. M., Pallarés i Aguilar, J. M., Sabaté i Borràs, J., Salvadó i Poy, R., et al. (1987). El Baix Ebre i Tortosa. Tortosa: Ajuntament Tortosa. Creu Roja a Catalunya. (juliol 2013). Habitatge i col lectius vulnerables. Barcelona: Creu Roja. Creu Roja Catalunya. (Juliol 2012). L'impacte de la crisi en les persones grans. Barcelona: Creu Roja. Creu Roja Espanyola. (Desembre 2013). La situación de las personas mayores atendidas por Cruz Roja. Madrid: Creu Roja Espanyola. CruzRoja. (gener / 2014). Boletín informativo digital Nº 88. Consultat el gener / 2014, a 51

52 Idescat. (Juny 2012). Renda familiar disponible bruta de les economies comarcals i locals. Any persones, S. E. (2013). Informe sobre la pobresa energètica a Catalunya. Catalunya: Síndic de Greuges de Catalunya. Tortosa, A. d. (2010). Pla Especial d'atenció a la Gent Gran del Nucli Antic de Tortosa. Tortosa. Tortosa, C. (Gener 2013). Memòria Tortosa.

53 ANNEX 1: MAPES ENTORN FÍSIC I SOCIAL 53

54

55 55

56

57 57

58

59 59

IV Sessió tècnica en Innovació de la Unió 10 de novembre de 2016

IV Sessió tècnica en Innovació de la Unió 10 de novembre de 2016 IV Sessió tècnica en Innovació de la Unió 10 de novembre de 2016 1. Perquè el programa? Situació demogràfica Les prospeccions demogràfiques senyalen, tant a Catalunya com a Espanya, un augment significatiu

Más detalles

Raval Territori Socialment Responsable (TSR)

Raval Territori Socialment Responsable (TSR) Raval Territori Socialment Responsable (TSR) Dades històriques rellevants de El Raval 1960: 105.000 hab. 1996: 35.000 hab. Anys 80: prostitució, droga, marginalitat... 1981-1996: Fugida de 70.000 hab Finals

Más detalles

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ Índex 1. Introducció i prioritats del Programa 2016 2. Línies estratègiques d actuació 2.1. Girona, ciutat educadora i solidària 2.2. La dimensió transversal

Más detalles

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007 L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007 1 Breu presentació de Terrassa Terrassa és una ciutat de 70,10 km2, situada a 277 m sobre el nivell del mar, a la comarca del Vallès Occidental,

Más detalles

Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016)

Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016) Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016) ÍNDEX 1. Objectiu de l estudi 2. Metodologia 3. Procés metodològic 4. Habitatge 5. Situació Laboral 6 Conciliació 7. Oci

Más detalles

INFORME DE LA VAL D ARAN 2013

INFORME DE LA VAL D ARAN 2013 INFORME DE LA VAL D ARAN 2013 PROÒM - INFORME D ARAN 2013 1 ÍNDEX I. CONSIDERACIONS GENERALS... 3 II. LES ACTUACIONS DEL SÍNDIC A L ARAN EN DADES... 5 2.1. Queixes i actuacions d ofici tramitades amb

Más detalles

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i

Más detalles

Guia del Pla de Salut Comunitat Valenciana

Guia del Pla de Salut Comunitat Valenciana Guia del Pla de Salut 2016-2020 Comunitat Valenciana EL PLA DE SALUT ÉS l instrument estratègic de planificació i programació de les polítiques de salut a la Comunitat Valenciana. En ell s arrepleguen

Más detalles

Missió de Biblioteques de Barcelona

Missió de Biblioteques de Barcelona Missió de Biblioteques de Barcelona Facilitar a tota la ciutadania -mitjançant els recursos materials, la col lecció i la programació de les biblioteques- l accés lliure a la informació, al coneixement

Más detalles

Programa Català de Refugi

Programa Català de Refugi Programa Català de Refugi Què és? El Programa Català de Refugi constitueix una acció solidària envers el dret d asil de les persones refugiades amb dificultats econòmiques i socials, amb el propòsit d'atendre

Más detalles

Hàbits de Consum de la gent gran

Hàbits de Consum de la gent gran Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%

Más detalles

Del PERI del Raval al Pla de Barris del

Del PERI del Raval al Pla de Barris del Del PERI del Raval al Pla de Barris del Fa deu anys de l obertura de la Rambla del Raval. El projecte responia a la necessitat de crear nous espais públics, en un barri d alta densitat urbana. Els anys

Más detalles

Premià de Mar ciutat experimental Sènior

Premià de Mar ciutat experimental Sènior 1 Premià de Mar ciutat experimental Sènior Abril 2007 2 3 EQUIPAMENTS PÚBLICS NECESSARIS PER A GENT GRAN DE PREMIÀ DE MAR GENT GRAN DEPENDENT DOMICILI RESIDÈNCIA SAD Servei Atenció Domicili CENTRE DE SERVEIS

Más detalles

Gent gran vulnerable i pèrdua d autonomia

Gent gran vulnerable i pèrdua d autonomia Gent gran vulnerable i pèrdua d autonomia Presentació de l informe sobre la Població vulnerable a Barcelona 14 juny 2007 Escenaris socials de planificació a la ciutat de Barcelona Evolució de la taxa de

Más detalles

Hàbits de Consum de la gent gran

Hàbits de Consum de la gent gran Hàbits de Consum de la gent gran I. PERFIL DE LA GENT GRAN PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%

Más detalles

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat PROGRAMA LÀBORA Barcelona Mercat Laboral Reservat L Ajuntament de Barcelona presenta el Programa LÀBORA. Una iniciativa que ofereix a les empreses l oportunitat de participar en un projecte de responsabilitat

Más detalles

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016 Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CESSIÓ DE RECURSOS ICAEN Àmbit geogràfic: Catalunya Transport: inclòs Muntatge i desmuntatge:

Más detalles

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya. Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a. Actualització a 31 de desembre de 2012 1 Índex Introducció... 3 Diagnòstics de VIH... 4 Casos de SIDA... 5 Resum i conclusions... 6 Taules

Más detalles

Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència

Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència Serveis socioculturals i a la comunitat Característiques i necessitats de les persones en situació de CFGM.APD.M05/0.12 CFGM - Atenció a les persones en situació de Generalitat de Catalunya Departament

Más detalles

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Comissió de Crisi per la Prescripció Infermera MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Els representants de les infermeres catalanes reclamen al Govern l aprovació del marc normatiu autonòmic

Más detalles

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació JORNADA DE FORMACIÓ EN XARXA DEL PROFESSORAT D EDUCACIÓ ESPECIAL DE LA ZONA Barcelona, 12 de maig de 2010 LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

Más detalles

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia Ja fa molts dies que estàs treballant en el Treball de Recerca i és hora de valorar la qualitat de tota aquesta feina. L objectiu d aquesta valoració és que sàpigues fins a quin punt estàs seguint els

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici

Más detalles

Protocol sindical davant la grip A. Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1

Protocol sindical davant la grip A.  Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1 Protocol sindical davant la grip A www.ugt.cat Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1 La Grip A La grip A (H1N1) és una malaltia causada per un subtipus del virus de la grip. Actualment,

Más detalles

PIMES I MULTINACIONALS

PIMES I MULTINACIONALS PIMES I MULTINACIONALS Creixement empresarial: extern -> Les empreses es poden internacionalitzar Context: Globalització Procesos de localització i deslocalització LA GLOBALITZACIÓ Definicions: És la tendència

Más detalles

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Sensibilització en la igualtat d oportunitats DADES GENERALS DEL CURS 1. Família professional: FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Àrea professional: ORIENTACIÓ LABORAL

Más detalles

LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL

LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL S E G O N A E D I C I Ó D E S A B A D E L L U N I V E R S I T A T D E L 7 A L 1 1 D E J U L I O L D E 2 0 0 3 LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL LES ESTRATÈGIES LOCALS EN LA MOBILITAT URBANA Joan Carles

Más detalles

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015 Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI 4 de maig de 2015 Índex 1. Objectiu 2. Organismes del Govern i Internacionals 3. Proposta de model d Agència a configurar 4. Relació de l

Más detalles

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS Ernest Valls Ajuntament de Tortosa LLEI 3/1998 És la nova Llei d Intervenció Integral de l Administració Ambiental, transposició de la Directiva Europea IPPC,

Más detalles

PART I: SOBRE LA FINALITAT DE LA/ES BASE DE DADES DE L AJUNTAMENT

PART I: SOBRE LA FINALITAT DE LA/ES BASE DE DADES DE L AJUNTAMENT DADES BÀSIQUES DE L ENTREVISTA Nom de l entrevistat: Data d entrevista: Ajuntament: Unitat gestora: Càrrec: Adreça: CP: Població: Telèfon: e-mail: Web: PART I: SOBRE LA FINALITAT DE LA/ES BASE DE DADES

Más detalles

BREU DE DADES (8) USOS D INTERNET A CATALUNYA MARÇ 2011

BREU DE DADES (8) USOS D INTERNET A CATALUNYA MARÇ 2011 BREU DE DADES (8) USOS D INTERNET A CATALUNYA MARÇ 211 GESOP,, S.L. C/. Llull 12, 4rt. 3a. 5 Barcelona Tel. 93 3 7 42 Fax 93 3 55 22 www.gesop.net Març 211 PRESENTACIÓ: En el document següent es presenten

Más detalles

ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor

ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor Institut Català de la Salut Àmbit d Atenció Primària Barcelona ciutat Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva

Más detalles

Anàlisi dels recursos per garantir el Dret a l alimentació a Barcelona

Anàlisi dels recursos per garantir el Dret a l alimentació a Barcelona Estratègia Compartida per una Ciutat més Inclusiva Projecte Tractor Barcelona Garantia Social Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva Anàlisi dels recursos per garantir el Dret a l alimentació a Barcelona

Más detalles

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] 2014 2012 DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] La Banca Ètica a l Estat continua creixent, l evolució de les seves xifres contrasta amb les del conjunt del sistema financer Les dinàmiques de les

Más detalles

INAUGURACIÓ DEL NOU LOCAL DEL MAGATZEM SOLIDARI (Banc Aliments)

INAUGURACIÓ DEL NOU LOCAL DEL MAGATZEM SOLIDARI (Banc Aliments) INAUGURACIÓ DEL NOU LOCAL DEL MAGATZEM SOLIDARI (Banc Aliments) XARXA ALIMENTÀRIA VIC OSONA Dossier de premsa Vic, 15 de novembre de 2013 INAUGURACIÓ DEL NOU LOCAL DEL MAGATZEM SOLIDARI XARXA ALIMENTÀRIA

Más detalles

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables Balanç a desembre 2016 (tancament) Ministeri de Medi

Más detalles

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Districte de Sant Martí Juliol de 2013 BIM/SA Barcelona d Infraestructures Municipals La

Más detalles

ESTUDI PREVI NOVA ESTACIÓ REUS BELLISSENS NOVA ESTACIÓ REUS-BELLISSENS

ESTUDI PREVI NOVA ESTACIÓ REUS BELLISSENS NOVA ESTACIÓ REUS-BELLISSENS ESTUDI PREVI NOVA ESTACIÓ REUS BELLISSENS NOVA ESTACIÓ REUS-BELLISSENS OBJECTIU ESTUDI PREVI DE NOVA L ESTUDI ESTACIÓ PREVI REUS BELLISSENS EL DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT HA REDACTAT UN ESTUDI

Más detalles

REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT

REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT Exposició de motius El Consell Municipal de Medi Ambient és un òrgan consultiu i de participació de l Ajuntament de Montmeló, en el qual hi participen totes

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ 25 d abril 2017 Què farem? 18:00 18:10 Presentació taller 18:10 18:40 Dinàmica 1 La meva idea encaixa en una campanya de crowdfunding? 18:40 19:10 Dinàmica 2 Analitzem

Más detalles

Guia pràctica. d organització d actes públics per a les entitats APLICACIÓ DE L ORDENANÇA DE VIA PÚBLICA

Guia pràctica. d organització d actes públics per a les entitats APLICACIÓ DE L ORDENANÇA DE VIA PÚBLICA Guia pràctica d organització d actes públics per a les entitats APLICACIÓ DE L ORDENANÇA DE VIA PÚBLICA Mataró - 2011 Índex 1. Plans d autoprotecció 7 2. Assegurança de responsabilitat civil 7 3. Vigilància

Más detalles

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

EL PORTAL DE CONCILIACIONS EL PORTAL DE CONCILIACIONS http://conciliacions.gencat.cat El Departament de Treball ha posat en funcionament el portal de conciliacions per fer efectiu el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l Administració

Más detalles

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu 4. Distribuïdores Versió beta Barcelona, agost de 2015 DISTRIBUÏDORES 1. QUÈ SÓN... 3 2. COM ES MOSTREN... 4 3. ELEMENTS...

Más detalles

Pla d Empresa Social. Suport a la revisió i/o elaboració del pla de negoci. Consultoria i Estudis

Pla d Empresa Social. Suport a la revisió i/o elaboració del pla de negoci. Consultoria i Estudis Pla d Empresa Social Suport a la revisió i/o elaboració del pla de negoci Data: 17 de juny de 2013 Per 2013 a: Ajuntament de Sant Joan Despí Consultoria i Estudis Sumari 1. Justificació... 3 2. Àmbits

Más detalles

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007 www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors

Más detalles

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL El present informe té com a finalitat la identificació i l anàlisi dels diferents agents de l Economia Social que realitzen la seva activitat al Vallès Occidental.

Más detalles

Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats

Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats Presentació El document que teniu a les mans és la Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats

Más detalles

El Banc de Llavors de la Garrotxa

El Banc de Llavors de la Garrotxa El Banc de Llavors de la Garrotxa Centre de recuperació i conservació de varietats tradicionals Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA) Març de 2010 Antecedents del banc de llavors

Más detalles

D UN PAU. CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012

D UN PAU. CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012 IMPLANTACIÓ D UN PAU CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012 David Tisaire Berga Definicions i obligacions Implantació: tot el conjunt de mesures a prendre per assegurar l eficàcia operativa del

Más detalles

El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents

El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents Montse Guitert i Marc Romero Àrea de Capacitació Digital Jornada Institucional de Docents, 9 juliol 2011 Índex Conceptualització d'activitats en equip

Más detalles

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord. MODELS DE MATRÍCULA EN ELS ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI (aprovada per la CACG en data 21 de desembre de 2009 i per Consell de Govern de 25 de maig de 2010, i modificada per la CACG

Más detalles

Què és? Som el que mengem

Què és? Som el que mengem Què és? Som el que mengem Natació Educativa Hoquei Medi Obert Act. aquàtica discapacitats Tallers Cuina L H Camina 100x100 SALUDABLE Dia Mundial de la Salut Jornades Adaptades INTRO Activitat física i

Más detalles

El paper dels mercats municipals, dins els eixos comercials: elements d'integració urbana i/o econòmica social

El paper dels mercats municipals, dins els eixos comercials: elements d'integració urbana i/o econòmica social El paper dels mercats municipals, dins els eixos comercials: elements d'integració urbana i/o econòmica social Josep Filbà Gerent de: Comerç Mataró Centre Gestor de: Fundació Comerç Ciutadà Membre de:

Más detalles

DOCUMENT EXPLICATIU DE L ASSOCIA T A LA FESTA 2017 I ACLARIMENTS PREVIS A FER LA SOL LICITUD DE PARTICIPACIÓ

DOCUMENT EXPLICATIU DE L ASSOCIA T A LA FESTA 2017 I ACLARIMENTS PREVIS A FER LA SOL LICITUD DE PARTICIPACIÓ DOCUMENT EXPLICATIU DE L ASSOCIA T A LA FESTA 2017 I ACLARIMENTS PREVIS A FER LA SOL LICITUD DE PARTICIPACIÓ Associa t a la festa Mercè 2017 Plaça de Catalunya. 23, 24 i 25 de setembre 1.- QUÈ ÉS L ASSOCIA

Más detalles

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53 INFORME D OCUPACIÓ HOTELERA A MATARÓ. 213 AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies als quatre hotels cinc, durant la primera meitat del 213 que configuren l actual xarxa hotelera de la ciutat per la seva col

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

DE BONES PRÀCTIQUES. 1 de febrer, 22 de febrer, 22 de març, 26 d'abril, 24 de maig i 28 de juny

DE BONES PRÀCTIQUES. 1 de febrer, 22 de febrer, 22 de març, 26 d'abril, 24 de maig i 28 de juny j o r n a d e s 1 de febrer, 22 de febrer, 22 de març, 26 d'abril, 24 de maig i 28 de juny presentació Si bé la singularitat de cada municipi pot generar problemes específics, les administracions locals,

Más detalles

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ

Más detalles

El transport públic guanya quota al cotxe privat

El transport públic guanya quota al cotxe privat Nota de premsa Presentació dels resultats de l Enquesta de Mobilitat en dia feiner, EMEF 2008 El transport públic guanya quota al cotxe privat Cada dia es realitzen 22,2 milions de desplaçaments a Catalunya,

Más detalles

DOSSIER DE PRESENTACIÓ DE L ESPAI DE DEURES, UN PROJECTE DE REFORÇ ESCOLAR A SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA

DOSSIER DE PRESENTACIÓ DE L ESPAI DE DEURES, UN PROJECTE DE REFORÇ ESCOLAR A SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA DOSSIER DE PRESENTACIÓ DE L ESPAI DE DEURES, UN PROJECTE DE REFORÇ ESCOLAR A SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA Què és? L Espai de deures és un projecte que vol contribuir a reduir l elevat índex de fracàs

Más detalles

LES PERSONES QUE FAN LA URV

LES PERSONES QUE FAN LA URV LES PERSONES QUE FAN LA URV INFORME 2015 Gerència Servei de Gabinet de Comunicació Gabinet del Rector Gabinet Recursos Humans Tècnic del Rectorat i Relacions Externes URV.A07.01.02 Índex Presentació 3

Más detalles

ESPAIS PER A LA GENT GRAN MANRESA

ESPAIS PER A LA GENT GRAN MANRESA ESPAIS PER A LA GENT GRAN MANRESA PRESENTACIÓ Des de la Regidoria de Participació ciutadana, Joventut i Gent gran s ha treballat amb l artista Ferran Costa i Duran per poder disposar d unes imatges de

Más detalles

PROGRAMA SANITARI D ATENCIO A LA DONA PSAD

PROGRAMA SANITARI D ATENCIO A LA DONA PSAD PROGRAMA SANITARI D ATENCIO A LA DONA PSAD SERVEI D ATENCIO A LA SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA SASSIR INTRODUCCIO L any 1990 es va crear el Programa Sanitari d Atenció a la dona (PSAD) aprovant-se el desplegament

Más detalles

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB

Más detalles

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018 Procés de Participació Grup Sectorial del Pacte per la Mobilitat: la Bicicleta Gener 2013 Contingut 1. Procés de Participació del PMU 2. Convocatòria dels

Más detalles

Dilluns s implanta la integració tarifària a la Rodalia del Camp de Tarragona, amb estalvis de fins al 80% del preu del bitllet senzill

Dilluns s implanta la integració tarifària a la Rodalia del Camp de Tarragona, amb estalvis de fins al 80% del preu del bitllet senzill Dilluns s implanta la integració tarifària a la Rodalia del Camp de Tarragona, amb estalvis de fins al 80% del preu del bitllet senzill Les 13 estacions on paren els trens dels serveis de la Rodalia del

Más detalles

ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS

ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS 2016-2017 1 El Batxibac és el programa que permet a l alumnat cursar un currículum mixt amb l objectiu d obtenir la doble titulació

Más detalles

ASS. SALUT MENTAL PONENT PLA DE GESTIÓ 2016

ASS. SALUT MENTAL PONENT PLA DE GESTIÓ 2016 ASS. SALUT MENTAL PONENT PLA DE GESTIÓ 2016 OBJECTIUS ESTRATÈGICS 2014-2017 Incrementar la base social i la visibilitat a la societat Incrementar la incidència en les polítiques publiques Millorar la sostenibilitat

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

PSQ CAT 21 COPSOQ (Versió 1.5) VERSIÓ CURTA

PSQ CAT 21 COPSOQ (Versió 1.5) VERSIÓ CURTA PSQ CAT 21 COPSOQ (Versió 1.5) VERSIÓ CURTA Parts promotores implicades Subdirecció general de Seguretat i Salut laboral del Departament de treball. Centre de Seguretat i Salut laboral (Tècnics psicosocial).

Más detalles

REQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015

REQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015 NOTA INFORMATIVA REQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015 Auxiliar de gerontologia Els professionals que estan treballant actualment o s incorporin abans del 31 de

Más detalles

Compromís de puntualitat Per a la humanització del usos del temps a Girona

Compromís de puntualitat Per a la humanització del usos del temps a Girona Compromís de puntualitat Per a la humanització del usos del temps a Girona Girona, juliol de 2015 La Reforma Horària i el Compromís La Iniciativa per a la Reforma Horària es proposa incidir en un canvi

Más detalles

CONSELL D INFANTS D ENCAMP I EL PAS DE LA CASA

CONSELL D INFANTS D ENCAMP I EL PAS DE LA CASA CONSELL D INFANTS D ENCAMP I EL PAS DE LA CASA Reglament de funcionament del Consell d Infants Exposició de motius La Convenció sobre els drets de l infant que Andorra va signar i aprovar l any 1995 apel

Más detalles

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació

Más detalles

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius: UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents

Más detalles

principals i aplicació

principals i aplicació L Ll i d i t l í t í ti La Llei d espais naturals: orígens, característiques principals i aplicació Índex 1. El context general. Algunes referències sobre la situació del Patrimoni natural en el moment

Más detalles

Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa

Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa El conseller d Innovació,, Josep Huguet, ha presentat avui les dades d ocupació turística de Setmana

Más detalles

Gairebé 5 de cada ciutadans té algun tipus de problemàtica de mal allotjament

Gairebé 5 de cada ciutadans té algun tipus de problemàtica de mal allotjament Comunicat de premsa Gairebé 5 de cada 1.000 ciutadans té algun tipus de problemàtica de mal allotjament Gairebé la meitat dels casos detectats es relacionen amb situacions derivades del context de crisi,

Más detalles

DADES DE VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. 2009

DADES DE VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. 2009 NOTES INFORMATIVES 21 de juny de 2010 DADES DE VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. 2009 Dades dels Partits Judicials del Baix, a partir de les dades de l Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género

Más detalles

El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21

El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21 El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21 Què som? L Institut Municipal de Parcs i Jardins és un organisme autònom de caràcter comercial i de serveis. Depèn de la 3a

Más detalles

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3- Empresa Iniciativa Empresarial (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3- 1. La imatge corporativa La cultura corporativa-formada per la missió, la visió i els valors- representen l essència de l

Más detalles

Pla d actuació per a la prevenció del consum d alcohol i altres substàncies addictives al Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Pla d actuació per a la prevenció del consum d alcohol i altres substàncies addictives al Districte de Sarrià-Sant Gervasi Pla d actuació per a la prevenció del consum d alcohol i altres substàncies addictives al Districte de Sarrià-Sant Gervasi Octubre de 2012 Pla d actuació per a la prevenció del consum d alcohol i altres

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

ESTRATÈGIA PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE CATALUNYA

ESTRATÈGIA PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE CATALUNYA ESTRATÈGIA PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE CATALUNYA Aliances amb el món local per la sostenibilitat Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Sostenibilitat Frederic Ximeno Director General

Más detalles

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES. Les funcions i tasques a desenvolupar s articulen dintre de les pròpies atribuïdes a l EAIA en el seu Decret de creació 338/1986 de 18 de novembre (DOGC

Más detalles

Tipus de Currículum Vitae

Tipus de Currículum Vitae El Currículum Vitae El currículum és un document que conté informació personal i professional necessària i rellevant per trobar feina en el món laboral. L objectiu del currículum és obtenir una entrevista

Más detalles

ELS ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL A CATALUNYA ASPECTES LEGALS

ELS ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL A CATALUNYA ASPECTES LEGALS ELS ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL A CATALUNYA ASPECTES LEGALS Isabel Miquel Macià ECAE 23 de novembre de 2010 ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL AGROTURISME: titular amb rendes agràries ALLOTJAMENT RURAL:

Más detalles

PORTFOLI REFLEXIU. Pràctica Clínica Assistencial I. COGNOMS (en majúscula): NOM: Grup de matrícula (1, 2 o 3): Nom del CAP: Nom del tutor/a del grup:

PORTFOLI REFLEXIU. Pràctica Clínica Assistencial I. COGNOMS (en majúscula): NOM: Grup de matrícula (1, 2 o 3): Nom del CAP: Nom del tutor/a del grup: PORTFOLI REFLEXIU CURS 2016-17 Pràctica Clínica Assistencial I http://www.uab.es/medicina Pràctica d introducció al sistema sanitari i a l atenció de la salut COGNOMS (en majúscula): NOM: Grup de matrícula

Más detalles

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Classe 8 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli L oligopoli Característiques: - Pocs venedors oferint productes similars o idèntics (menys de 10 empreses) - Empreses independents. Les estratègies

Más detalles

El malbaratament dels aliments

El malbaratament dels aliments El malbaratament dels aliments Un problema dels nostres dies UNITAT DIDÀCTICA ESO Antonio Richart Fernández Col legi Lestonnac, Badalona Objectius de la Unitat Didàctica Acostar els alumnes a la problemàtica

Más detalles

II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE. EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s)

II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE. EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s) II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s) Cosmocaixa, Barcelona, 22 i 23 de març de 2017 EL MUNICIPI DEL

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Geografia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Más detalles

Graduï s. Ara en secundària

Graduï s. Ara en secundària Graduï s. Ara en secundària CFA Palau de Mar Per a persones adultes que vulguin reemprendre estudis el títol de Graduat en Educació Secundària (GES). Hi ha tres àmbits: Àmbit de la comunicació: llengüa

Más detalles

L Ajuntament de Barcelona reordena l accés d autocars turístics a la basílica de la Sagrada Família

L Ajuntament de Barcelona reordena l accés d autocars turístics a la basílica de la Sagrada Família 3 de Novembre de 2011 L Ajuntament de Barcelona reordena l accés d autocars» La proposta municipal treballa en tres eixos bàsics: la creació d una zona de pacificació de trànsit al voltant de la basílica,

Más detalles