El Teorema de Taylor
|
|
- Amparo Mercedes Ortíz Pérez
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 El Terema de Taylr Itrducció La recta tagete La parábla tagete Ls ceicietes de u plii e térmis de sus derivadas El Terema de Taylr Cálcul de aprimacies y estimació del errr Aplicació a Máims y Míims Ejercicis prpuests 18
2 .1 Itrducció. E este capítul estudiarems el Terema de Taylr, el cual s permitirá aprimar pr medi de plimis las ucies más secillas del Cálcul a ucies que cumple ciertas cdicies de derivabilidad. Se partirá de que la recta tagete es la mejr de las aprimacies lieales plimis de grad u y se geeralizará a plimis de grad mayr que u. Vlver al iici 19
3 .. La recta tagete. Sabems que la recta tagete, cm la mejr aprimació lieal a la gráica de e las cercaías del put de tagecia,, es aquella recta que pasa pr el meciad put y tiee la misma pediete que la curva e ese put primera derivada e el put, l que hace que la recta tagete y la curva sea prácticamete idistiguibles e las cercaías del put de tagecia. Gráicamete pdems bservar que la curva se pega "suavemete" a la recta e este etr, de tal maera que "de tdas las rectas que pasa pr el put, es esta recta la que más se parece a la curva cerca del put". Nótese que cerca del put de tagecia, la curva se cmprta casi liealmete, cm se puede apreciar si hacems acercamiets a la gráica aterir 0
4 Acercamiet 1 Acercamiet Cm bservams e ls prblemas de dierecial, si se ecuetra "lejs" de, la recta tagete ya ucia cm aprimadr. Parece pues atural pregutars pr tra ució lieal que sirva a uestrs prpósits. La recta tagete es u plimi de grad 1, el más secill tip de ució que pdems ectrar, pr l que pdems tratar de ver si es psible ectrar u plimi de grad ds que s sirva para aprimar uestra ució e u rag más grade que la recta tagete. Vlver al iici 1
5 . La parábla tagete. Veams que sucede si e lugar de aprimars c ua recta tratams de hacerl c ua parábla, es decir tratems de ectrar de tdas las paráblas que pasa pr,, la que mejr aprima a la curva, es decir tratems de ectrar "la parábla tagete". P Nótese que la parábla tagete a ua curva es úica. Naturalmete a esta parábla P = a + b- + c- debems pedirle que pase pr el put, que tega la misma icliació primera derivada y la misma ccavidad que la parábla seguda derivada, es decir debems pedirle: a P = b P ' = ' c P '' = '' Cm P = a, P' = b y P'' = c, ccluims que a =, b = ' y c = 1/ ''
6 quedad la ecuació de la parábla que mejr aprima a la curva e las cercaías de,, cm: '' P ' E la siguiete igura, bservams gráicamete ls tres sumads de la epresió de la parábla tagete. Ls ds primers s da la altura sbre la recta tagete y añadiédle el tercer s da la altura sbre la parábla tagete Errr al aprimar '' '- Veriiquems l aterir e el cas particular de la ució cercas a 0 e, = 0 y valres de
7 E la tabla de abaj bservams que la parábla tagete a la gráica de e 0,1 eectivamete es ua mejr aprimació para que la recta tagete, para valres cercas a e Vlver al iici 4
8 .4 Ls ceicietes de u plimi e térmis de sus derivadas. U plimi de grad está cmpletamete determiad pr sus +1 ceicietes. P = a + a a a - E l sucesiv, epresarems al plimi e ptecias de - y ectrarems sus ceicietes e térmis de las derivadas evaluadas e. P ' = a 1 + a - + a - + 4a a - -1 P = a + a - + 4a a - - P = a + 4a a P = 1... a =! a De dde, evaluad cada ua de estas derivadas e, bteems ls ceicietes del plimi: a = P, a 1 = P ', P a,! P a,...,! P a!. y e csecuecia la epresió del plimi será: P P P P P ' I!! Observació: E base a l aterir, pdems airmar que, dad u plimi cualquiera pdems epresarl e ptecias de - 0 para cualquier. Asimism si ccems las derivadas e u put, pdems ectrar el plimi, cm se verá e ls siguietes ejempls: Ejempl 1. Ecuetre el plimi de grad 4 que satisace: P =, P ' = 5, P = 4, P =4 y P 4 =48 Slució: Para ectrar la epresió del plimi e térmis de -, simplemete sustituims k = y = 4 e la epresió I, bteied: 5
9 P P P P P P '!! 4! y pr l tat el plimi buscad es: P = Ejempl. Eprese al plimi P = e ptecias de - 1. Slució: Evaluems al plimi y a sus primeras derivadas e = 1. P = P1 = 16 P ' = 1 + P ' 1 = P = 4 + P 1 = 44 P = 4 P 1 = 4 Sustituims e I c =1 y =, bteied la epresió buscada: Es decir: P = / /6-1 P = Que puede cmprbarse ácilmete eectuad las peracies, para ccluir que: = Vlvied a la represetació I, si es u plimi, bviamete pdrá represetarse de la misma maera, si embarg e vista de que para, la recta tagete, que es u plimi de grad 1, se cumple que para cerca a : ' y gráicamete bservams que para cerca a, la ució es muy parecida a su "parábla tagete", es decir: '! surge de maera atural pregutars si para valres cercas a, se cumplirá: 6
10 7!...! ' y pdríams itetar verl e algus cass particulares. A P!...! ' le llamarems el POLINOMIO DE TAYLOR de grad para, e el put. E ests térmis, la recta tagete y la parábla tagete, viee sied ls plimis de Taylr para de grads 1 y respectivamete. E la siguiete tabla cmpararems a la ució epecial e última cluma c ls plimis de Taylr crrespdietes de grads 1 hasta 4. Obsérvese que la seguda cluma crrespde a la recta tagete y la tercera cluma a la parábla tagete e Si aalizams c deteimiet la irmació prprciada pr esta tabla, verems l siguiete: 1. E cada cluma, vems que la aprimació del crrespdiete plimi de Taylr es mejr cuat más cerca se ecuetre a 0.. E cada regló, vems que para cada valr ij de, imprta si está cerca de 0, la aprimació va mejrad crme aumetams el grad del plimi de Taylr.
11 Ua represetació gráica de esta situació se muestra a ctiuació para ls plimis de Taylr de grad 1, y. P P1 e P El Terema de Taylr que a ctiuació euciarems si demstració, s dice que baj ciertas cdicies, ua ució puede ser epresarse cm u plimi de Taylr mas u ciert errr, es decir = P + E y además s dirá cm estimar este errr. Vlver al iici 8
12 9.5 El Terema de Taylr. TEOREMA DE TAYLOR. Sea ctiua e [a, b] y c derivadas hasta de rde ctiuas tambié e este iterval cerrad; supógase que +1 eiste e a,b, etces para y a,b se tiee: E!...! ' dde E = 1 1 1! c y c es u put que se ecuetra etre y. Observació: El Terema del valr medi es u cas particular del Terema de Taylr, ya que para = 0 e éste últim, teems: 0 E c E 0 = 1 1 1! c para c etre y, es decir, = + ' c - c c etre y, bie la ccida epresió para el Terema del Valr Medi: ' c.6 Las Fórmulas de Taylr y de Mac Lauri A la Epresió: E!...! ' le llamarems FORMULA DE TAYLOR DE EN, y e el cas particular de 0 = 0: E! 0...! 0 '0 0 le llamarems FORMULA DE MAC LAURIN DE. Ejempl. Ecuetre la órmula de Mac Lauri para las siguietes ucies: a = se
13 b = cs c = e Slució: Ectrems primer la órmula de Mac Lauri para = se. = se 0 = 0 ' = cs ' 0 = 1 = -se 0 = 0 = -cs 0 = -1 4 = se 4 0 = 0 5 = cs 5 0 = E geeral bservams que las derivadas de rde par, evaluads e cer se aula y las impares vale alteradamete 1 y -1. E csecuecia la Fórmula de mac Lauri para = se es: se! 5 5! 7 7! E 1! 1 que epresada e tació sumatria s queda cm: se k1 Aálgamete pdems ectrar que: k1 k1 1 E1 k 1! cs E! 4! 6!! bie: cs k k 1 E k! k0 0
14 0 bie e 1 e! k0...! k E k!! E Vlver al iici 1
15 .7 Cálcul de aprimacies y estimació del errr. A ctiuació verems algus ejempls para aprimar ua ució utilizad la órmula de Taylr c residu. Ejempl 4. Ecuetre u valr aprimad para se5º utilizad u plimi de Taylr de grad y estime el errr. Slució. Al igual que cuad utilizams la recta tagete para eectuar aprimacies, querems aprimar a la ució se e el valr de 5º, para l cual debems ccer a y sus derivadas e u put cerca a éste el cual es = /6 0º epresads e radiaes, es decir: a = se b = /6 0º e radiaes = se /6 = 0.5 ' = cs ' /6 = '' = -se '' /6 = -0.5 = -cs ' /6 = = se E este cas particular la órmula de Taylr s quedaría: /6 /6 /6 ' / 6 /6 /6 / 6 E!! Que sustituyed, s da la órmula de Taylr de = se e = /6 se / / / 6 E Esta epresió s servirá para estimar valres de se para cercas a /6. 5 E particular para = / se 5º E se5º = E
16 se5º = E E la epresió para el errr al aprimar c u plimi de grad 4 c 5 4 E = = sec 4! 180 El errr siempre l btedrems e térmis de u valr c etre y, si embarg cm esta idetermiada c aparece e sec, la cual se ecuetra actada etre -1 y 1, es decir se c 1 etces pdrems teer ua cta para el errr, es decir, E se c se c y e csecuecia la aprimació se btuv c u errr que ecede de Observació: E geeral si la +1 derivada de está actada pr ua cstate M e el iterval a,b que se mecia e el Terema de Taylr, es decir, si etces 1 M para e el iterval a,b E 1 c 1! 1 1 c 1 1! M 1 1!. Así pues, si al aprimar pr u plimi de grad, la siguiete derivada está actada pr M > 0, etces pdems estimar de la siguiete maera el errr. E M 1 1! Claramete vems que si - 1, cuad crece ideiidamete el umeradr de la racció aterir se acerca a cer y el demiadr tiede a iiit, pr l que la racció tederá a cer, es decir, E 0 cuad. C u pc más de aálisis, pdems ver que e geeral lim k 0 para td valr real de k! pr l que si - > 1 tambié se cumplirá que E 0 cuad. Puede bservarse e cass particulares que si está alejada de, para lgrar ua aprimació preijada muy pequeña, debems tmar u plimi de Taylr c grad muy grade. Ejempl 5. Ecuetre u valr aprimad para 8 utilizad u plimi de grad ds y estime el errr.
17 Slució. Ls dats a csiderar e la órmula de Taylr s: a = b = = ' ' '' '' La órmula de Taylr, es este cas s queda: 7 7 '7 7 7 E! E 7 94 y al sustituir =8, bteems: 8 = E. E la epresió para el errr al aprimar c u plimi de grad c 10 E = 1 8! 7 c El errr siempre l btedrems e térmis de u valr c etre 7 y 8, si embarg cm esta idetermiada c aparece e la racció de la derecha, el errr será l más grade psible cuad el demiadr sea l más pequeñ psible, lgrádse est e c = 7, es decir: E 7 10 c y e csecuecia la aprimació se btuv c u errr que ecede de Ejempl 6. Ecuetre u valr aprimad para grad y estime el errr. e utilizad u plimi de Taylr de 4
18 Slució. Obsérvese que e = e 0.5, es decir se s pide evaluar a la ució epecial e 0.5, el cual es u valr cerca a 0 = 0, put e que ccems a la ució epecial y a sus derivadas. Así pues ectrems la órmula de Taylr ' E!! para = e e = 0 y psterirmete evaluarems e = 0.5 Cm la ució epecial y tdas sus derivadas s iguales, 0 = 1, la órmula s queda: e 1!! E evaluad e = 0.5, teems: e E!! e 0.5 = E E = 4 c 0.5 4! Cm 4 = e, e para [0, 1], es decir la derivada está actada pr y e csecuecia E = ! E base a td l aterir, pdems airmar que: e c u errr que ecede de 8 milésimas. Observació: Nótese que la estimació del errr puede hacerse idepedietemete del cálcul de la aprimació, es decir, ates de calcular ésta pdems pregutars pr el grad del plimi de Taylr que s dé la precisió deseada. Ejempl 7. De que grad hay que tmar el plimi de Taylr para ectrar ua aprimació a e c u errr que eceda de ua diezmilésima?. 4 5
19 Slució. E reerecia al ejempl aterir, el errr que se cmete al utilizar u plimi de Taylr de grad es: E = 1 c 1 1! 0.5 De uev la +1-ésima derivada está actada pr, bteied: E ! Para = 4, E 4 = , es decir el errr ecede de 7 diezmilésimas. 5! Para = 5, E 5 = , es decir el errr ecede de 6 ciemilésimas, 6! Pr l tat debe tmarse u plimi de grad 5. La órmula de Taylr para = e e = 0 para = 5 es: e 1!! 4! 5! E y evaluad e = 0.5, bteems: e = !! 4! 5! Ejempl 8. De que grad hay que tmar el plimi de Taylr para ectrar ua aprimació al úmer e de Euler c u errr que eceda de ua millésima?. Slució. Nótese que tmarems = e c = 0 y = 1, y auque 1 esté "alejad" del 0, cm las derivadas está actadas, pdems ectrar la aprimació c el grad de precisió que se desee c tal de tmar u plimi de Taylr de grad "suicietemete grade". Veams pues de que grad tedrems que tmar el plimi. El errr que se cmete al utilizar u plimi de Taylr de grad es: 1 c 1 E = 1 1! De uev la +1-ésima derivada está actada pr, bteied: 4 5 6
20 E 1 1! 1! Para = 5, Para = 8, Para = 9, E 5 = 0.009, es decir el errr ecede de milésimas. 6! E 8 = , es decir el errr ecede de 8 millésimas. 9! E 9 = , es decir el errr ecede de 8 diezmillésimas. 10! Pr l tat debe tmarse u plimi de grad 9. La órmula de Taylr para = e e = 0 para = 9 es: e E9!! 4! 5! 6! 7! 8! 9!! E epresad e tació sumatria: e 9 0 E! 9 y evaluad e = 1, bteems: e = ! 0 Vlver al iici 7
21 .8 Criteri de Máims y míims utilizad derivadas de rde superir El criteri de la seguda derivada para ectrar valres etrems para ua ució de ua variable, ucia cuad para u put crític, la seguda derivada evaluada e es dierete de cer, sied u valr máim si '' < 0 y u valr míim si '' > 0. Si embarg hay ucies c valres etrems e u put crític e las que tambié se aula la seguda derivada, cm se muestra e el siguiete secill ejempl: Ejempl 9. Utilice el criteri de la seguda derivada para ectrar ls valres etrems de la ució = 4. Slució: Ls puts crítics satisace ' = 4 = 0 L cual se satisace úicamete para = 0. Cm '' = 1, etces '' 0 = 0, allad el criteri de la seguda derivada. Si utilizams el criteri de la primera derivada, vems ácilmete que esta ució tiee u valr míim e = 0. A ctiuació demstrarems, utilizad el Terema de Taylr, u criteri para detectar valres etrems relativs, cuad el de la seguda derivada alla. Terema: Sea : R R c derivadas ctiuas e u iterval a,b que ctiee a y supógase que ' = 0, '' =0, = 0,..., -1 = 0 y 0; etces: 1. Si es par: a < 0 tma u máim relativ e. b > 0 tma u míim relativ e.. Si es impar, la ució alcaza u valr etrem e. Demstració: 1. Supgams primer que es par. Cm es ctiua e u iterval a, b que ctiee a y < 0, pdems ectrar u subiterval -, + a, b de tal maera sea egativa e este subiterval. Gráicamete l vems e la siguiete ilustració para la ució : a 0-0-, b 8
22 Csiderems e el iterval -, +, pr el Terema de Taylr: 1 1 '... E1 c E =! 1! c y c etre y! cm las primeras -1 derivadas se aula e, se tiee: c! c < 0 pr estar c etre y y a su vez ests puts e el iterval -, + dde la -ésima derivada es egativa. Al ser c < 0 y par, la epresió - c > 0 y pr l tat 0 y e! csecuecia < para tda e el iterval -, +, l cual sigiica que es el mayr de ls valres de e dich iterval, es decir alcaza u máim relativ e. La demstració de b y se deja cm ejercici. Ejempl 10. Ecuetre ls valres etrems de = Slució: Ectrems primer ls puts crítics: ' = = 0 ' = = = 0 = -1 Pr l tat el úic put crític es = -1 Tratems ahra de determiar su aturaleza: '' = ''-1 = 0 = = 0 4 = = 4 Cm la primera derivada dierete de cer e -1 es la de grad 4 y 4 es par, el sig psitiv de esta cuarta derivada s dice que alcaza u míim e = -1. Vlver al iici 9
23 EJERCICIOS I. E cada cas ecuetre ls plimis de Taylr de grad u, grad ds, grad tres, y grad cuatr e el put que se idica., escríbals e la tabla cm P 1, P, P y P 4, y cmplete la tabla evaluad e ls puts que se idica e la cluma de la izquierda P 1 P P P 4 1 e e = 0 cs e = 0 se e = /6 4 = ta e = / 5 = l e = 1 6 = arcta e = 1 40
24 II. Eprese e cada cas al plimi dad, e las ptecias - que se idica. 1 P = e ptecias de - P = e ptecias de - 1 P = e ptecias de P = e ptecias de P = e ptecias de P = 4 e ptecias de - 1 III. Ecuetre e cada cas u plimi que satisace: 1 P0 = 7, P ' 0 =, P 0 = 8, P 0 =54 P1 = 1, P ' 1 = 5, P 1 =, P 1 =4 P- =, P ' - = 4, P - = 8, P - =66 IV. Ecuetre e cada cas la aprimació que se pide, utilizad el terema de Taylr y estime el errr plimi de grad 6. 5 plimi de grad 8 plimi de grad 4 se 6º plimi de grad 5 se 6º plimi de grad 6 6 arcta1. plimi de grad 7 l plimi de grad 8 l 1.8 plimi de grad 5 41
25 9 cs 65º plimi de grad 4 10 ta 44º plimi de grad V. Diga e cada cas de que grad hay que tmar el plimi de Taylr para bteer la aprimació deseada, y btégala. a cs º c u errr mer que b se 70 0 c u errr mer que c se 47º c u errr mer que d 0 c u errr mer que e 4 8 c u errr mer que e c u errr mer que g e c u errr mer que h l1.9 c u errr mer que VI. Utilizad el Terema de Taylr, demuestre que si ' = 0 para tda real, etces es ua ució cstate. Utilizad el Terema de Taylr, demuestre que si = c cstate para tda real, etces es u plimi de grad. Vlver al iici 4
GUIAS DE ACTIVIDADES Y TRABAJO PRACTICO N
GUIA DE TRABAJO PRACTICO Nº PAGINA Nº 69 GUIAS DE ACTIVIDADES Y TRABAJO PRACTICO N 4 OBJETIVOS: Lgrar que el Alum: Iterprete el ccept de Dierecial Resuelva ejercicis y prblemas de aplicació. CONTENIDOS:
Más detallesConocer la definición de derivada y su interpretación geométrica. Calcular derivadas de funciones elementales utilizando las siguientes técnicas:
Igeiería de Telecmuicació Fudamets Matemátics I Tería: Fucies de ua variable Objetivs: Ccer la defiició de derivada y su iterpretació gemétrica. Calcular derivadas de fucies elemetales utilizad las siguietes
Más detallesSobrantes de 2004 (Modelo 6) Soluciones Germán-Jesús Rubio Luna OPCIÓN A
IES Fc Ayala de Graada Sbrates de 004 (Mdel 6) Slucies Germá-Jesús Rubi Lua OPCIÓN A EJERCICIO 1_A (1 put) Dibuje la regió del pla defiida pr las siguietes iecuacies: x 3y -13; x + 3y 17, x + y 11; y 0.
Más detallesv. Ninguna de las anteriores se obtiene v. Ninguna de las anteriores
UPR Departamet de Ciecias Matemáticas RUM MATE 7 Primer Eame Parcial de septiembre de 009 Prfesr: Secció: Nmbre: # Estudiate: Istruccies: Lea cada preguta miucisamete. N se permite el us de librs i libretas.
Más detallesMedida de la longitud de onda del láser con una regla Fundamento
Medida de la lgitud de da del láser c ua regla Fudamet Es psible medir la lgitud de da de la luz láser, utilizad cm red de difracció, ua regla graduada e medis milímetrs. Para ell, se hace icidir e direcció
Más detallesTEMA 2 CÁLCULO DIFERENCIAL DE DE UNA UNA VARIABLE
TEMA CÁLCULO DIFERENCIAL DE DE UNA UNA VARIABLE Derivada de ua ució e u puto Sea : D y u puto iterior de Se dice que es derivable e eiste lim Dicho límite recibe el ombre de derivada de e Notas ) Notaremos
Más detallesLA INTEGRAL DEFINIDA Y LA INTEGRAL INDEFINIDA
LA INTEGRAL DEFINIDA Y LA INTEGRAL INDEFINIDA Aterirmete se ha ich que la itegral efiia equivale a ectrar el valr el área cmpreia etre la gráfica e ua fució y el eje, la cual puee ser calculaa pr mei el
Más detallesNúmeros complejos. .a C ib/ C.c C id/ D a C c C i.b C d/.a C ib/.c C id/ D ac bd C i.ad C bc/
Númers cmplejs El cjut frmad pr tds ls úmers de la frma acib, dde a y b s úmers reales, c las peracies de adició y prduct defiidas pr: 1/100.a C ib/ C.c C id/ D a C c C i.b C d/.a C ib/.c C id/ D ac bd
Más detallesMatemáticas II Bachillerato Ciencias y Tecnología 2º Curso. Sistemas de ecuaciones lineales Introducción
Uidad Sistemas de ecuacies lieales..1.- Itrducció.... - -..- Sistemas de ecuacies.... - -..1.- Ntacies.... - -...- Clasificació.... - 5 -...- Sistemas equivaletes.... - 5 -..- Discusió de sistemas. Terema
Más detallesEJERCICIO S DE FUNCIO NES. i)f(x)= 3 2. k)f(x)= )
Dadas las guiet ucio: 6 a e b EJERCICIO S DE FUNCIO NES g c 9 d h i 9 j log k log l L9 Hallar su domiio. Hallar los putos de corte co los ej. Comprobar las ucio b, c,, g, y h so par o impar. E las ucio
Más detallesR 1º) La conexión de los R N 2. En los dos casos las S. T Para calcular el flujo máximo se utilizará la expresión: U1ef
Máquias Eléctricas 5º Curs Mecáics Máquias iversidad de Ovied Dpt. de geiería Eléctrica EJERCCO Nº 4 TEMA V: Trasfrmadres trifásics OBJETVOS: Circuit equivalete del trasfrmadr trifásic valració de pérdidas
Más detallesUnidad 1: Las Ecuaciones Diferenciales y Sus Soluciones
Uidad : Las Ecuacioes Difereciales y Sus Solucioes. Itroducció. Tato e las ciecias como e las igeierías se desarrolla modelos matemáticos para compreder mejor los feómeos físicos. Geeralmete, estos modelos
Más detallesRectas e hiperplanos Conjuntos convexos
CAÍTULO 7 Rectas e hiperplas Cjuts cves Este capítul csta de ds seccies. E la primera se dará las defiicies de recta, segmet de recta e hiperplas e R. E la seguda se verá algus resultads sbre cjuts cves.
Más detallesL lim. lim. a n. 5n 1. 2n lim. lim. lim. 1 Calcula: Solución: a) 2
Calcula: L L a Dada ua sucesió que tiede a idica a partir de qué térmio se cumple la codició que se idica: a a Si a a Si 7 Si a partir del térmio 9 Si Hallar: d) 7 a partir del térmio 97 d) Deduce los
Más detallesTEMA 26 DERIVADA DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO. FUNCIÓN DERIVADA. DERIVADAS SUCESIVAS. APLICACIONES.
Tema 6 Derivada de ua ució e u puto Fució derivada Derivadas sucesivas Aplicacioes TEMA 6 DERIVADA DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO FUNCIÓN DERIVADA DERIVADAS SUCESIVAS APLICACIONES ÍNDICE INTRODUCCIÓN DERIVADA
Más detallesEL TEOREMA DE TAYLOR INTRODUCCION:
EL TEOREMA DE TAYLOR INTRODUCCION: Sabemos que la recta tangente, como la mejor aproximación lineal a la gráfica de f en las cercanías del punto de tangencia (x o, f(x o )), es aquella recta que pasa por
Más detallesCÁLCULO DIFERENCIAL. 1.- Estudia la continuidad de las siguientes funciones:
ejerciciosyeamees.com CÁLCULO DIFERENCIAL.- Estudia la cotiuidad de las guietes fucioes: - + f() = ; g()= ; h()= + - ( - )(+) + - - - - - < < 0 i()= e j()= - k()= - > cos 0 = 0 + se l()= m()= = 0 = 0 Sol:
Más detallesINSTRUCCIONES GENERALES Y VALORACIÓN. Ejercicio 1. (Puntuación máxima: 3 puntos) Calcular los valores de a para los cuales la inversa de la matriz
INSTRUCCIONES GENERALES Y VALORACIÓN INSTRUCCIONES: El eame preseta dos opcioes: A y B. El alumo deberá elegir ua de ellas y cotestar razoadamete a los cuatro ejercicios de que costa dicha opció. Para
Más detallesEJERCICIOS RESUELTOS. t +
BXX5744_07 /6/09 4: Págia 49 EJERCICIOS RESUELTOS Calcula la tasa de variació media de la fució f() = + e los itervalos [, 0] y [0, ], aalizado el resultado obteido y la relació co la fució. La fució f()
Más detallesIES Fco Ayala de Granada Sobrantes de 2005 (Modelo 3) Solución Germán-Jesús Rubio Luna OPCIÓN A
IES Fco Ayala de Graada Sobrates de 005 (Modelo 3) Solució Germá-Jesús Rubio Lua OPCIÓN A EJERCICIO _A ( putos) Dibuje el recito defiido por las siguietes iecuacioes: + y 6; 0 y; / + y/3 ; 0; ( puto) Calcule
Más detalles1 Sucesiones. Ejemplos. a n = n a n = n! a n = n n. a n = p n. a n = 2n3 + n 2 + 5 n 2 + 8. a n = ln(n)
1 Sucesioes De ició. Ua sucesió, a, es ua fució que tiee como domiio el cojuto de los úmeros aturales y como cotradomiio el cojuto de los úmeros reales: a : N! R. Se usa la siguiete otació: a () = a :
Más detallesLIMITES DE FUNCIONES. Ejemplo: Sea la función F(x) = 3X 2, evalúe la función para valores de X cercanos a 2, es decir
PRECONCEPTO. LIMITES DE FUNCIONES. Ejemplo: Sea la fució F() = X, evalúe la fució para valores de X cercaos a, es decir X se acerca hacia el umero por la izquierda ( - ) X,,7,5,47,68,89,9,96,99,99,995,
Más detalles5. Aproximación de funciones: polinomios de Taylor y teorema de Taylor.
GRADO DE INGENIERÍA AEROESPACIAL. CURSO 00. Lecció. Fucioes y derivada. 5. Aproimació de fucioes: poliomios de Taylor y teorema de Taylor. Alguas veces podemos aproimar fucioes complicadas mediate otras
Más detallesEXÁMENES PARCIALES Y FINALES DE ANÁLISIS MATEMÁTICO I ANÁLISIS MATEMÁTICO I ANUAL - Primer Parcial TURNO MAÑANA APELLIDO NOMBRE:...CURSO:...
EXÁMENES PARCIALES Y FINALES DE ANÁLISIS MATEMÁTICO I ANÁLISIS MATEMÁTICO I ANUAL - Primer Parcial TURNO MAÑANA APELLIDO NOMBRE:CURSO: CORRIGIÓ:REVISÓ: 4 5 NOTA Todas sus respuestas debe ser justificadas
Más detallesRaices de Polinomios. Jorge Eduardo Ortiz Triviño
Raices de Poliomios Jorge Eduardo Ortiz Triviño jeortizt@ual.edu.co http://www.docetes.ual.edu.co/jeortizt/ Defiició U poliomio de grado es ua epresió de la forma: Dode a 0 P() = a + a - - +... +a +
Más detallesObjetivos partir de su. nte de una función, Relacionar ASÍN CON CLA 11.4.
CONTENIDOS.- MAPA CONCEPTUAL DE LA UNIDAD....- CONCEPTO DE LÍMITE DE UNA FUNCIÓNN EN UN PUNTO....- LÍMITES LATERALES: CARACTERIZACIÓN....- LÍMITES Y OPERACIONES CON FUNCIONES: ÁLGEBRA DE LÍMITES... 5.-
Más detalles2.1.- Introducción Objetivos
ÍNDICE.. Itrducció.. Objetivs del tema.3. Ctraste sbre la media pblacial.3.. Ccida la variaza pblacial.3.. Desccida la variaza pblacial.4. Ctraste sbre la prprció pblacial.5. Ctraste sbre la variaza pblacial..6.
Más detallesIES Fco Ayala de Granada Sobrantes de 2004 (Modelo 4) Solución Germán-Jesús Rubio Luna OPCIÓN A
IES Fco Ayala de Graada Sobrates de 004 (Modelo 4) Solució Germá-Jesús Rubio Lua OPCIÓN A EJERCICIO 1_A ( putos) Sabemos que el precio del kilo de tomates es la mitad que el del kilo de care. Además, el
Más detallesFórmula de Taylor. Si f es continua en [a,x] y derivable en (a,x), existe c (a,x) tal que f(x) f(a) f '(c) = f(x) = f(a) + f '(c)(x a)
Aproimació de ua fució mediate u poliomio Cuado yf tiee ua epresió complicada y ecesitamos calcular los valores de ésta, se puede aproimar mediate fucioes secillas (poliómicas). El teorema del valor medio
Más detallesUnidad 10: LÍMITES DE FUNCIONES
Uidad 1: LÍMITES DE FUNCIONES LÍMITES 1. LÍMITE DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO Ua sucesió de úmeros reales es u cojuto ordeado de iiitos úmeros reales. Los úmeros reales a1, a,..., a,... se llama térmios,
Más detallesTema II: Interpolación. Polinomios de Lagrange Diferencias Divididas Interpolación Lineal
Poliomios de Lagrage Dierecias Divididas Iterpolació Lieal Deiició: es el cálculo de valores para ua ució tabulada, e putos que o se tiee Posició X =?? 4 7 78 48 8 Tiempo Supogamos la cúbica de la siguiete
Más detallesTEMA 28: Estudio global de funciones. Aplicaciones a la representación gráfica de funciones.
MATEMÁTICAS Represetació Gráica de Fucioes 1 TEMA 28: Estudio global de ucioes Aplicacioes a la represetació gráica de ucioes Esquema: Autor: Atoio Pizarro Sácez 1 Itroducció 2 Domiio de deiició y recorrido
Más detallesMINITAB y MODELOS DE REGRESIÓN
Prácticas de Fudametos Matemáticos para el estudio del Medio Ambiete www.um.es/docecia/jpastor jpastor@um.es MINITAB y MODELOS DE REGRESIÓN 1. Itroducció Ua de las cuestioes de mayor iterés e las Ciecias
Más detallesLímite de una función en un punto
Límite de ua ució e u puto Para apreder bie el cocepto de límite comezaremos co amiliarizaros co la siguiete termiología. c ( tiede a c por la izquierda ): toma valores cada vez más cercaos a c, pero meores
Más detallesLos números complejos
Los úmeros complejos Los úmeros complejos Forma biómica Defiició z = a + bi, o bie, z = (a, b) siedo a la parte real y b la parte imagiaria. a = r cos α b = r se α Opuesto z = a bi Cojugado z = a bi Represetació
Más detallesProblemas de Matemáticas (2016/2017). 1. Preliminares.
Problemas de Matemáticas (6/7.. Prelimiares... Comprobar visualmete co diagramas de Ve las siguietes igualdades etre cojutos: a A B = (A B (B A (A B b A (B C = (A B (A C.. Sea f : L L la fució defiida
Más detallesUn sistema de m ecuaciones lineales con n incógnitas es un conjunto de m igualdades del tipo:......
1. Sistemas de m ecuacioes lieales co icógitas U sistema de m ecuacioes lieales co icógitas es u cojuto de m igualdades del tipo: a11x 1 a1 x... a1 x b1 a1x1 ax... ax b (1)... am1x1 amx... amx bm Los úmeros
Más detallesDIFERENCIAL DE UNA FUNCIÓN REAL DE DOS VARIABLES REALES
Cálculo III- Dierecial-TVMCD-Geeralizació Diereciabilidad DIFERENCIL DE UN FUNCIÓN REL DE DOS VRILES RELES a R : R b R R z : E las codicioes ateriores si llaaos a la ució : R R observaos que es ua trasoració
Más detallesINECUACIONES. Ejemplo: La desigualdad 2x+l>x+5, es una inecuación por que tiene una incógnita "x" que se verifica para valores mayores que 4.
INECUACIONES DEFINICIÓN: Ua iecuació es ua desigualdad e las que hay ua o más catidades descoocidas (icógita) y que sólo se verifica para determiados valores de la icógita o icógitas. Ejemplo: La desigualdad
Más detallesIntegral de una función
Itegral de ua fució Itegral de ua fució Los coceptos de primitiva e itegral idefiida La itegració de ua fució es el paso iverso a la derivació de ua fució. Para defiir correctamete la itegral de ua fució,
Más detallesMatemáticas 1 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Funciones de una variable. Elena Álvarez Sáiz. Dpto. Matemática Aplicada y C. Computación
Matemáticas EJERCICIOS RESUELTOS: Fucioes de ua variable Elea Álvarez Sáiz Dpto. Matemática Aplicada y C. Computació Uiversidad de Catabria Igeiería de Telecomuicació Fudametos Matemáticos I Ejercicios:
Más detallesUNIDAD 1 Ecuaciones Diferenciales de Primer Orden
UNIDAD UNIDAD Ecuacioes Difereciales de Primer Orde Defiició lasificació de las Ecuacioes Difereciales Ua ecuació diferecial es aquélla que cotiee las derivadas o difereciales de ua o más variables depedietes
Más detallesCONTRASTE DE HIPÓTESIS
Ctraste de hipótesis I.E.. A uqueira I pag 1 Itrducció CONTRATE DE HIPÓTEI Hasta ahra hems vist ds frmas de efectuar ua estimació de u parámetr de la pblació a partir de ua muestra de tamañ : la estimació
Más detallesAPLICACIONES INFORMÁTICAS EN QUÍMICA. Problemas Tema 2.3: Series, representación de funciones y construcción de tablas en HC.
APLICACIONES INFORMÁTICAS EN QUÍMICA Problemas Tema 2.3: Series, represetació de fucioes y costrucció de tablas e HC Grado e Química º SEMESTRE Uiversitat de Valècia Facultad de Químicas Departameto de
Más detallesEXAMEN: AMPLIACIÓN DE MATEMATICAS Y TRIGONOMETRIA ESFÉRICA (F.FEBRERO) CURSO:2009/10 05 de febrero de 2010
EXÁMENES CURSO CTUL. RESOLUCIÓN ISIDORO PONTE E.S.M.C, EXMEN: MPLICIÓN DE MTEMTICS Y TRIGONOMETRI ESFÉRIC (F.FEBRERO) CURSO:9/ de febrer de. )Dd l mtri, clcul: I ( I mtri idetidd) ) Clculms I I Clculms
Más detallesUNIDAD 2 Ecuaciones Diferenciales Lineales de Orden Superior
UNIDAD Ecuacioes Difereciales Lieales de Orde Superior. Defiició Ua ecuació diferecial lieal de orde tiee la forma: d y a a a a y= g d d d Si las fucioes a a so todas costates (o cero) etoces se dice que
Más detallesFUNCIONES. ( a) IGUALDAD DE FUNCIONES Sí y son dos funciones, diremos que las funciones f y
CALCULO P.C.I. PRIMER SEMESTRE 04 FUNCIONES Sí A y B so dos cojutos o vacío, ua fució de A e B asiga a cada elemeto a perteeciete al cojuto A u úico elemeto b de B que deomiamos image de a. Además diremos
Más detallesCÁLCULO Ejercicios Resueltos Semana 1 30 Julio al 3 Agosto 2007
CÁLCULO Ejercicios Resueltos Semaa 0 Julio al Agosto 007 Ejercicios Resueltos. Estime el área ecerrada por la curva de ecuació y, el eje X y, para ello, divida el itervalo [0,] e cico partes iguales, y
Más detallesPrueba Integral Lapso / Área de Matemática Fecha: MODELO DE RESPUESTA (Objetivos del 01 al 11)
Prueba Itegral Lapso 016-1 175-176-177 1/7 Uiversidad Nacioal Abierta Matemática I (Cód 175-176-177) Vicerrectorado Académico Cód Carrera: 16 36 80 508 51 54 610 611 61 613 Fecha: 19 11 016 MODELO DE RESPUESTA
Más detallesPropiedades molares parciales. Volumen molar parcial. En este capítulo veremos las propiedades de mezclas binarias no reactivas.
Priedades mlares arciales E este caítul verems las riedades de clas biarias reactivas. UNIDD 4: Mezclas simles Vlume mlar arcial Etal y agua s erfectamete miscibles etre sí. Si embarg al clar estas sustacias
Más detallesSeries alternadas Introducción
Sesió 26 Series alteradas Temas Series alteradas. Covergecia absoluta y codicioal. Capacidades Coocer y aplicar el criterio para estudiar series alteradas. Coocer y aplicar el teorema de la covergecia
Más detallesEjercicios de Diferenciabilidad
Ejercicis de Dierenciabilidad ) a) Obtener un valr aprimad de (-,05) + (,0). b) Calcular aprimadamente sen (,6) e /,57 (ejercici 0 capítul, []) 0.0 teniend en cuenta la aprimación ) El larg el anch de
Más detallesSistemas de Ecuaciones Lineales. M. en I. Gerardo Avilés Rosas
Sistemas de Ecuacioes Lieales M. e I. Gerardo Avilés Rosas Octubre de 206 Tema 5 Sistemas de Ecuacioes Lieales Objetivo: El alumo formulará, como modelo matemático de problemas, sistemas de ecuacioes lieales
Más detallesFUNCIÓN DE ONDA Y ECUACIÓN DE ONDA EN UNA DIMENSIÓN
Departameto de Matemáticas Física FUNCIÓN DE ONDA ECUACIÓN DE ONDA EN UNA DIMENSIÓN Fís. Jorge Eardo Aguilar Rosas El movimieto olatorio e u sistema se preseta cuado ua perturbació procida e u lugar del
Más detallesDiferencial Total. se define. en el punto x
Dierecial Total El propio ombre derivada parcial os debiera idicar que e cotraposició al caliicativo parcial eiste otro que lo complemeta Tal ombre el correspodiete cocepto eiste se le llama dierecial
Más detallesTEMA I OPTICA GEOMÉTRICA APLICADA AL OJO
Diplomatura e Óptica y Optometría Adelia Felipe Marcet TEMA I OPTICA GEOMÉTRICA APLICADA AL OJO I Adaptació de las relacioes paraiales II.- Proimidades y potecias III.- Ecuació de Gauss IV.- Ecuació de
Más detallesInferencia estadística Intervalos de confianza
Ifereca estadístca Itervals de cfaa Cuad se btee ua estmacó utual de u arámetr es cveete acmañar dcha estmacó r ua medda de la recsó de la estmacó. U md de hacerl es frmar el estmadr y su errr stadard.
Más detallesUna ecuación diferencial lineal de orden superior general tendría la forma. (1) dx dx
.7 Ecuacioes difereciales lieales de orde superior 6.7 Ecuacioes difereciales lieales de orde superior Ua ecuació diferecial lieal de orde superior geeral tedría la forma d y d y dy a( ) a ( )... a ( )
Más detallesEscuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 3º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre
Escuela Pública Eperimetal Descocetrada Nº Dr. Carlos Jua Rodríguez Matemática º Año Ciclo Básico de Secudaria Teoría Nº Primer Trimestre Cojuto de los úmeros racioales Los úmeros racioales so aquellos
Más detallesUniversidad Nacional Autónoma de Honduras Facultad de Ciencias Económicas Guía de Ejercicios No. 2 DET 385, Métodos Cuantitativos III
: Derivadas de orde superior: Elaborada por: Wilfredo Saravia M Uiversidad Nacioal Autóoma de Hoduras Facultad de Ciecias Ecoómicas Guía de Ejercicios No DET 85, Métodos Cuatitativos III E los ejercicios
Más detallesLa volatilidad implícita
La volatilidad implícita Los mercados de opcioes ha evolucioado bastate desde los años setetas, época e la que ue publicada la órmula de Black Scholes (BS). Dicha órmula quedó ta arraigada e la mete de
Más detallesFUNDAMENTOS FÍSICOS DE LA INGENIERIA SESIÓN DE PRÁCTICAS 0
DEPARTAMENTO DE FÍSICA APLICADA ESCUELA TÉCNICA SUPERIOR DE INGENIEROS AGRÓNOMOS Y DE MONTES UNIVERSIDAD DE CÓRDOBA FUNDAMENTOS FÍSICOS DE LA INGENIERIA SESIÓN DE PRÁCTICAS 0 1. Itroducció al cálculo de
Más detallesGUIA DE ESTUDIO Nro 1
MATERIA: MATEMÁTICA I CURSO: I AÑO EJE ESTRUCTURAL I: CONCEPTOS FUNDAMENTALES DEL ALGEBRA GRUPOS CONCEPTUALES: - Epresioes algebraicas. Poliomios. - Ecuacioes. Iecuacioes. TEMARIO: GUIA DE ESTUDIO Nro
Más detallesMEDIDAS DE TENDENCIA CENTRAL CON EXCEL
) MEDIA ARITMÉTICA MEDIDAS DE TENDENCIA CENTRAL CON EXCEL Las medidas de tedecia cetral so medidas represetativas que como su ombre lo idica, tiede a ubicarse hacia el cetro del cojuto de datos, es decir,
Más detallesTema 1: Sucesiones y series numéricas
PROBLEMAS DE MATEMÁTICAS Parte II Cálculo Primero de Igeiería Química FACULTAD DE CIENCIAS QUÍMICAS Departameto de Matemáticas Uiversidad de Castilla-La Macha Cálculo Tema : Sucesioes y series uméricas
Más detallesLaboratorio de Vibraciones Mecánicas Departamento de Ingeniería Mecánica
Labratri de Vibracies Mecáicas Departamet de eiería Mecáica Vibració libre si amrtiuamiet de PARTCPACON 5% Práctica u sistema c u PRESENTACÓN 10% rad de libertad NVESTGACONES 10% CÁLCULOS Y DAGRAMAS 15%
Más detallesTema 5 Series numéricas
Tema 5 Series uméricas Objetivos 1. Defiir series co wxmaxima. 2. Calcular sumas parciales de ua serie. 3. Iterpretar la defiició de suma de ua serie. 4. Calcular la suma de ua serie geométrica. 5. Calcular
Más detallesAnálisis de datos en los estudios epidemiológicos II
Aálisis de datos e los estudios epidemiológicos II Itroducció E este capitulo cotiuamos el aálisis de los estudios epidemiológicos cetrádoos e las medidas de tedecia cetral, posició y dispersió, ídices
Más detallesPROGRESIONES ARITMETICAS
PROGRESIONES ARITMETICAS DEF. Se dice que ua serie de úmeros está e progresió aritmética cuado cada uo de ellos (excepto el primero) es igual al aterior más ua catidad costate llamada diferecia de la progresió.
Más detallesOPCIÓN A EJERCICIO 1_A
IES Fco Ayala de Graada Sobrates de 005 (Modelo 4) Solució Germá-Jesús Rubio Lua OPCIÓN A EJERCICIO 1_A 1 3 (1 puto) Sea las matrices A= 0 1 y B = 1-1 - 0 1 1 De las siguietes operacioes, alguas o se puede
Más detalles6. Sucesiones y Series numéricas Sucesiones numéricas DEFINICIONES
6. Sucesioes y Series uméricas 6.. Sucesioes uméricas 6... DEFINICIONES Sucesioes de úmeros reales Se llama sucesió de úmeros reales a cualquier lista ordeada de úmeros reales: a, a 2, a 3,..., a,...,
Más detallesCAPÍTULO XIV. SERIES NUMÉRICAS ARBITRARIAS
CAPÍTULO XIV. SERIES NUMÉRICAS ARBITRARIAS SECCIONES A. Series de térmios de sigo variable. B. Series depedietes de parámetros. C. Ejercicios propuestos. 193 A. SERIES DE TÉRMINOS DE SIGNO VARIABLE. E
Más detallesRESUMEN DE RESULTADOS IMPORTANTES ACERCA DE SUCESIONES Y SERIES
RESUMEN DE RESULTADOS IMPORTANTES ACERCA DE SUCESIONES Y SERIES MATE 3032 - DR. UROYOÁN R. WALKER. Sucesioes Teorema.. Sucesioes mootóicas acotadas coverge. Ejemplo.2. Sea {a } la sucesió deida recursivamete
Más detallesResolución de ecuaciones no lineales
Resolució de ecuacioes o lieales Solucioa ecuacioes o lieales tipo f()= Normalmete cada método tiee sus requisitos Métodos so iterativos Métodos iterativos para resolver f()= E geeral métodos iterativos
Más detalles2.- ESPACIOS VECTORIALES. MATRICES.
2.- ESPACIOS VECTORIALES. MATRICES. 2.1. -ESPACIOS VECTORIALES Sea u cojuto V, etre cuyos elemetos (a los que llamaremos vectores) hay defiidas dos operacioes: SUMA DE DOS ELEMENTOS DE V: Si u, v V, etoces
Más detallesLimites y continuidad
Bla entrn de un punt Limites cntinuidad Sea P ( ) un punt del plan R Se denmina bla entrn de centr P radi al cnjunt de punts P del plan cua distancia al punt P es inferir a Se designa pr E(P ) bien B(P
Más detallesDERIVADA DE FUNCIONES DEL TIPO f ( x) c, donde c es una constante, la derivada de esta función es siempre cero, es decir:
DERIVADA DE FUNCIONES DEL TIPO f ( ) c Coceptos clave: 1. Derivada de la fució costate f ( ) c, dode c es ua costate, la derivada de esta fució es siempre cero, es decir: f '( ) 0 c. Derivada de ua fució
Más detalles2 Conceptos básicos y planteamiento
ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA: DOS VARIABLES Juliá de la Horra Departameto de Matemáticas U.A.M. 1 Itroducció E muchos casos estaremos iteresados e hacer u estudio cojuto de varias características de ua població.
Más detallesPROBLEMAS DE OPOSICIONES MADRID (25/06/2010)
Academia DEIMOS OPOSIIONES A PROFESORES DE SEUNDARIA Y DIPLOMADOS EN ESTADÍSTIA DEL ESTADO.I.F. B409770 / Ferádez de los Ríos 75, º Izda. (Metro : Mocloa) 669 64 06 805 MADRID www.academiadeimos.es academia@academiadeimos.es
Más detallessi G es abierto. La función del conjunto m tiene las siguientes propiedades: de partes de se dice que es una , entonces E.
LA INTGRAL D LBSGU PARA FUNCIONS D UNA SOLA VARIABL RSULTADOS TÓRICOS LA MDIDA D LBSGU CONJUNTOS MDIBLS Dado u couto abierto o vació G de la recta real, existe ua amilia iita o umerable {V: œl}, ormada
Más detallesLímite y Continuidad de Funciones.
Límite Cotiuidad de Fucioes. Eleazar José García. eleagarcia9@hotmail.com. Límite de ua fució.. Defiició de límite de ua fució.. Ifiitésimo.. Ifiitésimos equivalete.. Límite por la izquierda.. Límite por
Más detallesAPLICACIONES LINEALES.
APLICACIONES LINEALES. INTODUCCIÓN: APLICACIONES ENTE CONJUNTOS. Ua aplicació etre dos cojutos A y B es ua regla que permite asigar a cada elemeto de A, uo de B. La aplicació del cojuto A e el cojuto B
Más detalles21 EJERCICIOS de POTENCIAS 4º ESO opc. B. impar (-2)
EJERCICIOS de POTENCIAS º ESO opc. B RECORDAR a m a a m m ( a ) a b a a (a b) a m a a b m a m+ b a a - a b a - b a Tambié es importate saber que algo ( base egativa) par (- ) ( base egativa) impar (- )
Más detalles= = = n. Radicación. a con a < 0 y n par, en el conjunto de los reales = 27. Raíz n-ésima de un número. Número radical. Cuidado!!
Mtemátic 4º ñ Arte Ríz -ésim de u úmer Rdicció Llmms ríz -ésim de u úmer rel, y l simblizms, u úmer b defiid de l siguiete frm: b b > b, ℵ Si es pr, > 0, 0 Si es impr, b b, ℵ Númer rdicl 5 Ejempls: 04
Más detallesCOLEGIO DE CIENCIAS Y HUMANIDADES ACADEMIA DE MATEMÁTICAS
COLEGIO DE CIENCIAS Y HUMANIDADES ACADEMIA DE MATEMÁTICAS "Toda cosa grade, majestuosa y bella e este mudo, ace y se forja e el iterior del hombre". Gibrá Jalil Gibrá. Uidad : PROCESOS INFINITOS Y LA NOCIÓN
Más detallesSucesiones de números reales
Sucesioes de úmeros reales Defiició y propiedades Sucesioes de úmeros reales 4 4 Defiició y propiedades 47 4 Sucesioes parciales 49 43 Mootoía 50 44 Sucesioes divergetes 53 45 Criterios de covergecia 54
Más detallesSeries de potencias. Desarrollos en serie de Taylor
Capítulo 9 Series de potecias. Desarrollos e serie de Taylor E la represetació (e icluso e la costrucció) de fucioes, desempeña u papel especialmete destacado cierto tipo de series, deomiadas series de
Más detallesAnalisis y modelos a pequeña señal del transistor
Aalisis y mdels a pequeña señal del trasistr. arrill, J.I. Huirca Abstract Ls BJT y FET s mdelads usad redes de ds puertasa a través de parámetrs h ó Y respectivamete. Para cada el BJT e base cmú, clectr
Más detallesPolinomios. Definición de polinomio y sus propiedades. Grado de un polinomio e igualdad de polinomios
Poliomios Defiició de poliomio y sus propiedades U poliomio puede expresarse como ua suma de productos de fucioes de x por ua costate o como ua suma de térmios algebraicos; es decir U poliomio e x es ua
Más detallesLOS NUMEROS REALES. Conjunto no vacío designado como R y denominado conjunto de los números reales. En
LOS NUMEROS REALES Cojuto o vacío desigado como R y deomiado cojuto de los úmeros reales. E él se defie ua relació de igualdad = y dos operacioes algebraicas + y. Relació de igualdad Defiició: R = (a,b)
Más detallesLECTURA 08: PRUEBA DE HIPOTESIS (PARTE II) TEMA 17: PRUEBA DE HIPOTESIS PARA LA PROPORCION POBLACIONAL
LECTURA 8: RUEBA DE HIOTESIS (ARTE II) TEMA 17: RUEBA DE HIOTESIS ARA LA ROORCION OBLACIONAL 1 INTRODUCCION Muchas decisies e el área ecómic fiacier depede de la prprció prcetaje de la pblació que se ajusta
Más detallesIES Fco Ayala de Granada Sobrantes 2009 (Modelo 3 Junio) Soluciones Germán-Jesús Rubio Luna+
IES Fco Ayala de Graada Sobrates 009 (Modelo 3 Juio) Solucioes Germá-Jesús Rubio Lua+ MATEMÁTICAS CCSS JUNIO 009 (MODELO 3) SELECTIVIDAD ANDALUCÍA OPCIÓN A EJERCICIO 1 Sea la igualdad A X + B = A, dode
Más detallesOPCIÓN A EJERCICIO 1 (A)
IES Fco Ayala de Graada Juio de 014 (Geeral Modelo ) Solucioes Germá-Jesús Rubio Lua SELECTIVIDAD ANDALUCÍA MATEMÁTICAS CCSS JUNIO 014 MODELO (COMÚN) OPCIÓN A EJERCICIO 1 (A) 1 a Sea las matrices A = y
Más detallesProfesora: María José Sánchez Quevedo FUNCIÓN DERIVADA
Proesora: María José Sáchez Quevedo FUNCIÓN DERIVADA. DERIVADA DE UNA FUNCIÓN EN UN PUNTO ( Siiicado eométrico). ECUACIÓN DE LA RECTA TANGENTE Y DE LA NORMAL A UNA CURVA EN UN PUNTO. FUNCIÓN DERIVADA 4.
Más detallesESPECTRO ELECTROMAGNÉTICO
ESPECTRO ELECTROMAGNÉTICO Óptica: estudia los feómeos relacioados co las odas de la regió del espectro cuyas logitudes de oda o frecuecias correspode a lo que llamamos el visible Sesibilidad del ojo humao:
Más detallesTema 1 Los números reales Matemáticas I 1º Bachillerato 1
Tema 1 Los úmeros reales Matemáticas I 1º Bachillerato 1 TEMA 1 LOS NÚMEROS REALES 1.1 LOS NÚMEROS REALES. LA RECTA REAL INTRODUCCIÓN: Los úmeros racioales: Se caracteriza porque puede expresarse: E forma
Más detalles( ) = 1= + + ( ) + + lim 3x 5 = lim 3x lim5 = lim3 lim x lim5 = = 12 5 = 7
LÍMITES DE FUNCIONES POLINÓMICAS Límites de ua fució costate f k, k El límite de ua fució costate es la misma costate f k f k k k a a Límites de la fució idetidad I I a a a I I Límites e u puto fiito.
Más detallesProfr. Efraín Soto Apolinar. Área bajo una curva
Profr. Efraí Soto Apoliar. Área bajo ua curva Nosotros coocemos muchas fórmulas para calcular el área de diferetes figuras geométricas. Por ejemplo, para calcular el área A de u triágulo co base b altura
Más detallesEjemplo: En este ejemplo veremos cómo podemos utilizar un coaxial slotted line para calcular la impedancia de carga Z L.
91 Ejempl: En este ejempl verems cóm pdems utilizar un caxial sltted line para calcular la impedancia de carga. Un caxial sltted line tiene una pequeña abertura lngitudinal (i.e. slit) en su cnductr exterir.
Más detallesSeries de potencias. Desarrollos en serie de Taylor
Capítulo 9 Series de potecias. Desarrollos e serie de Taylor E la represetació (e icluso e la costrucció) de fucioes, desempeña u papel especialmete destacado cierto tipo de series, deomiadas series de
Más detalles