El grup de les plantes amb flors i llavors representa el grau evolutiu més alt dels vegetals i té les característiques següents:

Transcripción

1 PLANTES SUPERIORS

2 El grup de les plantes amb flors i llavors representa el grau evolutiu més alt dels vegetals i té les característiques següents:

3 L estructura de corm presenta fulles, tija i arrels completament desenvolupades. Són vegetals amb un sistema de vasos conductors ben desenvolupat. Els òrgans reproductors masculins han generat una nova estructura, el gra de pollen, que s encarrega de contenir i transportar els gàmetes masculins fins a l òvul. Això els permet independitzar-se de la presència d aigua i colonitzar ambients molt més secs que no pas les molses i les falgueres.

4 Un cop produïda la fecundació, es forma la llavor a partir de la qual germina la nova planta. La llavor pot suportar períodes secs o desfavorables en general, cosa que comporta un gran avantatge en comparació amb els vegetals inferiors.

5 Els vegetals cormòfits s organitzen en dues categories en funció de les característiques de la tija: a) Plantes herbàcies. Tenen la tija verda i tendra i són de mida petita. El seu cicle vital no acostuma a anar més enllà dels dos anys de vida. La civada i la margarida en són exemples.

6 és l òrgan de la planta que creix, normalment, cap a l interior del sòl. Consta de les següents parts: - Coll, zona que s uneix amb la tija. - Zona de ramificació, on neixen les arrels secundàries. - Zona de creixement, formada per cèllules que es divideixen contínuament. - Zona pilífera on estan els pèls absorbents. - Còfia, punta de l arrel que van penetrant cap a l interior del sòl.

7

8 té les funcions de: a) Fixar la planta al sòl. b) Absorbir l aigua i les sals minerals. c) Emmagatzemar substàncies.

9 L[ Tij[.- normalment és un òrgan de forma cilíndrica i allargada, quasi sempre aeri, que sol tenir ramificacions secundàries (branques). Creix en sentit contrari a la gravetat. Consta de les següents parts. - Iema principal, zona de creixement de la tija. - Iema secundària, zones d on surten fulles. - Nus, zones d on surten fulles o branques. - Entrenús, zona entre dos nusos.

10

11 L[ Tij[ té les següents funcions: - Unir i suportar la resta d òrgans. - Transportar la saba bruta i l elaborada. - Emmagatzemar substàncies. - Reproduir-se asexualment.

12 L_s Full_s.- Són òrgans verds i laminars, de creixement limitat, que surten dels nusos. S orienten en direcció a la llum, i en moltes espècies presenten nàsties. Consta de: - Pecíol o part que s uneix amb la tija. - Nervis són els vasos conductors. - Anvers o Limbe, és la cara superior que rep la llum i la més lluent.

13

14 L[ Full[ té les següents funcions: - Regular l intercanvi de gasos (aigua, oxigen i diòxid de carboni) entre la planta i l atmosfera. - Fer la Fotosíntesi.

15 Cons i Flors.- són l aparell reproductor. Són els llocs on es formen els gàmetes masculins i femenins, respectivament, i on es produeix la fecundació i l aparició de la llavor.

16 Cons (Pinyes)

17 Flor.- normalment té una part masculina i una part femenina i consta de: - Corol l[, formada per fulles de colors anomenades pètals que atrauen insectes i ocells. De vegades a la base contenen òrgans que fabriquen nèctar i substàncies oloroses. Si tots els pètals són iguals es diu que la flor presenta simetria radial. En cas contrari té simetria bilateral.

18 Flor: - és la part masculina. Està format pels estams. Cada estam consta d un filament i una antera que conté unes bosses anomenades sacs pollínics on es troben els grans de pollen.

19 Corol la

20 Flor: - El Gin_]_u, és la part femenina de la flor. Està format per diversos carpels. Cada carpel presenta: l ovari, que es troba a la base i conté els òvuls; l estil, tub que comunica amb l exterior, i l estigma que és l extrem de l estil.

21

22 Flor: - P_^un]l_ flor[l o P_^i]l_, és la branqueta que sosté la flor. - C[lz_, està format per unes fulles verdes anomenades sèpals. El Calze i la Corolla constitueixen el Periant.

23 Les flors poden presentar-se aïllades o formant agrupacions que surten de la mateixa tija anomenades inflorescències. Les flors poden presentar nàsties.

24 Tipus ^_ flors Es poden diferenciar dues categories de flors atenent a la presència i disposició dels òrgans reproductors masculins i femenins: Flor h_rm[fro^it[ és la que aplega els dos òrgans sexuals, masculí (androceu) i femení (gineceu), en una mateixa flor. Les flors hermafrodites són característiques de la majoria d angiospermes. Flor unis_xu[^[ presenta un òrgan sexual únic, androceu o gineceu; per tant, són flors masculines o femenines. Les flors unisexuades són pròpies de les gimnospermes, tot i que també n hi ha en les angiospermes.

25 Flors h_rm[fro^it_s

26 Flors unis_xu[^_s

27 Es poden distingir dos grups d individus amb flor unisexuada: a) Espècies monoiques: són les que presenten la flor masculina i la flor femenina en un mateix individu. b) Espècies dioiques: la flor masculina i la flor femenina es troben en individus diferents.

28 Les Plantes superiors s organitzen en dues categories en funció de les característiques de la tija: a) Plantes herbàcies. Tenen la tija verda i tendra i són de mida petita. El seu cicle vital no acostuma a anar més enllà dels dos anys de vida. La civada i la margarida en són exemples.

29 Pl[nt_s h_r\à]i_s

30 b) Plantes llenyoses. Tenen la tija dura i llenyosa. Se n poden distingir dos grups: Arbusts. Són plantes de tija llenyosa, però sense una tija principal. Totes les tiges sorgeixen i es ramifiquen des de la base. No superen els 5 metres d alçada. En són exemples el baladre i el llentiscle. Arbres. Són plantes de tija llenyosa amb una tija principal, el tronc, a partir de la qual broten les tiges secundàries, les branques. Poden superar els 5 metres d alçada. En són exemples el roure i el castanyer.

31 @r\r_s

32 @r\usts

33 Les plantes superiors es divideixen en dos grans grups: les gimnospermes. Les angiospermes.

34 FI