Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014
|
|
- Consuelo Sosa Lucero
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga DISLIPÈMIA. Càlcul del risc coronari (CRC) REGICOR + HTA. Control dels pacients amb HTA i malaltia CV. Mesura del risc coronari (CRC Regicor): Indicació Edat: anys Criteri: CT > 250mg/dl i/o LDLc > 240 mg/dl DPO: REGICOR com a mínim UNA vegada des del diagnòstic. Exclusió Pacients institucionalitzats Pacients amb MCV Pacients > 75 anys Mesures de seguiment de la PA (AMPA MAPA): Indicació diagnòstics Lectures satisfactòries Freqüència cardíaca AMPA Prendre decisions Millora l'adherència Redueix la freqüència de visites. Millor accessibilitat que la MAPA Fàcil maneig dels aparells Bona correlació amb la MAPA-24 hores (horari diürn) PA 135/ 85 mmhg MAPA Sospita de HTA de bata blanca HTA resistent Variabilitat important de la PA Sospita d hipotensió simptomàtica Avaluació patró activitat/ descans PA diürna 135/85 PA nocturna 120/70 PA mitja 130/80 Mesures correctes >70% Taquicàrdia en consulta i per la nit és un criteri de RCV. Definició: FC > 66x (Dones: > 68x - Homes: > 65x ) MAPA: patró (es compara la mitjana de PA del dia i la de la nit): Patró Gravetat Proposta terapèutica anti- HTA Dipper (PA de la nit baixa un % de la del dia). És el patró NORMAL + Tractament pel matí No dipper (PA nit baixa menys del Repartir el tractament en dues 10% de la del dia) 1 ++ preses al dia Dipper extrem (PA de nit baixa més del 20% de la del dia) +++ Tractament pel matí Riser (la PA nocturna és superior Repartir el tractament però a la diürna) accentuar el tractament a la nit 1 Non dippers/riser: valorar alteracions del son, SAOS, IRC, DM, excessiu consum de sal.
2 2. DM2 diagnòstics DM2 GBA (glucèmia basal anòmala) 2 glucèmies entre mg/dl 2 HbA1c entre 5,7-6,4% DM2 2 glicèmies > 125 mg/dl 2 HbA1c 6.5% 1 glicèmia > 200 mg/dl + clínica Seguiment del pacient DM2 ben controlat Cada 3-6 mesos Cada 6 mesos Cada any PA/FC/IMC/P. Abd Compliment mesures H-D Compliment farmacològic Autoanàlisi Investigació hipoglucèmies Intervenció educativa Si peu de risc: revisió HbA1c Exploració ocular Exploració peus Exploració bucodental ECG Ausc. carotídea, abd, polsos perif Perímetre abdominal Càlcul de RCV (Regicor) Creatinina plasmàtica + FG Quocient albúmina/creatinina Perfil lipídic Tabaquisme Vacunes Anamnesi Controls constants Educació sanitària Analítica Anamnesi Exploració peus Analítica s/o ECG Servei de Cribratge Ocular VAG - VAP Objectius de control i motius de derivació FRCV Objectiu de control Intensificar intervenció Glucèmia capil lar basal > 140 Gluc capil lar postprandial < 180 > 180 HbA1c (%) 6,5-7 > 8 (1) Colesterol total (mg/dl) < 200 > 230 c-ldl (mg/dl) TAULES DE REGICOR per a DM (PP) MCV (PS) CRC > 10% < 130 < 100 c-hdl (mg/dl) > 40 H i > 50 D < 35 Triglicèrids (mg/dl) < 150 > 200 Pressió arterial (mmhg) 130/80 140/90 IMC (2) < Tabaquisme NO SI (1) Individualitzar. En pacients d edat avançada (> 70 anys), llarga durada de la malaltia (> 10 anys), risc elevat d hipoglucèmia o presència de complicacions cròniques, valors del 8% o fins i tot superiors poden ser considerats acceptables. (2) Obesitat central. Perímetre abd: H > 102 cm i D > 88 cm. Motius de derivació al MdeF
3 3. ICC diagnòstics i CIE-10: ICC SISTÒLICA (deprimida) DIASTÒLICA (conservada) Ecocardiograma Disfunció sistòlica (FE < 45-50%) Disfunció diastòlica (FE > 45-50%) CIE-10 I50.90 I50.91 Revisió del darrer ECOCARDIOGRAMA. Anotar en el recull de problemes de salut la FE com a text lliure i entre parèntesi la data de l últim ecocardiograma realitzat. Revisió dels de tractament amb IECA d inclusió d exclusió Pacients anys amb IC Efectes adversos IECA: tos. Indicar ARA-II 1 Pacients institucionalitzats, MACA Pacients amb FG <30 Pacients amb IC diastòlica Dones embarassades o amb desig gestacional 1 En HTA sense ICC també es podria proposar amlodipí 5-10 mg/d Propostes de millora: - Codificar diagnòstics: Efectes adversos IECA (Y52.4) Institucionalització (Z59.3) IC diastòlica (I50.91) evolucionar diagnòstic inicial d IC a IC diastòlica - Pacients amb HTA: valorar canvi antihipertensiu per IECA - Pacients sense HTA i IC sistòlica: iniciar titulació enalapril Revisió dels de tractament amb Beta-bloq d inclusió d exclusió Pacients anys amb el diagnòstic de Cardiopatia isquèmica (CI) o IC Pacients institucionalitzats, MACA Contraindicació de tractament amb BB: Bloqueig AV de 2n grau o bloqueig AV complet, asma persistent moderada o greu, MPOC greu o molt, angina de Prinzmetal, efectes adversos dels BB, bradicàrdia severa, presa de verapamil o diltiazem Pacients amb IC diastòlica Propostes de millora: - Codificar diagnòstics: Bloqueig AV 2n grau (I44.1) Bloqueig AV complet (I44.2) Asma persistent moderada o asma persistent greu (registrat a la gravetat del condicionant o problema) MPOC greu o molt greu (registrat a la gravetat del condicionant o problema) Angina de Prinzmetal (I20.1) Efectes adversos dels BB (Y51.7) Bradicàrdia severa: ha d incloure els 2 criteris: Diagnòstic: R00.1 BRADICÀRDIA, INESPECÍFICA Registre FC<50 bpm en algun moment els últims 2 anys en el full de monitoratge.
4 4. MPOC Revisió diagnòstic MPOC FEV1 LLEU 80 MODERAT GREU MOLT GREU < 30 A efectes pràctics, considerar com un obstructiu PBD es considera positiva si: Variació del FEV1 12% i Diferència VEF1post VEF1pre 200ml.
5 5. ASMA diagnòstics. Estadis i Tractament.
EDAD VASCULAR-ESTRATIFICACIÓN RCV HERRAMIENTA MOTIVADORA CASOS PRÁCTICOS
EDAD VASCULAR-ESTRATIFICACIÓN RCV HERRAMIENTA MOTIVADORA CASOS PRÁCTICOS Lucia Guerrero Llamas Elena Ramos Quirós Mujer de 40 años Antecedentes personales: No Fumadora Diabetes Mellitus tipo 2 Presión
Más detallesXLIX CURS DIVULGACIÓ SCP
XLIX CURS DIVULGACIÓ SCP Sinusitis. Dr. Joan Martí Línea Pediátrica La Marina. Barcelona SINUSITIS Inflamació / Infecció de les cavitats paranasals amb component mucosa nasal. RINOSINUSITIS Nadó 5 anys
Más detallesProjecte e-hipercolesterolèmia. Procés de derivació. Reunió 14 d abril 2015
Projecte e-hipercolesterolèmia Procés de derivació Reunió 14 d abril 2015 Projecte E-HIPERCOLESTER Prevalença 1/300-500 persones, estimant en 100.000 els espanyols que pateixen aquest trastorn (1) Objectiu:
Más detallesTITULACIÓ TERÀPIES RESPIRATÒRIES A DOMICILI: CPAP. B Barreiro Servei de Pneumologia
TITULACIÓ TERÀPIES RESPIRATÒRIES A DOMICILI: CPAP B Barreiro Servei de Pneumologia bbarreiro@mutuaterrasa.es Agenda Titulació CPAP amb polisomnografia PSG convencional Split-night Titulació amb AUTOCPAP
Más detallesJulián Rosselló Llerena Paula Barrué García Coordinador y tutor de 2ºEnfermería Prácticas de Enfermería Universitat Jaume I CS Illes Columbretes
CS Illes Columbretes Página 1 ÍNDICE Introducción 3 Clasificación 4 Evaluación 5 Control y tratamiento 8 HTA y alimentación 11 Técnica para la toma de PA 12 Algoritmo de actuación en AP 12 Bibliografía
Más detallesRESULTADOS CARACTERISTICAS CLINICAS. Antecedentes
RESULTADOS CARACTERISTICAS CLINICAS Antecedentes El antecedente materno de DMT2 se presentó en mayor porcentaje y significativamente en la población femenina (38.5%, p 0.02) y en la población menor de
Más detallesActualización 2014 ENFOQUE DE RIESGO PARA LA PREVENCION DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES
Actualización 2014 ENFOQUE DE RIESGO PARA LA PREVENCION DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES CENTRO DE SALUD FAMILIAR DR. JORGE SABAT EXPOSITORES: E.U. Andrea Flores Dra. Paulina Letelier ORGANIZAN internas
Más detallesDel examen clínico se destaca: Altura: 1,70 m. Peso: 81 kg. Cintura abdominal: 103 cm. PA: 142/104 mm Hg. Resto del examen normal.
1 VIÑETAS CLÍNICAS Viñeta 1 Paciente de 35 años de sexo masculino, con antecedentes familiares de diabetes e hipertensión arterial, sin antecedentes personales a destacar, asintomático, que concurre a
Más detallesHipertensión arterial Intervenciones básicas en infografías
Hipertensión arterial Intervenciones básicas en infografías Fuentes: 1. Guía de práctica clínica sobre hipertensión arterial. Osakidetza, actualización 2007 2. PCAI Hipertensión Arterial Asturias, actualización
Más detallesGuies de pràctica clínica
Guies de pràctica clínica www.gencat.cat/ics AUTORS: José Miguel Baena Díez, Estrella Barceló Colomer, Ramon Ciurana Misol, Alícia Franzi Sisó, M. Rosa García Cerdán, M. Ángeles Ríos Rodríguez, Rafael
Más detallesAUTOANÀLISI II PIDMA
AUTOANÀLISI Oportunitat de millora: La corresponsabilitat del pacient en el seu tractament, depen en gran mesura de l interes, formació e implicació del professional en el seu ensenyament, avaluació y
Más detallesPAPER DE L ECO-DÖPPLER EN EL SEGUIMENT DELS PACIENTS TRACTATS ENDOVASCULARMENT D ANEURISMA D AORTA ABDOMINAL
PAPER DE L ECO-DÖPPLER EN EL SEGUIMENT DELS PACIENTS TRACTATS ENDOVASCULARMENT D ANEURISMA D AORTA ABDOMINAL E. Fernandez Castro, MC. Aloy Ortiz, F. Luccini, J. Maeso Lebrun, J. Juan Samsó, M. Matas Docampo
Más detallesMALALTIA HIPERTENSIVA DE L EMBARAÇ
MALALTIA HIPERTENSIVA DE L EMBARAÇ Mònica Martínez Terrón Societat Catalana d Obstetrícia i Ginecologia CAS CLÍNIC 34 anys 27.3 setmanes gestació AP: fumadora 10 cig/dia AGO: primigesta Derivada del CAP
Más detallesANALÍTICA BÁSICA. en Atención Primaria
ANALÍTICA BÁSICA en Atención Primaria Metge resident: Raquel Pinto Rodríguez Metge tutor: Anna Pérez López ABS Granollers 4 sud (Sant Miquel) Novembre 2011 Anàlisi clínica: Anàlisi de sang d orina...humanes,
Más detallesEFECTE DOPPLER. Sonda emissora (E) i receptor (R) Gel Pell. Artèria 45º. Velocitat i direcció del flux sang
EFECTE DOPPLER E R Sonda emissora (E) i receptor (R) 45º Gel Pell Velocitat i direcció del flux sang Artèria APLICACIONS PRÀCTIQUES DEL DOPPLER Es una tècnica útil en la exploració vascular però que ha
Más detallesLogro de metas terapéuticas antihipertensivas en distintas condiciones de riesgo cardiovascular.
Logro de metas terapéuticas antihipertensivas en distintas condiciones de riesgo cardiovascular. Autores: Bernasconi, C; D Alessandro, V; Gallo, Y; Lizaur, J; Manzo, J. INTRODUCCION La enfermedad crónica
Más detallesEl risc cardiovascular de la persona que té una diabetis
El risc cardiovascular de la persona que té una diabetis Josep Franch EAP Raval Sud BCN Dep. Medicina UB USR BCN - IDIAP Risc MORBI-MORTALITAT CV (poblac Framingham) Poblac general Diabetis AVC dones AVC
Más detallesa o b r o da d j a e j e d e d e l a l hipertensió ertens n a n rteria rteria d s e d s e d e A.. P rim i a m r a ia F.
abordaje de la hipertenón arterial desde A. Primaria F. Javier Ayllón fiopatología volumen minuto restencias periféricas preón arterial fiopatología Ca++ SNV barorreceptor volumen minuto contractilidad
Más detallesPAPPS CARDIOVASCULAR ACTUALIZACIÓN 2016
PAPPS CARDIOVASCULAR ACTUALIZACIÓN 2016 Carlos Brotons, en nombre del grupo de prevención cardiovascular del PAPPS AUTORES: Antonio Maiques Galán Carlos Brotons Cuixart José Ramón Banegas Banegas Enrique
Más detallesProjecte app: ALIMENTACIÓ. LAURA ILLAMOLA Metge de família Diplomada en Nutrició i Dietètica
Projecte app: ALIMENTACIÓ CARDIOSALUDABLE des del CAP LAURA ILLAMOLA Metge de família 37.535 Diplomada en Nutrició i Dietètica OBJECTIU DE L EXPERIÈNCIA Objectiu principal: Realitzar una app amb consells
Más detallesCaso clínico. II Reunión de Obesidad y Diabetes
Caso clínico. II Reunión de Obesidad y Diabetes Inmaculada Fernández Galante Servicio de Medicina Interna Hospital Clínico Universitario de Valladolid Antecedentes personales Hombre de 53 años. HTA. Hipercolesterolemia.
Más detallesProtocolo de prevención primaria de las enfermedades cardiovasculares. Estratificación del riesgo cardiovascular
Protocolo de prevención primaria de las enfermedades cardiovasculares Estratificación del riesgo cardiovascular Octubre 2006 POBLACIÓN DIANA La prevención cardiovascular (CV) tiene dos vertientes complementarias:
Más detallesPrediabetes y Síndrome Metabólico deben tener implicaciones prácticas?
Prediabetes y Síndrome Metabólico deben tener implicaciones prácticas? I. Llorente Gómez de Segura Servicio de Endocrinología y Nutrición Hospital Universitario Ntra. Sra. De Candelaria (Santa Cruz de
Más detalles13. Organización de la consulta con el paciente DM2
13. Organización de la consulta con el paciente DM2 Las preguntas que se van a responder son: Cuáles son los criterios de derivación a consulta especializada que se proponen? Cuál es el estudio inicial
Más detallesTaller 6. Insulinizacion B. Inicio de la Insulinizacion Casos Prácticos Dosier previo al Taller Dr. Alberto Goday
Taller 6. Insulinizacion B. Inicio de la Insulinizacion Casos Prácticos Dosier previo al Taller Dr. Alberto Goday 01 Paciente en tratamiento con 2 antidiabéticos orales a dosis máximas y mal control metabólico
Más detallesFactores de riesgo Qué hay de nuevo en el último año?
Vicente Bertomeu Martínez Servicio de Cardiología Hospital Universitario San Juan de Alicante Alicante (España) Factores de riesgo Qué hay de nuevo en el último año? VBM 2012 Reducción de mortalidad coronaria
Más detallesII Jornades d actualització en l MPOC AIS Barcelona Litoral Mar OXIGENOTERÀPIA. Dra. Núria Grau Pneumologia 2 de desembre 2015
II Jornades d actualització en l MPOC AIS Barcelona Litoral Mar OXIGENOTERÀPIA Dra. Núria Grau Pneumologia 2 de desembre 2015 ÍNDEX INTRODUCCIÓ INDICACIONS OXIGENOTERÀPIA CRÒNICA DOMICILIÀRIA AVALUACIÓ,
Más detallesPREVENCIÓN PRIMARIA CARDIOVASCULAR: HIPERTENSIÓN ARTERIAL Y DISLIPEMIA
PREVENCIÓN PRIMARIA CARDIOVASCULAR: HIPERTENSIÓN ARTERIAL Y DISLIPEMIA José F. Marcos Serrano, Médico de Familia Eloisa Delsors Mérida-Nicolich, Médico de Familia PREVENCIÓN PRIMARIA CARDIOVASCULAR: HIPERTENSIÓN
Más detallesCUADERNO DE INSTRUCCIONES
Cuaderno de Recogida de Datos FASE 1: Observación de la práctica clínica habitual PROYECTO OPTICAR PROYECTO DE INVESTIGACIÓN / FORMACIÓN / ACCIÓN Datos del investigador Servicio Murciano de Salud CUADERNO
Más detallesHEPACONTROL: Un programa que redueix el reingrés precoc i la mortalitat en la cirrosi descompensada
HEPACONTROL: Un programa que redueix el reingrés precoc i la mortalitat en la cirrosi descompensada Betty P Morales, Helena Masnou, Ramon Bartolí, Rosa M Morillas, Marga Sala, Irma Casas, Ramon Planas.
Más detallesa) 1200 cal. menys amb proporció: 25% prot., 25% H.carbó,50% greixos b) 200 : 20% 60% 20% c) 600 : 15-20% 50% 25-30% d) 500 : 30% 30% 40%
Preguntes examen XI Curs de Formació Continuada en Risc Cardiovascular 2010-20112011 ABBEL 1) La Montse es una pacient que ve avui a la consulta, vol perdre pes. Té 28a, pes 72Kg talla 1,60, IMC:28, administrativa,
Más detallesFins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar?
Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar? 2 abril de 2011 Berga Clotilde Morales Especialista en Medicina Interna Unitat De Lípids i Risc Vascular Althaia. Manresa Em toca convèncer-vos que baixar
Más detallesINFORME INDIVIDUALIZADO DE RECOMENDACIONES Y CONSEJO GENÉTICO. Su referencia nº caso 8 RI alto
RECOMENDACIONES Y CONSEJO GENÉTICO Muestra nº 10808081 Su referencia nº caso 8 RI alto.. Barcelona, En la muestra de referencia, se han analizado, mediante la plataforma Cardio incode, los polimorfismos
Más detallesAMPA/MAPA MONITORIZACIÓN DE LA PRESIÓN ARTERIAL FUERA DE LA CONSULTA
AMPA/MAPA MONITORIZACIÓN DE LA PRESIÓN ARTERIAL FUERA DE LA CONSULTA MªCarmen Asensio Aznar Ana Cristina Galvez Villanueva Sistemas de monitorizar la PA fuera de la consulta: -La automedición domiciliaria
Más detallesLos Standards of Medical Care in Diabetes de 2015 American Diabetes Association (ADA).
DRA. CAROL SEGARRA. GLUCEMI A Los Standards of Medical Care in Diabetes de 2015 American Diabetes Association (ADA). En cuanto a los criterios de diagnóstico: HbA1c ( 6,5%) Glucemia basal en ayunas ( 126
Más detallesProceso Asistencial Integrado RIESGO VASCULAR
Proceso Asistencial Integrado RIESGO VASCULAR 2013 UGC CAMPILLOS HOJA DE RUTA del PROFESIONAL RIESGO VASCULAR CALENDARIZACIÓN CONSULTAS FASE DIAGNÓSTICA FASE SEGUIMIENTO 2 consultas MF / EF 1 consulta
Más detallesEL DÈFICIT DE VITAMINA D S ASSOCIA A L OBESITAT TIPUS III I A LA SÍNDROME METABÒLICA
EL DÈFICIT DE VITAMINA D S ASSOCIA A L OBESITAT TIPUS III I A LA SÍNDROME METABÒLICA Miñambres I, Cubero JM, Sánchez-Hernández J, Saigí I, Santos MD, Martín E, Chico A, Pérez A. Servei d Endocrinologia
Más detallesEpidemiología y fisiopatología J. Franch
Diabetes en grupos minoritarios en España Epidemiología y fisiopatología Hablando de inmigrantes.. Fisiopatología de la DM en inmigrantes Un poco de antropología H de C Proteinas Grasas Glucosa > proteinas
Más detallesFuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico. Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid
Fuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid Caso Clínico: Historia. Varón de 58 años AF padre fallecido a los
Más detallesPATOLOGIA DE L OBESITAT
PATOLOGIA DE L OBESITAT XXVI Setmana de la Prevenció (juny 2005) Fundació Mútua General de Catalunya www.mgc.es ALFONS AGUIRRE IMPORTÀNCIA DE L OBESITAT ÉS UN FACTOR DE RISC ASSOCIAT AL DESENVOLUPAMENT
Más detallesGuies de pràctica clínica
Colesterol i risc coronari Guies de pràctica clínica Guia breu Colesterol i risc coronari Guies de pràctica clínica i material docent Autors: Baena Díez, José Miguel, metge de família. Centre d Atenció
Más detallesGUIA PRÀCTICA SALUT BUCODENTAL. Data de revisió: març Responsable manteniment: Albert Juvany i Blanch Nombre de pàgines: 6
GUIA PRÀCTICA SALUT BUCODENTAL Data de revisió: març 2004 Responsable manteniment: Albert Juvany i Blanch Nombre de pàgines: 6 Anna Ribas i Casals Directora ABS Sta Eugènia de Berga Arxiu informàtic: Au!Gènia
Más detallesACTUALIZACIÓN N EN HTA. SESIÓN N CLINICA H.DR.MOLINER
ACTUALIZACIÓN N EN HTA. SESIÓN N CLINICA H.DR.MOLINER 13-11 11-07 Publicación en Journal of Hypertension (Vol 25, Num 6, Junio-2007): nueva Guía para el manejo de la HTA del 2007 Grupo de trabajo para
Más detallesMonitoreo Ambulatorio de la Presión Arterial M.A.P.A. Resumen de Estudio. Datos del Paciente. Historia Clínica: --- Peso: --- Altura: --- IMC: ---
MAPA MP 2 Monitoreo Ambulatorio de la Presión Arterial M.A.P.A. Resumen de Estudio Nombre: Sexo: Femenino Edad: 22 Años Fecha de Nacimiento: 23/6/19 Datos del Paciente Documento: 34XXX652 Historia Clínica:
Más detallesDe qué sistemas se dispone para evaluar el riesgo vascular? A qué población y con qué frecuencia se le debe evaluar el riesgo vascular?
4. Riesgo vascular Preguntas para responder: De qué sistemas se dispone para evaluar el riesgo vascular? A qué población y con qué frecuencia se le debe evaluar el riesgo vascular? 4.1. Importancia del
Más detallesTabla 6: Tabla de riesgo cardiovascular de Nueva Zelanda*
Tabla 6: Tabla de riesgo cardiovascular de Nueva Zelanda* *Tomada de Jackson R. BMJ 2000; 320: 709-710. Tablas 6 a 16 Tabla 7: Tabla de riesgo coronario del ATP III (2001)* Riesgo estimado a los 10 años
Más detallesUNA PROVA RÀPIDA AL PUNT D ATENCIÓ (POCT) EN ASISTÈNCIA PRIMÀRIA PER A LA DETECCIÓ DE CASOS DE MALALTIA CELIACA EN ADULTS
UNA PROVA RÀPIDA AL PUNT D ATENCIÓ (POCT) EN ASISTÈNCIA PRIMÀRIA PER A LA DETECCIÓ DE CASOS DE MALALTIA CELIACA EN ADULTS M Rosinach, F Fernández-Bañares, M Llordés, J Calpe, G Montserrat, M.Pujals, A.Cela,
Más detallesPROTOCOL DE DIARREA CRÒNICA EN PEDIATRIA.
PROTOCOL DE DIARREA CRÒNICA EN PEDIATRIA. SAP MUNTANYA - HUVH Barcelona, desembre 2009 PARTICIPANTS Pediatres de Atenció Primària SAP Muntanya: Dra. Gemma Monsó Dr. Pere Tarés Dr. Jordi Clanxet Gastroenterologia
Más detallesCARME. CAtalan Remote Management Evaluation
CAtalan Remote Management Evaluation Proyecto : Evaluación de la Efectividad en Cataluña para la Gestión Remota de Pacientes (Motiva) con Insuficiencia Cardiaca Dr. Josep Lupón TELEMEDICINA A LA IC Christoph
Más detallesPROTOCOLO CLINICO DE PREVENCIÓN DE RIESGO CARDIOVASCULAR. Identificación y modificación de los factores de riesgo cardiovascular en la población.
PROTOCOLO CLINICO DE PREVENCIÓN DE RIESGO CARDIOVASCULAR. 1. OBJETIVOS. Identificación y modificación de los factores de riesgo cardiovascular en la población. 2. CRITERIOS DE INCLUSIÓN. La población incluida
Más detallesCaso clínico: Hipertensión asociada a síndrome metabólico
Caso clínico: Hipertensión asociada a síndrome metabólico Pablo Pedrianes Martin, Paula Soriano Perera,F. Javier Martínez Martín S. de Endocrinología, Hospital Dr. Negrín, Las Palmas Anamnesis Se trata
Más detallesPLANIFICACIÓ DE DECISIONS ANTICIPADES (PDA). La percepció de les persones en aquest procés
PLANIFICACIÓ DE DECISIONS ANTICIPADES (PDA). La percepció de les persones en aquest procés Paloma Amil Bujan Referent Territorial Programa Pacient Expert Catalunya Programa prevenció i atenció a la cronicitat
Más detallesEfectivitat de l electroestimulació analgèsica en el tractament del dolor produït per el síndrome de la fuetada cervical
Efectivitat de l electroestimulació analgèsica en el tractament del dolor produït per el síndrome de la fuetada cervical HOSPITAL DE MATARÓ. SERVEI DE MEDICINA FÍSICA I REHABILITACIÓ. INTRODUCCIÓ SÍNDROME
Más detallesEncuentro en DM2: ESCALONES TERAPÉUTICOS VS PRÁCTICA CLÍNICA DIARIA
Encuentro en DM2: ESCALONES TERAPÉUTICOS VS PRÁCTICA CLÍNICA DIARIA Ajuste Dosis Insulina F. Javier García Soidán Sevilla 25 Octubre 2008 OBJETIVOS DE CONTROL EN LA DIABETES TIPO 2 Objetivo de control
Más detallesDr. Antonio Pérez Servicio de Endocrinología, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona. Diabetes Slide Set
Dr. Antonio Pérez Servicio de Endocrinología, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona Diabetes Slide Set Diabetes y enfermedad cardiovascular Las complicaciones arterioscleróticas son responsables
Más detallesen Atención Primaria basada en la selección razonada de medicamentos
GUÍA TERAPÉUTICA en Atención Primaria basada en la selección razonada de medicamentos del riesgo coronario o cardiovascular Tablas adaptadas de Framingham (REGICOR). Prevención primaria de la enfermedad
Más detallesModificaciones de la ADA 2011
Diabetes Modificaciones de la ADA 2011 Documentos www.1aria.com Diagnóstico de diabetes tipo2 TEST Incremento del riesgo Normal de Diabetes Diabetes Glucemia en ayunas (>8 h.)* < 100 mg/dl 100 125 mg/dl
Más detallesREMEDIAR + REDES. Hipertensión arterial
REMEDIAR + REDES Hipertensión arterial Tratamiento farmacológico Dra. Laura Antonietti Tratamiento farmacológico A quiénes tratar con fármacos? Quéfármaco indicar? Tratamiento farmacológico A quiénes tratar
Más detallesDisglucemia de ayuno y Tolerancia Alterada a la Glucosa como factores de riesgo para la aparición precoz de Aterosclerosis Carotidea
Disglucemia de ayuno y Tolerancia Alterada a la Glucosa como factores de riesgo para la aparición precoz de Aterosclerosis Carotidea Autor: Dra. Yamile Roselló Azcanio Especialista en Medicina Interna
Más detallesGUÍA RÁPIDA DE ABORDAJE ENFERMERO EN HIPERCOLESTEROLEMIA FAMILIAR
GUÍA RÁPIDA DE ABORDAJE ENFERMERO EN HIPERCOLESTEROLEMIA FAMILIAR CUIDADOS CARDIOVASCULARES INTEGRALES (CCvI ) EN ATENCIÓN PRIMARIA POR QUÉ ESTA GUÍA? La Hipercolesterolemia Familiar (HF) es una enfermedad
Más detallesHIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte
HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte Dr. Juan Mauricio Cárdenas C. Medicina Interna-Cardiología Pontificia Universidad Javeriana Docente Postgrado de Medicina Interna U. T.
Más detallesEpidemiología, Factores de Riesgo Cardiovascular y Enfermedad Coronaria
Epidemiología, Factores de Riesgo Cardiovascular y Dr. Gregorio Zaragoza Rodríguez Cardiólogo Clínico e Intervencionista C.M.N. 20 de Noviembre I.S.S.S.T.E. Sx. Metabólico Epidemiología, FRCV y Es considerado
Más detallesVarón de 81 años, hipertenso y diabético que consulta por disnea. Francesc Formiga Hospital Universitari de Bellvitge
Varón de 81 años, hipertenso y diabético que consulta por disnea Francesc Formiga Hospital Universitari de Bellvitge VARON 81 AÑOS HTA de más 20 años de evolución (refiere no seguir controles ambulatorios
Más detallesMe M dicina a Inte t rna
Medicina Interna Hipertensión Arterial Enfermedad controlable, de etiología múltiple, caracterizada por la elevación de la presión arterial, que reduce la calidad y expectativa de vida El valor de PA se
Más detallesVigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.
Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a. Actualització a 31 de desembre de 2012 1 Índex Introducció... 3 Diagnòstics de VIH... 4 Casos de SIDA... 5 Resum i conclusions... 6 Taules
Más detallesAplicación práctica de la MAPA en el diagnóstico de HTA y en la estratificación del riesgo cardiovascular Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA
Aplicación práctica de la MAPA en el diagnóstico de HTA y en la estratificación del riesgo cardiovascular Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA Murcia 19 de noviembre de 2014 AMPA Bioquímica orina
Más detallesESTUDIO DRECA 2. EVOLUCION DEL RIESGO CARDIOVASCULAR EN LA POBLACION ANDALUZA EN LOS ULTIMOS 16 AÑOS ( )
SERVICIO ANDALUZ DE SALUD CUADERNO DE RECOGIDA DE DATOS ESTUDIO DRECA 2. EVOLUCION DEL RIESGO CARDIOVASCULAR EN LA POBLACION ANDALUZA EN LOS ULTIMOS 16 AÑOS (1992-2007) Dirección General de Asistencia
Más detallesHIPERTENSIÓN ARTERIAL
HIPERTENSIÓN ARTERIAL 12-JULIO-2013 Dr. Moisés Lorenzo Vladilo HIPERTENSION ARTERIAL Competencias Previas: - Semiología - Fisiología - Patología - Fisiopatología - Farmacología - Medicina Interna - Epidemiología
Más detallesProcés oncològic i TICs: cribratge de càncer colorectal. Dr. Francesc Macià Dr. Antoni Castells
Procés oncològic i TICs: cribratge de càncer colorectal Dr. Francesc Macià Dr. Antoni Castells Eixos bàsics del Programa Població diana: Homes i dones de 50 a 69 anys de 6 districtes: Ciutat Vella, Eixample,
Más detallesInsuficiencia cardiaca y EPOC
Insuficiencia cardiaca y EPOC Jesús Díez Manglano Medicina Interna. Hospital Royo Villanova. Zaragoza Departamento de Medicina. Universidad de Zaragoza Jaime, portero de finca Varón de 63 años de edad,
Más detallesMetas de Control y Algoritmos de Tratamiento
EN DIABETES Metas de Control y Algitmos de Tratamiento Endocrinóloga Leticia Valdez Metas de Tratamiento en Diabetes Mellitus La Diabetes Mellitus es una enfermedad crónica, asociada al desarrollo de complicaciones
Más detallesREVISIÓN BIBLIOGRÁFICA
REVISIÓN BIBLIOGRÁFICA 1. SÍNDROME METABÓLICO El síndrome metabólico fue reconocido hace más de 80 años y ha recibido diversas denominaciones a través del tiempo (Síndrome X, Síndrome de resistencia a
Más detallesRehabilitación Cardíaca en pacientes con Cardiopatía Isquémica
Rehabilitación Cardíaca en pacientes con Cardiopatía Isquémica Dr. José Ramón Pineda Guillén Medicina Física y Rehabilitación Hospital Mediterráneo (Almería) ÍNDICE Antecedentes. Objetivos de la RC. Programa.
Más detallesEnfoque del paciente obeso
Enfoque del paciente obeso Andrés Palacio Clínica Integral de Diabetes Profesor Universidad Pontificia Bolivariana Ubique en este espacio el logo de su Institución. Conflictos de Interés He participado
Más detalles(autoanalitzador citoquímic amb raig laser) Hematies... 4,23 Mill/mm3. (V.N. 4.2 a 6.10) Hematòcrit... 39,40 o/o
Full 1 H E M O G R A M A (autoanalitzador citoquímic amb raig laser) Hematies... 4,23 Mill/mm3 (V.N. 4.2 a 6.10) Hematòcrit... 39,40 o/o (V.N. 37 a 52) Hemoglobina... 13,20 g/dl (V.N. 12 a 18) Volum Corp.
Más detallesM Rosinach, F Fernández-Bañares, A Carrasco, M Ibarra, C Loras, V Gonzalo, M Forne, M Esteve.
ASSAIG CLÍNIC ALEATORITZAT DOBLE-CEC DE REINTRODUCCIÓ DE GLUTEN VS PLACEBO AMB PACIENTS AMB ENTERITIS LIMFOCÍTICA (EL) I SOSPITA DE MALALTIA CELÍACA (MC) M Rosinach, F Fernández-Bañares, A Carrasco, M
Más detallesFEBRE I MALALTIA NEOPLÀSICA. Blanca Vilaseca Arroyo
FEBRE I MALALTIA NEOPLÀSICA Blanca Vilaseca Arroyo CAS 1 Home 73 anys. Febre de 3 setmanes. Dolor sacre-gluti dret de 1.5 mesos A. Patològics: TBC ganglionar (hepatotoxicitat) E. Física: Tax 38.8ºC; PA
Más detallesDra. Carmen Asensio (Médico Farmacóloga Clínica) Dra. Ainhoa Gómez Lumbreras (Médico de Familia. R4 Farmacología Clínica)
Dra. Carmen Asensio (Médico Farmacóloga Clínica) Dra. Ainhoa Gómez Lumbreras (Médico de Familia. R4 Farmacología Clínica) Fundació Institut Català de Farmacologia Hospital Universitari Vall d Hebron Acude
Más detallesSocietat Catalana de Cardiologia
Societat Catalana de Cardiologia Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears Barcelona, 11 de gener 2016 Altres fraccions lipídiques més enllà de la LDL. Tenen encara un paper
Más detallesANEXOS HTA CÓDIGOS CIE 10 PROTOCOLOS PARA HIPERTENSIÓN ARTERIAL
ANEXOS HTA CÓDIGOS CIE 10 PROTOCOLOS PARA HIPERTENSIÓN ARTERIAL Diagnóstico Código Angina de pecho, no especificada Efectos adversos de antagonistas (bloqueadores) alfa-adrenergicos, no clasificados en
Más detallesUSO EFICIENTE DE TIRAS REACTIVAS DE GLUCEMIA CAPILAR COMISION DE CALIDAD AREA DE SALUD IBIZA FORMENTERA SEPTIEMBRE 2011
USO EFICIENTE DE TIRAS REACTIVAS DE GLUCEMIA CAPILAR COMISION DE CALIDAD AREA DE SALUD IBIZA FORMENTERA SEPTIEMBRE 2011 USO EFICIENTE DE TIRAS REACTIVAS DE GLUCEMIA CAPILAR Abril 2011 Comisión de Calidad
Más detallesPresenta: IP Nancy E. García Gómez Coordinan: Dr. Federico Rodríguez Weber Dr. Eduardo Bonnin Erales R1MI Fernando Cortázar Benítez
Presenta: IP Nancy E. García Gómez Coordinan: Dr. Federico Rodríguez Weber Dr. Eduardo Bonnin Erales R1MI Fernando Cortázar Benítez Casos clínicos de HAS Caso clínico 1 Paciente masculino de 67 años a
Más detallesINTRODUCCIÓN.
INTRODUCCIÓN http://www.escardio.org/guidelines INTRODUCCIÓN Prevención secundaria conjunto de medidas profilácticas dirigidas a aumentar la supervivencia y reducir la incidencia de nuevos eventos en pacientes
Más detallesMedida de presión y toma de decisiones Utilidad de la Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA)
Medida de presión y toma de decisiones Utilidad de la Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA) Ventajas de la MAPA Medida real - Mayor reproducibilidad - Menor variabilidad Asociación con
Más detallesGUIA DE ATENCIÓN CONTROL Y TRATAMIENTO PARA EL PACIENTE DIABÉTICO
GUIA DE ATENCIÓN CONTROL Y TRATAMIENTO PARA EL PACIENTE DIABÉTICO DICIEMBRE 2004 Esta guía debe ser revisada en Julio de 2005 Estimado Doctor/a: La siguiente guía esta basada en las recomendaciones de
Más detallesPROTOCOLO PILOTO GES MINISTERIO DE SALUD Subsecretaría de Salud Pública División de prevención y Control de Enfermedades Secretaría Técnica GES
PROTOCOLO PILOTO GES 2008 Prevención Secundaria de la Insuficiencia renal crónica Terminal Documento de Trabajo MINISTERIO DE SALUD División de prevención y Control de Enfermedades Secretaría Técnica GES
Más detallesPrevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya
El Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya El Pla de Salut 2011-2015 I Tres eixos de transformació Programes de salut: més salut i per a tothom i millor qualitat de vida Nou línies
Más detallesCardiología COMUNICACIÓN MÉDICO-PACIENTE EN... El paciente con hipercolesterolemia COORDINADORA: MARISA LÓPEZ GIRONÉS
COMUNICACIÓN Cardiología El paciente con hipercolesterolemia La valoración del paciente con hipercolesterolemia debe ir encaminada a determinar el tipo de dislipemia y el grado de riesgo cardiovascular.
Más detallesPROGRAMA SALUD CARDIOVASCULAR 2012
MANUAL PRÁCTICO PARA APS PROGRAMA SALUD CARDIOVASCULAR 2012 CONTENIDOS: CRITERIOS PARA DIAGNÓSTICO o Diabetes tipo 2 o Hipertensión arterial o Dislipidemia EXAMENES EN PROGRAMA SALUD CV RECOMENDACIONES
Más detallesPROTOCOLO DE HIPERTENSIÓN ARTERIAL. Cualquier persona que pertenezca a la zona de salud y que acuda al sistema sanitario por cualquier motivo.
PROTOCOLO DE HIPERTENSIÓN ARTERIAL. 1. Objetivos. Detección y control de los hipertensos 2. Criterios de inclusión. 3. Captación. 4. Actividades. Cualquier persona que pertenezca a la zona de salud y que
Más detallesTRAUMATISME CERVICAL. Elisabeth Fernandez Castro Servei Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular Hospital Vall d Hebron
TRAUMATISME CERVICAL Elisabeth Fernandez Castro Servei Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular Hospital Vall d Hebron CAS 16 anys, portat SEM per traumatisme cervical amb arma blanca (ganivet llarg)
Más detallesQuina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT
MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ
Más detallesPrevención del riesgo de enfermedad cardiovascular
DOCUMENTACIÓN Nº 79 Prevención del riesgo de enfermedad cardiovascular 1 diciembre de 2016 Elaborado por el Dr. José Antonio Serrano, director del Área de Salud de The Family Watch INTRODUCCION El pasado
Más detallesLas tablas de la ley según la ADA 2014. Fernando Álvarez Guisasola
Las tablas de la ley según la ADA 2014 Fernando Álvarez Guisasola Perfil de paciente Elena, 53 años, Diabetes tipo 2 desde hace 2 años IMC 29,5 kg/m 2 En tratamiento con ISRS Secretaria de dirección a
Más detallesEFECTIVIDAD DEL PROGRAMA DE CONTROL Y PREVENCIÓN DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES
EFECTIVIDAD DEL PROGRAMA DE CONTROL Y PREVENCIÓN DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES Carlos Álvarez Fernández 1 Manuel Romero Saldaña 2 Antonio Prieto Ballestero 3 Ayuntamiento de Córdoba 1. Médico Especialista
Más detallesPonente: JAWAD CHAARA. R1. Medicina Interna 01.03.2011
Ponente: JAWAD CHAARA R1. Medicina Interna 01.03.2011 69 AÑOS AP: -1980: Colitis Ulcerosa -1994: HTA y DL ExFumador 65 paq-ano -2006: Aneurisma Aorta Abdominal EA: EF: En Enero de 2010 acude a consultas
Más detallesEPIDEMIOLOGÍA Y PREVENCIÓN DE LAS ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES. Universidad de Cantabria
EPIDEMIOLOGÍA Y PREVENCIÓN DE LAS ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES Universidad de Cantabria Generalidades de las enfermedades cardio-vasculares. Epidemiología: Descriptiva: indicadores. Analítica: concepto
Más detallesPAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT
PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT Irene Barrabeig Responsable de la UVE Costa de Ponent Serveis Territorials a Barcelona PLA OPERATIU PER A LA PREVENCIÓ DE LA
Más detallesCardiología Clínica y Experimental Dr. Mariano Valdés GI/IMIB/C002/2011
III Jornada de REDES de Investigación en AP Alianzas de investigación: buscando grupos colaborativos con el IMIB Murcia, 05 junio 2013 Cardiología Clínica y Experimental Dr. Mariano Valdés GI/IMIB/C002/2011
Más detallessaludcardiovascular :: Cardiopatía Isquémica
Página 1 de 9 Introducción Tabaquismo Dislipemia Hipertensión Arterial Diabetes Mellitus Otros Factores De Riesgo Conclusiones Factores de riesgo coronario 1. Introducción Desde un punto de vista genérico
Más detalles