Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014"

Transcripción

1 Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga DISLIPÈMIA. Càlcul del risc coronari (CRC) REGICOR + HTA. Control dels pacients amb HTA i malaltia CV. Mesura del risc coronari (CRC Regicor): Indicació Edat: anys Criteri: CT > 250mg/dl i/o LDLc > 240 mg/dl DPO: REGICOR com a mínim UNA vegada des del diagnòstic. Exclusió Pacients institucionalitzats Pacients amb MCV Pacients > 75 anys Mesures de seguiment de la PA (AMPA MAPA): Indicació diagnòstics Lectures satisfactòries Freqüència cardíaca AMPA Prendre decisions Millora l'adherència Redueix la freqüència de visites. Millor accessibilitat que la MAPA Fàcil maneig dels aparells Bona correlació amb la MAPA-24 hores (horari diürn) PA 135/ 85 mmhg MAPA Sospita de HTA de bata blanca HTA resistent Variabilitat important de la PA Sospita d hipotensió simptomàtica Avaluació patró activitat/ descans PA diürna 135/85 PA nocturna 120/70 PA mitja 130/80 Mesures correctes >70% Taquicàrdia en consulta i per la nit és un criteri de RCV. Definició: FC > 66x (Dones: > 68x - Homes: > 65x ) MAPA: patró (es compara la mitjana de PA del dia i la de la nit): Patró Gravetat Proposta terapèutica anti- HTA Dipper (PA de la nit baixa un % de la del dia). És el patró NORMAL + Tractament pel matí No dipper (PA nit baixa menys del Repartir el tractament en dues 10% de la del dia) 1 ++ preses al dia Dipper extrem (PA de nit baixa més del 20% de la del dia) +++ Tractament pel matí Riser (la PA nocturna és superior Repartir el tractament però a la diürna) accentuar el tractament a la nit 1 Non dippers/riser: valorar alteracions del son, SAOS, IRC, DM, excessiu consum de sal.

2 2. DM2 diagnòstics DM2 GBA (glucèmia basal anòmala) 2 glucèmies entre mg/dl 2 HbA1c entre 5,7-6,4% DM2 2 glicèmies > 125 mg/dl 2 HbA1c 6.5% 1 glicèmia > 200 mg/dl + clínica Seguiment del pacient DM2 ben controlat Cada 3-6 mesos Cada 6 mesos Cada any PA/FC/IMC/P. Abd Compliment mesures H-D Compliment farmacològic Autoanàlisi Investigació hipoglucèmies Intervenció educativa Si peu de risc: revisió HbA1c Exploració ocular Exploració peus Exploració bucodental ECG Ausc. carotídea, abd, polsos perif Perímetre abdominal Càlcul de RCV (Regicor) Creatinina plasmàtica + FG Quocient albúmina/creatinina Perfil lipídic Tabaquisme Vacunes Anamnesi Controls constants Educació sanitària Analítica Anamnesi Exploració peus Analítica s/o ECG Servei de Cribratge Ocular VAG - VAP Objectius de control i motius de derivació FRCV Objectiu de control Intensificar intervenció Glucèmia capil lar basal > 140 Gluc capil lar postprandial < 180 > 180 HbA1c (%) 6,5-7 > 8 (1) Colesterol total (mg/dl) < 200 > 230 c-ldl (mg/dl) TAULES DE REGICOR per a DM (PP) MCV (PS) CRC > 10% < 130 < 100 c-hdl (mg/dl) > 40 H i > 50 D < 35 Triglicèrids (mg/dl) < 150 > 200 Pressió arterial (mmhg) 130/80 140/90 IMC (2) < Tabaquisme NO SI (1) Individualitzar. En pacients d edat avançada (> 70 anys), llarga durada de la malaltia (> 10 anys), risc elevat d hipoglucèmia o presència de complicacions cròniques, valors del 8% o fins i tot superiors poden ser considerats acceptables. (2) Obesitat central. Perímetre abd: H > 102 cm i D > 88 cm. Motius de derivació al MdeF

3 3. ICC diagnòstics i CIE-10: ICC SISTÒLICA (deprimida) DIASTÒLICA (conservada) Ecocardiograma Disfunció sistòlica (FE < 45-50%) Disfunció diastòlica (FE > 45-50%) CIE-10 I50.90 I50.91 Revisió del darrer ECOCARDIOGRAMA. Anotar en el recull de problemes de salut la FE com a text lliure i entre parèntesi la data de l últim ecocardiograma realitzat. Revisió dels de tractament amb IECA d inclusió d exclusió Pacients anys amb IC Efectes adversos IECA: tos. Indicar ARA-II 1 Pacients institucionalitzats, MACA Pacients amb FG <30 Pacients amb IC diastòlica Dones embarassades o amb desig gestacional 1 En HTA sense ICC també es podria proposar amlodipí 5-10 mg/d Propostes de millora: - Codificar diagnòstics: Efectes adversos IECA (Y52.4) Institucionalització (Z59.3) IC diastòlica (I50.91) evolucionar diagnòstic inicial d IC a IC diastòlica - Pacients amb HTA: valorar canvi antihipertensiu per IECA - Pacients sense HTA i IC sistòlica: iniciar titulació enalapril Revisió dels de tractament amb Beta-bloq d inclusió d exclusió Pacients anys amb el diagnòstic de Cardiopatia isquèmica (CI) o IC Pacients institucionalitzats, MACA Contraindicació de tractament amb BB: Bloqueig AV de 2n grau o bloqueig AV complet, asma persistent moderada o greu, MPOC greu o molt, angina de Prinzmetal, efectes adversos dels BB, bradicàrdia severa, presa de verapamil o diltiazem Pacients amb IC diastòlica Propostes de millora: - Codificar diagnòstics: Bloqueig AV 2n grau (I44.1) Bloqueig AV complet (I44.2) Asma persistent moderada o asma persistent greu (registrat a la gravetat del condicionant o problema) MPOC greu o molt greu (registrat a la gravetat del condicionant o problema) Angina de Prinzmetal (I20.1) Efectes adversos dels BB (Y51.7) Bradicàrdia severa: ha d incloure els 2 criteris: Diagnòstic: R00.1 BRADICÀRDIA, INESPECÍFICA Registre FC<50 bpm en algun moment els últims 2 anys en el full de monitoratge.

4 4. MPOC Revisió diagnòstic MPOC FEV1 LLEU 80 MODERAT GREU MOLT GREU < 30 A efectes pràctics, considerar com un obstructiu PBD es considera positiva si: Variació del FEV1 12% i Diferència VEF1post VEF1pre 200ml.

5 5. ASMA diagnòstics. Estadis i Tractament.

EDAD VASCULAR-ESTRATIFICACIÓN RCV HERRAMIENTA MOTIVADORA CASOS PRÁCTICOS

EDAD VASCULAR-ESTRATIFICACIÓN RCV HERRAMIENTA MOTIVADORA CASOS PRÁCTICOS EDAD VASCULAR-ESTRATIFICACIÓN RCV HERRAMIENTA MOTIVADORA CASOS PRÁCTICOS Lucia Guerrero Llamas Elena Ramos Quirós Mujer de 40 años Antecedentes personales: No Fumadora Diabetes Mellitus tipo 2 Presión

Más detalles

XLIX CURS DIVULGACIÓ SCP

XLIX CURS DIVULGACIÓ SCP XLIX CURS DIVULGACIÓ SCP Sinusitis. Dr. Joan Martí Línea Pediátrica La Marina. Barcelona SINUSITIS Inflamació / Infecció de les cavitats paranasals amb component mucosa nasal. RINOSINUSITIS Nadó 5 anys

Más detalles

Projecte e-hipercolesterolèmia. Procés de derivació. Reunió 14 d abril 2015

Projecte e-hipercolesterolèmia. Procés de derivació. Reunió 14 d abril 2015 Projecte e-hipercolesterolèmia Procés de derivació Reunió 14 d abril 2015 Projecte E-HIPERCOLESTER Prevalença 1/300-500 persones, estimant en 100.000 els espanyols que pateixen aquest trastorn (1) Objectiu:

Más detalles

TITULACIÓ TERÀPIES RESPIRATÒRIES A DOMICILI: CPAP. B Barreiro Servei de Pneumologia

TITULACIÓ TERÀPIES RESPIRATÒRIES A DOMICILI: CPAP. B Barreiro Servei de Pneumologia TITULACIÓ TERÀPIES RESPIRATÒRIES A DOMICILI: CPAP B Barreiro Servei de Pneumologia bbarreiro@mutuaterrasa.es Agenda Titulació CPAP amb polisomnografia PSG convencional Split-night Titulació amb AUTOCPAP

Más detalles

Julián Rosselló Llerena Paula Barrué García Coordinador y tutor de 2ºEnfermería Prácticas de Enfermería Universitat Jaume I CS Illes Columbretes

Julián Rosselló Llerena Paula Barrué García Coordinador y tutor de 2ºEnfermería Prácticas de Enfermería Universitat Jaume I CS Illes Columbretes CS Illes Columbretes Página 1 ÍNDICE Introducción 3 Clasificación 4 Evaluación 5 Control y tratamiento 8 HTA y alimentación 11 Técnica para la toma de PA 12 Algoritmo de actuación en AP 12 Bibliografía

Más detalles

RESULTADOS CARACTERISTICAS CLINICAS. Antecedentes

RESULTADOS CARACTERISTICAS CLINICAS. Antecedentes RESULTADOS CARACTERISTICAS CLINICAS Antecedentes El antecedente materno de DMT2 se presentó en mayor porcentaje y significativamente en la población femenina (38.5%, p 0.02) y en la población menor de

Más detalles

Actualización 2014 ENFOQUE DE RIESGO PARA LA PREVENCION DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES

Actualización 2014 ENFOQUE DE RIESGO PARA LA PREVENCION DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES Actualización 2014 ENFOQUE DE RIESGO PARA LA PREVENCION DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES CENTRO DE SALUD FAMILIAR DR. JORGE SABAT EXPOSITORES: E.U. Andrea Flores Dra. Paulina Letelier ORGANIZAN internas

Más detalles

Del examen clínico se destaca: Altura: 1,70 m. Peso: 81 kg. Cintura abdominal: 103 cm. PA: 142/104 mm Hg. Resto del examen normal.

Del examen clínico se destaca: Altura: 1,70 m. Peso: 81 kg. Cintura abdominal: 103 cm. PA: 142/104 mm Hg. Resto del examen normal. 1 VIÑETAS CLÍNICAS Viñeta 1 Paciente de 35 años de sexo masculino, con antecedentes familiares de diabetes e hipertensión arterial, sin antecedentes personales a destacar, asintomático, que concurre a

Más detalles

Hipertensión arterial Intervenciones básicas en infografías

Hipertensión arterial Intervenciones básicas en infografías Hipertensión arterial Intervenciones básicas en infografías Fuentes: 1. Guía de práctica clínica sobre hipertensión arterial. Osakidetza, actualización 2007 2. PCAI Hipertensión Arterial Asturias, actualización

Más detalles

Guies de pràctica clínica

Guies de pràctica clínica Guies de pràctica clínica www.gencat.cat/ics AUTORS: José Miguel Baena Díez, Estrella Barceló Colomer, Ramon Ciurana Misol, Alícia Franzi Sisó, M. Rosa García Cerdán, M. Ángeles Ríos Rodríguez, Rafael

Más detalles

AUTOANÀLISI II PIDMA

AUTOANÀLISI II PIDMA AUTOANÀLISI Oportunitat de millora: La corresponsabilitat del pacient en el seu tractament, depen en gran mesura de l interes, formació e implicació del professional en el seu ensenyament, avaluació y

Más detalles

PAPER DE L ECO-DÖPPLER EN EL SEGUIMENT DELS PACIENTS TRACTATS ENDOVASCULARMENT D ANEURISMA D AORTA ABDOMINAL

PAPER DE L ECO-DÖPPLER EN EL SEGUIMENT DELS PACIENTS TRACTATS ENDOVASCULARMENT D ANEURISMA D AORTA ABDOMINAL PAPER DE L ECO-DÖPPLER EN EL SEGUIMENT DELS PACIENTS TRACTATS ENDOVASCULARMENT D ANEURISMA D AORTA ABDOMINAL E. Fernandez Castro, MC. Aloy Ortiz, F. Luccini, J. Maeso Lebrun, J. Juan Samsó, M. Matas Docampo

Más detalles

MALALTIA HIPERTENSIVA DE L EMBARAÇ

MALALTIA HIPERTENSIVA DE L EMBARAÇ MALALTIA HIPERTENSIVA DE L EMBARAÇ Mònica Martínez Terrón Societat Catalana d Obstetrícia i Ginecologia CAS CLÍNIC 34 anys 27.3 setmanes gestació AP: fumadora 10 cig/dia AGO: primigesta Derivada del CAP

Más detalles

ANALÍTICA BÁSICA. en Atención Primaria

ANALÍTICA BÁSICA. en Atención Primaria ANALÍTICA BÁSICA en Atención Primaria Metge resident: Raquel Pinto Rodríguez Metge tutor: Anna Pérez López ABS Granollers 4 sud (Sant Miquel) Novembre 2011 Anàlisi clínica: Anàlisi de sang d orina...humanes,

Más detalles

EFECTE DOPPLER. Sonda emissora (E) i receptor (R) Gel Pell. Artèria 45º. Velocitat i direcció del flux sang

EFECTE DOPPLER. Sonda emissora (E) i receptor (R) Gel Pell. Artèria 45º. Velocitat i direcció del flux sang EFECTE DOPPLER E R Sonda emissora (E) i receptor (R) 45º Gel Pell Velocitat i direcció del flux sang Artèria APLICACIONS PRÀCTIQUES DEL DOPPLER Es una tècnica útil en la exploració vascular però que ha

Más detalles

Logro de metas terapéuticas antihipertensivas en distintas condiciones de riesgo cardiovascular.

Logro de metas terapéuticas antihipertensivas en distintas condiciones de riesgo cardiovascular. Logro de metas terapéuticas antihipertensivas en distintas condiciones de riesgo cardiovascular. Autores: Bernasconi, C; D Alessandro, V; Gallo, Y; Lizaur, J; Manzo, J. INTRODUCCION La enfermedad crónica

Más detalles

El risc cardiovascular de la persona que té una diabetis

El risc cardiovascular de la persona que té una diabetis El risc cardiovascular de la persona que té una diabetis Josep Franch EAP Raval Sud BCN Dep. Medicina UB USR BCN - IDIAP Risc MORBI-MORTALITAT CV (poblac Framingham) Poblac general Diabetis AVC dones AVC

Más detalles

a o b r o da d j a e j e d e d e l a l hipertensió ertens n a n rteria rteria d s e d s e d e A.. P rim i a m r a ia F.

a o b r o da d j a e j e d e d e l a l hipertensió ertens n a n rteria rteria d s e d s e d e A.. P rim i a m r a ia F. abordaje de la hipertenón arterial desde A. Primaria F. Javier Ayllón fiopatología volumen minuto restencias periféricas preón arterial fiopatología Ca++ SNV barorreceptor volumen minuto contractilidad

Más detalles

PAPPS CARDIOVASCULAR ACTUALIZACIÓN 2016

PAPPS CARDIOVASCULAR ACTUALIZACIÓN 2016 PAPPS CARDIOVASCULAR ACTUALIZACIÓN 2016 Carlos Brotons, en nombre del grupo de prevención cardiovascular del PAPPS AUTORES: Antonio Maiques Galán Carlos Brotons Cuixart José Ramón Banegas Banegas Enrique

Más detalles

Projecte app: ALIMENTACIÓ. LAURA ILLAMOLA Metge de família Diplomada en Nutrició i Dietètica

Projecte app: ALIMENTACIÓ. LAURA ILLAMOLA Metge de família Diplomada en Nutrició i Dietètica Projecte app: ALIMENTACIÓ CARDIOSALUDABLE des del CAP LAURA ILLAMOLA Metge de família 37.535 Diplomada en Nutrició i Dietètica OBJECTIU DE L EXPERIÈNCIA Objectiu principal: Realitzar una app amb consells

Más detalles

Caso clínico. II Reunión de Obesidad y Diabetes

Caso clínico. II Reunión de Obesidad y Diabetes Caso clínico. II Reunión de Obesidad y Diabetes Inmaculada Fernández Galante Servicio de Medicina Interna Hospital Clínico Universitario de Valladolid Antecedentes personales Hombre de 53 años. HTA. Hipercolesterolemia.

Más detalles

Protocolo de prevención primaria de las enfermedades cardiovasculares. Estratificación del riesgo cardiovascular

Protocolo de prevención primaria de las enfermedades cardiovasculares. Estratificación del riesgo cardiovascular Protocolo de prevención primaria de las enfermedades cardiovasculares Estratificación del riesgo cardiovascular Octubre 2006 POBLACIÓN DIANA La prevención cardiovascular (CV) tiene dos vertientes complementarias:

Más detalles

Prediabetes y Síndrome Metabólico deben tener implicaciones prácticas?

Prediabetes y Síndrome Metabólico deben tener implicaciones prácticas? Prediabetes y Síndrome Metabólico deben tener implicaciones prácticas? I. Llorente Gómez de Segura Servicio de Endocrinología y Nutrición Hospital Universitario Ntra. Sra. De Candelaria (Santa Cruz de

Más detalles

13. Organización de la consulta con el paciente DM2

13. Organización de la consulta con el paciente DM2 13. Organización de la consulta con el paciente DM2 Las preguntas que se van a responder son: Cuáles son los criterios de derivación a consulta especializada que se proponen? Cuál es el estudio inicial

Más detalles

Taller 6. Insulinizacion B. Inicio de la Insulinizacion Casos Prácticos Dosier previo al Taller Dr. Alberto Goday

Taller 6. Insulinizacion B. Inicio de la Insulinizacion Casos Prácticos Dosier previo al Taller Dr. Alberto Goday Taller 6. Insulinizacion B. Inicio de la Insulinizacion Casos Prácticos Dosier previo al Taller Dr. Alberto Goday 01 Paciente en tratamiento con 2 antidiabéticos orales a dosis máximas y mal control metabólico

Más detalles

Factores de riesgo Qué hay de nuevo en el último año?

Factores de riesgo Qué hay de nuevo en el último año? Vicente Bertomeu Martínez Servicio de Cardiología Hospital Universitario San Juan de Alicante Alicante (España) Factores de riesgo Qué hay de nuevo en el último año? VBM 2012 Reducción de mortalidad coronaria

Más detalles

II Jornades d actualització en l MPOC AIS Barcelona Litoral Mar OXIGENOTERÀPIA. Dra. Núria Grau Pneumologia 2 de desembre 2015

II Jornades d actualització en l MPOC AIS Barcelona Litoral Mar OXIGENOTERÀPIA. Dra. Núria Grau Pneumologia 2 de desembre 2015 II Jornades d actualització en l MPOC AIS Barcelona Litoral Mar OXIGENOTERÀPIA Dra. Núria Grau Pneumologia 2 de desembre 2015 ÍNDEX INTRODUCCIÓ INDICACIONS OXIGENOTERÀPIA CRÒNICA DOMICILIÀRIA AVALUACIÓ,

Más detalles

PREVENCIÓN PRIMARIA CARDIOVASCULAR: HIPERTENSIÓN ARTERIAL Y DISLIPEMIA

PREVENCIÓN PRIMARIA CARDIOVASCULAR: HIPERTENSIÓN ARTERIAL Y DISLIPEMIA PREVENCIÓN PRIMARIA CARDIOVASCULAR: HIPERTENSIÓN ARTERIAL Y DISLIPEMIA José F. Marcos Serrano, Médico de Familia Eloisa Delsors Mérida-Nicolich, Médico de Familia PREVENCIÓN PRIMARIA CARDIOVASCULAR: HIPERTENSIÓN

Más detalles

CUADERNO DE INSTRUCCIONES

CUADERNO DE INSTRUCCIONES Cuaderno de Recogida de Datos FASE 1: Observación de la práctica clínica habitual PROYECTO OPTICAR PROYECTO DE INVESTIGACIÓN / FORMACIÓN / ACCIÓN Datos del investigador Servicio Murciano de Salud CUADERNO

Más detalles

HEPACONTROL: Un programa que redueix el reingrés precoc i la mortalitat en la cirrosi descompensada

HEPACONTROL: Un programa que redueix el reingrés precoc i la mortalitat en la cirrosi descompensada HEPACONTROL: Un programa que redueix el reingrés precoc i la mortalitat en la cirrosi descompensada Betty P Morales, Helena Masnou, Ramon Bartolí, Rosa M Morillas, Marga Sala, Irma Casas, Ramon Planas.

Más detalles

a) 1200 cal. menys amb proporció: 25% prot., 25% H.carbó,50% greixos b) 200 : 20% 60% 20% c) 600 : 15-20% 50% 25-30% d) 500 : 30% 30% 40%

a) 1200 cal. menys amb proporció: 25% prot., 25% H.carbó,50% greixos b) 200 : 20% 60% 20% c) 600 : 15-20% 50% 25-30% d) 500 : 30% 30% 40% Preguntes examen XI Curs de Formació Continuada en Risc Cardiovascular 2010-20112011 ABBEL 1) La Montse es una pacient que ve avui a la consulta, vol perdre pes. Té 28a, pes 72Kg talla 1,60, IMC:28, administrativa,

Más detalles

Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar?

Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar? Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar? 2 abril de 2011 Berga Clotilde Morales Especialista en Medicina Interna Unitat De Lípids i Risc Vascular Althaia. Manresa Em toca convèncer-vos que baixar

Más detalles

INFORME INDIVIDUALIZADO DE RECOMENDACIONES Y CONSEJO GENÉTICO. Su referencia nº caso 8 RI alto

INFORME INDIVIDUALIZADO DE RECOMENDACIONES Y CONSEJO GENÉTICO. Su referencia nº caso 8 RI alto RECOMENDACIONES Y CONSEJO GENÉTICO Muestra nº 10808081 Su referencia nº caso 8 RI alto.. Barcelona, En la muestra de referencia, se han analizado, mediante la plataforma Cardio incode, los polimorfismos

Más detalles

AMPA/MAPA MONITORIZACIÓN DE LA PRESIÓN ARTERIAL FUERA DE LA CONSULTA

AMPA/MAPA MONITORIZACIÓN DE LA PRESIÓN ARTERIAL FUERA DE LA CONSULTA AMPA/MAPA MONITORIZACIÓN DE LA PRESIÓN ARTERIAL FUERA DE LA CONSULTA MªCarmen Asensio Aznar Ana Cristina Galvez Villanueva Sistemas de monitorizar la PA fuera de la consulta: -La automedición domiciliaria

Más detalles

Los Standards of Medical Care in Diabetes de 2015 American Diabetes Association (ADA).

Los Standards of Medical Care in Diabetes de 2015 American Diabetes Association (ADA). DRA. CAROL SEGARRA. GLUCEMI A Los Standards of Medical Care in Diabetes de 2015 American Diabetes Association (ADA). En cuanto a los criterios de diagnóstico: HbA1c ( 6,5%) Glucemia basal en ayunas ( 126

Más detalles

Proceso Asistencial Integrado RIESGO VASCULAR

Proceso Asistencial Integrado RIESGO VASCULAR Proceso Asistencial Integrado RIESGO VASCULAR 2013 UGC CAMPILLOS HOJA DE RUTA del PROFESIONAL RIESGO VASCULAR CALENDARIZACIÓN CONSULTAS FASE DIAGNÓSTICA FASE SEGUIMIENTO 2 consultas MF / EF 1 consulta

Más detalles

EL DÈFICIT DE VITAMINA D S ASSOCIA A L OBESITAT TIPUS III I A LA SÍNDROME METABÒLICA

EL DÈFICIT DE VITAMINA D S ASSOCIA A L OBESITAT TIPUS III I A LA SÍNDROME METABÒLICA EL DÈFICIT DE VITAMINA D S ASSOCIA A L OBESITAT TIPUS III I A LA SÍNDROME METABÒLICA Miñambres I, Cubero JM, Sánchez-Hernández J, Saigí I, Santos MD, Martín E, Chico A, Pérez A. Servei d Endocrinologia

Más detalles

Epidemiología y fisiopatología J. Franch

Epidemiología y fisiopatología J. Franch Diabetes en grupos minoritarios en España Epidemiología y fisiopatología Hablando de inmigrantes.. Fisiopatología de la DM en inmigrantes Un poco de antropología H de C Proteinas Grasas Glucosa > proteinas

Más detalles

Fuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico. Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid

Fuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico. Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid Fuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid Caso Clínico: Historia. Varón de 58 años AF padre fallecido a los

Más detalles

PATOLOGIA DE L OBESITAT

PATOLOGIA DE L OBESITAT PATOLOGIA DE L OBESITAT XXVI Setmana de la Prevenció (juny 2005) Fundació Mútua General de Catalunya www.mgc.es ALFONS AGUIRRE IMPORTÀNCIA DE L OBESITAT ÉS UN FACTOR DE RISC ASSOCIAT AL DESENVOLUPAMENT

Más detalles

Guies de pràctica clínica

Guies de pràctica clínica Colesterol i risc coronari Guies de pràctica clínica Guia breu Colesterol i risc coronari Guies de pràctica clínica i material docent Autors: Baena Díez, José Miguel, metge de família. Centre d Atenció

Más detalles

GUIA PRÀCTICA SALUT BUCODENTAL. Data de revisió: març Responsable manteniment: Albert Juvany i Blanch Nombre de pàgines: 6

GUIA PRÀCTICA SALUT BUCODENTAL. Data de revisió: març Responsable manteniment: Albert Juvany i Blanch Nombre de pàgines: 6 GUIA PRÀCTICA SALUT BUCODENTAL Data de revisió: març 2004 Responsable manteniment: Albert Juvany i Blanch Nombre de pàgines: 6 Anna Ribas i Casals Directora ABS Sta Eugènia de Berga Arxiu informàtic: Au!Gènia

Más detalles

ACTUALIZACIÓN N EN HTA. SESIÓN N CLINICA H.DR.MOLINER

ACTUALIZACIÓN N EN HTA. SESIÓN N CLINICA H.DR.MOLINER ACTUALIZACIÓN N EN HTA. SESIÓN N CLINICA H.DR.MOLINER 13-11 11-07 Publicación en Journal of Hypertension (Vol 25, Num 6, Junio-2007): nueva Guía para el manejo de la HTA del 2007 Grupo de trabajo para

Más detalles

Monitoreo Ambulatorio de la Presión Arterial M.A.P.A. Resumen de Estudio. Datos del Paciente. Historia Clínica: --- Peso: --- Altura: --- IMC: ---

Monitoreo Ambulatorio de la Presión Arterial M.A.P.A. Resumen de Estudio. Datos del Paciente. Historia Clínica: --- Peso: --- Altura: --- IMC: --- MAPA MP 2 Monitoreo Ambulatorio de la Presión Arterial M.A.P.A. Resumen de Estudio Nombre: Sexo: Femenino Edad: 22 Años Fecha de Nacimiento: 23/6/19 Datos del Paciente Documento: 34XXX652 Historia Clínica:

Más detalles

De qué sistemas se dispone para evaluar el riesgo vascular? A qué población y con qué frecuencia se le debe evaluar el riesgo vascular?

De qué sistemas se dispone para evaluar el riesgo vascular? A qué población y con qué frecuencia se le debe evaluar el riesgo vascular? 4. Riesgo vascular Preguntas para responder: De qué sistemas se dispone para evaluar el riesgo vascular? A qué población y con qué frecuencia se le debe evaluar el riesgo vascular? 4.1. Importancia del

Más detalles

Tabla 6: Tabla de riesgo cardiovascular de Nueva Zelanda*

Tabla 6: Tabla de riesgo cardiovascular de Nueva Zelanda* Tabla 6: Tabla de riesgo cardiovascular de Nueva Zelanda* *Tomada de Jackson R. BMJ 2000; 320: 709-710. Tablas 6 a 16 Tabla 7: Tabla de riesgo coronario del ATP III (2001)* Riesgo estimado a los 10 años

Más detalles

UNA PROVA RÀPIDA AL PUNT D ATENCIÓ (POCT) EN ASISTÈNCIA PRIMÀRIA PER A LA DETECCIÓ DE CASOS DE MALALTIA CELIACA EN ADULTS

UNA PROVA RÀPIDA AL PUNT D ATENCIÓ (POCT) EN ASISTÈNCIA PRIMÀRIA PER A LA DETECCIÓ DE CASOS DE MALALTIA CELIACA EN ADULTS UNA PROVA RÀPIDA AL PUNT D ATENCIÓ (POCT) EN ASISTÈNCIA PRIMÀRIA PER A LA DETECCIÓ DE CASOS DE MALALTIA CELIACA EN ADULTS M Rosinach, F Fernández-Bañares, M Llordés, J Calpe, G Montserrat, M.Pujals, A.Cela,

Más detalles

PROTOCOL DE DIARREA CRÒNICA EN PEDIATRIA.

PROTOCOL DE DIARREA CRÒNICA EN PEDIATRIA. PROTOCOL DE DIARREA CRÒNICA EN PEDIATRIA. SAP MUNTANYA - HUVH Barcelona, desembre 2009 PARTICIPANTS Pediatres de Atenció Primària SAP Muntanya: Dra. Gemma Monsó Dr. Pere Tarés Dr. Jordi Clanxet Gastroenterologia

Más detalles

CARME. CAtalan Remote Management Evaluation

CARME. CAtalan Remote Management Evaluation CAtalan Remote Management Evaluation Proyecto : Evaluación de la Efectividad en Cataluña para la Gestión Remota de Pacientes (Motiva) con Insuficiencia Cardiaca Dr. Josep Lupón TELEMEDICINA A LA IC Christoph

Más detalles

PROTOCOLO CLINICO DE PREVENCIÓN DE RIESGO CARDIOVASCULAR. Identificación y modificación de los factores de riesgo cardiovascular en la población.

PROTOCOLO CLINICO DE PREVENCIÓN DE RIESGO CARDIOVASCULAR. Identificación y modificación de los factores de riesgo cardiovascular en la población. PROTOCOLO CLINICO DE PREVENCIÓN DE RIESGO CARDIOVASCULAR. 1. OBJETIVOS. Identificación y modificación de los factores de riesgo cardiovascular en la población. 2. CRITERIOS DE INCLUSIÓN. La población incluida

Más detalles

Caso clínico: Hipertensión asociada a síndrome metabólico

Caso clínico: Hipertensión asociada a síndrome metabólico Caso clínico: Hipertensión asociada a síndrome metabólico Pablo Pedrianes Martin, Paula Soriano Perera,F. Javier Martínez Martín S. de Endocrinología, Hospital Dr. Negrín, Las Palmas Anamnesis Se trata

Más detalles

PLANIFICACIÓ DE DECISIONS ANTICIPADES (PDA). La percepció de les persones en aquest procés

PLANIFICACIÓ DE DECISIONS ANTICIPADES (PDA). La percepció de les persones en aquest procés PLANIFICACIÓ DE DECISIONS ANTICIPADES (PDA). La percepció de les persones en aquest procés Paloma Amil Bujan Referent Territorial Programa Pacient Expert Catalunya Programa prevenció i atenció a la cronicitat

Más detalles

Efectivitat de l electroestimulació analgèsica en el tractament del dolor produït per el síndrome de la fuetada cervical

Efectivitat de l electroestimulació analgèsica en el tractament del dolor produït per el síndrome de la fuetada cervical Efectivitat de l electroestimulació analgèsica en el tractament del dolor produït per el síndrome de la fuetada cervical HOSPITAL DE MATARÓ. SERVEI DE MEDICINA FÍSICA I REHABILITACIÓ. INTRODUCCIÓ SÍNDROME

Más detalles

Encuentro en DM2: ESCALONES TERAPÉUTICOS VS PRÁCTICA CLÍNICA DIARIA

Encuentro en DM2: ESCALONES TERAPÉUTICOS VS PRÁCTICA CLÍNICA DIARIA Encuentro en DM2: ESCALONES TERAPÉUTICOS VS PRÁCTICA CLÍNICA DIARIA Ajuste Dosis Insulina F. Javier García Soidán Sevilla 25 Octubre 2008 OBJETIVOS DE CONTROL EN LA DIABETES TIPO 2 Objetivo de control

Más detalles

Dr. Antonio Pérez Servicio de Endocrinología, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona. Diabetes Slide Set

Dr. Antonio Pérez Servicio de Endocrinología, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona. Diabetes Slide Set Dr. Antonio Pérez Servicio de Endocrinología, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona Diabetes Slide Set Diabetes y enfermedad cardiovascular Las complicaciones arterioscleróticas son responsables

Más detalles

en Atención Primaria basada en la selección razonada de medicamentos

en Atención Primaria basada en la selección razonada de medicamentos GUÍA TERAPÉUTICA en Atención Primaria basada en la selección razonada de medicamentos del riesgo coronario o cardiovascular Tablas adaptadas de Framingham (REGICOR). Prevención primaria de la enfermedad

Más detalles

Modificaciones de la ADA 2011

Modificaciones de la ADA 2011 Diabetes Modificaciones de la ADA 2011 Documentos www.1aria.com Diagnóstico de diabetes tipo2 TEST Incremento del riesgo Normal de Diabetes Diabetes Glucemia en ayunas (>8 h.)* < 100 mg/dl 100 125 mg/dl

Más detalles

REMEDIAR + REDES. Hipertensión arterial

REMEDIAR + REDES. Hipertensión arterial REMEDIAR + REDES Hipertensión arterial Tratamiento farmacológico Dra. Laura Antonietti Tratamiento farmacológico A quiénes tratar con fármacos? Quéfármaco indicar? Tratamiento farmacológico A quiénes tratar

Más detalles

Disglucemia de ayuno y Tolerancia Alterada a la Glucosa como factores de riesgo para la aparición precoz de Aterosclerosis Carotidea

Disglucemia de ayuno y Tolerancia Alterada a la Glucosa como factores de riesgo para la aparición precoz de Aterosclerosis Carotidea Disglucemia de ayuno y Tolerancia Alterada a la Glucosa como factores de riesgo para la aparición precoz de Aterosclerosis Carotidea Autor: Dra. Yamile Roselló Azcanio Especialista en Medicina Interna

Más detalles

GUÍA RÁPIDA DE ABORDAJE ENFERMERO EN HIPERCOLESTEROLEMIA FAMILIAR

GUÍA RÁPIDA DE ABORDAJE ENFERMERO EN HIPERCOLESTEROLEMIA FAMILIAR GUÍA RÁPIDA DE ABORDAJE ENFERMERO EN HIPERCOLESTEROLEMIA FAMILIAR CUIDADOS CARDIOVASCULARES INTEGRALES (CCvI ) EN ATENCIÓN PRIMARIA POR QUÉ ESTA GUÍA? La Hipercolesterolemia Familiar (HF) es una enfermedad

Más detalles

HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte

HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte Dr. Juan Mauricio Cárdenas C. Medicina Interna-Cardiología Pontificia Universidad Javeriana Docente Postgrado de Medicina Interna U. T.

Más detalles

Epidemiología, Factores de Riesgo Cardiovascular y Enfermedad Coronaria

Epidemiología, Factores de Riesgo Cardiovascular y Enfermedad Coronaria Epidemiología, Factores de Riesgo Cardiovascular y Dr. Gregorio Zaragoza Rodríguez Cardiólogo Clínico e Intervencionista C.M.N. 20 de Noviembre I.S.S.S.T.E. Sx. Metabólico Epidemiología, FRCV y Es considerado

Más detalles

Varón de 81 años, hipertenso y diabético que consulta por disnea. Francesc Formiga Hospital Universitari de Bellvitge

Varón de 81 años, hipertenso y diabético que consulta por disnea. Francesc Formiga Hospital Universitari de Bellvitge Varón de 81 años, hipertenso y diabético que consulta por disnea Francesc Formiga Hospital Universitari de Bellvitge VARON 81 AÑOS HTA de más 20 años de evolución (refiere no seguir controles ambulatorios

Más detalles

Me M dicina a Inte t rna

Me M dicina a Inte t rna Medicina Interna Hipertensión Arterial Enfermedad controlable, de etiología múltiple, caracterizada por la elevación de la presión arterial, que reduce la calidad y expectativa de vida El valor de PA se

Más detalles

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya. Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a. Actualització a 31 de desembre de 2012 1 Índex Introducció... 3 Diagnòstics de VIH... 4 Casos de SIDA... 5 Resum i conclusions... 6 Taules

Más detalles

Aplicación práctica de la MAPA en el diagnóstico de HTA y en la estratificación del riesgo cardiovascular Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA

Aplicación práctica de la MAPA en el diagnóstico de HTA y en la estratificación del riesgo cardiovascular Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA Aplicación práctica de la MAPA en el diagnóstico de HTA y en la estratificación del riesgo cardiovascular Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA Murcia 19 de noviembre de 2014 AMPA Bioquímica orina

Más detalles

ESTUDIO DRECA 2. EVOLUCION DEL RIESGO CARDIOVASCULAR EN LA POBLACION ANDALUZA EN LOS ULTIMOS 16 AÑOS ( )

ESTUDIO DRECA 2. EVOLUCION DEL RIESGO CARDIOVASCULAR EN LA POBLACION ANDALUZA EN LOS ULTIMOS 16 AÑOS ( ) SERVICIO ANDALUZ DE SALUD CUADERNO DE RECOGIDA DE DATOS ESTUDIO DRECA 2. EVOLUCION DEL RIESGO CARDIOVASCULAR EN LA POBLACION ANDALUZA EN LOS ULTIMOS 16 AÑOS (1992-2007) Dirección General de Asistencia

Más detalles

HIPERTENSIÓN ARTERIAL

HIPERTENSIÓN ARTERIAL HIPERTENSIÓN ARTERIAL 12-JULIO-2013 Dr. Moisés Lorenzo Vladilo HIPERTENSION ARTERIAL Competencias Previas: - Semiología - Fisiología - Patología - Fisiopatología - Farmacología - Medicina Interna - Epidemiología

Más detalles

Procés oncològic i TICs: cribratge de càncer colorectal. Dr. Francesc Macià Dr. Antoni Castells

Procés oncològic i TICs: cribratge de càncer colorectal. Dr. Francesc Macià Dr. Antoni Castells Procés oncològic i TICs: cribratge de càncer colorectal Dr. Francesc Macià Dr. Antoni Castells Eixos bàsics del Programa Població diana: Homes i dones de 50 a 69 anys de 6 districtes: Ciutat Vella, Eixample,

Más detalles

Insuficiencia cardiaca y EPOC

Insuficiencia cardiaca y EPOC Insuficiencia cardiaca y EPOC Jesús Díez Manglano Medicina Interna. Hospital Royo Villanova. Zaragoza Departamento de Medicina. Universidad de Zaragoza Jaime, portero de finca Varón de 63 años de edad,

Más detalles

Metas de Control y Algoritmos de Tratamiento

Metas de Control y Algoritmos de Tratamiento EN DIABETES Metas de Control y Algitmos de Tratamiento Endocrinóloga Leticia Valdez Metas de Tratamiento en Diabetes Mellitus La Diabetes Mellitus es una enfermedad crónica, asociada al desarrollo de complicaciones

Más detalles

REVISIÓN BIBLIOGRÁFICA

REVISIÓN BIBLIOGRÁFICA REVISIÓN BIBLIOGRÁFICA 1. SÍNDROME METABÓLICO El síndrome metabólico fue reconocido hace más de 80 años y ha recibido diversas denominaciones a través del tiempo (Síndrome X, Síndrome de resistencia a

Más detalles

Rehabilitación Cardíaca en pacientes con Cardiopatía Isquémica

Rehabilitación Cardíaca en pacientes con Cardiopatía Isquémica Rehabilitación Cardíaca en pacientes con Cardiopatía Isquémica Dr. José Ramón Pineda Guillén Medicina Física y Rehabilitación Hospital Mediterráneo (Almería) ÍNDICE Antecedentes. Objetivos de la RC. Programa.

Más detalles

Enfoque del paciente obeso

Enfoque del paciente obeso Enfoque del paciente obeso Andrés Palacio Clínica Integral de Diabetes Profesor Universidad Pontificia Bolivariana Ubique en este espacio el logo de su Institución. Conflictos de Interés He participado

Más detalles

(autoanalitzador citoquímic amb raig laser) Hematies... 4,23 Mill/mm3. (V.N. 4.2 a 6.10) Hematòcrit... 39,40 o/o

(autoanalitzador citoquímic amb raig laser) Hematies... 4,23 Mill/mm3. (V.N. 4.2 a 6.10) Hematòcrit... 39,40 o/o Full 1 H E M O G R A M A (autoanalitzador citoquímic amb raig laser) Hematies... 4,23 Mill/mm3 (V.N. 4.2 a 6.10) Hematòcrit... 39,40 o/o (V.N. 37 a 52) Hemoglobina... 13,20 g/dl (V.N. 12 a 18) Volum Corp.

Más detalles

M Rosinach, F Fernández-Bañares, A Carrasco, M Ibarra, C Loras, V Gonzalo, M Forne, M Esteve.

M Rosinach, F Fernández-Bañares, A Carrasco, M Ibarra, C Loras, V Gonzalo, M Forne, M Esteve. ASSAIG CLÍNIC ALEATORITZAT DOBLE-CEC DE REINTRODUCCIÓ DE GLUTEN VS PLACEBO AMB PACIENTS AMB ENTERITIS LIMFOCÍTICA (EL) I SOSPITA DE MALALTIA CELÍACA (MC) M Rosinach, F Fernández-Bañares, A Carrasco, M

Más detalles

FEBRE I MALALTIA NEOPLÀSICA. Blanca Vilaseca Arroyo

FEBRE I MALALTIA NEOPLÀSICA. Blanca Vilaseca Arroyo FEBRE I MALALTIA NEOPLÀSICA Blanca Vilaseca Arroyo CAS 1 Home 73 anys. Febre de 3 setmanes. Dolor sacre-gluti dret de 1.5 mesos A. Patològics: TBC ganglionar (hepatotoxicitat) E. Física: Tax 38.8ºC; PA

Más detalles

Dra. Carmen Asensio (Médico Farmacóloga Clínica) Dra. Ainhoa Gómez Lumbreras (Médico de Familia. R4 Farmacología Clínica)

Dra. Carmen Asensio (Médico Farmacóloga Clínica) Dra. Ainhoa Gómez Lumbreras (Médico de Familia. R4 Farmacología Clínica) Dra. Carmen Asensio (Médico Farmacóloga Clínica) Dra. Ainhoa Gómez Lumbreras (Médico de Familia. R4 Farmacología Clínica) Fundació Institut Català de Farmacologia Hospital Universitari Vall d Hebron Acude

Más detalles

Societat Catalana de Cardiologia

Societat Catalana de Cardiologia Societat Catalana de Cardiologia Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears Barcelona, 11 de gener 2016 Altres fraccions lipídiques més enllà de la LDL. Tenen encara un paper

Más detalles

ANEXOS HTA CÓDIGOS CIE 10 PROTOCOLOS PARA HIPERTENSIÓN ARTERIAL

ANEXOS HTA CÓDIGOS CIE 10 PROTOCOLOS PARA HIPERTENSIÓN ARTERIAL ANEXOS HTA CÓDIGOS CIE 10 PROTOCOLOS PARA HIPERTENSIÓN ARTERIAL Diagnóstico Código Angina de pecho, no especificada Efectos adversos de antagonistas (bloqueadores) alfa-adrenergicos, no clasificados en

Más detalles

USO EFICIENTE DE TIRAS REACTIVAS DE GLUCEMIA CAPILAR COMISION DE CALIDAD AREA DE SALUD IBIZA FORMENTERA SEPTIEMBRE 2011

USO EFICIENTE DE TIRAS REACTIVAS DE GLUCEMIA CAPILAR COMISION DE CALIDAD AREA DE SALUD IBIZA FORMENTERA SEPTIEMBRE 2011 USO EFICIENTE DE TIRAS REACTIVAS DE GLUCEMIA CAPILAR COMISION DE CALIDAD AREA DE SALUD IBIZA FORMENTERA SEPTIEMBRE 2011 USO EFICIENTE DE TIRAS REACTIVAS DE GLUCEMIA CAPILAR Abril 2011 Comisión de Calidad

Más detalles

Presenta: IP Nancy E. García Gómez Coordinan: Dr. Federico Rodríguez Weber Dr. Eduardo Bonnin Erales R1MI Fernando Cortázar Benítez

Presenta: IP Nancy E. García Gómez Coordinan: Dr. Federico Rodríguez Weber Dr. Eduardo Bonnin Erales R1MI Fernando Cortázar Benítez Presenta: IP Nancy E. García Gómez Coordinan: Dr. Federico Rodríguez Weber Dr. Eduardo Bonnin Erales R1MI Fernando Cortázar Benítez Casos clínicos de HAS Caso clínico 1 Paciente masculino de 67 años a

Más detalles

INTRODUCCIÓN.

INTRODUCCIÓN. INTRODUCCIÓN http://www.escardio.org/guidelines INTRODUCCIÓN Prevención secundaria conjunto de medidas profilácticas dirigidas a aumentar la supervivencia y reducir la incidencia de nuevos eventos en pacientes

Más detalles

Medida de presión y toma de decisiones Utilidad de la Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA)

Medida de presión y toma de decisiones Utilidad de la Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA) Medida de presión y toma de decisiones Utilidad de la Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA) Ventajas de la MAPA Medida real - Mayor reproducibilidad - Menor variabilidad Asociación con

Más detalles

GUIA DE ATENCIÓN CONTROL Y TRATAMIENTO PARA EL PACIENTE DIABÉTICO

GUIA DE ATENCIÓN CONTROL Y TRATAMIENTO PARA EL PACIENTE DIABÉTICO GUIA DE ATENCIÓN CONTROL Y TRATAMIENTO PARA EL PACIENTE DIABÉTICO DICIEMBRE 2004 Esta guía debe ser revisada en Julio de 2005 Estimado Doctor/a: La siguiente guía esta basada en las recomendaciones de

Más detalles

PROTOCOLO PILOTO GES MINISTERIO DE SALUD Subsecretaría de Salud Pública División de prevención y Control de Enfermedades Secretaría Técnica GES

PROTOCOLO PILOTO GES MINISTERIO DE SALUD Subsecretaría de Salud Pública División de prevención y Control de Enfermedades Secretaría Técnica GES PROTOCOLO PILOTO GES 2008 Prevención Secundaria de la Insuficiencia renal crónica Terminal Documento de Trabajo MINISTERIO DE SALUD División de prevención y Control de Enfermedades Secretaría Técnica GES

Más detalles

Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya

Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya El Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya El Pla de Salut 2011-2015 I Tres eixos de transformació Programes de salut: més salut i per a tothom i millor qualitat de vida Nou línies

Más detalles

Cardiología COMUNICACIÓN MÉDICO-PACIENTE EN... El paciente con hipercolesterolemia COORDINADORA: MARISA LÓPEZ GIRONÉS

Cardiología COMUNICACIÓN MÉDICO-PACIENTE EN... El paciente con hipercolesterolemia COORDINADORA: MARISA LÓPEZ GIRONÉS COMUNICACIÓN Cardiología El paciente con hipercolesterolemia La valoración del paciente con hipercolesterolemia debe ir encaminada a determinar el tipo de dislipemia y el grado de riesgo cardiovascular.

Más detalles

PROGRAMA SALUD CARDIOVASCULAR 2012

PROGRAMA SALUD CARDIOVASCULAR 2012 MANUAL PRÁCTICO PARA APS PROGRAMA SALUD CARDIOVASCULAR 2012 CONTENIDOS: CRITERIOS PARA DIAGNÓSTICO o Diabetes tipo 2 o Hipertensión arterial o Dislipidemia EXAMENES EN PROGRAMA SALUD CV RECOMENDACIONES

Más detalles

PROTOCOLO DE HIPERTENSIÓN ARTERIAL. Cualquier persona que pertenezca a la zona de salud y que acuda al sistema sanitario por cualquier motivo.

PROTOCOLO DE HIPERTENSIÓN ARTERIAL. Cualquier persona que pertenezca a la zona de salud y que acuda al sistema sanitario por cualquier motivo. PROTOCOLO DE HIPERTENSIÓN ARTERIAL. 1. Objetivos. Detección y control de los hipertensos 2. Criterios de inclusión. 3. Captación. 4. Actividades. Cualquier persona que pertenezca a la zona de salud y que

Más detalles

TRAUMATISME CERVICAL. Elisabeth Fernandez Castro Servei Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular Hospital Vall d Hebron

TRAUMATISME CERVICAL. Elisabeth Fernandez Castro Servei Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular Hospital Vall d Hebron TRAUMATISME CERVICAL Elisabeth Fernandez Castro Servei Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular Hospital Vall d Hebron CAS 16 anys, portat SEM per traumatisme cervical amb arma blanca (ganivet llarg)

Más detalles

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ

Más detalles

Prevención del riesgo de enfermedad cardiovascular

Prevención del riesgo de enfermedad cardiovascular DOCUMENTACIÓN Nº 79 Prevención del riesgo de enfermedad cardiovascular 1 diciembre de 2016 Elaborado por el Dr. José Antonio Serrano, director del Área de Salud de The Family Watch INTRODUCCION El pasado

Más detalles

Las tablas de la ley según la ADA 2014. Fernando Álvarez Guisasola

Las tablas de la ley según la ADA 2014. Fernando Álvarez Guisasola Las tablas de la ley según la ADA 2014 Fernando Álvarez Guisasola Perfil de paciente Elena, 53 años, Diabetes tipo 2 desde hace 2 años IMC 29,5 kg/m 2 En tratamiento con ISRS Secretaria de dirección a

Más detalles

EFECTIVIDAD DEL PROGRAMA DE CONTROL Y PREVENCIÓN DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES

EFECTIVIDAD DEL PROGRAMA DE CONTROL Y PREVENCIÓN DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES EFECTIVIDAD DEL PROGRAMA DE CONTROL Y PREVENCIÓN DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES Carlos Álvarez Fernández 1 Manuel Romero Saldaña 2 Antonio Prieto Ballestero 3 Ayuntamiento de Córdoba 1. Médico Especialista

Más detalles

Ponente: JAWAD CHAARA. R1. Medicina Interna 01.03.2011

Ponente: JAWAD CHAARA. R1. Medicina Interna 01.03.2011 Ponente: JAWAD CHAARA R1. Medicina Interna 01.03.2011 69 AÑOS AP: -1980: Colitis Ulcerosa -1994: HTA y DL ExFumador 65 paq-ano -2006: Aneurisma Aorta Abdominal EA: EF: En Enero de 2010 acude a consultas

Más detalles

EPIDEMIOLOGÍA Y PREVENCIÓN DE LAS ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES. Universidad de Cantabria

EPIDEMIOLOGÍA Y PREVENCIÓN DE LAS ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES. Universidad de Cantabria EPIDEMIOLOGÍA Y PREVENCIÓN DE LAS ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES Universidad de Cantabria Generalidades de las enfermedades cardio-vasculares. Epidemiología: Descriptiva: indicadores. Analítica: concepto

Más detalles

PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT

PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT Irene Barrabeig Responsable de la UVE Costa de Ponent Serveis Territorials a Barcelona PLA OPERATIU PER A LA PREVENCIÓ DE LA

Más detalles

Cardiología Clínica y Experimental Dr. Mariano Valdés GI/IMIB/C002/2011

Cardiología Clínica y Experimental Dr. Mariano Valdés GI/IMIB/C002/2011 III Jornada de REDES de Investigación en AP Alianzas de investigación: buscando grupos colaborativos con el IMIB Murcia, 05 junio 2013 Cardiología Clínica y Experimental Dr. Mariano Valdés GI/IMIB/C002/2011

Más detalles

saludcardiovascular :: Cardiopatía Isquémica

saludcardiovascular :: Cardiopatía Isquémica Página 1 de 9 Introducción Tabaquismo Dislipemia Hipertensión Arterial Diabetes Mellitus Otros Factores De Riesgo Conclusiones Factores de riesgo coronario 1. Introducción Desde un punto de vista genérico

Más detalles