Mapa de l ocupació i l atur a Catalunya, 2014

Transcripción

1 Mapa de l ocupació i l atur a Catalunya, 2014

2 secretaria de socioeconomia Març de 2015

3 Índex 0. Introducció, 5 1. Metodologia, 6 2. Un mercat de treball dèbil, fluctuant i precari, Principals indicadors del mercat de treball per províncies, Tipus de contracte, tipus de jornada i temps de treball de la població assalariada, Afiliació a la Seguretat Social per províncies i municipis, Incidència de l atur registrat per comarques i cronificació de la situació de desocupació, Contractació registrada per comarques, En quins sectors s ha generat ocupació?, Població assalariada pels grans sectors d activitat, Població assalariada per subsectors d activitat, Com és aquesta nova ocupació?, Tipus de contracte i jornada per grans sectors d activitat, Tipus de contracte i jornada per subsectors d activitat, Ocupacions que han crescut en ocupació, L ocupació en el sector industrial, Conclusions, Annexos, 42

4

5 0. Introducció El present estudi, Mapa de l ocupació i l atur a Catalunya, ha volgut reflectir quin ha estat el comportament del mercat de treball durant el 2014 respecte el Enguany, aquest document és una ampliació dels anteriors Mapes de l atur a Catalunya que hem vingut realitzant des de fa uns anys. Hem pretès fer una anàlisi més intensa de l evolució de l ocupació que de l atur, donat que la recuperació del mercat de treball depèn més de la generació d ocupació que de la reducció de l atur que, a més de la creació de llocs de treball, depèn d altres factors com l evolució de la població total, activa, el manteniment de la inscripció com a demandant d ocupació, etc... A part d analitzar quina ha estat la incidència de l atur registrat a Catalunya durant el 2014, també hem volgut conèixer l evolució dels principals indicadors del mercat de treball com són l activitat, l ocupació, l atur, la durada de l atur, la temporalitat, la parcialitat i les hores efectives de feina. També hem fet una breu anàlisi de l evolució de l afiliació a la Seguretat Social a nivell provincial i municipal, hem elaborat el mapa de la incidència de l atur registrat a nivell comarcal i hem fet una anàlisi descriptiva de la contractació registrada també per comarques. Com que la tendència de l ocupació ha estat creixent, aquest darrer any, hem volgut conèixer en quins sectors d activitat s ha generat ocupació, concretament ocupació assalariada. Aquesta informació l hem treballat a nivell de grans sectors d activitat per províncies i a nivell de subsectors d activitat a nivell de Catalunya. També hem volgut definir com és aquesta nova ocupació generada i per això hem afinat el detall del tipus de contractació i de jornada laboral pels grans sectors d activitat i per subsectors d activitat. Altrament, hem analitzat quina ha estat l evolució de les ocupacions per tal de veure quines han crescut. Finalment, hem analitzat breument el sector industrial pel que fa a tipus d ocupació assalariada generada. Hem elaborat un mapa provincial amb les dades més rellevants d aquest sector, i també hem parat atenció en l afiliació a la Seguretat Social en relació als sectors d alt o mitjà contingut tecnològic per conèixer quina ha estat la tendència de l afiliació en aquests sectors d activitat. Amb tot això, hem pogut conèixer els canvis que ha patit el mercat de treball català en aquest darrer any, per poder valorar si aquests canvis són significatius, positius, si demostren recuperació i a quin ritme, entre altres. 5

6 1. Metodologia Per a l elaboració d aquest informe ens hem nodrit de fons de dades diverses. En primer lloc, hem utilitzat les microdades de l Enquesta de Població Activa que ens ofereix l INE. Gran part del document es basa en resultats obtinguts a partir de l explotació de dades d aquesta enquesta. Malauradament, aquesta eina té certes limitacions en relació a la representativitat dels resultats quan s intenta entrar a un nivell de detall molt concret. Quan hem disposat de les dades hem procurat acostar-nos al màxim nivell de detall territorial permès, però quan no, hem hagut de treballar les dades a nivell de Catalunya. Altres fons de dades com les obtingudes a través de l Observatori del Treball, ens han permès obtenir informació més detallada ja que ens hem centrat en registres reals com són l atur registrat i la contractació registrada. Aquesta informació l hem pogut treballar a un nivell de detall més concret com és el comarcal, tot i saber que, per una banda, l atur registrat a les oficines del Servei d Ocupació de Catalunya no recull tota la població aturada real que hi ha a Catalunya, i per una altra, que la contractació registrada no correspon a persones ocupades sinó a contractes celebrats, i que per tant, una mateixa persona pot tenir més d un contracte temporal o parcial en un mes. No obstant aquestes limitacions, aquesta informació ens permet arribar a un nivell de detall inferior al provincial i complementa la informació obtinguda d altres fons d informació. En aquest sentit, hem pogut disposar de la incidència de l atur registrat a nivell comarcal, a través de la taxa d atur registral que calcula el mateix Observatori del Treball i a partir d aquesta informació hem elaborat el mapa comarcal de la incidència de l atur registrat. Les dades referents a afiliació a la Seguretat Social per províncies i municipis l hem obtinguda a través del Ministerio de Empleo y Seguridad Social, mentre que la informació sobre afiliació a la Seguretat Social del sector industrial, l hem obtinguda a través de l Observatori del Treball. A partir de les dades d afiliació a la Seguretat Social hem elaborat un mapa de l afiliació a nivell provincial on hem destacat els municipis que més incrementen i més decreixen en afiliació a la Seguretat Social per a cada província. Als annexos del document hi ha la informació municipal de l afiliació a la Seguretat Social per a cada província catalana ordenada per rànquing d increment d afiliació. Els darrers dos mapes que hem elaborat ofereixen informació a nivell provincial sobre l ocupació assalariada. Concretament, un ofereix informació sobre la població assalariada pels grans sectors d activitat i l altre, recull les dades més rellevants del sector industrial. 6

7 2. Un mercat de treball dèbil, fluctuant i precari 2.1 Principals indicadors del mercat de treball Activitat El 2014, l activitat s ha reduït en persones, un -0,9% respecte el 2013, resultant un total de persones actives. Aquesta tendència s ha constatat en les quatre províncies catalanes. La reducció més intensa la presenta Tarragona, amb una caiguda del -2,4% seguida per Lleida amb un - 1,7%. La menor reducció l han patit Girona amb un -0,5%, i Barcelona, amb un -0,6% interanual. Taula 1: Activitat població de 16 a 64 anys per províncies L activitat s ha reduït en un 0,9% respecte el t trim t trim 2014 Taxes 2014 Interanual taxes en p.p* Barcelona ,6 79,4 0,2 Girona ,5 79,6 0,5 Lleida ,7 78,5-1,4 Tarragona ,4 77,0-1,4 Catalunya ,9 79,1 0,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'enquesta de Població Activa (INE). * Punts percentuals. La taxa d activitat global, però, s ha mantingut en un 79,1%, pel fet que s ha reduït població total. Les províncies que han incrementat les taxes d activitat han estat Girona i Barcelona, mentre que Lleida i Tarragona les han reduït. Ocupació El 2014, l ocupació s ha incrementat en persones ocupades més que el 2013, el que significa un creixement de l 1,7% i un total de persones ocupades. Aquest creixement de l ocupació s ha constatat en tot el territori català, però no ha estat un fenomen que s hagi donat amb la mateixa intensitat. La província que ha augmentat de manera més intensa l ocupació és Tarragona, amb un 2,3% d augment, seguida de Barcelona, amb un 1,8%. Girona ho ha fet en un 1,3%, mentre que Lleida gairebé no ha augmentat en ocupació, només un 0,1%. L ocupació ha augmentat en un 1,7% i persones en un any 7

8 Taula 2: Ocupació població de 16 a 64 anys per províncies 4t trim t trim 2014 Taxes 2014 Interanual taxes en p.p* Barcelona ,8 63,9 1,7 Girona ,3 61,7 1,5 Lleida ,1 67,0 0,0 Tarragona ,3 59,1 1,7 Catalunya ,7 63,3 1,6 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'enquesta de Població Activa (INE). * Punts percentuals. Pel que fa a les taxes d ocupació, la global ha augmentat fins al 63,3%. L evolució creixent de les taxes s ha donat en totes les províncies, a excepció de Lleida, que ha mantingut el valor exactament igual que el Atur Taula 3: Atur població de 16 a 64 anys per províncies A Catalunya hi ha persones sense feina el 2014, malgrat la reducció del 10,1% i persones 4t trim t trim 2014 Taxes 2014 interanual taxes en p.p* Barcelona ,7 19,6-1,9 Girona ,4 22,5-1,4 Lleida ,8 14,6-1,5 Tarragona ,2 23,2-3,5 Catalunya ,1 20,0-2,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'enquesta de Població Activa (INE). * Punts percentuals. L atur s ha reduït en persones i un -10,1% respecte el 2013, amb un total de persones sense feina. El decreixement de persones en aquesta situació s ha comprovat en totes les províncies catalanes, sent sobretot Tarragona la que presenta la reducció més intensa (-15,2%). Lleida ha reduït en un -10,8% i Barcelona i Girona amb un -9,7% i un -6,4% respectivament. Les taxes d atur s han reduït a tot el territori català i per tant, també en el global de Catalunya. 8

9 Durada de l atur L anàlisi del temps d estada a l atur permet comprovar que, tot i la reducció del nombre de persones aturades i de la taxa d atur s està produint una cronificació de la desocupació. Taula 4: Temps d'estada a l'atur per províncies (2014) Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Menys de 6 mesos , , , , ,2 De 6 mesos a 1 any , , , , ,6 D'1 a 2 anys , , , , ,1 Més de 2 anys , , , , , , , , , ,1 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'enquesta de Població Activa (INE). * Punts percentuals. La reducció de població aturada que fa menys de 6 mesos o de 6 mesos a un any, que es troba sense feina es deu, per una banda, a la menor destrucció d ocupació i també a que, quant menor és el temps d estada a l atur, major és la probabilitat de trobar una feina. La prolongació de la crisi i l escassa creació de nous llocs de treball fa que, quan la persona porta més de dos anys sense feina, la dificultat de retorn al mercat de treball sigui major com ho indica l elevat percentatge de persones aturades, en aquest darrer any, que porten més de dos anys sense feina. Per províncies, el comportament és molt similar, quan major és el temps d estada a l atur menor és la probabilitat de retorn al mercat de treball. Es cronifica la situació de desocupació en totes les províncies catalanes 2.2 Tipus de contracte, tipus de jornada i temps de treball de la població assalariada Població assalariada Taula 5: Població assalariada de 16 i més anys per províncies 4t trim 4t trim variació variació Barcelona ,3 Girona ,6 Lleida ,9 Tarragona ,7 Catalunya ,8 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'enquesta de Població Activa (INE). 9

10 Entre 2013 i 2014 la població assalariada ha crescut en persones, un 1,8% més, arribant a un total de persones assalariades a finals de Aquest lleuger augment de persones assalariades, es dóna també en totes les quatre províncies, destacant que el major increment es produeix a la província de Lleida, que ha augmentat en gairebé un 5% interanual. Tarragona i Girona ho han fet en un 2,7% i un 2,6%, respectivament, mentre que Barcelona ha augmentat en un 1,3%, sent la demarcació amb l increment més suau i per sota de la mitjana global catalana. Tipus de contracte El 2014 tanca amb un total de persones assalariades amb contracte indefinit i persones assalariades amb contracte temporal. Aquest resultat significa que un 17,8% del total de la població assalariada treballa amb un contracte temporal. Malgrat la lleugera reducció que s ha donat en aquest darrer any (-1,1 punt percentual), aquesta taxa de temporalitat continua sent molt elevada i evidencia l abús en l utilització del contracte temporal sense causa que el justifiqui. Taula 6: població assalariada de 16 i més anys per tipus de contracte i províncies ( ) 2014 Barcelona Girona Lleida Tarragona Indefinit , , , ,5 Temporal , , , , , , , , Catalunya Indefinit ,1 Temporal , ,8 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'enquesta de Població Activa (INE). La taxa de temporalitat continua sent elevada amb un total del 17,8%, malgrat la reducció de persones assalariades (-4%) El comportament provincial respecte la contractació indefinida és positiu tret del cas de Girona, que ha patit una reducció de més de persones amb contracte indefinit en aquest darrer any. Aquesta caiguda suposa un -1,2% interanual. Si bé l increment global per Catalunya pel que fa a contractació indefinida és del 3,1% i contractes indefinits, l increment més acusat en termes relatius el presenta Lleida amb un 8,5% d increment i persones 10

11 contractades de manera indefinida. Seguidament trobem Tarragona amb un augment del 4,5% i persones assalariades amb contracte indefinit i finalment, Barcelona amb un increment del 3,1% i persones. En canvi, l evolució de la contractació temporal ha estat decreixent, a excepció de Girona, a on, a diferència de la resta de províncies, incrementa les xifres de població assalariada amb contracte temporal. Concretament, ho ha fet en contractes, augment que es tradueix en un 20,5% respecte Lleida ha reduït fins a un 13,9% i persones amb contracte temporal, Barcelona ho ha fet en un -6,4% i persones assalariades menys amb contracte temporal i Tarragona amb -3,5% i persones menys. La reducció de la contractació temporal és positiva perquè a la vegada s ha donat un augment de la contractació indefinida. No obstant, la proporció de persones assalariades amb contracte indefinit no ha augmentat amb la mateixa intensitat que s ha reduït la població assalariada amb contracte temporal. A més, el fet que territorialment hi hagi comportaments tan diferents com el cas de Girona, evidencia que no és una evolució sòlida de conversió de la temporalitat en estabilitat laboral. Cal tenir present, a més, que les dues reformes laborals aprovades en els darrers anys, han fet que la contractació indefinida perdi el caràcter estable del mateix, ja que s ha facilitat i abaratit l acomiadament i s ha instaurat un abusiu període de prova d un any en la contractació indefinida que converteix, a la pràctica, que alguns contractes indefinits siguin inestables i precaris com els temporals. Tipus de jornada El treball a jornada parcial en aquests darrers anys no ha parat de créixer. No obstant, entre 2013 i 2014 la població assalariada que treballa a jornada parcial s ha reduït en persones (-4,3%). A més, la població assalariada que treballa a jornada completa s ha incrementat en persones (3% d increment interanual). En aquest cas, han estat totes les províncies les que han augmentat en població assalariada amb jornada completa. Lleida ha estat la que ho ha fet de manera més intensa, amb un 4,4% d increment i persones assalariades amb contracte indefinit més que el Girona ho ha fet en un 3,2% i persones, Barcelona ho ha fet amb un augment del 3% i persones i finalment Tarragona, amb un 2,2% d increment i persones assalariades més. 11

12 Taula 7: Evolució població assalariada de 16 i més anys per tipus de jornada i províncies ( ) 2014 Barcelona Girona Lleida Tarragona Completa , , , ,2 Parcial , , , , , , , ,7 Catalunya 2014 Completa ,0 Parcial , ,8 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'enquesta de Població Activa (INE). La taxa de parcialitat a Catalunya, tot i reduirse en persones (-4,3%) és d un elevat 15,9% Pel que fa a l evolució de la població assalariada que treballa a jornada parcial, es poden constatar diferents comportaments en el territori català. Si bé Barcelona i Girona han reduït la població que treballa a jornada parcial, Lleida i Tarragona l han incrementat en aquest darrer any. De les dues demarcacions que han reduït la parcialitat, Barcelona ho ha fet en un -6,7% i persones assalariades menys, mentre que Girona ho ha fet en -124 persones i un -0,3% interanual. La tendència creixent de Lleida i Tarragona ha estat d un augment del 8,1% i persones assalariades pel primer cas i un 4,9% més i persones més pel segon. Tot i aquest desequilibri territorial, pel conjunt català la tendència de la parcialitat ha estat decreixent, però només en 1 punt percentual si tenim en compte les taxes de parcialitat entre 2013 i 2014 (16,9% i 15,9% respectivament). Malgrat ser un signe positiu el fet de reduir globalment la taxa de parcialitat i el nombre de persones que treballen a jornada parcial, al temps que es dóna un increment de població assalariada que treballa a temps complert, cal tenir present que ha estat molt superior proporcionalment la reducció de la parcialitat (-4,3%) que no l augment del treball a temps complert (3%). Hores efectives de treball Les hores efectives de treball que mostra l Enquesta de població activa, indica les hores que realment treballen les persones assalariades independentment de les hores que consten en el seu contracte de treball. Quan analitzem els resultats, cal dir que la resposta altres engloba la població assalariada que 12

13 no ha sabut contestar la pregunta i els qui no han treballat la setmana de referència. Taula 8: Distribució hores efectives de feina població assalariada de 16 i més anys per províncies (2014) Barcelona Girona Lleida Tarragona Menys de 30 hores setmanals 17,1 16,8 14,8 18,7 17,1 De 30 a 34 hores setmanals 6,6 6,0 5,9 5,6 6,4 De 35 a 39 hores setmanals 11,6 13,0 18,4 13,9 12,3 De 40 a 44 hores setmanals 53,3 50,7 47,9 49,2 52,3 Més de 45 hores setmanals 6,1 6,6 7,7 6,3 6,2 Altres 5,3 6,8 5,3 6,3 5,6 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'enquesta de Població Activa (INE). Segons la taula, totes les províncies concentren la major proporció d hores efectives de feina en el tram que oscil la entre 40 i 44 hores setmanals. És Barcelona la que aglutina el major percentatge, un 53,3% del total de la població assalariada en aquesta demarcació treballa en aquest interval d hores. La província que agrupa en aquesta franja de temps de treball una menor proporció és Lleida amb un 47,9% del total. Cal destacar que és força elevat el resultat, per totes les províncies, de població assalariada que ha treballat menys de 30 hores setmanals. Entorn del 17% de la població assalariada afirma haver treballat aquesta quantitat d hores la setmana de referència de l enquesta. Aquest resultat té molt a veure amb la taxa de parcialitat que hi ha a Catalunya, que recordem que malgrat la reducció, continua sent molt elevada. Taula 9: Evolució de les hores efectives de feina població assalariada de 16 i més anys ( ) Barcelona Girona Lleida Tarragona Menys de 30 hores setmanals -3,7 13,8-2,5 6,5-1,2 De 30 a 34 hores setmanals -29,4-16,0-24,3-22,1-27,5 De 35 a 39 hores setmanals 7,3 2,6 15,0 12,8 8,0 De 40 a 44 hores setmanals 15,4 9,6 19,3 12,6 14,7 Més de 45 hores setmanals -18,2-8,4-6,5-28,9-17,8 Altres -25,2-26,9-33,3-19,2-25,3 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'enquesta de Població Activa (INE). A nivell global, per Catalunya, entre els darrers trimestres de 2013 i de 2014, la població assalariada que treballa menys de 30 hores s ha reduït en un - 1,2% i persones menys. A la vegada, també s ha reduït el nombre de 13

14 La incidència del sector turístic redueix hores efectives de treball a Girona i Tarragona persones que treballen entre 30 i 34 hores, exactament en un -27,5% i persones menys. Per contra, ha augmentat el nombre de persones assalariades que treballen entre 35 i 39 hores (8% d increment i persones assalariades més) i les que treballen entre 40 i 44 hores (14,7% d increment i persones assalariades més que fa un any). Altrament, ha decrescut la població assalariada que treballava més de 45 hores, concretament aquesta reducció ha estat del -17,8% i persones assalariades menys que el Aquesta tendència general per Catalunya no es compleix quan analitzem les dades a nivell territorial, ja que les evolucions són creixents en alguns casos i decreixents en altres i la intensitat en la que ho fan també ha estat força variable. Els casos de Girona i Tarragona són un clar exemple de diferents tendències respecte el conjunt de Catalunya. Aquestes demarcacions han incrementat la població assalariada que treballa menys de 30 hores setmanals. La primera ho ha fet en un 13,8% d increment i persones i la segona en menor intensitat, amb un augment del 6,5% i persones assalariades més que el Aquest major nombre de persones que treballen menys de 30 hores setmanals pot tenir a veure amb l incidència del sector turístic a Tarragona i Girona, caracteritzat per alts percentatges de jornades reals majors que les ordinàries però també a jornades irregulars de menor durada. Barcelona i Lleida, han reduït en aquest cas, en un -3,7% i en -2,5%, respectivament, les persones assalariades que treballen menys de 30 hores a la setmana. Ara bé, han estat totes les províncies les que han reduït les xifres de l interval de treball d entre 30 i 34 hores de treball efectiu. La que ho ha fet en major intensitat ha estat Barcelona amb un -29,4% seguit de Lleida amb un -24,3%. Tarragona ho ha fet en un -22,1% i Girona en un -16%. Per tant, la intensitat ha estat molt heterogènia i cada demarcació ha evolucionat de manera diferent. Si ens fixem en l interval que va de 35 a 39 hores, totes les demarcacions han incrementat la població assalariada que diu treballar entre aquest tram d hores. Lleida és la que presenta l increment més acusat (15% més) i Girona, el territori que ha augmentat en menor mesura (2,6% de creixement). Pel que fa al tram de 40 a 44 hores treballades, torna a ser Lleida la que destaca per l increment més remarcat. Concretament ho ha fet en un 19,3% d augment, mentre que Girona torna a ser la que presenta el creixement més suau, del 9,6%. Respecte el treball efectiu superior a les 45 hores setmanals, aquest ha patit una reducció en totes les demarcacions. Tarragona, la més acusada amb un 14

15 decreixement del -28,9% i Lleida, la que en menor mesura ha reduït, ho ha fet en un -6,5%. L augment de les jornades majors que les ordinàries a Lleida, en part, pot correspondre a hores extres per a obtenir un major salari final ja que els convenis col lectius a la província de Lleida són inferiors als de la resta de Catalunya. Cal dir que l opció d altres aglutina tant a les persones que no havien treballat la setmana de referència a l enquesta com les persones que no poden respondre per la persona principal de la llar entrevistada a qui se li fa l enquesta. No obstant, aquesta opció s ha reduït en totes les províncies, volent dir que o bé ha augmentat el nombre de persones que sí saben de les hores treballades de la persona principal de la llar o bé, hi ha menys persones que no han treballat la setmana de referència a l enquesta. 2.3 Afiliació a la Seguretat Social per províncies i municipis L afiliació a la Seguretat Social d aquest darrer any permet conèixer l evolució de les persones treballadores en alta a la Seguretat Social. En aquest sentit, hem desglossat la informació per províncies i per municipis. La informació a nivell municipal s adjunta en els annexos d aquest informe degut a la seva extensió. Pel global català, el nombre de persones afiliades en alta a la Seguretat Social a finals de 2014 ha estat de Aquest resultat significa que hi ha hagut un augment de persones en alta més que el 2013 (2,9% d increment). L afiliació a la Seguretat Social només incrementa un 2,9% el 2014 D aquestes persones en alta a la Seguretat Social més, són persones que treballen per compte propi. Aquest col lectiu ha ampliat en un 2,3% interanual la seva presència en el mercat de treball. Taula 10: Evolució persones treballadores en alta a la Seguretat Social per províncies P. treballadores autònomes P. treballadores autònomes P. treballadores autònomes Barcelona , ,0 Girona , ,9 Lleida , ,8 Tarragona , ,6 Catalunya , ,9 Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. L anàlisi per províncies mostra com totes les demarcacions han incrementat el nombre de persones treballadores en alta a la Seguretat Social en aquest darrer any. La província que ho ha fet amb major intensitat ha estat Barcelona 15

16 amb un 3% d increment i persones treballadores en alta més. Seguidament, Girona amb un 2,9% d augment i persones, Tarragona amb un 2,6% de creixement i persones treballadores en alta més que fa un any i, finalment, Lleida amb un augment de l 1,8% i persones en alta més. Les dades referents al col lectiu autònom, deixen veure que Lleida és la província que ha augmentat en menor mesura la xifra, concretament només un 0,1% i 50 persones treballadores per compte propi en alta en aquest darrer mes, tot i que totes presenten resultats positius com mostra la taula. En relació a la informació municipal, recollida en els annexos d aquest informe classificada per províncies, hem volgut destacar els municipis amb els majors increments en termes relatius i els municipis amb els majors decrements. La informació en termes relatius ens permet conèixer la incidència real de l afiliació al territori atès que recollim tots els municipis catalans on hi ha grandàries molt diverses. 16

17 Per a la província de Barcelona trobem els casos de Sant Sadurní d Osormort, de la comarca d Osona amb un creixement del 63,6%, per contra La Quar de la comarca del Berguedà ha reduït en aquest darrer any en un - 37,5% les persones treballadores en alta a la Seguretat Social (annex 1). Per a la província de Girona el major creixement de persones treballadores en alta a la Seguretat Social el presenta Torrent d Empordà (Baix Empordà) amb un 45,9% mentre que Montagut (La Garrotxa) és el municipi amb el major decreixement amb un -33,1% interanual (annex 2). Per a la província de Lleida, Salas de Pallars, de la comarca del Pallars Jussà, ha augmentat en un 25,8% el nombre de persones treballadores en alta a la Seguretat Social aquest darrer any i per contra, Arsèguel de la comarca de l Alt Urgell, ha estat el municipis amb el major decreixement, concretament ha reduït afiliació a la Seguretat Social en un -33,3% (annex 3). Finalment, a Tarragona trobem el cas d Almoster (Baix Camp) amb un augment del 56% interanual de persones afiliades en alta a la Seguretat Social i Colldejou (Baix Camp) ha estat el municipi que ha reduït en major intensitat el nombre de persones, concretament en un -36,4% interanual (annex 4). 2.4 Incidència de l atur registrat per comarques i cronificació de la situació de desocupació Atur registrat En aquest apartat hem volgut conèixer la incidència de l atur registrat per comarques, ja que l Enquesta de Població Activa limita el coneixement d aquest fenomen al nivell provincial. Enguany hem tractat les dades que ofereix l Observatori del Treball sobre la taxa d atur registral. Aquesta taxa, l Observatori l obté a partir del següent càlcul: Taxa d atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS anys) *100; atur registrat i afiliacions a la Seguretat Social amb residència al territori considerat. En el nostre cas, el territori considerat ha estat el comarcal. El mapa ens mostra la incidència del fenomen de l atur per a cada comarca catalana. En aquest cas, el 2014 és el Baix Penedès la comarca que presenta la taxa d atur registral més elevada (27,0%), seguit de l Anoia (21,0%) i el Baix Camp (20,4%). Aquestes comarques es troben molt per sobre del resultat pel global català, que resulta del 16,8% (veure annex 5). 17

18 Per contra, les comarques amb menor incidència de la desocupació són la Vall d Aran (7,6%), l Alta Ribagorça (9,1%) i la Cerdanya (9,7%). Aquestes comarques són les que pateixen en menor mesura l atur i es troben molt per sota de la mitjana catalana. Si tenim en compte l evolució interanual de l atur registrat també a nivell comarcal, es pot veure (annex 5) que totes les comarques presenten tendències decreixents i que pel global català, el decreixement ha estat del - 7,8%. La incidència de l atur per comarques continua sent molt elevada. El Baix Penedès és la comarca més afectada per l atur 18

19 Taula 11: Evolució interanual atur registrat principals comarques % Berguedà -14,4 Segarra -11,0 Osona -10,9 Catalunya -7,8 Val d'aran -2,7 Conca de Barberà -2,6 Priorat -0,2 Font: Observatori del Treball. Departament Empresa i Ocupació El rànquing mostra com el Berguedà ha estat la comarca amb la reducció més intensa respecte el Concretament ho ha fet en un -14,4% seguit de la Segarra amb un -11,0% i Osona (-10,9%). En canvi, El Priorat (-0,2%), la Conca del Barberà (-2,6%) i la Vall d Aran (- 2,7%), són els territoris que han patit les menors reduccions, no mostrant signes d una millora notable. Taula 12: Evolució trimestral atur registrat principals comarques % Pla d'urgell 17,6 Baix Empordà 14,1 Alt Empordà 11,7 Catalunya 0,02 Baix Ebre -6,4 Montsià -8,1 Val d'aran -9,4 Font: Observatori del Treball. Departament Empresa i Ocupació Respecte el trimestre anterior, no es pot dir que la tendència hagi estat homogènia a tot el territori català. Pel global català l atur registrat ha patit un increment d un imperceptible 0,02%, però així com hi ha hagut comarques que han aconseguit reduir trimestralment l atur, també hi ha comarques que han incrementat les xifres. De fet, són més nombroses les comarques que han incrementat les xifres de l atur que les que han aconseguit reduir-les (annex 6). Les comarques més afectades pels increments d atur han estat el Pla d Urgell (17,6%), el Baix Empordà (14,1%) i l Alt Empordà (11,7%). Per contra, les comarques que han aconseguit reduir en major mesura l atur registrat han estat la Vall d Aran (-9,4%), el Montsià (-8,1%) i el Baix Ebre (- 6,4%). 19

20 L atur de llarga i molt llarga durada també és present a les llistes de les oficines del Servei d Ocupació de Catalunya Temps d estada a l atur segons les oficines del Servei d Ocupació de Catalunya El temps d estada a l atur segons les oficines del Servei d Ocupació és una altra font a través de la qual podem identificar la cronificació de l atur com a conseqüència de la major dificultat de retorn al mercat de treball. Taula 13: Temps d'estada a l'atur segons les oficines del SOC (desembre de 2014) Barcelona Girona Lleida Tarragona Menys 6 mesos De 6 mesos a 1 any D'1 any a 2 anys Més de 2 anys Font: Observatori del Treball. Departament Empresa i Ocupació En aquest cas, i per províncies, el major percentatge de persones aturades porten menys de sis mesos sense feina. A Barcelona hi ha un 40% del total de persones aturades que es troben en aquesta situació, un 47,9% a la província de Girona, un 51,5% a la de Lleida i un 46,7% a la de Tarragona. Taula 14: Distribució temps d'estada a l'atur segons les oficines del SOC (desembre 2014) Barcelona Girona Lleida Tarragona Menys 6 mesos 40,0 47,9 51,5 46,7 42,1 De 6 mesos a 1 any 13,9 12,5 11,9 12,8 13,6 D'1 any a 2 anys 17,2 15,9 14,9 15,9 16,8 Més de 2 anys 28,9 23,6 21,6 24,6 27,5 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Observatori del Treball. Departament Empresa i Ocupació Malauradament, també trobem una proporció considerable en el temps d estada a l atur superior als dos anys. En aquest sentit, a la província de Barcelona hi ha un 29% del total de persones aturades que fa més de dos anys que es troben sense feina, un 23,6% pel cas de Girona, un 21,6% pel cas de Lleida i un 24,6% per la província de Tarragona. Del temps d estada d entre un i dos anys, la proporció de persones que es troben en aquesta situació no és menor. A la demarcació de Barcelona hi trobem un 17,2% del total de persones aturades registrades, un 15,9% en el cas de Girona, un 14,9% en el de Lleida i un 15,9% en el cas de Tarragona. Aquestes dades permeten afirmar que, en el cas de Barcelona, un 46,1% de persones sense feina pateix atur de llarga durada (més d un any sense feina), un 40,5% en el cas de Tarragona, un 39,5% del total de persones aturades a Girona i un 36,5% de persones aturades a la província de Lleida. Aquests destacats percentatges evidencien la dificultat en la que es troben moltes persones per 20

21 retornar al mercat de treball. Aquest fet, que juga en contra les persones que cerquen feina activament, mostra que com més temps es porta sense feina, la seva ocupabilitat es veu reduïda obstaculitzant la tornada al mercat de treball. Són les persones aturades de les províncies de Barcelona i Tarragona les més afectades per l atur de llarga durada. 2.5 Contractació registrada per comarques En aquest punt de l informe hem volgut conèixer l evolució tant de la contractació temporal com indefinida de les comarques catalanes per tal d establir un rànquing en increment o decrement de la contractació registrada entre els anys 2013 i Cal tenir present que les xifres de contractació no fan referència a persones sinó a contractes i que per tant, és un registre real però que no reflecteix l evolució de l ocupació real de les persones assalariades ja que una mateixa persona pot aglutinar més d un contracte, fins a 30 en un mateix mes. Les dades tractades en aquest apartat es troben en els annexos 7 i 8 del final de l informe degut a la seva extensió. En general a Catalunya, entre el 2013 i el 2014 la nova contractació indefinida ha augmentat en contractes (21,6%) arribant a una xifra de contractes, mentre que la temporal ho ha fet en contractes (11,9%) resultat d un total de contractes. La contractació temporal ha augmentat en quasi un 12% Per comarques i en relació a la nova contractació indefinida (veure annex 8), es constata que hi ha poques comarques que superin amb increments relatius a la mitjana global. Encapçala la llista el Pallars Sobirà amb un augment del 57,5% (96 contractes) i la Noguera amb un increment del 33,8% (246 contractes). Altrament, també hi ha comarques que han reduït la nova contractació indefinida respecte el Per reduccions relatives, la més significativa la presenta l Alta Ribagorça amb un -34,1% (-30 contractes indefinits) i la Val d Aran amb una caiguda del -18,8% (-76 contractes indefinits). Respecte el comportament de la nova contractació temporal (veure annex 7), dir que són moltes les comarques que presenten increments relatius superiors a la mitjana global. La més destacable és la Terra Alta amb un increment de contractació temporal del 37,1% i 508 contractes respecte el La segueix la Ribera d Ebre amb un 29,1% d augment i contractes temporals. La comarca de les Garrigues és l única que presenta xifres negatives en relació a l evolució de la contractació temporal, concretament ho ha fet en un -0,8% i -39 nous contractes temporals menys que el

22 3. En quins sectors s ha generat ocupació? Coneixent la tendència positiva de la població assalariada en aquest darrer any, hem volgut conèixer el comportament de l ocupació als grans sectors d activitat com són l agricultura, la indústria, la construcció i els serveis, per veure com han evolucionat i quins han augmentat població assalariada i quins no. Primerament, dir que la distribució de la població assalariada pels grans sectors d ocupació i per les quatre demarcacions catalanes, no ens permet poder treballar les dades del sector de l agricultura per la poca representativitat que ofereixen els seus resultats. No obstant, sí que ho hem pogut analitzar a nivell global de Catalunya. En aquest mateix apartat, també hem volgut conèixer en més detall, quin ha estat el comportament dels sectors d activitat desagregats a 1 dígit de la CNAE09, però en aquest cas, no hem pogut fer distinció territorial per la poca representativitat de la mostra de l enquesta. Tots els grans sectors d activitat incrementen en població assalariada i ho fan en les quatre províncies catalanes 3.1 Població assalariada pels grans sectors d activitat A grans trets, totes les províncies han incrementat en població assalariada i en tots els sectors. L agricultura ha augmentat a Catalunya un 8,7% i persones assalariades més que fa un any. La indústria ho ha fet en un 5,4% i persones i els serveis en un 0,3% i persones assalariades més que fa un any. La construcció ho ha fet en un 9,2% i persones assalariades més. Els resultats que es poden veure al mapa 3, mostren l evolució de l ocupació assalariada en cada demarcació catalana. En el cas del sector de l agricultura, per la nul la representativitat de les dades resultants, només tenim la dada a nivell de tot el territori català. A la província de Barcelona, el sector industrial ha incrementat gairebé un 7% la seva població assalariada, això ha suposat un augment de persones assalariades més en aquest sector el darrer any fent un total de persones. També ho ha fet el sector de la construcció, exactament en un 7,9% i persones assalariades, deixant un total de persones assalariades. El sector serveis, l únic que ha patit una reducció de població assalariada ho ha fet en un -0,6% i persones 22

23 assalariades. En aquest sector hi treballen a finals de 2014, persones assalariades. Per tant, en aquesta demarcació, els únics sectors que ha absorbit població assalariada en aquest darrer any han estat la indústria i la construcció. A la província de Girona, es pot veure com en el darrer any, aquesta demarcació només ha incrementat població assalariada en el sector serveis, concretament, ho ha fet en un 6,4% d augment i persones assalariades més que el Aquest augment deixa un total de persones assalariades. En el cas de la indústria, aquest territori ha patit una devallada del -4,9% i persones assalariades, deixant un total de persones assalariades. La construcció, que també ha reduït població assalariada, ho ha fet en un destacable -14,6% i persones assalariades en aquesta demarcació. 23

24 L únic sector que ha engrossit les xifres de població assalariada ha estat el sector serveis. A la província de Lleida, cal destacar el fort increment, en termes relatius, de població assalariada en el sector de la construcció. Aquest sector ha augmentat en un 75,3% i persones assalariades arribant a un total de persones assalariades en aquesta demarcació. També es constata un increment de la població assalariada de l 1,3% en el sector serveis (1.323 persones assalariades més) arribant a un total de persones assalariades, mentre que en el cas de la indústria s ha donat una reducció del -0,1% i -33 persones assalariades fent un total de persones assalariades. Finalment, a la província de Tarragona, veiem com la construcció ha augmentat en 775 persones i un 4,7% interanual deixant un total de persones assalariades, la indústria ho ha fet en persones i un 9,4% respecte el 2013 fent un total de persones i els serveis ho han fet en persones i un 1% d increment ( persones assalariades en total). Tarragona és doncs, l única demarcació que ha aconseguit augmentar la població assalariada en tots els sectors d activitat. S incrementa la població assalariada en activitats lligades al sector turístic 3.2 Població assalariada per subsectors d activitat Aquest punt de l estudi recull informació referent als subsectors que han creat ocupació en aquest darrer any i per això, hem desagregat les dades a un dígit de la CNAE09. No obstant, la limitació de la representativitat de la mostra per províncies ha fet que en aquest punt es tractin les dades a nivell de tot el territori català. La taula següent mostra en primer lloc les ocupacions que han crescut en ocupació en aquest darrer any. Els increments relatius més destacables són les activitats artístiques i recreatives que ha crescut en un 22,6% ( persones assalariades més) i l hostaleria que ho ha fet en un 18,1% i persones assalariades més que fa un any. També és prominent l increment d un sector com és el de la construcció, que en un any ha augmentat un 9,2% ( persones assalariades més). Per contra, entre les activitats que han perdut ocupació entre 2013 i 2014 cal ressaltar la pèrdua de població assalariada en sectors pilars com són les activitats sanitàries i serveis socials (-10,0% i persones assalariades) el sector de la informació i les comunicacions (-9,5% i persones assalariades) i l educació (-7% i persones assalariades). 24

25 Taula 15: Evolució població assalariada per subsectors d'activitat 4t trim 4t trim Activitats artístiques i recreatives ,6 Hostaleria ,1 Subministrament d'energia elèctrica i gas ,0 Activitats professionals científiques i tècniques ,9 Construcció ,2 Agricultura ramaderia i pesca ,7 Administració pública defensa i seguretat social ,5 Indústries manufactureres ,8 Activitats financeres i assegurances ,9 Comerç a l'engròs i al detall , ,8 Activitats administratives i serveis auxiliars ,6 Servei domèstic ,0 Activitats immobiliàries ,2 Educació ,0 Transport i emmagatzematge ,7 Informació i comunicacions ,5 Activitats sanitàries i serveis socials ,0 Altres serveis ,7 Indústries extractives* ,5 Subministrament d'aigua i gestió de residus ,5 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'epa (INE). *Dades inferiors a no són significatives Per tant, es pot comprovar com s ha incrementat l ocupació en sectors de poc valor afegit, molts d ells directament relacionats amb el sector turístic que enguany ha estat afortunat en quan a ocupació i volum de negoci i activitat, però en canvi, s ha patit una pèrdua significativa d ocupació en sectors con la sanitat i l educació que estan estretament lligats a l Estat del Benestar i al fet de poder garantir determinats drets de ciutadania. Aquesta tendència negativa és conseqüència de les retallades pressupostàries que s han fet en aquests sectors. També han perdut ocupació sectors com la informació i les comunicacions que podrien protagonitzar el canvi de model productiu que es necessita per revertir la situació de crisi. Aquesta anàlisi és clau per veure que malgrat reduir de manera positiva indicadors com la temporalitat i la parcialitat, no s està apostant per una recuperació sòlida de l ocupació ja que la creixent ocupació només ha sigut resposta a un any excepcional per sectors com el turístic tant lligat a la demanda, a la temporada i beneficiat per la poca competència d altres països que han deixat de ser atractius temporalment. El 2015 aquest sector pot no córrer la sort del Sanitat i educació perden ocupació assalariada com a conseqüència de les retallades en l Estat del Benestar 25

26 4. Com és aquesta nova ocupació? En aquest apartat s ha volgut conèixer el grau d estabilitat laboral i el tipus de jornada dels grans sectors d activitat així com pels subsectors d activitat desagregats a un dígit de la CNAE09. Les dades s han hagut de tractar a nivell de Catalunya perquè el nivell de desagregació provincial no oferia dades significatives. 4.1 Tipus de contracte i jornada per grans sectors d activitat Taula 16: Població assalariada amb contracte indefinit per grans sectors d'activitat La indústria és el sector amb la menor temporalitat de tots 4t trim 4t trim Agricultura ,7 Indústria ,4 Construcció ,7 Serveis , ,1 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'epa (INE). Pel que fa a l evolució de la població assalariada que treballa amb contracte indefinit, recordar que, en total, ha augmentat en un 3,1% i persones assalariades. Cal dir que tots els sectors d activitat presenten increments de població assalariada amb aquest tipus de contracte. Es pot destacar per ordre d augment relatiu, el cas de l agricultura, que ha augmentat en un 12,7% i persones assalariades amb contracte indefinit més, fent un total de persones assalariades. La indústria ha augmentat en un 8,4% i persones assalariades amb aquest tipus de contracte assolint un total de persones assalariades, i la construcció ho ha fet en un 3,7% i persones assalariades més que el 2013 arribant a un total de persones assalariades. En cas dels serveis, s ha donat un 1,6% d augment i persones, xifra que suposa un total de persones assalariades. En relació a la població assalariada amb contracte temporal, ressaltar que l agricultura i la construcció són els sectors que han augmentat en població assalariada amb aquest tipus de contracte. El primer ho ha fet en 86 persones i un 1,3% d augment, deixant un total de i el segon ha incrementat en un 25,3% i persones assalariades amb contracte 26

27 temporal fent un total de persones assalariades amb contracte temporal. Taula 17: Població assalariada amb contracte temporal per grans sectors d'activitat 4t trim t trim 2014 variació variació Agricultura ,3 Indústria ,0 Construcció ,3 Serveis , ,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'epa (INE). En canvi, la indústria ha reduït població assalariada temporal en un -11% i persones assalariades arribant a un total de persones i els serveis en un -5,2% i persones assalariades, amb un resultat de persones. Taula 18: Taxes de temporalitat pels grans sectors d'activitat 4t trim t trim 2014 variació en p.p* Agricultura 35,2 32,8-2,4 Indústria 15,3 13,0-2,3 Construcció 25,4 29,1 3,7 Serveis 19,2 18,1-1,1 18,9 17,8-1,1 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'epa (INE). *Dades inferiors a no són significatives Si tenim en compte les taxes de temporalitat que hi ha en aquests sectors, es pot constatar com tant el 2013 com el 2014, la indústria és el sector amb la menor temporalitat de tots. De fet, és l únic sector que es situa per sota de la mitjana catalana en ambdós períodes. Si bé el 2013 la taxa de temporalitat d aquest sector era del 15,3%, el 2014 s ha reduït fins al 13%, -2,3 punts percentuals. Per contra, el sector que pateix més temporalitat és la construcció. Aquest sector presenta el 2014 una taxa de temporalitat molt elevada, concretament del 29,1% i és l únic sector que ha incrementat la taxa de temporalitat en el darrer any, ja que la resta de sectors han aconseguit reduirla. Aquest sector ha incrementat en 3,7 punts percentuals aquest indicador. L agricultura també és un sector que pateix una temporalitat desmesurada, tot i reduir en 2,4 punts percentuals respecte el 2013, el 2014 aquest sector pateix una taxa de temporalitat del 32,8%. I finalment, els serveis també han aconseguit reduir la taxa de temporalitat en -1,1 punts percentuals assolint un resultat, no menor, del 18,1%. 27

28 Taula 19: Població assalariada i jornada completa per grans sectors d activitat 4t trim t trim 2014 variació variació Agricultura ,1 Indústria ,1 Construcció ,5 Serveis , ,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'epa (INE). L evolució del tipus de jornada pels grans sectors d activitat deixa veure com tots han incrementat les xifres de població assalariada que treballa a temps complet. En termes relatius, el sector que ha aconseguit incrementar de manera més notable la proporció de persones assalariades a temps complet ha estat la construcció amb un increment del 8,5% i persones assalariades més que fa un any. La indústria ho ha fet en un 5,1% i persones assalariades més que el 2013 mentre que l agricultura ha augmentat en un 4,1% i 753 persones assalariades més amb jornada completa. En últim lloc, els serveis ha augmentat en un 1,9% i persones assalariades més a jornada completa. Si tenim present que l evolució pel conjunt de Catalunya ha resultat d un augment del 3%, només els serveis es situa per sota de la tendència global. Taula 20: Població assalariada i jornada parcial per grans sectors d activitat 4t trim t trim 2014 variació variació Agricultura Indústria ,3 Construcció ,7 Serveis , ,3 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'epa (INE). *Dades inferiors a no són significatives En relació a la jornada parcial, no hem tingut en compte les dades referents a l agricultura ja que les xifres no han resultat significatives. Per a la resta de sectors, destacar que la construcció és el sector que, en termes relatius, ha augmentat més la població assalariada amb jornada parcial, concretament, ho ha fet en un 20,7% i persones. La indústria ha augmentat la població assalariada amb jornada parcial en un 11,3% i persones, mentre que el sector serveis ha reduït les xifres en un -5,9% i persones assalariades respecte el

29 Per tant, només el sector serveis, és el que contribueix a reduir la parcialitat pel conjunt de Catalunya. Taula 21: Taxes parcialitat per grans sectors d'activitat 4t trim t trim 2014 variació en p.p* Agricultura Indústria 4,7 5,0 0,3 Construcció 5,1 5,6 0,5 Serveis 21,0 19,7-1,3 16,9 15,9-1,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'epa (INE). * punts percentuals. L evolució de les taxes de parcialitat permet veure com només els serveis ha reduït aquesta taxa. Aquest sector ha passat d una taxa del 21,0% al 19,7% en el darrer any. Tot i la reducció, és el sector amb la taxa de parcialitat més elevada i allunyada de la del conjunt català (15,9%). Per contra, el sector amb la taxa de parcialitat més baixa és el sector industrial, que tot i augmentar en aquest darrer any en 0,3 punts percentuals, presenta una taxa del 5%. El sector de la construcció que també ha augmentat la taxa de parcialitat, se situa a finals de 2014 amb una taxa del 5,6%, 0,5 punts percentuals més que el El sector industrial és el que menys parcialitat ofereix 4.2 Tipus de contracte i jornada per subsectors d activitat Pel que fa a la informació obtinguda sobre els subsectors d activitat, aquesta ens permet conèixer quins subsectors d activitat han incrementat en ocupació i quins n han perdut en aquest darrer any. Hem entrat al detall del tipus de contracte i del tipus de jornada sota la que treballa la població assalariada catalana. La limitació de la mostra, no ens permet un cop més, oferir les dades amb més detall que el del territori català. Segons mostra la taula, els subsectors que més han incrementat en ocupació indefinida han estat el sector de l hostaleria i les activitats artístiques i recreatives. Ambdós subsectors estretament lligats al sector turístic. L hostaleria ha augmentat, entre 2013 i 2014, en persones assalariades amb contracte indefinit (39,6% d increment) i les activitat artístiques en persones assalariades (23,9% més). Per contra, els subsectors que han perdut més ocupació estable han estat els subministraments d aigua i gestió de residus ( persones El subministrament d aigua i gestió de residus és el subsector que ha patit la major pèrdua d ocupació estable 29

30 assalariades amb contracte indefinit i un -33,1%) i altres serveis ( persones assalariades amb contracte indefinit i un -12,9%). Taula 22: Evolució població assalariada amb contracte indefinit per subsectors d'activitat 4t trim t trim 2014 variació variació Hostaleria ,6 Activitats artístiques i recreatives ,9 Subministrament d'energia elèctrica i gas ,7 Agricultura ramaderia i pesca ,7 Indústries manufactureres ,7 Activitats professionals científiques i tècniques ,5 Construcció ,7 Activitats financeres i assegurances , ,1 Administració pública defensa i seguretat social ,8 Servei domèstic ,8 Comerç a l'engròs i al detall ,9 Educació ,1 Activitats administratives i serveis auxiliars ,7 Informació i comunicacions ,4 Activitats immobiliàries ,2 Transport i emmagatzematge ,9 Activitats sanitàries i serveis socials ,6 Altres serveis ,9 Subministrament d'aigua i gestió de residus ,1 Indústries extractives* Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'epa (INE). *Dades inferiors a no són significatives En relació a la pèrdua d ocupació, cal destacar els subsectors de la sanitat i serveis socials que en un any ha perdut persones assalariades amb contracte indefinit (-9,6%) i el subsector de l educació que ha reduït en persones assalariades amb contracte indefinit(-1,1%). Aquesta intestabilitat laboral creixent és conseqüència de les retallades i que s ha produït en els serveis públics com l educació i la sanitat. Pel que fa a increment d ocupació assalariada temporal, el subsector de l administració pública, defensa i seguretat social és el que encapçala la llista amb un increment del 51,4% i persones assalariades amb contracte temporal. Les activitats professionals científiques i tècniques també han augmentat de manera considerable (26,4% i persones assalariades amb contracte temporal). 30

31 Per altra banda, el subsector de la informació i les comunicacions és el sector que més ha reduït ocupació assalariada temporal, concretament, ho ha fet en un -37,1% i persones assalariades amb aquest tipus de contracte. Taula 23: Evolució població assalariada amb contracte temporal per subsectors d'activitat 4t trim t trim 2014 variació variació Administració pública defensa i seguretat social ,4 Activitats professionals científiques i tècniques ,4 Construcció ,3 Comerç a l'engròs i al detall ,1 Activitats administratives i serveis auxiliars ,2 Activitats artístiques i recreatives ,1 Agricultura ramaderia i pesca , ,0 Transport i emmagatzematge ,8 Indústries manufactureres ,7 Servei domèstic ,9 Activitats sanitàries i serveis socials ,4 Hostaleria ,9 Educació ,1 Informació i comunicacions ,1 Indústries extractives* Subministrament d'energia elèctrica i gas* Subministrament d'aigua i gestió de residus* Activitats financeres i assegurances* Activitats immobiliàries* Altres serveis* Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'epa (INE). *Dades inferiors a no són significatives També cal destacar la reducció que presenta l educació, que en aquest darrer any ha estat de persones (-27,1%) i les activitats sanitàries i serveis socials ( persones assalariades temporals i un -11.4%). De nou, les retallades en forma de no cobertura de llocs de treball de substitució es veu en la reducció de la contractació temporal a l educació i la sanitat. Aquesta anàlisi ens ha permès veure com molts sectors que han reduït ocupació assalariada temporal també ho han fet d indefinida i que els que han incrementat més en ocupació estable són sectors directament relacionats amb el turisme un sector que, a més, ha incrementat en activitat i volum de negoci. Sectors que haurien d ésser potenciats com L Administració Pública, defensa i Seguretat Social encapçala la llista d increment d ocupació assalariada temporal 31

32 són l educació i la sanitat, redueixen ocupació assalariada mentre que sectors com la construcció, amb escàs valor afegit, la incrementen. Taula 24: Evolució població assalariada amb jornada completa per subsectors activitat 4t trim t trim 2014 variació variació Activitats artístiques i recreatives ,5 Hostaleria ,7 Activitats professionals científiques i tècniques ,8 Subministrament d'energia elèctrica i gas ,8 Construcció ,5 Indústries manufactureres ,5 Administració pública defensa i seguretat social ,8 Activitats immobiliàries ,5 Activitats financeres i assegurances ,8 Agricultura ramaderia i pesca , ,0 Comerç a l'engròs i al detall ,8 Servei domèstic ,7 Activitats administratives i serveis auxiliars ,6 Educació ,7 Transport i emmagatzematge ,9 Activitats sanitàries i serveis socials ,5 Informació i comunicacions ,5 Altres serveis ,1 Subministrament d'aigua i gestió de residus ,2 Indústries extractives* Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'epa (INE). *Dades inferiors a no són significatives Desagregar les dades per tipus de jornada ens permet veure quins subsectors incrementen en ocupació assalariada a temps complet o parcial. En aquest cas, tant les activitats artístiques i recreatives com l hostaleria encapçalen la llista d increment de població assalariada a temps complet. En el primer cas l augment ha estat del 34,5% i persones assalariades, mentre que en el segon l increment ha estat del 25,7% i persones assalariades més a temps complet. Pel que fa a la pèrdua de població assalariada amb jornada completa, el subministrament d aigua i gestió de residus és el que ha patit una major pèrdua, exactament, del -33,2% i persones assalariades a temps complet. També, com a sectors rellevants que han patit una pèrdua significativa, cal destacar les activitats sanitàries i serveis socials ( persones i 32

33 un -6,5%) i l educació ( persones assalariades i un -4,7%). Menys recursos públics per sanitat i educació suposen també una reducció de l ocupació a temps complet. Taula 25: Evolució població assalariada amb jornada parcial per subsectors activitat 4t trim t trim 2014 variació variació Administració pública defensa i seguretat social ,7 Construcció ,7 Indústries manufactureres ,3 Comerç a l'engròs i al detall ,7 Activitats administratives i serveis auxiliars ,4 Activitats artístiques i recreatives ,3 Hostaleria ,0 Servei domèstic , ,3 Educació ,7 Informació i comunicacions ,6 Activitats sanitàries i serveis socials ,1 Activitats professionals científiques i tècniques ,1 Transport i emmagatzematge ,0 Altres serveis ,4 Agricultura ramaderia i pesca* Subministrament d'energia elèctrica i gas* Subministrament d'aigua i gestió de residus* Activitats financeres i assegurances* Activitats immobiliàries* Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'epa (INE). *Dades inferiors a no són significatives Pel que fa a la població assalariada que treballa a jornada parcial, es pot dir que l administració pública, defensa i seguretat social, és el subsector que més ha incrementat l ocupació assalariada amb aquest tipus de jornada (41,7% i persones assalariades més). Seguidament, es troba la construcció amb un 20,7% i persones assalariades més a jornada parcial). En canvi, els altres serveis i el transports i emmagatzematge són els que redueixen població assalariada a jornada parcial amb més intensitat respecte el Altres serveis ho ha fet en persones i un -42,4% mentre que el transport ha reduït en persones i un - 31,0%. Novament, la no substitució de reduccions de jornada pel menor pressupost públic explica part de la reducció de la parcialitat en sectors com l educació i la sanitat. L Administració Pública, defensa i Seguretat Social és el subsector que més creix en ocupació assalariada a temps parcial 33

34 Les xifres de reducció de parcialitat és positiva sempre i quan en un mateix sector no es doni de manera simultània una reducció de la jornada completa. Casos com els dels altres serveis, transport i emmagatzematge, sanitat i educació serien clars exemples de no millora de l ocupació, perquè han perdut tant població a jornada completa com a jornada parcial. 4.3 Ocupacions que han crescut en ocupació L evolució de les ocupacions de la població assalariada catalana mostra la davallada d ocupacions de persones tècniques i professionals, científiques i intel lectuals. Concretament hi ha persones assalariades menys en aquestes ocupacions (-3,6% de reducció respecte el 2013), mentre que han incrementat amb força les ocupacions de directors i gerents (20,9% i persones assalariades). És preocupant que es perdi ocupació entre tècnics i professionals científics i tècnics, donat que mostra l escassa aposta de la nostra economia per la recerca, la innovació i la investigació. Taula 26: Evolució de les ocupacions 4t trim 4t trim Directors i gerents ,9 Tècnics i professionals científics i intel lectuals ,6 Tècnics, professionals de recolzament ,9 Persones empleades contables, administratives i altres empleats oficines ,6 Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors ,6 Treballadors qualificats en el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer ,9 Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i la construcció ,0 Operadors instal lacions i maquinària i muntadors ,7 Ocupacions elementals ,3 Ocupacions militars* , ,8 Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l'epa (INE). *Dades inferiors a no són significatives En termes absoluts, el major increment de població assalariada s ha donat en un sector molt heterogeni com és el de personal de serveis de restauració, personal, protecció i venedors amb persones assalariades més i un increment del 4,6%. Augmenta l ocupació assalariada de direcció i gerència mentre que es redueixen les ocupacions tècniques i professionals, científiques i tècniques Cal destacar que s ha perdut una proporció important de persones assalariades que eren qualificades en el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer ( persones i un -16,9% de reducció) i que pràcticament no han augmentat les ocupacions d artesans i treballadors qualificats en les indústries manufactureres i la construcció. De nou, els llocs de treball més qualificats en sectors escassament qualificats, 34

35 mostra un model productiu aliè a la millora de la qualitat del treball i el valor afegit. Així doncs, l increment de la població assalariada en aquest darrer any, es concentra majoritàriament en ocupacions de mitjà i fins i tot escàs valor afegit com són les persones empleades contables i administratives i els serveis de restauració. Sembla que l escassa millora de l ocupació és superior en ocupacions de gerència que en altres ocupacions i que es manté el menyspreu per l ocupació de personal científic i intel lectual. Per acabar, cal tenir en compte que la parcialitat involuntària s ha reduït en termes absoluts, ja que hi ha persones menys que afirmen no haver trobat una feina a jornada completa. No obstant, com que la proporció de persones amb jornada parcial total també ha minvat, el percentatge de parcialitat forçada es manté pràcticament igual respecte el 2013 evidenciant la mateixa incidència negativa del fenomen al mercat de treball. Concretament, el 2014 el 55,5% del total de persones assalariades a jornada parcial declaren parcialitat involuntària, i són més de persones el La parcialitat no té perquè ser sinònim de precarietat si és voluntària. A altres països europeus, el treball a temps parcial és una modalitat molt utilitzada. Per exemple, Holanda té una parcialitat del 50%, però majoritàriament voluntària, ja que només un 3% de la població ocupada a temps parcial desitja tenir una jornada més llarga. Acostar la taxa de temps parcial involuntari fins a reduir els 52,3 punts percentuals que ens separen d Holanda hauria de ser un objectiu per a millorar la qualitat de vida i d ocupació de moltes persones treballadores. 35

36 5. L ocupació en el sector industrial Com s ha pogut comprovar, el sector industrial ha incrementat a tot el territori català en un 5,4%. Això significa que entre 2013 i 2014 hi ha persones assalariades que treballen en aquest sector. Així doncs, aquest sector ha passat de persones assalariades a en aquest darrer any. Aquesta dada és positiva, però cal tenir present que abans de la crisi, la indústria ocupava prop de persones. Per tant, malgrat aquest increment, hi ha un diferencial de més de persones respecte el 2008, pèrdua difícil de recuperar a aquest ritme. A nivell provincial, però, només s ha incrementat la població assalariada al sector industrial a Barcelona i a Tarragona. A Barcelona, amb un augment del 6,9% s han incorporat persones assalariades més respecte el 2013 i a 36