UNITAT 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR COMPONENTS I ORIGEN DE L UNIVERS UNITATS EN ASTRONOMIA SISTEMA SOLAR.PLANETES

Transcripción

1 UNITAT 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR COMPONENTS I ORIGEN DE L UNIVERS UNITATS EN ASTRONOMIA SISTEMA SOLAR.PLANETES

2 L UNIVERS

3 L'univers està format per galàxies, en les quals hi ha estels que poden tenir sistemes planetaris formats per planetes i satèl lits. video origen universo

4

5 Origen i evolució La majoria dels astrònoms estan convençuts que l'origen de l'univers es va donar fa entre i milions d'anys. L'any 1920, l'astrònom E.Hubble va descobrir que l'univers estava en expansió i que les galàxies i cúmuls de galàxies s'estaven separant entre sí. Si els components de l'univers s'estan separant, això vol dir que en el passat estaven més junts. Retrocedint en el temps podem arribar a esbrinar el moment en que tot va començar i que, en aquest principi, tot l'univers estava concentrat en un punt i que tot va sortir d'una bola de foc coneguda amb el nom de Gran Explosió Inicial o Big Bang.

6 Edwin Hubble va descobrir que l'univers s'expandeix. La teoria de la relativitat general d'albert Einstein ja ho havia previst. L U NIVERS ESTÀ FORMAT PER MILIONS DE GALÀXIES.AQUESTES S ALLUNYEN UNES D ALTRES A ENORMES VELOCITATS. L UNIVERS ES TROBA EN CONTINUA EXPANSIÓ.

7 0RIGEN DE L UNIVERS La teoria del Big Bang o gran explosió, suposa que, fa entre i milions d'anys, tota la matèria de l'univers estava concentrada en una zona extraordinàriament petita de l'espai, i va explotar. La matèria va sortir impulsada amb gran energia en totes direccions. Els xocs i un cert desordre van fer que la matèria s'agrupara i es concentrara més en alguns llocs de l'espai, i es van formar les primeres estrelles i les primeres galàxies. Des d'aleshores, l'univers continua en constant moviment i evolució.

8 GALÀXIES Són acumulacions enormes d'estels, gasos i pols. A l'univers n'hi ha centenars de milers de milions.es coneixen unes galàxies. Cadascuna pot contenir entre a 3 bilions d'estrelles. Un exemple de galàxia és la Via Làctia..

9

10

11 GALÀXIA, VIA LÀCTIA És la galàxia en la qual es troba el nostre sistema solar. Està formada per uns milions d'estrelles. És una galàxia de tipus espiral i presenta quatre braços. En un d'ells es troba el Sol. Presenta un diàmetre de anys llum i un grossor en el centre de anys llum. Una de les galàxies més pròximes a ella és la galàxia de Andròmeda que està a 2 milions d'anys llum.

12 UNITATS ASTRONÒMIQUES Una unitat astronòmica (UA)és una unitat de distància, aproximadament igual a la distància mitjana entre el Sol i la Terra. Equival, aproximadament, a 150 milions de quilòmetres. Any-llum Distància que recorre la llum en un any. És igual a 0,3066 parsecs, milions de km or unitats astronòmiques 1 UA = km 1 Any-llum = UA.

13 NEBULOSES La Nebulosa de l'àliga (M16) En el buit de l'espai interestel lar hi ha enormes núvols de gas i pols còsmica anomenats NEBULOSES Les nebuloses són molt abundants en els braços espirals de les galàxies

14 Algunes d'elles són brillants, il luminades per les estrelles que contenen, mentre que d'altres són fosques, i només les podem veure quan es retallen sobre un fons més brillant.tipus Nebuloses fosques nebuloses d'emissió nebuloses de reflexió nebuloses planetàries restes de supernova

15 ESTRELLES són boles de gas i de foc enormes, molt calentes, que desprenen calor i llum durant milions d'anys, estan fetes d'energia no viuen sempre, neixen quan les partícules d alguna nebulosa s ajunten i es forma un estel.

16

17 Viuen milions i milions d anys, després quan el gas se ls acaba es moren i molts estels quan s han mort han format un forat negre. No tots els estels tenen la mateixa temperatura ni el mateix color. Les estrelles de color blanc blavós són les més calentes. Les de color groc carbassa són les mes fredes i les de color vermell són les mes fredes de totes.

18 ESTRELLES Radi de les estrelles de la seqüència principal en funció del seu tipus espectral (color). Observem que les estrelles de tipus espectral O (blaves) són molt més grans que les estrelles de tipus espectral M (vermelles). El Sol és una estrella de tipus espectral G (groga) i, per tant, de dimensions modestes.

19 EL COLOR DE LES ESTRELLES Totes les estrelles són astres del mateix tipus que el nostre Sol van seguir un procés de formació com el del Sol: van nàixer de nebuloses compostes per gas i pols, formant primer una condensació, dita «protoestrella», que a l augmentar de densitat va començar a escalfar-se i a emetre energia (llum i calor). Les estrelles són de diferents colors. El color de les estrelles depèn de la temperatura que aquestes tinguin a la seva superfície. Les estrelles més calentes emeten llum de color blanc o blau; les més fredes, de color roig. Les intermèdies, com el Sol, de color groc. Sorprèn saber que el Sol és una estrella groga? Diguem que és d un groc suau.

20

21

22 SISTEMA SOLAR

23

24

25 IDEES ANTIGUES.TEORIES Les teories que intentaven explicar com era l'univers es basaven en observacions fetes a ull nu: Teoria geocèntrica: la Terra està al centre de l'univers, i el Sol, la Lluna, els estels i els planetes giren al seu voltant. Teoria heliocèntrica: el Sol està al centre de l'univers, i la Terra, els planetes i els estels giren al seu voltant Actualment sabem que cap de les dues teories és correcta. El Sol no és més que un petit estel que es troba en una de les moltes galàxies que hi ha a l'univers. I ni tan sols hi ha un lloc que es pugui considerar que és el centre de

26 El nostre sistema planetari es va formar fa uns cinc mil milions d'anys a partir del gas i la pols d'una nebulosa. Al centre s'hi troba el Sol, l'estel que dóna nom al sistema. Està format, fonamentalment, per dos gasos: hidrogen i heli. Els altres astres del sistema solar es classifiquen actualment en: Planetes. Són cossos amb forma esfèrica que giren al voltant del Sol i que tenen unes dimensions molt més grans que els altres astres de la seva òrbita. N'hi ha que són rocosos, com Mercuri, Venus, la Terra i Mart, i d'altres que són principalment gasosos, com Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

27

28

29

30

31 Planetes nans. Són cossos amb forma esfèrica que giren al voltant del Sol i en l'òrbita dels quals hi ha altres astres de mides semblants. Entre els planetes nans destaca Plutó, situat després de Neptú, i considerat un planeta fins a l'any Cossos petits. En aquesta categoria s'inclouen tots els altres astres que giren al voltant del Sol, entre els quals destaquen els asteroides i els cometes. A més d'aquests astres, també hi ha satèl lits, que són cossos rocosos que giren al voltant d'un planeta. Els planetes nans també poden tenir satèl lits.

32

33

34

35

36 Planetes interiors Mercuri Venus Terra Mart Planetes exteriors Júpiter Saturn Urà Neptú

37

38 PLANETES INTERIORS MERCURI VENUS TERRA MART

39 Mercuri és el planeta més proper al Sol. En aquest planeta el Sol es veu dos vegades més gran de com és veu des de la Terra. La cara de Mercuri que mira al Sol està a una temperatura de més de 400ºC, temperatura suficient per a fondre el plom. En canvi, en la cara no il luminada pel Sol, o sigui, la que és de nit, la temperatura arriba 172ºC sota zero. Mercuri.

40 Mercuri té un diàmetre de 4878 quilòmetres. Està a 57 9 milions de quilòmetres del Sol. Triga a fer una volta al Sol uns 87 9 dies. Triga en fer el dia i la nit 58 dies, 16 hores. No té cap satèl lit.

41 Encara que Venus té un tamany similar al de la Terra, és un món molt diferent, amb diòxid de carboni en la seva atmosfera i gotes d àcid sulfúric en els seus núvols. La pressió a la seva superfície és quasi 100 vegades major que la terrestre.

42 Venus és l objecte més brillant després de la lluna. Venus està a una distancia del Sol de milions de quilòmetres. Té un diàmetre d uns quilòmetres. Triga a fer una volta al Sol uns dies i en fer el dia i la nit 243 dies, 14 minuts. No té satèl lits.

43 La Terra està envolta d una capa d aire: l atmosfera, que no pot escapar degut a la gravetat de la Terra La superfície rocallosa de la Terra, també se li pot dir escorça, està composta per plaques que llisquen, poc a poc, per la superfície de la Terra. Quan dos plaques xoquen, causen els terratrèmols i volcans

44 La superfície de la Terra també canvia per la acció del vent, la pluja i les marees. La Lluna és la principal responsable de les marees, o sigui, la pujada o la baixada del nivell del mar dos vegades al dia. Quan gira al voltant de la Terra, la tracció que fa la Lluna sobre les aigües que estan a sota d ella fa pujar el nivell del mar El nucli de la Terra esta compost de ferro i níquel. El nucli interior és sòlid i l exterior líquid. Al seu voltant hi ha una capa rocallosa anomenada mantell i escorça.

45 La Terra, al igual que tots els altres planetes del Sistema Solar, es va formar a partir de la pols i el gas que girava al voltant del Sol fa 4500millons d anys enrera. Està a una distància del Sol d uns milions de quilòmetres. El seu diàmetre és de quilòmetres. Triga a fer una volta al Sol dies i en fer el dia i la nit 23 hores, 56 minuts. Té satèl lit anomenat Lluna.

46 Mart està recobert per una pols de color marró vermellós, que li dona el color vermell. En la seva superfície hi han zones obscures anomenades mars Els mars són zones on el vent a sigut molt fort i s ha emportat tota la pols,i ha deixat les roques interiors al descobert. Té una petita atmosfera amb núvols de diòxid de carboni, hi ha tres classes de núvols: de color rosa, de color vermell i de color blau.

47 Mart és a una distància del Sol d uns milions de quilòmetres. El seu diàmetre és de 6786 quilòmetres. Triga a fer una volta al Sol dies i en fer el dia i la nit 24 hores, 37 minuts. Té 2 llunes.

48 PLANETES EXTERIORS JÚPITER SATURN URÀ NEPTÚ

49 JÚPITER És el planeta més gran del sistema solar. Té un diàmetre que és onze vegades més gran que el de la Terra.Té més de 60 satèl lits grans dels quals són Ió, Cal listo,ganimedes i Europa, i els va descobrir Galileo Galilei l'any 1610.

50 SATURN És el segon planeta més gran del sistema solar. Té un diàmetre gairebé deu vegades més gran que el de la Terra. Té més de 50 satèl lits, el més gran dels quals és Tità. Presenta, a més, un sistema d'anells molt vistós, format per pols i fragments de roques.

51 URÀ És unes quatre vegades més gran que la Terra. Té més de 25 satèl lits, la majoria petits, i també disposa d'un sistema d'anells. Té un eix de rotació gairebé horitzontal respecte de la seva òrbita.

52 NEPTÚ És d'unes dimensions una mica més petites que Urà. Té més de 10 satèl lits, un dels quals, Tritó, és força gran i els altres són petits.

53 Coneixement històric de l univers Nicolau Copèrnic Johannes Kepler Galileu Galilei Stephen Hawking

54 Nicolau Copèrnic ( ), astrònom polonès, conegut per la seva teoria heliocèntrica que havia estat descrita ja per Aristarc de Samos, segons la qual el Sol es trobava al centre de l'univers i la Terra, que girava una vegada al dia sobre el seu eix, completava cada any una volta al seu entorn.

55 treball principal que es publicaria sota el títol "Sobre les revolucions de les esferes celestes". A partir d'aquí la teoria heliocèntrica va començar a expandir-se. Ràpidament van sorgir també els seus detractors, sent els primers els teòlegs protestants adduint causes bíbliques. Al 1616 L'església Catòlica va col locar el treball de Copèrnic en la seva llista de llibres prohibits. L'obra de Copèrnic va servir de base perquè, més tard, Galileu, Brahe i Kepler posessin els fonaments de l'astronomia moderna.

56 Johannes Kepler ( ) partidari de la teoria heliocèntrica del moviment planetari desenvolupada en principi per l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic. Segons la primera llei, els planetes giren en òrbites el líptiques amb el Sol en un focus. La segona, o regla de l'àrea, afirma que una línia imaginària des del Sol a un planeta recorre àrees iguals d'una el lipse durant intervals iguals de temps. En altres paraules, un planeta girarà amb major velocitat com més prop es trobi del Sol.

57 Galileu Galilei físic, matemàtic, i filòsof italià que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi, i per tant, l'observació astronòmica. De vegades, se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica", el "pare de la física moderna" i el "pare de la ciència moderna". Stephen Hawking diu,"galileu, potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna."

58 Va estudiar els cràters de la Lluna i distingir els estels de la Via Làctia. Descobreix quatre satèl lits de Júpiter (els satèl lits galileians).

59

60 UNITATS ASTRONÒMIQUES

61

62 LES CONSTELACIONS Els homes de l antiguitat van agrupar les diferents estrelles entre sí, imaginant-se figures i dibuixos de persones i animals: són les constel lacions. Això els servia per recordar la posició que ocupava cada estrella, i d aquesta manera els era més fàcil orientar-se en el cel. Per recordar-se del nom de les constel lacions, van fer servir les persones i animals que sortien en els seus contes i llegendes populars.

63

64 la constel lació del Dragó i sobre d'ella l'ossa Menor i l'estrella Polar, durant segles i segles guia dels navegants a la nit.

65 Entre d'altres, destaquem aquí la constel lació de la Ossa Major, al centre.

66

67 OSSA MAJOR

68