La Terra, el planeta on vivim

Transcripción

1 F I T X A 2 La Terra, el planeta on vivim El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del Sol fins a cobrir-lo parcialment. Aprofita-ho i gaudeix d aquesta experiència, però sobretot observa l eclipsi amb seguretat, mai directament.

2 La Terra, el planeta on vivim Les coses des de la Terra es veuen molt diferents que si les mirem des de l espai. Cada dia, des del nostre planeta veiem moure s el Sol, la Lluna i les estrelles d est a oest. Però en realitat no és així: els que ens movem som nosaltres! La Terra, com tots els planetes, a més d orbitar al voltant del Sol, gira sobre ella mateixa. Per això ens sembla que el Sol, la Lluna i les estrelles surten per l est i es ponen per l oest quan, en realitat, som nosaltres els que girem. Des de la Terra en moviment veiem passar, per davant dels nostres ulls, els estels i astres que ens envolten. Una cosa semblant passa quan anem amb tren i mirem el paisatge per la finestra: sembla que els arbres i les cases es moguin, quan en realitat estan quiets i és el tren el que s està movent! El nostre planeta fa una volta sobre ell mateix cada 24 hores. L eix de rotació de la Terra, però, no és perpendicular a la direcció en què gira al voltant del Sol, sinó que està inclinat 23 graus respecte a la perpendicular del pla orbital, com pots veure en el dibuix. Sabies que Si l eix de rotació de la Terra no estigués inclinat, no hi hauria estacions. La primavera, l estiu, la tardor... són deguts al fet que, durant una part de l any, els raigs solars arriben més perpendicularment a un hemisferi que a l altre. En el dibuix, a l hemisferi nord és estiu i al sud és hivern. 1 La Terra, el planeta on vivim F I T X A D I D À C T I C A 2

3 El nostre sistema solar està format per nou planetes, alguns dels quals tenen satèl lits o llunes. Aquests planetes, inclosa la Terra, giren al voltant del Sol en òrbites el líptiques: això vol dir que el Sol no és al centre de l òrbita sinó a un dels focus de l el lipse, i que de vegades el planeta es troba més a prop del Sol i d altres vegades més lluny. El moviment dels planetes al voltant del Sol s anomena translació, i la durada de cada òrbita és la durada de l any en aquell planeta. Tots els planetes, a més de girar al voltant del Sol, giren sobre ells mateixos. Aquest moviment s anomena rotació, i la seva durada correspon a la d un dia en aquell planeta. 2 La Terra, el planeta on vivim F I T X A D I D À C T I C A 2

4 Totes les òrbites d aquests planetes estan contingudes aproximadament en un mateix pla, excepte la de Plutó, que està inclinada 17 graus respecte a les altres. Si aquest pla fos visible, des de la Terra el veuríem de costat. Els grecs van anomenar eclíptica aquesta franja del cel estrellat per on veien moure s el Sol i els planetes, perquè és on ocorren tots els eclipsis. Nota: Les distàncies entre els planetes i les grandàries dels mateixos no estan dibuixats a escala. El pla imaginari en el qual giren la majoria dels planetes s anomena pla de l eclíptica. Sabies que El nostre planeta, la Terra, gira al voltant del Sol a la velocitat de 30 km per segon! I que A causa de la seva òrbita molt excèntrica, PLUTÓ, de vegades, es troba més a prop del Sol que NEPTÚ? Això passa durant 20 de cadascun dels 249 anys que dura la seva òrbita. La darrera vegada fou el període , i no tornarà a passar fins al La Terra, el planeta on vivim F I T X A D I D À C T I C A 2

5 Fem un model a escala del sistema solar El dibuix de la pàgina anterior no està fet a escala: no es veuen clarament les distàncies relatives entre els diferents planetes ni les proporcions de grandària entre ells. Si vols, pots construir un model proporcionat del nostre sistema solar. Per fer-ho, utilitza les dades de la taula de més avall. -Primer hauràs de dibuixar els diferents planetes a escala. Divideix tots els diàmetres per o per , segons l espai de què disposis, i pren el resultat com a centímetres. Quan els tinguis tots dibuixats i pintats del color corresponent, pots retallar-los. -El següent pas serà situar-los en unes distàncies proporcionals del Sol. Com que el Sol és molt gran respecte al diàmetre dels planetes, dibuixa n només un tros, en un extrem de la paret o mural on representaràs el sistema solar. En acabat, fixa t en la distància al Sol de cadascun dels planetes i intenta situar-los proporcionalment. No podràs utilitzar la mateixa escala que abans, ja que necessitaries molt d espai per situar-los. Divideix totes les distàncies al Sol pel mateix nombre, el que creguis convenient segons el lloc de què disposis. MERCURI VENUS TERRA MART JÚPITER SATURN URÀ NEPTÚ PLUTÓ Distància al Sol x km Diàmetre equatorial (km) 57,9 108,2 149,6 227,94 778, , , , , N. de satèl lits Durada de l'any 87,97 224,7 365,22 686,98 11,86 29,46 84,01 164,78 247,67 dies t. dies t. dies t. dies t. anys t. anys t. anys t. anys t. anys t. Durada del dia 58,6 243,0 23,93 24,62 9,8 10,2 17,9 19,1 6,39 dies t. dies t. hores hores hores hores hores hores dies t. dies t. = dies terrestres, 24 hores. anys t. = anys terrestres, 365 dies. Quants anys tindries si visquessis a Júpiter? -Fixa t en la durada dels anys als diferents planetes. Si un any és el que tarda cadascun d ells a recórrer tota l òrbita al voltant del Sol, pots calcular quants anys tindries si visquessis a Júpiter? I a Mercuri, Venus o Mart? -Si un dia és el que tarda un planeta a fer una volta sobre si mateix, amb les dades de la taula, com podríem calcular quants dies de Mercuri té un any de Mercuri? I a Saturn? 4 La Terra, el planeta on vivim F I T X A D I D À C T I C A 2