BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans"

Hugo Rico Valdéz
hace 6 años
Vistas:

1 BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa Aparells, sistemes i òrgans

2 funcions vitals dels éssers vius Tots els aparells i sistemes que formen un organisme fan una determinada funció. Aquestes funcions poden agrupar-se en quatre grans tipus: Funcions de relació: el nostre organisme disposa dels elements necessaris per interaccionar amb el que ens envolta. La capacitat de moure ns, de percebre el nostre entorn i de regular el nostre funcionament d acord amb l entorn són funcions de relació. Funció de nutrició: a través de la funció de nutrició obtenim els recursos que necessitem per mantenir el nostre funcionament. Funció de reproducció: inclou els òrgans necessaris per tal de produir descendència i mantenir l espècie. Funció de defensa: són totes aquelles respostes que l organisme ha de ser capaç de des encadenar davant amenaces externes. De vegades es considera una funció de relació més. sistemes, aparells i ÒRGANS Totes les funcions vitals d un organisme es realitzen gràcies a l organització interna de diferents elements que es relacionen i coordinen entre si. Per exemple, els pulmons no podrien treballar per si sols, necessiten uns òrgans «companys» que els ajudin a realitzar la respiració. Al conjunt de tots els elements que realitzen una funció determinada els anomenem bé aparells o bé sistemes. Els aparells o sistemes s encarreguen de realitzar funcions complexes on cada òrgan té un paper determinat. En són exemples el sistema respiratori i l aparell digestiu. Perquè tot funcioni, els òrgans acostumen a treballar associats i coordinats. Sistemes Són un conjunt d òrgans especialitzats a dur a terme una funció determinada, i estan constituïts fonamentalment per un sol tipus de teixit. En són exemples el sistema nerviós, el sistema circulatori i el sistema muscular. Aparells Són conjunts d òrgans coordinats per realitzar una mateixa funció. Un exemple és l aparell digestiu. Òrgans Estan compostos per diferents teixits que formen unitats estructurals i funcionals. Un exemple és el cor, que està format pel teixit muscular cardíac, el teixit nerviós i el teixit conjuntiu. APARELLS, SISTEMES I ÒRGANS 1

3 teixits Cèl lules Organització cel lular La cèl lula és la unitat bàsica d estructura i funcionament dels éssers vius. Les cèl lules tenen capacitat per nodrir-se, fabricar els seus propis components, reproduir-se i eliminar les substàncies de rebuig. També es poden relacionar amb d altres i amb el medi que les envolta. En definitiva, és un ésser viu en miniatura perquè realitza totes les funcions d un ésser viu: nutrició, relació i reproducció. Una cèl lula pot ser un bacteri que viu lliurament o pot estar amb altres cèl lules iguals que ella formant un teixit com en el cas d alguns organismes pluricel lulars, per exemple els humans. En organismes complexos com nosaltres, les cèl lules no es troben aïllades, sinó que s associen per formar teixits. Els teixits estan formats per cèl lules semblants juntament amb una substància intercel lular i estan especialitzats a realitzar una funció. Hi ha quatre famílies bàsiques de teixits: Teixit epitelial És el teixit que recobreix tant l exterior (la pell), com l interior (tubs i cavitats) de l organisme. Té funcions de protecció (com la pell), filtració (epiteli renal) o absorció (epiteli de l intestí). Teixit muscular Produeix moviment. Pot ser teixit muscular llis, estriat, esquelètic i també cardíac. Teixit conjuntiu És el teixit format majoritàriament per cèl lules disperses i els productes que elles fan (matriu). En són exemple: el teixit ossi, el cartilaginós, el conjuntiu lax (capes mitjanes de la pell, teixit adipós, etc.) i el conjuntiu dens (capes inferiors de la pell, tendons i lligaments). Un tipus especial de teixit conjuntiu és la sang, formada pel líquid (plasma) i les cèl lules sanguínies. Teixit nerviós Compost per les neurones (transmissores de l impuls nerviós) i les cèl lules glials (cèl lules de suport a les neurones). APARELLS, SISTEMES I ÒRGANS 2

4 Tipus Teixit Funció Localització / exemple Epitelial Revestiment Protecció Pell Absorció Filtració Epiteli intestinal Epiteli renal Glandular Secreció Glàndules sudorípares Conjuntiu Lax Protecció Capes subcutànies de la pell Adipós (de tipus lax) Reserva energètica Dens Donar resistència Lligaments i tendons. Capa inferior de la pell Cartilaginós Ossi Sanguini Resistència amb plasticitat Resistència i estructura rígides Transport i distribució Esquelet de l embrió, orelles, nas i discos intervertebrals de l adult Esquelet de l adult Es reparteix per tot el cos a través de vasos sanguinis. Muscular Llis Contracció lenta Parets de: estómac, intestí, úter, vies urinàries Estriat Contracció ràpida Musculatura del cos Cardíac Contracció automàtica, rítmica i sense fatiga Nerviós Nerviós Transmissió d impulsos, funcions cerebrals superiors Només al cor Cervell, medul la espinal, nervis Taula 1. Resum de la funció i la localització dels diferents teixits humans APARELLS, SISTEMES I ÒRGANS 3

Documentos relacionados

Escherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome.

Escherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome. 2.2 Teixits Els organismes més simples que existeixen són aquells que estan formats per una única cèl lula. Aquest tipus d organismes s anomenen unicel lulars. Aquesta cèl lula és capaç de fer totes les