UPD Creació / Destrucció d empreses a la demarcació de Girona I trimestre Àrea de Desenvolupament Local i Promoció de la Ciutat

Transcripción

1 + +UPD 2008 UPD 2008 UPD 2010 / d empreses a la demarcació de Girona I trimestre 2010 Àrea de Desenvolupament Local i Promoció de la Ciutat Servei Municipal d Ocupació Unitat de Promoció i Desenvolupament 1

2 Elaboració: UNITAT DE PROMOCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES COMARQUES GIRONINES Girona, maig

3 Índex Introducció Metodologia Marc teòric i legal Demarcació de Girona i Catalunya Comarques Gironines i dissolució d empreses Activitats econòmiques Anàlisi comarcal detallat L Alt Empordà El Baix Empordà La Cerdanya La Garrotxa El Gironès El Pla de l Estany El Ripollès La Selva Conclusions Annex

4 Introducció L objectiu d aquest informe és conèixer la dinàmica de creació i destrucció d empreses a Girona durant el primer trimestre del Així, en primer lloc s analitzen els processos de creació, ampliació de capital i cessaments d empreses a nivell de la demarcació de Girona, realitzant-ne una comparativa amb la tendència detectada a nivell català i considerant l evolució anual i trimestral. Posteriorment, es posa l accent en l àmbit comarcal, identificant les tendències dels diferents territoris i incloent també les variables d activitats econòmiques i de distribució municipal. 1

5 1. Metodologia Per analitzar la creació i destrucció d empreses, l informe es basa tant en les dades obtingudes directament del Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME) com en les que proporciona l Institut Nacional d Estadística (INE). Així, per una banda, l INE proporciona informació a nivell de la demarcació de Girona i de Catalunya, mentre que, per elaborar la informació a nivell comarcal i municipal, s han obtingut les dades mitjançant el buidatge directe del BORME. El Registre Mercantil és la institució administrativa encarregada de la publicació oficial de les situacions jurídiques i altres informacions rellevants de les empreses inscrites en l esmentat registre. A l Estat Espanyol existeix un Registre Mercantil a cada província i un Registre Mercantil Central, depenents tots ells del Ministeri de Justícia. El Butlletí Oficial del Registre Mercantil (que es publica diàriament exceptuant caps de setmana i els dies festius a Madrid) és l òrgan de difusió oficial dels Registres Mercantils espanyols. El punt de partida de l informe és considerar, a l àmbit comarcal, totes aquelles societats mercantils publicades al BORME, que s han constituït o que han cessat les seves activitats durant el període indicat. Per poder fer una comparativa a un nivell territorial més ampli, i, donada la dificultat d obtenir, amb els mateixos criteris, les dades de creació i destrucció d empreses del registre de societats mercantils a nivell de Catalunya, s ha optat per utilitzar les dades publicades per l INE com a font d informació. Existeix però una divergència en la metodologia utilitzada per les dues fonts., doncs l INE considera les societats segons la data d inscripció al BORME, mentre que el present informe es basa en la data d inici/cessament d activitat. Entre ambdues dates pot existir un lapse temporal d uns dies o en ocasions mesos, el que fa que determinades empreses puguin quedar dins o fora del trimestre considerat en funció del criteri emprat. La diferent naturalesa de les dades utilitzades planteja un problema, que dificulta la comparabilitat directa entre les dades obtingudes de les diferents fonts, encara que no altera la tendència resultant observada. Per aquesta raó, les dades obtingudes de l INE, s han usat per comparar la demarcació de Girona amb Catalunya, mentre que les dades obtingudes directament del BORME han servit per comparar les comarques gironines en el context de la demarcació de Girona. Pel que fa a les activitats econòmiques extretes de l objecte social de les societats mercantils registrades al BORME, són tractades segons les seccions descrites en la Classificació Catalana d Activitats Econòmiques 2009 (CCAE-2009). Aquesta anàlisi recull la totalitat d activitats a les que es dedica cada empresa, en cas que aquesta tingui més d una activitat descrita al seu objecte social. 2

6 2. Marc teòric i legal L Enciclopèdia Catalana defineix societat mercantil com agrupació o associació pactada de persones físiques o jurídiques per tal de portar a terme una activitat econòmica o mercantil determinada. Segons l'objectiu concret que pretengui, prendrà una forma específica, regulada en tot cas per la legislació vigent. La legislació espanyola preveu diverses formes per a les societats mercantils. Aquest informe se centra en les dues formes més comunes: la societat limitada (d ara en endavant SL) i la societat anònima (d ara en endavant SA). Tant la SL com la SA són societats de capital en les que la responsabilitat dels accionistes i socis està generalment limitada a la xifra aportada per cadascun d ells. Tot i així, la legislació estableix unes diferències entre elles. Seguidament es destaquen les més importants en relació a aquest estudi: El capital social mínim que s exigeix per a una SL, segons la Llei de Societats Limitades (Llei 2/1995), és de 3.005,06 euros. El capital ha de quedar totalment desemborsat en el mateix acte de la constitució. Tècnicament, el capital d una SL està dividit en participacions, la transmissió de les quals resulta ser força restrictiva: es requereix permís, excepte en el cas d hereus, cònjuge, ascendents, i no requereix escriptura. El capital social mínim que la Llei de Societats Anònimes (Llei 19/1989) exigeix per a una SA és de euros. El capital ha d estar totalment subscrit i almenys el 25% del valor nominal de les accions ha d estar desemborsat, (el 75% restant s ha de desemborsar, com a màxim, abans de 5 anys). Les SA són més fàcilment transferibles: compten amb lliure transmissió d accions (es poden fixar restriccions als estatuts) i contràriament a les SL, la transmissió d accions de la SA requereix escriptura. El capital d una SA està dividit en accions, és a dir, una SA està formada per accionistes amb títols negociables (accions). La diferència principal entre les accions i les participacions és que, mentre que les accions són títols negociables, les participacions són una divisió del capital social que en cap cas tenen el caràcter de valor ni poden ser representades per títols. 3

7 3. Demarcació de Girona i Catalunya Durant el primer trimestre del 2010 s han creat, segons dades publicades a l INE, 429 societats mercantils a la demarcació de Girona. Aquesta xifra suposa un augment anual del 4,9% respecte a les empreses creades el mateix període de l any anterior, a la vegada que un fort augment trimestral (43,5%). El capital mitjà subscrit per aquestes empreses ha augmentat en un 112,2% respecte l any 2009, a la vegada que registra una disminució del -67,2% si es compara amb el trimestre anterior. El nombre de societats de la demarcació que han ampliat capital ha estat de 267, augmentant en un 64,8% intertrimestral, i en un 12,2% en comparació a l any anterior. Quant al capital mitjà subscrit per aquestes societats, s observa un fort augment trimestral del 24,9% i un decreixement anual del -36,0%. En aquest mateix període, a la demarcació de Girona, s han dissolt 144 societats mercantils, un 26,2% menys que el trimestre anterior. A la vegada, aquesta xifra indica una disminució del -19,1% respecte a les dissolucions del mateix període de l any anterior. De les 144 empreses dissoltes, un 86,8% ho ha fet de manera voluntària, un 6,3%, per fusió i el 6,9% restant, per altres causes. Taula 1. Demarcació de Girona: societats mercantils creades, amb ampliació de capital i dissoltes. I trimestre SOCIETATS Societats mercantils creades Var. Trimestral Var. Anual Abs % Abs % Nombre ,5 20 4,9 Capital subscrit (milers d'euros) , ,6 Capital mitjà subscrit (euros) , ,2 Societats mercantils que amplien capital Nombre , ,2 Capital subscrit (milers d'euros) , ,2 Capital mitjà subscrit (euros) , ,0 Societats mercantils dissoltes Nombre , ,1 -Voluntàries , ,4 -Fusió , ,6 -Altres , ,0 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l INE. Quan es comparen les dades de la demarcació de Girona amb les registrades a Catalunya, s aprecia que també hi ha un augment respecte el trimestre anterior del nombre de societats constituïdes. Per contra, des d una perspectiva anual, s observa que a nivell català el nombre d empreses constituïdes ha disminuït un 4 9%. 4

8 Seguint la mateixa tendència que la demarcació de Girona, a Catalunya també augmenten, tant trimestralment com anualment, el nombre de societats que amplien capital. En el cas català s hi observa un augment en el capital subscrit d aquestes empreses, també tant a nivell trimestral com anual. A diferència al que passa a les comarques gironines, s observa un augment en el nombre de cessacions, tant en comparació al trimestre anterior, com al mateix període del Taula 2. Catalunya: societats mercantils creades, amb ampliació de capital i dissoltes. I trimestre SOCIETATS Societats mercantils creades Var. Trimestral Var. Anual Abs % Abs % Nombre , ,9 Capital subscrit (milers d'euros) , ,7 Capital mitjà subscrit (euros) , ,5 Societats mercantils que amplien capital Nombre ,7 53 2,0 Capital subscrit (milers d'euros) , ,7 Capital mitjà subscrit (euros) , ,5 Societats mercantils dissoltes Nombre , ,8 -Voluntàries ,8 11 2,0 -Fusió , ,4 -Altres , ,7 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l INE. Segons la tipologia de les 429 empreses creades a la demarcació de Girona durant aquest primer trimestre del 2010, s observa que totes les societats menys dos són societats limitades (SL). Pel que fa a les societats anònimes (SA), si es comparen aquestes dades amb el trimestre anterior, s observa un augment del 100% intertrimestal, al passar d una societat anònima el quart trimestre del 2009, a dos l actual trimestre. En termes anuals no s observa variació entre aquest tipus de societats, donat que en el mateix període de l any anterior, també varen ser dues les societats anònimes creades. Pel que fa al capital subscrit, es registra un augment tant en termes anuals com trimestrals, donada la creació d una empresa amb un capital de milers d euros. Pel que fa a les SL, la variació anual és positiva (4,9%) a la vegada que la comparativa respecte el trimestre anterior també presenta un augment del 43,3% en el nombre de societats limitades creades. D altra banda, el capital mitjà subscrit de les societats limitades ha disminuït en un -71,7% trimestral i ha augmentat en un 85,3% anual. 5

9 De les 267 societats mercantils que han ampliat capital, 246 són SL (92,1%). Pel que fa al capital mitjà subscrit, aquest és superior en les societats anònimes ( ) que en les societats limitades ( ). Pel que fa al ritme d ampliació de capital, tant les SA com les SL han registrat un augment intertrimestral. En termes anuals, però, hi ha un descens del -4,5% en el nombre de SA que amplien capital, mentre que les SL augmenten un 13,9%. Taula 3. Demarcació de Girona: societats mercantils creades per tipus de societats. I trimestre SOCIETATS Societats mercantils creades SOCIETATS ANÒNIMES Var. Trimestral Var. Anual Abs % Abs % Nombre ,0 0 0,0 Capital subscrit (milers d'euros) , ,3 Capital mitjà subscrit (euros) , ,3 SOCIETATS LIMITADES Nombre ,3 20 4,9 Capital subscrit (milers d'euros) , ,4 Capital mitjà subscrit (euros) , ,3 Societats mercantils que amplien capital SOCIETATS ANÒNIMES Nombre ,0-1 -4,5 Capital subscrit (milers d'euros) , ,7 Capital mitjà subscrit (euros) , ,7 SOCIETATS LIMITADES Nombre , ,9 Capital subscrit (milers d'euros) , ,2 Capital mitjà subscrit (euros) , ,8 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l INE. A Catalunya (on les noves societats es reparteixen en un 99,0% de noves SL i un 1,0% de noves SA), la situació és molt similar a la descrita per la demarcació de Girona; la proporció de societats limitades és molt superior a la de societats anònimes. El mateix succeeix per les ampliacions de capital. Seguint la tendència de les comarques gironines, a Catalunya també ha augmentat trimestralment la creació de societats mercantils anònimes, a la vegada que el creixement interanual és 0. És a dir, també varen ser 39 les SA creades en el primer trimestre del En el cas de les SL, en canvi, es registra un descens anual (-5,0%) però un increment trimestral (10,0%). La mitjana catalana de capital subscrit per les societats anònimes que amplien capital ( ) és, com la mitjana gironina, superior a la de les societats limitades ( ). A diferència de la demarcació de Girona, el capital mitjà 6

10 subscrit de les societats anònimes que amplien capital ha augmentat en un 160,4% trimestral i en un 14,7% anual. D altra banda, les societats limitades experimenten un descens intertrimestral del -14,7% i un augment anual del 4,7%. Taula 4. Catalunya: societats mercantils creades per tipus de societats. I trimestre SOCIETATS Societats mercantils creades SOCIETATS ANÒNIMES Var. Trimestral Var. Anual Abs % Abs % Nombre ,0 0 0,0 Capital subscrit (milers d'euros) , ,7 Capital mitjà subscrit (euros) , ,7 SOCIETATS LIMITADES Nombre , ,0 Capital subscrit (milers d'euros) , ,6 Capital mitjà subscrit (euros) , ,2 Societats mercantils que amplien capital SOCIETATS ANÒNIMES Nombre ,0 13 4,7 Capital subscrit (milers d'euros) , ,1 Capital mitjà subscrit (euros) , ,7 SOCIETATS LIMITADES Nombre ,4 39 1,6 Capital subscrit (milers d'euros) , ,4 Capital mitjà subscrit (euros) , ,7 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l INE. 7

11 4. Comarques Gironines 4.1. i dissolució d empreses Un cop analitzada la dinàmica de creació i destrucció d empreses a la demarcació de Girona en comparació a Catalunya, s analitzen les comarques gironines, segons les dades publicades al BORME 1. Durant el primer trimestre del 2010 s han creat un total de 337 societats mercantils. Al Gironès ho han fet 100 noves empreses i a l Alt Empordà, 94. Aquestes dues comarques representen més de la meitat de la creació d empreses de les comarques gironines (57,4%). D altra banda, les comarques que han registrat una menor creació empresarial han estat el Pla de l Estany, amb 6 noves empreses que representen un 1,8% del total i el Ripollès, amb 10 empreses creades i un 3,0% de la creació empresarial de la demarcació. De totes les empreses creades a les comarques gironines un 97,0% són societats limitades, sense haver-hi cap societat anònima. i dissolució d'empreses. I trimestre 2010 La Selva Ripollès Pla de l Estany Gironès Garrotxa La Cerdanya Baix Empordà Alt Empordà Neta Font:Elaboració pròpia a partir de les dades del BORME 1 Cal recordar que, a diferència de les dades analitzades fins ara, extretes del INE, les que es tractaran a partir d ara són referides a la data d inici d activitat de l empresa registrada. Per la seva banda, l INE considera les societats creades segons la seva data d inscripció al BORME, amb independència de la data d inici d activitat. Per aquest motiu, hi ha un petit decalatge entre les dues fonts que, malgrat tot, no n altera els resultats. 8

12 En el mateix període, a la demarcació, s han dissolt 145 societats mercantils, el 90,3% de les quals són SL. Per comarques, el Gironès (48), l Alt Empordà (26) i el Baix Empordà (25) són les comarques amb més dissolució d empreses. Aquestes tres comarques concentren el 68,3% dels cessaments d empreses a les comarques gironines. La creació neta total de les comarques gironines (creació-destrucció d empreses) és de 193. L Alt Empordà torna a ser la comarca amb una major creació neta, 68 empreses, seguida del Gironès (52), el Baix Empordà (26) i la Selva (24). Les comarques d interior (la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya i el Pla de l Estany) són les que tenen una creació neta més baixa. És val a dir, que a diferència del trimestre anterior, cap comarca presenta una variació negativa en la creació neta de societats mercantils. El balanç mitjà de creació/destrucció de les comarques gironines per les SL és de 2,5, és a dir, per cada 2,5 societats limitades creades a la demarcació, se n dissol una. Només tres comarques se situen per sobre de la mitjana de la demarcació: L Alt Empordà (4,1), el Ripollès (3,3) i La Garrotxa (2,6); mentre que les comarques del Gironès (2,3), de la Selva (2,2), La Cerdanya i el Baix Empordà (2,0) i a més distància el Pla de l Estany (1,0) es situen per sota d aquesta. Taula 5. Balanç de destrucció/creació a les comarques gironines. I trimestre Comarca neta Balanç % (creació/destrucció) SA SL Altres SA SL Altres SA SL Altres SA SL Altres Alt Empordà ,1 - Baix Empordà ,0 - Cerdanya, La ,0 - Garrotxa, La ,6 0,5 Gironès ,3 1,5 Pla de l'estany ,0 1 Ripollès ,3 - Selva, La ,2 2 Com. Gironines ,5 1,3 En relació al trimestre anterior, les variacions en la creació d empreses difereixen força en les diferents comarques estudiades. Cal destacar el Pla de l Estany i la Selva, amb variacions negatives del -45,5%, i el -16,4% respectivament, mentre que la resta de comarques han registrat augments en la creació empresarial en comparació al trimestre anterior. D entre aquests increments, destaquen en termes relatius la Garrotxa (90,0%) i el Ripollès 9

13 (233,3%), tot i que en termes absoluts responen a una variació de 3 i 7 empreses respectivament. Pel que fa a la variació trimestral en la dissolució d empreses, aquesta ha estat negativa en cinc comarques (Alt i Baix Empordà, el Gironès, el Ripollès i La Selva), indicant per tant que s han dissolt menys empreses que el trimestre anterior. Per contra, a la Cerdanya, a la Garrotxa i al Pla de l Estany s han registrat més cessaments que en el trimestre anterior. Des d una perspectiva anual, també s observen diferències en les variacions en funció de les comarques. Per una banda, hi ha hagut una creació empresarial menor durant el primer trimestre del 2010 en les comarques de l Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l Estany i La Selva. Per l altra, han registrat variacions positives La Cerdanya, La Garrotxa, el Gironès i el Ripollès, aquesta última amb el doble de creacions que el mateix període de l any anterior. Quant a la destrucció empresarial, s observen variacions negatives respecte el 2009 en el grup de comarques més dinàmiques en creació d activitat econòmica (Alt Empordà, Baix Empordà, el Gironès i La Selva). En la resta de comarques s han dissolt més empreses durant aquest primer trimestre que en el mateix període de l any anterior. Taula 6. Variació trimestral i anual de les societats mercantils. I trimestre Comarca I T 2010 Var. Trimestral Var. Anual Var. Trimestral Var. Anual Abs. % Abs. % I T 2010 Abs. % Abs. % Alt Empordà , , ,1-20,0-43,5 Baix Empordà , , ,8-6,0-13,0 Cerdanya, La ,5 1 10, ,0 1,0 2,2 Garrotxa, La ,0 6 46, ,0 5,0 10,9 Gironès , , ,8-10,0-21,7 Pla de l'estany , , ,0 - - Ripollès , , ,0 1,0 2,2 Selva, La , , ,0-9,0-19,6 Total , , ,0-38,0-82,6 Pel que fa als motius de cessament, de les 131 SL dissoltes a les comarques Gironines, el 87,0% ho han fet de manera voluntària, el 5,3% ho han fet per fusió i deu per altres motius. Per les SA, el 66,7% correspon a cessaments voluntaris, mentre que el 33,3% restant s ha dissolt per fusió. 10

14 Taula 7. Motius de dissolució de les societats mercantils. I trimestre Comarca Societats anònimes Societats limitades Altres societats Voluntària Fusió Altres Voluntària Fusió Altres Voluntària Fusió Altres Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya, La Garrotxa, La Gironès Pla de l'estany Ripollès Selva, La Total Respecte al capital subscrit en la constitució de les societats a Girona, la xifra total per a les SL és de , amb una mitjana per empresa de L Alt Empordà és la comarca on les SL han subscrit un volum més alt de capital (94 SL i un capital subscrit de ), seguida del Gironès, on 97 societats han subscrit un capital de , i de la Cerdanya (10 empreses i un capital de ). L elevat capital subscrit d aquesta última comarca es deu a una empresa que compta amb un capital molt superior al de la majoria de societats. Entre les comarques amb menys capital subscrit per SL cal assenyalar el Pla de l Estany ( ), i el Ripollès, amb un capital subscrit de per 10 SL. Les SL constituïdes a la Cerdanya tenen el capital mitjà més elevat de les comarques gironines ( ), seguides per les de l Alt Empordà i la Selva. La Garrotxa és la comarca amb el menor capital mitjà subscrit ( ). Taula 8. Capital subscrit per tipus de societat. I trimestre Comarca Societats anònimes Societats limitades Altres tipus de societats Nombre K subscrit K mitjà Nombre K subscrit K mitjà Nombre K subscrit K mitjà Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya, La Garrotxa, La Gironès Pla de l'estany Ripollès Selva, La Total

15 4.2. Activitats econòmiques A continuació es detalla l anàlisi de creació i destrucció de societats mercantils per sectors econòmics, en base a l objecte social publicat al BORME, referent a aquelles empreses que s han constituït o dissolt durant el primer trimestre de Taula 9. Activitats econòmiques comarcals de nova creació per sectors econòmics. I trimestre 2010 Comarca Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Abs % Abs % Abs % Abs % Abs % Alt Empordà 3 0,5 8 1,2 23 3, , ,2 Baix Empordà 1 0,2 8 1,2 22 3, , ,5 La Cerdanya ,3 3 0,5 15 2,3 20 3,0 La Garrotxa 3 0,5 2 0,3 2 0,3 32 4,8 39 5,9 Gironès 1 0,2 15 2,3 23 3, , ,4 Pla de l Estany 0 0, ,2 7 1,1 8 1,2 Ripollès 0 0,0 5 0,8 1 0,2 13 2,0 19 2,9 La Selva 0 0,0 5 0,8 18 2, , ,9 Com. Gironines 8 1,2 45 6, , , ,0 De les 663 activitats econòmiques creades durant aquest primer trimestre de 2010 a les comarques gironines, un 1,2% pertany al sector de l agricultura, un 6,8% a la indústria, un 14,0% a la construcció i el 78,0% restant, al sector serveis. Aquestes activitats econòmiques de nova creació es distribueixen de diferent manera a cada comarca, segons el major o menor pes que hi tenen els diferents sectors econòmics. Així, en aquest trimestre, les noves activitats econòmiques del sector de l agricultura es concentren sobretot a les comarques de l Alt Empordà (3 activitats) i a la Garrotxa (3 activitats). Les noves activitats del sector de la indústria es presenten, molt repartides a totes les comarques gironines, excepte al Pla de l Estany. Aquestes noves activitats del sector de la indústria només al Gironès suposen el 2,3% del total de les noves activitats de les comarques gironines. Pel que fa al sector de la construcció, és a l Alt Empordà i al Gironès on s han registrat més noves activitats (3,5%), seguit del Baix Empordà, amb un 3,3% del total de la demarcació. 2 Aquesta anàlisi recull la totalitat de les activitats a la que es dedica cada empresa, en cas que aquesta tingui més d una activitat descrita dins l objecte social. Les activitats estan descrites segons la classificació CCAE Com a conseqüència de considerar les empreses segons totes les activitats descrites dins els seus objectes socials, s obté un nombre d activitats econòmiques major que el nombre d empreses reals. És a dir, en cas que una empresa tingui més d una activitat descrita, es comptarà per a l anàlisi el nombre d activitats. D ara en endavant, es parlarà de subsectors econòmics enlloc d empreses. 12

16 Finalment, la creació de noves activitats econòmiques del sector majoritari (78,0%) al territori, els serveis, està present a totes les comarques, tot i que, tenen un major pes en aquell grup de comarques amb més volum d activitats econòmiques: l Alt i el Baix Empordà sobretot, i a més distància, el Gironès i la Selva. Com ja va essent habitual, es poden diferenciar dos grans grups de comarques a la demarcació de Girona, segons el pes de les seves activitats econòmiques sobre la totalitat del territori. El primer grup és el format pel Baix Empordà, el Gironès, l Alt Empordà, i la Selva. Aquestes comarques representen el 87,0% de les noves activitats econòmiques registrades a les comarques gironines. El segon grup està composat per la resta de comarques: el Pla de l Estany, la Garrotxa, La Cerdanya i el Ripollès. El Gironès és la comarca amb més pes pel que fa a les activitats econòmiques comarcals creades durant el primer trimestre de 2010, seguida de l Alt Empordà. Aquestes dues comarques representen més de la meitat (57,6%) de les activitats econòmiques creades a la demarcació. La comarca del Gironès concentra aquestes noves activitats econòmiques en 4 subsectors ben específics: especialment al comerç a l engròs i al detall (10,0%), i en menor mesura, a les activitats professionals, científiques i tècniques (3,6%), en la construcció (3,5%) i en les activitats immobiliàries (3,2%). Aquests subsectors econòmics, exceptuant les activitats immobiliàries, hi assoleixen els percentatges més elevats de la demarcació. La resta d activitats econòmiques resten distribuïdes, amb menor pes, en els altres subsectors. Seguidament, l Alt Empordà, amb un pes del 28,2% sobre el total, aglutina també les seves noves activitats econòmiques en els subsectors del comerç a l engròs i al detall, les activitats immobiliàries, la construcció i l hostaleria. L hostaleria hi assoleix el seu pes màxim en aquesta comarca (3,5%). La Selva segueix la mateixa tendència que l Alt Empordà, en concentrar gran part de les seves activitats en els sectors de la construcció, en les activitats immobiliàries, en el comerç a l engròs i al detall, i en l hostaleria. La comarca de la Selva aglutina el 13,9% de les noves activitats econòmiques. Finalment, les activitats que tenen més pes al Baix Empordà coincideixen amb les ja citades per la resta de comarques, destacant la importància que hi té el comerç a l engròs i al detall (3,8%). El segon grup és el format per les comarques que, en comparació, han registrat un menor percentatge d activitats econòmiques de nova creació, representant només un 13,0% del total de la demarcació de Girona. Són les comarques del Pla de l Estany, la Garrotxa, La Cerdanya i el Ripollès. 13

17 A La Cerdanya, les noves activitats econòmiques es troben força distribuïdes en diferents subsectors, destacant les activitats immobiliàries com a principal activitat econòmica, seguides a escassa distància pel comerç a l engròs i al detall, per la construcció i per la informació i comunicacions. En el cas de la Garrotxa s han creat 39 noves activitats econòmiques, repartides entre 14 subsectors. D entre aquests destaca el comerç a l engròs i al detall (1,8%), les activitats immobiliàries (0,9%), les activitats professionals, científiques i tècniques (0,6%) i l agricultura i ramaderia (0,5%). Al Ripollès, les 19 noves activitats econòmiques es concentren sobretot, al voltant del comerç a l engròs i al detall, les indústries manufactureres. Finalment, el Pla de l Estany presenta 8 noves activitats econòmiques repartides en 6 subsectors econòmics: els comuns al territori més les sanitàries i de serveis socials i les d altres serveis. Taula 10. Pes de les activitats econòmiques comarcals de nova creació respecte la demarcació de Girona. I trimestre Alt Baix La La Pla de Gironès Empordà Empordà Cerdanya Garrotxa l Estany Ripollès La Selva Total Abs % Abs % Abs % Abs % Abs % Abs % Abs % Abs % Abs % A 3 0,5 1 0, ,5 1 0, ,2 B C 8 1,2 8 1,2 2 0,3 2 0,3 12 1, ,8 4 0,6 41 6,2 D , ,2 3 0,5 E , ,2 F 23 3,5 22 3,3 3 0,5 2 0,3 23 3,5 1 0,2 1 0,2 18 2, ,0 G 53 8,0 25 3,8 3 0,5 12 1, ,0 2 0,3 6 0,9 15 2, ,5 H 4 0,6 2 0, ,2 4 0, ,7 I 23 3,5 7 1, ,2 8 1, ,2 13 2,0 53 8,0 J 5 0, ,5 2 0,3 9 1, ,3 2 0,3 23 3,5 K 5 0,8 1 0, , ,2 8 1,2 L 28 4,2 23 3,5 4 0,6 6 0,9 21 3,2 1 0,2 1 0,2 17 2, ,2 M 18 2,7 11 1,7 2 0,3 4 0,6 24 3,6 1 0,2 1 0,2 6 0, ,1 N 10 1,5 1 0,2 2 0,3 2 0,3 13 2, ,2 36 5,4 O 1 0, ,2 P 1 0, , ,8 Q 1 0, ,2 2 0,3 2 0, ,3 8 1,2 R 2 0,3 1 0, ,2 1 0,2 1 0,2 1 0,2 5 0,8 12 1,8 S 2 0,3 1 0,2 1 0,2 1 0,2 3 0, , ,4 T , ,2 U , ,5 20 3,0 39 5, ,4 8 1,2 19 2, , ,0 A- Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca; B- Indústries extractives; C- Indústries manufactureres; D- Subministrament d'energia elèctrica, gas i aire condicionat; E- Subministrament d'aigua; sanejament i gestió de residus; F- Construcció; G- Comerç a l'engròs i al detall. Rep. de vehicles; H- Transport i emmagatzematge; I- Hostaleria; J- Informació i comunicacions; K- Activitats financeres i d'assegurances; L- Activitats immobiliàries; M- Activitats professionals, científiques i tècniques; N- Activitats administratives i serveis auxiliars; O- Admin. Pública, Defensa i Seguretat social obligatòria; P- Educació; Q- Activitats sanitàries i de serveis socials; R- Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment; S- Altres serveis; T- Activitats de les llars; U- Organismes extraterritorials. 14

18 Pes de les activitats econòmiques comarcals de nova creació respecte la demarcació de Girona. I trim 2010 La Selva Ripollès Pla de l'estany Gironès Garrotxa Cerdanya Baix Empordà Alt Empordà 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca Indústries extractives Indústries manufactureres Subministrament d'energia elèctrica, gas i aire condicionat Subministrament d'aigua; sanejament i gestió de residus Construcció Comerç a l'engròs i al detall. Rep. de vehicles Transport i emmagatzematge Hostaleria Informació i comunicacions Activitats financeres i d'assegurances Activitats immobiliàries Activitats professionals, científiques i tècniques Activitats administratives i serveis auxiliars Educació Activitats sanitàries i de serveis socials Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment Altres serveis Activitats de les llars 15

19 Pel que fa a la dissolució d activitats econòmiques en el primer trimestre de 2010 a la demarcació de Girona, s assoleixen 222 cessacions. D aquestes, l 1,4% són del sector de l agricultura, el 8,6% pertanyen al sector de la indústria, el 23,4% a la construcció i el 66,7% restant, al sector serveis. Aquests últims sectors, els serveis i la construcció, conjuntament suposen el 90,1% dels cessaments de les activitats a les comarques gironines. En aquest primer trimestre, les comarques de l Alt Empordà, el Gironès i la Garrotxa concentren tots els cessaments d activitats econòmiques dedicades a l agricultura de la demarcació, amb una activitat dissolta cadascuna. Els cessaments d activitats econòmiques del sector de la indústria afecten sobretot a les comarques de l Alt Empordà, el Gironès i la Selva, suposant conjuntament el 6,9% de cessacions del total de la demarcació. Pel que fa al sector de la construcció, les dissolucions d activitats econòmiques d aquest sector s han donat especialment a aquelles comarques més dinàmiques econòmicament: l Alt Empordà, el Baix Empordà, la Selva, i en major mesura, al Gironès on s han dissolt 20 activitats de la construcció. Al sector serveis els cessaments es concentren també al Gironès, a l Alt i Baix Empordà i a la Selva. Les activitats dissoltes al sector serveis en aquestes 4 comarques suposen conjuntament el 57,7% del total d activitats dissoltes a la demarcació. Taula 11. Dissolució d activitats econòmiques comarcals per sectors econòmics. I trimestre 2010 Comarca Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Abs % Abs % Abs % Abs % Abs % Alt Empordà 1 0,5 3 1,4 8 3, , ,5 Baix Empordà ,5 11 5, , ,9 La Cerdanya ,5 1 0,5 6 2,7 8 3,6 La Garrotxa 1 0,5 2 0, ,6 11 5,0 Gironès 1 0,5 6 2,7 20 9, , ,0 Pla de l Estany ,5 5 2,3 6 2,7 Ripollès ,5 1 0,5 1 0,5 3 1,4 La Selva ,3 10 4, , ,0 Com. Gironines 3 1,4 19 8, , , ,0 16

20 Pes de les activitats econòmiques comarcals dissoltes respecte la demarcació de Girona. I trim La Selva Ripollès Pla de l'estany Gironès Garrotxa Cerdanya Baix Empordà Alt Empordà 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca Indústries manufactureres Subministrament d'energia elèctrica, gas i aire condicionat Subministrament d'aigua; sanejament i gestió de residus Construcció Comerç a l'engròs i al detall. Rep. de vehicles Transport i emmagatzematge Hostaleria Informació i comunicacions Activitats immobiliàries Activitats professionals, científiques i tècniques Activitats administratives i serveis auxiliars Educació Activitats sanitàries i de serveis socials Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment Altres serveis 17

21 En el que faria referència a la distribució dels 222 cessaments d activitats econòmiques al territori, es manté la mateixa divisió observada en l anàlisi de la creació d empreses en dos grups de comarques. Les comarques més dinàmiques en la creació de noves activitats econòmiques, com ja s ha apuntat en informes anteriors, són l Alt Empordà, el Gironès, el Baix Empordà i la Selva, a la vegada que també són les que presenten els valors més alts en el cessament d activitats econòmiques, amb un 87,4% del total a la demarcació de Girona. El Gironès és la comarca amb un major percentatge de dissolució d activitats econòmiques (32,0%). Aquest cessament d activitats afecta a tots els sectors econòmics (agricultura, indústria, construcció i serveis) i, especialment als subsectors de la construcció (9,0% del total provincial), de les activitats immobiliàries (6,8%) i el comerç a l engròs i al detall (5,4%). L Alt Empordà registra el segon percentatge més elevat de cessament d activitats econòmiques (18,5%). En aquesta comarca hi destaquen les dissolucions del subsector del comerç a l engròs i al detall (5,0%), i en menor mesura les activitats pròpies del subsector de la construcció (3,6%) i de les activitats immobiliàries (3,2%). A la comarca del Baix Empordà, amb 42 cessaments, hi destaca, sobretot, el pes de la construcció (5,0%) i el de les activitats immobiliàries (5,4%). El comerç a l engròs i al detall (2,7%) i l hostaleria (3,2%) aglutinen el cessament de 13 activitats econòmiques de la comarca. Finalment, la Selva amb el 18,0% de dissolució d activitats econòmiques sobre el total de les comarques gironines, és la quarta comarca en cessament d activitats econòmiques. La cessació d activitats ha afectat la majoria de sectors exceptuant l agricultura i ramaderia. Les dissolucions es concentren sobretot en la construcció (4,5%), en les activitats immobiliàries (4,5%) i en el comerç a l engròs i al detall (4,5%). L altre grup està format per la resta de comarques: la Garrotxa, el Pla de l Estany, el Ripollès i la Cerdanya. Aquestes quatre comarques es reparteixen el 12,6% restant de la dissolució d activitats econòmiques a les comarques gironines. El Ripollès és la comarca que ha experimentat menys cessacions d activitats econòmiques; només ha patit tres dissolucions repartides entre el subsector de les indústries manufactureres, la construcció i l hostaleria. Seguidament, la comarca del Pla de l Estany ha experimentat 6 cessaments d activitats econòmiques que han afectat als subsectors de la construcció (1), del comerç a l engròs i al detall (2), de l hostaleria (1), de les activitats immobiliàries (1) i a les activitats professionals, científics i tècniques (1). La comarca de la Cerdanya, per la seva banda, registra el 3,6% de les dissolucions d activitats econòmiques de la demarcació, que es concentren en el comerç a l engròs i al detall (5). També ha cessat una activitat de les indústries manufactureres, una de la construcció i una de les activitats immobiliàries. 18

22 Finalment, a la Garrotxa es dissolen 11 activitats econòmiques: 1 de l agricultura, 2 del subsector de les indústries manufactureres, 3 del comerç a l engròs, 1 de transport i emmagatzematge i una darrera del subsector de les activitats immobiliàries. Taula 12. Pes de les activitats econòmiques comarcals dissoltes respecte la demarcació de Girona. I trimestre Alt Baix La La Pla de Gironès Empordà Empordà Cerdanya Garrotxa l Estany Ripollès La Selva Total Abs % Abs % Abs % Abs % Abs % Abs % Abs % Abs % Abs % A 1 0, ,5 1 0, ,4 B C 3 1,4 1 0,5 1 0,5 2 0,9 5 2, ,5 4 1,8 17 7,7 D , ,5 2 0,9 E F 8 3,6 11 5,0 1 0, ,0 1 0,5 1 0,5 10 4, ,4 G 11 5,0 6 2,7 5 2,3 3 1,4 12 5,4 2 0, , ,1 H 1 0,5 1 0, ,5 3 1, ,7 I 1 0,5 7 3, ,2 1 0,5 1 0,5 3 1,4 20 9,0 J 3 1, ,4 K L 7 3,2 12 5,4 1 0, ,8 1 0, , ,7 M 2 0, ,8 5 2,3 1 0, ,5 13 5,9 N 2 0,9 1 0, , ,8 O P Q 1 0,5 1 0, ,9 R , , ,9 S 1 0,5 1 0, ,5 3 1,4 T U , ,9 8 3,6 11 5, ,0 6 2,7 3 1, , ,0 A- Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca; B- Indústries extractives; C- Indústries manufactureres; D- Subministrament d'energia elèctrica, gas i aire condicionat; E- Subministrament d'aigua; sanejament i gestió de residus; F- Construcció; G- Comerç a l'engròs i al detall. Rep. de vehicles; H- Transport i emmagatzematge; I- Hostaleria; J- Informació i comunicacions; K- Activitats financeres i d'assegurances; L- Activitats immobiliàries; M- Activitats professionals, científiques i tècniques; N- Activitats administratives i serveis auxiliars; O- Admin. Pública, Defensa i Seguretat social obligatòria; P- Educació; Q- Activitats sanitàries i de serveis socials; R- Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment; S- Altres serveis; T- Activitats de les llars; U- Organismes extraterritorials. 19

23 5. Anàlisi comarcal detallat Un cop descrita la dinàmica de creació i dissolució d activitats econòmiques de les diferents comarques dins el context de la demarcació de Girona, en aquest apartat s aprofundeix en l anàlisi comarcal, considerant tant la localització de les empreses a nivell municipal com els processos de creació i cessament d activitats econòmiques en el si de cada comarca L Alt Empordà Taula 13. i per municipis. Alt Empordà. I trimestre Municipis Abs. % Abs. % Borrassà 1 1,1 - - Cabanes 1 1,1 - - Cadaquès 2 2,1 - - Capmany 1 1,1 - - Castelló d'empúries 11 11,7 3 11,5 Cistella 1 1,1 - - Figueres 37 39, ,5 Garrigàs ,8 La Jonquera 5 5,3 1 3,8 L'Armentera 1 1,1 - - L Escala 3 3,2 2 7,7 Llançà 3 3,2 - - Peralada 2 2,1 1 3,8 Portbou 1 1,1 - - Roses 18 19,1 6 23,1 Sta. Llogaia d'alguema 1 1,1 - - Vilademuls 1 1,1 - - Vilafant 1 1,1 - - Vilamalla 1 1,1 2 7,7 Vilajuïga 2 2,1 - - Vilamacolum 1 1,1 - - Total , ,0 A la comarca de l Alt Empordà, s han registrat 94 noves empreses. D aquestes, 37 s han creat al municipi de Figueres, el que suposa un 39,4% de la creació d empreses al territori, 18 ho han fet a Roses i 11 a Castelló d Empúries. Seguidament, trobem els municipis de la Jonquera (5,3%), L Escala (3,2%) i Llançà (3,2%), mentre que la resta de municipis que han registrat creació empresarial ho fan en uns percentatges més baixos, inferiors al 2,1%. 20

24 Pel que fa a la destrucció d empreses, Figueres és qui concentra la major part de la dissolució empresarial (38,5%), seguit de Roses, on han cessat 6 activitats econòmiques que representen el 23,1% del total comarcal i de Castelló d Empúries, amb una destrucció de 3 societats mercantils (11,5%). Taula 14. Activitats econòmiques de nova creació i dissoltes. Alt Empordà. I trimestre Activitats econòmiques Abs. % Abs. % Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 3 1,6 1 2,4 Indústries extractives Indústries manufactureres 8 4,3 3 7,3 Subministrament d'energia elèctrica, gas i aire condicionat Subministrament d'aigua; sanejament i gestió de residus Construcció 23 12,3 8 19,5 Comerç a l'engròs i al detall. rep. de vehicles 53 28, ,8 Transport i emmagatzematge 4 2,1 1 2,4 Hostaleria 23 12,3 1 2,4 Informació i comunicacions 5 2,7 3 7,3 Activitats financeres i d'assegurances 5 2,7 - - Activitats immobiliàries 28 15,0 7 17,1 Activitats professionals, científiques i tècniques 18 9,6 2 4,9 Activitats administratives i serveis auxiliars 10 5,3 2 4,9 Admin. Pública, Defensa i Seguretat social obligatòria 1 0,5 - - Educació 1 0,5 - - Activitats sanitàries i de serveis socials 1 0,5 1 2,4 Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment 2 1,1 - - Altres serveis 2 1,1 1 2,4 Activitats de les llars Organismes extraterritorials Total , ,0 En el que faria referència a les activitats econòmiques, durant el primer trimestre del 2010, a la comarca de l Alt Empordà s han creat 187 noves activitats econòmiques i se n han dissolt 41. De les noves activitats, 53 s ubiquen al subsector del comerç a l engròs i el detall, el que suposa un 28,3% de les activitats creades. Així mateix, aquest sector també és el que encapçala la llista d activitats dissoltes, amb un 26,8%. Les activitats immobiliàries són el segon subsector en creació (15,0%) i el tercer en dissolució d activitats (17,1%). Seguidament, al sector de la construcció i de l hostaleria, s han creat 23 activitats a cadascun d ells (un 24,6% del total comarcal, entre els dos). La construcció representa el segon valor més alt de cessaments d activitats (19,5%). Els subsectors de la construcció, les activitats immobiliàries i el comerç a l engròs i el detall, junts representen el 63,4% dels cessaments d activitats a la comarca i el 55,6% de les creacions d activitats. La forta presència d aquests 3 sectors, defineix la tendència general a la demarcació. D altra banda, les activitats professionals, científiques i tècniques és també un subsector rellevant 21

25 a la comarca, amb un 9,6% de creació. Aquest subsector destaca també pel percentatge de cessaments (4,9%) El Baix Empordà Taula 15. i per municipis. Baix Empordà. I trimestre 2010 Municipis Abs. % Abs. % Begur 1 2,0 2 8,0 Calonge 2 3,9 3 12,0 Castell-Platja d'aro 17 33,3 5 20,0 Cruïlles-Monells-St. Sadurní de l'heura 1 2,0 1 4,0 La Bisbal d'empordà 4 7,8 - - Palafrugell 8 15,7 4 16,0 Palamós 8 15,7 2 8,0 Serra de Daró 1 2,0 - - St. Feliu de Guíxols 5 9,8 2 8,0 Sta. Cristina d'aro 1 2,0 - - Torrent 1 2,0 - - Torroella de Montgrí 1 2,0 4 16,0 Ullà 1 2,0 1 4,0 Vall-Llobrega ,0 Total , ,0 Al Baix Empordà s han creat 51 empreses i se n han dissolt 25. En aquesta comarca, la creació empresarial s ha concentrat principalment a Castell-Platja d Aro (33,3% del total de la comarca). La resta de creacions han estat repartides en diversos municipis, d entre els que destaquen Palafrugell i Palamós, amb 8 noves activitats cadascun, St. Feliu de Guíxols amb 5 i La Bisbal d Empordà amb 4. Pel que fa als cessaments d empreses, aquests han quedat molt distribuïts entre els municipis de la comarca. Castell-Platja d Aro és el municipi que n ha registrat més, amb 5 cessacions d activitats aquest primer trimestre que suposen un 20,0% dels cessaments de la comarca. També s han registrat 4 tancaments a Palafrugell i a Torroella de Montgrí, 3 a Calonge, i 2 a Begur, a Palamós i a St. Feliu de Guíxols. La resta de dissolucions, amb el cessament d una activitat cadascuna, han estat registrades a Ullà, a Vall-Llobrega i a Cruïlles-Monells-St Sadurní de l Heura. En aquesta comarca s observa que l activitat empresarial de nova creació no es concentra a la capital, La Bisbal d Empordà; el seu percentatge de creació (7,8%) té poc pes, a la vegada que no es produeix cap dissolució. 22

26 Taula 16. Activitats econòmiques de nova creació i dissoltes. Baix Empordà. I trimestre 2010 Activitats econòmiques Abs. % Abs. % Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 1 1,0 - - Indústries extractives Indústries manufactureres 8 7,8 1 2,4 Subministrament d'energia elèctrica, gas i aire condicionat Subministrament d'aigua; sanejament i gestió de residus Construcció 22 21, ,2 Comerç a l'engròs i al detall. Rep. de vehicles 25 24,3 6 14,3 Transport i emmagatzematge 2 1,9 1 2,4 Hostaleria 7 6,8 7 16,7 Informació i comunicacions Activitats financeres i d'assegurances 1 1,0 - - Activitats immobiliàries 23 22, ,6 Activitats professionals, científiques i tècniques 11 10,7 - - Activitats administratives i serveis auxiliars 1 1,0 1 2,4 Admin. Pública, Defensa i Seguretat social obligatòria Educació Activitats sanitàries i de serveis socials ,4 Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment 1 1,0 1 2,4 Altres serveis 1 1,0 1 2,4 Activitats de les llars Organismes extraterritorials Total , ,0 En aquest mateix període, el Baix Empordà ha registrat la creació de 103 noves activitats i la dissolució de 42. Aquestes variacions, tant pel que fa a les creacions com als cessaments, afecten principalment als tres subsectors econòmics principals: la construcció (21,4% de noves activitats i 26,2% de dissolució d activitats), el comerç a l engròs i al detall (amb 25 activitats creades, que suposen un 24,3% i 6 cessaments d activitats, que representen el 14,3% del total), i les activitats immobiliàries (amb un 22,3% del total de les activitats creades i un 28,6% del cessament d activitats econòmiques). La resta de moviments es reparteix entre els altres subsectors, com ara l hostaleria (6,8% de creació i 16,7% de dissolucions) i les activitats professionals, científiques i tècniques (10,7% de les creacions). 23

27 5.3. La Cerdanya Taula 17. i per municipis. La Cerdanya. I trimestre Municipis Abs. % Abs. % Bolvir 1 9,1 0 0,0 Llívia 2 18,2 0 0,0 Puigcerdà 8 72, ,0 Total , ,0 A la comarca de La Cerdanya, s han creat 11 noves empreses i se n han dissolt 5. Aquesta baixa activitat empresarial s ha repartit en tres municipis. En aquest cas, tant la creació com la dissolució d empreses es concentra a la capital de la comarca: Puigcerdà, amb 8 noves empreses, reuneix el 72,7% de la creació d empreses de la comarca i, amb 5 cessaments d empresa, el 100% de les dissolucions. Per altra banda, Llívia, amb 2 altes empresarials, té el 18,2% del total de creació a la comarca, mentre que Bolvir amb 1 constitució reuneix el 9,1% restant. Taula 18. Activitats econòmiques de nova creació i dissoltes. La Cerdanya. I trimestre Activitats econòmiques Abs. % Abs. % Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca Indústries extractives Indústries manufactureres 2 10,0 1 12,5 Subministrament d'energia elèctrica, gas i aire condicionat Subministrament d'aigua; sanejament i gestió de residus Construcció 3 15,0 1 12,5 Comerç a l'engròs i al detall. Rep. de vehicles 3 15,0 5 62,5 Transport i emmagatzematge Hostaleria Informació i comunicacions 3 15,0 - - Activitats financeres i d'assegurances Activitats immobiliàries 4 20,0 1 12,5 Activitats professionals, científiques i tècniques 2 10,0 - - Activitats administratives i serveis auxiliars 2 10,0 - - Admin. Pública, Defensa i Seguretat social obligatòria Educació Activitats sanitàries i de serveis socials Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment Altres serveis 1 5,0 - - Activitats de les llars Organismes extraterritorials Total , ,0 24

28 Els valors de creació i de dissolució d activitats econòmiques a La Cerdanya, en aquest primer trimestre de 2010, han estat de 20 i 8 respectivament. La creació empresarial ha quedat força repartida en els diferents subsectors. Així, mentre que en les activitats immobiliàries, s han creat 4 activitats noves, en la construcció, el comerç a l engròs i al detall i a les activitats d informació i comunicacions se n han creat 3. Les 7 creacions restants s han localitzat en subsectors diferents. Al mateix temps, hi ha hagut 5 cessacions econòmiques al subsector del comerç a l engròs i al detall, suposant el 62,5% de les dissolucions d empreses. La resta de cessaments s han localitzat a les indústries manufactureres, a la construcció i a les activitats immobiliàries La Garrotxa Taula 19. i per municipis. La Garrotxa. I trimestre 2010 Municipis Abs. % Abs. % Besalú ,0 La Vall d en Bas 1 5,3 1 10,0 Maià de Montcal 1 5,3 - - Montagut i Oix 1 5,3 - - Olot 10 52,6 7 70,0 Planes d'hostoles 1 5,3 - - Puigcerdà 1 5,3 - - St. Joan les Fonts 2 10,5 1 10,0 Sta. Pau 1 5,3 - - Tortellà 1 5,3 - - Total , ,0 A la Garrotxa s han creat 19 empreses i hi ha hagut 10 cessaments empresarials. L activitat empresarial, tant pel que fa a les altes com a les baixes d empreses, es concentra a la capital, Olot, que registra el 52,6% de les empreses de nova creació i el 70,0% de les dissolucions. La resta de creacions es troben distribuïdes en 8 municipis diferents, mentre que la resta de baixes ho fan en 3 municipis: Besalú, La Vall d en Bas i St. Joan les Fonts. La Garrotxa registra, durant el primer trimestre de 2010, 11 cessaments d activitats concentrats en cinc subsectors: les activitats professionals, científics i tècniques (36,4%), el comerç a l engròs i al detall (27,3%), les indústries manufactureres (18,2%), i finalment, una dissolució a l agricultura i ramaderia, i una altra en el transport i emmagatzematge. 25