PLA PARCIAL URBANÍSTIC SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA

Transcripción

1 PLA PARCIAL URBANÍSTIC SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA APROVACIÓ INICIAL. DOCUMENT I TP1111

2 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 2

3 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 3 PLA PARCIAL URBANÍSTIC SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pont de Molins ÍNDEX CAPÍTOL I. : MEMÒRIA... 4 CAPÍTOL II. : NORMES URBANÍSTIQUES CAPÍTOL III.. : PLA D ETAPES. DIVISIÓ POLIGONAL CAPÍTOL IV. : AVALUACIÓ ECONÒMICA. VIABILITAT CAPÍTOL V. : ANNEXOS ANNEX 1. INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA ANNEX 2. ESTUDI DE TRÀNSIT ANNEX 3. ESTUDI D AVALUACIÓ DE MOBILITAT GENERADA ANNEX 4. INFORME AMBIENTAL PLÀNOLS D INFORMACIÓ I ORDENACIÓ

4 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 4 CAPÍTOL I.... : MEMÒRIA INDEX 1.1. INTRODUCCIÓ OBJECTE DEL PLANEJAMENT CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT PROMOCIÓ I TRAMITACIÓ EL MARC LEGAL I URBANÍSTIC MARC LEGAL MARC URBANÍSTIC CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI MARC TERRITORIAL USOS DEL TERRITORI ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT INFRASTRUCTURES EXISTENTS VIALITAT INFRAESTRUCTURES HIDRÀULIQUES ENERGIA ELÈCTRICA SUBMINISTRAMENT D AIGUA SANEJAMENT TELECOMUNICACIONS ENLLUMENAT PÚBLIC OBJECTIUS I CRITERIS ALTERNATIVES CONSIDERADES DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA ESPAIS LLIURES DOTACIONS SERVEIS TÈCNICS I MEDIAMBIENTALS XARXA VIÀRIA XARXES DE SERVEIS AIGUA POTABLE SANEJAMENT ALTA I MITJA TENSIÓ BAIXA TENSIÓ ENLLUMENAT PÚBLIC PAVIMENTACIÓ XARXA DE COMUNICACIONS ORDENACIÓ DE LA ZONA INDUSTRIAL DIVISIÓ POLIGONAL I SISTEMA D ACTUACIÓ PLA D ETAPES JUSTIFICACIÓ ADEQUACIÓ ARTICLES 3 i 9 DEL Dl 1/ RESERVA HABITATGES PROTECCIÓ PÚBLICA CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC MOBILITAT GENERADA MEMORIA SOCIAL ESTUDI AMBIENTAL. INFORME AMBIENTAL COMPROMISOS DELS PROMOTORS QUADRES DE DADES

5 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg INTRODUCCIÓ. El 14 de febrer de 2013 la Comissió Territorial d'urbanisme de Girona donava conformitat al text refós del Pla d Ordenació Urbanística Municipal de Pont de Molins, que suposava la revisió i adaptació a la llei d urbanisme del fins aleshores vigent Pla General d'ordenació Urbana de la zona de Figueres de 1983, de caràcter plurimunicipal. Amb la publicació d aquest acord i la normativa urbanística al DOGC 6359 de 19 d abril de 2013 entrava amb vigència aquest nou planejament d àmbit municipal. Aquesta nova figura de planejament general ha classificat urbanísticament uns creixements situats a llevant del nucli urbà, entre el traçat de la carretera N-II i la Via Augusta, com a sectors de desenvolupament industrial i logístic, que permeten bàsicament consolidar i completar els creixements ja iniciats en aquesta zona a l'ampara dels anteriors planejaments urbanístics, i tancar definitivament la corona urbanitzada del municipi per la seva banda est amb zona industrial. El planejament general delimita diferents sectors urbanitzables, entre ells el present sector Sud i-1, anomenat industrial i logístic en atenció a alguns assentaments industrials que s hi troben ubicats i també en atenció a la implantació dins aquest àmbit d una important empresa en el sector del transport i la logística. Sens dubte, l actual corredor viari conformat actualment per la carretera Nacional II, o A-2, i per l autopista AP-7, i el pas obligat pel port del Portús ha propiciat la instal lació des del tram de La Jonquera fins a Vilamalla d empreses destinades inicialment al sector del transport, que han evolucionat cap al sector logístic en una visió més integradora i actual d aquest important sector econòmic. La implantació d aquest corredor viari té els seus orígens en el traçat de la via romana que a la banda sud dels Pirineus anomenem Via Augusta, en honor de l emperador César August que va propiciar el seu arranjament i consolidació entre els anys 8 i 2 a.c., i que a la banda nord dels Pirineus anomenem Via Domitia, en honor del procònsol Gnaeus Domitius, que va propiciar l arranjament del tram que discorria per la Galia l any 118 a.c. Dos mil anys després de la consolidació d aquesta via, se n manté encara avui en dia en aquest primer tram d Iberia com a camí rural la traça rectilínia d un tram de 6 quilòmetres, i aquesta traça constitueix precisament el límit est del sector. Com a reconeixement d aquesta infraestructura viària mil lenària, hem anomenat aquest sector industrial i logístic com a Via Augusta. Per tant, amb l ànim d ordenar correctament el desenvolupament urbanístic d aquest sector urbanitzable SUD i-1 del Pla d Ordenació Urbanístic municipal de Pont de Molins, anomenat Sector Via Augusta es tramita el present Pla Parcial Urbanístic, en desplegament reglat de les previsions del planejament general OBJECTE DEL PLANEJAMENT. Aquest Pla parcial urbanístic té per objectiu el desenvolupament reglat de les previsions del Pla d Ordenació Urbanística Municipal de Pont de Molins en referència al sector SUD i-1, Sector Industrial Logístic Via Augusta, en el sentit de fer possible la consolidació i implantació de les noves instal lacions industrials i logístiques, definint les condicions d'ordenació, urbanització i gestió d aquest sector de forma equilibrada i integrada al paisatge en el qual s insereix, i en concret: a) La correcta ordenació de la vialitat i accessos que integrin la trama viària del sector industrial logístic de Pont de Molins dins la xarxa bàsica primària de comunicacions, amb la màxima eficàcia per establir unes condicions de mobilitat rodada adequades. b) La definició de les zones verdes, equipaments i dotacions públiques de manera equilibrada en el territori. c) Establir una correcta ordenació, tant des del punt de vista urbanístic com ambiental, per tal d aconseguir una correcta integració en el paisatge. d) Preveure l establiment de serveis urbanístics adequats a l ordenació proposada. e) Establir els mecanismes de gestió del planejament que garanteixin el seu desenvolupament en un termini raonable. f) Establir els paràmetres de sostenibilitat ambiental, econòmica i social per garantir que la implantació d aquest sector suposi un factor de desenvolupament per les generacions actuals i futures CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT. La conveniència i l oportunitat del present Pla parcial urbanístic del Sector Industrial Logístic Via Augusta ve donada com dèiem a la introducció, per la necessitat d efectuar un desplegament reglat del POUM, tot urbanitzant i desenvolupant aquest sector, garantint les necessitat de consolidació i ampliació de les activitats industrials i logístiques ja implantades, i afavorir la nova implantació d activitats que aportin un valor afegit als actius de la comarca de l Alt Empordà PROMOCIÓ I TRAMITACIÓ. El present Pla parcial Urbanístic Sector Industrial logístic Via Augusta de Pont de Molins és promogut inicialment per tres propietaris que representen en conjunt més del 50% de la titularitat privada del sector: TRANSPORTES CALSINA I CARRE S.L. Camí del Roure nº Pont de Molins CIF B ANTONI CASELLAS BATLLE Rambla 22, Figueres NIF G TRANSPORTES BENANGELS S.L. Apartat de correus Sarrià de Ter B La redacció del document ha estat realitzada per l arquitecta M. Mercè Oriol Hilari, competent per a la seva redacció d acord amb el que prescriu la disposició addicional tretzena de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d agost. L Informe Ambiental s'ha redactat amb la col laboració del gabinet de geologia i medi ambient GeoEntorn SL i el Projecte d'obres Bàsiques d'urbanització s'ha redactat amb la col laboració de l'enginyeria de camins, canals i ports Frimer Consulting SL.

6 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 6 Pel que fa a la seva tramitació aquesta queda regulada pel que disposen els articles 85, 81 i concordants de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d agost. L esquema procedimental per a la tramitació del Pla parcial Urbanístic contempla els següents passos: 1)Presentació del Pla Parcial Urbanístic al registre general de l Ajuntament. 2)Adopció de l acord d aprovació inicial dins els 3 mesos següents (4 si es contemplen obres bàsiques urbanització) 3)Exposició pública d un mes mitjançant -Edicte Publicat al B.O.P. -Publicació en un dels diaris de difusió. -Notificació als propietaris afectats. 4)Sol licitud dels informes als organismes que resulti preceptiu. 5)Sol licitud d informe a Comissió Territorial d Urbanisme i emissió en dos mesos 6)Informe tècnic de les al legacions i informes emesos pels diferents organismes. 7)Aprovació Definitiva per l Ajuntament. 8)Lliurament de la documentació Tècnica i administrativa a la Comissió d Urbanisme de Girona. 9)Dipòsit de les garanties d urbanització. 9)Publicació de l edicte i normativa al DOGC i entrada en vigència. despeses d urbanització, sens perjudici que els projectes d urbanització complementaris els concretin. Opcionalment, les obres d urbanització bàsiques es poden concretar en un document separat mitjançant un projecte d urbanització. f) Estableixen les condicions de gestió i els terminis per promoure els instruments corresponents i per executar les obres d urbanització i d edificació, sens perjudici que aquests puguin ésser modificats pel programa d actuació urbanística municipal. g) Preveuen la localització concreta dels terrenys on s ha de materialitzar, si escau, la reserva per a la construcció d habitatges de protecció pública, d acord amb aquesta Llei i el planejament general, i estableixen els terminis obligatoris en els quals l administració actuant i les persones propietàries adjudicatàries de sòl destinat a habitatge de protecció pública han d iniciar i acabar l edificació dels dits habitatges. 3. En els sectors d ús residencial, els plans parcials urbanístics han de reservar sòl per a sistemes, com a mínim, en les proporcions següents: a) Per a zones verdes i espais lliures públics, 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre edificable, amb un mínim del 10% de la superfície de l àmbit d actuació urbanística. b) Per a equipaments de titularitat pública, el valor inferior resultant de les proporcions següents: 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre o 20 m2 de sòl per cada habitatge; amb un mínim, en tots els casos, del 5% de la superfície de l àmbit d actuació urbanística, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si escau. El planejament urbanístic general, en el cas que prevegi el sistema urbanístic d habitatges dotacionals públics, pot determinar que la reserva per a equipaments de titularitat pública es destini, en sectors determinats, totalment o parcialment, al sistema urbanístic d habitatges dotacionals públics, d acord amb el que estableix l article 58.1.g. 4. En els sectors d ús no residencial, els plans parcials urbanístics han de reservar per a zona verda un mínim del 10% de la superfície de l àmbit d actuació urbanística i han de reservar per a equipaments un mínim del 5% de la dita superfície, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si s escau. 5. En els sectors en què s admet tant l ús residencial com altres usos, els estàndards es computen independentment en funció dels diferents usos si la zonificació estableix la destinació concreta a cadascun d aquests usos. S han d aplicar, en tots els casos, les reserves que s estableixen per a l ús residencial quan la regulació de la zona admet indistintament usos residencials i no residencials. 6. Els ajuntaments, en ocasió de la tramitació d un pla parcial urbanístic que precisi les obres d urbanització bàsiques, o en ocasió de la tramitació del projecte d urbanització, han de concretar les característiques del mobiliari urbà, l arbrat, l enjardinament, el paviment de les voreres, el tipus de vorades i d enllumenat i la senyalització, d acord amb les prescripcions municipals pertinents, a fi de possibilitar-ne la valoració i el costejament ulterior a càrrec de les persones propietàries afectades. Durant la tramitació del present pla parcial, que incorpora únicament l avantprojecte d obres bàsiques, es podrà incorporar el projecte d obres bàsiques i complementaries d urbanització i procedir a la seva tramitació de forma acompassada amb el pla parcial, de manera que ambdós documents assoleixin l aprovació definitiva de forma simultània EL MARC LEGAL I URBANÍSTIC MARC LEGAL. El marc legal ens ve donat en primer lloc pel Decret legislatiu 1/2010 de 3 d agost, pel qual s aprova el Text refós de la llei d urbanisme i la seva modificació en la llei 3/2012 del 22 de febrer; pel Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme; el Decret 64/2014 pel qual s aprova el Reglament de protecció de la legalitat urbanística,; la Llei Estatal 2/2008 pel qual s aprova el text refós de la llei de sòl i la llei 6/2009 del 28 d'abril d'avaluació Ambiental de plans i programes. En aquest sentit, la regulació del desplegament del sòl urbanitzable delimitat ve regulat pels articles 65 i 66 amb el següent redactat: Article 65 Plans parcials urbanístics 1. Els plans parcials urbanístics tenen per objecte, en sòl urbanitzable, desenvolupar el planejament urbanístic general i contenen totes les determinacions pertinents per a l ordenació urbanística detallada dels sectors que abasten, de conformitat amb el règim del sòl urbanitzable. 2. A l efecte del que estableix l apartat 1, els plans parcials urbanístics: a) Qualifiquen el sòl. b) Regulen els usos i els paràmetres de l edificació que han de permetre l atorgament de llicències. c) Assenyalen les alineacions i les rasants. d) Defineixen els paràmetres bàsics de l ordenació de volums. El pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l edificació que, sense alterar l aprofitament urbanístic de la zona o de l illa, admeten variació. e) Poden precisar directament les característiques i el traçat de les obres d urbanització bàsiques a què fa referència l apartat 2 de l article 72. En aquest cas, el pla ha de definir les obres amb el grau suficient de detall per permetre n l execució immediata, avaluar-ne el cost i preveure les etapes d execució per a cada polígon d actuació urbanística i ha d establir uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i Article 66 Documentació dels plans parcials urbanístics 1. Els plans parcials urbanístics es componen, formalment, dels documents següents: a) La memòria, i els estudis justificatius i complementaris. b) Els plànols d informació, d ordenació, de projecte i, si escau, de detall de la urbanització. c) Les normes reguladores dels paràmetres d ús i d edificació del sòl. d) L avaluació econòmica i financera, que ha de contenir l estudi i justificació de la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris. e) El pressupost de les obres i els serveis. f) El pla d etapes. g) La divisió poligonal, si escau. h) La justificació que es compleixen les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible. i) La documentació mediambiental pertinent i, com a mínim, l informe mediambiental. j) La justificació que s adequa al programa d actuació urbanística municipal, si s escau. 2. Els plans parcials urbanístics que es refereixin a àmbits no delimitats prèviament com a sectors pel planejament urbanístic general han de contenir una justificació específica de l adequació de la promoció al que estableixen els apartats 1.d, 1.e i 8 de l article 58, i s han de promoure i tramitar amb la denominació de plans parcials urbanístics de delimitació. Els deures dels propietaris en sòl urbanitzable delimitat vénen determinats pels articles 44 a 46 amb el següent redactat: Article 44 Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable delimitat 1. Els propietaris de sòl urbà no consolidat i els propietaris de sòl urbanitzable delimitat tenen els deures comuns següents: a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic. b) Cedir a l ajuntament o a l administració que pertoqui, d una manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals inclòs en l àmbit d actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys, amb les especificitats següents: Primera. En sòl urbà, l àmbit d actuació és el del polígon d actuació urbanística o el sector del pla de millora urbana, que poden ésser físicament discontinus. Segona. En sòl urbanitzable delimitat, l àmbit d actuació és el sector del pla parcial urbanístic corresponent, que també pot ésser físicament discontinu. c) Cedir a l ajuntament o a l administració que pertoqui, d una manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l execució dels sistemes urbanístics generals que el planejament urbanístic general inclogui en l àmbit d actuació urbanística en què els terrenys siguin compresos o en què estiguin adscrits per a l obtenció del sòl. d) Costejar i, si s escau, executar i cedir a l ajuntament o a l administració que pertoqui, amb el sòl corresponent, totes les obres d urbanització previstes en l actuació, com també les infraestructures de connexió amb les xarxes generals de serveis i les d ampliació i reforçament de les existents fora de l actuació que aquesta demani per les dimensions i les característiques específiques, sens perjudici del dret de rebre el reintegrament de les despeses d instal lació de les xarxes de serveis amb càrrec a les empreses prestadores d aquests serveis, en els termes que estableix la legislació aplicable. En aquestes infraestructures s inclouen les de transport públic que siguin necessàries com a

7 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 7 conseqüència de la mobilitat generada per l actuació de què es tracti. La participació en els costos d implantació d aquestes infraestructures es determina d acord amb la legislació sobre mobilitat. e) Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament urbanístic. f) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l habitatge protegit que eventualment els correspongui. g) Conservar les obres d urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els supòsits en què s hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposi justificadament el pla d ordenació urbanística municipal o el programa d actuació urbanística municipal, vinculant-la objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització. 2. Els propietaris de sòl urbà no consolidat no inclòs en àmbits d actuació urbanística estan obligats a cedir gratuïtament a l ajuntament o a l administració que pertoqui, abans de l edificació, únicament els terrenys, destinats a carrers o a qualsevol altre tipus de via del sistema de comunicació o a les ampliacions, que siguin necessaris perquè aquest sòl adquireixi la condició de solar. Article 45 Deures addicionals dels propietaris o propietàries de sòl urbanitzable delimitat 1. Els propietaris de sòl urbanitzable delimitat tenen, a més dels que imposa l article 44, el deure de cedir a l administració actuant, gratuïtament, dins el sector de sòl urbanitzable en què siguin compresos els terrenys, el sòl necessari per a edificar el sostre corresponent al 15% de l aprofitament urbanístic del sector. 2. L administració actuant ha de fixar l emplaçament del sòl de cessió amb aprofitament urbanístic en el procés de reparcel lació. Per tal d assegurar la participació de la iniciativa privada en la construcció d habitatges de protecció pública es pot distribuir la cessió de sòl amb aprofitament proporcionalment entre les diferents qualificacions de zona de l àmbit d actuació. 3. La cessió de sòl a què fa referència l apartat 1 pot ésser substituïda pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon si es pretén millorar la política d habitatge, o si l ordenació urbanística dóna lloc a una parcel la única i indivisible, o si resulta materialment impossible individualitzar en una parcel la urbanística l aprofitament que s ha de cedir. En aquests dos darrers casos, la cessió pot ésser substituïda també per l equivalent del seu valor econòmic. En tots els casos, l equivalent s ha de destinar a conservar, administrar o ampliar el patrimoni públic de sòl. Article 46 Condicions de la cessió de sòl amb aprofitament L administració actuant no participa en les càrregues d urbanització dels terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en compliment del deure de cessió de sòl amb aprofitament que preveuen els articles 43 i 45.1.a, els quals s han de cedir urbanitzats. El marc transitori regula la necessitat d establir reserves per d habitatges assequibles i de protecció, així com la necessitat d incorporar una memòria social del planejament urbanístic, amb el següent redactat: DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Tercera Adaptació del planejament urbanístic general i reserves de sòl per a habitatges de protecció pública i aplicació de les reserves en els instruments de planejament urbanístic en tràmit 1. El planejament urbanístic general vigent en el moment de l entrada en vigor d aquesta Llei s hi ha d adaptar quan, en virtut de les previsions pròpies, o bé anticipadament, en els supòsits regulats per l article 95, es faci la revisió del dit planejament o del programa d actuació urbanística corresponent. 2. Des del moment de l entrada en vigor d aquesta Llei, no obstant el que disposa l apartat 1, els ajuntaments poden formular i tramitar programes d actuació urbanística municipal, que han de contenir les reserves que estableix l article 57.3 i, si s escau, la disposició addicional cinquena. 3. Si no hi ha un pla d ordenació urbanística municipal o un programa d actuació urbanística municipal adaptats a les determinacions d aquesta Llei, les modificacions dels instruments de planejament urbanístic general, el planejament urbanístic derivat i llurs modificacions poden establir reserves de sòl per a habitatges de protecció pública, mitjançant la qualificació de sòl, d acord amb el que estableix l article Les reserves mínimes que estableix l article 57.3 i, si s escau, la disposició addicional cinquena, s han d aplicar preceptivament i immediatament: a) En els municipis de més de deu mil habitants i les capitals de comarca, als sectors subjectes a un pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat que prevegin usos residencials de nova implantació i als sectors de sòl urbanitzable amb ús residencial, llevat que tinguin un planejament derivat aprovat inicialment abans de l entrada en vigor de la Llei 10/2004, del 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, d urbanisme, per al foment de l habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l autonomia local. L òrgan de la Generalitat competent en la matèria pot autoritzar excepcionalment la disminució de les reserves de sòl en els sectors per als quals s estableix una densitat inferior a vint-icinc habitatges per hectàrea i una tipologia d edificació incompatible amb la construcció d habitatges protegits. b) En tots els municipis sense excepció, a les modificacions del planejament general que impliquin un canvi de la classificació del sòl no urbanitzable amb la finalitat d incloure-hi nous usos residencials, sempre que la modificació no estigui aprovada inicialment en el moment de l entrada en vigor de la Llei 10/ Els plans d ordenació urbanística municipal i les modificacions i revisions d aquests que no hagin estat resolts definitivament a l entrada en vigor d aquesta Llei han d incorporar les reserves per a la construcció d habitatges de protecció pública que resulten de l article 57.3 i de l apartat 3 d aquesta disposició transitòria, en els supòsits que aquests preceptes estableixen. Sisena Figures de planejament derivat i instruments de gestió 1. En tots els aspectes que no siguin objecte de regulació transitòria específica, les figures de planejament derivat i els instruments de gestió aprovats inicialment abans de l entrada en vigor de la Llei 26/2009 es regeixen, pel que fa als aspectes formals i substantius, per la normativa aplicable en la data de la seva aprovació inicial. Les figures de planejament derivat i els instruments de gestió aprovats inicialment després de l entrada en vigor de la Llei 26/2009 es regeixen per les determinacions formals i substantives que estableix aquesta Llei. 2. Els instruments de planejament urbanístic derivat, relatius a sectors que preveuen usos residencials, que desenvolupen planejament urbanístic general que no contingui la memòria social que exigeix l article 59 n han d incorporar una que defineixi els objectius de producció d habitatge protegit o assequible. Aquesta exigència no és aplicable als instruments de planejament urbanístic derivats aprovats inicialment abans de l entrada en vigor de la Llei 10/ Les figures de planejament urbanístic derivat en sòl urbanitzable que desenvolupen planejament urbanístic general aprovat d acord amb la normativa anterior a la Llei 2/2002 i que no hagin estat aprovades definitivament a l entrada en vigor de la present Llei han de justificar els interessos públics derivats de l imperatiu d utilització racional del territori i l adequació de la proposta a les determinacions que estableixen els articles 3 i 9. Setena Règim aplicable als instruments urbanístics en tràmit en matèria de cessió de sòl amb aprofitament 1. La cessió a l Administració actuant del sòl amb aprofitament lliure de càrregues d urbanització s aplica als instruments de gestió aprovats inicialment amb posterioritat a l 1 de juliol de Els deures de cessió de sòl amb aprofitament que estableixen els articles 43.1.b, c i d, 45.1.a,segon i tercer, i 99.3 d aquesta Llei s apliquen a les modificacions del planejament urbanístic general que s aprovin inicialment a partir de l entrada en vigor de la Llei 26/2009. En relació a la necessitat de sotmetre l actuació al tràmit d avaluació ambiental, la llei 6/2009 estableix en el seu article 8 els casos en que els plans parcials s'han de sotmetre a avaluació ambiental: Article 8 Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental en funció d'una decisió prèvia d'avaluació ambiental 1. S'han de sotmetre a avaluació ambiental, si així es resol en la decisió prèvia d'avaluació ambiental, els plans i els programes següents: a) Els plans i els programes a què fa referència l'article 6 que estableixin l'ús de zones d'àmbit territorial reduït. b) Els plans i els programes no inclosos en l'article 6 que estableixin el marc per a la futura autorització de projectes i activitats sotmesos a avaluació d'impacte ambiental. c) Els plans directors urbanístics. d) Els plans parcials urbanístics que desenvolupin planejament urbanístic general que no ha estat objecte d'avaluació ambiental. e) Les modificacions dels plans a què fan referència les lletres a, b, c i d que comportin una modificació substancial de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla que produeixin diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient. f) Els plans d'instal lacions i equipaments esportius. g) Qualsevol altre pla o programa el promotor dels quals sol liciti sotmetre'ls a avaluació ambiental atenent-ne les circumstàncies especials de risc ambiental o de repercussions per al medi. 2. Les modificacions dels plans a què fan referència les lletres a, b, c i d de l'apartat 1 si, per les característiques i la poca entitat, es constata, sense necessitat d'estudis o altres treballs addicionals, que no poden produir efectes significatius en el medi ambient no estan subjectes a avaluació ambiental. A aquests efectes, el promotor ha de presentar una sol licitud a l'òrgan ambiental, en la fase preliminar de l'elaboració del pla o programa, per tal que aquest, per mitjà d'una resolució motivada, declari la no-subjecció del pla o programa al procés de decisió prèvia i, en conseqüència, al procés d'avaluació ambiental. El termini per a adoptar i notificar la resolució és d'un mes des de la presentació de la sol licitud. En el cas que l'òrgan ambiental no dicti la resolució de declaració de no-subjecció en el termini esmentat, la sol licitud s'entén que és desestimada. Pel que fa referència a la mobilitat, el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme, en el seu article 85 indica quan és preceptiva la inclusió d un estudi de mobilitat: Article 85 Informe ambiental i estudi d avaluació de la mobilitat generada La documentació dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació ha d incloure un informe ambiental, amb el contingut que estableix l article 100 d aquest Reglament, i, en els casos en què ho exigeix la legislació sobre mobilitat, un estudi d avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina aquesta legislació. En el present cas, per tractar-se d un sector destinats a usos industrials i logístics, no residencials, no resulta necessari redactar la memòria social corresponent.

8 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg MARC URBANÍSTIC. El marc urbanístic ve definit per ordre jeràrquic en primer lloc pel planejament territorial, en segon lloc pel planejament director urbanístic, i finalment pel planejament municipal PLANEJAMENT TERRITORIAL En data 14 de setembre de 2010 (DOGC 5735 de ) es va aprovar definitivament el Pla Territorial de les Comarques Gironines que manté la classificació del sòl objecte del Present Pla parcial urbanístic com a sòl no urbanitzable i el qualifica com a Sòl de protecció territorial: Sòl de potencial interès estratègic. Es reprodueix a continuació el plànol d ordenació O.5. Estructura del sistema d espais oberts. Àmbits d especial valor connector : Article 2.9 Sòl de protecció territorial: regulació 1. El sòl de protecció territorial ha de mantenir majoritàriament la condició d espai no urbanitzat i amb aquesta finalitat ha de ser classificat com a no urbanitzable pels plans d ordenació urbanística municipal, llevat dels casos que es preveuen en aquest article i si, excepcionalment i de manera justificada, convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent. 2. El sòl de protecció territorial resta subjecte a les limitacions que estableix l article 47 del Text refós de la Llei d urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i a les condicions que es deriven dels motius que en cada cas justifiquen la seva consideració com a sòl de protecció territorial que s especifiquen a la memòria del Pla. Així mateix, s ha de tenir en compte les recomanacions que s assenyalen a l apartat 3 d aquest article. 3. L autorització relativa a les edificacions que podrien ser admissibles d acord amb la legislació urbanística i l execució d infraestructures que s empara en la legislació sectorial han de tenir en compte les següents recomanacions referides als tipus d intervenció que estableix l article 2.5:... b) Sòl de potencial interès estratègic A. Autorització admissible d acord amb la parcel lació i morfologia de l espai. B. Autorització restringida. Evitar instal lacions molt grans, d amortització llarga o de desplaçament difícil. Millor en situacions que minimitzin l afectació de la potencialitat del conjunt de l àrea. C1. Autorització admissible. Exigència de minimitzar l afectació de la potencialitat del conjunt de l àrea. C2. Autorització admissible. Exigència d evitar instal lacions d amortització llarga o de desplaçament difícil. Millor en situacions que minimitzin l afectació de la potencialitat del conjunt de l àrea. C3. Autorització restringida. Millor en situacions que minimitzin l afectació de la potencialitat del conjunt de l àrea El sòl de protecció territorial pot ser objecte d actuacions d urbanització, o en general de transformació, només en els següents casos:... b) Sòl de potencial interès estratègic Actuacions d interès territorial estratègic no previstes pel Pla mitjançant el procediment que estableix l article En cas que no s exhaureix el conjunt de la peça de sòl qualificada com de potencial interès estratègic, a banda de les condicions que es deriven de l article 1.14, cal minimitzar l afectació sobre la potencialitat del conjunt de l àrea i que la fragmentació de la peça sigui mínima. En atenció a aquest potencial interès estratègic que el Pla Territorial de les Comarques Gironines preveu, tant el Pla Director urbanístic del sistema urbà de Figueres com el POUM de Pont de Molins han previst desenvolupar en aquest sector una nova àrea d activitats econòmiques.

9 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg PLA DIRECTOR DEL SISTEMA URBÀ DE FIGUERES (PDUSUF) En data 11 de novembre de 2010 es va aprovar definitivament el Pla Director del Sistema Urbà de Figueres que classifica el sòl objecte de la present modificació, com a nova Àrea d Activitats Econòmiques (AAE). L article 22 de la normativa del PDSUF en determina la proposta: Article 22. Delimitació de nous sectors pel planejament urbanístic 1. El PDUSUF proposa la creació de nous sectors de Sòl Urbanitzable, d acord amb les següents consideracions: a) Pertanyen a àmbits o nuclis de creixement potenciat assenyalats pel PTPCG i/o estan situats en espais d alta accessibilitat, servits per les infraestructures de comunicacions, transports i serveis actuals i futurs, i que són especialment aptes per a desenvolupar-hi activitats econòmiques. b) Es justifiquen per la necessitat de definir de forma més acurada el límit urbà, integrar al casc urbà serveis i/o equipaments ja existents i permeten la definició d elements urbans estructurants. Aquests sectors són els següents:.. Municipi Àmbit Sup.(Ha) ús PM-01 Mixt activitats AAE Pont de Molins (**) 41,94 econòmiques + resid., e.lliures PONT DE MOLINS PM-03 PM-04 Equipaments Puig d en Xico (5,33 equip.+2,12 resid.) 7,45 equip.+resid. Ampliació Els Cellers fins la Cooperativa i els equipaments del Puig d en Xico PM-05 Can Ricardell 2,56 4,35 residencial Equipaments /usos privats PM-07 Forns de Calç 2,35 residencial.. 2. Els POUM ajustaran la configuració dels sectors a límits precisos del territori sense variacions substancials de la seva superfície (indicativament ± 10%). Així mateix els POUM concretaran el seu contingut urbanístic pel que fa a usos, aprofitaments i cessions de sòl atenent a les condicions que per a alguns sectors s estableixen en aquest i altres articles i d aquestes normes. Amb relació als usos que de manera sintètica s indiquen en el quadre anterior, cal entendre que residencial comprèn l habitatge i tots els usos compatibles amb aquest i que industrial comprèn també els usos logístics i en general tots els d activitat econòmica. Els POUM podran precisar els usos admesos i els prohibits en cada sector. 3. Atesa la importància en l estructuració supramunicipal, o la peculiaritat d alguns dels sectors proposats, el PDU estableix els següents objectius i condicions: PM-01. Àrea d activitats econòmiques (AAE) Pont de Molins: Usos preferentment logístics. El desenvolupament urbanístic del sector PM-01 ha de ser preferentment gradual en la direcció d oest a est si per la grandària de la parcel lació és possible l establiment de vàries etapes en el procés d urbanització. PM-01, PM-02. Encara que el paper d eix territorial que té la N-II correspongui en el futur a l A-2, els desenvolupaments urbanístics d aquests sectors hauran de considerar l actual N-II com una via estructurant d abast supramunicipal mantenint una capacitat de servei (secció, limitació d accessos,...) adequada i suficient per a aquesta funció. D acord amb el que estableix l article 2.7 del Pla director territorial de l Empordà, i en funció de la definició final del traçat de l A-2, el sector PM-1 podrà plantejar la incorporació de l espai fins el Camí Romà per tal de consolidar com espai públic la franja de protecció d aquest camí. El present sector industrial-logístic SUD i-1 Via Augusta és per tant compatible amb les determinacions del PDUSUF, per quant desenvolupa un sector d usos privats industrials i logístics en règim de sòl urbanitzable delimitat. Al plànol del PDUSUF O3.Directrius per al planejament urbanístic s assenyala la necessitat de mantenir un determinat espai lliure en el front de la carretera N-II. Així mateix s assenyalen com a Elements patrimonials en sòl no urbanitzable: Masos d interès les masies Can Ferriol i Can Puig. Al plànol del PDUSUF O5.Actuacions, que es reprodueix a continuació, s assenyala la nova àrea d activitats econòmiques que el planejament director determina i el planejament municipal recollirà.

10 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg PLANEJAMENT MUNICIPAL El Planejament urbanístic municipal, ens ve donat en el present cas pel Pla d Ordenació Urbanística Municipal de Pont de Molins, text refós corresponent a l aprovació definitiva confirmat per acord de la Comissió Territorial d'urbanisme de Girona de data 14 de febrer de 2013 i publicat al DOGC 6359 de 19 d abril de 2013, que substitueix el fins aleshores vigent Pla General d'ordenació Urbana de la zona de Figueres de 1983, de caràcter plurimunicipal. Amb caràcter general, el Pla d ordenació regula el desenvolupament del Sòl urbanitzable al capítol IV que es reprodueix a continuació: TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL CAPÍTOL IV. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE Article 110 Definició Els sòls urbanitzables són els terrenys que el Pla d ordenació urbanística municipal considera necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població i de l activitat econòmica, d acord amb el concepte de desenvolupament econòmic sostenible de la TRLUC. Aquest POUM classifica el sòl urbanitzable delimitat. En concret, preveu els sectors següents: - SUDr-1. Sector residencial mas d en Sot - SUD i-1. Sector industrial logístic. - SUD i-2. Sector industrial Cooperativa Ricardell. - SUD i-3. Sector industrial els Cellers. - SUD i-4 Sector industrial Calsina Carré. La delimitació d aquests sectors es grafien en els plànols d ordenació Règim del sòl i estructura general del territori (sèrie O.1), Ordenació del sòl urbà i urbanitzable (sèrie O.2), i a l Ordenació detallada alineacions i rasants En la delimitació d aquests sectors, s ha de justificar la coherència amb els criteris de desenvolupament definits en aquest Pla d ordenació urbanística municipal i la continuïtat dels sistemes urbans i territorials definits a l article. Les normes bàsiques per al desenvolupament dels sectors, que no podran ser alterades pel Pla parcial, són les següents: - L àmbit del sector de desenvolupament mitjançant Pla parcial. - Els objectius que caracteritzen cada sector. - Els percentatges mínims de cessió de sòl destinats a sòl públic (sistemes). - Els costos d urbanització que hauran de ser a càrrec dels propietaris del sector. - L índex d edificabilitat bruta i ús global del sector. - L aprofitament urbanístic del sector. - Definició dels elements de l estructura general que cal que siguin respectats pels plans parcials. Article 111 Deures dels propietaris del sòl urbanitzable Són deures dels propietaris i/o promotors del desenvolupament de sòl urbanitzable: - Cedir, obligatòriament i gratuïtament, els terrenys destinats a vialitat pública, parcs i jardins públics, equipaments i serveis. - Cedir sòl on es pugui edificar el sostre corresponent al 10% de l aprofitament urbanístic del sector. - Costejar la urbanització i executar les infraestructures de connexió amb els sistemes generals exteriors a l actuació i, en el seu cas, les obres necessàries per obtenir la condició de solar, si encara no ho tingués. - Procedir a la distribució equitativa dels beneficis i càrregues derivats del planejament, amb anterioritat a l inici de l execució material d aquest. - Edificar els solars en el termini que, en el seu cas, fixi el planejament. - Conservar la urbanització - Executar la construcció de l habitatge protegit dins els terminis establerts. Article 112 Gestió del sòl urbanitzable És obligatòria la prèvia aprovació del corresponent Pla parcial urbanístic d ordenació del sector. Els sectors també es poden desenvolupar, parcialment, en subsectors amb les condicions previstes en l art. 93 TRLUC El Pla parcial urbanístic s executarà per polígons complets, de conformitat amb el pla d etapes. S aplicarà, en cada un dels polígons en què s hagi dividit el sector, el sistema d actuació més idoni dels previstos per la legislació vigent. Quan els sectors es desenvolupin per iniciativa privada, el sistema preferent serà reparcel lació segons la modalitat de compensació bàsica. Al sòl urbanitzable, no podran realitzar-se obres aïllades d urbanització, llevat que es tracti d executar els sistemes generals o algun dels seus elements. Per a la urbanització d aquest sòl, són indispensables el pla parcial urbanístic, amb la delimitació dels polígons, i el projecte d urbanització. No es podran atorgar llicències d edificació fins que no s hagin aprovat definitivament els corresponents pla parcial urbanístic i projecte d urbanització, fins que no hagi assolit fermesa l acte d aprovació del projecte de reparcel lació i fins que no es compleixin les condicions següents: Que, per l estat de realització per a les obres d urbanització, l Administració consideri previsible que, per a l acabament de l edificació, la parcel la comptarà amb tots els serveis necessaris per tenir la condició de solar, i Que, en l escrit de sol licitud de llicència, l interessat es comprometi a no utilitzar la construcció fins que no estigui acabada l obra d urbanització i a establir aquesta condició en les cessions de dret de propietat o d ús que es portin a terme per a tot o part de l edifici. En tot cas, no es permetrà l ocupació dels edificis fins que no estigui totalment acabada la urbanització que els afecti, i estiguin en condicions de funcionament els accessos i els subministraments d aigua i energia elèctrica i les xarxes de clavegueram. Es disposa, com a preceptiu, que les esteses de noves línies elèctriques i/o de telecomunicacions es realitzin de forma soterrada, així com els trams de connexió amb les línies preexistents. Preferentment, s optarà per una xarxa separativa en nous trams de clavegueram. Amb caràcter general, i d acord amb les determinacions de la Llei 6/1993 reguladora de residus, cal que els plans parcials incloguin la normativa i les previsions necessàries per: Promoure la previsió d espais i d instal lacions en els edificis d habitatges i oficines, en els comerços i altres establiments emplaçats en medis urbans, que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió descrites en la Llei. Preveure, en la xarxa viària urbana i en els camins veïnals, els espais reservats suficients per a la col locació de contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar les operacions de recollida i transport de residus. En la documentació que es redacti per al desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable delimitat, s hi hauran d incorporar les adaptacions que corresponguin al mapa de sensibilitat acústica, tal i com preveu la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. El planejament derivat haurà d adaptar-se, en tot moment, a les disposicions vigents que es derivin de l aplicació de la Directiva marc d aigües i, en particular, al futur pla de gestió del Districte de la conca fluvial de Catalunya. El desenvolupament de sectors que incloguin sòls que quedin dins de les zones de protecció de l autopista AP-7 hauran de sol licitar l autorització a la Demarcació de Carreteres de l Estat a Catalunya, i preveure aquells aspectes relacionats amb el disseny de la xarxa d il luminació pública i/o les mesures correctores dels impactes visual i acústic associats a la presència de l autopista AP-7. En aquest sentit, totes les instal lacions que siguin necessàries realitzar en compliment de la normativa tècnica i legal, per eliminar o minimitzar, al màxim possible, l impacte acústic que pogués ocasionar el tràfic de l autopista AP-7 en els sòls urbanitzables, aniran a càrrec del promotor de l actuació i/o subsidiàriament de l Ajuntament; l administració i la societat queden com a concessionària lliures i rellevades de qualsevol responsabilitat respecte d això. Amb caràcter específic, el planejament municipal classifica aquest àmbit com a Sector urbanitzable delimitat, regulat per l article 113 de la normativa urbanística, que es reprodueix a continuació: Article 113 Sectors urbanitzables El Pla d ordenació urbanística de Pont de Molins estableix els sectors de sòl urbanitzable delimitat següents:.../... - SUD i-1. Sector industrial logístic 1. Objectius Desenvolupament d un sector industrial logístic entre l antic camí Ral i la ctra. N-II. El sector es concreta en els terrenys dels plans i de la Campassa i els que envolten el Puig d En Xicoy, limita a llevant pel camí Ral o camí de la Calçada, al sud per la Ctra. GIV-6025 i al rec d en Segura i, a ponent, per la ctra. N-II. 2. Àmbit L àmbit d aquest sector que és discontinu ve delimitat en el plànol de règim del sòl (E: 1/5000). 3. Superfície La superfície total del sector és de m². 4. Condicions d ordenació, edificació i ús Cal establir la localització de les cessions d equipaments i espais lliures en el triangle que es forma al peu de la N-II, al voltant de la calçada romana que limita el sector per la banda de llevant i, enllaça ambdues àrees, una banda de 50 m d amplada al llarg del camí que travessa el sector en direcció est-oest i una segona al llarg del camí de Cabanes. Una altra part dels equipaments públics es disposaran al voltant del Puig d en Xicoy, per tal d ubicar la gran àrea esportiva i lúdica que promou el municipi. Usos principals: industrial, logístic, comercial en la categoria d establiments comercials singulars regulada a l article 6.1.b) del Decret llei 1/2009, de 22 desembre, d ordenació dels equipaments comercials. 5. Aprofitament del sector El coeficient d edificabilitat bruta es de 0,50 m² sostre/m² sòl. Es fixen unes condicions de parcel lació, com a mínim, de m² i/o m². Cessions mínimes: 15% amb destí a zones verdes i espais lliures públics i 8% amb destí a equipaments públics. El 10% de l aprofitament del sector. 6. Gestió urbanística El sistema d actuació previst és el de reparcel lació en la modalitat de compensació bàsica. De conformitat amb l article del Decret 305/2006, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme, s estableixen els següents coeficients de ponderació de les finques del sector, a efectes de determinar la participació dels titulars en la distribució de beneficis i càrregues: Coeficient 1,00 per als terrenys situats al marge dret de l actual ctra. N-II, sobre els quals es disposa la totalitat de l aprofitament urbanístic.

11 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 11 Coeficient 0,90 per als terrenys situats al marge esquerra de l actual ctra. N-II, sobre els quals es disposa la implantació majoritària del sistema d equipaments públics. 7. Càrregues urbanístiques Els costos de la redacció de projectes, direcció facultativa de les obres i d execució de totes les obres de construcció de la intersecció tipus rotonda ja executada sobre la ctra. N-II constitueixen una càrrega urbanística del propi sector, de conformitat amb el conveni urbanístic signat el 26 de gener de En el dimensionament dels sistemes de depuració d aigües residuals, que s haurà d executar en el corresponent projecte d obres bàsiques d urbanització, s hauran de tenir en compte, a més dels cabals provinents del sector, els cabals provinents del sòl urbà consolidat i preveure, per al cas d incompliment de l ACA de les determinacions del PSARU 2005 per a l escenari , una reserva per a la ubicació de maquinària i reactors dimensionada pels cabals d aigües residuals provinents dels sòls urbans no consolidats i sòls urbanitzables delimitats. En tots els casos, serà l Ajuntament el que imposarà, en el desenvolupament i tramitació de les diferents figures de planejament derivat, les càrregues corresponents per tal que els diferents sectors puguin fer front als seus costos de depuració. 8. Infraestructures La normativa del planejament derivat que desenvolupi aquest sector ha de preveure l execució de les infraestructures suficients que permetin la decantació o pretractament dels volums caiguts en episodis de pluges torrencials, així com preveure sistemes de seguretat davant de possibles vessaments accidentals, susceptibles d afectar la qualitat de l aigua de la Muga. Aquests sistemes s han d implantar en terrenys compresos dins l àmbit del sòl industrial que es classifica. 9. Criteri ambiental. Independentment de la gestió del sector com a únic polígon, cal preveure el desenvolupament de manera seqüencial, començant per les finques de ponent i justificant la temporalitat de l execució. 10. Determinacions per a la protecció davant avingudes Caldrà avaluar la capacitat hidràulica de les lleres receptores, on s abocaran les aigües pluvials de la superfície de m², ocupada pels sectors SUD i-1, SUD i-2, SUD i-3 i SUD i-4 i es definiran i pressupostaran, si calen, les obres per a la laminació dels cabals de escorrentiu, amb l objectiu d adaptar els valors dels cabals de sortida de l àmbit urbanitzable als valors actuals de les conques sense transformar. 11. Compatibilitat dels habitatges existents dins del sector El document de pla parcial que es redacti podrà establir la compatibilitat dels usos d habitatge existent dins del sector amb els altres usos admesos en aquest, sempre que el manteniment no en dificulti l ordenació del sector. En conseqüència, resulta que el planejament municipal classifica aquest àmbit com un sector urbanitzable delimitat, quin desplegament s ha de realitzat a través d un Pla parcial urbanístic, d acord amb el que preveu l article 65 de la Llei d urbanisme. Es reprodueixen a continuació els plànols d ordenació del Pla d Ordenació Urbanística Municipal que fan referència a aquest sector: Per tant, s ha d efectuar el desenvolupament a través d un Pla parcial, tenint en compte també la obligatorietat de respectar les distàncies d edificació de la Llei de carreteres en relació a la Ctra. Nacional II. Es reprodueixen a les planes a continuació els plànols d ordenació del POUM següents: O1. Estructura general i règim del sòl. O3a. Ordenació detallada-aliniacions i rasants O3b. Ordenació detallada-aliniacions i rasants O3c. Ordenació detallada-aliniacions i rasants

12 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 12

13 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 13

14 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 14

15 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 15

16 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg ADEQUACIÓ AL PLANEJAMENT TERRITORIAL I MUNICIPAL L adequació del present Pla Parcial en relació al planejament territorial es justifica en base que el Pla Territorial de les Comarques Gironines ja preveu per aquest sector un potencial interès estratègic, interès que queda confirmat per el Pla director urbanístic del Sistema Urbà de Figueres (PDUSUF) en el sentit que aquest preveu específicament la classificació d un sector anomenat PM-01. Àrea d activitats econòmiques (AAE). Recollint les determinacions del planejament territorial i del planejament director, el Pla d ordenació urbanística municipal concreta aquestes determinacions classificant l àmbit com un sector de Sòl urbanitzable delimitat per a usos industrials logístic s entre l antic camí Ral i la ctra. N-II. El sector es concreta en els terrenys dels plans i de la Campassa i els que envolten el Puig d En Xicoy, limita a llevant pel camí Ral o camí de la Calçada, al sud per la Ctra. GIV-6025 i al rec d en Segura i, a ponent, per la ctra. N-II. En aquest sentit, el present Pla parcial d ordenació del sector SUDi-1 Industrial logístic Via Augusta s adequa a les previsions tant del planejament territorial, com del planejament director urbanístic i planejament municipal, per quant desplega de forma reglada un sector determinat en aquestes figures de planejament PLANEJAMENTS DERIVATS COLINDANTS Colindant amb el sector SUDi-1 Industrial-logístic Via Augusta, s han tramitat dues figures de planejament parcial que entren en relació amb aquest. Pla parcial urbanístic SUDi-4 Sector industrial Calsina Carré La primera és el Pla parcial urbanístic Sector industrial Calsina Carré, sorgit de la urgència de preveure una ampliació de la instal lació logística existent, que es va tramitar simultàniament a una modificació puntual de l anterior PGOU i que el POUM va recollir com a sector SUDi-4. Compta amb el Pla parcial urbanístic aprovat definitivament per la Comissió d Urbanisme de Girona en data 6 d octubre de 2011 i projecte d urbanització aprovat definitivament per l Ajuntament en data d 11 de novembre de Actualment es troben en execució les obres d urbanització, i es troba concedida llicència d edificació per a la construcció d una nau logística, condicionada a la urbanització simultània del sector. La segona és el Pla parcial urbanístic SUDi-2 Sector industrial cooperativa Ricardell, que incorpora les obres bàsiques d urbanització, tramitat en desplegament del vigent POUM, i que ha estat aprovat definitivament per l Ajuntament de Pont de Molins en data de 17 d abril de Aquest darrer document de planejament preveu el manteniment de les edificacions de l antiga cooperativa vinícola Ricardell, una part de les quals ja ha estat cedida en forma de cessions anticipades a l Ajuntament de Pont de Molins per a usos d equipaments públics, i l altra com a cessió de l aprofitament urbanístic del sector. No s han iniciat encara les corresponents obres d urbanització del sector. Es reprodueixen a continuació els plànols d ordenació dels dos sectors de planejament parcial colindants amb el SUDi-1 Industrial-logístic Via Augusta: Pla parcial urbanístic SUDi-2 Sector industrial cooperativa Ricardell

17 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI MARC TERRITORIAL. El present Pla parcial urbanístic té un àmbit discontinu. En l àmbit de ponent, sobre el nucli de Molins està previst ubicar-hi el sistema d equipaments públics. En l àmbit de llevant, està previst efectuar-hi el desplegament industrial i logístic. El marc territorials i els límits d aquests àmbits són: Àmbit de llevant: a) Per la banda Nord, la traça de la carretera GIV-6026, que enllaça la N-II amb Vilarnadal. b) Per la banda Est la traça del camí que ressegueix l antiga Via Augusta. c) Per la banda Sud el traçat del canal del marge esquerra del riu Muga i el camí provinent de l antic traçat de la carretera GIV-6025 de Cabanes a Pont de Molins. d) Per la banda de ponent, el traçat de la carretera N-II fins la rotonda de la carretera de Cabanes, i a partir d aquí amb els darreres de les finques edificades que donen front a la N-II. Àmbit de ponent: L àmbit de ponent està constituït bàsicament per una finca de conreu quins límits principals són el Camí del Roure i el camí de Llers a Vilarnadal, àmbit que s estén de forma lineal per connectar amb la carretera de Boadella GIV Elements territorials. Estructura territorial Els elements territorials que dominen aquest indret a nivell paisatgístic, són els camps de conreu de cereals i plantacions d oliveres, inserits de forma ordenada a la parcel lació o centuriació d origen romà que va seguir a la implantació de la Via Augusta. En època Alt Imperial Romana, efectuat el traçat de les vies (viae publicae / publica itinera), que creava un nou ordre en el territori, es procedia a efectuar les Centuriacions, que era un sistema de repartiment de terres en lots regulars formant quadrícules de 20x20 actus (710x710 m = 1 centuria aproximadamente) que s entregaven als soldats que havien prestat els seus serveis a la legió, i que passaven a colonitzar el territori i conrear-lo. La centuriació constituïa un gran esforç topogràfic, jurídic i administratiu o cadastral, deixant la seva empremta al paisatge, empremta que en el present cas encara avui és fàcilment reconeixible no només en el manteniment del traçat de la Via Augusta, sinó també en el traçat dels camins perpendiculars que se n deriven i en la parcel lació cadastral actual. Aquesta estructura territorial ordenada, és un element clau de cares a la futura ordenació del sector. Com elements consolidats significatius, hi trobem alguns volums edificats de certa importància volumètrica, tots ells ordenats segons la centuriació romana, com són el magatzem logístic de Calsina-Carré i dues instal lacions agropecuàries. Amb volums menys importants, hi trobem algunes instal lacions industrials o naus, i alguns edificis destinats a habitatge, i alguna altra instal lació d usos periurbans que combina part edificada, coberts i instal lacions a l aire lliure. Pel que fa referència a les infraestructures, cal destacar el traçat de l autopista AP-7 que es va traçar en aquest àmbit de forma pràcticament paral lela a la via romana, l actual carretera N-II que substitueix el seu antic traçat que travessava el nucli de Pont de Molins, i la carretera de Cabanes. El canal de regants del Muga constitueix també una traça territorial important, i en el present cas el límit sud del sector. Com a element dominant, a una certa distància, la canònica de Santa Maria del Roure, originària del segle XII, és l element paisatgístic proper que sobresurt d aquesta plana on s assenta la majoria de l àmbit del sector. L'actual paisatge és, per tant, el d un àmbit periurbà, on conviuen conreus o erms amb expectativa de desenvolupament industrial i diverses instal lacions d usos industrials i residencials, dins un entorn de la plana al luvial de la Muga, on la topografia planera facilita la integració de les instal lacions degut a que amb vegetació de mitja alçada s impedeixen les visuals sobre els usos no urbans amb facilitat. En la fotografia aèria següent es pot visualitzar de forma clara el traçat de la Via Augusta i la parcel lació en quadrícula que se n deriva i que ha estructurat el territori en aquest àmbit.

18 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 18 Promontori de la canònica de Santa Maria del Roure. Vista panoràmica del sector de sud a nord. Camps de conreu i al fons el coll del Pertús. Vista panoràmica capa ponent, amb Pont de Molins i el pont de l AVE al fons. Erms i camps d oliveres.

19 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg USOS DEL TERRITORI. Tal i com es pot observar en les fotografies, els usos actuals dins l àmbit són industrials-logístics, residencials, ramaders i de conreu. Queden reflectits al plànol que s insereix a continuació:

20 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 20 USOS LOGÍSTICS: Nau principal de transports Calsina Carré. Molls de càrrega. Actual accés a la campa de camions i aparcament personal Campa de remolcs. Campa de tractores.

21 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 21 ALTRES USOS INDUSTRIALS: Naus al Camí del Roure Instal lacions de Grues Gallardo Instal lacions al Camí del Roure Instal lacions al Camí del Roure

22 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 22 USOS RESIDENCIALS: Vista de Can Ferriol, al peu de la N-II. Casa López al peu de l antiga Via Augusta. Parcel la cadastral 145 del polígon 2 de rústica. Vista de Can Puig. Parcel la cadastral 154 i 155 del polígon 2 de rústica. Casa Wiertz. Parcel la cadastral 182 del polígon 2 de rústica.

23 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 23 GRANGES: Granja a la parcel la cadastral 80 del polígon 2 de rústica. Granja a la parcel la cadastral 149 del polígon 2 de rústica. Granja a la parcel la cadastral 80 del polígon 2 de rústica. Granja a la parcel la cadastral 149 del polígon 2 de rústica.

24 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 24 CONREUS I ERMS: Plantació d oliveres joves. Conreu al peu de la Via Augusta. Plantació d oliveres velles. Erms, conreu i oliveres.

25 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 25 ELEMENTS, POUS I BARRAQUES: (ubicades al plànol 5.3) a) e) i) m) b) f) j) n) c) g) k) o) d) h) l) p)

26 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT. L estructura de la propietat actual està conformada per diversos propietaris, que disposen de finques de diverses dimensions, des de més de 5 Ha, si bé el promig de dimensions de les finques és aproximadament de 1 Ha. PARCEL LA...: 54 S ha procedit a efectuar un aixecament taquimètric per conèixer des de l inici de la redacció del planejament la superfície real de les finques, que és la que ha de servir de base per al repartiment de beneficis i càrregues del planejament, malgrat aquesta no coincideixi habitualment amb les superfícies registrals i cadastrals. L estructura de la propietat queda reflectida al plànol número 5.1 del Pla parcial. Les dades de la propietat es relacionen a continuació: 5.816,26 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XD Propietari... : Vila Bosch, Remei Adreça... : Paratge Masos Ctra. Nacional II, núm. 25. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : X Notes... : PARCEL LA...: 53 PARCEL LA...: ,01 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XR Propietari... : Vila Bosch, Remei Adreça... : Paratge Masos Ctra. Nacional II, núm. 25. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : X Notes... : 4.784,62 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XX Propietari... : Juandó Vila, Lluís Adreça... : Cr. Nou, 159, 4rt-C. Figueres (CP17600) CIF... : L Notes... :

27 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 27 PARCEL LA...: 56 PARCEL LA...: ,47 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XI Propietari... : Juandó Vila, Lluís Adreça... : Cr. Nou, 159, 4rt-C. Figueres (CP17600) CIF... : L Notes... : PARCEL LA...: ,95 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XE Propietari... : Benangels Adreça... : Cr. Castell de Montagut, 20. Sant Julià de Ramis (CP 17481) CIF... : M Notes... : PARCEL LA...: ,32 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XJ Propietari... : Juandó Vila, Lluís Adreça... : Cr. Nou, 159, 4rt-C. Figueres (CP17600) CIF... : L Notes... : 4.098,04 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XS Propietari... : Salazar Santiago, Maria Adreça... : Cr. Doctor Fleming, 37. Figueres (CP 17600) CIF... : H Notes... :

28 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 28 PARCEL LA...: 60 PARCEL LA...: 70a ,64 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XJ Propietari... : Casellas Batlle, Antonio Adreça... : Rambla, 22, 1a. Figueres (CP 17600) CIF... : G Notes... : PARCEL LA...: ,26 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XA Propietari... : Transportes Calsina y Carré S.L. (abans Ana M. De Albert Muntadas) Adreça... : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF... : B Notes... : Part nord Ctra.Cabanes. Cessió anticipada viari rotonda N-II PARCEL LA...: 70b ,88 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XY Propietari... : de Albert Fontcuberta, Maria Carmen Adreça... : Cr. Reina Victoria, 2, 2a. Barcelona (CP 08021) CIF... : F Notes... : ,39 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XA Propietari... : Transportes Calsina y Carré S.L. (abans Ana M. De Albert Muntadas) Adreça... : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF... : B Notes... : Part sud resultant del nou traçat Ctra.Cabanes.

29 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 29 PARCEL LA...: 71 PARCEL LA...: ,98 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XB Propietari... : Torres López, Francisco Adreça... : Cr. Alberes, 2. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : J Notes... : PARCEL LA...: ,27 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral: 17144A XG Propietari... : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça... : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF... : B Notes... : PARCEL LA...: ,77 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XY Propietari... : Vila Cortada, Jaume Adreça... : Cr. de la Muga, 25. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : T Notes... : 3.561,32 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XQ Propietari... : Ribas Viarnés, Herminia Adreça... : Cr. Sant Pau, 115, esc1, 1r-C. Figueres (CP 17600) CIF... : H Notes... :

30 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 30 PARCEL LA...: 75 PARCEL LA...: ,54 m2 Superfície Cadastral... : 16,681 m². Referència Cadastral : 17144A XP Propietari... : Casellas Batlle, Antonio (abans Josep Viñas Falgarona) Adreça... : Rambla, 22, 1a. Figueres (CP 17600) CIF... : G Notes... : PARCEL LA...: ,33 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XT Propietari... : Aymà Palé, Simón (abans Joaquim Casadevall Bosch) Adreça... : Cr. del Pont, 52. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : M Notes... : PARCEL LA...: ,87 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XL Propietari... : Nogué Gimbernat, Jaume Adreça... : Cr. de la Muga, 22. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : L Notes... : 7.254,21 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XF Propietari... : Aymà Palé, Simón Adreça... : Cr. del Pont, 52. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : M Notes... :

31 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 31 PARCEL LA...: 79 PARCEL LA...: ,44 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XM Propietari... : Aymà Darné, Xavier Adreça... : Cr. de Molins, 3. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : V Notes... : PARCEL LA...: ,03 m2 Superfície Cadastral... : 587 m². Referència Cadastral : 17144A XH Propietari... : Transportes Calsina y Carré S.L. (abans Fernando Casado Torres) Adreça... : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF... : B Notes... : Edificació en ruines PARCEL LA...: ,53 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XT Propietari... : Aymà Palé, Simón Adreça... : Cr. del Pont, 52. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : M Notes... : Granja 7.426,68 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XM Propietari... : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça... : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF... : B Notes... :

32 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 32 PARCEL LA...: 145 PARCEL LA...: ,79 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XO Propietari... : Bassons Juarez, M. Carmen Adreça... : Paratge Masos Els Plans, 8. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : K Notes... : Edificacions PARCEL LA...: ,40 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XR Propietari... : Tresvila SL Adreça... : Av. Energia- Av. Pg Ind. Barcelonès, 14. Abrera (08630) CIF... : B Notes... : PARCEL LA...: ,74 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XK Propietari... : Amoedo Sieiro, Carlos Adreça... : Paratge Masos Els Plans, 10. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : H Notes... : Edificacions 6.497,02 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XD Propietari... : Tresvila SL Adreça... : Av. Energia- Av. Pg Ind. Barcelonès, 14. Abrera (08630) CIF... : B Notes... :

33 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 33 PARCEL LA...: 149 PARCEL LA...: ,75 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XX Propietari... : Aymà Palé, Simón Adreça... : Cr. del Pont, 52. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : M Notes... : PARCEL LA...: ,76 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral: 17144A XD Propietari... : Vila Cortada, Jaume Adreça... : Cr. de la Muga, 25. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : T Notes... : PARCEL LA...: ,46 m2 Superfície Cadastral... : 9.742m². Referència Cadastral : 17144A XR Propietari... : Gonzalez Toll, Ana Maria Adreça... : Paratge Masos Ctra. Nacional II, núm. 5. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : K Notes... : Granja 4.867,08 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XX Propietari... : Carbó Serra, Jaume Adreça... : Cr. Fondach, 2. Cabanes (CP 17761) CIF... : Q Notes... :

34 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 34 PARCEL LA...: 153 PARCEL LA...: ,46 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XI Propietari... : Fernández Fernández, Florencio Adreça... : Cr. de Mas Balló, 1. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : K Notes... : Edificacions: coberts PARCEL LA...: ,36 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XE Propietari... : Hereus de José Almoalla Torres Adreça... : Adreça propietari. Ciutat (CP 17000) CIF... : X Notes... : Edificacions: habitatge PARCEL LA...: ,31 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XJ Propietari... : Rubio Villaraso, Maria Adreça... : Paratge Masos Els Plans, 13. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : P Notes... : Edificacions: habitatge 3.883,88 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XS Propietari... : Torres López, Francisco Adreça... : Cr. Alberes. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : V Notes... :

35 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 35 PARCEL LA...: 157 PARCEL LA...: ,69 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XZ Propietari... : Astor Arbat, Rosa Adreça... : Cr. de la Muga, 7. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : Q Notes... : PARCEL LA...: ,66 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XH Propietari... : Delgado Marva, Francisca Adreça... : Cl. Salvador Corvacho Bl 1 PTF. Antigua Avda Deportes. Jimena de la Frontera (Cádiz) (CP 11330) CIF... : S Notes... : PARCEL LA...: ,47 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XU Propietari... : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça... : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF... : B Notes... : 9.751,41 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XZ Propietari... : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça... : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF... : B Notes... :

36 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 36 PARCEL LA...: 161 PARCEL LA...: ,38 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XU Propietari... : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça... : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF... : B Notes... : PARCEL LA...: ,48 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XJ Propietari... : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça... : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF... : B Notes... : PARCEL LA...: 164a ,31 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XW Propietari... : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça... : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF... : B Notes... : Edificacions: naus industrials 4.640,09 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XA Propietari... : Gallardo Ruíz, Adrián Adreça... : Cr. Pont, Pont de Molins (CP 17706) CIF... : T Notes... : Part nord Ctra. Cabanes. Dret superfícia a favor de T.Calsina y Carré SL

37 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 37 PARCEL LA...: 164b PARCEL LA...: ,21 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XA Propietari... : Gallardo Ruíz, Adrián Adreça... : Cr. Pont, Pont de Molins (CP 17706) CIF... : T Notes... : Resta finca part sud Ctra. Cabanes. Dret superfícia a favor de T.Calsina y Carré SL PARCEL LA...: ,36 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XO Propietari... : Peitaví Descamps, Jaume Adreça... : Cr. del Pont, 7. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : X Notes... : Edificacions: habitatge PARCEL LA...: ,04 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XM Propietari... : Carreras Llorens, Xavier (abans Juan Carreras Pinadell) Adreça... : Cr de la Muga, 9. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : Q Notes... : Part de la finca exclosa de l àmbit.(396,53 m2) Edificacions: habitatge ,46 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XK Propietari... : Vallsmadella Massot, Juan Adreça... : Cr. de la Jonquera, 6. Biure (CP 17723) CIF... : W Notes... : Edificacions: nau industrial

38 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 38 PARCEL LA...: 179 PARCEL LA...: ,53 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XR Propietari... : Carreras Llorens, Jordi (abans Juan Carreras Pinadell) Adreça... : Cr de la Muga, 7. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : F Notes... : PARCEL LA...: ,80 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XK Propietari... : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça... : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF... : B Notes... : Dret superfícia a favor de Gallardo Ruiz, Adrian PARCEL LA...: ,72 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XO Propietari... : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça... : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF... : B Notes... : Part de la finca exclosa de l àmbit (1.212,19 m2) ,64 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XR Propietari... : Wiertz, Wilhemina Adreça... : Antigua Ctra. Cabanes, 3. Pont de Molins (CP17706) CIF... : X D Notes... : Edificacions: habitatge

39 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 39 PARCEL LA...: 183 PARCEL LA...: 185a 5.353,25 m2 Superfície Cadastral... :5.273 m². Referència Cadastral : 17144A XD Propietari... : Rodà Muntalat, Jaume Adreça... : Cr.Forn d en Gestí, 32. Cabanes (CP 17761) CIF... : F Notes... : Activitat industrial PARCEL LA...: ,32 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XI Propietari... : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça... : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF... : B Notes... : Part sud Ctra. Cabanes PARCEL LA...: 185b 7.078,71 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XX Propietari... : Serra Villadoniga, Josep (abans Benjamin Serra Batlle) Adreça... : Carrer Empordà, 32. Figueres (CP 17600) CIF... : J Notes... : 621,18 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XI Propietari... : Transportes Calsina y Carré S.L. Adreça... : Camí del Roure, 5. Pont de Molins (CP17706) CIF... : B Notes... : Resta finca part Nord Ctra. Cabanes

40 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 40 PARCEL LA...: 187 POLIGON...: 1 PARCEL LA...: 104a 5.373,08 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XE Propietari... : Caixa Banc SL (abans Malet i Fernández Inversions, SL) Adreça... : Adreça propietari. Ciutat (CP 17000) CIF... : X Notes... : POLIGON...: 1 PARCEL LA...: ,25 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XO Propietari... : Dominguez Manzanal, Enrique Adreça... : Puig d en Xicoi, 32. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : V Notes... : Gran part de la finca exclosa de l àmbit POLIGON...: 1 PARCEL LA...: 104b ,71 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XM Propietari... : Casellas Batlle, Antonio Adreça... : Rambla, 22, 1a. Figueres (CP 17600) CIF... : G Notes... : Part de la finca exclosa de l àmbit 56,97 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XO Propietari... : Dominguez Manzanal, Enrique Adreça... : Puig d en Xicoi, 32. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : V Notes... : Gran part de la finca exclosa de l àmbit

41 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 41 POLIGON...: 1 PARCEL LA...: 130a 1.929,83 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XQ Propietari... : Viñas Ros, Javier Adreça... : Puig d en Xicoi, 31. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : W Notes... : Gran part de la finca exclosa de l àmbit POLIGON...: 1 PARCEL LA...: 130b 395,73 m2 Superfície Cadastral... : m². Referència Cadastral : 17144A XQ Propietari... : Viñas Ros, Javier Adreça... : Puig d en Xicoi, 31. Pont de Molins (CP 17706) CIF... : W Notes... : Majoria de de la finca exclosa de l àmbit Pol. Parc. Propietari Sup real inclosa % FINCA REGISTRAL Columolumna2 Columna3 Columna4 ColumColumna6 Columna Casellas Batlle, Antoni ,71 m2 7,274% a Dominguez Manzanal, Enrique 323,25 m2 0,068% b Dominguez Manzanal, Enrique 56,97 m2 0,012% a Viñas Ros, Javier 1.929,83 m2 0,403% b Viñas Ros, Javier 395,73 m2 0,083% Vila Bosch, Remei ,01 m2 3,615% 535, 608, 720, Vila Bosch, Remei 5.816,26 m2 1,215% 535, 608, 720, Juandó Vila, Lluís 4.784,62 m2 0,999% 208, 277,366, Juandó Vila, Lluís 5.960,47 m2 1,245% 208, 277,366, Juandó Vila, Lluís ,32 m2 3,531% 208, 277,366, Benangels ,95 m2 10,807% Salazar Santiago, Maria 4.098,04 m2 0,856% Casellas Batlle, Antoni ,64 m2 2,118% De Albert Fontcuberta, Maria Carmen ,88 m2 4,716% 2 71 Torres López, Francisco 3.492,98 m2 0,729% Vila Cortada, Jaume 6.037,77 m2 1,261% Transportes Calsina y Carré, SL ,27 m2 2,107% 2 74 Ribas Viarnés, Herminia 3.561,32 m2 0,744% Casellas Batlle, Antoni ,54 m2 3,447% Nogué Gimbernat, Jaume 5.719,87 m2 1,194% Aymà Palé, Simón 4.794,33 m2 1,001% 1136, Aymà Palé, Simón 7.254,21 m2 1,515% Aymà Darné, Xavier 6.390,44 m2 1,334% Aymà Palé, Simón 5.481,53 m2 1,145% Transportes Calsina y Carré, SL 7.426,68 m2 1,551% Bassons Juarez, M. Carmen 1.474,79 m2 0,308% Almoedo Siero, Carlos 3.571,74 m2 0,746% Tresvila, SL 5.197,40 m2 1,085% Tresvila, SL 6.497,02 m2 1,357% Aymà Palé, Simón 4.741,75 m2 0,990% Gonzalez Toll, Ana Maria 9.603,46 m2 2,005% Vila Cortada, Jaume ,76 m2 2,298% 186, Carbó Serra, Jaume 4.867,08 m2 1,016% Florencio Fernandex 3.402,46 m2 0,711% Rubio Villaraso, Maria 2.274,31 m2 0,475% Almohalla Torres, Jose (hereus) 1.787,36 m2 0,373% Torres López, Francisco 3.883,88 m2 0,811% Astor Arbat, Rosa 2.843,69 m2 0,594% Transportes Calsina y Carré, SL 4.116,47 m2 0,860% Delgado Marva, Francisco 3.968,66 m2 0,829% Transportes Calsina y Carré, SL 9.751,41 m2 2,036% Transportes Calsina y Carré, SL 4.415,38 m2 0,922% Transportes Calsina y Carré, SL 861,03 m2 0,180% Transportes Calsina y Carré, SL ,31 m2 9,967% Carreras Llorens, Xavier 2.407,04 m2 0,503% Peitaví Descamps, Jaume 4.083,36 m2 0,853% Vallsmadella Massot, Juan 2.259,46 m2 0,472% Carreras Llorens, Jordi 3.627,53 m2 0,758% Transportes Calsina y Carré, SL 6.366,72 m2 1,330% Transportes Calsina y Carré, SL 7.609,80 m2 1,589% Wiertz, Wilhemina ,64 m2 2,470% Rodà Muntalat, Jaume 5.353,25 m2 1,118% Serra Villadoniga, Josep 7.078,71 m2 1,478% Transportes Calsina y Carré, SL 6.338,48 m2 1,324% Caixa Banc SL 5.373,08 m2 1,122% 2 164a Gallardo Ruíz, Adrián 4.640,09 m2 0,969% b Gallardo Ruíz, Adrián 284,21 m2 0,059% a Transportes Calsina y Carré, SL 6.822,32 m2 1,425% 2 185b Transportes Calsina y Carré, SL 621,18 m2 0,130% 2 70a Transportes Calsina y Carré, SL 5.367,26 m2 1,121%

42 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg INFRASTRUCTURES EXISTENTS. Degut a l extensió del sector, en el seu àmbit hi trobem diverses infraestructures i esteses de xarxes, que donen servei a les diverses instal lacions i edificacions que s hi troben ubicades, o bé simplement que discorren per l àmbit per donar servei més enllà del mateix. Altres infraestructures es troben en aquests moments en execució, com a desenvolupament de les obres del sector urbanitzable Calsina Carré. El traçat de totes elles s ha grafiat als plànols de la sèrie 6. A continuació es descriuen els serveis actuals, incloent per coherència tant els ubicats al Sector Industrial com els situats en les seves immediacions, tot i que en el projecte d obres bàsiques d urbanització del present PPU se n farà una descripció més precisa VIALITAT. Carretera N-II El traçat de la carretera N-II constitueix el límit oest de l àmbit majoritari del sector. Es tracta d una infraestructura titularitat de l Estat, en quin tram de traçat no es produeixen accessos directes a les finques confrontants. L any 2007 es porta a terme el projecte constructiu de Rotonda a la N-II en el PK , tram de Pont de Molins, redactat per ACYCSA, i es construeix la rotonda nord d accés a Pont de Molins amb autorització de 15 de maig de 2006 de la Demarcació de Carreteres de l Estat del Ministeri de Foment. La Diputació de Girona, per la seva part modificarà el traçat de la carretera de Cabanes per enllaçar amb l esmentada rotonda. Fruit de l execució d aquest projecte, queda reordenat el trànsit i els accessos en aquest tram de la carretera N-II, en aquell moment amb una IMD elevada de trànsit de camions. Com a conseqüència d aquesta reordenació, els accessos de la N-II al camí del Roure queden tallats per una valla bionda, i els accessos al traçat antic de la carretera de Cabanes queden restringits de trànsit i girs. L execució de la rotonda al PK constitueix sens dubte l accés principal al sector urbanitzable, quin principal ús és el logístic. De fet, l execució d aquesta rotonda es va realitzar amb ajut de financiació privada i de cessió anticipada de finques per part del principal operador logístic implantat al sector, tal com consta al conveni de data 26 de gener de 2007 signat entre l Ajuntament de Pont de Molins i Transports Calsina i Carré SL. En l actualitat, l elevat trànsit que suportava l esmentat tram de la N-II, sobretot pel que fa referència al trànsit pesat, s han vist notablement disminuïdes arrel de la resolució del Departament d Interior INT/768/2013, de 8 d abril, per la qual s estableix la mesura de restricció a la circulació a la N-II entre el PK 692,05 a Vidreres i el PK 773,5 a la Jonquera, i es modifica parcialment la Resolució INT/2955/2012, de 21 de desembre, per la qual s estableixen les restriccions a la circulació durant l any Rotonda N-II al PK Cal fer esment també que el Pla N-II del Ministerio de Fomento preveu la duplicació de la N-II entre l enllaç de Vilademuls i La Jonquera que inclou la remodelació d enllaços i interseccions, la reordenació d accessos i l execució de les variants de Bàscara i Pont de Molins. En aquests moments, ha començat la redacció dels projectes Variante de Figueres Pont de Molins i Pont de Molins - La Jonquera, quins contractes de redacció s han adjudicat entre setembre i octubre de També es troba en redacció l estudi informatiu de la variante de Pont de Molins, redactat mitjançant una comanda amb INECO. Caldrà veure en conseqüència les dinàmiques de mobilitat que l execució d aquests projectes provocaran, però en principi totes aquestes actuacions incideixen en la disminució de la IMD de trànsit d aquest tram. Aquesta restricció suposa la prohibició de circulació per la carretera N-II dels vehicles de 4 eixos o més, entre les sortides 2 (la Jonquera sud) i 9 (Maçanet de la Selva-Lloret de Mar), de a h, tots els dies de l any, amb l excepció de causes de mobilitat obligada per motius de càrrega i/o descàrrega, o per motius de proveïment o avituallament, amb l obligatorietat de circular pel trajecte mínim imprescindible. L autopista AP-7 ha recepcionat aquest trànsit restringit a la N-II, i aquesta restricció es configura com a definitiva degut a la baixa de sinistralitat que això ha suposat. accés a la N-II tallat al Camí del Roure Tram en corva de la N-II

43 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 43 Carretera GIV-6025 Es tracta d una carretera convencional de calçada única de la xarxa local, titularitat de la Diputació de Girona, que s inicia a Pont de Molins, a la rotonda del PK de la carretera N-II fins a Cabanes, amb una longitud de m. El seu traçat discorre dins l àmbit del sector urbanitzable. Amb motiu de la construcció de la referida rotonda a la N-II, es va modificar el seu antic traçat fins el nucli de Pont de Molins. També l execució del Pla parcial urbanístic Sector SUDi-4 Calsina Carré, amb el seu projecte d urbanització aprovat definitivament per l Ajuntament en data d 11 de novembre de 2011, i el projecte de remodelació dels accessos a les instal lacions de Calsina Carré, autoritzat per la Diputació de Girona en data 21 de desembre de 2011, que es troben actualment en execució, suposen una modificació dels seus accessos. Carretera GIV-6026 Es tracta d una carretera convencional de calçada única de la xarxa local, titularitat de la Diputació de Girona, que s inicia a Pont de Molins, a la rotonda de la N-II i arriba fins la carretera GI-602 a Sant Climent Sescebes, amb una longitud de m. El seu traçat constitueix el límit nord del sector urbanitzable. A diferencia de la GIV-6025, la seva trobada amb la N-II es produeix a través d una intersecció, amb carril central d espera i incorporació a la N-II, i el seu darrer tram abans d arribar a aquesta intersecció té la calçada amb dos carrils per cada sentit. En la illeta del diamant de la seva intersecció amb la N-II s hi troba ubicat un motiu escultòric, amb base de formigó armat i una figura en acer Corten. Tram de la GIV-6025 Intersecció N-II i GIV-6026 Accés a plataforma logística Tram inicial de la GIV-6026

44 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 44 Antic traçat de la GIV-6025 El traçat històric de la carretera de Cabanes a Pont de Molins, es troba en l actualitat amb el seu trànsit restringit des de l accés a la N-II, i reservat al trànsit de veïns en el seu accés des de la carretera GIV La seva calçada s ha dividit en dos carrils, dels quals un s utilitza per al trànsit restringit de vehicles en l únic sentit permès, i l altra com a carril bicicleta en ambdós sentits de circulació. Camí del Roure. Àmbit Oest del sector. En l àmbit Oest del sector, el mateix camí del roure constitueix la via de comunicació entre els eixamples residencials moderns de Pont de Molins i l edifici on hi ha ubicat l actual Ajuntament, al peu de la GIV Es tracta d una via molt utilitzada per connectar amb el nucli de l Església de Molins, ja que evita el pas per carrer central de Pont de Molins, actualment semi-peatonalitzat. Imatge del carril bicicleta i calçada Tram del Camí del Roure. Camí del Roure. Àmbit Est del sector. L anomenat Camí del Roure, efectua les funcions d accés a diverses finques amb habitatges i instal lacions industrials de l àmbit. Té els seus accessos tallats en el seu entroncament amb la N-II Camí veïnal. Es tracta d un camí d accés a finques, de traçat perpendicular a la Via Augusta, que enllaça aquesta amb la GIV-6025, asfaltat fins l accés a Transports Calsina Carré, i de terra en el tram següent, d accés a les granges. El tram inicial està en procés d urbanització per quan es troba inclòs al sector urbanitzable SUDi-4. Tram final del Camí. Al fons la N-II Tram del camí veïnal.

45 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 45 Via Augusta. Es tracta d un camí d accés a finques, quin traçat es correspon amb la via d època romana de la que l emperador César August va propiciar el seu arranjament i consolidació entre els anys 8 i 2 a.c., i que ha restat fossilitzat en un tram de sis quilòmetres, dels quals uns metres es corresponen al sector. La meitat del seu traçat es troba asfaltada, i l altra meitat és un camí terrer. Es troba protegida pel planejament urbanístic, tant per la seva importància estructural del territori i la parcel lació, com per la possibilitat de constituir un jaciment arqueològic. Vial peatonal. Al llarg de la carretera N-II, en el tram existent entre l antic traçat de la carretera de Cabanes i el Camí del Roure, s ha disposat un vial peatonal, conformat per una subbase, i sense pavimentar. Aquest tram arranjat, queda fora de l àmbit del sector. La perllongació d aquest espai cap al nord, que manté la mateixa franja en relació a la N-II, queda inclosa dins el sector, i permet per tant la seva continuïtat Tram asfaltat de la Via Augusta Tram arranjat del camí. Tram terrer de la Via Augusta Perllongació cap al nord.

46 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg INFRAESTRUCTURES HIDRÀULIQUES. Una important infraestructura hidràulica que passa a cel obert pel límit sud de l àmbit de llevant del sector, fins la carretera de Cabanes, i que després prossegueix soterrat en línia recta amb secció de túnel fins a la resclosa de la Muga, és el canal de regants del marge esquerra del Muga. Es tracta d una infraestructura construïda per la aleshores Confederación Hidrogràfica del Pirineo Oriental, que tenia per objecte posar en regadiu una bona part de la plana de l Empordà, a ambdós marges del riu Muga. Eixamplament de l arenero Diferents seccions en aquest ram del canal En els plànols número 6.6 i 6.7 del present pla parcial, s assenyala el traçat del canal i els seus perfils. En els trams soterrats, degut a que la construcció del canal s efectuava amb una secció de formigó d avanç de 35 cm. gruix, i un revestiment de formigó de 28,5 cm. sobre aquesta secció constructiva del canal trobem sempre un important recobriment de terres. L existència del canal no impedeix la construcció sobre el seu traçat, atès que la capacitat portant dels terrenys permet sempre solucions de fonamentació superficial ENERGIA ELÈCTRICA. Les diferents instal lacions i edificacions existents dins l àmbit del sector, disposen ja de subministrament d energia elèctrica, amb diferents esteses de línies de baixa tensió, en general aèries. La urbanització del sector SUDi-4 ha comportat, a més, l estesa d una línia soterrada de mitja tensió i la ubicació d un CT al peu del Camí del Roure. Secció a cel obert En els moments de redactar el present pla parcial, es troba en tramitació urbanística el Pla especial urbanístic de la nova línia elèctrica de 25 kv Puigbasses des del CM66807 a Figueres fins el suport T86-1 de la línia Jonquera/Agullana a Biure, per a l alimentació del Polígon Oliveres de la Jonquera. Part d aquest traçat discorre per l àmbit del present Pla parcial urbanístic. Els traçats de les línies existents es poden observar al plànol número 6.2. Serveis existents: Electricitat.

47 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg SUBMINISTRAMENT D AIGUA. Pel que fa a l abastament d aigua, la xarxa existent de Pont de Molins, ja dóna servei a les actuals instal lacions que estan ubicades al sector, normalment en tub de polietilè. La xarxa urbana travessa la N-II en direcció al sector en dos punts diferents. El primer, prop de la rotonda de la N-II, amb tub de Ø 160 de PVC, i segueix el nou traçat de la carretera de Cabanes. El segon, travessa la N-II amb una tuberia de PE Ø 75, per donar servei als habitatges existents de la banda de llevant de la carretera. Pel que fa referència a la part discontínua del sector ubicada al Puig d en Xicoi, en el seu perímetre també s hi troba estesa una canonada de PE Ø 160, seguint el traçat d un camí públic. Els traçats de les xarxes existents es poden observar al plànol número 6.5. Serveis existents: Aigua potable i de reg. Incendis, on s ubiquen també els hidrants, boques de reg, vàlvules i demés aparells de xarxa, juntament amb els diàmetres i materials que la componen SANEJAMENT. La xarxa de sanejament és segurament un dels serveis urbanístics menys implantat en aquest sector urbanitzable, en el qual la principal implantació logística, disposa d una depuradora pròpia, que ha estat recentment remodelada en la seva totalitat per tal d adaptar-se als requeriments legals i també de certificació ambiental. El sanejament dels sector urbanitzable SUD i-4, actualment en execució, ha de connectar amb aquesta depuradora. Aquesta depuradora aboca amb un tub de Ø 800 cap a la llera pública. Pel que fa referència a xarxes de sanejament públiques, existeix una xarxa de Ø 300 que recorre un tram de l antiga carretera de Cabanes, segueix en paral lel la N-II fins travessar aquesta a la riba de la Muga. Existeixen també trams de plujanes, tant entubats amb Ø 400, 500 i 600, com oberts en cuneta, fins abocar per decantació a la Muga. Els traçats de les xarxes existents es poden observar al plànol número 6.1. Serveis existents: Sanejament, on es referencien els diàmetres corresponents TELECOMUNICACIONS. A l interior del sector hi trobem diferents xarxes de telecomunicacions, generalment en esteses aèries amb pals de fusta, per efectuar les escomeses a les instal lacions industrials i habitatges existents. Les línies principals són les que segueixen el camí de la Via Augusta i un traçat paral lel a la carretera N-II. Els traçats de les xarxes existents es poden observar al plànol número 6.4. Serveis existents: Telecomunicacions ENLLUMENAT PÚBLIC. L enllumenat públic existent es limita a l executat durant la construcció de la rotonda de la N-II i el nou traçat de la carretera de Cabanes. Es grafia al plànol número 6.3. Serveis existents: Enllumenat públic, que inclou els serveis en execució del sector SUD i OBJECTIUS I CRITERIS. El present Pla parcial urbanístic SUDi-1 del Sector Industrial Logístic Via Augusta de Pont de Molins es proposa donar compliment als següents objectius: a) Desplegar urbanísticament de forma reglada el Sector de Sòl urbanitzable SUD i-1: Sector Industrial Logístic del Pla General d Ordenació Urbanística Municipal de Pont de Molins. b) Efectuar una correcta distribució dels equipaments comunitaris, d acord amb els criteris explicitats al planejament general, que preveuen l agrupació dels equipaments comunitaris a l àmbit de ponent del sector (Puig d en Xicoi) a prop de l Ajuntament i per tant en una posició d accessibilitat i centralitat òptimes. Aquest criteri d agrupació d equipaments és el que va provocar en definitiva la delimitació del sector urbanitzable en dos àmbits discontinus. c) Efectuar una correcta distribució dels espais lliures, d acord també amb els criteris bàsics explicitats al planejament general, i que pretenen en síntesi efectuar una protecció visual i paisatgística del corredor de la N-II, com a franja de separació amb el nucli residencial de Pont de Molins, i efectuar una protecció paisatgística i arqueològica de la traça de la Via Augusta, establint entre ambdós espais els passos d interconnexió necessaris. Tractar els espais lliures mantenint les seves característiques naturals en quant a conservació de les espècies autòctones, majoritàriament oliveres, completant-les amb l ajardinament adient. d) Implantació d una xarxa viària que s assenti de forma adequada sobre les traces territorials, conformades des de fa dos mil lennis a partir de la via romana i la subsegüent estructura cadastral i agrària derivada de la centuriació, i que ha perdurat fins avui definint el paisatge d aquesta plana. Integració i connectivitat d aquesta xarxa de carrers amb l estructura viària general, a través d una rotonda sobre la N-II. e) Ordenar correctament la introducció en primer lloc dels usos logístics previstos pel planejament territorial i general, com a activitat que dóna sentit a la implantació d un sector urbanitzable d aquesta magnitud, que sobrepassa l estricte àmbit de la demanda local. En segon lloc, disposar adequadament la resta de nous usos industrials que complementen els logístics, i atendre també el manteniment i adequació dels usos industrials i residencials ja implantats, de manera que trobin un encaix adequat en la nova ordenació. f) De manera que la seva implantació, disposició, alçada, volum, materials i colors s insertin adequadament al territori, evitant la producció d impactes no ja ambientals, sinó també visuals des de punts sensibles del territori. Establir la normativa urbanística que reguli els paràmetres adequats a aquesta finalitat. g) Preveure la implantació dels serveis urbanístics adequats als usos que s implanten, remodelant o eliminant aquells serveis existents que per funcionalitat o normativa han quedat desfassats. h) El desenvolupament sostenible del sector, que implica conjuminar el creixement previst amb la preservació i potenciació dels valors naturals i paisatgístics de l indret, centrats en la preservació dels elements de paisatge existent.

48 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg. 48 i) Donar compliment a les directrius per al planejament urbanístic definits a l article 9 de la Llei d urbanisme, en el sentit d assolir en benefici de la seguretat i el benestar de les persones uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació de l entorn enfront de riscos naturals i tecnològics. També en el sentit d adaptar les construccions a l entorn on es situen. D entre els criteris adoptats per a l'ordenació del present Pla parcial urbanístic, podem esmentar els següents: a) L'ordenació global dels terrenys de l àmbit del pla, de manera que conformin els espais adequadament a la seva situació i a les característiques morfològiques del territori. En aquest sentit s agrupen els espais lliures de cessió en importants corredors paisatgístics, arqueològics i separadors de l entorn urbà residencial. També s agrupen els equipaments de cessió, per tal de conformar unes àrees importants de concentració d aquests espais que en faci una gestió més sostenible i en permeti una utilització més intensiva. h) Des del punt de vista patrimonial, contribuir a preservar i consolidar el traçat de la Via Augusta fossilitzat sobre el camí actual, establint una franja de zona verda de protecció, sobre la qual es pot recrear un itinerari peatonal i de bicicletes segur, amb elements informatius que contribueixin a difondre aquest valuós patrimoni. També, des del punt de vista de la toponímia, la xarxa viària adopta el nom dels eixos viaris romans i de les mansio més properes a aquest indret. i) L establiment d un sistema d actuació que permeti una gestió urbanística eficaç per tal d assolir els objectius del planejament. b) Establir el traçat i obertura de nous vials que s insereixin correctament en el territori i la topografia, procurant mantenir els camins ja oberts, i en conseqüència procurar d establir les rasants dels vials el màxim de planeres i no efectuar més obertura de vials que els estrictament necessaris. Tenir en compte en aquest sentit l estructura territorial establerta per la Via Augusta, utilitzant aquesta com a matriu per a l establiment ortogonal de la malla viària necessària, a mode de Cardo i Decumanus maximus, i que generen posteriorment un ordre per a la ubicació de les edificacions i activitats. c) Establir una gran àrea central d activitat logística especialitzada, de més de 10 Ha. de superfície, que és en definitiva la que justifica la creació d aquest sector urbanitzable logístic ja en el planejament territorial com a àrea d activitats econòmiques (AAE) d implantació territorial amb usos preferentment logístics. d) El manteniment de les activitats existents i edificacions que no resultin incompatibles amb la nova ordenació i usos previstos pel planejament. e) Des del punt de vista paisatgístic, mantenir l estructura territorial existent, aprofitant la situació actual dels camins i, per tant, procurant que tant el traçat de carrers i vies com la parcel lació i edificació s ajusti a les directrius que marquen aquests elements de configuració morfològica. f) Conformar una façana o front edificat del sector cap a la carretera N-II, cuidant-ne tant els aspectes estètics i compositius com establint-hi els usos adequats perquè s ofereixi una imatge urbana adequada sobre aquest corredor tant significatiu. g) Des del punt de vista mediambiental: Efectuar una correcta gestió d aigües residuals. Efectuar una correcta gestió i regulació de residus i facilitar la recuperació de subproductes. Limitar els nivells d emissió a l atmosfera. Establir una correcta regulació de sorolls i vibracions. Mantenir una vegetació adequada al medi, tant des del punt de vista paisatgístic com de consum hídric.

49 Pla Parcial Urbanístic SUD i-1 SECTOR INDUSTRIAL LOGÍSTIC VIA AUGUSTA Pàg ALTERNATIVES CONSIDERADES. Entre les diferents alternatives d ordenació estudiades durant la redacció d aquest Pla Parcial Urbanístic s han considerat les diferents opcions d accés principal al sector, ja sigui directament des de l actual rotonda de la N- II, ampliant el seu diàmetre per tal d incloure-hi un cinquè accés (alternativa A), ja sigui des de la carretera a Cabanes, amb la incorporació d una nova rotonda (alternativa B). Aquestes diferents opcions s han anat contrastant tant amb els resultats obtinguts de l Estudi de trànsit, que s incorpora com annex al present Pla Parcial, com en diferents sessions de treball mantingudes amb els organismes titulars d ambdues vies: la Demarcació de Carreteres de l Estat i la Diputació de Girona, amb participació també de l Ajuntament de Pont de Molins. Sens dubte, el desdoblament de la N-II amb canvi de traçat en aquest punt, incideix en l estudi de trànsit i en la viabilitat d una o altra solució. La solució d accés que s ha adoptat per incorporar a l aprovació inicial del Pla Parcial és l alternativa A, ja que és la que ha obtingut un major grau de consens, tot això sens perjudici que si durant la tramitació del present document urbanístic o en un estadi posterior abans de l execució de les obres d urbanització es produeixen decisions que poden fer alterar les condicions d accés, es puguin adoptar o tramitar altres solucions més viables o adequades. En qualsevol cas, l ordenació proposada no hipoteca la possibilitat d efectuar aquestes noves propostes d accés actuant sobre els espais lliures proposats en l ordenació, quina superfície supera els mínims exigits pel planejament general i per la legislació urbanística. Una tercera alternativa considerada en l ordenació és la necessitat de disposar d una trama viària de majors o menors dimensions en funció de l equilibri d usos logístics per una banda i industrials-comercials per altra banda. Si bé es proposa en l aprovació inicial una trama urbana bastant equilibrada, hi ha la possibilitat que en la tramitació del Pla Parcial es suprimeixi part de la vialitat secundària per obtenir illes de majors dimensions si adquireixen major preponderància els usos que necessitin conformar illes edificables de major superfície. Un exemple d aquesta ordenació, amb independència dels accessos, és la que es reprodueix com a alternativa C. Opció B. Rotonda sobre ctra. Diputació Opció A Accés rotonda N-II Opció C. Illes de majors dimensions