Els usos lingüístics de la població de Catalunya

Transcripción

1 Els usos lingüístics de la població de Catalunya Principals resultats de l Enquesta d usos lingüístics de la població 2013 Generalitat de Catalunya 1

2 Departament de Cultura Direcció General de Política Lingüística Disseny: Azcunce Ventura Dipòsit legal: B

3 Presentació L Enquesta d usos lingüístics de la població 2013 (EULP-2013) forma part del Programa anual d actuació estadística oficial, que desplega la Llei del pla estadístic de Catalunya Els organismes responsables d aquesta Enquesta són el Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística, i l Institut d Estadística de Catalunya (Idescat). L objectiu principal de l Enquesta és conèixer els usos lingüístics dels ciutadans de Catalunya de 15 anys i més, especialment pel que fa al català i, també, la llengua o les llengües amb què els ciutadans s identifiquen més. També en són objectius obtenir informació sobre els coneixements de llengües (català, castellà, anglès i francès, en especial), mesurar l ús i el coneixement de l occità aranès, i conèixer les actituds lingüístiques de la població i les opinions sobre l ús del català. L EULP-2013 és la tercera edició de l Estadística d usos lingüístics a Catalunya, que ja s havia portat a terme els anys 2003 i En l edició del 2013 destaca que, per primera vegada, s ha utilitzat Internet en la tasca de recollida de dades. La mostra teòrica és de individus amb un error de l 1,16 % per tot Catalunya. L àmbit geogràfic és tot Catalunya, amb significació estadística per als vuit àmbits territorials vigents en el moment del treball de camp, a més a més de Barcelona ciutat i la Val d Aran. El fullet presenta els resultats principals de l EULP-2013 i la seva evolució respecte del 2003 i el Al llarg del 2015, s ha previst de realitzar una anàlisi en profunditat dels resultats de l Enquesta, que ofereixi una visió més àmplia de la situació lingüística a Catalunya i de la seva evolució, que serveixi de fonament en l organització de les polítiques lingüístiques.

4 Context demogràfic En el període comprès entre el 2003 i 2013 hi ha hagut un creixement de més de persones provinents de l estranger, que representa una mitjana d increment anual de més de persones. La població total de Catalunya és de persones. Població segons lloc de naixement Font: Institut d Estadística de Catalunya. Padró continu Estranger Resta de l Estat Catalunya La població estrangera es concentra en les franges d edat més productives, entre 25 i 49 anys, i especialment, entre 35 i 44 anys; la població nascuda a la resta de l Estat se situa majoritàriament en la franja compresa entre 55 i 65 anys. La població nadiua a Catalunya és més nombrosa a les dues franges següents: la compresa entre 0 i 9 anys i la de 30 a 49 anys. Població segons lloc de naixement per sexe i edat. Catalunya Font: Institut d Estadística de Catalunya. Padró continu De 85 anys i més De 80 a 84 anys De 75 a 79 anys De 70 a 74 anys De 65 a 69 anys De 60 a 64 anys De 55 a 59 anys De 50 a 54 anys De 45 a 49 anys De 40 a 44 anys De 35 a 39 anys De 30 a 34 anys De 25 a 29 anys De 20 a 24 anys De 15 a 19 anys De 10 a 14 anys De 5 a 9 anys De 0 a 4 anys Homes Dones

5 1 El coneixement de llengües creix Creixen les capacitats de parlar i llegir en català. A Catalunya, en nombres absoluts hi ha gairebé persones de 15 anys i més que entenen el català, persones que el saben parlar, persones que el saben llegir i persones que el saben escriure. Coneixements de català (%) 100 % Entendre l Parlar-lo Llegir-lo Escriure l 96,5 94,6 94,3 89,0 81,6 78,3 80,4 81,7 82,4 percentatge de persones que coneixen el català ,8 61,8 60, % Més d una tercera part de la població entén i sap llegir l anglès, i un 30 % el sap parlar i escriure. Una quarta part entén el francès i el 16,4 % el sap parlar. Coneixements de llengües (%) Entendre l Parlar-lo Llegir-lo Escriure l 100 % 99,9 99,8 99,7 99,7 97,4 94,6 94,3 97,4 95,6 95,9 78,3 80,4 81,7 82,4 50 % 38,4 32,0 21,3 23, ,7 26,4 27,9 16,7 16,4 16,9 19,2 61,8 60,4 30,6 24,1 12,7 12,8 Català Castellà Anglès Francès

6 2 L Enquesta L evolució de l ús del català es manté estable mostra que l evolució del català ( ) es manté estable com a llengua habitual, malgrat els canvis demogràfics de la primera dècada del segle XXI i la crisi iniciada el Gairebé 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment. Aquesta dada resulta de la diferència entre les persones que el saben parlar i les persones que tenen el català (sol o compartit amb el castellà) com a llengua inicial. Llengua inicial (%) % 56, ,1 Català 30 % 36,2 31,6 31 Català i castellà Castellà 4,4 2,5 9,3 3,8 10,6 2,4 Altres llengües i combinacions de llengües Llengua habitual (%) % 47, ,9 35,6 50,7 36,3 Català Català i castellà 30 % Castellà 4,7 1,8 12 6,5 6,8 5,9 Altres llengües i combinacions de llengües 6

7 Hi ha més de persones que tenen el català com a llengua habitual tot i no ser la seva llengua inicial o primera llengua apresa. Llengua inicial, d identificació i habitual (%) Llengua inicial 31 2,4 55,1 10,6 Llengua d identificació 36,4 7 47,6 8,5 Llengua habitual 36,3 6,8 50,7 5,9 Català Català i castellà Castellà Altres llengües i combinacions de llengües A més, a Catalunya, unes persones tenen llengües diferents del català i del castellà com a llengua inicial. Població que té altres llengües com a llengua inicial (milers) 200 Àrab Romanès Amazic Francès Gallec Rus Italià Anglès Portuguès Aranès Altres llengües 193,5 Altres combinacions 151, ,1 41,8 38,8 33,2 31,9 29,2 26,5 26,5 2,2 31 7

8 3 La transmissió lingüística intergeneracional és favorable al català A Catalunya el procés de transmissió lingüística intergeneracional, mesurat com la diferència entre el percentatge de població que parla català amb la mare i el que l usa amb el fill, és de 6,2 punts favorable al català. Usos lingüístics amb la família (%) Avis materns* 29,5 1,3 57,2 11 Avis paterns* 28,8 1,4 57,7 10,8 Mare 31,1 1,5 55,5 11,3 Pare 30,7 1, ,8 Parella** 31,4 4,8 54,8 8,8 Fill més gran** 37,3 6,7 46,2 9,3 * Població que ha conegut els seus avis. ** Població que té o ha tingut parella / fills. Català només o sobretot Igual català que castellà Castellà només o sobretot Altres llengües i combinacions de llengües 8

9 4 El català s usa més amb els companys d estudi En els àmbits interpersonals, l ús del català assoleix el percentatge més alt amb els companys d estudi (42,9 %). Usos lingüístics en àmbits interpersonals (%) Escriure notes personals 27,8 7,3 55,7 6,3 Amistats 30,9 15,7 43,8 9,3 Veïns Companys d estudi* * Població que està cursant estudis. 31,9 42,9 15,7 17, ,8 7,8 2 Català només o sobretot Igual català que castellà Castellà només o sobretot L ús del català per part dels ciutadans és més elevat que el del castellà en les relacions amb l Administració de la Generalitat (46,2 %) i l Administració local (47,9 %), mentre que no arriba al 36 % a les superfícies comercials, supermercats i Administració de l Estat. Altres llengües i combinacions de llengües Usos lingüístics en àmbits de consum i serveis (%) Gran comerç 33,6 15,3 48,7 Administració de l Estat 35, ,5 Petit comerç 39,1 14,9 44 Metge Bancs Administració de la Generalitat de Catalunya Administració local 40,2 42,2 46,2 47, ,5 6,8 46,3 43,3 36,1 7,9 38,8 9

10 5 El català és la llengua més freqüent dels centres de treball En els usos públics a la feina és més freqüent l ús del català: gairebé el 40 % dels treballadors usen el català en l atenció al públic. Usos lingüístics a la feina (%) Companys de feina* 33 17,1 39,6 5,6 Usuaris o clients de Catalunya ** 39,9 23,7 31,1 5,1 * Població ocupada. ** Població que té o ha tingut usuaris. Català només o sobretot Igual català que castellà Castellà només o sobretot Altres llengües i combinacions de llengües Als centres de treball, la llengua més freqüent és el català (45,5 %) i el 42,4 % de la població ocupada treballa en centres on la llengua més freqüent és el castellà. Llengua més freqüent del centre on treballa* (%) 50 % Català 45,5 Català i castellà Castellà 42,4 Altres llengües 25 % 8,2 3,3 0,6 * Població ocupada. 10

11 6 Més del 40% de la població té interès a aprendre català Hi ha més de persones que han manifestat que tenen interès per aprendre català o per millorar-ne els coneixements, això representa un 40,6 % de la població. Interès a aprendre català o millorar-ne els coneixements segons lloc de naixement (%) Catalunya Resta d Espanya Estranger Total 100 % 36,8 29,6 65,7 40,6 54,7 61,6 51,1 50 % 26,9 Hi té interès No hi té interès 11

12 7 L escola, l edat, el lloc de naixement i els contextos laborals i territorials influeixen en el coneixement i l ús social de les llengües Entre les persones de 15 a 29 anys el coneixement de català supera el 80 % en totes les habilitats lingüístiques i el de castellà, el 95 %. La població que no té un domini de la llengua escrita en català és la població més gran o que no ha estat escolaritzada en català. El sistema educatiu català garanteix, a més del coneixement del català, un coneixement superior del castellà. Coneixements de català i castellà segons grups d edat (%) Anys > % 50 % Parlar català Parlar castellà Escriure català Escriure castellà Llengua habitual segons lloc de naixement (%) Catalunya 56,5 8,8 34 Resta de l Estat 8,7 5,3 85,1 Estranger 5,6 2,3 62,1 23,7 5,5 Català Català / castellà Castellà Altres llengües Altres combinacions de llengües 12

13 8 El català és la llengua habitual majoritària en cinc dels vuit àmbits territorials de Catalunya El català és la llengua habitual majoritària en cinc dels vuit àmbits territorials de Catalunya, i és inferior al 40% al Camp de Tarragona, el Penedès i l àmbit Metropolità de Barcelona. Llengua habitual segons àmbits territorials (%) Terres de l Ebre 73,8 2,9 14,8 8,2 Comarques Centrals 63 6,2 25 5,1 Ponent 61,9 4,8 26,2 6,9 Alt Pirineu i Aran 61,3 2,7 26,4 2,4 7,1 Comarques Gironines 51,5 5,8 30,8 11,6 Camp de Tarragona 38,6 7,5 47,9 5,9 Penedès 35,5 8 49,6 6 Metropolità 27,8 7,2 60 4,8 Alt Pirineu i Aran 61,3 Àmbit de Ponent 61,9 Camp de Tarragona 38,6 Terres de l Ebre 73,8 Comarques centrals 63,0 Metropolità 27,8 Penedès 35,5 Comarques Gironines 51,5 Català Català / castellà Castellà Aranès Altres llengües i combinacions de llengües 13

14 9 El 80,7 % de la població de l Aran entén l occità aranès i el 55,6 % el sap parlar A l Aran, el percentatge de població que entén l occità aranès ha crescut lleument, mentre que la resta de les habilitats s han mantingut estables. Al 2013 la població de la Val d Aran és de persones, de les quals el 85,4 % té 15 anys i més (8.617 persones). 100 % Coneixements d occità aranès a l Aran (%) Entendre l Parlar-lo Llegir-lo Escriure l 78,2 80,7 50 % 56,8 55,6 59,4 59,3 34,8 34,9 L occità aranès és la llengua habitual del 17,6 % de la població, el català ho és per al 16,4 %, el castellà per al 55,1 % i el 10,6 % té altres llengües habituals o combinacions de llengües. Llengua habitual a l Aran (%) ,6 16,4 55,1 10, , ,4 Aranès Català Castellà Altres llengües i combinacions de llengües 14

15 Fitxa tècnica de l Enquesta d usos lingüístics de la població 2013 Descripció: Activitat estadística oficial integrada en el Programa anual d actuació estadística Organisme responsable: Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística i l Institut d Estadística de Catalunya. Univers: Població de 15 anys i més resident al territori de Catalunya, amb significació estadística a nivell dels vuit àmbits territorials, Barcelona ciutat i la Val d Aran (en total 10 àmbits). Mètode de recollida de la informació: Multicanal. Enquesta que respon el ciutadà per Internet (CAWI), enquesta telefònica auxiliada per ordinador (CATI) i enquesta presencial auxiliada per ordinador (CAPI). Llengües del qüestionari: El qüestionari ha estat el mateix per a tots els canals i s ha presentat en català, castellà i occità per a l Aran. Grandària de la mostra: La mostra teòrica consta de enquestes amb un error de l 1,16 %, amb un interval de confiança del 95,5 %. La mostra final és de enquestes. Els resultats s han arrodonit convenientment. Per aquesta raó, algun total pot no sumar 100. Disseny de la mostra: Afixació mixta on cada un dels 10 àmbits territorials té un mínim de 450 unitats, que garanteix un error màxim del 5,0 % amb un interval de confiança del 95,5 % per cada àmbit territorial. El disseny mostral és bietàpic estratificat amb selecció en primera etapa, de municipis (en cas de municipis de fins a habitants) o seccions (en cas de municipis de més de habitants) dins de cada estrat territorial; en segona etapa se seleccionen els individus dins de cada municipi o secció. La selecció dels municipis i seccions s ha realitzat mitjançant un mostreig sistemàtic amb arrencada aleatòria un cop estratificats els municipis segons grandària dins de cada estrat territorial, exceptuant la Val d Aran on la mostra ha estat extreta per mostreig aleatori simple. Treball de camp: Del juny al novembre del Font: Tots els gràfics excepte els dos primers gràfics referits a context demogràfic tenen la mateixa font: Direcció General de Política Lingüística i Idescat. Enquesta d usos lingüístics de la població Població de 15 anys i més. 15

16 Generalitat de Catalunya