primer any d aplicació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència

Transcripción

1 primer any d aplicació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència valoració de CCOO de Catalunya

2 primer any d aplicació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència valoració de CCOO de Catalunya

3 Primer any d aplicació de la llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Valoració de CCOO de Catalunya. Elaborat: Cristina Faciaben Lacorte 2008 Edita: Comissió Obrera Nacional de Catalunya Finançament: Departament d Acció Social i Ciutadania Generalitat de Catalunya - 2 -

4 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya índex presentació algunes dades estadístiques objecte de la Llei aplicació progressiva de la Llei principis reguladors de la Llei titulars dels drets sistema d autonomia i atenció a la dependència (SAAD) sistema d informació del SAAD òrgans del SAAD la participació de les administracions públiques en el SAAD procediment de reconeixement del dret sol licitud de valoració valoració del grau i el nivell de dependència serveis de valoració de la dependència (SEVAD) instrument de valoració de la dependència (IVD) determinació del grau i el nivell de dependència resolució del grau i el nivell de dependència revisió del grau o el nivell de dependència trasllat de la persona beneficiària entre comunitats autònomes programa individual d atenció (PIA) xarxa de serveis del SAAD i acreditació de centres catàleg de serveis i prestacions serveis tipologia...61 servei de prevenció de les situacions de dependència...61 servei de promoció de l autonomia personal...61 servei de teleassistència

5 servei d atenció domiciliària (SAD)...62 servei de centre de dia i de nit...62 servei d atenció residencial intensitat dels serveis prestacions econòmiques tipologia...66 prestació econòmica vinculada a la contractació de serveis...66 prestació econòmica per a cura en l entorn familiar i suport a vetlladores i vetlladors no professionals...67 prestació econòmica d assistència personal...73 ajuts econòmics per facilitar l autonomia personal quanties de les prestacions econòmiques quanties màximes import de les prestacions econòmiques a Catalunya compatibilitat i incompatibilitat entre serveis i prestacions incompatibilitats incompatibilitats entre prestacions del SAAD incompatibilitats entre prestacions del SAAD i prestacions del Sistema Català de Serveis Socials compatibilitats finançament copagament de les persones usuàries atenció a la dependència i mercat de treball...99 Annex 1. proposta de CCOO respecte a l acreditació i la qualitat de l ocupació en el sector d atenció a la dependència Annex 2. assegurança de dependència i hipoteques inverses Annex 3. acreditació de centres prestadors de serveis d atenció a la dependència Annex 4. normativa

6 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya presentació Aquest document sindical pretén aportar la màxima informació sobre el contingut de les normes en matèria d atenció a les situacions de dependència i de promoció de l autonomia personal, els aspectes pràctics de la implantació del sistema, així com la valoració sindical. L atenció garantida a totes les persones amb dependència ha estat un dels objectius de caràcter social que CCOO ha defensat amb més força els darrers anys. La nova realitat, fruit d una demografia marcada per l augment de l esperança de vida de la gent gran, amb una caiguda de la fecunditat, ha comportat un envelliment de la població. Aquest fet, lligat a una participació més generalitzada de les dones en el mercat de treball, ha fet que el sistema tradicional d atenció informal basat en cures realitzades a la llar per part de les dones de la família estigui en crisi. Per això, els poders públics s han vist forçats a posar en marxa un sistema formal d atenció que garanteixi l accés als recursos assistencials necessaris a totes les persones amb dependència i les seves famílies. A final de 2005, el Govern central, les organitzacions empresarials i CCOO i UGT van signar l Acord sobre acció protectora de l atenció a les situacions de dependència, les principals línies del qual eren la universalitat de la prestació, el seu caràcter públic, la garantia de la igualtat en l accés al dret, un sistema de valoració i reconeixement homogenis, la garantia d immediatesa i agilitat en el procés d avaluació i en la revisió, un finançament compartit entre els tres nivells de les administracions públiques, el copagament garantit i, en tot cas, l accés al dret a les persones que no disposin de possibilitat total o parcial de copagament i la prioritat de la dotació de serveis sobre les prestacions econòmiques. La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència ha estat el resultat d un extens procés de concertació i consens social i polític. Tots els grups d interès han intentat veure reflectides les seves reivindicacions i necessitats d atenció en el cos de la Llei, com a darrera oportunitat d aconseguir el reconeixement de drets. L ampli Llibre blanc sobre l atenció a les persones en situació de dependència a Espanya és una recopilació per part del Ministeri de Treball i Afers Socials de treballs de diversos autors experts en la matèria que ha servit per elaborar el Projecte de llei

7 Aquesta norma reconeix, per primer cop, l atenció a la dependència com un dret de ciutadania, universal, subjectiu i exigible, la qual cosa no vol dir que sigui un dret gratuït. Tot i que els serveis hauran de garantir-se i no es podran condicionar a suficiències pressupostàries ni a factors que no siguin la situació de dependència, 1 alguns serveis d atenció podran sotmetre s a copagament per part de les persones usuàries. Es tracta d una llei general, de bases, que garanteix una cobertura mínima a tot el territori espanyol, però les comunitats autònomes, les quals tenen la competència exclusiva en matèria de serveis socials, poden millorar els serveis i prestacions. Aquest aspecte: la regulació de mínims en l àmbit estatal d una matèria competència exclusiva de les comunitats autònomes 2 ha generat diversos conflictes sobre invasió de competències de l Estat plantejat per diverses comunitats autònomes. La creació d aquest sistema de protecció ha generat grans expectatives socials. Que aquestes expectatives es compleixin dependrà, en gran mesura, del fet que el finançament sigui suficient i sostenible en el temps. La Llei està en vigor des del dia 1 de gener de 2007, però la seva aplicació serà progressiva fins a l any 2015, moment en el qual tothom qui tingui reconegut algun tipus de dependència tindrà garantit el dret a rebre atenció. D ara en endavant, quan es faci referència a la promoció de l autonomia i a l atenció a la dependència es dirà simplement: atenció a la dependència. De la mateixa manera, per parlar de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l autonomia persona i atenció a la dependència es dirà Llei de dependència o Llei 39/2006. El Sistema d Autonomia i Atenció a la Dependència s anomenarà per les seves sigles: SAAD. 1 Actualment l accés a l atenció pública a la dependència no és un dret subjectiu, sinó que està condicionat, a més de a una situació de manca d autonomia, a la capacitat econòmica de la persona usuària i/o la seva família i a la situació familiar o social. 2 La Llei 12/1983, de 14 de juliol, d administració institucional de la sanitat i de l assistència i els serveis socials de Catalunya, suposa l ordenació de l acció social a Catalunya després del traspàs de competències fruit de l Estatut d Autonomia de

8 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya 1. algunes dades estadístiques A continuació s exposen diverses taules amb informació estadística que posen de manifest quina és la situació actual de l atenció a la dependència i quines són les estimacions de futur, d acord amb diversos indicadors. població distribució de la població Taula 1 Població (INE 2006) <65 anys anys 80 anys i més TOTAL Catalunya Espanya Font: INE. Revisió del Padró municipal 2006 Entorn del 16% de la població de Catalunya i d Espanya tenen més de 65 anys. En ambdós casos, el 4% de la població total és més gran de 80 anys. Destaca el fet que es manté pràcticament idèntica la proporció de població entre Catalunya i Espanya (16%) per a tots els indicadors. pes de la població més gran de 85 anys sobre la població més gran de 65 anys. Catalunya Gràfic 1 Font: dades INE Pot observar-se com el pes de la població més gran de 85 anys va sent cada cop més gran respecte a la població total més gran de 65 anys. Això provoca l efecte de l envelliment de l envelliment

9 població amb discapacitat per trams d edat Gràfic 2 distribució persones amb discapacitat per edats Font: Departament d Acció Social i Ciutadania Gràfic 3 evolució de les persones amb reconeixement de disminució a Catalunya Font: dades ICASS. Departament d Acció Social i Ciutadania Més del 60% de les persones amb discapacitat tenen més de 55 anys, i quasi el 43% de les persones amb discapacitat són persones de més de 65 anys. estimació de la distribució de la població amb dependència (2007) Taula 2 Població amb dependència, tots els graus i nivells (estimació 2007) <65 anys anys 80 anys i més TOTAL Catalunya Espanya Elaboració: MTAS a partir del Llibre blanc de la dependència - 8 -

10 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya A Catalunya, s estima que l any 2007, l 11,35% de la població més gran de 65 anys té algun grau de dependència. A Espanya aquest percentatge arriba a l 11,6%. Aquesta proporció de dependència puja fins al 24,3% i el 24% entre els més grans de 80 anys, a Catalunya i Espanya, respectivament. Pel que fa a les persones menors de 65 anys amb dependència com a conseqüència d alguna discapacitat representen el 0,8% del total de la població d aquesta franja d edat. estimació de la distribució de la població amb dependència de grau III (2007) Població amb dependència de grau III (estimació 2007) Taula 3 <65 anys anys 80 anys i més TOTAL Catalunya Espanya Elaboració:MTAS a partir del Llibre blanc de la dependència Aproximadament el 0,45% de la població total, tant a Catalunya com a Espanya, hauran causat dret a rebre atenció per la seva situació de dependència l any Serà el 2,3% de tota la població amb més de 65 anys. estimació de la distribució de la població amb dependència de grau III per nivells Taula 4 Distribució per nivells de la població amb dependència de grau III (estimació 2007) Nivell 2 Nivell 1 Total grau III Catalunya Espanya Elaboració: MTAS a partir del Llibre blanc de la dependència El 64,5% de les persones amb grau III de dependència reconegut s estima que pertanyeran al nivell 1 (més afectació) i el 35,5% al nivell

11 projeccions de persones amb dependència Taula increment Grau III Grau II Grau I Totals Font: ProdeP L increment de persones amb dependència en el període es preveu que sigui de més de persones. Tindran dret a ser ateses més de persones més l any 2015 (total de la població amb qualsevol tipus de dependència reconeguda) que les ateses l any 2007 (dret per les persones amb grau III) Gràfic 4 Font: ICASS

12 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya serveis serveis actuals d atenció a la dependència a Catalunya Taula 6 Gent gran Persones amb discapacitat places residències privades places centres residencials places residències públiques placesresidències per a trastorns mentals 600 places centres de dia privats places centres especialitzats 509 places centres de dia públics teleassistència atenció domiciliària pública ajut econòmic viure en família Gràfic 5 Font: ICASS titularitat dels prestadors de serveis d atenció a la dependència. Catalunya 2006 Gràfic 6 Font: INE 3 Dispositiu electrònic que permet que la persona amb dependència es pugui comunicar amb un equip d atenció en cas d una emergència al seu domicili. 4 Ajut econòmic de 240,40 al mes que s atorga a les persones amb dependència que es mantenen a casa seva. El poden percebre tant persones grans com persones amb discapacitat. Pel gruix que suposa, la gent gran s inclou en aquest grup

13 mercat de treball evolució de la població ocupada en els serveis socials a Catalunya Any 1996: Base 100 any Font: Idescat. EPA Taula 7 evolució , , , , , , , ,9 - la Generalitat preveu crear nous llocs de treball relacionats amb l aplicació de la Llei. - en l àmbit estatal s espera que es creïn nous llocs de treball fins al distribució per tipus de contracte del sector de l atenció a la dependència. Catalunya 2006 Gràfic 7 Font: INE

14 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya nacionalitat de persones ocupades en el sector de l atenció a la dependència. Catalunya 2006 Gràfic 8 Font: INE distribució per sexes de les persones ocupades en el sector de l atenció a la dependència. Catalunya 2006 Gràfic 9 Font: INE distribució de la població ocupada en el sector d atenció a la dependència per nivell de formació. Catalunya 2006 Taula 8 Font: INE nivell d estudis proporció sense estudis 1% estudis primaris 10% estudis secundaris 48% estudis superiors 41%

15 distribució de la població ocupada en el sector d atenció a la dependència per edat. Catalunya 2006 Taula 9 tram d edat proporció de 16 a 35 anys 39% de 36 a 54 anys 48% > 55 anys 13% Font: INE D acord amb el Llibre blanc de la dependència, el perfil de professionals requerit serà, per ordre d importància, el personal per a tasques d atenció directa (vetlladors/es amb coneixements de geriatria i discapacitat, gerocultors/es, auxiliars de geriatria i treballadors/es familiars), de neteja, cuina i bugaderia, de manteniment de centres, sanitàries (metges/esses, infermers/es i fisioterapeutes), socials (psicòlegs/òlogues, treballadors/es socials, educadors/es socials i terapeutes ocupacionals i animadors/es) i personal de gestió i administració. cures informals distribució per sexes dels vetlladors informals. Espanya 2004 Gràfic 10 Font: IMSERSO. Enquesta suport informal a les persones grans a Espanya

16 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya distribució per edats dels vetlladors informals. Espanya 2004 Taula 11 tram d edat proporció < 20 anys 1,2% de 20 a 29 anys 3,6% de 30 a 39 anys 11,9% de 40 a 49 anys 23,8% de 50 a 59 anys 28,7% de 60 a 69 anys 15,9% > 69 anys 14,9% mitjana d edat 52,9 anys Font: IMSERSO. Enquesta suport informal a les persones grans a Espanya nivell d estudis dels vetlladors informals. Espanya Taula 12 nivell d estudis proporció analfabets / sense estudis 17,1% estudis primaris 43% estudis segon grau 32,6% estudis tercer grau 7% Font: IMSERSO. Enquesta suport informal a les persones grans a Espanya

17

18 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya 2. objecte de la Llei Article 1, Llei 39/2006 La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència és una llei bàsica que regula les condicions per exercir, en condicions d igualtat, el dret subjectiu i universal de ciutadania a la promoció de l autonomia personal i a l atenció de les persones en situació de dependència, mitjançant el Sistema per a l Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) que actuarà de forma coordinada i cooperativa entre l Administració general de l Estat, les comunitats autònomes i els ens locals. Per dret universal s entén que una prestació o un servei s ha d oferir a tota la població que compleixi les condicions d accés com a dret subjectiu de la persona i que, per tant, és exigible davant els tribunals. Així doncs, les administracions públiques han de garantir l atenció a les persones en situació de dependència, sense poder-la supeditar a limitacions pressupostàries (com fins ara) ni condicionar-la a aspectes diferents de la necessitat d atenció (com disposar de recursos econòmics o no). Perquè l atenció a la dependència sigui un dret efectiu i garantit, caldrà un finançament suficient i mantingut en el temps, d altra manera no podrà garantir-se l atenció a tots els ciutadans amb dret reconegut. La universalitat no implica gratuïtat, tot i que determinats drets universals puguin també ser gratuïts

19

20 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya 3. aplicació progressiva de la Llei Disposició final primera Llei 39/2006 La Llei 39/2006, de 14 de desembre, està en vigor des del dia 1 de gener de 2007, però els drets que reconeix seran efectius de forma progressiva des d aquesta data i fins a l any 2015, d acord amb el quadre 1 i en funció del grau i del nivell de dependència reconegut. L any 2015, moment en el qual estarà plenament aplicada la Llei, tothom qui tingui reconegut algun grau de dependència tindrà el dret subjectiu i exigible a l atenció i/o a la promoció de la seva autonomia personal. Tres anys després de l entrada en vigor del SAAD, el Consell Territorial revisarà el seu funcionament i proposarà les modificacions que consideri oportunes. Quadre grau III. Gran dependència, nivells 1 i grau II. Dependència severa, nivell 2 grau II. Dependència severa, nivell 1 grau I. Dependència moderada, nivell 2 grau I. Dependència moderada, nivell 1 Qui tingui algun grau o nivell de dependència, tot i que sigui inferior a l exigit cada any per ser titular del dret de caràcter subjectiu establert en la Llei 39/2006, tindrà dret a ser atès, d acord amb la normativa de serveis socials. La diferència és que no serà un dret de caràcter universal i exigible, sinó que podrà estar condicionat a altres circumstàncies (disponibilitat financera, places lliures, capacitat econòmica de la persona beneficiària...)

21 La qüestió de l aplicació progressiva de la Llei ha generat un debat considerable. En determinats àmbits s ha considerat que el termini d aplicació és massa llarg, cosa que pot frustrar les expectatives de moltes persones, sobretot d edat avançada, de poder accedir a l atenció. També s entén com que la intenció, per part de l Estat, és vendre com un dret d avui el que, en realitat, no serà totalment efectiu fins d aquí a vuit anys. La justificació de l Executiu per a aquesta aplicació dilatada del dret és l excessiu cost econòmic de la construcció del SAAD com a xarxa pública, cosa que ha fet inevitable graduar l accés al dret per poder fer front al finançament. Com a sindicat, ens preocupa la garantia d atenció de les persones que no tinguin reconegut el grau o nivell de dependència que doni dret exigible a atenció en cada moment. Qui no tingui reconegut el grau o el nivell de dependència que cada any està reconegut com a titular dels drets de la Llei 39/2006, però tinguin algun grau o nivell de dependència tindrà dret a ser atès d acord amb la normativa de serveis socials de Catalunya. El servei o la prestació que no derivi de la Llei 39/2006, sinó de la Llei de serveis socials, es podrà condicionar a altres circumstàncies, entre elles la insuficiència pressupostària, atès que no es tracta d un dret subjectiu exigible. El Govern català pot veure s temptat a no fixar el pressupost suficient per a la dotació de serveis per a persones sense dret subjectiu a l atenció a la dependència i, per tant, deixar-les sense atenció. Per altra banda, la garantia i la universalització del dret als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya que estableix, almenys, l objecte del Projecte de llei de serveis socials de Catalunya, hauria de solucionar aquest greuge que poden patir les persones amb dependència que queden fora de la protecció de la Llei de dependència

22 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya 4. principis reguladors de la Llei Article 3, Llei 39/2006 Els principis que regeixen la Llei són: a) caràcter públic de les prestacions. b) universalitat en l accés en condicions d igualtat efectiva i de no-discriminació. c) atenció integral i integrada. d) transversalitat de les polítiques d atenció a la dependència. e) equitat en la valoració de les necessitats per garantir la igualtat real. f) personalització de l atenció. g) mesures per a la prevenció, la rehabilitació, l estímul social i mental. h) promoció de l autonomia. i) permanència, sempre que sigui possible, de les persones amb dependència en el seu entorn. j) qualitat, sostenibilitat i accessibilitat dels serveis d atenció. k) participació de les persones amb dependència, les seves famílies i les entitats que els representen. l) col laboració dels serveis socials i sanitaris de les comunitats autònomes i els ens locals. m) participació de la iniciativa privada en el SAAD. n) participació del tercer sector en els serveis i prestacions del SAAD. o) cooperació interadministrativa. p) integració de les prestacions en les xarxes de serveis socials de les comunitats autònomes. q) inclusió de les perspectives de gènere tenint en compte les diferents necessitats d homes i dones. r) preferència en l atenció de les persones amb gran dependència

23

24 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya 5. titulars dels drets Article 51, Llei 39/2006 A l hora de determinar qui pot ser titular dels drets a l atenció o a la promoció de l autonomia, es defineix, en primer lloc, la persona amb dependència com aquella qui acredita un estat permanent de necessitat de l atenció d una altra persona per a les activitats bàsiques de la vida diària 5 (ABVD), com a conseqüència de l edat o d una discapacitat física, psíquica, intel lectual, sensorial o mental. La situació de dependència es reconeix a partir de 0 anys. Els infants amb discapacitat seran valorats amb un barem específic. Un cop reconeguda la situació de dependència, cal acreditar, a més, una residència mínima de cinc anys en el territori espanyol. D aquests cinc anys, dos anys hauran de ser immediatament abans de la sol licitud. Per als infants menors de 5 anys, l exigència de residència mínima es farà a qui en tingui la guarda i custòdia. Qui no tingui nacionalitat espanyola es regirà per la Llei orgànica 4/2000, d 1 de gener, d estrangeria, pels tractats internacionals i pels convenis que s estableixin amb el país d origen. Per als menors sense nacionalitat espanyola s estarà al que determinin la Llei del menor i els tractats internacionals. Els titulars del dret a l atenció a la dependència han anat variant al llarg de l elaboració de la Llei. Respecte als destinataris, inicialment, la necessitat de donar resposta a les situacions de dependència va sorgir com a conseqüència dels canvis demogràfics que l envelliment de la població, l augment de l esperança de vida unit a les dificultats més grans perquè les famílies (més concretament les dones) continuessin fent-se càrrec de les persones grans. Així doncs, quan es parlava de dependència es pensava, bàsicament, en persones grans. A poc a poc es van anar introduint al col lectiu de dependència les persones amb discapacitat. Però les nenes i els nens menors de 3 anys amb discapacitat en quedaven fora, a causa de les dificultats per qualificar les discapacitats en els infants 5 Es consideren activitats bàsiques de la vida diària, entre d altres, aixecar-se, estirar-se, menjar, rentar-se, tenir cura de la llar

25 i les variacions que es pateixen en aquestes edats i, a més, es considerava que tots els infants tenen necessitat d ajut per dur a terme les ABVD, al marge del fet que tinguin una discapacitat reconeguda o no. L Acord bàsic sobre la naturalesa de les prestacions del sistema nacional de dependència, fruit de la Taula de diàleg social de protecció social de la dependència, signat a l abril de 2005 entre el Govern central i els agents socials, ja definia que els titulars dels drets eren les persones amb dependència al marge del seu origen i de la seva edat. La redacció de l article 26 de la Llei 39/2006, sobre graus de dependència, inclou, de forma expressa, les persones amb manca d autonomia mental i intel lectual, col lectius que no havien estat inclosos inicialment com a titulars dels drets. El requisit de residència mínima a Espanya s ha establert per evitar l efecte crida que el dret subjectiu a l atenció a la dependència pugui tenir, sobretot per a ciutadans d estats membres de la Unió Europea. Com és sabut, cada vegada és més freqüent que ciutadans de la UE es traslladin a Espanya un cop jubilats. L edat elevada d aquestes persones fa que tinguin necessitats d assistència sanitària (algunes intervencions a les quals se sotmeten a Espanya, no tenen cobertura al seus sistemes sanitaris) i que siguin atesos gratuïtament pel nostre sistema públic de salut. S ha temut que, si no es posaven requisits de residència mínims, aquestes persones vinguessin a Espanya per gaudir dels serveis d atenció previstos en la Llei de dependència

26 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya 6. sistema d autonomia i atenció a la dependència (SAAD) Articles 6-12, Llei 39/2006 Es crea el Sistema d Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) com a xarxa d utilització pública que integra de forma coordinada centres i serveis públics i privats. El seu objectiu és garantir les condicions bàsiques i el contingut de la Llei 39/2006, i ser el canal de col laboració i participació de les administracions públiques. Dins del SAAD es determinen tres nivells de protecció: - nivell mínim de protecció establert per l Administració general de l Estat (AGE) per a cada una de les persones beneficiàries del sistema en funció del grau i el nivell de dependència com a condició bàsica de garantia del dret a l atenció a la dependència. El seu finançament serà a càrrec de l AGE, que fixarà anualment els recursos econòmics en la Llei de pressupostos generals de l Estat. - nivell acordat entre l AGE i les comunitats autònomes mitjançant convenis, d acord amb el Marc de cooperació interadministrativa (Resolució de 23 de maig de 2007, de l IMSERSO, pel qual s aprova el Marc de cooperació interadministrativa i els criteris de repartiment de crèdits de l AGE per al finançament del nivell acordat). En els convenis, l AGE i les comunitats autònomes acorden els objectius, mitjans i recursos per a l aplicació dels serveis i prestacions i incrementen el nivell mínim de protecció. També establiran el finançament que correspon a cada administració i les aportacions de l Estat derivades del nivell mínim garantit. Aquests convenis poden ser anuals o plurianuals, i recullen criteris de repartiment tenint en compte població amb dependència, dispersió geogràfica, insularitat, emigrants retornats i altres factors. 6 L aportació de cada comunitat autònoma serà, per a cada any, almenys igual a la de l AGE, d acord amb els nivells mínim i acordat. - nivell addicional, que pugui establir cada comunitat autònoma 6 Els criteris de repartiment corresponents a Catalunya poden consultar-se en l apartat 12. Finançament, d aquest document

27 La qüestió competencial entre AGE i comunitats autònomes en matèria d atenció a la dependència com a part dels sistemes de serveis socials ha generat conflictes importants durant la redacció de la Llei 39/2006 i els desenvolupaments reglamentaris posteriors. L atenció a la dependència podia haver-se regulat com una prestació més del sistema de la Seguretat Social (competència exclusiva estatal) o com una prestació dels serveis socials o de l assistència social (competència exclusiva de les comunitats autònomes). Finalment es va optar per una opció intermèdia: prestació que implica les administracions central, autonòmica i local mitjançant la cooperació interadministrativa, que es reflecteix en el SAAD i en el Consell Territorial, on les comunitats autònomes tenen majoria. A l hora d elaborar la Llei bàsica sobre atenció a la dependència, el legislatiu va optar per basar-se en l article de la Constitució espanyola, que determina la competència exclusiva de l Estat en matèria de regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l exercici dels seus drets i en l acompliment dels deures constitucionals. Aquesta va ser, possiblement, la pitjor opció, ja que el concepte d igualtat només té sentit en un Estat de les Autonomies pel que fa a determinar mínims. Segons sentències del Tribunal Constitucional dels anys 1990 i 1996, en nom del principi d igualtat no pot imposar-se a les comunitats autònomes que exerceixin les seves competències de la mateixa forma. Les diferències entre ciutadans no poden considerar-se en contra del principi d igualtat constitucional. Així mateix, la defensa del principi d igualtat no comporta prohibir a una comunitat autònoma que doni un tracte diferent als seus ciutadans del que reben a la resta de l Estat, sempre que garanteixi els mínims. Pel que fa a la xarxa d utilitat pública (SAAD), a escala de Catalunya s ha creat el ProdeP, 7 que és el programa previ al que serà la futura Agència Catalana per a la Dependència, òrgan gestor del Sistema Català de l Atenció a les Persones amb Dependència. La seva missió és impulsar i ordenar les actuacions de la Generalitat de Catalunya, de les administracions locals, en matèria d atenció a la dependència i crear un organisme públic que gestioni les actuacions en matèria de protecció a les persones amb dependència. A Catalunya, d acord amb la Llei 12/2007, d 11 d octubre, de serveis socials de Catalunya, el sistema s anomena Sistema Català d Autonomia i Atenció a la Dependència (SCAAD). 7 ProdeP: Programa per a l impuls i l ordenació de la promoció de l autonomia personal i l atenció a les persones amb dependències del Departament de Salut i del Departament d Acció Social i Ciutadania

28 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya 6.1. sistema d informació del SAAD (SISAAD) Articles 37 i 38, Llei 39/2006 Ordre TAS/1.459/2007, de 25 de maig, per la qual s estableix el sistema d informació del SAAD i es crea el fitxer corresponent de dades de caràcter personal (BOE núm 127, de 28 de maig de 2007). Es crea el Sistema d Informació del SAAD (SISAAD) a escala estatal per facilitar la gestió i el manteniment de la informació relativa a prestacions i serveis i a persones beneficiàries entre les diverses administracions públiques. Es crea el fitxer de dades de caràcter personal amb un nivell alt de seguretat, que inclou, entre altres, dades de salut, identificatives, de característiques personals, de circumstàncies socials i econòmiques, de transaccions i sobre professionals. Els sol licitants de valoració poden accedir a una àrea de consulta, amb prèvia identificació, per conèixer l estat del seu expedient al portal del SAAD: Fitxer de dades personals del SAAD a Catalunya Ordre ASC/478/2007, de 28 de novembre, de creació del fitxer de dades personals del SAAD a Catalunya S ha creat amb la finalitat d ordenar en un sol instrument els procediments de: - reconeixement de la situació de dependència. - elaboració del programa individual d atenció

29 6.2. òrgans del SAAD Articles 8 i 40, Llei 39/2006 En el si del SAAD s han creat dos òrgans de representació. Consell Territorial: Quadre 2 AGE 8 comunitats autònomes ciutats autònomes FEMP 9 ministre de Treball + 11 representants 17 representants 2 representants 2 representants És l òrgan d articulació del SAAD. Entre les seves funcions, destaquen: a) funcions relacionades amb l acció protectora del SAAD: 1. Acordar els criteris per determinar la intensitat de protecció dels serveis i la compatibilitat i la incompatibilitat entre aquests serveis. 2. Acordar els requisits i les condicions d accés a les prestacions econòmiques. 3. Acordar criteris i condicions mínimes dels plans de prevenció de les situacions de dependència que elaborin les comunitats autònomes. 4. Promoure el Pla integral d atenció als menors de 3 anys en situació de dependència. 5. Proposar la determinació de la capacitat econòmica d acord amb la renda i el patrimoni del sol licitant. 6. Acordar la quantia de les prestacions econòmiques. 7. Acordar els criteris de participació de la persona beneficiària en el cost dels serveis. 8 AGE: Administració General de l Estat. 9 FEMP: Federación Española de Municipios y Provincias

30 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya b) funcions relacionades amb la valoració: 1. Acordar els criteris comuns de composició i actuació dels òrgans de valoració de les comunitats autònomes. 2. Acordar el barem de valoració de la dependència. c) funcions relacionades amb la qualitat i la formació: 1. Acordar plans, projectes i programes conjunts. 2. Adoptar criteris comuns d actuació i avaluació del sistema. 3. Promoure accions de suport als vetlladors no professionals que inclouen programes de formació, informació i mesures per atendre els períodes de descans. 4. Fixar els criteris comuns d acreditació de centres i plans de qualitat del sistema. 5. Acordar els criteris de qualitat i seguretat per a centres i serveis, els indicadors de qualitat per a l avaluació i la millora contínua, les guies de bones pràctiques i les cartes de serveis adaptades a les necessitats de les persones amb dependència sota els principis de no discriminació i accessibilitat. 6. Establir estàndards de qualitat per a cada un dels serveis del catàleg. Sis mesos després de la publicació de la Llei 39/2006, la major part d aquests acords ja estaven presos. Entre els acords que han quedat posposats, destaquen la determinació de la capacitat econòmica i la participació de la persona usuària en el cost del servei (copagament), i l acreditació de centres i les ràtios de personal. Com ja s ha apuntat, l assistència i els serveis socials, i, entre aquests, l atenció a la dependència, són competència exclusiva de les comunitats autònomes. Per garantir la primacia en la gestió del SAAD, l Estat està en minoria en el Consell Territorial respecte de les administracions autonòmiques, i la presa de decisions es fa per majoria doble (majoria simple del Consell més majoria de les comunitats autònomes)

31 Comitè Consultiu: Quadre 3 AGE Com. autònomes Ens locals Org. empresarials Org. sindicals 6 representants 6 representants 6 representants 9 representants 9 representants Els 9 representants de les organitzacions sindicals es distribueixen: - 3 en representació de CCOO. - 3 en representació d UGT. - 1 en representació d ELA. - 1 en representació de CIGA. - 1 representant rotatiu cada 6 mesos entre CCOO i UGT. Les principals funcions del Comitè Consultiu són informar, assessorar i formular propostes sobre les matèries següents: 1. Projectes normatius sobre prestacions i serveis, intensitat de la protecció i participació de la persona beneficiària en el cost dels serveis. 2. Plans, projectes i programes. 3. Acords del Consell Territorial del SAAD, que afectin els drets i els deures de les persones usuàries. 4. Condicions laborals dels vetlladors professionals i dels assistents personals. 5. Incorporació a la Seguretat Social dels vetlladors no professionals. 6. Normes de prevenció de riscos laborals dels vetlladors professionals. 7. Estudi de la situació del mercat de treball en general i del sector serveis en particular. Prospecció de necessitats i adequació de l oferta i la demanda d ocupació. 8. Qualitat en l ocupació. 9. Catàleg de noves professions. 10. Qualificacions professionals i formació associada a la seva adquisició. 11. Formació de vetlladors i assistents personals

32 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya El SAAD també consultarà els òrgans de representació següents: Consell Estatal de Persones Grans. Consell Nacional de la Discapacitat. Consell Estatal d ONG d Acció Social. La Llei 39/2006 no preveu que es reprodueixi el Consell Consultiu a escala de comunitats autònomes. Aquest fet deixa la participació dels agents socials en l ordenació, la planificació i el funcionament del SAAD a Catalunya en mans, únicament, del Govern de la Generalitat. El ProdeP té un Consell de participació format per més de 40 membres, entre representants de diferents òrgans dels departaments de Salut i d Acció Social i Ciutadania, d entitats representants de la discapacitat i de la gent gran, associacions i col legis professionals, organitzacions patronals del sector de l atenció a la dependència, de familiars d afectats, de CCOO i d UGT. Entenem que, tot i que aquest òrgan ha d existir, els agents socials, com a interlocutors vàlids reconeguts per les administracions públiques, haurien de tenir un altre tipus d àmbit de participació, més en la línia de la concertació social que de la mera representació institucional formal. És per això que hem exigit reiterades vegades als departaments d Acció Social i Ciutadania i de Salut de la Generalitat, la constitució d una taula homòloga al Consell Consultiu del SAAD a Catalunya, amb les mateixes funcions i competències

33 6.3. la participació de les administracions públiques en el SAAD: Articles 9, 11 i 12 Llei 39/2006 Resolució de 23 de maig de 2007, de l IMSERSO, per la qual s aprova el Marc de cooperació interadministrativa i els criteris de repartiment de crèdits de l AGE per al finançament del nivell acordat Administració general de l Estat (AGE): L Estat ha determinat el nivell mínim de protecció garantit en funció del grau i el nivell de dependència (Resolució de 23 de maig de 2007). Fa la provisió dels recursos necessaris per al finançament d aquest nivell i els fixa anualment en els Pressupostos generals de l Estat (PGE) Comunitats autònomes: Les funcions de les comunitats autònomes en el marc del SAAD són: a) planificació, ordenació, coordinació i direcció dels serveis del SAAD en el seu àmbit territorial. b) gestió de recursos i serveis per valorar i atendre la dependència en el seu àmbit territorial. c) establir els procediments de coordinació sociosanitària creant, si cal, els òrgans de coordinació que garanteixin una atenció efectiva. d) crear i actualitzar el Registre de centres i serveis i facilitar l acreditació que garanteixi l acompliment dels requisits i els estàndards de qualitat. e) elaboració dels programes individuals d atenció. f) inspecció i, en el seu cas, sanció dels incompliments sobre requisits i estàndards de qualitat dels centres i serveis i respecte dels drets dels beneficiaris. g) avaluació periòdica del funcionament del sistema al seu territori respectiu. h) aportar a l AGE la informació necessària per a l aplicació dels criteris de finançament previstos en l article 32 de la llei 39/2006. Les comunitats autònomes hauran d aportar, almenys, el mateix finançament que l AGE per fer front a l atenció a la dependència dins del nivell acordat de protecció. A més podran establir els nivells addicionals d atenció a càrrec dels seus pressupostos

34 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya El Govern de la Generalitat ha de garantir als ciutadans de Catalunya en situació de dependència el màxim nivell de benestar. Així, ha de fer un esforç pressupostari per millorar l oferta i la intensitat dels serveis i prestacions establerts en el catàleg de la Llei 39/2006. En aquest sentit, la posada en marxa de la nova Llei de serveis socials de Catalunya ha de possibilitar la implantació dels nivells addicionals d atenció. Ens locals: Les administracions locals de Catalunya duran a terme la gestió dels serveis d acord amb la Llei 12/2007, d 11 d octubre, de serveis socials de Catalunya, que entra en vigor el dia 1 de gener de

35

36 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya 7. procediment de reconeixement del dret Article 28 i Disposició transitòria 2a, Llei 39/2006 Decret 115/2007, de 22 de maig, pel qual es determinen els òrgans de la Generalitat de Catalunya competents per aplicar la Llei 39/2006, de 14 de desembre A Catalunya no s ha elaborat cap norma específica de procediment de reconeixement del dret als serveis i/o prestacions de dependència. El procediment s ajusta a allò que diu la Llei de dependència i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. A més, el Consell Territorial ha determinat les característiques comunes dels òrgans i dels professionals pel reconeixement. La valoració de la situació de dependència, la prescripció de serveis i prestacions i la gestió de les prestacions econòmiques s han d efectuar directament per les administracions públiques i no es poden delegar, contractar ni concertar amb entitats privades, excepte durant els primers sis mesos des de la data d inici per a la presentació de sol licituds. L òrgan competent per emetre la resolució de reconeixement de grau i nivell de dependència, de fer demandes d ampliació de documentació, notificar la desestimació del reconeixement, l anul lació del procés de sol licitud i de respondre davant els recursos a la resolució, és la Direcció del Servei d Atenció a Persones, dels Serveis Territorials del Departament d Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya Mentre no es constitueixi l Agència Catalana de la Dependència

37 Gràfic sol licitud de valoració Article 28, Llei 39/2006 El procediment de reconeixement del dret a l atenció a la dependència i/o a la promoció de l autonomia personal s inicia amb la sol licitud de valoració de la situació de dependència a qualsevol oficina de serveis socials d atenció primària municipal o a qualsevol àrea de salut - Centres d Atenció Primària (CAP). Aquests serveis han d informar i orientar les persones usuàries. La direcció dels centres residencials facilitarà les sol licituds als residents i/o les seves famílies. També pot descarregar-se en l adreça:

38 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya model de sol licitud de reconeixement de situació de dependència

39 Model d informe de salut per la sol licitud de reconeixement de la situació de dependència i del dret als serveis i prestacions vinculades A continuació caldrà presentar la sol licitud emplenada amb una fotocòpia del DNI i el certificat d empadronament per justificar la residència mínima de 5 anys a Espanya i de 2 anys immediatament anteriors a la sol licitud, que és un requisit imprescindible per accedir al dret. També caldrà adjuntar un informe mèdic que no podrà tenir una antiguitat superior als 2 anys. En cas de no disposar de cap informe, caldrà que se n elabori un d específic (preferentment amb el format d informe de salut estàndard). L haurà d elaborar el metge de referència de la persona que fa la sol licitud. En cas d estar ingressada en un centre residencial, l hauran d elaborar els serveis mèdics de la residència. En cas de dependència vinculada a malaltia mental, cal adreçar-se al metge especialista. Aquesta documentació s haurà de presentar a les oficines de serveis socials d atenció primària municipal o a qualsevol registre oficial. Poden consultar-se les adreces a: Un cop rebuda la sol licitud, els serveis d atenció primària gravaran la informació personal del sol licitant a l Aplicatiu Informàtic de la Dependència (AD), que assignarà automàticament un número d expedient. Un cop tramitades als Serveis Territorials del Departament d Acció Social i Ciutadania, aquests han de fer la recepció, el registre i la notificació de recepció al sol licitant, i si cal, el requeriment per manca de documentació. A continuació, es remet als Serveis de Valoració de la Dependència (SEVAD)

40 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya 7.2. valoració del grau i el nivell de dependència Article 27, Llei 39/2006 Reial decret 504/2007, de 20 d abril (BOE núm. 96, de 21 d abril de 2007) serveis de valoració de la dependència (SEVAD) A Catalunya s han constituït 23 serveis, distribuïts per àrees d unes persones, en el si de consorcis socials o sociosanitaris amb participació de la Generalitat de Catalunya. Quadre 4 Àmbits territorials dels serveis de valoració Entitats Ciutat Vella Sant Martí PAMEM-IMAS Eixample esquerre les Corts Sants Montjuïc CAPSE Eixample dret Gràcia Sant Andreu Consorci Sanitari Integral Sarrià Horta Nou Barris Parc Sanitari Pere Virgili Badalona Santa Coloma Sant Adrià Badalona Serveis Assistencials L Hospitalet i Baix Llobregat (3 serveis) Consorci Sanitari Integral Garraf Alt Penedès Consorci Sanitari de l Alt Penedès Vallès Occidental oest Consorci Sanitari de Terrassa Vallès Occidental est Corporació Sanitària Parc Taulí Vallès Oriental Consorci Sanitari de Mollet Maresme Consorci Sanitari del Maresme Anoia Bages Solsonès Consorci Sanitari de l Anoia Osona Bages Berguedà Consorci Hospitalari de Vic Alt Pirineu i Aran Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) Lleida Vegueria Lleida Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) Terres de l Ebre SAGESSA Tarragonès Baix Penedès Alt Camp Gestió i prestació de serveis de salut Camp de Tarragona sud SAGESSA Gironès, Alt Empordà i Baix Empordà Institut d Assistència Sanitària (IAS) Selva Consorci Sanitari de la Selva Ripollès Garrotxa Pla de l Estany Consorci de Benestar Social de la Garrotxa Els SEVAD estan formats per 5 professionals dels perfils següents: - infermer/a - fisioterapeuta - terapeuta ocupacional

41 A més hi ha professionals de suport per a casos complexos: - metge/essa - psicòleg/òloga - treballador/a social En total, hi ha 160 valoradors/es, 16 metges, 18 psicòlegs, 10 treballadors socials i 32 administratius entre els 23 equips de valoració. S han d invertir, per part de la Generalitat de Catalunya, 6,5 milions d euros per crear els equips de valoració. Un cop rebuda la sol licitud, els SEVAD estudien la informació de cas per a la valoració funcional. També analitzen i registren la informació de salut. A continuació, programen la valoració al domicili de la persona sol licitant instrument de valoració de la dependència (IVD) Reial decret 504/2007, de 20 d abril. Barem de valoració de la situació de dependència Per fer la valoració funcional per determinar el grau i el nivell de dependència s utilitza l Instrument de Valoració de la Dependència (IVD). Consisteix en una taula que determina el grau d autonomia i la capacitat per realitzar les ABVD (Activitats Bàsiques de la Vida Diària). L autonomia per realitzar cada ABVD es valora amb una puntuació determinada, en funció dels punts de l IVD, es fixa el grau i el nivell de dependència, d acord amb el quadre

42 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya Quadre 5 Barem general Barem discapacitats intel lectuals i de malalts mentals activitat edat > >18 menjar i beure 29,1 19,3 19,3 17,8 18,3 10,9 10,9 10,0 regulació micció/defecació 24,2 16,1 16,1 14,8 12,8 7,6 7,6 7,0 rentar-se 14,5 9,6 9,6 8,8 14,7 8,7 8,7 8,0 altres cures corporals - 3,2 3,2 2,9-2,2 2,2 2,0 vestir-se - 12,9 12,9 11,9-12,6 12,6 11,6 manteniment de la salut - 3,2 3,2 2,9-12,0 12,0 11,0 transferències corporals 11 12,0 8,0 8,0 7,4 3,7 2,2 2,2 2,0 desplaçar-se dins la llar 20,2 13,4 13,4 12,3 22,2 13,2 13, desplaçar-se fora de la llar - 14,3 14,3 13,2-14,0 14,0 12,9 tasques domèstiques , ,0 presa de decisions ,3 16,7 16,7 15,4 TOTAL PUNTS Homologació de reconeixements previs (passarel les): En el cas que es tingui una valoració de la situació de dependència prèvia a l entrada en vigor de la llei 39/2006, caldrà que s homologui aquesta valoració per poder exigir el nou dret d atenció. Qui tingui reconeguda la pensió de gran invalidesa de la Seguretat Social es considerarà en situació de dependència, almenys en grau I i nivell 1, tot i que per l aplicació de l IVD pot determinar-se un grau i/o nivell superior. Qui tingui reconeguda la necessitat d Assistència de Tercera Persona (ATP) tindrà reconeguda la situació de dependència en funció del barem ATP: Quadre 6 De 15 a 29 punts Grau I. Nivell 2 De 30 a 44 punts Grau II. Nivell 2 De 45 a 72 punts Grau III. Nivell 2 11 Canvis de posició corporal: estirar-se, aixecar-se, passar d una cadira de rodes al llit

43 Hi ha una escala de valoració específica per als menors de 3 anys (EVE), que compara el nivell d autonomia d un menor amb relació a l habitual en un nen o nena sans de la mateixa edat. S avaluen les variables de desenvolupament: activitats motrius i adaptatives i necessitats de suport pel que fa a la salut (pes en néixer, necessitat de suport per a funcions vitals i mesures de mobilitat). Determina tres graus de dependència però no diferencia entre nivells. S estableixen revisions d ofici als 6, 12, 18, 24 i 30 mesos. Als 36 mesos, els infants amb dependència han de ser valorats amb l IVD general. Un cop feta la valoració, la Junta de Valoració, integrada per l equip consultor del SEVAD i un representant de la Unitat de Dependència del ProdeP i dels Serveis Territorials del Departament d Acció Social i Ciutadania, emet un informe proposta del grau i nivell de dependència

44 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya 7.3. determinació del grau i el nivell de dependència Article 26, Llei 39/2006 majors de 3 anys La resolució administrativa que reconeix el grau i el nivell de dependència, per als majors de 3 anys es dicta en funció dels punts resultants de l aplicació de l instrument de valoració de dependència. Qui tingui una puntuació inferior a 25 punts es considerarà autònoma o dependència lleugera, cosa que suposarà que no serà titular dels drets de la llei 39/2006. Quadre 7 graus definició nivell punts grau III: gran dependència - ajuda per a diferents ABVD diverses vegades al dia - per pèrdua total d autonomia necessita el suport indispensable i continuat o té necessitats de suport generalitzat per a la seva autonomia personal nivell nivell grau II: severa grau I: moderada - ajuda per a diferents ABVD 2 o 3 cops al dia - no necessita suport permanent d un vetllador o té necessitat de suport extens per a la seva autonomia personal - ajuda per a diferents ABVD almenys un cop al dia - necessita suport intermitent o limitat per a la seva autonomia personal SENSE GRAU dependència lleugera o autonomia nivell nivell nivell nivell menys de 25 nens i nenes menors de 3 anys Per als menors de 3 anys es determinen tres graus de dependència, sense distinció de nivells, en funció del resultat de l avaluació de desenvolupament i salut

45 Quadre 8 desenvolupament grau salut grau dependència resolució del grau i el nivell de dependència La direcció del Servei d Atenció a Persones dels serveis territorials emet la resolució sobre el grau i el nivell de dependència i la notifica. Hi ha un termini màxim de 3 mesos des de la presentació de la sol licitud per notificar la resolució, sempre que la documentació aportada sigui correcta. Aquest òrgan també és el competent per fer demandes d ampliació de documentació, la notificació de la desestimació i l anul lació del procés de sol licitud i de respondre davant els recursos presentats a la resolució. La resolució té validesa a tot el territori de l Estat. Un dels primers problemes de la posada en marxa de la Llei 39/2006 van ser els endarreriments en la resolució de grau i nivell de dependència. L Administració, en primer lloc, va decidir unilateralment, tot i que la llei va entrar en vigor el dia 1 de gener de 2007, no permetre la presentació de sol licituds de valoració fins el dia 21 de maig d aquell any. En segon lloc, no ha realitzat les valoracions a temps ni les posteriors resolucions, cosa que ha provocat l incompliment del termini màxim (que la mateixa Administració havia establert) de 3 mesos des de la presentació de la sol licitud fins a la notificació de la resolució. Aquest fet ha comportat, finalment, que l elaboració dels PIA tampoc s hagin ajustat a termini (3 mesos més des de la resolució)

46 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya El perjudici d aquest endarreriment per a les persones amb dependència i les seves famílies és evident, però la seva conseqüència més greu és que pot haver-hi denegació tàcita del dret per silenci administratiu. En cas que no hi hagi resolució expressa de l Administració dins del termini de 3 mesos des de la sol licitud, d acord amb l article 43 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les AAPP i del Procediment Administratiu Comú, es consideren desestimats per silenci administratiu (no es reconeix el grau o el nivell de dependència que dóna dret a atenció en aquell moment) els procediments d exercici del dret de petició, com seria la sol licitud de reconeixement de la situació de dependència, que no reben resposta. L Administració, però, pot deixar sense efecte el silenci administratiu mitjançant la notificació a la persona interessada de que s obre un nou termini per resoldre, cosa que no ha succeït amb els processos analitzats. Davant la denegació tàcita, igual que en cas de denegació expressa, caldrà presentar reclamació prèvia davant el Servei Territorial d Atenció a les Persones del Departament d Acció Social i Ciutadania que hagi resolt o que no hagi contestat en el termini dels 30 dies següents a la notificació o des del dia en què es consideri denegat per silenci administratiu (3 mesos des de la sol licitud). Aquest Servei Territorial ha de contestar expressament en un termini de 45 dies a la presentació de la reclamació prèvia. Si no respon en aquest termini, s entén denegada la reclamació per silenci administratiu. En cas que la resposta sigui desestimatòria o que no hi hagi resposta (silenci) s esgota la via administrativa i s haurà de formular demanda a l ordre social en un termini de 30 dies. La figura del silenci administratiu permet a l Administració eludir la seva responsabilitat de resoldre i notificar. A més, el fet que el silenci tingui un caràcter desestimatori, posa en perill la garantia del dret d atenció a les persones sol licitants que no presentin recurs contra la denegació tàcita en el termini legal. Així mateix, cal no oblidar que l Administració pot emetre una resolució en qualsevol moment, tot i que ho faci fora de termini (endarreriment). Així, un cop superats els 3 mesos de termini màxim per reconèixer la situació de dependència, es pot entendre desestimada la sol licitud per silenci administratiu, haver-se plantejat la reclamació prèvia i, fins i tot, la demanda judicial i que es produeixi una resolució expressa de l Administratiu, que pot ser en un sentit o en un altre (positiva o negativa)

47 revisió del grau o el nivell de dependència Article 30, Llei 39/2006 El grau o el nivell de dependència serà revisable a instància de la persona interessada o els seus representants o d ofici per millora o empitjorament de la situació de dependència o per errada en el diagnòstic o en l aplicació del corresponent barem

48 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya 7.4. trasllat de la persona beneficiària entre comunitats autònomes Article 3, Reial Decret 727/2007, de 8 de juny, sobre criteris per determinar la intensitat de protecció dels serveis i la quantia de les prestacions econòmiques de la Llei 39/2006 Qui traslladi la seva residència a una comunitat autònoma diferent a aquella que li ha reconegut el servei o li aboni la prestació econòmica ho ha de comunicar amb antelació al canvi de domicili. La comunitat autònoma d origen ha de posar-ho en coneixement de la de destí, la qual tindrà un màxim de tres mesos (des que tingui coneixement del trasllat) per revisar el Pla Individual d Atenció (PIA). Durant aquests tres mesos, la comunitat d origen ha de mantenir la prestació econòmica, o suspendre el servei que es gaudia i substituir-lo per prestació vinculada a servei. Qui estigui desplaçat temporalment dins del territori espanyol, mantindrà el dret i la reserva del servei i l obligació de copagament, o seguirà percebent la prestació econòmica com a màxim durant 90 dies a l any a càrrec de la comunitat autònoma que li hagi fixat el PIA

49

50 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya 8. programa individual d atenció (PIA) Article 29, Llei 39/2006 Els serveis socials municipals són els competents per elaborar el Programa Individual d Atenció (PIA), un cop resolt el grau i el nivell de dependència que dóna dret a accedir als drets establerts en la Llei 39/ Aquest programa ha de determinar la intervenció més adequada a les necessitats d entre els serveis i prestacions econòmiques previstes en la resolució per al seu grau i nivell, amb la participació de la persona usuària i/o la seva família. Així mateix, s han constituït 19 unitats territorials de l autonomia i la dependència, del ProdeP, coparticipades per l administració local i la Generalitat. La seva funció és donar suport tècnic, facilitar les relacions entre institucions, ajudar a la planificació de recursos (socials i sanitaris) En cas que la persona sol licitant estigui ingressada en un centre sociosanitari o en una residència de la Xarxa Pública de Serveis Socials de (titularitat pública, concertada o col laboradora), la responsabilitat de l elaboració del PIA és de la Unitat de Treball Social del centre. Si hi ha previsió d alta del centre cap al domicili, es derivarà el PIA a l atenció primària de serveis socials

51 Quadre 9 Ens local Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Badalona Ajuntament de l Hospitalet Ajuntament de Cornellà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Ajuntament de Terrassa Ajuntament de Sabadell Ajuntament de Granollers Ajuntament de Mataró Consell Comarcal del Bages Consell Comarcal d Osona Consell Comarcal del Berguedà Consell Comarcal del Gironès Consell Comarcal de la Garrotxa Consell Comarcal del Segrià i Ajuntament de Lleida Consell Comarcal del Pallars Jussà Ajuntament de Tarragona Ajuntament de Reus i Consell Comarcal del Baix Camp Consell Comarcal del Montsià Barcelona ciutat Barcelonès nord Àmbit territorial d actuació Hospitalet i Baix Llobregat litoral Baix Llobregat centre-nord + Consell Comarcal Garraf i Alt Penedès Vallès Occidental oest Vallès Occidental est Vallès Oriental Maresme Bages, Anoia Osona Berguedà, Solsonès Gironès, Alt Empordà, Baix Empordà, Selva Garrotxa, Ripollès, Pla de l Estany Vegueria de Lleida Vegueria Alt Pirineu i Aran Tarragonès, Baix Penedès Baix Camp, Alt Camp, Priorat, Consell Comarcal de Barberà Terres de l Ebre

52 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya S ha creat la figura del gestor/a de cas social de dependència. És un professional de l atenció social primària que té per funció l atenció propera i continuada a les persones amb dependència amb graus moderats, severs i gran dependència. Serveix per realitzar la coordinació amb altres dispositius i professionals (salut, centres residencials, centres sociosanitaris...). procediment elaboració del PIA: Gràfic 12 Un cop el gestor/a de cas rep la notificació de la resolució de grau, cita la persona i/o la seva família per establir el PIA. Es fa la valoració de la situació social de la persona i de la família i el seu entorn social. Es determina la preferència de la persona i/o família respecte als serveis i prestacions i la seva capacitat per fer front a la participació en el preu dels serveis (copagament). Paral lelament es fa l anàlisi de la disponibilitat de la cartera de serveis i prestacions al territori, amb l ajut de les unitats territorials, es consulta la incompatibilitat de serveis i/o prestacions, oferint la més beneficiosa a la persona usuària 13 i s estableix la reserva del recurs o prestació. 13 En cap cas qui tingui una prestació reconeguda pel Sistema Català de Serveis Socials de quantia superior, rebrà una prestació inferior per part del SAAD

53 Es fa la proposta de PIA amb els serveis més adients, i es consensua amb la persona i/o família. La proposta conté el conjunt de serveis i/o prestacions econòmiques, la seva intensitat i la quantia del copagament per part de la persona usuària. El PIA és un document administratiu, l han de ratificar els ens competents de l administració local i la Generalitat de Catalunya (Departaments de Salut i Acció Social i Ciutadania) i ha de ser signat per la persona i/o la seva família. A continuació, la direcció del Servei d Atenció a les Persones emetrà la resolució de serveis i prestacions i s executarà el PIA. El termini per a la seva aplicació és de 3 mesos des de l emissió de la resolució de grau i nivell. El PIA serà revisat a instància de l interessat o representants legals, d ofici, d acord amb la Llei de serveis socials, i per canvi de residència a una altra comunitat autònoma. Així mateix, segons l article 30, també es podrà revisar per variació de la situació personal de la persona beneficiària, variació dels requisits establerts pel reconeixement o l incompliment de les obligacions establertes en la norma. data d efectivitat de la prestació: Segons el ProdeP, l efectivitat de la prestació serà: - prestacions econòmiques vinculades a compra de serveis: des de la data de presentació de la sol licitud - serveis: a) si tenia un servei de suport públic en la data de sol licitud o abans de la resolució, es mantindrà l aportació que rebia b) si no tenia cap servei públic ni concertat, però sí un servei privat, tindrà dret a abonament del preu reconegut en el PIA des de la data de sol licitud c) si no disposava de cap servei, els efectes seran des de la prestació efectiva del servei seguiment del cas: El gestor de cas que ha realitzat el PIA és el responsable de fer el seguiment d accés als serveis i prestacions fins a la prestació efectiva d aquests. Haurà d analitzar la suficiència o insuficiència dels serveis o prestacions que rep. Té la facultat de proposar modificacions del PIA d acord amb la cartera de serveis vigent i instar d ofici una nova valoració de la situació de dependència

54 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya Programa d atenció integral de la dependència: En casos de complexitat assistencial de salut i d alta dependència del suport social caldrà una intervenció integral. El gestor de casos socials i el referent sanitari de la complexitat assistencial i de la dependència han d elaborar el Pla integral d atenció individualitzada (PIAI) La segona part del procediment de reconeixement de dret a les prestacions i els serveis de la llei 39/2006, l elaboració i l aplicació del PIA, també té un termini màxim de 3 mesos des de la resolució de grau i nivell. En aquest cas també s estan produint importants incompliments de terminis. Alguns són deguts a l acumulació d endarreriments en la resolució de grau i nivell, i en altres al fet que l elaboració del programa d atenció no s ha fet dins el termini previst. A final de 2007 només s havien aplicat uns 150 PIA. Tenint en compte que la Llei de dependència estava en vigor des de l 1 de gener de 2007, podem afirmar que hi ha hagut una manca de diligència i d eficiència administrativa. L incompliment per part de l Administració d uns terminis màxims que ella mateixa s ha establert no té cap repercussió directa sobre ella, ja que legalment no hi ha establert cap tipus d autosanció ni de compensació per als afectats. Les persones que han patit endarreriments en les resolucions han de plantejar demanda per danys i perjudicis per demora contra l Administració i queixes davant del Síndic de Greuges de Catalunya. Quant als efectes retroactius de les prestacions o serveis reconeguts al PIA i que no s han aplicat dins els terminis legals, el Departament d Acció Social i Ciutadania ha determinat que les prestacions econòmiques reconegudes amb demora, tindran efectes retroactius des de la data de sol licitud, mentre que l efectivitat dels serveis estarà en funció de la situació anterior al PIA. Tenint en compte la disposició final primera, punt 2, de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, estableix que el reconeixement del dret contingut en les resolucions administratives generarà el dret d accés als serveis i prestacions corresponents a partir de l 1 de gener de l any d implantació o des del moment de la sol licitud de reconeixement per part de l interessat, sempre que aquesta sol licitud sigui posterior a la data d implantació de la llei

55 Aquesta disposició permet afirmar que el reconeixement dóna dret als serveis o les prestacions des de l 1 de gener de l any en què el grau o el nivell de dependència reconegut genera dret subjectiu. Si bé és cert que la data de presentació de sol licituds de l any 2007, de posada en marxa del SAAD, va ser posterior a l 1 de gener (concretament el dia 21 de maig), també és un fet que no va ser per voluntat dels interessats, sinó per una decisió unilateral de l Administració. Per tant, totes les persones amb resolució de reconeixement de dret i amb serveis o prestacions establertes pel PIA podran exigir que aquests tinguin efectes retroactius des de l 1 de gener de l any en què està garantit el dret. En cas que s estableixin serveis al PIA, caldrà quantificar-los per exigir-ne la retroactivitat. Si l Administració no reconeix la retroactivitat fins a l 1 de gener, caldrà plantejar reclamació judicial. Finalment, cal tenir en compte que el Programa Individual d Atenció ha de fixar els serveis i/o prestacions econòmiques més adients per a les necessitats de cada persona. És imprescindible que el PIA estableixi la intensitat de serveis suficients per garantir la cobertura total de les necessitats d atenció de les persones amb dependència. Així mateix, ha de garantir-se el caràcter inidividualitzat i personalitzat del PIA i evitar que s homogenitzi

56 Primer any d aplicació de la llei 39/2006. Valoració de CCOO de Catalunya 9. xarxa de serveis del SAAD i acreditació de centres Article 16, Llei 39/2006 Els serveis d atenció a la dependència s han de prestar mitjançant l oferta pública de la Xarxa de Serveis Socials de cada comunitat autònoma. Aquesta xarxa està formada per centres i serveis públics (autonòmics i locals) i privats concertats, degudament acreditats. Qualsevol centre privat amb ànim de lucre o sense, concertat amb la Generalitat de Catalunya per a la prestació de serveis d atenció a la dependència com a part de la Xarxa de Serveis Socials del SAAD, haurà d estar degudament acreditat. El Govern de Catalunya ha d establir el règim jurídic i les condicions d actuació dels centres privats concertats, tenint en compte, de forma especial, els centres del tercer sector. Els centres i serveis privats no concertats amb l Administració, però que prestin serveis d atenció a la dependència com a part de la Xarxa de Serveis Socials, és a dir, que prestin els serveis d atenció que poden ser adquirits amb la prestació econòmica vinculada a la contractació de serveis 14 atorgada, també hauran d estar degudament acreditats. Gràfic 13 Obligació d acreditació Sense obligació d acreditació 14 Prestació econòmica que forma part del catàleg de serveis. Serveix per a pagar part del cost del servei establert al PIA i que l Administració no pot prestar directament mitjançant la xarxa pública d atenció