Escola Universitària d Infermeria Gimbernat

Transcripción

1 Escola Universitària d Infermeria Gimbernat Treball de final de Grau Curs acadèmic Aplicació de la teràpia de Reiki i Infermeria. Revisió bibliogràfica Andrea Rocamora Mediavilla Montserrat Edo Gual Sant Cugat del Vallès, juny de

2 INDEX Resum... Pàg 3 Abstract... Pàg 4 Introducció... Pàg 5 Objectius... Pàg 6 Metodologia... Pàg 7 El Reiki... Pàg 9 El Reiki en oncologia... Pàg 12 El Reiki en el control del dolor... Pàg 16 El Reiki en el pacient post-quirúrgic... Pàg 17 El Reiki en les cures pal liatives... Pàg 19 El Reiki en el pacient crític... Pàg 22 El Reiki i el síndrome de Burnout en la infermera... Pàg 24 Limitacions... Pàg 27 Conclusions... Pàg 27 Bibliografia... Pàg 29 2

3 RESUM El Reiki com a teràpia complementària ha esdevingut un tema novedós durant els últims anys ja que ha augmentat l ús d aquesta teràpia energètica per part de la societat arribant fins i tot al sistema sanitari. Aquesta revisió bibliogràfica pretén donar resposta a algunes preguntes que els professionals sanitaris es puguin realitzar quan se ls planteja practicar o ser sotmesos a la teràpia de Reiki. En l actualitat sembla haver evidència de que el Reiki pot tenir efectes beneficiosos en múltiples àrees de la salut i en les quals la infermera pot tenir un especial protagonisme, ja que és la que està a peu de llit amb el malalt. La disminució del dolor, de l ansietat, les nàusees, l estrès o el percentatge de fracàs en la retirada de la ventilació mecànica són alguns dels efectes beneficiosos que la teràpia de Reiki pot aportar al pacient, que a més pot resultar una eina per ajudar a la infermera a cuidar del pacient d una manera holística. 3

4 ABSTRACT Reiki as a complementary therapy has become a new issue in last years and it has increased the use of this energy therapy by society even reaching the health system. The aim of this literature review is to answer some questions that health professionals can perform when they practice Reiki therapy. Currently, it seems to exist an evidence that Reiki can have beneficial effects in many areas of health where the nurse can develop a special role because is the one who stay bedside the patient. Pain, anxiety, nausea, stress or the decrease of percentage of failure in the weaning of mechanical ventilation are some of the beneficial effects of Reiki therapy can bring to patients, Also it can be a tool to help the nurse to take care of the patient in a holistic form. 4

5 INTRODUCCIÓ El Reiki com a teràpia complementària ha esdevingut un tema novedós durant els últims anys ja que s ha extès l ús d aquesta teràpia energètica per part de la societat arribant fins i tot al sistema sanitari (1). El Reiki és una teràpia energètica no invasiva que es basa en la creença hinduista sobre els chakres; el bloqueig d un o diversos chakres provoca trastorns en l organisme. En el Reiki, el terapeuta a través de la imposició de mans en determinades zones del cap, tronc i extremitats, canalitza la energia cap a un punt per a desbloquejarlos i així afavorir l equilibri del propi organisme (2). En l actualitat, es dóna molt valor a la infermeria basada en la evidència (3), una infermeria que es basa en demostrar una evidència científica en les pràctiques realitzades per la professió mitjançant estudis o investigacions que assegurin el rigor científic. En aquest context resulta difícil relacionar la teràpia de Reiki amb la ciència, per tant és important valorar quin pes té aquesta teràpia complementària en l àmbit de la infermeria. Aquesta revisió bibliogràfica pretén donar resposta a algunes preguntes que els professionals sanitaris es puguin realitzar quan se ls planteja practicar o ser sotmesos a la teràpia de Reiki. Malgrat que la definició Reiki a priori sembli quelcom esotèric impossible de relacionar amb la ciència, actualment s està establint com a teràpia complementària en molts hospitals tant a nivell nacional com internacional (4). Hospitals com l ICO Badalona, l hospital materno-infantil del Vall d Hebron, l hospital de Mataró, l hospital Clínic de Barcelona i el Consorci Sanitari de Terrassa són alguns dels hospitals catalans que ofereixen aquesta teràpia complementària impartida tant per voluntaris com per professionals de la salut tals com metges i infermeres (5). L any 2003, per mediació d una infermera de la unitat de transplantaments de medul la òssia de l hospital Ramon y Cajal de Madrid, una mestra de reiki es va oferir a aplicar aquesta tècnica als malalts. Diversos pacients van enviar una carta d agraïment ressaltant la dedicació i assenyalant el benefici d aquesta 5

6 aplicació tals com la disminució del dolor, de l ansietat o augmentant la relaxació (6). En aquest context, alguns col legis d Infermeria proposen la formació del Reiki per poder realitzar aquestes tècniques en la pràctica assistencial. És el cas del Colegio Oficial de Enfermería de las Palmas (7), el Colegio Oficial de Enfermería de Gipuzkoa (8), o el Col legi Oficial d Infermers de Barcelona ( COIB) (9). Per tot lo exposat, sembla cada vegada més freqüent la incorporació de la pràctica del Reiki en el rol infermer i per això en aquest treball s analitzarà la bibliografia existent envers l aplicació de la teràpia de Reiki en infermeria tant dirigit al pacient per pal liar símptomes, com per a la pròpia infermera com a eina d autocura. OBJECTIUS Objectiu general Realitzar una revisió bibliogràfica per conèixer la recerca que hi ha sobre el Reiki i la seva aplicació en diferents àmbits de la salut. Objectius específics Descriure les indicacions del Reiki en l àmbit de la salut. Identificar el paper d infermeria en l aplicació de la teràpia de Reiki. 6

7 METODOLOGIA La metodologia escollida per complir els objectius és la realització d una revisió bibliogràfica. La cerca s ha realitzat tenint en compte el tema a tractar i les seves diferents variables. A continuació s ha accedit a diferents bases de dades en les quals, s ha hagut d utilitzar criteris d inclusió i exclusió que poguessin ser determinants per una major especificitat dels articles seleccionats. Els criteris d inclusió van ser que els textos estiguessin escrits en anglès castellà o portuguès. A més requerien que fossin textos complets o bé que tinguessin un abstract on s expliqués la metodologia i els resultats dels estudis. Es van prioritzar els articles dirigits a la disciplina infermera i les cures d infermeria. Els criteris d exclusió van ser que no existís una versió completa del article i l absència d abstract o que aquest aportés molt poca informació. Les bases de dades en les que s ha realitzar la cerca bibliogràfica han sigut Pubmed, Medline Plus i CINHAL, les biblioteques digitals Scielo i el buscador Google acadèmic. Les key words emprades per la cerca han sigut reiki, therapeutic Touch healing Touch, holístic nursing, complementary therapies, oncology, chemotherapy, palliative care, EOL, pain, d"olor, toque terapéutico, imposición de manos, síndrome de Burnout, estrés, stress. Els operadors booleans han sigut (AND) i (OR) utilitzant les següents combinacions: Reiki (AND) nursing, Reiki (AND) oncology, Reiki (AND) chemotherapy, Reiki (AND) breast càncer, Reiki (AND) nàusea, Reiki (AND) pain, Reiki (AND) enfermería, Reiki (AND) dolor, Reiki (AND) palliative care, Reiki (AND) EOL, Reiki (OR) Therapeutic Touch, Reiki (AND) critical care, Reiki AND stress, Reiki (AND) Burnout syndrom, Therapeutic Touch (AND) pain, Therapeutic Touch (AND) càncer, Therapeutic Touch (AND) palliative care. En la base de dades de pubmed, es van utilitzar els MeSh (descriptors de ciències de la salut) en els quals es va cercar la paraula Reiki i van donar com 7

8 la resultat les paraules therapeutic Touch i Laying of hands. Mitjançant aquestes paraules es van seleccionar els criteris de cerca adverse effects, contraindications, history, methods, therapeutic use i utilitzation. L equació resultant de la cerca amb MesH va ser: "Therapeutic Touch/methods"[Mesh] )) AND ( "Therapeutic Touch/history"[Mesh] OR )) AND ( "Therapeutic Touch/contraindications"[Mesh] OR ). D altra banda, es van truncar diverses paraules, procediment amb el qual es van poder recuperar a la cerca tots aquells termes que posseeixen la mateixa arrel tals com nurs* ( nurse, nursing) o car* ( care, caring). En quant a l antiguitat dels articles, no es va establir una antiguitat màxima, ja que qualsevol article publicat sobre la teràpia de Reiki en la disciplina infermera va ser considerat rellevant per a la revisió bibliogràfica. Després de l aplicació dels filtres, es va realitzar una lectura dels articles seleccionant després de la cerca aquells treballs que fossin més adequats per els objectius establerts. 8

9 EL REIKI El Reiki, és una teràpia vibracional o d energia sutil considerada teràpia complementària a la qual se li atribueix la capacitat d equilibrar el biocamp i enfortir la capacitat del cos d autocurar-se mitjançant la imposició de mans (10). El terme Reiki, prové del japonès i es composa de dues paraules: rei que significa universal i ki que vol dir força vital, amb lo qual en conjunt significa energia vital. Consisteix en una teràpia energètica no invasiva que es basa en la creença hinduista sobre els xacres; El bloqueig d un o diversos chakres provoca trastorns en l organisme (6). Els xacres són centres d energia immesurables situats en el cos humà amb els quals es treballa en la teràpia de Reiki(11). La teràpia de Reiki és un sistema segur que pot aplicar-se en qualsevol moment, en qualsevol lloc i a qualsevol tipus de problema (2). Per poder practicar aquesta tècnica, s ha d haver realitzat el procés d iniciació per part d un mestre de Reiki, en la qual es transmet l habilitat de deixar fluir la energia i cursar el primer dels tres nivells de Reiki. En el primer nivell, anomenat el despertar, es rep la primera iniciació, s ensenya la història del Reiki, la importància dels xacres i la instrucció sobre la imposició de mans. Amb aquest primer nivell, l aprenent de Reiki serà capaç de realitzar-se la tècnica a sí mateix i a persones o animals que estiguin amb ell físicament (12). En el segon nivell, anomenat la transformació, s aprèn a utilitzar els símbols sagrats, per així poder transmetre o irradiar major potencial energètic, amb el qual s aconseguirà realitzar teràpia de Reiki a distància, és a dir, fer la teràpia de Reiki a algú que no està físicament amb el practicant (12). En el tercer nivell, s entrega un símbol sagrat amb el qual es potència el nivell d energia. Per últim, existeix el mestratge, que el podrà realitzar aquella persona que hagi dominat el primer, segon i tercer nivell, que estigui capacitat per ensenyar Reiki a altres persones, que porti a la pràctica diària els cinc principis de reiki i que hagi pres la decisió de dedicar la seva vida al servei de Reiki (12). 9

10 La paraula xakra, es tradueix com a roda per a referir-se a les rodes d energia del cos que donen vida a una part del nostre cos físic. Cada xakra és responsable de subministrar energia a parts específiques del cos i hi n hi ha 7 (11). En el Reiki, el terapeuta, a través de la imposició de mans de determinades zones del cap, el tronc i extremitats, canalitza la energia del cos cap a un punt per a desbloquejar-los i afavorir així l equilibri del propi organisme (6). Albert Einstein, en la seva teoria de la relativitat, va demostrar que la matèria és energia(13). Com que els éssers vius són matèria, també són energia (5). El cos té set xacres principals que alineats a lo llarg del canal central, es distribueixen des de la corona fins la base de la columna vertebral i són els següents: El chakra corona: És el setè chakra, es troba a la part superior del nostre cap. Representa la il luminació, intuïció i visió espiritual. Subministra energia a les glàndules pineal, el cervell superior i l ull dret. El chakra del tercer ull: Correspon al sisè chakra i es troba al centre de la front just entre les dues celles. Representa la percepció psíquica i telepatia i està relacionat amb la capacitat i la consciència. És el centre del poder femení i de la creació de realitats personals. Subministra energia a la columna vertebral, al cervell inferior, l ull esquerre, la glàndula pituïtària, el nas, l oïda i el sistema nerviós central. El chakra de la gola: És el cinquè chakra i es troba al mig del coll, just on tenim la gola. Representa la lliure expressió, les emocions, la comunicació i la creativitat. Subministra energia a les glàndules tiroides, els pulmons superiors, els braços i el tracte digestiu. El chakra del cor: És el quart chakra i es troba al centre del nostre pit. Representa les emocions, l amor, la devoció, el creixement espiritual i la compassió. A través d aquest chakra, expressem l amor i ens relacionem amb tot i tothom. Subministra energia al cor, la glàndula del tim, el fetge, els pulmons i el sistema circulatori. 10

11 El chakra del plexe solar: Es tracta del tercer chakra i es troba just per sobre del melic. Representa la voluntat, el poder i l equilibri dels poders. Aquí és on es produeix l assimilació de la energia que absorbeix l organisme. És el centre del poder masculí. Subministra energia a les emocions, l estomac, el fetge, la digestió, la vesícula biliar i el pàncrees. El chakra sacre: És el segon chakra i es troba just a sota del melic. Representa l energia sexual, les percepcions i les primeres impressions de la gent. Aquí resideix el poder de generació d energia de la vida, essencial per al que es refereix a la vitalitat i la salut. Subministra energia als òrgans reproductors, les cames i les glàndules. Facilita l assimilació dels aliments i regula també la circulació sanguínia. El chakra arrel: És el primer chakra, es troba en els genitals ( just a la base de la columna). Representa la vida, la vitalitat física del naixement i la reencarnació. El que ens manté units a la terra i el que ens permet rebre de l abundància del planeta. Subministra energia a la columna vertebral, als ronyons, la bufeta urinària i les glàndules suprarenals (14). Per a que l equilibri o desbloqueig dels chakres es produeixi, s ha de posar en funcionament òptim el flux d energia que per ells circula amb l objectiu d obrirlos al màxim i deixar-los girar per a que ens permetin mantenir-nos sans de ment, cos i esperit. El que fem amb el reiki és aprendre a energitzar, desbloquejar i balancejar aquests centres energètics a través de la imposició de mans, aconseguint prevenir o curar aquells flancs que puguin ser vulnerables a patir una malaltia, situació estressant o preocupant (14). Cada xacra té la seva pròpia nota musical i el seu propi color, ja que tant la música com els colors són vibracions energètiques. De fet, existeixen teràpies que es centren en el ús de colors i sons per sanar un determinat xacra (11). Es creu que el Reiki pot reequilibrar el biocamp enfortint així la capacitat per curar-se i augmentant la resistència del cos al estrès, per tant és una tècnica eficaç per pal liar-lo que a més no té contraindicacions i és adaptable a les 11

12 necessitats tant mèdiques com personals del pacient. A més, en persones conscients l experiència del Reiki resulta ser molt agradable i reconfortant especialment si aquests pateixen de dolor on s ha vist que després de la realització de Reiki el grau de dolor pot disminuir (15). EL REIKI EN ONCOLOGIA La simptomatologia relacionada amb la malaltia oncològica i el seu tractament persisteix durant un llarg període després del diagnòstic del Càncer i poden empitjorar amb l avenç de la malaltia (16). Els pacients amb Càncer sovint sol liciten intervencions no farmacològiques com a complement a les cures convencionals i disminuir el dolor associat a la malaltia i al tractament (17). La fatiga, l estrès, el dolor, les nàusees i l ansietat són alguns dels símptomes predominants durant l evolució de la malaltia (18). En un estudi realitzat al 2004 es mostra que el 48.5% dels pacients va sentir en algun moment de la malaltia fatiga, sent el problema amb més incidència seguit del dolor, amb un 26.4 %, estrès en un 24,8%, depressió en un 24% i ansietat en un 24% (19), mentre que més d un 70% dels pacients oncològics pal liatius experimenten dolor important (20). En aquest context, l efecte del Reiki i de la imposició de mans està sent estudiada en nombrosos articles que valoren la seva eficàcia i utilització en la unitat d oncologia. Les infermeres de les unitats d oncologia acostumen a estar informades i interessades en la cerca de teràpies que puguin oferir al pacient relaxació i benestar o força per afrontar la malaltia. En aquest sentit, el reiki és una teràpia que és sol licitada amb freqüència, és fàcil d aplicar i no requereix una elevada inversió econòmica (21). Giasson et.al. (22), van publicar un estudi sobre la imposició de mans en malalts de Càncer terminal en el qual van participar 10 persones del grup experimental i 10 del grup de control. Mitjançant una escala visual analògica es va concloure que aquells pacients que havien rebut la tècnica de la imposició de mans havien augmentat la sensació de benestar general. 12

13 Anàlogament, en un altre estudi (15), es va estudiar l efecte del Reiki en el dolor, l ansietat i la fatiga en els seus pacients oferint-los 5 sessions de Reiki de 30 minuts de duració. Els resultats van ser clars, el grup de control referia mitjançant una escala de visualització analògica tenir més dolor, fatiga i ansietat que el grup que havia rebut les sessions de Reiki. Per altre part, Melike Demir, va realitzar una investigació l any 2013 sobre els efectes que podia tenir el Reiki en la simptomatologia del Càncer concloent que pot proporcionar una disminució de l estrès i ansietat però que en canvi, no va trobar evidència de la reducció del dolor o fatiga, malgrat que afirma que el Reiki pot ser una nova pràctica en la disciplina infermera del segle XXI per a millorar el benestar del pacient (16). En l hospital San Giovanni Battista de Turin es va investigar el rol del Reiki en el maneig de l ansietat, dolor i el benestar general dels pacients de la planta d oncologia (23). L estudi es va realitzar entre el 2003 i el 2005 per voluntaris del propi hospital. La mostra d estudi es va basar en 118 pacients amb qualsevol tipus de Càncer i d estadiatge en tractament amb quimioteràpia. Els valors del dolor i l ansietat van ser avaluats mitjançant una escala visual analògica. El nivell d ansietat va disminuir de 6.77/10 ( abans de la sessió de Reiki) a 2.28/10 ( després de la sessió de Reiki) mentre que el dolor va disminuir de 4.4/10 a 2.32/10. A més, els pacients sotmesos a la tècnica de Reiki van manifestar sentir-se més relaxats i haver millorat la qualitat de son. L estudi conclou suggerint que oferir la teràpia de Reiki als hospitals podria respondre a les necessitats físiques i emocionals del pacient. L any 2015 es va arribar a estudiar amb ratolins quin efecte podria tenir la imposició de mans en el tumor primari del Càncer de mama i els resultats mostraren que no hi havia canvis significatius de pes o mida del tumor després de la imposició de mans, però sí que es van veure significatius en la metàstasis que s havien reduït lleument (24). Per altre part, el diagnòstic i el tractament del Càncer és un esdeveniment estressant en la vida de les persones. La quimioteràpia és un dels tractaments més utilitzats en aquesta malaltia tant per a curar-la com per a detenir-la, 13

14 augmentant el temps de supervivència del pacient però és un tractament intens que produeix múltiples efectes secundaris transitoris els quals dificulten el benestar del pacient (25). L estudi sobre la utilització del Reiki o imposició de mans en el malalt oncològic va des de el tractament de la simptomatologia de la pròpia malaltia fins el tractament dels efectes secundaris de la quimioteràpia. Les nàusees són un dels efectes secundaris més prevalents de la quimioteràpia i són experimentades per el 70-80% dels pacients en tractament (26). La reducció de les nàusees és possiblement un dels objectius més importants de la infermera oncològica la qual es veu obligada a cercar alternatives que puguin ajudar a millorar aquesta sensació (28). Entre l any 2012 i 2013 a un hospital es va realitzar un estudi experimental de l efecte que podria tenir la imposició de mans en la millora de les nàusees en pacients amb càncer de mama (26). Es van seleccionar 3 grups de dones en tractament amb el mateix tipus de quimioteràpia dels quals el primer rebia la tècnica d imposició de mans, el segon rebia placebo i el tercer era el grup de control. Es va poder observar que la imposició de mans va ser significativament efectiva en la reducció de la duració de les nàusees en comparació amb el grup de placebo i el grup de control. L estudi suggereix que el Reiki és una teràpia factible i acceptable i que podria reduir els efectes secundaris de la quimioteràpia. Conclou recomanant la implementació i utilització per part de les infermeres d aquesta tècnica en la pràctica clínica. També en aquest sentit, l any 2015 es va publicar un estudi (27) que examinava els efectes de la teràpia de Reiki en la millora de la qualitat de vida, humor i angoixa durant el tractament amb quimioteràpia. Primer van recollir les dades de pacients que rebien cures d infermeria convencionals i després alguns pacients que havien sigut seleccionats aleatòriament per rebre la teràpia de Reiki. Se ls va fer omplir un qüestionari on s avaluava la qualitat de vida, l humor i l angoixa després de les sessions 1, 2 i 4 de quimioteràpia. El grup que havia rebut la teràpia de Reiki van afirmar sentir una millora de l humor, la qualitat de vida i sentir-se més relaxat mentre que el grup que havia rebut cures d infermeria convencionals no va notar diferències significants. 14

15 En un altre estudi realitzat al 2015 on hi van participar 108 pacients en tractament amb quimioteràpia per el Càncer de mama dividits en 3 grups de 36 persones cadascun ( grup placebo, grup de control i grup receptor de la tècnica), es va poder observar que mitjançant una escala visual analògica ( EVA) els pacients que havien rebut la imposició de mans havien obtingut una millora significant en la duració, freqüència i intensitat de les nàusees a diferència dels dos grups restants. De manera anàloga, en un estudi realitzat al desembre de 2014, es van plantejar si el Reiki o la imposició de mans podria produir efectes positius en la prevenció o reducció de la dermatitis causada per la radiació del tractament de radioteràpia en dones amb Càncer de mama (28). Un total de 49 pacients van ser estudiades ( 17 en el grup que rebia teràpia de tacte terapèutic i 32 en el grup de control). En el grup que rebien teràpia, el pitjor grau de dermatitis causada per la radiació va ser de nivell II en 9 pacients ( un 53%). En el grup de control el nivell més greu de dermatitis va ser el de nivell III al qual hi va arribar només un pacient, mentre que el grau de dermatitis més típic va ser el de nivell II ( 47% de les pacients). Tres pacients del grup de control no van desenvolupar dermatitis. Amb la qual cosa davant de la similitud dels resultats entre el grup de control i el grup que rebia la teràpia de tacte terapèutic no van ser capaços de detectar un benefici significatiu del tacte terapèutic en el grau de toxicitat de la dermatitis ni en el temps d aparició. Per últim, les teràpies energètiques són utilitzades en pacients amb Càncer per pal liar diferents símptomes que acostumen a tenir aquest tipus de malalts tals com l ansietat, l insomni, l angoixa o l estrès. El Reiki o la imposició de mans en general podrien reduir aquesta simptomatologia i és una teràpia molt sol licitada, malgrat que s hauria de promoure més la investigació sobre el tema per tal d identificar el mecanisme d acció (29). Hi ha una evidència cada vegada major de que les teràpies energètiques com el Reiki tenen un impacte positiu associat a la simptomatologia del Càncer i ofereixen una estratègia addicional a les infermeres oncològiques per disminuir el patiment i l estrès dels pacients amb Càncer (29). 15

16 EL REIKI EN EL CONTROL DEL DOLOR El concepte de dolor és definit per la International Association for the Study of Pain com a una experiència sensorial i emocional desagradable, que sorgeix de la lesió real o potencial dels teixits del cos (30). És una manifestació subjectiva variant la sensació i intensitat d una persona a altre. Quan el dolor es manifesta per un període superior a 6 mesos es defineix com a dolor crònic i s estima que un 19% dels europeu el pateix (31). El dolor crònic té un efecte devastador en molts aspectes de la vida diària. No tan sols disminueix la qualitat de vida del pacient al repercutir negativament en la salut física i emocional sinó que també té efectes negatius en la vida social i familiar (32). En aquest context, es creu que la pràctica de la teràpia complementària Reiki pot contribuir al alleujament dels símptomes del dolor crònic i que hi ha evidència per a suggerir que la teràpia de Reiki podria ser efectiva en el maneig del dolor (33). L any 2012 es va fer un estudi amb 10 pacients geriàtrics ( 5 homes i 5 dones) que patien dolor crònic no oncològic als quals se ls va realitzar la teràpia de Reiki (34). Després de la cinquena sessió de Reiki, 2 subjectes van referir no tenir dolor, 7 subjectes sentir un dolor mig i un subjecte va referir tenir dolor sever. Malgrat aquestes dades, el 100% de la mostra va manifestar haver tingut una milloria del dolor. Aquest estudi, davant dels resultats positius que va obtenir el Reiki en el maneig del dolor, suggereix que les infermeres podrien ser les encarregades d oferir aquesta teràpia als pacients ja que són les que estan a peu de llit i en constant contacte amb el malalt. En aquest context, un estudi realitzat en una unitat bàsica de salut es va tenir com a objectiu verificar la efectivitat del tacte terapèutic en la disminució de la intensitat del dolor, depressió i millora de la qualitat de son (35). Va consistir en un assaig de tipus abans i després amb 30 pacients geriàtrics amb dolor crònic no oncològic que van rebre 8 sessions de tacte terapèutic. L escala analògica del dolor va ser aplicada abans i després de cada sessió i l inventari de depressió de Beck (36) i l índex de qualitat de son de Pittsburgh (37) abans de la primera sessió i després de l última. L anàlisi de les dades va demostrar una 16

17 disminució significativa en la intensitat del dolor, en l autoavaluació de la depressió i de l índex de qualitat del son, resultant obtenir resultats positius. L any 2013 es va publicar a la revista The Clinical Journal of Pain un innovador article que parlava sobre l aplicació de tacte terapèutic en el dolor de nadons prematurs d una edat gestacional per sota de les 30 setmanes (38). 55 lactants prematurs van participar en un assaig aleatoritzat on 27 van rebre teràpia de tacte terapèutic i 28 van rebre placebo durant la punxada al taló. Per a valorar el dolor dels lactants, es va utilitzar la Premature Infant Pain Profile (PIIP) (39), que és un indicador del dolor per a infants prematurs que es basa en 3 comportaments: valoració de les accions facials ( arronsament del front, ulls apretats i observació del solc nasolabial), la saturació d oxigen i la freqüència cardíaca (40). No hi va haver diferència entre els grups en cap dels resultats. La mitjana de dolor en nountats prematurs després d aplicar la teràpia de tacte terapèutic post-punció de 2 minuts va variar de 7,92-8,98 en el grup que rebia teràpia de Tacte terapèutic i de 7,64-8,46 en el grup que rebia tractament placebo. EL REIKI EN EL PACIENT POST-QUIRÚRGIC Malgrat els avenços farmacològics i tecnològics, el dolor agut postoperatori continua sent un repte per resoldre en la medicina actual ja que en cirurgia major ambulatòria, el dolor postoperatori té una incidència del 30% (41). A partir de la hipòtesi de que el Reiki i altres teràpies energètiques podrien tenir efectes beneficiosos en el dolor, s està estudiant l aplicació d aquestes teràpies en pacients post-quirúrgics. Un dels últims estudis del 2016 volia determinar quin impacte tenia la teràpia de Reiki en pacients sotmesos a una artroplàstia total de genoll en quant al dolor i la satisfacció d haver rebut aquest tractament a l hospital (42). La mostra de l estudi va incloure 43 pacients sotmesos a la artroplàstia total de genoll ( 23 van rebre teràpia de Reiki i 20 no van rebre teràpia). El dolor va ser valorat abans i després de les sessions de Reiki mitjançant una escala numèrica en 17

18 l àrea preoperatòria, la unitat de post-anestèsia i durant els 3 primers dies de post-operatori i se ls va entregar un qüestionari de satisfacció al alta. Totes les sessions de Reiki van donar resultats estadísticament significatius en la reducció de dolor excepte aquelles sessions realitzades a l àrea de postanestèsia. Els subjectes que van rebre teràpia de Reiki van respondre positivament als qüestionaris de satisfacció del Reiki el dia de l alta. Davant dels resultats de l estudi, es va establir a l hospital un programa de teràpia de Reiki per els pacients i 10 infermeres han sigut formades per portar-lo a terme. L any 2015 es va publicar un estudi sobre l efecte del Reiki en pacients que acabaven de passar per un part per cesària a l hospital de Izmir ( Turquia) (43). La mostra, que era formada per 90 pacients amb la mateixa paritat i aproximadament de la mateixa edat van ser assignades al atzar en dos grups: el que rebia teràpia de Reiki i el grup de control. La teràpia de Reiki es va aplicar a les parteres durant dos dies un cop al dia, unes 6 hores després de l administració de fàrmacs per via intravenosa. Una escala analògica visual i l inventari d ansietat es van utilitzar per mesurar el dolor i l ansietat. Els paràmetres hemodinàmics ( incloent la tensió arterial, la freqüència cardíaca i la freqüència respiratòria) a més de la necessitat d analgèsics van ser registrats. Els resultats van mostrar que l aplicació de Reiki redueix la intensitat del dolor, el grau d ansietat i la freqüència respiratòria, en canvi no afecta a la pressió arterial o la freqüència cardíaca. L aplicació de Reiki com a una intervenció d infermeria es recomana per a la disminució del dolor i del nivell d ansietat en dones sotmeses a un part per cesària. En un altre estudi es va estudiar l efecte del Reiki en el dolor i l ansietat de 22 dones recent sotmeses a una histerectomia abdominal on 10 van rebre les cures d infermeria convencionals i 12 van rebre les cures d infermeria convencionals i 3 sessions de 30 minuts de Reiki (44). Els resultats van mostrar que el grup experimental que havia rebut la teràpia de Reiki havia manifestat tenir menys dolor que els del grup de control, van requerir menys analgèsia i van tenir menys ansietat que els que només havien rebut cures d infermeria 18

19 convencionals. L estudi, recomana l aplicació de teràpia de Reiki en pacients recent sotmesos a intervencions quirúrgiques tals com histerectomies abdominals o parts per cesària. El Reiki en el pacient post-quirúrgic pediàtric també ha sigut valorat mitjançant un estudi en el que s examina l efecte del Reiki com a teràpia adjuvant als opioides. Els participants van ser 38 nens sotmesos a intervencions quirúrgiques en l àmbit de la cirurgia bucal i assignats a l atzar, per rebre teràpia de Reiki o formar part del grup de control (44). La teràpia de Reiki va ser realitzada abans de la intervenció i es va avaluar el dolor post-quirúrgic, les necessitats de rescat amb opioides i els efectes secundaris a més de preguntar a la família la seva satisfacció amb les cures d infermeria rebudes en el preoperatori. Els resultats no van mostrar diferències significatives entre el grup que rebia teràpia de Reiki i el grup de control, per tant aquest estudi no recolza la teoria de la efectivitat del Reiki com a teràpia adjuvant al tractament amb opioides en el dolor post-operatori en pacients pediàtrics. EL REIKI EN LES CURES PAL LIATIVES Davant d un pacient al final de la seva vida, és prioritari utilitzar tots els mitjans que tenim a la nostra disposició per a procurar la màxima qualitat de vida durant aquests dies, ja que el confort del pacient serà responsabilitat de la infermera i la família fins el seu últim dia de vida (45). El Reiki utilitzat com a teràpia alternativa en les cures pal liatives ofereix grans avantatges tals com baix cost econòmic, acció ràpida, aplicació senzilla i es pot aplicar en qualsevol lloc i moment. A més és una teràpia que pot aprendre a fer-la de forma bàsica el cuidador si ho desitja i pot ser beneficiós ja que formarà part activament de les cures del familiar (45). És per això que podria resultar una bona eina per afrontar aquesta última etapa del cicle vital, especialment quan ve acompanyada de patiment tant físic com emocional. L estudi d aquest tipus de teràpia en l àmbit de la Infermeria ja fa anys que s està realitzant. 19

20 L any 1998 es va publicar un estudi en el qual s examinava l efecte del tacte terapèutic en el benestar de 20 persones amb càncer terminal rebent cures pal liatives (22). Una mostra de 10 pacients van formar part del grup de control, els quals se ls realitzava la tècnica de tacte terapèutic durant minuts. Els altres 10 pacients que formaven la mostra de l estudi van rebre la tècnica a mode de placebo. El benestar va ser mesurat abans de la realització de la tècnica de tacte terapèutic i immediatament després de la realització d aquesta mitjançant una escala visual analògica mesurant el dolor, les nàusees, la depressió, l ansietat, la dispnea, l apetit, la relaxació i la pau interior. Els resultats de l estudi recolzen la hipòtesi de que els que havien rebut teràpia de tacte terapèutic havien incrementat la sensació de benestar en persones amb càncer terminal. Snyder JR (46), explica en una article publicat al 1997 la seva experiència positiva al introduir la teràpia de tacte terapèutic en una unitat de cures pal liatives de Pensilvania. Malgrat que a la data de publicació de l article el programa d introducció de la teràpia de tacte terapèutic es trobava en una fase molt inicial, l autor manifesta sentir-se satisfet amb la introducció d aquesta teràpia. Es va estudiar l efecte de la teràpia de tacte terapèutic en el dolor i la conseqüent disminució en l ús d analgèsics i el benestar dels pacients. Malgrat això, no s han trobat els resultats finals ni estudis posteriors de l autor que avalin la eficàcia d aquesta teràpia en una unitat de cures pal liatives. Anys més tard, l any 2005 es va publicar un article que parlava sobre l increment de l ús de teràpies complementàries, en especial de la teràpia de Reiki en les unitats de cures pal liatives (47). L article conclou explicant que hi ha la creença popular de que el Reiki pot resultar una eina útil per a aconseguir una relaxació profunda, té un impacte positiu en la disminució de l ansietat, l estrès, la percepció del dolor i promou la sensació de benestar psicoespiritual però que hi ha molt poca evidència per a recolzar i promoure la seva aplicació en la pràctica clínica i cap evidència en el camp específic de les cures pal liatives. En aquest context, l any 2013, es va desenvolupar en un hospital d Ontario un programa d integració de diferents teràpies complementàries tals com reiki, massatge i aromateràpia en la unitat de cures pal liatives amb una mostra 20

21 participant en l estudi de 31 persones (48). A aquestes, se les va preguntar quins símptomes de la malaltia els resultava un problema per a ells. El 45% va respondre el dolor, el 70% el desconfort, el 68% la depressió, el 65% l ansietat, el 50% la rigidesa i el 75% la inquietud/ tensió constant. Als pacients se ls va fer omplir una qüestionari simple després de les sessions 1 i 2 de Reiki i a més es va valorar abans i després de les sessions mitjançant una escala visual analògica la existència de canvis en la simptomatologia. Els resultats van mostrar que després de l aplicació de teràpies complementàries havia hagut una millora del dolor en un 48%, el desconfort en un 61%, la depressió en un 70%, l ansietat en un 66%, la inquietud/tensió en un 49%, la relaxació en un 68% i la pau interior en un 66%. Els resultats de la avaluació van ser significants i positius i l estudi conclou recomanant l ús de teràpies complementàries en pacients rebent cures pal liatives amb l objectiu d aconseguir una millora en la seva qualitat de vida durant aquesta fase del cicle vital. Al febrer de 2016, es va publicar un estudi a la revista American Journal of Hospice & palliative medicine en el qual valorava si la utilització del Reiki en nens rebent cures pal liatives podria ser viable i l efecte del reiki en en dolor, l ansietat i la relaxació(49). L estudi va incloure 16 nens d edats compreses entre els 7 i els 16 anys, les seves mares i una infermera, en total 33 participants. La mitjana d edat dels nens va ser de 12,6 anys i la mitjana de temps rebent cures pal liatives va ser de 1,6 anys ( 48 dies el que menys i 9,8 anys el que més). Tots els progenitors participants en l estudi van resultar ser mares amb una edat mitjana de 43,7 anys. La intervenció va consistir en la realització de dues teràpies de Reiki de 24 minuts cada una amb un interval d entre 1 i 3 dies entre ambdues sessions. La teràpia de Reiki va ser realitzada a casa del pacient en el qual es va afavorir el confort d aquest fent-lo vestir roba còmoda i invitant als pares a veure la sessió que va ser realitzada per una infermera pediàtrica. Les puntuacions mitjanes que valoraven el dolor, la relaxació i l ansietat després del tractament de Reiki van reduir-se però amb poca significància malgrat que sí que hi va haver una reducció significant en la freqüència respiratòria. 21

22 Existeixen vàries limitacions en aquest estudi ja que la mostra era tan sols formada per un grup petit de persones i sense cap grup de control o comparació. Malgrat això, en general els resultats d aquest estudi són encoratjadors per el futur estudi i ús de la teràpia Reiki com a adjuvant per a la gestió de símptomes en nens i adolescents que reben cures pal liatives. Els resultats d aquest estudi poden ajudar a guiar futurs projectes i proporcionar major evidència científica dels beneficis ( o la falta d aquests) de la teràpia de Reiki. EL REIKI EN EL PACIENT CRÍTIC L ingrés hospitalari constitueix un succés vital estressant tant per al pacient com per a la família especialment quan aquest es produeix en una Unitat de Cures Intensives ( UCI), en la qual el pacient es troba en un estat de gravetat (50). La medicina complementària o alternativa generalment no s associa amb la complexitat i intensitat de les cures del pacient crític, malgrat això els pacients en estat crític han d afrontar el dolor i l ansietat de la malaltia que es pot agreujar amb l estrès del ambient de les unitats de cures intensives (51). Al 2016 es va publicar un article en el qual s estudiava la efectivitat de la teràpia de Reiki en la retirada de la ventilació mecànica (weaning) i si utilitzant la teràpia de Reiki es podia reduir la taxa de fracàs d aquesta (52). Per a realitzar aquest estudi, es va estudiar una mostra de 256 persones dividides en dos grups, el de intervenció i el de placebo. Aquestes persones havien de complir una sèrie de requisits tals com portar connectats més 48h a un equip de ventilació mecànica i no estar en una condició terminal ni ser potencials donants d òrgans. El grup d intervenció rebia la teràpia de Reiki a diferència del grup placebo, que rebia una tècnica simulada. Els resultats van mostrar que el percentatge de fracàs en la retirada de la ventilació mecànica en el grup d intervenció va ser d un 9% mentre que el del grup de placebo va ser de un 9,5%. La mitjana del número de dies amb ventilació mecànica en el grup d intervenció va ser de 8,85 dies i 9,66 dies en el grup de placebo. 22

23 Per últim, la mitjana de la dosi de sedants en el grup d intervenció va ser de 1058 mg i 1491 mg en el grup de placebo. La dosi d Haloperidol va ser més baixa en el grup d intervenció ( 5,30 mg) respecte als 16,81 mg de fàrmac que van ser necessaris en el grup de placebo. Com a conclusió del estudi, es pot dir que malgrat que en totes les variables observades ( percentatge de fracàs en el weaning, mitjana de número de dies amb ventilació mecànica i dosi de sedants) el grup d intervenció hagi obtingut uns resultats esperançadors, les diferències entre els dos grups no són estadísticament significants. Les noves investigacions sobre teràpies complementàries expliquen com el Reiki pot resultar beneficiós per a disminuir el dolor, l ansietat i els símptomes que pot produir l estrès tals com la tensió arterial elevada o la freqüència cardíaca (51). Els professionals de la salut cada cop s interessen més en aquest tipus de tècniques no només per els recents i positius resultats obtinguts sinó per ser una tècnica no invasiva, sense cost econòmic i que a més valora i cuida al pacient des d una perspectiva totalment holística (51). Robin Toms, en el seu article publicat l any 2011 (51), recolza la utilització de la teràpia Reiki en el pacient crític especialment en les cures intensives on la proporció de pacients són baixos i les infermeres passen més temps en l atenció directa i al seguiment d aquests. Es troben en una disposició única per a cuidar holísticament tant en cos com en ment a través de la teràpia de Reiki (51). L any 2013 es va estudiar en un hospital de Sao Paulo els signes vitals de nadons hospitalitzats en una Unitat de cures intensives neonatals abans i després de rebre teràpia energètica de tacte terapèutic (53). La mostra va incloure 40 nadons sotmesos a teràpia de tacte terapèutic després d un procediment dolorós. Es van avaluar els signes vitals tals com la freqüència cardíaca i respiratòria, la temperatura i la intensitat del dolor abans i després de la teràpia de tacte terapèutic. Van haver-hi millories en tots els signes vitals després de la teràpia de tacte terapèutic, particularment en la puntuació del dolor. 23

24 Els resultats van mostrar que la teràpia energètica de tacte terapèutic promou la relaxació del nadó afavorint la reducció dels signes vitals i conseqüentment en la taxa de metabolisme basal. EL REIKI I EL SÍNDROME DE BURNOUT EN INFERMERIA L estrès forma part de la nostra vida quotidiana fins el punt que es pot considerar el malestar de la nostra civilització (54). L estrès, afecta tant a la salut com al benestar personal i si perdura en el temps a la satisfacció laboral. En aquest context existeix l anomenat síndrome de Burnout que afecta més a aquelles professions que estan en contacte directe amb les persones tals com infermers, metges o mestres (55). Maslach i Jackson van definir al 1981 el Burnout com a una pèrdua gradual de preocupació i de tot sentiment emocional cap a les persones amb les que treballen i que comporta un aïllament o deshumanització (56), a més, van conceptualitzar burnout com un síndrome psicològic que abarca la exposició a fets estressants durant un temps prolongat derivat de l ambient laboral caracteritzat per tres dimensions: desgast emocional o esgotament, despersonalització i incompetència professional (54). El síndrome de Burnout pot tenir conseqüències devastadores per als professionals i els seus pacients. Davant de l alta prevalença de síndrome de Burnout i estrès en professions sanitàries (54), s han realitzat estudis sobre l efecte que pot tenir la teràpia de Reiki en aquestes dolències en les infermeres. Les teràpies energètiques són fundamentals per a la pràctica infermera i són reconegudes en les intervencions NIC (57), i fins i tot hi ha un diagnòstic NANDA que gira entorn a la alteració del camp energètic i les teràpies energètiques (58). La American Holistic Nurses Association ( AHNA) encoratja a les infermeres a utilitzar teràpies energètiques no tan sols per a intervencions infermeres sinó per a tenir autocura d elles mateixes (59). Al maig de 2009 es va publicar a la revista Holistic Nursing Practice un estudi que tenia el propòsit d explorar la experiència de les infermeres que practiquen Reiki per sí mateixes (60). El propòsit d aquest estudi va ser observar la experiència d onze infermeres que practiquen Reiki habitualment com a 24

25 autocura especialment durant la jornada laboral. Davant dels resultats positius que va obtenir el reiki contra l estrès, l article critica la necessitat dels educadors d infermeria a formar als alumnes en l art de la autocura, necessària i especialment útil en la infermeria del segle XXI de manera que no només cuidaran al pacient holísticament sinó que també es cuidaran a elles mateixes. En un article publicat l any 2010 s explica com el Reiki i altres tipus de teràpies energètiques podrien millorar els nivells d estrès, fatiga i síndrome de Burnout que poden patir les infermeres ja que aquestes, asseguren que són molt vulnerables a patir aquestes condicions (59). L article parla de la importància de cuidar-se per a poder cuidar correctament als pacients. Afirma que les infermeres que es realitzen Reiki a sí mateixes refereixen notar un increment en el seu benestar. L article conclou recomanant a les infermeres invertir temps en la seva autocura i creixement espiritual mitjançant el Reiki. De manera anàloga, la revista Holistic Nursing Practice va publicar l any 2011 un article que estudiava l efecte del Reiki en els nivells d estrès d infermeres cursant el nivell I de Reiki (61). La mostra estava formada per 17 infermeres que van assistir a la primera classe del curs del primer nivell de Reiki. A aquestes infermeres se les va realitzar una valoració del estrès mitjançant la escala del estrès percebut, abans de la primera classe de Reiki i 3 setmanes després d aquesta, en les quals havien de practicar Reiki per sí mateixes. Els resultats van indicar que practicar Reiki sovint redueix els nivells d estrès. L any 2011, la Universitat de Granada va publicar un estudi amb l objectiu d investigar els efectes immediats en la immunoglobulina A salival ( IgAs), l activitat α-amilasa i la tensió arterial després d una aplicació de Reiki en infermeres que pateixen síndrome de Burnout (62). La complexa relació entre el cos i la ment estan regulades per el sistema endocrí i el sistema immunològic. L estrès psicològic que produeix el síndrome de Burnout pot donar lloc a una estimulació del sistema nerviós simpàtic en el qual hi pot haver una disminució de la resposta immunitària i una elevació de la 25

26 pressió arterial (63). Aquests marcadors biològics poden ser utilitzats per a mesurar l estrès fisiològic com ara la IgAs. Un grup de 18 infermeres diagnosticades de Síndrome de Burnout per un psicòleg especialista van ser estudiades al Hospital Universitari de San Cecilio durant els mesos de gener a juliol de Es van realitzar dos grups: el d intervenció i el placebo (62). Es va procurar que les sessions de Reiki es fessin sempre a la mateixa hora per evitar variacions produïdes per els ritmes circadians i un cop a la setmana. A més se ls demanava a les infermeres que evitessin prendre analgèsics o ansiolítics almenys durant les 48 hores abans de la sessió i evitar la cafeïna, l alcohol, el menjar i l exercici físic 2 hores abans de la sessió de Reiki per tal d evitar influenciar la composició de la saliva a analitzar. En la primera sessió les participants es trobaven en posició supina, se les va prendre la tensió arterial i es van obtenir les mostres de saliva. Es van dividir aleatòriament en dos grups, se les va vestir amb roba còmoda i es va procedir a realitzar la teràpia ( o la simulació en el cas de placebo) de Reiki. Els resultats van mostrar que una sola sessió de Reiki incrementa la IgA i la pressió diastòlica, però no de l activitat de la α-amilasa o la pressió sistòlica. El grup de placebo no va mostrar canvis. La IgA està associada a produir efectes relaxants. L augment de la IgA en la saliva encara no s entén bé però podria estar degut a que el Reiki augmenta la secreció de IgA mitjançant la estimulació del sistema nerviós autònom. En conclusió, un sol tractament de Reiki ha conduit a una millora immediata de la regulació de de la tensió arterial i un augment de la IgA, valor relacionat amb la relaxació. L aplicació de tractament de Reiki pot ser una manera rentable en la gestió i prevenció dels efectes negatius del Síndrome de Burnout en la infermera. Els professionals de la salut que treballen en una àrea de salut mental són un dels col lectius que tenen més risc de patir Síndrome de Burnout. L any 2015, es va estudiar quin efecte podria tenir una sessió de 30 minuts Reiki en l estrès d aquests professionals (64). Per a realitzar l estudi es va separar la mostra en dos grups: els que rebien teràpia de Reiki i els que rebien Reiki simulat. 26

27 Els efectes dels que rebien Reiki van ser diferents als de la simulació, obtenint resultats positius. L estudi suggereix que la teràpia de Reiki en els professionals de la salut mental podria ser positiva en la millora del síndrome de Burnout. Els efectes del Reiki també s han estudiat quan la infermera pateix depressió. L any 2013 es va publicar un estudi on es va observar una reducció significant en els símptomes de la depressió després d haver rebut una sessió de Reiki, a diferència del grup de control (65). L estudi suggereix dur a terme el tractament de Reiki per les infermeres amb símptomes de depressió com a teràpia complementària i a més estudiar l aplicació i eficàcia del Reiki per tal d examinar els resultats i poder incloure l en la pràctica infermera. LIMITACIONS Una de les limitacions d aquest estudi és que no és una revisió sistemàtica, fet que fa que no es pugui assegurar que hem trobat i consultat els articles més rellevants. Una altra limitació és la dificultat d accés a articles per ser de pagament. A més, escassejaven els articles en versió completa, amb la qual cosa alguns dels articles han estat valorats a partir dels abstracts. CONCLUSIONS El Reiki com a teràpia complementària ha esdevingut un tema novedós durant els últims anys degut a l augment de l ús d aquesta teràpia energètica per part de la societat arribant fins i tot al sistema sanitari (1). Malgrat que existeix una escassa investigació en aquest àmbit i que la majoria d articles expressen la necessitat d estudiar més sobre aquesta temàtica, els resultats de l aplicació del Reiki han sigut clarament positius al demostrar que podria tenir efectes beneficiosos en el control del dolor, l ansietat, les nàusees i l estrès entre altres. Unitats com la d oncologia, cures pal liatives, Unitat de Cures Intensives i la unitat de reanimació post quirúrgica són aquells llocs on la infermera podria desenvolupar la teràpia de Reiki als seus pacients. A més, la teràpia de Reiki 27