ELS EXPERIMENTS I LES LLEIS DE. Noor Benghanou Kouiyed MENDEL

Transcripción

1 ELS EXPERIMENTS I LES LLEIS DE Noor Benghanou Kouiyed MENDEL

2 L ÈPOCA ANTERIOR A MENDEL

3 Es creia en la teoria genètica de la mescla. En que els descendents presentaven les característiques intermèdies dels progenitors.

4 Per generar una nova varietat vegetal o raça animal, es procedia a la selecció artificial per aconseguir races pures, en que, a partir dels progenitors es procedia a escollir els descendents que manifestaven en major grau els caràcters desitjats i només aquests s utilitzaven com a nous progenitors per a la generació següent. L únic interés que hi havia era el de obtenir individus de valor econòmic (que donessin molts frits, molta llet, molta carn ) Sese tenir preocupació de quin era el macnisme del resultat.

5 MENDEL: EL NAIXEMENT DE LA GENÈTICA

6 GREGOR JOHANN MENDEL ( ) Monja i britànic austríac que va formular les lleis de l herència biològica que porten el ser non; els seus experiments constitueixen el punt de partida e la genèrica moderna. ELs seu pare va ser un veterà de les guerres napoleóniques, i la seca madre, va ser la fila d un jardiner. Va tenir 4 germanes, 2 de les cuals van morir molt joves. Després d una infància marcada per la pobresa i les penalitats, en 1843 Mendel va ingressar en un monasteri, on es va posar el nom de Mendel i va der ordenat sacerdot en Estava interessat en descobrir com es transmetien els caràcters entre una generació i una altra. El 1856 va iniciar els seus experiments amb a planta del pèsol. Més endavatnt els va publicar però ningú el va entendre i ningú el va donar com a bó. Fins després de més de 30 anys de la seva mort es van donar compte de que era un geni i de que tenia raó. Va se enviat a Viena, on es va doctorar en Ciències i Matemàtiques. El 1868 va ser nombrat abat del monestir, que va ser cuan va deixar de fer investogacions i es va concentrar exclusovament en el seu treball

7 GENÈTICA MENDELIANA

8 CONCEPTES BÀSICS GEN: Fragment d ADN que determina una característica biològica AL LEL: Diferents variants d un gen GENOTIP: Conjunt de gens d un individu FENOTIP: Conjunt de caràcters que expressa un individu HOMOZIGOTS: Quan un gen té els dos al lels iguals HETEROZIGOTS (híbrits): Quan per un gen té els dos al lels diferents.

9 PRIMERA LLEI DE MENDEL O LLEI DE LA UNIFORMITAT

10 Quan s encreuen dues races pures, tots els descendents són iguals entre sí. Mendel ho va descobrir encreuant una raça pura de pèsols llisos amb una de pèsols verds.

11 SEGONA LLEI DE MENDEL O LLEI DE LA SEGREGACIÓ

12 Els dos factors hereditaris que informen sobre un mateix caràcter no es fusionen o barregen, sinó que queden diferenciats durant tota la vida de l individu i se segreguen, és a dir, se separen i es reparteixen, en el moment de la formació dels gàmetes. Mendel ho va descobrir encreuant el F1 entre sí, i va veure que els factors hereditaris d una mateixa informació són independents. A=groc a=verd És a dir, en el cas de la imatge, perquè els dos progenitors siguin grocs no té per què que els descendents siguin tots grocs, ja que els factors hereditaris que informen d un mateix caràcter (A i a) són independents i s ajunten a l atzar. Encara de que hi hagi més probabilitat de que surtin grocs.

13 LLEI DE LA INDEPENDÈNCIA DELS CARÀCTERS

14 Els caràcters hereditaris no antagònics (que són diferents), mantenen la seva independència a través de les seves generacions, ja que s agrupen en els descendents a l atzar.

15 Va arribar a la mateixa conclusió que en la segona llei, només que en aquest cas es tracta de dos caràcters diferents. Ho podem veure a traves de la Taula de Punnet. Mendel ho va descobrir encreuant una raça pura de dos caràcters o homozigòtica (pèsols grocs llisos) amb una altra pura de dos caràcters (pèsols verds i rugosos)

16 EXERCICIS

17 Digues de quina llei es tracta i per què.

18 En què es creia en l època anterior a Mendel? Quin nomo s utilitza per referir-se quan un gen té els dos al lels diferents? Què és el fenotip i el genotip, quin deoèn de l altre?

19