Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx IDENTIFICACIÓ LOCALITZACIÓ ELEMENTS PROTEGITS. PÀGINA 1 de 6 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ GRAU DE PROTECCIÓ

Transcripción

1 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. NOM. TIPUS DE BÉ Arquitectura civil privada Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Carrer Picaso s/n Urbanització MontPort CODI POSTAL REF CADASTRAL A RU POLÍGON. 13 PARCEL LA. 771 ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Pt. Central: ; Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 1

2 4 DESCRIPCIÓ AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. S.XVII-XIX CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic comú Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Barraca i sitja de carboner RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres Es troba dins un espai d'antiga zona verda de la urbanització MontPort 3. DESCRIPCIÓ. Restes d'una barraca de pedra en sec junt amb una sitja de carboners situada a uns 175 m.s.n.m. a la vessant dreta del torrent des Calderó o de s'almudaina dins l'espai conegut com Tancat d'en Pere Viguet. Encara que es troba en un estat de conservació deficient i totalment envaït de vegetació i pinar es pot diferenciar una edificació de planta quasi absidal, amb paraments de pedra en sec que conserven una amplada d'uns 80 cm i una alçada d'un metre aproximadament. El tram de la façana presenta una alineació recta, totalment diferent a la resta i on situa a una dels costats l'accés al interior. Una singularitat d'aquesta construcció radica en al tipologia i la mesura del material lític emprat per a la realització d'aquesta edificació, que presenta un paredat doble amb blocs i carreus irregulars superiors als 50 centímetre de longitud i l'aprofitament de grans còdols de riu en alguns trams. No es pot apreciar diferenciacions de l'espai interior ni la tipologia de coberta que devia disposar. No obstant, està en total connexió amb la sitja de carboner que localitzam just davant el portal. Aquesta construcció es troba en relació amb un gran conjunt d'elements etnològic i hidràulic que configuraven el Tancat d'en Pere Viguet com són: la Font Seca (EE 159), el forn de calç de Sa Font Seca (EE 538) i altres elements com un gran mur de tancat i altres forns de calç. L'estat actual de la parcel la i dels elements impossibilita la documentació exhaustiva del béns localitzats i d'altres encara per documentar. HISTÒRIA. El municipi d'andratx, ubicat dins la Serra de Tramuntana, presenta i conserva una gran quantitat d'elements etnològic relacionats amb l'estreta vinculació històrica de la població amb l'aprofitament econòmic dels recursos naturals existents, especialment des d'època medieval. Alguns d'ells documentats en relació a altres construccions històriques (cases de possessió, rotes,...). Totes aquestes estructures o elements etnològics, amb el denominador comú de estar realitzats en pedra en sec, estan lligats tant a l'explotació agrícola de bancals o rotes com a l'explotació silvícola i territorial per a la generació de carbó, de calç i de fusta. Desenvolupant grans conjunts etnològics distribuïts per comellars, torrenteres i espais forestals que es varen transformar, especialment entre el segle XVII i principis del segle XX. Tot incentivat per la demanda de productes i recursos naturals per part de les industries saboneres, les teuleres, les grans serradores, etc... que es desenvoluparen a Andratx a mitjans del segle XIX posant en actiu conjunt o elements etnològics més antics i construint nous. Aquesta gran explotació va tenir unes conseqüències en la transformació del territori andritxol que han quedat marcat amb les restes de les construccions, la pròpia transformació del bosc i en la fossilització dels topònims relacionats amb aquestes activitats «Es Canal des Fum». Aquest àrea de Sa Font Seca es troba dins les terres de l'antiga alqueria o possessió de s'almudaina, d'origen islàmic, encara que es desconeix l'origen concret d'aquestes estructures protegides. No obstant es té constància del topònim als estims de 1685, quan Macià Ensenyat( de la família que havia posseït s'almudaina des del segle XIII) declarà tenir terres a la Font Seca per valor de 240 lliures. BIBLIOGRAFIA. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història d Andratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1979). Història d Andratx s. XV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història d Andratx s. XVI. Palma: Ajuntament d Andratx. VALERO I MARTÍ, G. Coord.(1989). Elements de la Societat preturística mallorquina. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Govern balear. Palma. PÀGINA 2 de 6

3 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. INTERVENCIONS PREFERENTS. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament de la construcció, actualment en mal estat de conservació. En particular, aquelles obres que suposin la recuperació i la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest element. Retirada de l'excés de vegetació que envaeix la construcció, l'emmascara i afecta els seus elements. No desatendre la unitat del conjunt etnològic que conformen aquesta construcció i la resta d'elements relacionats que l'envolten. Protegir l'entorn més immediat. Condicionar i facilitar l'accés. ENTORNS DE PROTECCIÓ L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. PÀGINA 3 de 6

4 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament (s.xx) Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma Rehabilitació Restauració Altres 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Integral DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 PÀGINA 4 de 6

5 10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6

6 11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PÀGINA 6 de 6