IES L Assumpció Departament de Tecnologies 3ESO Diversificació Susana Gil
|
|
- José Revuelta Serrano
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 UD 3 TÈCNIQUES D EXPRESSIÓ I COMUNCACIÓ. ÍNDEX: 1. Les vistes. 2. Perspectives Tipus de perspectives Perspectiva cavallera Perspectiva isomètrica Dibuix d una perspectiva en què coneixem les vistes. 3. Escales 4. Acotació. 4.1 Normes d acotació. 5. Instruments de mesura. 5.1.Calibrador o peu de rei. 1- Les vistes. En aquest apartat recordarem les vistes. Les vistes d un objecte són les projeccions sobre els tres plans del sistema dièdric. Les vistes principals són: alçat, planta i perfil
2 - 38 -
3 Perfil dret Perfil esquerre Perfil dret Alçat Alçat Perfil esquerre Planta Planta
4 2- Perspectives. De vegades, més que el detall de cada una de les cares o la geometria exacta d un objecte (vistes), el que ens interessa és percebre l totalment. Per a poder donar aquesta idea global, utilitzarem les perspectives, que ens mostren el conjunt de la peça. Les perspectives s obtenen com a resultat de projectar la imatge de l objecte sobre un pla oblic respecte a l objecte. 2.1 Tipus de perspectives. Els distints tipus de perspectives depenen de la inclinació d aquest pla de projecció. Segons la inclinació, els eixos de coordenades apareixeran separats per un angle determinat i les mesures de les arestes i paral leles es mantindran o no. Les perspectives més usades són: La perspectiva cavallera o axonomètrica és possiblement, la més senzilla de dibuixar: manté les mesures de línies i angles en un dels plans (normalment l alçat), i l eix perpendicular a aquest pla es representa formant-hi una inclinació. La perspectiva isomètrica s obté en projectar la figura sobre un pla equidistant als tres eixos, de manera que les mesures no varien en cap dels eixos, però tots els angles de la peça es deformen. 2.2 Perspectiva cavallera. La perspectiva cavallera consta de dos eixos col locats ortogonalment, és a dir, perpendiculars, i un tercer d inclinat, que és el que ens dóna la idea de profunditat. La reducció més usada és de 2/3 i és molt senzilla de dibuixar sobre paper quadriculat, ja que les línies horitzontals i verticals coincideixen amb els costats dels quadres, i les línies de profunditat, amb les diagonals. Per a dibuixar les perspectives en cavallera s usa un full quadriculat. En ell es dibuixa la silueta principal, després es tracen les línies paral leles a l eix X, com es mostra en la següent figura. Una vegada fet això, es procedeix a tancar-les fins a obtindre la peça final
5 S ha d assegurar que les línies inclinades segueixen les diagonals de les quadrícules. 2.3 Perspectiva isomètrica. En la perspectiva isomètrica, els eixos queden separats per un mateix angle (120º) i les mesures de les peces es mantenen; no ocorre la mateixa cosa amb els angles que hi ha entre els eixos principals, que es deformen
6 En aquest sistema de representació, com en l anterior, les rectes en mantenen les propietats de paral lelisme, però pel contrari, no requereix cap reducció de mesures dels eixos. Per a dibuixar en perspectiva isomètrica s utilitza la següent plantilla: 2.4 Dibuix d una perspectiva en què coneixem les vistes. Per a dibuixar un objecte en perspectiva en què coneixem les vistes, utilitzarem el següent programa: -
7 3- Escales. La representació d objectes a la grandària natural no és possible quan aquestos són molt grans o quan són molt menuts. En el primer cas perquè requereixen formats de dimensions poc manejables i en segon, perquè faltaria claredat en la definició dels mateixos. Aquesta problemàtica la resol l escala, aplicant l ampliació o reducció necessàries en cada cas perquè els objectes queden clarament representats en pla del dibuix. Es defineix l escala com la relació entre la dimensió dibuixada respecte de la dimensió real: E = dibuix / realitat Si el numerador d aquesta fracció és major que el denominador, es tracta d una escala d ampliació, i serà de reducció en cas contrari. L escala 1:1 correspon a un objecte dibuixat a la grandària real (escala natural). Les escales recomanades són les següents: 4- Acotació. Categoria Escales recomanades Escales d ampliació 50:1 20:1 10:1 5:1 2:1 Escala natural 1:1 1:2 1:5 1:10 Escales de reducció 1:20 1:50 1:100 1:200 1:500 1:1000 1:2000 1: :10000 Acotar és indicar en el dibuix les mesures reals de l objecte. Hi ha una sèrie de normes o regles per a posar aquestes mesures i no es poden deixar de complirles. Per a indicar les mesures, o cotes, en un dibuix s empren sempre el següent sistema de fletxes i línies: Les cotes sempre tenen: Línia de cota, que es dibuixa paral lela a l aresta es vol acotar i amb la mateixa longitud. Línies de referència, que delimiten la línia de cota. Puntes de fletxa, en cada u dels extrems de la línia de cota
8 Xifra de cota, que indica la mesura d aresta real de la peça. Aquesta xifra es col loca damunt de la línia de cota i s expressa sempre en mil límetres, llevat que s indique de forma expressa una altra unitat de mesura, per la qual cosa en el dibuix només s escriu el nombre i no les unitats. 4.1 Normes d acotació.. Les normes d acotació que se segueixen per a obtenir la màxima claredat possible són: 1) Les línies de cota es dibuixen preferentment fora de les figures i a una xicoteta distància. 2) Les línies de cota no coincidiran amb les arestes del dibuix. 3) Les línies de cota es dibuixen paral leles al contorn de la figura. 4) Les línies de cota dels radis de les circumferències porten exclusivament una fletxa en l arc que defineixen, mentre que el centre es representa amb una creu. 5) Les línies de referència han de ser perpendiculars als elements que acoten
9 6) Les línies de cota i de referència no poden tallar-se amb altres línies del dibuix a menys que siga inevitable 7) Els nombres, lletres o símbols que s escriguen en les línies de cota han de situar-se preferentment damunt, en el centre i lleugerament separats de les línies de cota. Quan les cotes siguen verticals, es llegiran des de la dreta. 5- Instruments de mesura. Per a mesurar longituds, hi ha diverses ferramentes. N utilitzarem unes o unes altres segons la grandària, la situació i les característiques de l objecte, i també segons el grau de precisió de l instrument, això és, de la mesura més menuda que permet valorar. Els instruments més usuals per a mesurar longituds són: Regle graduat. Permet mesurar o marcar amb precisió mil limètrica segments dibuixats en un paper. Metre de costura. Com que és flexible i adaptable, es fa servir per a mesurar contorns i longituds de perímetres en cossos corbs. Metre de fuster. S empra per a mesurar peces de fusta, ja que, com és extensible, és ben còmode. Cinta mètrica o flexòmetre enrotllable. S usa per a longituds de fins a 30 m. Les més usuals són rígides (metàl liques) de 2m a 5 m. Tots aquests instruments tenen una precisió mil limètrica. Per a fer mesures més precises, hem d usar altres ferramentes com el peu de rei. 5.1 Calibrador o peu de rei. El peu de rei és un instrument que permet mesurar les diferents formes de les peces (llargada, profunditat, diàmetre,..) amb un alt nivell de precisió, és a dir amb un marge d error mínim
10 El calibrador està format per un regle fix graduat en mil límetres i un cursor o corredissa que hi llisca a sobre. Sobre el cursor està impresa una escala anomenada nònius. La mesura amb el peu de rei es fa en dues fases: Lectura de la part entera. Primer mirem quants mil límetres sobrepassen, amb el cero del nònius (la part baixa). En aquesta imatge són onze mil límetres
11 Lectura de la part decimal és. Hem de mirar quina de les divisions del nònius apunta exactament a qualsevol divisió del regle fix. La part decimal (dècimes de mil límetre) serà la que correspon a la divisió del regle fix. En aquesta imatge seria la línia del 5 del nònius la que coincideix amb una línia del regle fix a dalt. Per tant, la mesura final serà de 11 mil límetres + 5 dècimes de mil límetre. És a dir 11,5 mil límetres. rei. Programa per fer pràctiques de mesures amb un peu de
12 Q ÜESTIONS: 1- Indica en la taula següent els nombres de les vistes corresponents a les peces, recorda que la vista de l alçat s obté mirant la peça en la direcció de la fletxa. 2- Indica en la taula següent els nombres de les vistes corresponents a les peces, recorda que la vista de l alçat s obté mirant la peça en la direcció de la fletxa
13 3- Dibuixa l alçat, planta i perfil esquerre de les següents figures. Utilitza paper quadriculat. a) b) c) 4- Dibuixa l alçat, planta i perfil esquerre de les següents figures. Utilitza paper quadriculat. a) b) c)
14 5- Dibuixa l alçat, planta i perfil esquerre de les següents figures. Utilitza paper quadriculat. a) b) c) 6- Dibuixa l alçat, planta i perfil esquerre de les següents figures. Utilitza paper quadriculat. a) b) c) 7- Dibuixa l alçat, planta i perfil esquerre de les següents figures. Utilitza paper quadriculat. a) b) c) 8- Dibuixa l alçat, planta i perfil esquerre de les següents figures. Utilitza paper quadriculat. a) b) c)
15 9- Dibuixa en perspectiva cavallera, a mà alçada, les peces que es proposen a continuació: 10- Dibuixa les següents figures en perspectiva isomètrica: a) b) c)
16 11- Dibuixa les següents figures en perspectiva isomètrica: a) b) 12- A partir d aquestes vistes, representa en perspectiva cavallera i isomètrica les figures següents: 13- A partir d aquestes vistes, representa en perspectiva cavallera i isomètrica les figures següents:
17 14- A partir d aquestes vistes, representa en perspectiva cavallera i isomètrica les figures següents: 15- Hem de dibuixar un habitatge de 12 m de longitud en paper de format A3 ( 42 cm). Quina escala hem d utilitzar-hi? 16- Indica a quina escala normalitzada dibuixaries en format A4 (210 mm x 297 mm) els objectes següents: Objectes Mesures en cm Escala Bicicleta 150 x 200 CD 13 x 13 Tisores 20 x 8 Teclat 50 x 20 Habitatge 2000 x 1000 Aula 700 x A quines escales dibuixaries una sabata del 37, un got d aigua, un regle graduat i una banyera perquè entren en un full de format DIN A4? 18- Llig el següent text i completa els buits: L és el sistema que emprem per a representar objectes amb una grandària adequada al del paper en què els representem. Per a indicar una escala emprem.en elles sempre hi ha un 1 en el numerador o en el denominador. Per a indicar que l escala és de reducció, l 1 estarà en el ; si l escala és d ampliació, l 1 estarà en el. Les escales de representen dibuixos més xicotets que la realitat. Les escales de representen dibuixos majors que la realitat. En una escala natural, el dibuix i l objecte real són. Així, per exemple: 1/50 vol dir que la realitat és 50 vegades que el dibuix. 25/1 indica que la realitat és 25 vegades que el dibuix. 1/100 indica que 1 cm en el són 100 com en la realitat. 1/1 indica que 1 cm en el dibuix és cm en la realitat. Per a indicar que el dibuix és 25 vegades major escriuré Per a indicar que la realitat és 200 vegades major que el dibuix, escriuré
18 En una escala ½, 40 cm en la realitat seran cm en el dibuix. En una escala 1/10, 20 cm en el dibuix són cm en la realitat. En una escala 1/1, mm en el dibuix seran 28 mm en la realitat. 19- Dibuixa en el teu quadern cada una de les peces següents emprat l escala 2/ Dibuixa en el teu quadern les peces següents i acota-les seguint les normes d acotació. Per a calcular la mesura, tin present que cada quadre mesura 5 mm de costat. 21- Amb quins instruments mesuraries una taula, una bombona de butà, el diàmetre i la longitud d un bolígraf, la cabota d un caragol i el diàmetre d una femella? 22- Respon a les següents qüestions sobre l ús del peu de rei: 1) Quina magnitud mesura el peu de rei? 2) En quines unitats es mesura? 3) Quina és la funció del nònius? 4) És adequat per mesurar tot tipus d objectes? Per què?
19 23- Quin valor mostra el següent peu de rei? 24- Indica les mesures dels següents peus de rei. a) b) c) d) e) f) 25- Indica les mesures del següents calibradors. a) b) c) d)
20 26- Indica les mesures dels següents peus de rei. a) b) c) d) e) f) g) h)
21 27- Quines mesures són bones i quines no? a) b) c) d) e) f) 28- Relaciona cada figura amb la medició que representa: a) b) c) Mesura d exteriors Mesura d exteriors Mesura d exteriors Mesura d interiors Mesura d interiors Mesura d interiors Profunditats Profunditats Profunditats
22 C ONSTRUCCIÓ: 29- Ací tenim les instruccions per a la construcció d un peu de rei
23 - 59 -
I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC
DIBUIX TÈCNIC I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES 1. Dist. d un punt a una recta - Abatiment del pla format per la recta i el punt 2. Dist. d un punt a un pla - Canvi de pla posant el pla de perfil
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesPrograma Grumet Èxit Fitxes complementàries
MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.
Más detalles6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6
Geometria dossier estiu 2012 2C 1. Dibuixa dues rectes, m i n, que siguin: a) Paral leles horitzontalment. c) Paral leles verticalment. b) Secants. d) Perpendiculars. 6 2. Dibuixa una recta qualsevol m
Más detallesVeure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
Más detallesSemblança. Teorema de Tales
Semblança. Teorema de Tales Dos polígons són semblants si el angles corresponents són iguals i els costats corresponents són proporcionals. ABCDE A'B'C'D'E' si: Â = Â',Bˆ = Bˆ', Ĉ = Ĉ', Dˆ = Dˆ', Ê = Ê'
Más detallesTEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2013 Dibuix tècnic Sèrie 3 Fase específica Opció: Enginyeria i arquitectura Bloc 1 A/B Bloc 2 A/B Bloc 3 A/B Qualificació Qualificació
Más detalles3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA
1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament
Más detallesUNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detallesCOMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: SETEMBRE
Más detallesGEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA
GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA Un vector fijo es un segmento orientado que va del punto A (origen) al punto B (extremo). Módulo del vector : Es la longitud del segmento AB, se representa por. Dirección del
Más detallesA) Se planteará una prueba que corresponda a los contenidos de Geometría y/o de Arte y Dibujo Técnico.
8.- Assignatura: Dibuix Tècnic II. 8.1.- Característiques de l examen. Se ofrecerán al alumno dos ejercicios de los que deberá elegir y realizar uno. Cada uno de ellos estará compuesto de las siguientes
Más detalles8 Geometria analítica
Geometria analítica INTRODUCCIÓ Els vectors s utilitzen en diverses branques de la física que fan servir magnituds vectorials, per això és important que els alumnes en coneguin els elements i les operacions.
Más detallesDibuix tècnic Sèrie 1
Prova d accés a Cicles formatius de grau superior de formació professional, Ensenyaments d esports i Ensenyaments d arts plàstiques i disseny 2010 Dibuix tècnic Sèrie 1 Dades de la persona aspirant Qualificació
Más detallesSUMARI 1 G. CÀLCUL DEL TEMPS DE MECANITZAT-II
Disseny del procés de fabricació d un reductor aplicable a cadires de rodes manuals Pàg. 1 Sumari SUMARI 1 G. CÀLCUL DEL TEMPS DE MECANITZAT-II 2 G.1 Càlcul de les condicions i temps de tall... 2 G.1.1.
Más detalles4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)
D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit
Más detallesEs important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.
1 CÀLCUL VECTORIAL Abans de començar a parlar de vectors i ficar-nos plenament en el seu estudi, hem de saber distingir els dos tipus de magnituds que defineixen la física: 1. Magnituds escalars: magnituds
Más detallesCAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS
El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la
Más detallesMATEMÀTIQUES ÀREES I VOLUMS
materials del curs de: MATEMÀTIQUES ÀREES I VOLUMS EXERCICIS RECULL D APUNTS I EXERCICIS D INTERNET FET PER: Xavier Vilardell Bascompte xevi.vb@gmail.com ÚLTIMA REVISIÓ: 08 de febrer de 2010 Aquests materials
Más detalles1,94% de sucre 0,97% de glucosa
EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%
Más detallesPolígon. Taula de continguts. Noms i tipus. De Viquipèdia. Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)».
Polígon De Viquipèdia Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)». Un polígon (del grec, "molts angles") és una figura geomètrica plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials.
Más detalles1. CONFIGURAR LA PÀGINA
1 1. CONFIGURAR LA PÀGINA El format de pàgina determina l aspecte global d un document i en modifica els elements de conjunt com són: els marges, la mida del paper, l orientació del document i l alineació
Más detallesUniversitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi
Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Símbol El símbol de la UAB va ser creat com un exercici d expressivitat gràfica de la relació entre el quadrat i la lletra A, i
Más detalles2n d ESO (A B C) Física
INS INFANTA ISABEL D ARAGÓ 2n d ESO (A B C) Física Curs 2013-2014 Nom :... Grup:... Aquest dossier s ha d entregar completat al setembre de 2014; el dia del examen de recuperació de Física i Química 1.
Más detallesCurs de preparació per a la prova d accés a cicles formatius de grau superior. Matemàtiques BLOC 3: FUNCIONS I GRÀFICS. AUTORA: Alícia Espuig Bermell
Curs de preparació per a la prova d accés a cicles formatius de grau superior Matemàtiques BLOC : FUNCIONS I GRÀFICS AUTORA: Alícia Espuig Bermell Bloc : Funcions i gràfics Tema 7: Funcions... Tema 8:
Más detallesTEMA 4: Equacions de primer grau
TEMA 4: Equacions de primer grau Full de preparació Aquest full s ha de lliurar el dia de la prova Nom:... Curs:... 1. Expressa algèbricament les operacions següents: a) Nombre de rodes necessàries per
Más detalles8. Com es pot calcular la constant d Avogadro?
8. Objectius Fer una estimació del valor de la constant d Avogadro. Analitzar les fonts d error més importants del mètode proposat. Introducció La idea bàsica del mètode és la següent: si sabem el volum
Más detallesMatemàtiques 1r d'eso Professora: Lucía Clar Tur DOSSIER DE REPÀS
DOSSIER DE REPÀS 1. Ordena els nombres de més petit a més gran: 01 0 01 101 0 001 0 001 0 1. Converteix els nombres fraccionaris en nombres decimals i representa ls en la recta: /4 1/ 8/ 11/10. Efectua
Más detallesLleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular
Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica
Más detallesMATEMÀTIQUES Versió impresa POTÈNCIES I RADICALS
MATEMÀTIQUES Versió impresa POTÈNCIES I RADICALS 1. IDEA DE POTÈNCIA I DE RADICAL Al llarg de la història, han aparegut molts avenços matemàtics com a solucions a problemes concrets de la vida quotidiana.
Más detallesEl MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL Nom i cognoms. 3r curs EL PAISATGE DE MUNTANYA I LA PLANA Les formes de relleu són : LA MUNTANYA : És una
Más detallesCONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.
CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. Descripció: A partir de la fitxa de treball núm.1, comentar i diferenciar la dentició temporal de la permanent, així
Más detallesRegistre del consum d alcohol a l e-cap
Registre del consum d alcohol a l e-cap Rosa Freixedas, Estela Díaz i Lídia Segura Subdirecció General de Drogodependències ASSOCIACIÓ D INFERMERI A FAMILIAR I COMUNITÀRI A DE CATALUN YA Índex Introducció
Más detallesEn esta imagen podemos ver las seis vistas que podemos representar de un objeto. En la tercera figura, es necesario representar el perfil Por qué?
TEMA: DIBUJO TÉCNICO COMO REPRESENTAR UN OBJETO. Principalmente existen dos formas de representación diferentes. Una de ellas es la llamada representación en perspectiva. Consiste en simular el volumen
Más detallesTutorial amplificador classe A
CFGM d Instal lacions elèctriques i automàtiques M9 Electrònica UF2: Electrònica analògica Tutorial amplificador classe A Autor: Jesús Martin (Curs 2012-13 / S1) Introducció Un amplificador és un aparell
Más detallesCreació d un bloc amb Blogger (I)
Creació d un bloc amb Blogger (I) Una vegada tenim operatiu un compte de correu electrònic a GMail és molt senzill crear un compte amb Blogger! Accediu a l adreça http://www.blogger.com. Una vegada la
Más detallesSeguretat informàtica
Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
Más detallescompetència matemàtica
avaluació educació secundària obligatòria 4t d ESO curs 203-204 ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI competència matemàtica versió amb respostes INSTRUCCIONS Per fer la prova, utilitza un
Más detallesActivitat Cost Energètic
Part 1. Article cost energètic. Contesta les preguntes següents: 1. Què hem de tenir en compte per saber què paguem per un PC? Para poder saber cuánto pagamos por un PC necesitamos saber dos cosas: cuánto
Más detallesPROJECTE INDIVIDUAL Nº 1
PROJECTE INDIVIDUAL Nº 1 NOM... 1 Ara vas a fer el treball individual. Aprofitant tot el que has treballat amb el teu equip vas a poder fer el teu treball personal. Has de anar fent totes les activitats
Más detallesUNITAT 3. Forces i les lleis de Newton
Generalitat de Catalunya Departament d educació i universitats IES FLIX DEPARTAMENT DE CIÈNCIES BLOC 2_ Objectius 1ER BAT. 1. OBJECTIUS UNITAT 3. Forces i les lleis de Newton Comprendre el concepte de
Más detallesDossier d estiu de Matemàtiques. 5è d Educació Primària.
MATEMÀTIQUES 5è 1. Encercla el nombre que s indica: a) quaranta mil vuit: 48.000 40.080 40.008 408.000 b) un milió dotze mil: 1.000.012 1.120.000 1.012.000 1.000.120 c) tres milions tres-cents mil 300.300
Más detallesCOMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: SETEMBRE
Más detallesÀmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS
UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS 1 Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de... Sumar, restar, multiplicar i dividir nombres enters. Entendre i saber utilitzar les propietats de la suma i
Más detallesPENJAR FOTOS A INTERNET PICASA
PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA Penjar fotos a internet. (picasa) 1. INSTAL.LAR EL PROGRAMA PICASA Per descarregar el programa picasa heu d anar a: http://picasa.google.com/intl/ca/ Clicar on diu Baixa
Más detallesMesures d estalvi d aigua
Mesures d estalvi d aigua La falta de pluges en els darrers mesos ha fet baixar les reserves d aigua dels embassaments i dels aqüífers. Tots els municipis que rebem aigua potable de la xarxa Ter-Llobregat,
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Geografia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.
Más detallesTELECENTRES DE TARRAGONA
TELECENTRES DE TARRAGONA APRÈN A CREAR EL TEU PROPI BLOG Manual elaborat pel personal de Telecentres de la ciutat de Tarragona (Ajuntament de Tarragona 2010-2011) INTRODUCCIÓ Un blog podem dir que és una
Más detallesESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28)
ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28) Des de Centre Llistats Estadístiques i Gràfics podrà obtindre informació estadística sobre distints aspectes acadèmics del seu
Más detallesMICROSOFT OFFICE OUTLOOK 2003
MICROSOFT OFFICE OUTLOOK 2003 Configuració d un compte amb Microsoft Exchange Servidor de Microsoft Exchange: servei de correu electrònic basat en Microsoft Exchange on les característiques més importants
Más detalles79 Problemes de física per a batxillerat...// M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN:
79 Problemes de física per a batxillerat...// M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: 84-8458-0-5 TREBALL I ENERGIA Index P.. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Concepte de treball Teorema del treball i de
Más detallesPROYECTO ELEVAPLATOS
PROYECTO ELEVAPLATOS Herramientas Fotos detalles Fotos Objetivos Materiales Dibujos Recomendaciones Esquema eléctrico Contextualización Exámenes y prácticas inicio Fotos detalles Letras para identificar
Más detallesCREACIÓ I RESTAURACIÓ D'IMATGES DE CLONEZILLA EN UN PENDRIVE AUTORRANCABLE
CREACIÓ I RESTAURACIÓ D'IMATGES DE CLONEZILLA EN UN PENDRIVE AUTORRANCABLE En aquest tutorial aprendrem: a) Primer, com fer que un pendrive sigui autoarrancable b) Després, com guardar la imatge d'un portàtil
Más detalles10 Calcula la distancia que separa entre dos puntos inaccesibles A y B.
1 De un triángulo sabemos que: a = 6 m, B = 45 y C = 105. Calcula los restantes elementos. 2 De un triángulo sabemos que: a = 10 m, b = 7 m y C = 30. Calcula los restantes elementos. 3 Resuelve el triángulo
Más detallesBLOCS BLOGGER. Document de treball del camp d aprenentatge de l alt Berguedà. MARÇ 2009
BLOCS BLOGGER Document de treball del camp d aprenentatge de l alt Berguedà. MARÇ 2009 CREAR I DISSENYAR UN BLOC. (BLOGGER) 1. CREAR UN BLOC: 1.1 Entrar a la pàgina web del blogger (https://www.blogger.com/start).
Más detallesXXI. Las inscripciones se efectuaran en las Juntas de Distrito del 1 al 15 de diciembre, de 9 a 14 horas
XXI Las inscripciones se efectuaran en las Juntas de Distrito del 1 al 15 de diciembre, de 9 a 14 horas XX CONCURSO DE BELENES CIUDAD DE CASTELLON BASES 1.- El ámbito del concurso será el de la ciudad
Más detalles5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar
Más detalles1 Problemes de física per a batxillerat... // M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: 84-8458-220-5
1 Problemes de física per a batxillerat... // M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: 84-8458-0-5 MESURA FÍSICA: MAGNITUDS i UNITATS Índex P.1. P.. P.3. P.4. P.5. Magnituds físiques. Unitats Anàlisi
Más detallesOficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2005
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina de 0 PAU 005 SÈRIE Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals. Ara bé, dins de cada pregunta podeu utilitzar
Más detallesServei d Atenció al Client. Requisits tècnics per fer correctament la transmissió de fitxers
Requisits tècnics per fer correctament la transmissió de fitxers Pàgina 1 14/04/2004 ÍNDEX 1. Introducció...3 2. Requeriments tècnics...3 3. Navegació amb Internet Explorer...3 3.1. Situació inicial...
Más detallesSOLUCIONARI Unitat 1
SOLUCIONARI Unitat 1 Magnituds físiques Qüestions 1. L alegria és una magnitud física? I la força muscular del braç d un atleta? I la intel. ligència? Raoneu les respostes. Les magnituds físiques són totes
Más detallesCuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.
Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat
Más detallesVersió castellana de les normes de publicitat PO FEDER 2007-2013 (R. CE 1828/2006)
Versió castellana de les normes de publicitat PO FEDER 2007-2013 (R. CE 1828/2006) Artículo 8.Responsabilidades de los beneficiarios relativas a las medidas de información y publicidad destinadas al público.
Más detallesRESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS
RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,
Más detallesPlegables. Mesas y sillas. Taules i cadires plegables. Sillas Plegables Cadires plegables. Sillas Plegables para niños Cadires plegables per a nens
Mesas y sillas Plegables Taules i cadires plegables Sillas Plegables Cadires plegables Sillas Plegables para niños Cadires plegables per a nens Mesas plegables Taules plegables Mesas plegables redondas
Más detallesDINÀMICA DE SISTEMES DE PARTÍCULES
07 Problemes de física per a batxillerat...// M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: 84-8458-0-5 DINÀMICA DE SISTEMES DE PARTÍCULES P.. P.. P.3. P.4. P.5. Concepte de centre de masses Moviment
Más detallesBreu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades
Breu tutorial actualització de dades ATRI El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades El Departament informa al portal ATRI (i no directament a les persones afectades): El no
Más detalles820462 - MTEM - Tecnologia de Fabricació per Mecanitzat
Unitat responsable: 820 - EUETIB - Escola Universitària d'enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona Unitat que imparteix: 712 - EM - Departament d'enginyeria Mecànica Curs: Titulació: 2015 GRAU EN ENGINYERIA
Más detallesCONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 11 (onze) EL TREBALL I ELS SECTORS DE PRODUCCIÓ Nom i cognoms. 3r curs RAMADERIA AGRICULTURA SECTOR PRIMARI PESCA MINERIA EXPLOTACIÓ DE BOSCOS Completa:
Más detalles4t Concurs de fotografia digital L Andorra dels paisatges 2015
Organitza: 4t Concurs de fotografia digital L Andorra dels paisatges 2015 Gerard Mussot: Neu i brases 1r Concurs de Fotografia Digital L Andorra dels Paisatges Març Léopold Hurbin: Submarí 4t Concurs de
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2014 Biologia Sèrie 1 Fase específica Opció: Ciències Opció: Ciències de la salut Exercici 1 Exercici 2 Exercici 3 Qualificació a
Más detalles3r B d'eso Capítol 9: Geometria a l espai. Globus terraqüi
Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques : 41 3r B d'eso Capítol 9: Geometria a l espai. Globus terraqüi Autores: Milagros Latasa Asso i Fernanda Ramos Rodríguez Il lustracions: Milagros Latasa
Más detallesInforme sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils
annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB
Más detallesPOLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:
POLÍTICA DE COOKIES Una "Cookie" es un pequeño archivo que se almacena en el ordenador del usuario y nos permite reconocerle. El conjunto de "cookies" nos ayuda a mejorar la calidad de nuestra web, permitiéndonos
Más detallesIV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ
IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ Índex Índex Pàg. 2 Informació General Pàg. 3 Què és? Pàg. 3 Quan? Pàg. 3 Dirigit
Más detallesBarcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat
Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat Guió previ per al professorat Presentació Amb les propostes del Servei Educatiu del Museu Picasso convidem a alumnes
Más detallesFinalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.
ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials
Más detallesGUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL
GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL L Oficina Virtual de l Ajuntament d Ontinyent és el lloc on els ciutadans poden fer gestions i tràmits administratius de forma electrònica o també rebre informació
Más detallesGUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR
GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació
Más detallesPonència de sòl no urbanitzable
Ponència de sòl no urbanitzable Anàlisi estadística dels càmpings de Catalunya Octubre 212 A partir d una base de dades facilitada per la Direcció General de Turisme que conté 355 càmpings de Catalunya,
Más detallesFORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo
FORMACIÓ BONIFICADA Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo Les empreses que cotitzen a la Seguretat Social per la contingència
Más detallesGrau mitjà (C1) Criteris de correcció del grau mitjà
Grau mitjà (C1) Criteris de correcció del grau mitjà La prova consta de quatre àrees, cada una de les quals representa, en el total de la prova, la puntuació següent: Primera fase Segona fase 1. Àrea de
Más detallesDEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR
Objetivos: Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas DEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR Mª Victoria Herreras Belled Mª Angeles Asensio I.E.S. L ELIANA Aplicar el
Más detallesEscherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome.
2.2 Teixits Els organismes més simples que existeixen són aquells que estan formats per una única cèl lula. Aquest tipus d organismes s anomenen unicel lulars. Aquesta cèl lula és capaç de fer totes les
Más detallesUnitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1)
Unitat Didàctica 5.- Habilitats específiques. Esports col lectius. Unitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1) 1.- La història del voleibol. El voleibol va néixer l any 1895 als Estats Units, a la
Más detallesA.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)
e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes
Más detallesEl lèxic. La formació dels mots
El lèxic. La formació dels mots La flexió i la derivació. Fixem-nos en aquests grups de paraules: mar, submarí, submarinista, marejol, marinada, mars paperera, papers, paperer, paper, papereria, paperot,
Más detallesForces i lleis de Newton
1 En les dues últimes unitats hem estudiat els moviments sense preocupar-nos de les causes que els originen. La part de la física que s'encarrega d'estudiar aquestes causes és la dinàmica. L'experiència
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
106 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Diferencia els dos conceptes següents: primeres matèries i materials. Les primeres matèries són els materials que s obtenen directament de la
Más detallesCERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA -----
CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA ----- Infraestructures Turístiques Hotel Aigua Blava Begur, 2 d octubre 2009 Miquel Alsius. Enginyer de Camins. Pte. Grup CETT Infraestructures Turístiques Què
Más detalles