Formació per a la inserció socio-laboral de joves immigrants

Transcripción

1 Formació per a la inserció socio-laboral de joves immigrants SÍNTESI NORMATIVA L anàlisi dels problemes d accés dels joves immigrants als programes formatius postobligatoris requereix una prèvia descripció del ventall d opcions que actualment preveu el sistema educatiu per a tot els joves, tant nacionals com estrangers. Un cop presentats els diferents serveis educatius que es posen al seu abast, exposem la normativa vigent sobre l accés de joves estrangers extracomunitaris als mateixos i, finalment, analitzem els problemes d accés als mateixos i les possibles línies de solució a la vista de les darreres novetats normatives. 1. Sobre els cicles educatius L educació bàsica a Espanya contempla dos graus: educació primària i educació secundària. Sota aquesta segona, s hi reconeixen, alhora, dos tipus de formació: l obligatòria (ESO) i la post-obligatòria. Els alumnes que superen satisfactòriament l ESO i obtenen el corresponent Títol de Graduat poden continuar la seva formació amb els estudis post-obligatoris que inclouen el batxillerat, la formació professional de grau mig, els ensenyaments professionals d arts plàstiques i disseny de grau mig i els ensenyaments esportius de grau mig. En canvi, els alumnes que no obtenen el títol corresponent perquè no han adquirit el nivell mínim exigit, reben un certificat d escolaritat (article 31 de la L.O. 2/2006). Després, si ho desitgen, poden cursar els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), uns cursos que apareixen a la nova Llei d educació en substitució dels anteriors Programes de Garantia Social i que pretenen proporcionar als joves un primer entrenament professional. Els Programes de Qualificació Professional Inicial inclouen tres tipus de mòduls: 1. mòduls específics referits a les unitats de competència corresponents a qualificacions de nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals; 2. mòduls formatius de caràcter general, que amplien competències bàsiques i afavoreixen la transició des del sistema educatiu al món laboral; 3. mòduls de caràcter voluntari que condueixen a l obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària.

2 Segons l article 30 de la L.O. 2/2006, els PQPI es destinen a alumnes majors de 16 anys que no hagin obtingut el títol de Graduat d ESO. La Llei reconeix l homologació entre els anteriors Programes de Garantia Social i els Programes de Qualificació Professional (D.T. 10 L.O. 2/2006 d Educació). El darrer nivell educatiu està conformat per l educació superior que fa referència a l ensenyament universitari, però també als ensenyaments superiors dins les disciplines artístiques, esportives, d arts plàstiques, disseny i també a la formació professional de grau superior. Per accedir als cicles de formació professional específics de grau superior, els alumnes han d haver superat el batxillerat o els cicles de formació professional de grau mig (article 41 de la L.O. 2/2006). Addicionalment, el sistema educatiu ofereix els ensenyaments superiors de règim especial dins els quals s inclouen els ensenyaments d idiomes, els artístics i els esportius. 2. L accés dels joves immigrants als programes formatius no reglats: marc normatiu L article 27 de la Constitució Espanyola reconeix el dret de tots a l educació i el 27.4 assenyala que l ensenyament bàsic en primària i secundària és obligatori i gratuït. La legislació vigent també estableix que els alumnes tindran dret a romandre en règim ordinari cursant l ensenyament bàsic fins als 18 anys d edat i en les condicions establertes a l article 4.2 de la L.O. 2/2006 d Educació (LOE). Respecte d aquest dret no es fa cap distinció entre espanyols i estrangers. L única menció que fa l esmentada Llei d Educació (L.O. 2/2006) en relació a l alumnat estranger es troba recollida en la seva disposició addicional dinovena. En ella s indica que allò establert a la pròpia Llei en relació amb l escolarització, l obtenció de títols i l accés al sistema general de beques i ajudes a l estudi serà aplicable a l alumnat estranger en els termes de la LODILE i de la normativa que els desenvolupa. La redacció original de l article 9.3 de la LODILE reconeixia el dret a cursar l educació post-obligatòria en les mateixes condicions que els espanyols només als alumnes estrangers que disposessin d una autorització de residència. Als joves immigrants que es trobessin en situació irregular no se ls reconeixia cap dret educatiu més enllà de

3 l etapa d ESO. Tot i així, la disposició addicional 14 del Reglament d Estrangeria delega a les Comunitats Autònomes la possibilitat d estendre el dret a l educació postobligatòria també als immigrants menors de 18 anys que es trobin a Espanya en situació irregular sempre i quan estiguin empadronats al municipi on viuen. Una pràctica que, de fet, a Catalunya ja s havia generalitzat i que fou confirmada per la STC 236/2007 de 17 de novembre, que va declarar inconstitucional i nul el matís residents contingut a l article 9.3 de la LODILE. Segons assenyala el TC en aquesta sentència, el dret a l educació reconegut a l article 27.1 CE inclou l accés no solament a l ensenyament bàsic sinó també al no obligatori. Així doncs, els estrangers que es troben a Espanya en situació administrativa irregular (F.j.9) no poden ser exclosos d aquest dret. 3. L accés dels joves immigrants als programes formatius no reglats: problemes i possibles vies de superació A partir del marc normatiu descrit fins ara s han pogut detectar una sèrie de problemàtiques que afecten especialment els joves immigrants d entre 16 i 18 anys i al seu pas de l escola al món del treball. El problema que es derivava de les restriccions normatives de l article 9.3 LODILE per a l accés dels immigrants als cicles d educació post-obligatòria ja ha desaparegut gràcies al contingut de la STC 236/2007, ja mencionada. L altra qüestió encara pendent fa referència a les limitacions que tenen aquests joves (inclosos els que tenen autorització de residència) per continuar l educació o formació en certs cicles formatius després d haver acabat l ESO. I és que la regulació actual encara presenta alguns buits en referència als joves immigrants que disposen d autorització de residència però no de permís de treball. En aquests casos, l accés a alguns cicles de formació ocupacional presenta problemes. Per tal d oferir resposta a aquests problemes cal aclarir primer algunes qüestions: Pel que fa als cicles educatius i de formació professional o ocupacional, la situació dels immigrants és la següent:

4 - Els joves estrangers tenen els mateixos drets educatius que els espanyols tant en l educació obligatòria com en la post-obligatòria. - Els joves estrangers majors de 16 anys i menors de 18 sense autorització de residència tenen dret a romandre dins el règim ordinari d educació cursant l ensenyament bàsic -ESO i PQPI- fins als 18 anys d edat, en les condicions establertes a la Llei (article 4.2 de la L.O. 2/2006, d Educació LOE). Respecte d aquest dret no hi ha distinció entre espanyols i estrangers. - Els joves estrangers en situació irregular tenen dret a accedir als cicles d educació post-obligatòria (LODILE article 9 d acord amb F.j. 9 de la STC 236/2007, de 17 de novembre). - Els estrangers amb autorització de residència però sense permís de treball poden accedir a qualsevol cicle d educació post-obligatòria (LODILE, article 9.3) inclosos aquells que impliquen la realització de pràctiques professionals en empreses. L article 4.2 del RD 631/1993 estableix que les pràctiques en empreses que s exigeixen en alguns cursos de formació per a la inserció laboral no suposen l existència de relació laboral entre els alumnes i l empresa, de manera que no es pot supeditar l admissió d un alumne al fet que aquest disposi d una autorització per treballar. Sobre la base d aquest precepte existeix una protecció suficient per a l empresari, sota la cobertura del conveni de pràctiques, per defensar la incorporació d immigrants amb residència regular però sense autorització de treball a pràctiques professionals a la seva companyia que li permet demostrar que es tracta d una col laboració educativo-formativa. - Els estrangers amb autorització de residència però sense permís de treball poden accedir a qualsevol cicle de formació ocupacional que ofereixin les oficines d ocupació. Ara bé, només les persones donades d alta a les oficines d ocupació de la Generalitat tenen accés a la seva oferta de formació ocupacional. I aquí es presenta un dels problemes que ens ocupen ja que, durant molt de temps, el requisit imprescindible per poder donar-se d alta en aquestes oficines era disposar de permís de residència i treball. Els que no complien aquest requisit no podien inscriure s a les oficines d ocupació de la Generalitat i, per tant, tampoc tenien accés als cursos de formació ocupacional d aquestes malgrat que la llei els el reconegués. A Catalunya, la Direcció General de Treball va resoldre aquest obstacle per la via interpretativa autoritzant la inscripció de qualsevol estranger que tingués permís de

5 residència a les oficines del SOC encara que no comptés amb autorització per treballar. Finalment, al novembre de 2006 es van unificar els criteris relatius a aquesta qüestió a través de l Ordre del Ministeri de Treball (Ordre TAS) 3698/2006, de 22 de novembre, que regulava la inscripció de treballadors estrangers no comunitaris als Serveis Públics d Ocupació i a les Agències de Col locació. L ordre autoritzava a inscriure s a les oficines d ocupació tots els estrangers no comunitaris majors de 16 anys que tinguessin dret d accés al mercat de treball. A la pràctica, això volia dir, totes les persones que tinguessin permís de residència i autorització administrativa per treballar així com aquells que, no estant en possessió de la segona però trobant-se legalment a Espanya estiguessin en condicions d accedir a ella (article 2). Encara queda, però, un serrell pendent. I és que els estrangers en situació administrativa irregular, en principi, no poden participar en els cursos de formació per a persones desocupades, ni tampoc inscriure s a les oficines dels Serveis d Ocupació de Catalunya (SOC) com a treballadors en recerca de feina (Ordre TAS/3698/2006 tal i com resulta de la nova redacció atorgada per la Ordre TAS/711/2008, de 7 de març). Per tal d intentar salvar aquesta situació, la Generalitat ha proposat algunes línies d acció emmarcades dins el Pla Ciutadania i Immigració , un pla que aposta pel foment de la integració socio-laboral de la població immigrant en general i, d aquest col lectiu en particular. Dins d aquest pla s hi troba el Programa de polítiques actives d ocupació, el qual contempla la necessitat de promoure modificacions als requeriments per accedir a les polítiques actives d ocupació d aquest col lectiu. Així mateix, els Plans Estratègics d Acollida inclosos en el Pla defensen que cal impulsar mecanismes per garantir que els immigrants que adquireixin coneixement de l entorn i de la llengua podran accedir a la formació laboral i, quan calgui, a l acolliment residencial. Amb tot, les propostes que conté el Pla Ciutadania i Immigració no tenen un valor jurídic vinculant.

6 DISTRIBUCIÓ COMPETENCIAL L Estat gaudeix de competència exclusiva en matèria d estrangeria (article CE). Per tant, la regulació sectorial realitzada per les Comunitats Autònomes en exercici de les seves competències haurà de respectar l estatut jurídic dissenyat per la normativa estatal. A l Estat correspon també la regulació de les condicions d obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desenvolupament de l article 27 de la Constitució (article CE). D acord amb la L.O. 2/2006, de 3 de maig, d Educació, tot el que està relacionat amb l escolarització, obtenció de títols i accés al sistema general de beques i ajudes a l estudi que desenvolupa l esmentada Llei serà aplicable a l alumnat estranger en els termes establerts en la legislació d estrangeria. La regulació dels requisits per a l accés als cicles post-obligatoris d educació serà la que es desprèn de la legislació d estrangeria adoptada per l Estat. Atenent al principi de cooperació entre l Estat i les Comunitats Autònomes que inspira la Llei Orgànica d Educació, a l Estatut d Autonomia de Catalunya s estableixen com a competències de la Generalitat: 1) De manera exclusiva: a) la competència sobre els ensenyaments post-obligatoris no universitaris que no condueixin a l obtenció de títol o certificació acadèmica amb validesa a l Estat, i sobre els centres docents que la imparteixin; b) la competència sobre alguns aspectes organitzatius, de foment educatiu i referents al personal docent, en relació amb els ensenyaments d educació infantil i amb els ensenyaments obligatoris i no obligatoris no universitaris que condueixen a l obtenció d un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l Estat 2) La competència compartida en matèria d ensenyament no universitària d acord amb allò disposat a l article de la Constitució, sobre els ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l obtenció d un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l Estat, i als ensenyaments d educació infantil, en matèria d ordenació, programació i disseny de plans d estudi, foment, finançament i organització de centres públics, entre d altres.

7 Per la seva banda, el reglament d Estrangeria reconeix la capacitat de les Comunitats Autònomes per facilitar l accés a l educació no obligatòria dels menors empadronats (D.A. 14). D acord amb la Llei Orgànica d Educació, les corporacions locals coordinaran les seves actuacions amb les Administracions educatives, cadascuna en l àmbit de les seves competències, per aconseguir una major eficàcia dels recursos destinats a l educació (article 8.1). Així mateix, les Comunitats Autònomes podran delegar a les corporacions locals competències de gestió de determinats serveis educatius als municipis o agrupacions de municipis que es configurin a l efecte (article 8.3), sota la premissa que les Administracions educatives podran establir procediments i instruments per afavorir i estimular la gestió conjunta amb les Administracions locals i la col laboració entre els centres educatius i les Administracions públiques (D.A. 15). Per la seva banda, l Estatut de Catalunya indica que els ens locals planificaran, ordenaran i gestionaran l educació infantil i participaran en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, així com en el manteniment i l aprofitament dels centres públics fora de l horari escolar, i en el calendari escolar (article 84.g).