FITXA MUNICIPAL SANT CARLES DE LA RÀPITA

Transcripción

1 FITXES LOCALS 1

2 FITXA MUNICIPAL SANT CARLES DE LA RÀPITA DADES BÀSIQUES Superfície: 53,7 km 2 Població: habitants (21) Nombre d empreses: (21) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 211 2

3 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Evolució Comparativa amb la demarcació i Catalunya (1 = 2) Sant Carles de la Ràpita TdE Catalunya Amb habitants, Sant Carles de la Ràpita és el quart municipi de les Terres de l Ebre en termes de població, darrera de Tortosa, Amposta i Deltebre. Com a la majoria de municipis grans de la demarcació, Sant Carles ha experimentat un important creixement demogràfic durant la darrera dècada, que només s ha vist frenat a partir del 28. Durant el període 2 21 el creixement acumulat de població fou del 38,6%, setze punts percentuals superior a la mitjana de les Terres de l Ebre i 18,6 punts superior a la mitjana catalana. 3

4 POBLACIÓ PER GRUPS D EDAT Evolució 1% Comparativa amb la demarcació i Catalunya (21) 1% 9% 19,5 18,5 18,7 9% 18,7 19,7 16,5 8% 8% 7% 7% 6% 6% 5% 4% 66,6 67,7 66,4 5% 4% 66,4 66,2 68,2 3% 3% 2% 2% 1% % 13,9 13,8 14, % % 14,9 14,1 15,3 Sant Carles de la Ràpita Terres de l'ebre Catalunya a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més L estructura de població per edats de Sant Carles de la Ràpita se situa, com a la majoria de municipis més poblats de les Terres de l Ebre, a mig camí entre la mitjana de la demarcació i la de Catalunya. Així, el percentatge de població de a 14 anys (14,9% l any 21), era quatre dècimes inferior a la mitjana catalana, però vuit dècimes superior a la mitjana de les Terres de l Ebre. En canvi, la població de 65 o més anys (18,7% l any 21) era 2,2 punts superior a la mitjana catalana però 1 punt inferior a la mitjana de la demarcació. Tot i l espectacular increment de població experimentat a la darrera dècada, l estructura per edats del municipi s ha mantingut força constant, el que constitueix una diferència amb d altres municipis amb increments de població d aquest nivell. 4

5 POBLACIÓ SEGONS ORIGEN Evolució 1% 9% Comparativa amb la demarcació i Catalunya (21) 1 21,3 19,8 17,5 8% 7% 8 1,2 9,4 19,8 6% 6 15,2 16,1 5% 19, 4% 4 3% 2% 2 53,4 54,7 43,7 1% % Sant Carles de la Ràpita Terres de l'ebre Catalunya Comarca Resta Catalunya Resta Estat Estranger Mateixa comarca Resta Catalunya Resta Estat Estranger El creixement de la població de Sant Carles de la Ràpita ha vingut sobretot per la població d origen estranger, que va passar de representar únicament el 3,4% dels residents l any 2 al 21,9% l any 28. La crisi dels darrers anys sembla haver tingut impacte en aquest col lectiu, ja que la seva participació en el total s ha vist reduïda en sis dècimes en el període L estructura de població segons origen és molt similar a la mitjana de la demarcació, amb un pes dels nascuts a la comarca prop de deu punts superior a la mitjana catalana, i un pes dels nascuts a la resta de l Estat força inferior al conjunt de la població catalana. 5

6 PIB PER SECTORS Evolució 1% 9% Comparativa amb la demarcació i Catalunya (28) i 1 9 8% 8 46,1 7% 59, ,8 6% 6 5% 5 11,1 4% 4 3% 2% 1% % 15,9 16,9 16,3 11,2 1,1 9,2 13,2 1 1, ,3 35, 1,7 9,2 22,2 1,5 7,8 1,3 Sant Carles de la Ràpita Terres de l'ebre Catalunya Agricultura Indústria Construcció Serveis Agricultura Indústria Construcció Serveis L estructura econòmica de Sant Carles de la Ràpita segueix les pautes habituals d un municipi coster. Així, els serveis aporten gairebé 2 de cada 3 euros generats al municipi, seguits de la construcció, el pes de la qual era l any 28 cinc punts superior a la mitjana de les Terres de l Ebre i 5,5 punts superior a la mitjana catalana. També destaca el pes del sector primari (1,5%), degut sobretot a l activitat pesquera. La indústria mostrava un pes molt inferior (1,5%) tant a la mitjana catalana com de la demarcació. 6

7 RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA Evolució del diferencial de RFDB per habitant amb la demarcació i Catalunya (1) Recursos i destinacions sobre total de la RFDB (28) ,9 21,7 22,1 34, ,8 45, ,1 59,9 83,7-18,3-18,8-25,4-8,4-8,3-14, Sant Carles de la Ràpita Terres de l'ebre Catalunya Sant Carles/ TdE Sant Carles / Catalunya Rem. Assalariats EBE Prestacions Cotitzacions Impostos El fort increment de la població experimentat al municipi ha implicat canvis importants a la renda disponible familiar mitjana del municipi. Aquesta era l any 28 de 15. euros per habitant, prop d un 12% inferior a la mitjana catalana, i també inferior a la mitjana de les Terres de l Ebre. Durant els darrers anys s ha produït un fenomen de divergència, el qual es va accelerar l any 28. L estructura de recursos i destinacions de la renda és molt similar a la mitjana de les Terres de l Ebre, és a dir, amb un menor pes relatiu de la remuneració d assalariats, impostos i cotitzacions respecte de la mitjana catalana. 7

8 OCUPACIÓ Evolució, RGSS RETA Comparativa amb Catalunya (2=1) RGSS Sant Carles RETA Sant Carles RGSS Catalunya RETA Catalunya L espectacular creixement de la població del municipi s ha traduït també en un més que notable increment de l afiliació a la Seguretat Social. L any 21 el nombre total d afiliats a la Seguretat Social era de 3.33, un 42,4% superior als nivells del 2. Aquest increment s ha produït sobretot al règim general, l increment acumulat del qual fou del 61,4% en el període El creixement al règim d autònoms, en canvi, ha estat més moderat (14,3% en termes acumulats al mateix període), tot i que aquest ha estat lleugerament superior a la mitjana catalana. La crisi ha provocat que el nombre d afiliats s hagi reduït un 15% respecte dels màxims del 27, essent la caiguda similar a tots dos règims de cotització. 8

9 OCUPACIÓ PER SECTORS Evolució temporal ii 1 Comparativa amb la demarcació i Catalunya, 21 1% 9% 8 8% 6 6,2 63,8 75,9 7% 6% 75,9 62,3 74,7 5% 4 4% 2 25,3 24,3 11,7 12,8 1,6 11,2 1,7 1,3 1, % 2% 1% % 12,9 8,1 11,7 17,2 16,1 11,2 7,7 1,2 1,2 Sant Carles de la Ràpita Terres de l'ebre Catalunya Agricultura Indústria Construcció Serveis Agricultura Indústria Construcció Serveis De cada quatre afiliats a Sant Carles de la Ràpita, tres ho fan en sectors vinculats als serveis. Aquest és un nivell similar a la mitjana catalana, però força superior, més de tretze punts, a la mitjana de les Terres de l Ebre. La construcció era el segon sector en importància l any 21 (11,7%), si bé el seu pes ha caigut força respecte del que tenia anys enrere (24,3% l any 25). La indústria ocupava l any 21 el 11,2% de la població afiliada, cinc punts inferior a la mitjana catalana, una xifra que no ha variat substancialment en els darrers anys. 9

10 OCUPACIÓ PER ACTIVITATS Principals activitats econòmiques, mitjana 21 (% sobre total d afiliats) ,8 Diferencial respecte de Catalunya, mitjana , 6 4,4 4, ,9 12,5 12, ,7 6,2 5, 4,5 3,3 2,8 2,4 1, ,2 3,4 4,4 Com la majoria de municipis costers de Catalunya, les activitats vinculades al turisme són les que ocupen al major nombre d afiliats a Sant Carles de la Ràpita. El comerç, l hostaleria i la construcció representen prop de la meitat de la població afiliada al municipi. En relació al conjunt de Catalunya s observa que l hostaleria i la construcció presenten un marcat diferencial positiu respecte de la mitjana catalana, amb 7 i 4,4 punts, respectivament. Cal destacar també el major pes de les activitats sanitàries, que contrasta amb el menor pes d activitats professionals i administratives, i de les activitats industrials manufactureres. 1

11 ATUR Evolució de la taxa d atur aparent iii 12 Comparativa amb la demarcació i Catalunya ,7 1, , 11,5 11, , ,9 3,6 3, 3, 3,2 3,2 2,6 2,2 2, ,6 4,3 3,6 3,9 3, Sant Carles de la Ràpita Terres de l'ebre Catalunya La taxa d atur aparent de Sant Carles de la Ràpita, que durant el període 2 27 es va situar en nivells de plena ocupació, va empitjorar ràpidament en el període 28 29, fins a situar se en el 1% de la població entre 15 i 64 anys l any 21. Tot i això aquesta continua essent més baixa que la mitjana de la demarcació (11,5%), i de la mitjana catalana (11,8%), mantenint se els diferencials respecte d èpoques anteriors. 11

12 HABITATGES INICIATS Evolució 1.4 Habitatges iniciats per 1. habitants. Comparativa Sant Carles Terres de l'ebre Catalunya L evolució de la construcció d habitatges a Sant Carles de la Ràpita ha seguit un patró molt similar al d altres municipis turístics costers, amb un marcat caràcter procíclic, i un ritme de construcció molt superior tant a la mitjana de les Terres de l Ebre com catalana. Així, si al període de 199 a 1997, el nombre d habitatges fou escassament superior a les 1 unitats anuals, aquesta xifra es multiplicà per 7 entre el 1998 i el 27, coincidint amb el bon moment econòmic de l economia catalana. En el període més àlgid de construcció, entre 24 i 25, s arribaren a superar les 1. noves unitats anuals. Actualment però, el ritme constructiu ha retornat a valors de primera part dels noranta, amb 154 nous habitatges iniciats l any 29 i només 28 el

13 MOTORITZACIÓ Evolució de l índex de motorització de vehicles lleugers iv ,1 34,37 41, ,9 395,6 395, Sant Carles de la Ràpita Catalunya Turismes Motos L any 21 la taxa de motorització era de 437 vehicles lleugers (turismes i motocicletes) per cada 1. habitants, força allunyada de la mitjana catalana (535 vehicles lleugers per 1 habitants l any 21). Cal destacar, no obstant, que aquest important diferencial s ha mantingut més o menys constant al llarg dels darrers anys i és degut en bona mesura al baix nombre de motocicletes per 1. habitants (41,2 l any 21) respecte de la mitjana catalana. 13

14 ANÀLISI ESTRATÈGICA IDEES FORÇA Economia orientada a l activitat turística Taxa d atur aparent inferior a la mitjana Fort increment de població durant la darrera dècada Baix pes de les activitats professionals i administratives L economia de Sant Carles de la Ràpita està fortament orientada a l activitat turística, essent les activitats més vinculades a aquest sector les més importants, el que contrasta amb el baix pes que tenen els serveis quaternaris i quinaris o la indústria manufacturera. El fort increment poblacional del municipi durant la darrera dècada ha implicat també un important increment de l afiliació a la Seguretat Social. En canvi, no ha provocat que es dispari la taxa d atur aparent durant aquest període de contracció econòmica. 14

15 FONT DE LES DADES Idescat Departament d Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya (dades d afiliació). i L activitat de la Central Nuclear d Ascó s inclou com a activitat industrial. ii Les dades d ocupació combinen els afiliats al règim general i al règim d autònoms. iii La taxa d atur aparent es calcula com el quocient entre el nombre d aturats registrats a 31 de març i la població entre 16 i 64 anys del municipi d aquell any. iv L índex de motorització de vehicles lleugers es calcula com la suma de turismes i motocicletes per mil habitants. 15