LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES

Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES"

Transcripción

1 LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES La llengua, com a codi i sistema de comunicació verbal, es produeix i s utilitza de maneres diferents. Per això en qualsevol llengua hi ha diverses varietats lingüístiques. Les varietats històriques Les varietats històriques estan determinades per l evolució de la llengua en diversos períodes històrics: l edat mitjana del segle XI al segle XV, considerat el segle d or de la literatura catalana, la Decadència del segle XVI a les primeries del segle XIX, en què la llengua va viure moment difícils arran entre altres dels fets del 1714, la Renaixença del segle XIX a les primeries del segle XX, quan va començar la normativització de la llengua catalana i l època contemporània. Les varietats socials En funció del medi, del segment social i també del segment d edat dels parlants, es poden distingir en una llengua una sèrie de varietats socials, altrament anomenades argots. Les varietats geogràfiques Les varietats geogràfiques és a dir, els dialectes estan determinades per les característiques lingüístiques pròpies d un territori. El català és la llengua pròpia de les comarques de la Catalunya Nord a França, d Andorra on el català és l única llengua oficial, de Catalunya excepte a la Vall d Aran, on la llengua pròpia és l aranès, un dialecte occità, del País Valencià excepte a l interior de les illes Balears, de la denominada Franja de Ponent entre Catalunya i l Aragó i de l Alguer a l illa de Sardenya. En el domini lingüístic del català, cal distingir-hi dos grans blocs dialectals el català oriental i el català occidental i sis dialectes, a més de diversos subdialectes i parlars de transició. 1

2 2

3 3

4 4

5 Les varietats funcionals Les varietats lingüístiques que depenen de la situació comunicativa en què es troba el parlant d una llengua són les varietats funcionals o registres. Els factors que defineixen i caracteritzen els registres són el camp, el canal, el grau de formalitat i el propòsit comunicatiu. El camp El camp és l àmbit de la realitat a què fa referència el missatge. Aquest factor determina la varietat lingüística emprada ja que optem per registres diferents segons si tractem temes quotidians o especialitzats. El canal El canal de comunicació pot ser oral o escrit. En principi, sembla que la comunicació oral és menys formal que la comunicació escrita però cal tenir en compte també el grau d espontaneïtat. El grau de formalitat El grau de formalitat, que varia en funció de la relació entre els interlocutors, condiciona també l ús d un registre lingüístic determinat. Un jove dirà a un amic seu que s ha fotut una birra i, en canvi, als seus pares, que s ha pres una cervesa. En una conversa quotidiana amb la família direm que tenim mal de gola. Però el metge o metgessa en el seu informe mèdic utilitzarà els termes faringitis o amigdalitis. Un missatge oral no espontani, com una conferència, determinarà la tria d un registre culte o estàndard i en canvi un missatge per Whatsapp a algú del nostre entorn familiar, és a dir, un missatge escrit però espontani, determina la tria d un registre col loquial. El propòsit comunicatiu En funció del propòsit comunicatiu, el missatge pot ser objectiu o subjectiu i aquest fet determina el registre ja que l objectivitat i la subjectivitat es relacionen respectivament amb la formalitat i la informalitat. Per exemple, si una persona implicada en un accident explica els fets ocorreguts, la comunicació tindrà caràcter subjectiu i serà més informal. En canvi, en un atestat el mateix accident es narrarà de manera objectiva i per tant en un registre formal. 5

6 La varietat estàndard La varietat estàndard és el producte d un procés de selecció de les formes més usuals i aptes per a la comunicació entre tots els parlants, en detriment de formes d ús molt restringit. Així doncs, és la varietat menys marcada per trets històrics, socioculturals o geogràfics. També és la varietat funcional més neutra. No s ha de confondre la llengua estàndard amb la llengua normativa, que és el resultat de reglamentar el codi lingüístic en els àmbits fonètic, morfosintàctic i lèxic. Sí que és cert que la llengua estàndard es basa en la llengua normativa. Per tant, per norma general, totes les formes estàndards són també normatives, però no a la inversa. Són essencialment els àmbits públics els que requereixen l ús de l estàndard. Per això, la llengua estàndard és la llengua de l ensenyament, dels mitjans de comunicació, de la cultura, etc. A més, la varietat estàndard d una llengua ha de comptar amb una difusió i una acceptació suficients. En les llengües majoritàries, la varietat estàndard és assumida sense problemes, però no ocorre així en les llengües minoritzades, com el català. En aquests casos, la llengua pròpia és relegada a usos familiars i informals, mentre que per als usos públics i formals es recorre a l estàndard d una altra llengua. Per aquest motiu, el procés de fixació de l estàndard s inscriu en el procés de normalització de l ús públic de la llengua. Malgrat que la llengua estàndard ha de ser de el model de referència per a tots els membres d una comunitat lingüística, la seva funció no és substituir les varietats geogràfiques. Al contrari, l estàndard admet un cert grau de variació dialectal, més en la llengua oral que en la llengua escrita. 6

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres Guia docent 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres 1 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència cientificotecnològica 2 Criteris de correcció dels ítems de resposta oberta 1. Consideracions generals Els ítems de la prova d avaluació són de

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

Polinomis i fraccions algèbriques

Polinomis i fraccions algèbriques Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a

Más detalles

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat

Más detalles

TEMA 2. Tema 2 LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA. VARIETATS I REGISTRES

TEMA 2. Tema 2 LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA. VARIETATS I REGISTRES Tema 2 LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA. VARIETATS I REGISTRES Í N D E X 1. Introducció: lingüística i sociolingüística 2. La variació lingüística: tipus 2.1. Classificació de Coseriu: - variació diacrònica - variació

Más detalles

TEMA 0. CONCEPTES BÀSICS

TEMA 0. CONCEPTES BÀSICS TEMA 0. CONCEPTES BÀSICS ÀMBIT D ÚS Conjunt de situacions en què és usada una llengua. Contextos comunicatius en què apareix un discurs. Relacionats amb finalitats, registres i gèneres textuals. Àmbit

Más detalles

VII.a.1. Agricultura ecològica ( )

VII.a.1. Agricultura ecològica ( ) VII.a.1. Agricultura ecològica (1993-216) L agricultura ecològica és un sistema de producció i elaboració de productes agroalimentaris que s obtenen sense utilitzar cap producte químic no permès segons

Más detalles

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS? I TU, COM HO VEUS? ~ I tu, com ho veus? ~ La volta al món en 80 dies ~ 1 El treball a) Phileas Fogg té prou diners per viure bé sense haver de treballar. Coneixes personalment algú que pugui viure bé

Más detalles

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns

Más detalles

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ 25 d abril 2017 Què farem? 18:00 18:10 Presentació taller 18:10 18:40 Dinàmica 1 La meva idea encaixa en una campanya de crowdfunding? 18:40 19:10 Dinàmica 2 Analitzem

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials.

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Sociologia Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Logos: Significa raó, paraula, estudi, tractat... Per tant la Sociologia

Más detalles

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

Metodologia de la intervenció social

Metodologia de la intervenció social Serveis socioculturals i a la comunitat Metodologia de la intervenció social CFGS.ISO.M02/0.14 CFGS - Integració social Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada

Más detalles

El perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla

El perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla MOODLE 1.9 PERFIL PERFIL Moodle ofereix la possibilitat que els estudiants i professors puguin conèixer quines són les persones que estan donades d alta a l assignatura. Permet accedir a la informació

Más detalles

Segon principi de la termodinàmica

Segon principi de la termodinàmica Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica

Más detalles

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.

Más detalles

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans? ELS ORIGENS DE CATALUNYA Pàg. 62 1.- Pinta de color verd clar la Catalunya Vella i de color groc la Catalunya Nova. Situa aquests noms en el mapa i situa-hi també la ciutat de Roses. 2.- Quin paper van

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA 1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d

Más detalles

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016 Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CESSIÓ DE RECURSOS ICAEN Àmbit geogràfic: Catalunya Transport: inclòs Muntatge i desmuntatge:

Más detalles

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció. 2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del

Más detalles

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Els nombres enters Els nombres enters Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Enters positius: precedits del signe + o de cap signe.

Más detalles

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA 3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA Els processos termodinàmics Un procés és espontani quan un sistema evoluciona des d un estat inicial fins a un estat final sense cap tipus d intervenció externa.

Más detalles

Unitat 13. Fonètica i ortografia Pronúncia i ortografia de les laterals

Unitat 13. Fonètica i ortografia Pronúncia i ortografia de les laterals Fonètica i ortografia Pronúncia i ortografia de les laterals Morfosintaxi Conjuncions: concepte. Conjuncions de coordinació: usos de i, o, ni, però. Ús de que a l'inici d'oracions interrogatives i exclamatives.

Más detalles

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres Informació complementària Documents per a l organització i la gestió dels centres 2014-2015 Setembre 2014 Desenvolupament del currículum: Competències bàsiques L ordenació curricular de l etapa de l educació

Más detalles

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia

Más detalles

Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència

Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència Serveis socioculturals i a la comunitat Característiques i necessitats de les persones en situació de CFGM.APD.M05/0.12 CFGM - Atenció a les persones en situació de Generalitat de Catalunya Departament

Más detalles

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Vectors perpendiculars Ortogonal d un subespai Varietats lineals ortogonals Projecció ortogonal Càlcul efectiu de la projecció ortogonal Aplicació: ortonormalització

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000

Más detalles

MÚLTIPLES I DIVISORS

MÚLTIPLES I DIVISORS MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8

Más detalles

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA Nom i cognoms DNI / NIE PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA COMPETÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA 1. Està prohibit l ús de la calculadora o de qualsevol altre aparell

Más detalles

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds

Más detalles

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,

Más detalles

INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT

INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT 1. SITUACIÓ DE LES LLARS D INFANTS A LA COMARCA 2. PLACES A LES LLARS D INFANTS COMISSIÓ DE CONCILIACIÓ PERSONAL, FAMILIAR I LABORAL Data: Baix Llobregat,

Más detalles

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,

Más detalles

2 = = + Es tracta de calcular: CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) Resolució: Límits de successions : un quocient de polinomis

2 = = + Es tracta de calcular: CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) Resolució: Límits de successions : un quocient de polinomis 1 CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) 1. Calcular lim ( 7) (1 0) 7 7 lim ( 7) = lim 1 lim lim 1 = = + Límits de successios : u quociet de poliomis Es tracta de calcular: Podem distigir tres casos A) p > q. Es divideix

Más detalles

Parla n amb algú de confiança. Beneficia t dels drets que et dóna el Conveni de Lanzarote

Parla n amb algú de confiança. Beneficia t dels drets que et dóna el Conveni de Lanzarote Parla n amb algú de confiança Beneficia t dels drets que et dóna el Conveni de Lanzarote El vídeo del Consell d Europa titulat Parla n amb algú de confiança tracta essencialment els abusos sexuals comesos

Más detalles

Nom i Cognoms: Grup: Data:

Nom i Cognoms: Grup: Data: n BATX MA ) Raoneu la certesa o falsedat de les afirmacions següents: a) Si A és la matriu dels coeficients d'un sistema d'equacions lineals i Ampl és la matriu ampliada del mateix sistema. Rang(A) Rang

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és

La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és ETSEIB PROGRAMACIÓ Grau en Estadística UB-UPC, març 2016 Prof: Robert Joan-Arinyo Llistes 1 Definició En el llenguatge de programació R, una llista és un conjunt d informacions ordenades i no necessàriament

Más detalles

El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009

El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009 El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions Informe setembre 2009 Observatori de la llet De les dades de les explotacions de la mostra de l Observatori es recullen els ingressos

Más detalles

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Comissió de Crisi per la Prescripció Infermera MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Els representants de les infermeres catalanes reclamen al Govern l aprovació del marc normatiu autonòmic

Más detalles

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM, Informes en profunditat 53 Benchmarking Barcelona Activa SAU SPM, 1998-2011 Índex 01 Introducció 02 Concepte 03 Característiques 04 Més Informació 2 / 7 01. Introducció Amb tota certesa, encara que potser

Más detalles

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE * COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE * Una de les parts més importants de crear un relat digital és tenir clara l estructura i definir els recursos narratius (fotos, gràfics, etc.). Per això, després

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

1) Evolució històrica dels indicadors d ingressos familiars.

1) Evolució històrica dels indicadors d ingressos familiars. NOTA EXPLICATIVA DE LA PONDERACIÓ DELS INGRESSOS FAMILIARS DE LES LLARS DE CATALUNYA PER A CONSIDERAR-LES BENEFICIÀRIES DELS PROGRAMES D HABITATGE DE LA GENERALITAT 1) Evolució històrica dels indicadors

Más detalles

Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016

Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016 Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals Girona, Temps de Flors 2016 El 2015 Girona va ser una ciutat pionera a l'estat en l'anàlisi, a partir de dades mòbils reals,

Más detalles

TINGUEM CURA DEL PLANETA

TINGUEM CURA DEL PLANETA Conferència internacional de joves TINGUEM CURA DEL PLANETA Aprenent a participar Per què? Orígens Brasil, any 2003 Objectiu Incentivar les escoles a realitzar conferències de medi ambient sobre els problemes

Más detalles

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut. Una cosa curiosa és el que poden fer les altes temperatures, com per exemple, dilatar un material, el coure. En aquest experiment observem aquest fet i tot seguit l expliquem. Material necessari: Un fil

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6

Más detalles

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT

Más detalles

BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT

BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI Atur registrat Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT CONTINGUTS Taxa d atur registrat. Resum de dades... 3 La taxa d'atur es redueix al març i se situa en el 13,4% de la població

Más detalles

Introducció als elements químics. Sessió 1

Introducció als elements químics. Sessió 1 Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides

Más detalles

Semipresencial o combinada

Semipresencial o combinada Nivell bàsic Desenvolupa les habilitats de comprensió i producció orals, perquè l'aprenent pugui resoldre en català les necessitats fonamentals de la vida quotidiana. L'assoliment d'aquest nivell equival

Más detalles

S + V + O V + S + O S + O + V

S + V + O V + S + O S + O + V Annex 7 ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES : CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS,FRANCÈS PORTUGUÈS... XINÈS RUS WÒLOF FULA TAGAL

Más detalles

VALIDESA ADMINISTRATIVA DELS CERTIFICATS DE VALENCIÀ EN LES PROVES D ACCÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA I EN ELS CONCURSOS DE MÈRITS

VALIDESA ADMINISTRATIVA DELS CERTIFICATS DE VALENCIÀ EN LES PROVES D ACCÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA I EN ELS CONCURSOS DE MÈRITS VALIDESA ADMINISTRATIVA DELS CERTIFICATS DE VALENCIÀ EN LES PROVES D ACCÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA I EN ELS CONCURSOS DE MÈRITS L Àrea de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica

Más detalles

ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.

ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja. ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES: CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS, FRANCÈS PORTUGUÈS... RUS WÒLOF FUL TAGAL AMAZIC ÀRAB

Más detalles

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen. EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

Recursos humans i responsabilitat social corporativa Administració i gestió Recursos humans i responsabilitat social corporativa CFGS.AFI.M04/0.12 CFGS - Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquest material ha estat

Más detalles

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne: INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament

Más detalles

DIBUIX TÈCNICT UNITAT 2: 1r ESO. Josep Lluis Serrano Set 2011

DIBUIX TÈCNICT UNITAT 2: 1r ESO. Josep Lluis Serrano Set 2011 UNITAT 2: 1r ESO 1, Dibuix Tècnic: Característiques 2. Estris de dibuix 3. Paper 4. Croquis i plànols 5. Traçat de paralleles i perpendiculars 6. Caixetins 7. Pautes per fer dibuixos tècnics 1. El Dibuix

Más detalles

En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès.

En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès. ÍNDEX: En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès. (Es pot accedir-hi directament clicant damunt el punt en qüestió) 1. Tarifes

Más detalles

2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN

2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN 2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat els alumnes

Más detalles

Retribució Administradors. De quins perills estem parlant?

Retribució Administradors. De quins perills estem parlant? De quins perills estem parlant? 1 Que Hisenda consideri la retribució dels socis no deduïble 2 Que la retribució dels socis tingui una retenció del 42 % 3 Que la retribució dels socis estigui subjecta

Más detalles

FLUX DE CAIXA I COST FINANCER A PARTIR DEL

FLUX DE CAIXA I COST FINANCER A PARTIR DEL FLUX DE CAIXA I COST FINANCER A PARTIR DEL PRESSUPOST I LA PLANIFICACIÓ PROCÉS Realitzar el pressupost i la planificació amb la mateixa codificació d unitats d obra i activitats. 1. Donar d alta a Presto

Más detalles

1 Com es representa el territori?

1 Com es representa el territori? Canvi de sistema de referència d ED50 a ETRS89 El sistema de referència ETRS89 és el sistema legalment vigent i oficial per a Catalunya establert pel Decret 1071/2007. Les cartografies i plànols existents

Más detalles

Gestió dels certificats digitals Advantis EasyPKI Suite versió Servei de Recursos Informàtics i TIC

Gestió dels certificats digitals Advantis EasyPKI Suite versió Servei de Recursos Informàtics i TIC Gestió dels certificats digitals Advantis EasyPKI Suite versió 3.2.1 Servei de Recursos Informàtics i TIC Versió 1.0 18/08/2008 Sumari Objectius del document... 1 Què son els codis PIN i PUK... 1 Execució

Más detalles

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.

Más detalles

Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats

Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats Presentació El document que teniu a les mans és la Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats

Más detalles

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics. 2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar

Más detalles

24ª LLIGA CATALANA PATINATGE ARTÍSTIC SOBRE GEL Temporada

24ª LLIGA CATALANA PATINATGE ARTÍSTIC SOBRE GEL Temporada 24ª LLIGA CATALANA PATINATGE ARTÍSTIC SOBRE GEL Temporada 2014-2015 1. OBJECTIUS DE LA LLIGA CATALANA La Lliga Catalana de Patinatge Artístic sobre Gel, té com objectiu oferir a totes/s les patinadores/rs

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

La situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l inici del segle XXI

La situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l inici del segle XXI La situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l inici del segle XXI L Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja, les Illes Balears i el País Valencià La situacio sociolingüística

Más detalles

h.itkur MD- Grafs 0-1/6

h.itkur MD- Grafs 0-1/6 h.itkur MD- Grafs 0-1/6 Grafs Concepte de graf. Vèrtexs i arestes. Entendrem per graf a un parell ordenat G=(V,A), on V és un conjunt no buit d'elements que en diem vèrtexs i A és un subconjunt de parells

Más detalles

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT Aspectes destacats del currículum a l ESO Un model pedagògic coherent S orienta a l adquisició de les competències bàsiques

Más detalles

Tema 2: L economia europea

Tema 2: L economia europea En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els

Más detalles

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n, POLINOMIS Un monomi és una expressió de la forma ax m, on el coeficient a és un nombre real o complex, x és una indeterminada i m és un nombre natural o zero. Un polinomi és una suma finita de monomis,

Más detalles

EL CAMP B i la regla de la mà dreta

EL CAMP B i la regla de la mà dreta Escola Pia de Sabadell Física de 2n de Batxillerat (curs 2013-14) E EL CAMP B i la regla de la mà dreta Pepe Ródenas Borja 1 Vectors en 3D 2 Com pot girar una baldufa 3 Producte vectorial i mà dreta 4

Más detalles

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:

Más detalles

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius: UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. Introducció El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. A la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, s ha installat

Más detalles

Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar. -- Villarroel 237

Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar. -- Villarroel 237 Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar Villarroel 237 loren@el-cau.cat 665667268 Introducció: L expressió dramàtica tot i que a priori es pot confondre

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Classe 8 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli L oligopoli Característiques: - Pocs venedors oferint productes similars o idèntics (menys de 10 empreses) - Empreses independents. Les estratègies

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

PROGRAMA D ESTUDIS SIMULTANIS DE TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ I LINGÜÍSTICA

PROGRAMA D ESTUDIS SIMULTANIS DE TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ I LINGÜÍSTICA PROGRAMA D ESTUDIS SIMULTANIS DE TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ I LINGÜÍSTICA Acord del Consell de Govern de 15 de desembre del 2004, modificat per acord del Consell de Govern de 29 de març del 2006 La Facultat

Más detalles

CAMPIONAT DE CATALUNYA

CAMPIONAT DE CATALUNYA CAMPIONAT DE CATALUNYA Estàndards & Llatins COPA CATALUNYA COPA FEDERACIÓ CATALANA Normes Reguladores Campionats de Catalunya i requisits de participació 1.- Introducció La Federació Catalana de Ball Esportiu

Más detalles

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES. Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser

Más detalles

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions. UNITAT ART AMB WORD 4 SmartArt Els gràfics SmartArt són elements gràfics que permeten comunicar informació visualment de forma molt clara. Inclouen diferents tipus de diagrames de processos, organigrames,

Más detalles