Paraules de Festa Major. Ballet de Déu

Transcripción

1 Ballet de Déu Dansa tradicional que es balla després de l ofici. També es coneix amb el nom de ballet de quatre, perquè es balla per parelles agrupades de dues en dues. A Ribes es va deixar de ballar cap als anys 30, però el 1998 l esbart Eudald Coma el va recuperar. Fotografia: Albert Alemany

2 Castell de focs Conjunt de focs artificials que es fan per commemorar una festa o una celebració. En el cas de la festa major, generalment, serveixen de cloenda.

3 Cavallets Atracció infantil de fira amb elements per seure-hi, sovint amb forma d animals o de vehicles, que estan instal lats sobre una plataforma giratòria. Originàriament, els elements eren cavalls de fusta i van donar el nom a l atracció. No és correcta la forma cavallitos. Fotografia: Arxiu Comarcal del Ripollès

4 Cercavila Passeig festiu que es fa pels carrers amb acompanyament musical i sovint amb altres elements com ara gegants, capgrossos, nans, xanquers, etc., per celebrar un esdeveniment. És un mot femení i, per tant, cal dir la cercavila. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Ribes de Freser

5 Cobla Orquestra formada majoritàriament per instruments de vent que toca en festes populars o festes majors, generalment sardanes. La componen 11 músics que toquen 8 instruments diferents. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Ribes de Freser

6 Correfoc Espectacle que es fa al carrer en què la multitud corre per evitar els focs d artifici de dracs, diables i altres personatges fantàstics. Se celebra majoritàriament a Catalunya, però també al País Valencià, a les Illes Balears i a la Catalunya del Nord.

7 Diables Personatges fantàstics que participen en cercaviles i correfocs amb elements de pirotècnia i focs d artifici. S han convertit en una part essencial de les festes majors de molts pobles i ciutats.

8 Discjòquei Persona encarregada de triar i de posar la música en una discoteca o en una festa. La forma DJ, provinet de l anglès, no és adequada.

9 Envelat Recinte cobert, fet amb peces de tela grosses (veles), que imita una sala de ball, molt associat a les festes majors. No és correcta la paraula carpa amb aquest significat. Fotografia: Arxiu Comarcal del Ripollès

10 Gegants Figures de grans dimensions que representen reis, nobles o personatges diversos que van vestits amb indumentària tradicional. Són presents a la festa major i a moltes altres celebracions. Els gegants de Ribes es diuen Manelic i Núria en honor dels personatges de Terra baixa, d Àngel Guimerà. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Ribes de Freser

11 Grallers Persones que toquen la gralla. Són l acompanyament musical dels balls de gegants i capgrossos, i també dels castellers. Es relacionen sempre amb esdeveniments festius i no falten mai a la festa major de Ribes. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Ribes de Freser

12 Hereu Hereuet Veí jove del poble que es tria per la festa major per representar el municipi durant tot un any, juntament amb la pubilla. L hereuet és l hereu infantil. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Ribes de Freser

13 Llotja En una sala d espectacles o en un recinte esportiu, compartiment amb seients, separat de la resta, reservat per a un grup de persones. La paraula palco no és correcta. Fotografia: Arxiu Comarcal del Ripollès

14 Pubilla Pubilleta Veïna jove del poble que es tria per la festa major per representar el municipi durant tot un any, juntament amb l hereu. La pubilleta és la pubilla infantil. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Ribes de Freser

15 Sardana Dansa tradicional catalana que ballen un nombre indeterminat de balladors agafats per les mans formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Ribes de Freser

16 Tornaboda Menjada o festa, sovint a prop d una font, que es fa l endemà d un casament, de la festa major o d una altra festa important. També se n diu fontada. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Ribes de Freser