INTERIOR HOLANDÈS I JOAN MIRÓ

Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "INTERIOR HOLANDÈS I JOAN MIRÓ"

Transcripción

1 INTERIOR HOLANDÈS I JOAN MIRÓ

2 Documentació de l obra Títol: Interior holandès I. Autor: Joan Miró i Ferrà ( ). Cronologia: Estil: surrealisme. Tècnica: oli. Suport: tela. Dimensions: 92 cm x 73 cm. Localització actual: Museum of Modern Art, Nova York. Tema: L any 1928 Miró viatjà a Holanda i, fortament impressionat per alguns pintors holandesos del segle XVII, pintà una sèrie en què els interpretava a la seva manera. Interior holandès I prengué com a referència El tocador de llaüt, de Sorgh.

3 Context històric Els primers anys del període d entreguerres, els anomenats «feliços vint», van coincidir amb un gran desenvolupament econòmic als Estats Units, que es veié truncat el 1929 pel crac de la Borsa de Nova York. Durant els anys següents, marcats per la Gran Depressió, es produí la ruïna de moltes empreses, l augment desorbitat de l atur, les vagues i les manifestacions obreres, i un estat de pessimisme generalitzat respecte del futur. A la nova URSS s havia instal lat l Estat comunista, fet que generà por en la burgesia europea, que temia una revolució obrera amb els mateixos resultats que a Rússia. Aquesta circumstància va propiciar el sorgiment de governs dictatorials. A Itàlia arribà al poder Benito Mussolini, i a Alemanya, Adolf Hitler. La Gran Depressió nord-americana va obligar a retirar capitals d Europa. Els més afectats per la mesura van ser els bancs alemanys, molts dels quals van fer fallida i arrossegaren en la seva caiguda nombroses empreses. El règim nazi responsabilitzà de la situació els jueus. Quan esclatà la guerra, aquesta comunitat patí el genocidi als camps de concentració.

4 Context històric Mentrestant, molts pagesos, obrers, burgesos i intel lectuals donaven suport al règim de Hitler. Aquest dictador, amb la seva política militarista contrària al que s havia establert en el Tractat de Versalles, preparava el que ja es considerava inevitable: la Segona Guerra Mundial. Aquest és el context de referència de la gènesi de l obra Interior holandès I, però convé matisar que la dilatada vida de Joan Miró va fer que aquest artista visqués molts altres esdeveniments històrics importants, com l esclat de les bombes d Hiroshima i Nagasaki, la guerra freda, les revolucions cubana i maoista, la primavera de Praga, l era Kennedy, el maig del 1968 a França, l arribada de l home a la Lluna, la mort de Franco i l establiment de la democràcia a l Estat espanyol.

5 Anàlisi formal Elements plàs<cs En Interior holandès I, Miró ja havia fixat el seu llenguatge singular: la gramàtica de signes que resumeixen, de manera poètica, les característiques d un ésser o d un objecte, i amb el qual s acostarà al que fan servir els infants i els pobles primitius. Totes les claus de la seva pintura ja es troben definides en una de les seves primeres obres: Pagès català amb guitarra (1924). En el seu univers pictòric, els personatges més importants són les dones, els ocells, els estels i el món dels petits éssers del camp mediterrani. Això ha portat alguns estudiosos a qualificar de panteista la visió que Miró presenta del món. El pintor es fixa com a objectiu despullar l obra de tot el que no sigui essencial, a fi de quedar-se únicament amb el signe. Pagès català amb guitarra, 1924

6 Anàlisi formal Elements plàs<cs A l economia de traços afegeix una gamma cromàtica limitada, de colors brillants, on dominen el blau, el vermell, el groc, el verd, el blanc i el negre. En aquest quadre impera la idea fauvista de la juxtaposició de plans de color pur. Destaquen, per l especial caràcter definidor de la pintura mironiana, la silueta d ameba i la línia força accentuada. Joan Miró, juntament amb Hans Arp, va ser un dels artistes que més bé van desenvolupar les formes biomòrfiques, arrodonides, inspirades en la natura. Amb el pas del temps, decidí experimentar amb tot tipus de materials i es deixà portar pel que ell anomenava «estímul matèric». Aquest desig d experimentació va fer que conreés totes les disciplines possibles: pintura, dibuix, collage, escultura, obra gràfica, ceràmica, decorats de teatre.

7 Anàlisi formal Elements plàs<cs Miró modifica el quadre de Sorgh per de fer-lo respondre a la seva pròpia gramàtica cromàtica i formal. Així, els colors són molt brillants, purs i plans i les formes es distorsionen per adquirir un aspecte com d ameba. Per a Miró, per exemple, un home és un <<conjunt d orelles, cabells, mans, boca>>, i per això les seves figures s estenen pel quadre d una manera molt particular. Tres grans bandes de color configuren l habitació. A Interior holandès I podem apreciar un Miró que ha assentat el seu llenguatge pictòric, que ja conté molts dels elements que després seran una constant a la seva obra: les línies de relació que connecten personatges i objectes, els vigorosos traços negres que travessen les taques de color, i els elements naturals i rurals (animals de pagès, sol...). Detalls de l Interior holandès I, 1924

8 Anàlisi formal Composició L obra Interior holandès I és deutora del concepte espacial del cubisme. Miró s inspirà en El tocador de llaüt (1661), de Hendrick Martensz Sorgh; en conserva el referent de les formes i la composició, però el color esdevé autònom. L acció del quadre de Sorgh es desenvolupa amb motius extrets del regne de la memòria i de l inconscient, i posa de manifest la capacitat del pintor per plasmar la metamorfosi dels objectes naturals. Hi distingim el llaüt, però el tocador s ha convertit en una bioforma expandida. El gos i el gat, la finestra i el paisatge són encara identificables, cosa que no succeeix amb la dona, que, juntament amb la taula, s ha vist reduïda a una forma essencial. D altra banda, l afegiment d altres elements que restauren l equilibri general de l obra demostra una elaboració acurada, duta a terme mitjançant nombrosos esbossos previs. El fet que la disposició i el tractament dels personatges i els objectes no responguin a un ordre jeràrquic, obliga l espectador a fer un recorregut visual dels uns als altres, semblant als moviments harmònics de la composició musical a la qual fa referència el llaüt.

9 Anàlisi formal Es<l Interior holandès I constitueix una mostra de pintura surrealista. El surrealisme nasqué a França en el primer quart del segle xx com a resposta al desgast de les provocacions dadaistes, que ja es feien per inèrcia. El líder d aquest nou moviment fou el poeta André Breton, que, juntament amb Francis Picabia, es desmarcà del moviment que encapçalava Tristan Tzara. El carnaval d Arlequí, La revista Litterature, fundada el 1919, esdevingué l òrgan de comunicació de les noves idees. Les teories de Sigmund Freud van ser determinants per als objectius dels surrealistes, que volien traslladar a l obra d art les imatges de l inconscient, sense el fre de la consciència. El mètode triat fou l automatisme. En el Primer manifest surrealista (1924) es defineix el moviment com un «automatisme psíquic pur», mitjançant el qual «s intenta expressar el funcionament real del pensament sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a tota preocupació estètica o moral». Per afavorir la pràctica de l automatisme, Breton va promoure l ús del dejuni, l insomni i les drogues psicoactives. En aquest sentit, Miró va declarar haver creat una de les seves obres més conegudes, El carnaval de l Arlequí, amb les al lucinacions produïdes per la manca de menjar i de beguda.

10 Anàlisi formal Es<l Malgrat que André Breton va dir que Miró era «el més surrealista de tots nosaltres», el pintor català va mantenir una certa distància respecte del grup i no va ser mai un surrealista ortodox. Des d un punt de vista estilístic, el seu caràcter surrealista s aprecia en el desbordament d una fantasia que li permet recrear un món imaginari. Es va formar en una ideologia «noucentista», que aviat va combatre, però que li proporcionà l amor per l artesania, el treball ben fet i el catalanisme. En arribar a París freqüentà les tertúlies del cafè Dome, on es trobava amb Breton, Michel Leiris, Tristan Tzara, Paul Eluard i d altres. En la persona de Miró es concentren tot un seguit d influències: el Bosch, Archimboldi, Picasso (amb qui el va unir una forta amistat), els colors brillants dels fauvistes, les formes fragmentades del cubisme o les bidimensionals del romànic català, la literatura de Mallarmé, Rimbaud o els místics espanyols (als quals era molt aficionat), etc. El jardí, 1975

11 Anàlisi formal Es<l Al llarg de la seva carrera, Miró va patir nombroses crisis, en què va manifestar el desig d afavorir una nova forma d expressió. En aquest sentit, pensava que calia «matar, assassinar i violar» els mètodes convencionals de la pintura. D altra banda, la seva influència es fa evident en detalls de l obra de Picasso i Dalí. També en l abstracció nord-americana (Pollock, Motherwell, Rothko...), que utilitzà l automatisme, la llibertat de traç, la força dels signes i els grans camps de color..., i en l avantguarda espanyola (Tàpies, Brossa, Guinovart, Saura, Miralles...), influïda no solament en l àmbit estètic, sinó també en l ètic. Logo de Turespaña, 1982

12 Interpretació Con<ngut i significat El 1928, Miró viatjà als Països Baixos, d on va portar una sèrie de postals del segle XVII que li serviren per a l execució dels seus Interiors holandesos (I i II). La inquietud que consumia la seva ànima d artista també es va reflectir en molts altres focus d interès, que van acaparar la seva atenció al llarg de tota la seva vida. Amb Picasso i Juli González, va col laborar en l Exposició Internacional de París del 1937, en què va presentar el mural Pagès català en rebel lia. Així mateix, va manifestar la seva oposició al franquisme en la realització de l esbós (pochoir) d un cartell: Aidez l Espagne. Entre el 1957 i el 1959 va realitzar el mural de la Lluna i el del Sol per a l edifici de la UNESCO a París, i també el mural del Palacio de Congresos y Exposiciones de Madrid. Actualment, la seva obra es pot contemplar a la Fundació Miró de Barcelona i als principals museus d art contemporani del món.

13 Interpretació Funció En aquest quadre, Miró parteix del passat però l ignora deliberadament. La seva intenció no és, en cap moment, destruir el sentit de l obra del segle XVII, sinó oferir al públic la possibilitat d accedir a una relectura d aquesta obra, fent servir el llenguatge de la modernitat pictòrica. La masia, 1922 Soirée snob chez la princesse, 1944 El mateix any que va pintar els Interiors Holandesos, Miró va fer una exposició a la Galeria Bernheim, que representaria la seva consagració. Ho vengué tot i els crítics el consideraren com un dels artistes més importants del moment. Miró mantingué una gran autonomia dintre del surrealisme. No volia submergir-se en l inconscient profund, sinó recuperar la innocència d una infantesa feliç. Per aquest motiu va prestar molta atenció a l art dels no instruïts nens i mallats mentals- i n admirava la llibertat i exuberància. Extret de CROSAS, J. Història de l Art. Batxillerat. Castellnou edicions, 2010 LLUCAY, T. Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009

La abstracción: Kandinsky, Malevitx i Mondrian. Prof. Francisca Lladó UOM Curs: 2010/2011

La abstracción: Kandinsky, Malevitx i Mondrian. Prof. Francisca Lladó UOM Curs: 2010/2011 La abstracción: Kandinsky, Malevitx i Mondrian Prof. Francisca Lladó UOM Curs: 2010/2011 Característiques generals de l abstracció Pintar ha de ser una entitat absoluta, sense relació amb els objectes

Más detalles

JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró

JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS Miró, els símbols i els colors. Picasso, els sentiments i les emocions. EN JOAN MIRÓ VA NÈIXER A BARCELONA, EL 20 D ABRIL DE L ANY 1893. EL SEU PARE ES DEIA MIQUEL,

Más detalles

MAQUETA PER AL MURAL DEL SOL

MAQUETA PER AL MURAL DEL SOL MAQUETA PER AL MURAL DEL SOL Joan Miró, 1956 Gouache, carbonet damunt paper 212,8 x 121,5 cm El 1955, la UNESCO va sol licitar la participació de Joan Miró en la decoració de l edifici de la seva nova

Más detalles

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar Guia d ús per a famílies amb infants de 6 a 11 anys Jocs al web de la Fundació Gala-Salvador Dalí: www.salvador-dali.org

Más detalles

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys

Más detalles

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys

Más detalles

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 2011-2012 Fitxes per als alumnes PROGRAMA 2 SOMIADORS I VISIONARIS Cicle inicial d educació primària 1. UN DIA FANTÀSTIC La noia protagonista compra

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR 1. Idees antigues 2. Origen de l Univers i components 3. El Sistema Solar - Planetes interiors - Planetes exteriors 4. Personatges històrics 1. Idees antigues Des de

Más detalles

L ART MODERN. OBRES MESTRES DEL CAU FERRAT

L ART MODERN. OBRES MESTRES DEL CAU FERRAT L ART MODERN. OBRES MESTRES DEL CAU FERRAT El Cau Ferrat de Sitges fou la residència temporal del pintor, escriptor i col leccionista Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, Madrid, 1931) i constitueix

Más detalles

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia

Más detalles

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM, Informes en profunditat 53 Benchmarking Barcelona Activa SAU SPM, 1998-2011 Índex 01 Introducció 02 Concepte 03 Característiques 04 Més Informació 2 / 7 01. Introducció Amb tota certesa, encara que potser

Más detalles

DIBUIX TÈCNICT UNITAT 2: 1r ESO. Josep Lluis Serrano Set 2011

DIBUIX TÈCNICT UNITAT 2: 1r ESO. Josep Lluis Serrano Set 2011 UNITAT 2: 1r ESO 1, Dibuix Tècnic: Característiques 2. Estris de dibuix 3. Paper 4. Croquis i plànols 5. Traçat de paralleles i perpendiculars 6. Caixetins 7. Pautes per fer dibuixos tècnics 1. El Dibuix

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU 1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges

Más detalles

Índex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

Índex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà 7 de setembre del 2005 Índex de desenvolupament humà 2005 Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà Se situa entre els 7 països del món amb una longevitat de la població

Más detalles

Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d

Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d LA NARRACIÓ DEFINICIÓ Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d codi literari i que l emissor situa en un context fictici. Cal diferenciar entre HISTÒRIA i DISCURS Història

Más detalles

És d orígen desconegut i encara no té cura.

És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA, l Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia degenerativa que afecta selectivament les neurones motores del cervell i de la medul la espinal. És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA

Más detalles

Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.

Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu. Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu. Un projecte d Antoni Abad produït per l Institut Ramon Llull per a la 57a edició de La Biennale di Venezia. Accessible per a les

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del El Pou El Pou permet que els alumnes puguin realitzar un treball i lliurar-lo a través del Clickedu. 1. Entra al mòdul Matèries fent clic sobre la pestanya matèries. 2. A la pàgina inicial del mòdul veuràs

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE

Más detalles

Guia para mascotas: Web de establecimientos. Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz

Guia para mascotas: Web de establecimientos. Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz Guia para mascotas: Web de establecimientos Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz Index 1. Introducció 2. Objectius 3. Pàgines del treball 4. Desenvolupament del

Más detalles

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES Versió 1 Març 2016 1. Consulta de les factures... 3 2.1. Identificació al sistema... 3 2.2. Tipus de consulta que es poden realitzar... 4 2.2.1. Consulta d una única factura....

Más detalles

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques

Más detalles

Dossier de recuperació

Dossier de recuperació Dossier de recuperació Tecnologia 3r ESO A 2n trimestre Departament de Tecnologia Curs 2013-2014 Tema 3: Màquines simples 1. Què és una màquina? 2. Què és una màquina eina? 3. Quines parts es distingeixen

Más detalles

Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar. -- Villarroel 237

Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar. -- Villarroel 237 Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar Villarroel 237 loren@el-cau.cat 665667268 Introducció: L expressió dramàtica tot i que a priori es pot confondre

Más detalles

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans? ELS ORIGENS DE CATALUNYA Pàg. 62 1.- Pinta de color verd clar la Catalunya Vella i de color groc la Catalunya Nova. Situa aquests noms en el mapa i situa-hi també la ciutat de Roses. 2.- Quin paper van

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:

Más detalles

Tema 2: L economia europea

Tema 2: L economia europea En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els

Más detalles

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una

Más detalles

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica L element didàctic és essencialment pràctic. Comença amb unes activitats en què es simulen hipopòtams i elefants amb llaunes. Cal provar la pràctica

Más detalles

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions. UNITAT ART AMB WORD 4 SmartArt Els gràfics SmartArt són elements gràfics que permeten comunicar informació visualment de forma molt clara. Inclouen diferents tipus de diagrames de processos, organigrames,

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

ADREÇADES A ESCOLES BRESSOL I EDUCACIÓ INFANTIL

ADREÇADES A ESCOLES BRESSOL I EDUCACIÓ INFANTIL ACTIVITATS EDUCATIVES CONDUÏDES PER ARTISTES I EDUCADORS D ART ADREÇADES A ESCOLES BRESSOL I EDUCACIÓ INFANTIL Experimentem amb l ART c/ Torrijos, 68 08012 Barcelona Tel. 93.217.18.77 inscripcions@experimentem.org

Más detalles

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET FULL PROFESSORAT B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET OBJECTIUS - Conèixer i utilitzar alguns dels principals cercadors d Internet. - Planificar i delimitar l objectiu de la cerca. EXPLICACIÓ I DESENVOLUPAMENT

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup: ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT Nom i cognoms: Curs i grup: 1. SÓN PLANES LES CÈL LULES? Segurament has pogut veure en algun moment una imatge d una cèl lula al microscopi, o bé una fotografia,

Más detalles

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA PLA D ENQUESTES DE SATISFACCIÓ D ASSEGURATS DEL CATSALUT PER LÍNIA DE SERVEI ATENCIÓ HOSPITALÀRIA RESULTATS ENQUESTES EN LÍNIA HOSPITAL DOS DE MAIG Subdirecció Gerència d Atenció Ciutadana - Unitat de

Más detalles

TREBALLEM EL POEMA VUIT DE MARÇ de M. Mercè Marçal Relació d activitats realitzades

TREBALLEM EL POEMA VUIT DE MARÇ de M. Mercè Marçal Relació d activitats realitzades TREBALLEM EL POEMA VUIT DE MARÇ de M. Mercè Marçal Relació d activitats realitzades 1a SESSIÓ - Primera lectura col lectiva del poema per trobar-hi el tema principal. Declamació per part de la mestra.

Más detalles

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics. 2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar

Más detalles

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen. EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals

Más detalles

Com participar en un fòrum

Com participar en un fòrum Com participar en un fòrum Els fòrum són espais virtuals en el qual es pot realitzar un debat entre diferents persones d una comunitat virtual. És tracta d un debat asincronic, és a dir en el qual les

Más detalles

PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions.

PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions. PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions. PABLO PICASSO va néixer a Màlaga el 25 d octubre de l any 1881. El seu pare es deia José i la seva mare Maria. Va tenir dues germanes més petites que ell,

Más detalles

ECTS: de la teoria a la pràctica. Jordi Garcia

ECTS: de la teoria a la pràctica. Jordi Garcia ECTS: de la teoria a la pràctica Jordi Garcia De què parlaré? ECTS Definició Implantació a la FIB El projecte ECTS Mesura de la càrrega Ajust de la càrrega Anàlisi i interpretació dels resultats Alguns

Más detalles

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6

Más detalles

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força

Más detalles

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials.

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Sociologia Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Logos: Significa raó, paraula, estudi, tractat... Per tant la Sociologia

Más detalles

Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016

Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016 Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals Girona, Temps de Flors 2016 El 2015 Girona va ser una ciutat pionera a l'estat en l'anàlisi, a partir de dades mòbils reals,

Más detalles

La visió de l'univers a través de la història

La visió de l'univers a través de la història La visió de l'univers a través de la història Les societats primitives ja es preguntaven quin va ser l'origen de l'univers, però les respostes a aquesta pregunta no tenien cap fonament científic, sinó

Más detalles

L ús del transport públic a Catalunya creix un 1,2% el 2011 i augmenten els usuaris amb abonaments integrats de llarga durada

L ús del transport públic a Catalunya creix un 1,2% el 2011 i augmenten els usuaris amb abonaments integrats de llarga durada Comunicat de premsa L ús del transport públic a Catalunya creix un 1,2% el 2011 i augmenten els usuaris amb abonaments integrats de llarga durada Les primeres dades de 2012 revelen el major ús dels títols

Más detalles

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) x = x 0 + v (t-t 0 ) si t 0 = 0 s x = x 0 + vt D4 Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) Gràfica posició-temps Indica la posició del cos respecte el sistema de referència a mesura que passa el

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

Disseny i anàlisi comparatiu d un doble difusor respecte un difusor convencional de Formula1

Disseny i anàlisi comparatiu d un doble difusor respecte un difusor convencional de Formula1 Treball de Fi de Grau Disseny i anàlisi comparatiu d un doble difusor respecte un difusor convencional de Formula1 Annex Setembre 2016 Autor: Director: Esteve Baraut Marsal Enric Trillas Gay Pág. 2 Memoria

Más detalles

MÚLTIPLES I DIVISORS

MÚLTIPLES I DIVISORS MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8

Más detalles

JAN VEERMER. Biografia i galeria de cuadres

JAN VEERMER. Biografia i galeria de cuadres JAN VEERMER Biografia i galeria de cuadres BIOGRAFIA Delft, 1632-1675 Vermeer va néixer en Delft (Països Baixos) i va romandre allà tota la seva vida. Va Ser enterrat en l església Vella (Oude Kerk) en

Más detalles

Informe de projecte executat

Informe de projecte executat Informe de projecte executat Projecte de camí litoral i accessos al paratge de la Punta de la Creueta, Tarragona Autor del projecte: DEPANA / Joan Maluquer Execució: Naturalea Client: Dirección General

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia Ja fa molts dies que estàs treballant en el Treball de Recerca i és hora de valorar la qualitat de tota aquesta feina. L objectiu d aquesta valoració és que sàpigues fins a quin punt estàs seguint els

Más detalles

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ

Más detalles

TREBALL SOBRE LA PEL LÍCULA EL AMO DE LA CASA

TREBALL SOBRE LA PEL LÍCULA EL AMO DE LA CASA TREBALL SOBRE LA PEL LÍCULA EL AMO DE LA CASA Aules de sisè OBJECTIUS - Reflexionar i debatre sobre la cooperació de totes les persones de la família en les tasques de la llar. - Diferenciar entre les

Más detalles

La llibertat en relació

La llibertat en relació - DUODA Revista d'estudis Feministes núm 26-2004 La llibertat en relació Aquest monografic es possible gracies als textos que les seves autores van presentar a la taula rodona Repensar el que es polític

Más detalles

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la

Más detalles

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà 9 de novembre del 2006 L índex de desenvolupament humà l any 2004 Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà L elevada esperança de vida dels catalans (80,8 anys) situa

Más detalles

PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16

PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16 PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16 Comitè d Àrbitres Federació Catalana de Basquetbol Índex 1. Introducció 2. Motivació 3. Mètode 4. Objectius 5. Els mentors 6. Els mentoritzats 7. Els responsables

Más detalles

PROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas

PROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas PROPOSTA DIDÀCTICA Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa FITXA DEL LLIBRE TÍTOL DE L OBRA: AUTOR:

Más detalles

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil 22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 2011-2012 Fitxes per als alumnes PROGRAMA 1 ANEM A JUGAR! Cicle educació infantil 22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona Curs 2011-2012 1.

Más detalles

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º 2 m L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA 0,1 kg k = 75 N/m x 1 m 3,4 m 0,2 m 1,2 m 60º ÍNDEX 3.1. Concepte de treball 3.2. Tipus d energies 3.3. Energia mecànica. Principi de conservació de l energia mecànica

Más detalles

La governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord

La governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord La governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord Mariona Tomàs Col lecció_estudis Sèrie_Govern Local 13 La governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord La governabilitat metropolitana

Más detalles

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016 Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2016 Biologia Sèrie 3 Fase específica Qualificació a Exercici 1 b c a Exercici 2 b c Exercici 3 a b Suma de notes parcials Qualificació

Más detalles

PIMES I MULTINACIONALS

PIMES I MULTINACIONALS PIMES I MULTINACIONALS Creixement empresarial: extern -> Les empreses es poden internacionalitzar Context: Globalització Procesos de localització i deslocalització LA GLOBALITZACIÓ Definicions: És la tendència

Más detalles

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. Introducció El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. A la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, s ha installat

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 1 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 5D109 COMPANYIA D URBANITZACIÓ DE LES ALTURES N.E. D HORTA LES ROQUETES Barcelona, 2015 2 INTRODUCCIÓ

Más detalles

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) PLÀNOLS I MAPES Nom i cognoms. 4t curs ORIENTAR-SE A L ESPAI La posició d una persona d un objecte pot variar i s estableix a partir d un punt

Más detalles

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE * COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE * Una de les parts més importants de crear un relat digital és tenir clara l estructura i definir els recursos narratius (fotos, gràfics, etc.). Per això, després

Más detalles

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016 Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CESSIÓ DE RECURSOS ICAEN Àmbit geogràfic: Catalunya Transport: inclòs Muntatge i desmuntatge:

Más detalles

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.

Más detalles

Geografia Criteris específics de correcció Model 1

Geografia Criteris específics de correcció Model 1 Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2010) Criteris específics de correcció L examen de consisteix en tres parts, puntuades respectivament amb 4, 3 i 3 punts. Cal respondre la prova

Más detalles

La Terra, el planeta on vivim

La Terra, el planeta on vivim F I T X A 2 La Terra, el planeta on vivim El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

TORRE EIFFEL GUSTAVE EIFFEL. Arquitectura francesa del ferro ( ). 324 m d alçària. París.

TORRE EIFFEL GUSTAVE EIFFEL. Arquitectura francesa del ferro ( ). 324 m d alçària. París. TORRE EIFFEL GUSTAVE EIFFEL Arquitectura francesa del ferro (1887-1889). 324 m d alçària. París. ALEXANDRE GUSTAVE BONNICKHAUSEN EIFFEL (1832, Dijon 1923, París). Enginyer i industrial francès, expert

Más detalles

Definició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si.

Definició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si. L ORGANIGRAMA Introducció A tota empresa és important concretar les tasques que realitzaran les persones que hi treballen, agrupar-les creant llocs de treball i relacionar aquests llocs adjudicant capacitats

Más detalles

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras On van aparèixer les primeres cultures urbanes? Quines són les característiques de la revolució

Más detalles

» 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7.

» 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7. ESPANYA I CATALUNYA » 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7. MIGRACIONS TRANSOCEÀNIQUES » La densitat

Más detalles

BONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX. Objectius EDUCACIÓ INFANTIL

BONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX. Objectius EDUCACIÓ INFANTIL EDUCACIÓ INFANTIL Nivell: Educació Infantil Durada: 45 minuts. Material: Pintura de dits, mural o paper continu. BONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX Objectius 1. Conscienciar els infants de la importància

Más detalles

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat

Más detalles

Associació Consell de Cent

Associació Consell de Cent 1 Avui dia, anar amunt i avall del passeig de Gràcia, passejar pel parc de la Ciutadella, o moure s pels distints barris [...] forma part de la nostra activitat quotidiana. Costa d assumir que tot això

Más detalles

MATERIAL I SUGGERIMENTS PER A UNA TASCA PEDAGÒGICA

MATERIAL I SUGGERIMENTS PER A UNA TASCA PEDAGÒGICA PETER PAN MATERIAL I SUGGERIMENTS PER A UNA TASCA PEDAGÒGICA I- L ESPECTACLE Un muntatge produït pel Centre de Titelles de Lleida que es va estrenar la temporada 2004-2005 en una versió d en Joan-Andreu

Más detalles

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

Clic de sons i nombres

Clic de sons i nombres Clic de sons i nombres Margarita Fortuny (mfortun4@pie.xtec.es) PAQUET D'ACTIVITATS D'ALGUNS DELS PRIMERS APRENENTATGES QUE ES FAN A L'ESCOLA: 1- ACTIVITATS DE NÚMEROS I NOMBRES DESTINAT A EDUCACIÓ INFANTIL.

Más detalles

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim

Más detalles

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA 1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament

Más detalles

BIOGRAFIA Neix el 14 de novembre del 1840

BIOGRAFIA Neix el 14 de novembre del 1840 CLAUDE MONET BIOGRAFIA Neix el 14 de novembre del 1840, Claude Monet En 1855 Claude Monet, als quinze anys, gaudeix ja de certa reputació com caricaturista. En 1857, amb disset anys, Monet veu morir a

Más detalles

Joan Miró: L escala de l evasió

Joan Miró: L escala de l evasió Joan Miró: L escala de l evasió La Tate Modern acull l exposició retrospectiva més gran de Joan Miró que hagi tingut lloc a Londres en els darrers 50 anys. A través de 161 obres, aquesta mostra fa especial

Más detalles

La revolució americana. La independència dels Estats Units

La revolució americana. La independència dels Estats Units La revolució americana La independència dels Estats Units Causes de la revolució La revolta es va produir després de la guerra que Anglaterra havia mantingut amb França (Guerra dels 7 anys) Aquesta guerra

Más detalles