Fitxa 19: VIL LA DEL POETA TRÀGIC DE POMPEIA

Transcripción

1 Fitxa 19: VIL LA DEL POETA TRÀGIC DE POMPEIA

2 Casa del Poeta Tràgic

3 Edifici Autor Cronologia Estil Tipologia Material Tècnica Localització Casa del poeta tràgic de Pompeia desconegut Segle I d.c. Romà pompeià Civil (domus) Pedra Fresc (pintura), opus tessellatum (mosaic) Pompeia (Itàlia)

4 CONTEXT Pompeia fou fundada pels oscs, un poble preromà, al segle VII a.c. Situada al golf de Nàpols, el setge del general romà Luci Corneli Sul la l any 91 a.c la convertí en colònia sota el nom de Colonia Veneria Cornelia Pompeiarum. Posteriorment, Pompeia esdevingué un lloc d estiueig de les classes opulentes. L erupció del Vesubi (79 d.c.) destruí per complert la ciutat, que quedà sepultada per les cendres i la lava fins al segle XVIII, quan s iniciaren les excavacions. Gràcies a aquests treballs s ha pogut conèixer l organització social i urbanística de les ciutats romanes, perquè la lava ha mantingut pràcticament intacta la ciutat i la decoració interior dels edificis.

5 DESCRIPCIÓ FORMAL biblioteca Habitacions privades La Casa del Poeta Tràgic tenia dos pisos, però només s han conservat restes significatives de la planta baixa. En la seva estructura es distingeixen dos grans espais: l atrium (pati tancat) i el peristylum (pati porticat). Al voltant d aquests dos espais s articulen les diverses estances. cubiculum

6 DESCRIPCIÓ FORMAL L accés a l interior es fa a través d un passadís estret que mena a l atrium, on destaca una obertura zenital (compluvium) al centre de la sala, que es correspon al terra amb una pila rectangular (impluvium) encarregada de recollir l aigua de la pluja. A banda i banda de l entrada s obren dos grans espais comunicats amb l exterior (tabernae) que el propietari de la casa, un comerciant, feia servir mercaderies. Al voltant de l atri s obren diverses habitacions (cubicula) per a convidats o familiars.

7

8

9 DESCRIPCIÓ FORMAL L atri i el peristil es comuniquen a través d un passadís i de la sala més gran de la casa, el tablinum, habitació on l amo rebia els clients que volia allunyar de la intimitat de la casa. Al voltant del peristil s obren les estances privades de la casa: a l esquerra, les habitacions de la família i una entrada secundària, i a la dreta, la cuina i un gran menjador (triclinium). Envoltada de columnes hi ha una petita piscina, a l extrem esquerre de la qual es dreça una capella petita (lararium) on es veneraven els déus de la casa (lars). peristil tablinium

10 Lararium

11 DESCRIPCIÓ FORMAL És important destacar l'absència de finestres a les habitacions, detall que alguns relacionen amb el valor de la intimitat familiar pròpia del món romà, tot i que d altres el vinculen a la protecció dels béns. També cal remarcar la poca presència de mobles en les diferents sales, fet que explica la rica decoració pictòrica i musivària, que sortosament s ha conservat abundantment en aquesta domus.

12 TEMÀTICA La domus era una casa unifamiliar on vivien famílies de nivell social i econòmic alt. Organitzada originàriament al voltant d un atri, la seva estructura es va ampliar després en contacte amb la cultura grega. Les més riques seguien un model tripartit d atri, peristil i hort, i les més modestes prescindien de l hort.

13 TEMÀTICA La casa del poeta tràgic és de dimensions modestes i sembla uqe pertanyia a una família de classe mitjana enriquida. El nom deriva del mosaic que decora el terra del tablinum, on s hi representa una escena teatral.

14 TEMÀTICA Un altre mosaic important és el que decora el passadís de l entrada, en el qual es representa un gos lligat a una cadena amb la inscripció cave canem (alerta amb el gos). Els gossos guardians estaven lligats durant el dia i deslligats de nit per tal que defensessin la casa i els seus habitants.

15 TEMÀTICA La Casa del poeta tràgic tenia nombroses pintures de temàtica mitològica com ara Ariadna i Teseu, Venus pescadora o Narcís, tot i que la més significativa és el Sacrifici d Ifigènia, pertanyent al quart estil i datada l any 62 d.c. Es creu que és una rèplica d una obra del pintor grec Timantes (s. IV a.c.), deixeble de Parrasi.

16

17

18

19 MODELS I INFLUÈNCIES Les domus romanes van evolucionar en l estructura i en la decoració a partir de els cases gregues, en les quals, per exemple, ja al segle III a.c., l ornamentació es feia amb mosaics i pintures. L art del mosaic romà va tenir una forta influència en la decoració de les basíliques paleocristianes i les esglésies bizantines, sobretot pel que fa a la tècnica emprada (opus tesselatum). Cal dir, però, que l herència de la cultura romana va molt més enllà en el temps, i que es fa evident en molts camps de la vida actual. Un exemple són les tipologies d edificis privats, que equivalen a les categories d habitatge que avui en dia encara s empren: domus, casa unifamiliar; insula, casa de pisos; i villa, casa d estiueig. En el terreny de l urbanisme, Roma també ha servit de model: traçat ortogonal de les ciutats, ubicació d edificis més importants (església i ajuntament) a la plaça principal tal i com es feia al fòrum romà, o col locació dels aparadors de les botigues entre les cases seguint el model de les tabernae.

20