QUADERN DE LA MOBILITAT

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "QUADERN DE LA MOBILITAT"

Transcripción

1 Sant Just Desvern QUADERN DE LA MOBILITAT La mobilitat als municipis de la primera corona metropolitana Enquesta de Mobilitat 2011 Any 2012

2 Índex 0 INTRODUCCIÓ, ÀMBIT D'ESTUDI I CONSIDERACIONS INICIALS 4 1 SÍNTESI 10 2 LA MOBILITAT EN DIA FEINER DELS RESIDENTS Caracterització bàsica de la mobilitat Els motius de desplaçament Els modes de transport Motiu de desplaçament i mode de transport Distribució horària i durada mitjans dels desplaçaments La mobilitat segons segments de població 35 3 ANÀLISI DE FLUXOS DELS RESIDENTS Mobilitat de connexió Mobilitat interna 43 4 COMPARATIVA TERRITORIAL Comparativa municipal 47 5 L'OPINIÓ DEL CIUTADÀ SOBRE LA MOBILITAT Nivell d'ús subjectiu dels mitjans de transport Valoració dels mitjans de transport 54 53Motius 5.3 d'ús dels modes de transport 56 2

3 Índex 5.4 Valoració de la xarxa de transports i mobilitat Valoració d'estratègies de mobilitat Disponibilitat de permís de conduir i de vehicle privat 62 6 PERSPECTIVA TEMPORAL Evolució de la mobilitat Evolució de la mobilitat ocupacional 68 7 FITXA TÈCNICA I DEFINICIONS 70 3

4 0. INTRODUCCIÓ, ÀMBIT D ESTUDI I CONSIDERACIONS INICIALS 4

5 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Introducció L Enquesta de Mobilitat 2011 realitzada als municipis de la Primera Corona metropolitana, excepte Barcelona ciutat, és una estadística promoguda per la Diputació de Barcelona i l Àrea làrea Metropolitana de Barcelona. L objectiu Lobjectiu és conèixer les característiques bàsiques de la mobilitat en dia feiner (de dilluns a divendres no festius) de l any 2011, de la població resident als 17 municipis d aquest àmbit territorial. Aquest informe té per objectiu analitzar a a la mobilitat en dia da feiner dels residents a Sant Just Desvern, a partir de les dades de l Enquesta de Mobilitat El contingut de l informe és el següent: Àmbit d estudi. Síntesi de resultats principals. La mobilitat dels residents a l àmbit d estudi. Anàlisi de fluxos. Comparativa territorial. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Perspectiva temporal 5

6 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Àmbit d estudi: destudi: descripció municipal Localització de Sant Just Desvern Sant Just Desvern pertany a la comarca del Baix Llobregat i és un dels 36 municipis de l Àrea Metropolitana de Barcelona. Limita amb els municipis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat. El terme municipal té una extensió de 781,5 ha. La població l any 2011 era de habitants, amb una densitat de població de 20,8 hab/ha. La xarxaviària i i ferroviària i existent garanteixen uns nivells de connectivitat remarcables en les relacions metropolitanes. Xarxa viària i ferroviària principal a Sant Just Desvern En la xarxa viària destaca la B-23 com la via ràpida que connecta amb la ciutat de Barcelona. Prop del municipi també transcórrer la B-20 (ronda de Dalt). La xarxa de transport públic està formada per: Modes ferroviaris: el tramvia, amb 4 parades de la línia T-3. Modes viaris: is 18 línies d autobús del municipi, 16 diürnes i 2 de nocturnes, amb recorreguts urbans i interurbans. Dins dels modes viaris també hi ha el taxi, integrat a l Institut Metropolità del Taxi. 6

7 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Àmbit d estudi: destudi: descripció municipal Xarxa de transport públic a Sant Just Desvern 7

8 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Consideracions inicials Consideracions bàsiques Per desplaçament s entén el trajecte que es fa des d un origen a una destinació per qualsevol motiu fent servir un o més modes de transport. En relació a la seva mobilitat, la població es pot dividir en: Població general, entre la que es pot diferenciar la població mòbil i la població no mòbil (població que es caracteritza per no haver realitzat cap desplaçament durant el dia anterior a l entrevista). Professionals de la mobilitat: població que es caracteritza pel fet que l acció de desplaçar-se és un element clau en la seva ocupació (transportistes, missatgers, comercials, tècnics, etc.) Els desplaçaments analitzats en aquest informe són els de la població general i els desplaçaments in itinere dels professionals de la mobilitat, excloent els desplaçaments in labore d aquesta població. Arrodoniments: per efecte dels arrodoniments en la ponderació dels desplaçaments, és possible que algunes dades desagregades no sumin exactament el nombre total de desplaçaments. Aquest fet només afecta el darrer dígit i no comporta una interpretació incorrecta. Mostra: la mostra associada a algunes de les explotacions de l Enquesta no permet mostrar els resultats per falta de significació estadística. Aquesta consideració pot afectar a nivell d estimacions de mitjanes i de proporcions. Els resultats que s incorporen a l informe tenen en compte aquest fet i, en certs casos, s ha fet una observació remarcant la manca de mostra. 8

9 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Consideracions inicials Mobilitat associada als no residents en l àmbit d estudi de l Enquesta Zones d anàlisi de Sant Just Desvern Cal tenir present que els resultats presentats en aquest informe només contemplen la mobilitat en dia feiner dels residents a Sant Just Desvern i als altres 16 municipis de la primera corona metropolitana, sense Barcelona. Per tant, no mostra els desplaçaments realitzats per la població d altres municipis externs. Cal ser prudent, en conseqüència, en comparar els resultats de la mobilitat global en els municipis de referència amb anys anteriors, ja que no s ha registrat la mobilitat associada als no residents (particularment de Barcelona), a vegades notable en algunes relacions de connexió. Per aquest mateix motiu, l informe no incorpora indicadors relatius a l atracció o emissió territorial segons la seva mobilitat. Anàlisi territorial La mobilitat a Sant Just Desvern, s ha analitzat a partir de la segmentació del municipi en 2 zones d anàlisi. La zona 1 més al sud, ilazona2alnord. 9

10 1. SÍNTESI 10

11 1. Síntesi Característiques generals de la mobilitat a Sant Just Desvern La població resident a Sant Just Desvern realitza un total de desplaçaments diaris, un promig de 3,34 desplaçaments per persona i dia. La majoria dels desplaçaments dels residents són de connexió amb altres municipis, el 42,5% són interns i el 4,8% restant són externs. En un dia feiner, els residents realitzen desplaçaments de connexió amb altres municipis. El 90,8% tenen com a origen o destinació algun dels municipis de la primera corona metropolitana, destacant les connexions amb Barcelona (49,9%) iambesplugues de Llobregat (18%). La mobilitat per feina o estudis ha patit una lleugera disminució aquest últim any respecte cinc anys enrere (ha baixat un 5%). La taxa d autocontenció municipal per motius ocupacionals manté la tendència a la baixa existent fa cinc anys: enguany se situa en un 26,7%, front a un 29% l any 2006 i un 35,4% el En els darrers cinc anys, els residents a Sant Just Desvern han augmentat la seva mobilitat quotidiana en gairebé un 7%. Pel que fa a l autocontenció municipal de la mobilitat total, s ha mantingut estable, amb un valor del 42,5%. El repartiment modal es manté estable respecte fa cinc anys, ja que tots tres modes de transport han tingut la mateixa tendència alcista. Els desplaçaments per motius personals són majoritaris, gairebé el 60% són originats per motius personals i la respectiva tornada a casa. Els desplaçaments per motius ocupacionals (més la tornada a casa) representen el 40,2% del total. 11

12 1. Síntesi L ús Lúsdels mitjans de transport El transport privat és la forma majoritària de moure s dels residents a Sant Just Desvern, amb una quota d ús del 51,6%. El 32,3% dels desplaçaments es fan a peu o en bicicleta i el 16,1% 1% restant es fan en transport públic. Sant Just Desvern és el segon municipi de la primera corona metropolitana amb una quota d ús del transport privat més elevada. L autobús és el mitjà de transport públic majoritari (52,6%). Entre aquests destaca l ús dels autobusos de TMB. Dins dels modes ferroviaris, són el tramvia i el metro els més utilitzats. Els modes de transport utilitzats varien segons el tipus de recorregut: en els fluxos interns és majoritari l anar a peu, mentre que en els fluxos de connexió i externs l ús dels modes motoritzats, especialment el vehicle privat, és el més destacat. La taxa d ocupació mitjana del cotxe calculada en base al mitjà principal del desplaçament mostra un valor d 1,37 persones per vehicle. Pelquefaalamoto, lataxa calculada és d 1,11 persones per vehicle. En els desplaçaments per motius ocupacionals i les respectives tornades a casa, l ús del transport privat és majoritari. Els modes no motoritzats són utilitzats en major proporció en els desplaçaments per motius personals. Mobilitat i temps La distribució horària dels desplaçaments en un dia feiner es concentra ce en dos períodes punta: al matí de 8 a 9 hores oesi a la tarda entre les 17 i les 20 hores. La durada mitjana declarada dels desplaçaments dels residents a Sant Just Desvern és de 20,2 minuts. Els desplaçaments intermunicipals tenen una durada mitjana significativament superior que la dels desplaçaments interns al municipi (27,4 i 10,4 minuts, respectivament). Els desplaçaments a peu són els de menor durada (12,8 minuts), mentre que són els desplaçaments en transport públic en els què s hi dedica més temps (40,9 minuts). Els residents a Sant Just Desvern aparquen els cotxes en destinació principalment al carrer (37%). Pel que fa a les motos, el lloc més habitual d aparcament en destinació és també al carrer (65,3%). 12

13 1. Síntesi L opinió Lopiniódel ciutadà sobre la mobilitat El 85% dels residents de Sant Just Desvern de 16 i més anys disposen o poden fer ús d algun vehicle privat. El cotxe és el vehicle que tenen en major proporció: un 78% del total de població en té. Un 47% de la població declara disposar de bicicleta. Els residents atorguen la millor valoració a l anar a peu (8,0), seguida de la moto (7,8). El mitjà de transport públic millor valorat és el tramvia (7,1). Els serveis de Rodalies Renfe és el menys valorat (5,9). El motiu principal que declaren els usuaris del transport públic per fer-lo servir és pel bon servei i funcionament general. Els motius més mencionats per usar el transport privat són la seva rapidesa i la seva comoditat. La resposta més mencionada entre els no usuaris de la bicicleta per no fer-la servir és la no disponibilitat o no poder-la fer servir. L aspecte de la xarxa de transport millor valorat és la seguretat viària percebuda en els seus desplaçaments. L ítem menys valorat, fa referència a l espai per a la circulació i per a l aparcament de bicicletes. 13

14 2. LA MOBILITAT EN DIA FEINER DELS RESIDENTS 14

15 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.1. Caracterització bàsica de la mobilitat La població de 4 i més anys resident a Sant Just Desvern realitza un total de desplaçaments diaris. Això equival a 3,34 desplaçaments per persona i dia. Distribució dels desplaçaments segons zona de residència La població no mòbil, és a dir, la població que es caracteritza per no fer cap desplaçament en dia feiner, representa el 7,0% de la població total. El grau de mobilitat no difereix segons la zona de residència dels residents a Sant Just Desvern (zona 1 i 2). 49,7% 50,3% Zona 1 Zona 2 Zones Població Individus Absoluts % Desplaçaments % Mitjana Població mòbil ,7% ,7% 3,54 Zona 1 Població no mòbil 414 5,3% Total ,0% ,7% 3,35 Població mòbil ,4% ,3% 3,64 Zona 2 Població no mòbil % 8,6% Total ,0% ,3% 3,33 Població mòbil ,0% ,0% 3,59 Total Població no mòbil ,0% Total ,0% ,0% 3,34 15

16 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.1. Caracterització bàsica de la mobilitat En funció de l origen i la destinació, els desplaçaments realitzats en dia feiner pels residents al municipi es classifiquen en tres grups: interns, connexió i externs. Distribució dels desplaçaments diaris dels residents a Sant Just Desvern segons tipus de recorregut La majoria dels desplaçaments realitzats pels residents a Sant Just Desvern són de connexió amb altres municipis (52,7%). Connexió ,7% Interns ,5% Tipus de recorregut Interns: són aquells que tenen com a origen i destinació el mateix municipi de residència. Representen el 42,5% de tota de la mobilitat. Connexió: realitzats entre Sant Just Desvern i l exterior del municipi. Engloben el 52,7% de la mobilitat diària. Externs: realitzats pels residents a Sant Just Desvern fora del municipi. Són el 4,8% restant. Externs % 4,8% Total desplaçaments:

17 2. La mobilitat en dia feiner dels residents Els motius de desplaçament Els desplaçaments per motius personals són majoritaris entre els residents a Sant Just Desvern. Així, gairebé el 60% dels desplaçaments en dia feiner són originats per motius personals i la respectiva tornada a casa. Els desplaçaments per motius ocupacionals (més la tornada a casa) representen el 40,2% del total. Un 22,0% dels desplaçaments són originats per anar a treballar o a estudiar, un 32,0% per motius personals i un 46,0% són tornades a casa. Els principals motius dels desplaçaments diaris són: anar a treballar (13,1%), anar a estudiar (8,9%), anar a comprar (7,5%) i, seguit de prop, l oci/esport/àpats/diversió (7,3%). Distribució dels desplaçaments segons motiu 27,9% 22,0% 18,2% 32,0% Mobilitat ocupacional Tornada a casa ocupacional Mobilitat personal Tornada a casa personal Desplaçaments Motiu del desplaçament Absoluts % Treball ,1% Estudis ,9% Mobilitat ocupacional ,0% Compres ,5% Metge/Hospital ,3% Visita amic/familiar ,8% Acompanyar persones ,6% Gestions personals ,5% Oci/diversió/àpats/esport ,3% Passeig ,5% Altres 249 0,5% Mobilitat personal ,0% Tornada a casa ocupacional ,2% Tornada a casa personal ,9% Tornada a casa ,0% Total % 17

18 2. La mobilitat en dia feiner dels residents Els motius de desplaçament Desagregant la mobilitat ocupacional i personal s observa que: En la mobilitat ocupacional, la realitzada per treball (gairebé 60%) és més elevada que la generada per estudis (40,3%). En la mobilitat personal, les compres (23,3%) i l oci i el lleure (22,7%) són les activitats que generen una major proporció de desplaçaments diaris entre els residents a Sant Just Desvern. Distribució dels desplaçaments segons tipus de mobilitat personal* Distribució dels desplaçaments segons tipus de mobilitat ocupacional* Compres 23,3% Oci/diversió/àpats/esport 22,7% Treball 59,7% Acompanyar persones 17,7% Gestions personals 10,5% Estudis 40,3% Visita amic/familiar 8,9% Passeig 7,8% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% Metge/Hospital 7,3% Altres 1,5% 0% 10% 20% 30% * No està inclosa la tornada a casa 18

19 2. La mobilitat en dia feiner dels residents Els motius de desplaçament A cada tipus de recorregut dels desplaçaments (intern, de connexió i extern) se li associen uns motius determinats: Desplaçaments interns: la mobilitat per motius personals i la corresponent tornada a casa, concentren bona part de la mobilitat interna al municipi (72,6%). Desplaçaments de connexió: es produeix un equilibri entre la mobilitat ocupacional i la personal (49,4% i 50,6%, respectivament). Desplaçaments externs: la mobilitat personal és bastant superior que la mobilitat ocupacional. Destaca també la baixa incidència de les tornades a casa, degut a que es tracta de desplaçaments triangulars (excepte en els casos en què el resident no torna al seu domicili). Distribució dels desplaçaments segons tipus de recorregut i motiu 100% 90% 80% 34,8% 24,7% 0,7% 27,9% 70% 60,4% 60% 24,6% 32,0% 50% 37,9% 40% 24,1% 2,3% 30% 18,2% 20% 12,6% 36,6% 10% 26,6% 14,7% 22,0% 0% Interns Connexió Externs Total interior i Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal 19

20 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport El transport privat és la forma majoritària de moure s dels residents a Sant Just Desvern, amb una quota d ús del 51,6%. El 32,3% dels desplaçaments es fan a peu o en bicicleta i el 16,1% restant es fan en transport públic. Els mitjans de transport més utilitzats pels residents a Sant Just Desvern són el cotxe com a conductor (31,3%), l anar a peu (31,2%) i, amb una proporció menor, el cotxe com a acompanyant (11,5%). Distribució dels desplaçaments segons mode de transport Mitjà de transport Desplaçaments Percentatge A peu ,2% 32,3% 51,6% 16,1% No motoritzat Transport públic Transport privat Bicicleta 601 1,1% Total no motoritzat ,3% Bus no TMB ,3% Bus TMB ,2% Metro ,6% Altres ferroviaris (FGC, Rodalies Renfe, Tramvia) ,2% Resta transport públic 450 0,9% Total transport públic ,1% Cotxe conductor ,3% Cotxe acompanyant ,5% Moto ,3% Resta vehicle privat 246 0,5% Total vehicle privat ,6% Total % En cursiva dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística 20

21 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Desagregant els modes motoritzats s observa el següent: L autobús és el mitjà de transport majoritari entre els residents asantjustdesvern(52,6%).entreaquestsdestacal ús dels autobusos de TMB. Dins dels modes ferroviaris, són el tramvia i el metro els més utilitzats; atès l oferta loferta de serveis existents al municipi. El cotxe és el mitjà de transport privat majoritari (83%), especialment com a conductor. Distribució dels desplaçaments en transport públic Distribució dels desplaçaments en vehicle privat Autobús 52,6% Cotxe 83,0% Modes ferroviaris 42,5% Moto 16,1% Altres 5,0% Altres 0,9% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 21

22 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Al llarg d un dia feiner els modes de transport varien segons el tipus de recorregut (intern, de connexió i extern). Desplaçaments interns: l anar a peu és la manera de desplaçar-se més freqüent entre els residents a Sant Just Desvern en els trajectes que transcorren íntegrament dins del seu municipi. Desplaçaments de connexió: entractar-sededesplaçamentsdemésdistància,elsmodes motoritzats són majoritaris. En transport privat es realitzen el 66,1% dels desplaçaments, i el transport públic té una quota d ús del 27,5%. Desplaçaments externs: la mobilitat en vehicle privat és majoritària (més de la meitat); el segueixen els desplaçaments realitzats a peu o en bicicleta i, per últim, aquells realitzats en transport públic. Distribució dels desplaçaments segons tipus de recorregut i mode de transport 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 31,3% 1,9% 51,6% 66,1% 71,6% 16,1% 66,8% 27,5% 16,7% 32,3% 6,4% 11,7% Interns Connexió Externs Total No motoritzat Transport públic Transport privat 22

23 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Si bé no hi ha diferències significatives en l ús dels diferents modes de transport segons la zona de residència de Sant Just Desvern, els residents a la zona 1 fanunússuperiordelsmodesnomotoritzatsieltransportpúblic,mentrequealazona 2 són més usuaris del transport privat. Les característiques urbanes d aquestes zones determinen, en part, aquesta distribució modal. Distribució dels desplaçaments segons zona de residència i mode de transport 100% 90% 80% 70% 45,9% 57,2% 51,6% 60% 50% 40% 30% 16,8% 15,4% 16,1% 20% 10% 37,3% 27,4% 32,3% 0% Zona 1 Zona 2 Total No motoritzat Transport públic Transport privat 23

24 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Repartiment modal i disponibilitat de vehicle L ús dels modes de transport varia en funció de la disponibilitat d un vehicle privat motoritzat. La població de 16 i més anys de Sant Just Desvern que no disposa de vehicle privat motoritzat, utilitza principalment els modes de transport més sostenibles (modes no motoritzats i transport públic), mentre que aquells que sí que en tenen, es mouen amb major proporció amb transport privat. Distribució dels desplaçaments segons disponibilitat de vehicle i mode de transport * 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 56,2% 15,4% 28,4% Disposa vehicle privat 13,2% 31,5% 55,4% No disposa de vehicle privat No motoritzat Transport públic Transport privat * Població de 16 i més anys. 24

25 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Repartiment modal i disponibilitat d aparcament al lloc de treball Un 35% de la població activa resident a Sant Just Desvern disposa de lloc d aparcament reservat al seu lloc de treball. L ús del transport privat per motius de feina augmenta quan hi ha una major facilitat per aparcar al lloc de treball. Els individus que disposen d una plaça d aparcament gratuïta al lloc de treball*, utilitzen el transport privat en el 86,1% dels desplaçaments per feina i gestions de treball. Entre la població que no disposa d una plaça o espai reservat d aparcament al lloc de treball l ús d aquests modes disminueix fins el 66,2%. L ús del transport públic augmenta entre els treballadors que no disposen d aparcament gratuït a la feina, així la quota d ús d aquests mitjans es duplica (8,5% respecte el 16,5% entre els que no en disposen). Distribució dels desplaçaments segons disponibilitat de plaça d aparcament a la feina i mode de transport * 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 86,1% 85% 8,5% 5,5% Disposa de plaça d'aparcament gratuïta al lloc de treball 66,2% 16,5% 17,3% No disposa de plaça d'aparcament gratuïta al lloc de treball No motoritzat Transport públic Transport privat * Població de 16 anys i més. Actius ocupats. Desplaçaments amb motiu anada a la feina o gestions de treball. 25

26 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Multimodalitat i cadenes modals Un desplaçament es pot realitzar utilitzant un o diversos modes de transport. Els desplaçaments unimodals són aquells en els que només s utilitza un mitjà de transport, mentre que els multimodals són aquells en els que se n utilitza més d un dun. Fins ara, la descripció dels desplaçaments s ha realitzat a partir del mode de transport principal, però també és possible fer-ho des del punt de vista de la multimodalitat. El 83,1% dels desplaçaments dels residents a Sant Just Desvern són unimodals, mentre que gairebé el 17% utilitzen més d un mitjà de transport (multimodals). Els modes no motoritzats presenten una major multimodalitat, seguit del transport públic. Distribució dels desplaçaments segons multimodalitat Etapes i desplaçaments segons mode de transport 83,1% 16,9% Mode de transport Etapes Desplaçaments Ràtio etapes / desplaçaments Modes no motoritzats t ,64 Transport públic ,39 Transport privat ,01 Total ,28 Unimodal Multimodal 26

27 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Ocupació mitjana dels vehicles La taxa d ocupació mitjana del cotxe (persones per vehicle) calculada en base al mitjà principal del desplaçament mostra un valor d 1 1,37 persones/vehicle. Els desplaçaments interns a Sant Just Desvern tenen una ocupació mitjana calculada més elevada. Ocupació mitjana calculada Desplaçament intern 1,45 Desplaçament de connexió 1,33 La taxa d ocupació mitjana de les motos (persones per vehicle) calculada en base al mitjà principal del desplaçament mostra un valor mig d 1,11 individus/vehicle. 27

28 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport El lloc d aparcament del cotxe i de la moto En els viatges en cotxe dels residents a Sant Just Desvern utilitzen en major proporció l aparcament en destinació al carrer (37,0%), seguit de l aparcament en propietat, p lloguer o concessió (gairebé 33%), i de les altres zones d aparcament (30,2%). Pel que fa als viatges en moto, el lloc d aparcament en destinació majoritari és al carrer, representa el 65,3% del total. L aparcament en propietat, lloguer o concessió representa gairebé el 30%, mentre que les altres zones d aparcament són minoritàries. Lloc d'aparcament del cotxe Percentatge Lloc d'aparcament de la moto Percentatge Al carrer 37,0% Al carrer 65,3% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 32,9% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 28,8% Altres zones d'aparcament 30,2% Altres zones d'aparcament 5,9% Pàrking de pagament (per hores o minuts) 5,2% Total 100% Zona blava 4,5% Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a empleats, per a clients) 14,7% No aparca, només para un moment 5,3% Resta 0,6% Total 100% El lloc d aparcament en destinació del cotxe varia segons si el desplaçament s efectua al municipi de residència o no. Així: En els desplaçaments al propi municipi, els residents a Sant Just Desvern aparquen el cotxe majoritàriament en aparcaments de propietat, lloguer o concessió. Mentre que l aparcament al carrer representa el 35,6% del total. Per contra, en els viatges cap a altres municipis són les altres zones d aparcament (i particularment les zones gratuïtes en destinació), les més utilitzades, en un 55,5% dels casos. El segueix l aparcament al carrer. Lloc d'aparcament del cotxe Municipi de destinació A un altre municipi Al municipi residència Carrer 39,0% 35,6% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 5,5% 51,0% Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a empleats, per a clients) 28,5% 5,5% Altres zones d'aparcament (gratuït en destinació, de pagament, zona blava, àrea 55,5% 5% 13,4% verda, etc.) Total 100% 100% 28

29 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport El lloc d aparcament del cotxe i de la moto Atenent al motiu en destinació dels desplaçaments en cotxe, l aparcament també varia notablement: En els viatges per motius ocupacionals, ellloc d aparcament majoritari entre els residents a Sant Just Desvern són les altres zones d aparcament (54,4%), seguit de l aparcament al carrer (37,2%). En la mobilitat personal en cotxe, el lloc d aparcament varia segons el motiu concret: per acompanyar a persones predomina l aparcament laparcament al carrer, mentre que per anar a comprar, fer gestions i per oci i lleure són les altres zones d aparcament (sobretot aquelles gratuïtes en destinació) les majoritàries. L aparcament associat a les tornades a casa en cotxe s efectua majoritàriament en pàrkings en propietat, lloguer o concessió. Lloc d'aparcament del cotxe Compres Acompanyar persones Motius Personal Gestions personal, visita metge/hospital, visita amics/familiars Oci/àpats /esport Total Tornada a casa Carrer 37,2% 23,7% 58,5% 45,0% 45,3% 46,0% 30,4% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 8,3% 0,0% 0,0% 1,6% 0,0% 0,4% 67,9% Altres zones d'aparcament (gratuït en destinació, de 54,4% 76,3% 41,5% 53,4% 54,7% 53,6% 1,7% pagament, zona blava, àrea verda, etc.) Ocupacional Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 29

30 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.4. Motiu de desplaçament i mode de transport El mitjà de transport utilitzat pels residents a Sant Just Desvern en els seus desplaçaments diaris varia en funció del motiu del desplaçament. En els desplaçaments per motius ocupacionals i les respectives tornades a casa, l ús lús del transport privat és majoritari. En els trajectes per motius personals, si bé no és majoritari és el de major proporció. Els modes no motoritzats són utilitzats en major proporció en els desplaçaments per motius personals, i el transport públic en la mobilitat ocupacional. Distribució modal dels desplaçaments segons el motiu Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 46,6% 45,6% 56,4% 62,3% 51,6% 13,6% 12,8% 16,1% 22,2% 18,8% 39,8% 41,6% 32,3% 18,9% 21,3% Mobilitat Mobilitat Tornada Tornada Total ocupacional personal ocupacional personal No motoritzat Transport públic Transport privat 59,6% 20,0% 20,3% No motoritzat Transport públic Transport privat 46,1% 13,2% 40,6% No motoritzat Transport públic Transport privat Inclou els desplaçaments per motius ocupacionals i les respectives tornades a casa. Inclou els desplaçaments per motius personals i les respectives tornades a casa. 30

31 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments La distribució horària dels desplaçaments en dia feiner dels residents a Sant Just Desvern mostra l existència de dos períodes punta: un a primera hora del matí i un altre període a primera hora de la tarda. La primera punta horària es produeix entre les 8 i les 9 hores, moment en què s inicien sinicien desplaçaments, l 11% del total de desplaçaments diaris. Entre les 17 i les 20 hores es produeix la segona concentració horària, franja en la que es fan gairebé desplaçaments (26,4% del total diari). Durant la resta del dia, la mobilitat és bastant homogènia, amb valors entre i desplaçaments per hora. La durada mitjana percebuda dels desplaçaments no presenta grans fluctuacions al llarg de tot el dia, excepte aquells desplaçaments iniciats a la matinada i primeres hores del matí Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments en dia feiner 60 açaments ts a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h a 22h 22 2 a 23h 23 a 24h Despl Minu Desplaçaments Durada mitjana Durada mitjana amb mostra insuficient 31

32 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments Distribució horària dels desplaçaments segons motiu Els desplaçaments per motius ocupacionals presenten dues puntes horàries de concentració de desplaçaments: la més important del dia, al matí (entre les 7 i les 9 hores), i al migdia-tarda (de 14 a 15 hores i de 17 a 18 hores) Distribució horària dels desplaçaments diaris segons el motiu La mobilitat personal és majoritària en les franges centrals del matí i a la tarda. Presenta dues franges horàries de major intensitat: durant tres hores al matí (de 10 a 13 hores) i durant tres hores a la tarda (de 17 a 20 hores). Les tornades a casa des d un motiu ocupacional tenen lloc sobretot al migdia i a la tarda-vespre, mentre que les tornades personals són a última hora del matí i de la tarda a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Tornada ocupacional Tornada personal Desplaçaments amb mostra insuficient a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 32

33 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments Distribució horària dels desplaçaments segons mode de transport El transport privat és el mode més utilitzat pels residents a Sant Just Desvern al llarg de tot el dia, excepte en les hores centrals del matí, on són els modes no motoritzats els que tenen una major intensitat d ús. El transport públic és el mode menys utilitzat durant tot el dia, excepte a primera hora del matí i de 14 a 15 hores, quan l ús dels modes no motoritzats és menor. 500 La distribució horària dels desplaçaments motoritzats té un comportament similar durant el matí a la mobilitat ocupacional. A la tarda, però, aquesta associació no és tan notable, ja que molts desplaçaments personals també es realitzen en modes mecanitzats Distribució horària dels desplaçaments diaris segons el mode de transport a 1h 0 a 1h 1 a 2h 1 a 2h 2 a 3h 2 a 3h 3 a 4h 3 a 4h 4 a 5h 4 a 5h 5 a 6h 5 a 6h 6 a 7h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h Desplaçaments amb mostra insuficient 16 a 17h 17 a 18h Peu + Bici Transport públic Transport privat 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 18 a 19h 19 a 20h 19 a 20h 20 a 21h 20 a 21h 21 a 22h 21 a 22h 22 a 23h 22 a 23h 23 a 24h 23 a 24h No motoritzat Motoritzats 33

34 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments Durada mitjana declarada dels desplaçaments La durada mitjana declarada dels desplaçaments dels residents a Sant Just Desvern és de 20,2 minuts. Aquesta durada mitjana varia en funció del: Mitjà de transport utilitzat: els desplaçaments a peu són els de menor durada, mentre que són els desplaçaments en transport públic en els què s hi dedica més temps. Motiu del desplaçament: els desplaçaments per motiu feina i estudi i les corresponents tornades a casa, són els que requereixen més temps. Tipus de recorregut dels desplaçaments: la durada dels desplaçaments realitzats dins del propi municipi de residència es clarament inferior (10,4 minuts) als desplaçaments que connecten Sant Just Desvern amb un altre municipi (27,4 minuts). Durada mitjana desplaçaments : 20,2 minuts No motoritzat 12,8 Tornada personal 18,9 Transport públic Transport privat 18,3 40,9 Mobilitat personal Tornada ocupacional Mobilitat ocupacional 17,4 22,6 24, Minuts Minuts Intermunicipal 27,4 Intramunicipal 10, Minuts 34

35 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Grau de mobilitat Gènere. La població femenina de Sant Just Desvern té un grau de mobilitat lleugerament superior a la masculina. Edat. La població de 30 a 44 anys és la que presenta un major grau de mobilitat (3,72), mentre que la població de major edat és la menys mòbil (2,71). Situació professional. Les persones dedicades a les tasques de la llar són les que més es mouen. Per contra, el menor nombre de desplaçaments diaris els realitzen els jubilats i pensionistes. Tipus d habitatge. Les persones que resideixen en zones de menor densitat d urbanització, és a dir, en cases aïllades/xalets, efectuen menys desplaçaments al llarg del dia que la resta de població de Sant Just Desvern. Segments de població Mitjana desplaçaments/dia Homes 327 3,27 Dones 3,40 De 4 a 15 anys 3,13 De 16 a 29 anys 3,50 De 30 a 44 anys 3,72 De 45 a 64 anys 344 3,44 De 65 i més anys 2,71 Estudiants 3,31 Tasques de la llar 4,08 Jubilats i pensionistes 2,79 Actiu ocupat 349 3,49 Actiu en atur 3,62 Viu en un bloc de pisos 3,36 Viu en una casa adossada/mitjanera 3,52 Viu en una casa aïllada/xalet 3,27 Total 334 3,34 35

36 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons gènere Les dones presenten una major mobilitat personal que els homes, 33,9%, respecte el 29,6%. En la mobilitat ocupacional el pes d aquests desplaçaments en la mobilitat diària dels homes és més elevada que en la de les dones. Dona 19,5% 16,4% 33,9% 30,2% La població femenina fa un ús més elevat dels modes més sostenibles: Home 25,1% 20,3% 29,6% 25,0% Una diferència de gairebé set punts en l ús dels modes no motoritzats i de tres en el transport públic. 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal Dona 35,4% 17,5% 47,1% Home 28,5% 14,4% 57,1% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat 36

37 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons edat Els desplaçaments generats per motiu feina i estudis decreixen en benefici de la mobilitat personal a mesura que augmenta l edat. De 65 i més anys De 45 a 64 anys 2,6% 2,1% 48,7% 46,6% 19,9% 16,2% 34,1% 29,8% La població activa (entre 16 i 64 anys) es desplaça De 30 a 44 anys 23,8% més freqüentment amb modes motoritzats. Per contra la població menor de 16 anys i de 65 i més anys De 16 a 29 anys 27,8% fan un ús predominant dels desplaçaments a peu. El grup de població jove (de 16 a 29 anys) és el que més De 4 a 15 anys utilitza el transport públic. 38,2% 17,9% 24,3% 32,4% 33,7% 26,4% 14,3% 26,0% 21,6% 13,8% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal De 65 i més anys 51,0% 21,2% 27,8% De 45 a 64 anys 34,2% 10,4% 55,5% De 30 a 44 anys 26,6% 9,6% 63,8% De 16 a 29 anys 15,9% 38,1% 46,0% De 4 a 15 anys 39,0% 8,8% 52,3% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat 37

38 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons situació laboral La mobilitat ocupacional és majoritària entre els actius ocupats i els estudiants, amb valors al voltant del 60%. La resta de col lectius es desplacen principalment per motius personals. La població activa ocupada es desplaça majoritàriament en transport privat (67,5%), mentre que té la menor quota d ús dels modes no motoritzats (21,1%). Els jubilats i pensionistes es desplacen més en modes no motoritzats (55,9%). El col lectiu que més ús fa del transport públic són els estudiants (24,2%). Actiu en atur Actiu ocupat 2,9% 2,2% 2,2% Jubilats i pensionistes 2,0% 32,3% Tasques de la llar 2,2% 2,2% Estudiants 52,7% 42,1% 49,7% 49,6% 25,0% 23,6% 46,1% 46,0% 19,1% 33,5% 30,0% 19,1% 17,3% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal Actiu en atur 38,5% 13,7% 47,8% Actiu ocupat 21,1% 11,5% 67,5% Jubilats i pensionistes 55,9% 19,0% 25,1% Tasques de la llar 42,2% 10,1% 47,6% Estudiants 27,3% 24,2% 2% 48,4% 4% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat 38

39 3. ANÀLISI DE FLUXOS DELS RESIDENTS 39

40 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.1. Mobilitat de connexió El total de desplaçaments realitzats en un dia feiner pels residents a Sant Just Desvern que tenen com origen i/o destinació el municipi és de D aquests, el 44,6% són interns al municipi (22.424) i el 55,4% restant són desplaçaments de connexió (27.810). Tipus de fluxos Desplaçaments Percentatge Interns ,6% Connexió ,4% Total % Fluxos de connexió a Sant Just Desvern A partir de la mobilitat de connexió es poden conèixer les principals relacions territorials del municipi: El 90,8% dels desplaçaments de connexió amb Sant Just Desvern tenen com a origen o destinació algun dels municipis de la primera corona metropolitana, destacant les connexions amb Barcelona (49,9%) i amb Esplugues de Llobregat (18%). També son significatives les connexions amb la resta de municipis de l'àmbit del Baix Llobregat Nord, especialment amb l Hospitalet (5,3%) i Sant Joan Despí (5,1%). Àmbits de destinació Residents Desplaçaments Percentatge Barcelona ,9% Cornellà de Llobregat ,2% El Prat de Llobregat* 257 0,9% Esplugues de Llobregat ,0% L'Hospitalet de Llobregat ,3% Sant Feliu de Llobregat ,7% Sant Joan Despí ,1% Baix Llobregat Nord ,1% Baix Llobregat Sud* 534 1,9% Resta comarca Baix Llobregat 786 2,8% Besòs* 246 0,9% Exterior ,4% Total % Baix Llobregat Sud: Castelldefels, Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans. Besòs: Badalona, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Montgat i Tiana. * Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística 40

41 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.1. Mobilitat de connexió Fluxos de connexió a Sant Just Desvern 41

42 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.1. Mobilitat de connexió Els modes de transport dels fluxos de connexió El 66,1% dels desplaçaments connectius a Sant Just Desvern realitzats pels seus residents es fan en vehicle privat, un 27,5% en transport públic i un 6,4% en modes no motoritzats. L ús més elevat del transport públic es dóna en les relacions amb Barcelona (el 39,4% d aquesta mobilitat es fa en mitjans públics). La presència dels serveis d autobús i del tramvia afavoreixen aquestes relacions en transport públic. En els municipis limítrofs d Esplugues i Sant Feliu el seu ús és menys elevat, degut en part a la mobilitat a peu, que assoleix en el primer cas el 30% de la mobilitat. El vehicle privat assoleix quotes majors del 80% dels desplaçaments en les relacions entre Sant Just Desvern i l Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i la resta de la comarca del Baix Llobregat, així com amb l exterior de la primera corona metropolitana. Repartiment modal dels principals fluxos de connexió No motoritzat Transport públic Transport privat Total Cornellà de Llobregat 0,9% 20,1% 79,0% 100% Esplugues de Llobregat 29,6% 14,1% 56,2% 100% L'Hospitalet de Llobregat 22% 2,2% 14,0% 83,7% 100% Sant Feliu de Llobregat 5,0% 13,2% 81,8% 100% Sant Joan Despí 9,2% 25,9% 64,9% 100% Resta comarca Baix Llobregat 0,0% 7,7% 92,3% 100% Barcelona 0,4% 39,4% 60,2% 100% Exterior 0,0% 13,8% 86,2% 100% NOTA: En els municipis sense dades la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística. 42

43 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.2. Mobilitat interna Fluxos de connexió interior segons zones Centrant l anàlisi en la mobilitat interna al municipi, s han classificat els desplaçaments en dos tipus: interns a cada zona (són aquells que tenen com a origen i destinació una mateixa zona) i connexió entre zones (entre dues zones diferents). Fluxos interns a Sant Just Desvern La zona 2 és la que concentra un major volum de desplaçaments: la major part dels fluxos interns al municipi tenen com a origen i destinació en aquesta zona (8.507). Matriu origen-destinació dels fluxos interns a Sant Just Desvern Orige en Destinació Zona 1 Zona 2 Total Zona Zona Total Origen Destinació Zona 1 Zona 2 Total Zona 1 20,2% 20,7% 41,0% Zona 2 21,1% 37,9% 59,0% Total 41,3% 58,7% 100% Total :

44 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.2. Mobilitat interna Els modes de transport dels fluxos interns El 66,8% dels desplaçaments interns a Sant Just Desvern es fan en modes no motoritzats, un 31,3% en vehicle privat i el 1,9% en transport públic. La mobilitat a peu és majoritària en pràcticament totes les relacions entre zones del municipi. Particularment, en les relacions internes a la zona 1. El transport públic assoleix la major quota modal en els fluxos interns a la zona 2. Repartiment modal dels desplaçaments interns Sant Just Desvern Fluxos interns a cada zona Desplaçaments de connexió entre zones 44

45 4. COMPARATIVA TERRITORIAL 45

46 4. Comparativa territorial En aquest apartat s analitzen les principals característiques de la mobilitat en dia feiner dels residents a Sant Just Desvern de forma comparada amb la resta de municipis de l àmbit de la primera corona metropolitana (excepte Barcelona). Es tracta de posicionar el municipi en relació a la resta i detectar les diferències i similituds quant als principals indicadors de mobilitat: Municipis de l àmbit d estudi Mitjana de desplaçaments per persona Distribució de la mobilitat segons motiu Repartiment modal Ràtio públic/privat Durada mitjana dels desplaçaments en transport públic Autocontenció municipal 46

47 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Mitjana de desplaçaments per persona La mitjana de desplaçaments per persona i dia dels residents a Sant Just Desvern (3,34) se situa lleugerament per sota de la mitjana global de la primera corona metropolitana (excepte Barcelona). Primera corona metropolitana excepte Barcelona Sant Boi de Llobregat 3,42 3,67 Santa Coloma de Gramenet 3,61 Viladecans Prat de Llobregat (El) Badalona 352 3,52 3,50 3,46 Sant Feliu de Llobregat Hospitalet de Llobregat (L') Sant Adrià de Besòs Gavà Sant Just Desvern Montcada i Reixac Sant Joan Despí Esplugues de Llobregat Castelldefels Cornellà de Llobregat 3,37 3,36 3,36 3,34 3,34 3,31 3,30 3,27 3,27 3,26 Montgat 3,20 Tiana 3,08 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 47

48 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Motiu del desplaçament La relació entre mobilitat ocupacional i personal en diferents municipis no varia gaire. La mobilitat dels residents a Sant Just Desvern té un comportament molt similar a la mitjana global de l àmbit dels 17 municipis. els Primera corona metropolitana excepte Barcelona Tiana Castelldefels Sant Feliu de Llobregat Sant Adrià de Besòs 39,2% 60,8% 46,4% 53,6% 45,0% 55,0% 44,4% 55,6% 42,8% 57,2% Sant Joan Despí Montgat Badalona Gavà Esplugues de Llobregat Sant Just Desvern Montcada i Reixac Viladecans Hospitalet de Llobregat (L') Cornellà de Llobregat Sant Boi de Llobregat Prat de Llobregat (El) Santa Coloma de Gramenet 42,0% 41,3% 41,3% 40,5% 40,2% 40,2% 39,2% 38,5% 37,8% 37,7% 36,4% 35,9% 35,8% 58,0% 58,7% 58,7% 59,5% 59,8% 59,8% 60,8% 61,5% 62,2% 62,3% 63,6% 64,1% 64,2% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 48

49 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Repartiment modal Sant Just Desvern és el segon municipi de la primera corona metropolitana (excepte Barcelona) amb una major proporció de desplaçaments en vehicle privat. L ús de transport públic, que representa el 16,1% de la mobilitat diària, pren un valor dos punts inferior a la mitjana global de l àmbit. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Hospitalet de Llobregat (L') Santa Coloma de Gramenet Cornellà de Llobregat Sant Adrià de Besòs 54,7% 18,5% 26,9% 57,5% 24,5% 18,0% 62,6% 17,8% 19,6% 57,1% 21,3% 21,5% 52,7% 24,7% 22,7% Pel que fa als modes no motoritzats, Sant Just Desvern és el tercer municipi amb menor utilització de l anar a peu o en bicicleta en la mobilitat diària. Prat de Llobregat (El) Badalona Esplugues de Llobregat 61,2% 54,5% 51,0% 13,8% 19,8% 22,0% 25,0% 25,7% 27,0% Sant Boi de Llobregat 59,1% 11,6% 29,2% Viladecans 56,6% 10,1% 33,2% Sant Feliu de Llobregat 52,6% 13,5% 33,9% Sant Joan Despí 43,6% 18,7% 37,7% Gavà 50,0% 11,3% 38,7% Montcada i Reixac 46,1% 14,1% 39,8% Castelldefels 40,1% 15,5% 44,4% Montgat 29,3% 20,9% 49,8% Sant Just Desvern 32,3% 16,1% 51,6% Tiana 20,2% 13,5% 66,3% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Peu + Bici Transport públic Transport privat 49

50 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Ràtio públic/privat La ràtio públic/privat mostra el nivell de competència entre els modes motoritzats. Primera corona metropolitana excepte Barcelona 0,69 El valor assolit per aquesta ràtio en la mobilitat mecanitzada dels residents a Sant Just Desvern és dels més baixos de la primera corona metropolitana (sense Barcelona): de 0,31. Hospitalet de Llobregat (L') Sant Adrià de Besòs 1,09 1,36 El valor obtingut indica la predominança del vehicle privat en els desplaçaments motoritzats de la població de Sant Just Desvern. Cornellà de Llobregat Santa Coloma de Gramenet 099 0,99 0,91 Esplugues de Llobregat 0,81 Badalona 0,77 Desplaçaments realitzats en transport públic Desplaçaments realitzats en transport privat Prat de Llobregat (El) Sant Joan Despí Montgat Sant Feliu de Llobregat Sant Boi de Llobregat Montcada i Reixac Castelldefels Sant Just Desvern Viladecans 0,55 0,50 0,42 0,40 0,40 0,35 0,35 0,31 0,30 Valor<1: predomini del transport privat Gavà Valor>1: predomini del transport públic Tiana 0,20 0,29 0,00 0,50 1,00 1,50 50

51 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Autocontenció municipal L autocontenció municipal mesura el percentatge de desplaçaments realitzats per residents que tenen com a origen i destinació el propi municipi de residència, respecte el total de desplaçaments realitzats. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Sant Boi de Llobregat 62,2% 72,9% L autocontenció dels desplaçaments dels residents a Sant Just Desvern és de 42,5%, fet que indica la predominança Prat de Llobregat (El) Badalona 67,9% delsdesplaçamentsconnectiusfrontalsinterns.ésunvalor vint punts percentuals inferior a la mitjana global. Santa Coloma de Gramenet 64,9% Sant Just Desvern és el tercer municipi menys autocontingut de l àmbit de la primera corona metropolitana (excepte Barcelona). Viladecans Gavà Montcada i Reixac Castelldefels 64,0% 63,0% 61,4% 60,6% 72,1% Sant Feliu de Llobregat Cornellà de Llobregat Hospitalet de Llobregat (L') 60,2% 60,0% 59,8% Sant Joan Despí 48,5% Esplugues de Llobregat 48,2% Sant Adrià de Besòs 47,5% Desplaçaments interns (R=O=D) Total desplaçaments (R=O) Sant Just Desvern Montgat Tiana 28,0% 42,5% 39,7% 0% 20% 40% 60% 80% 51

52 5. L OPINIÓ DEL CIUTADÀ SOBRE LA MOBILITAT 52

53 5. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 5.1. Nivell d ús dússubjectiusubjectiu dels mitjans de transport S ha preguntat a la població major de 15 anys de Sant Just Desvern l ús que fan dels diferents mitjans de transport (en una escala de 0 a 10). El mode de desplaçament de major ús declarat és l anar lanaraa peu i en bicicleta, amb un valor de 7. A continuació el segueixen el cotxe (amb igual nivell d ús) i el transport públic en general (5,4) ,0 7, ,4 5,3 4 4, ,9 1 0 Modes no motoritzats Cotxe global Transport públic general Cotxe conductor Cotxe acompanyant Moto 53

54 5. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 5.2. Valoració dels mitjans de transport Pel que fa a la valoració dels mitjans de transport s observa: Els residents a Sant Just Desvern atorguen la millor valoració a l anar a peu (8), seguida de la moto (7,8), de la bicicleta (7,7) 7) i del cotxe (7,4). El mitjà de transport públic millor valorat és el tramvia, amb un 7,1. Tots els mitjans de transport obtenen notes per sobre del 6, excepte Rodalies Renfe, el servei menys valorat ,0 7,8 7,7 74 7,4 7,1 6,9 6,6 6,6 6,5 6,4 6,1 5, Peu Moto Bicicleta Co otxe global Tramvia FGC Alt tres busos Bus TMB Taxi Metro Renfe reg gional/m itj a distància Rodalies Renfe 54

QUADERN DE LA MOBILITAT

QUADERN DE LA MOBILITAT El Prat de Llobregat QUADERN DE LA MOBILITAT La mobilitat als municipis de la primera corona metropolitana Enquesta de Mobilitat 2011 Any 2012 Índex 0 INTRODUCCIÓ, ÀMBIT D'ESTUDI I CONSIDERACIONS INICIALS

Más detalles

El transport públic guanya quota al cotxe privat

El transport públic guanya quota al cotxe privat Nota de premsa Presentació dels resultats de l Enquesta de Mobilitat en dia feiner, EMEF 2008 El transport públic guanya quota al cotxe privat Cada dia es realitzen 22,2 milions de desplaçaments a Catalunya,

Más detalles

La mobilitat als municipis de la

La mobilitat als municipis de la La mobilitat als municipis de la primera corona metropolitana Enquesta de Mobilitat 2011 Barcelona, 27 de setembre de 2012 Contingut 1 ANTECEDENTS 2 METODOLOGIA GENERAL 3 PRINCIPALS RESULTATS 3.1 Els desplaçaments

Más detalles

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES

Más detalles

LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA DE BARCELONA EN EL

LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA DE BARCELONA EN EL LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA DE BARCELONA EN EL CONTEXT CATALÀ (2010) Sumari La desfavorable conjuntura econòmica provoca en 2010 un descens generalitzat de les rendes que afecta la totalitat de

Más detalles

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018 Procés de Participació Grup Sectorial del Pacte per la Mobilitat: la Bicicleta Gener 2013 Contingut 1. Procés de Participació del PMU 2. Convocatòria dels

Más detalles

Servei Públic de Transport Especial de Barcelona. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat

Servei Públic de Transport Especial de Barcelona. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Servei Públic de Transport Especial de Barcelona Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Què és el Servei Públic de Transport Especial? Barcelona compta amb un dels serveis de transport públic

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

AVALUACIÓ AMBIENTAL I SOCIAL

AVALUACIÓ AMBIENTAL I SOCIAL PLA DE MOBILITAT DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. CAMPUS DE BELLATERRA AVALUACIÓ AMBIENTAL I SOCIAL Pla de Mobilitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Campus de Bellaterra Lluís Ferrer i

Más detalles

< < < < [1] Taxa de cobertura (%) 50 45 EL PAPIOL 40 35 30 SANT FELIU LL. 25 20 MONTGAT 15 TORRELLES LLOBREGAT 10 5 SANT JUST DESVERN SANT BOI VILADECANS PALLEJA SANT JOAN DESPI L'HOSPITALET LLOBR. MONTCADA

Más detalles

- 2014 Informe Novembre, 2014 Presentat a: 1 Raval de Jesús, 36. 1ª planta 43201 Reus T. 977 773 615 F. 977 342 405 www.gabinetceres.com INTRODUCCIÓ I ASPECTES METODOLÒGICS 3 CARACTERÍSTIQUES DEL PARTICIPANT

Más detalles

CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL

CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL CURS 2011-2012 Informe de resultats Autora: Núria Obradors Rial INTRODUCCIÓ A continuació es presenten alguns dels resultats de l estudi

Más detalles

Reglament regulador. prestacions. Juny, 2014

Reglament regulador. prestacions. Juny, 2014 Reglament regulador del càlcul c de prestacions Juny, 2014 Objecte Prestacions (exemple) Es regula la base de càlcul de les prestacions econòmiques de la branca general Prestacions d incapacitat temporal

Más detalles

DADES DE VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. 2009

DADES DE VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. 2009 NOTES INFORMATIVES 21 de juny de 2010 DADES DE VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. 2009 Dades dels Partits Judicials del Baix, a partir de les dades de l Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género

Más detalles

NOVA XARXA BUS EXPRÉS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

NOVA XARXA BUS EXPRÉS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA NOVA XARXA BUS EXPRÉS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 1 PERQUÈ APOSTAR PER L AUTOBÚS INTERURBÀ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA? 1 CIVIA ~ 4,8M 1 bus~ 240.000 1. Més eficient i econòmic 1 tramvia ~ 2,5M Adaptar

Más detalles

RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014

RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014 RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS Pressupost per al 2014 1. Retribucions Els diputats tenen dret a una assignació fixa i poden percebre també assignacions variables amb el caràcter d indemnització per a l exercici

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016)

Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016) Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016) ÍNDEX 1. Objectiu de l estudi 2. Metodologia 3. Procés metodològic 4. Habitatge 5. Situació Laboral 6 Conciliació 7. Oci

Más detalles

Càlcul de les prestacions

Càlcul de les prestacions Càlcul de les prestacions Salari global És la remuneració que l empresa lliura a la persona assalariada com a contraprestació dels seus serveis, incloent-hi els complements, les primes, les gratificacions

Más detalles

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Informes OBSI Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear 2013. Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Ja és sabut que les Illes Balears és

Más detalles

Tipus de Currículum Vitae

Tipus de Currículum Vitae El Currículum Vitae El currículum és un document que conté informació personal i professional necessària i rellevant per trobar feina en el món laboral. L objectiu del currículum és obtenir una entrevista

Más detalles

En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès.

En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès. ÍNDEX: En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès. (Es pot accedir-hi directament clicant damunt el punt en qüestió) 1. Tarifes

Más detalles

Hàbits de Consum de la gent gran

Hàbits de Consum de la gent gran Hàbits de Consum de la gent gran I. PERFIL DE LA GENT GRAN PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%

Más detalles

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

EL PORTAL DE CONCILIACIONS EL PORTAL DE CONCILIACIONS http://conciliacions.gencat.cat El Departament de Treball ha posat en funcionament el portal de conciliacions per fer efectiu el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l Administració

Más detalles

INFORME TRIMESTRAL núm. 52, 4t trimestre de

INFORME TRIMESTRAL núm. 52, 4t trimestre de INFORME TRIMESTRAL Núm. 52 4t trimestre 2013 0. L Informe en un minut pàg. 2 1. Conjuntura econòmica i laboral. Balanç del quart trimestre de 2013 pàg. 3 2. Evolució de l atur registrat al Barcelonès pàg.

Más detalles

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL El present informe té com a finalitat la identificació i l anàlisi dels diferents agents de l Economia Social que realitzen la seva activitat al Vallès Occidental.

Más detalles

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

avaluació educació primària

avaluació educació primària avaluació educació primària ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI curs 2015-2016 competència matemàtica instruccions Per fer la prova utilitza un bolígraf. Aquesta prova té diferents tipus

Más detalles

LA IMATGE TURÍSTICA DE CATALUNYA. Turisme de Catalunya Barcelona, 28 de gener de 2008

LA IMATGE TURÍSTICA DE CATALUNYA. Turisme de Catalunya Barcelona, 28 de gener de 2008 LA IMATGE TURÍSTICA DE CATALUNYA 1.- Concepte de marca turística. Marca turística Conjunt de valors d un territori que evoquen en el turista una imatge particular d aquest territori. Representació de la

Más detalles

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ

Más detalles

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB

Más detalles

Índex de figures i taules

Índex de figures i taules Índex de figures i taules Capítol 1. Introducció... 13 Capítol 2. Vint-i-cinc anys de polítiques d integració de les TIC als centres docents de Catalunya... 27 Taules Taula 1. Formació del professorat

Más detalles

CATÀLEG COL LECTIU DE LA XARXA ELECTRÒNICA DE LECTURA PÚBLICA VALENCIANA

CATÀLEG COL LECTIU DE LA XARXA ELECTRÒNICA DE LECTURA PÚBLICA VALENCIANA CATÀLEG COL LECTIU DE LA XARXA ELECTRÒNICA DE LECTURA PÚBLICA VALENCIANA http://xlpv.cult.gva.es QUÈ PERMET FER? Consulta del catàleg col lectiu de la Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana (exlpv).

Más detalles

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Comissió de Crisi per la Prescripció Infermera MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Els representants de les infermeres catalanes reclamen al Govern l aprovació del marc normatiu autonòmic

Más detalles

Informe de població al Vallès Occidental. 2015

Informe de població al Vallès Occidental. 2015 Data d edició: Abril 2016 Informe de població al Vallès Occidental. L informe presenta les dades de la població resident a la comarca i els seus municipis a 1 de gener de. Aquestes dades provenen del padró

Más detalles

Observatori d Internet 2015 Comarques de Tarragona

Observatori d Internet 2015 Comarques de Tarragona Observatori d Internet 2015 Comarques de Tarragona 1 Presentació > Aspectes metodològics El present informe mostra els resultats obtinguts en la consulta a la província de Tarragona referent a l equipament

Más detalles

Premià de Mar ciutat experimental Sènior

Premià de Mar ciutat experimental Sènior 1 Premià de Mar ciutat experimental Sènior Abril 2007 2 3 EQUIPAMENTS PÚBLICS NECESSARIS PER A GENT GRAN DE PREMIÀ DE MAR GENT GRAN DEPENDENT DOMICILI RESIDÈNCIA SAD Servei Atenció Domicili CENTRE DE SERVEIS

Más detalles

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

Graduï s. Ara en secundària

Graduï s. Ara en secundària Graduï s. Ara en secundària CFA Palau de Mar Per a persones adultes que vulguin reemprendre estudis el títol de Graduat en Educació Secundària (GES). Hi ha tres àmbits: Àmbit de la comunicació: llengüa

Más detalles

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Informe especial: La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Font principal: Butlletí d informació sobre l audiovisual a Catalunya (BIAC) Penetració (en % sobre el total de la població) 87,1 61,9 72,8 64,2

Más detalles

DADES BÀSIQUES 2010 v.03

DADES BÀSIQUES 2010 v.03 DADES BÀSIQUES 2010 v.03 Barcelona, Maig de 2011 1 1/124 Prevenció, Seguretat i Mobilitat. ÍNDEX 1.- Ciutat 7 L àmbit d influència de la ciutat de Barcelona (2010) 8 Els municipis i comarques d influència

Más detalles

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

EL TRANSPORT DE MERCADERIES EL TRANSPORT DE MERCADERIES En primer terme s ha d indicar que en tot el que segueix, ens referirem al transport per carretera o via pública, realitzat mitjançant vehicles de motor. El transport de mercaderies,

Más detalles

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà 9 de novembre del 2006 L índex de desenvolupament humà l any 2004 Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà L elevada esperança de vida dels catalans (80,8 anys) situa

Más detalles

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT ÍNDEX: Introducció 2.1.- Les palanques de moviment. 2.2.- Eixos i Plans de moviment. 2.3.- Tipus de moviment INTRODUCCIÓ En aquest tema farem un estudi del cos des del punt

Más detalles

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo FORMACIÓ BONIFICADA Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo Les empreses que cotitzen a la Seguretat Social per la contingència

Más detalles

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades

Más detalles

PROCÉS D INTEGRACIÓ TARIFÀRIA

PROCÉS D INTEGRACIÓ TARIFÀRIA PROCÉS D INTEGRACIÓ TARIFÀRIA - 2 de juliol de 2001-1 1. ANTECEDENTS 1.1. ACORDS DEL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ 15/11/00 El projecte de la Integració Tarifària al conjunt de la RMB es va aprovar al Consell

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

Estadística de la Població de Barcelona

Estadística de la Població de Barcelona Estadística de la Població de Barcelona Lectura del Padró Municipal d Habitants 01/01/2016 Resum de resultats » 01. PRESENTACIÓ El de l Ajuntament de Barcelona presenta les dades oficials i l anàlisi estadística

Más detalles

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Sensibilització en la igualtat d oportunitats DADES GENERALS DEL CURS 1. Família professional: FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Àrea professional: ORIENTACIÓ LABORAL

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la

Más detalles

TEMA 6 L ATLETISME. Curs: 2n ESO 2n Trimestre

TEMA 6 L ATLETISME. Curs: 2n ESO 2n Trimestre Generalitat de Catalunya Departament d'educació IES Vidreres C/ Institut s/n 17411 Vidreres (Girona) Departament d Educació Física ** CURS 08/09 Professorat: Gemma Masnou i Enric Olmos Curs: 2n ESO 2n

Más detalles

Í N D E X. Cèdules Alta de sol licitud. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 6

Í N D E X. Cèdules Alta de sol licitud. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 6 N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 6 Í N D E X 1. FUNCIONALITAT...2 1.1 Alta de sol licitud...2 1.1.1 Introducció dades...2 1.1.2 Resultat del procés...4 N. versió: 1.0. Pàg. 2 / 6 1. FUNCIONALITAT 1.1 Alta de sol

Más detalles

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007 L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007 1 Breu presentació de Terrassa Terrassa és una ciutat de 70,10 km2, situada a 277 m sobre el nivell del mar, a la comarca del Vallès Occidental,

Más detalles

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS Ernest Valls Ajuntament de Tortosa LLEI 3/1998 És la nova Llei d Intervenció Integral de l Administració Ambiental, transposició de la Directiva Europea IPPC,

Más detalles

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU 1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges

Más detalles

Page 1 of 10 Estadística -- Enquesta de valoració dels seminaris TIC. Curs 2006-07 Filtre aplicat en les estadístiques: No s'ha aplicat cap filtre 1.- Edat Fins a 25 anys 0 (0%) De 26 a 30 anys 2 (4,26%)

Más detalles

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS? I TU, COM HO VEUS? ~ I tu, com ho veus? ~ La volta al món en 80 dies ~ 1 El treball a) Phileas Fogg té prou diners per viure bé sense haver de treballar. Coneixes personalment algú que pugui viure bé

Más detalles

Com puc rendibilitzar la meva inversió? SET

Com puc rendibilitzar la meva inversió? SET Com puc rendibilitzar la meva inversió? L'objectiu d'aquesta presentació és respondre de forma efectiva a aquesta pregunta. Mitjançant el desenvolupament de la franquícia Petro7 li ajudarem a aconseguir

Más detalles

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA 1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament

Más detalles

Condicions específiques de prestació del tauler electrònic d anuncis i edictes: e TAULER

Condicions específiques de prestació del tauler electrònic d anuncis i edictes: e TAULER Condicions específiques de prestació del tauler electrònic d anuncis i edictes: pàg 2/6 Índex CONDICIONS ESPECÍFIQUES DE PRESTACIÓ DEL SERVEI... 3 1. OBJECTE... 3 2. ÀMBIT SUBJECTIU DE PRESTACIÓ DEL SERVEI...

Más detalles

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA 1. Fes els següents canvis d'unitats amb factors de conversió (a) 40 km a m (b) 2500 cm a hm (c) 7,85 dam a cm (d) 8,5 h a segons (e) 7900 s a h (f) 35 min

Más detalles

impacte econòmic de l activitat turística al vallès oriental

impacte econòmic de l activitat turística al vallès oriental impacte econòmic de l activitat turística al vallès oriental 7 IMPACTE ECONÒMIC DE L ACTIVITAT TURÍSTICA AL VALLÈS ORIENTAL TRETS RELLEVANTS DE L ECONOMIA DEL VALLÈS ORIENTAL L economia del Vallès Oriental

Más detalles

TEMA 4: Equacions de primer grau

TEMA 4: Equacions de primer grau TEMA 4: Equacions de primer grau Full de preparació Aquest full s ha de lliurar el dia de la prova Nom:... Curs:... 1. Expressa algèbricament les operacions següents: a) Nombre de rodes necessàries per

Más detalles

L Ajuntament de Barcelona reordena l accés d autocars turístics a la basílica de la Sagrada Família

L Ajuntament de Barcelona reordena l accés d autocars turístics a la basílica de la Sagrada Família 3 de Novembre de 2011 L Ajuntament de Barcelona reordena l accés d autocars» La proposta municipal treballa en tres eixos bàsics: la creació d una zona de pacificació de trànsit al voltant de la basílica,

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL

LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL S E G O N A E D I C I Ó D E S A B A D E L L U N I V E R S I T A T D E L 7 A L 1 1 D E J U L I O L D E 2 0 0 3 LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL LES ESTRATÈGIES LOCALS EN LA MOBILITAT URBANA Joan Carles

Más detalles

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008) APRENDRE A INVESTIGAR Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008) 1r - PLANTEJAR LA NECESSITAT D INFORMACIÓ Què cerco i per què? IDENTIFICAR LA INFORMACIÓ QUE ES NECESSITA EN FUNCIÓ DE LA TASCA A RESOLDRE

Más detalles

1 Com es representa el territori?

1 Com es representa el territori? Canvi de sistema de referència d ED50 a ETRS89 El sistema de referència ETRS89 és el sistema legalment vigent i oficial per a Catalunya establert pel Decret 1071/2007. Les cartografies i plànols existents

Más detalles

TREBALL FINAL DE GRAU

TREBALL FINAL DE GRAU TREBALL FINAL DE GRAU Anàlisi de la mobilitat i proposta de connexió de les xarxes ciclistes dels municipis de St. Adrià de Besòs, Badalona i Sta. Coloma de Gramenet Treball realitzat per: Andrés Martín

Más detalles

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A... Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Secretaria de Polítiques Educatives Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme Servei d Immersió i Acolliment Lingüístics Programa biblioteca escolar

Más detalles

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012 Incidència del càncer a Catalunya 1993 2020 3 de desembre del 2012 Incidència del Càncer El càncer a Catalunya 1993-2007 3 de desembre del 2012 Nombre de casos incidents anuals dels 10 tumors més freqüents.

Más detalles

LES PERSONES QUE FAN LA URV

LES PERSONES QUE FAN LA URV LES PERSONES QUE FAN LA URV INFORME 2015 Gerència Servei de Gabinet de Comunicació Gabinet del Rector Gabinet Recursos Humans Tècnic del Rectorat i Relacions Externes URV.A07.01.02 Índex Presentació 3

Más detalles

GUIA TÈCNICA (Criteri d'interpretació de la Normativa de Protecció Contra Incendis)

GUIA TÈCNICA (Criteri d'interpretació de la Normativa de Protecció Contra Incendis) 1. OBJECTE Establir els criteris a tenir en compte en la justificació del compliment de la normativa relativa a resistència al foc de l estructura i evacuació dels ocupants. 2. ÀMBIT D'APLICACIÓ Intervencions

Más detalles

La nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011

La nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 28 de novembre del 2012 La nupcialitat a Catalunya l any 2011 Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 L edat mitjana al primer matrimoni se

Más detalles

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Districte de Sant Martí Juliol de 2013 BIM/SA Barcelona d Infraestructures Municipals La

Más detalles

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns

Más detalles

INFORME TRIMESTRAL núm. 42, 2n trimestre de 2011

INFORME TRIMESTRAL núm. 42, 2n trimestre de 2011 INFORME TRIMESTRAL Núm. 42 2n trimestre 2011 0. L Informe en un minut pàg. 2 1. Conjuntura econòmica i laboral. Balanç del segon trimestre de 2011 pàg. 3 2. Evolució de l atur registrat al Barcelonès pàg.

Más detalles

Semipresencial o combinada

Semipresencial o combinada Nivell bàsic Desenvolupa les habilitats de comprensió i producció orals, perquè l'aprenent pugui resoldre en català les necessitats fonamentals de la vida quotidiana. L'assoliment d'aquest nivell equival

Más detalles

La Lluna, el nostre satèl lit

La Lluna, el nostre satèl lit F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

Registre del consum d alcohol a l e-cap

Registre del consum d alcohol a l e-cap Registre del consum d alcohol a l e-cap Rosa Freixedas, Estela Díaz i Lídia Segura Subdirecció General de Drogodependències ASSOCIACIÓ D INFERMERI A FAMILIAR I COMUNITÀRI A DE CATALUN YA Índex Introducció

Más detalles

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -

Más detalles

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ Índex Índex Pàg. 2 Informació General Pàg. 3 Què és? Pàg. 3 Quan? Pàg. 3 Dirigit

Más detalles

NOM IMATGE /enllaç ampliació d informació EXPLICACIONS

NOM IMATGE /enllaç ampliació d informació EXPLICACIONS L ORDINADOR Tipus d ordinadors de sobretaula portàtil de butxaca Formats per la unitat central, el teclat, el ratolí i la pantalla. A la unitat central o torre és on es troben la gran part del maquinari

Más detalles

28 Sèries del Quinzet. Proves d avaluació

28 Sèries del Quinzet. Proves d avaluació Sèries del Quinzet. Proves d avaluació INSTRUCCIONS Les proves d avaluació de l aprenentatge del Quinzet estan dissenyades per fer l avaluació interna del centre. Aquestes proves, seguint les directrius

Más detalles

Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d

Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d LA NARRACIÓ DEFINICIÓ Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d codi literari i que l emissor situa en un context fictici. Cal diferenciar entre HISTÒRIA i DISCURS Història

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012

Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012 Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa Departament d Economia i Empresa, novembre 2012 1. Justificació i objecte De fa anys PIMEC ve expressant opinió sobre temes que afecten no

Más detalles

Estadística de naixements El nombre de naixements disminueix un 2% el 2015 al conjunt de Catalunya i augmenta a 16 comarques

Estadística de naixements El nombre de naixements disminueix un 2% el 2015 al conjunt de Catalunya i augmenta a 16 comarques 10 d octubre de 2016 Estadística de naixements. 2015 El nombre de naixements disminueix un 2% el 2015 al conjunt de Catalunya i augmenta a 16 comarques L edat mitjana a la maternitat continua creixent

Más detalles

DADES BÀSIQUES DE MOBILITAT

DADES BÀSIQUES DE MOBILITAT 2014 DADES BÀSIQUES DE MOBILITAT 1 Edita: Ajuntament de Barcelona - Direcció de Serveis de Mobilitat Coordinació de l edició: Departament de Comunicació. Prevenció, Seguretat i Mobilitat Fotografies: J.

Más detalles

Seguretat informàtica

Seguretat informàtica Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada

Más detalles

Enquesta de salut de Catalunya Informe dels principals resultats

Enquesta de salut de Catalunya Informe dels principals resultats Enquesta de salut de Catalunya 214 Informe dels principals resultats Enquesta de salut de Catalunya 214. Principals resultats Director general de Planificació i Recerca en Salut Carles Constante i Beitia

Más detalles

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord. MODELS DE MATRÍCULA EN ELS ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI (aprovada per la CACG en data 21 de desembre de 2009 i per Consell de Govern de 25 de maig de 2010, i modificada per la CACG

Más detalles