Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx LOCALITZACIÓ IDENTIFICACIÓ ELEMENTS PROTEGITS. PÀGINA 1 de 6 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ GRAU DE PROTECCIÓ

Transcripción

1 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental CODI. NOM. TIPUS DE BÉ Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S hauran de conservar les característiques pròpies de l element en quant a ubicació, forma, mesures de les obertures així com de les pròpies de l element en general pel que fa a façanes i interiors. Principalment les arcades interiors, la composició simètrica de la façana i la gran balconada. LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Plaça Miquel Moner, 9 CODI POSTAL REF CADASTRAL DD5801S0001BL POLÍGON. PARCEL LA. ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx IDENTIFICACIÓ 1

2 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 4 DESCRIPCIÓ AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Regionalista RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres OBSERVACIONS. DESCRIPCIÓ. Gran casal urbà format per la unió de dos habitatges independents entre el segle XIX i principis del segle XX. Les seves plantes són pràcticament rectangular i amb tres alçades, però amb un eix d'alineació diferent segons la línia del carrer o plaça. La coberta del volum principal és inclinada amb dos aiguavessos, al contrari del volum més petit que presenta un terrat a la coberta del segon aiguavés. Al costat nor-oest s'adossa una edificació que es comunica amb tot el conjunt però que correspon a una altra estructura. D aquest conjunt d'edificacions interessa sobretot la casa adjacent al núm.9 que manté una composició i distribució proporcionada i simètrica on les obertures a la façana, amb un referit blanquinós, persianes mallorquines de fusta i color verd sense cap ostentació de decoració ni restes de faixes i línies d'imposta. Aquesta composició en centra en tres eixos verticals que es respecten a tots els pisos amb unes obertures de tipologia rectangular disposades en vertical i amb arc escarser, a excepció del pis superior on les finestres dels costat només es presenten quadrades. El primer pis representa la part més noble de l'edificació amb la presència de tres finestres balconeres que s'obrin a una balconada continua en tota la façana i decorada amb cantell motllurat i barana de ferro forjat. La llosa està suportada per sis mènsules també motllurades. La planta baixa presente similars finestres balconeres que al primer pis però sense arribar al trespol marcades a l'exterior amb un sòcol de ciment gratellós disposat en forma de lloses verticals. La segona façana, més simple, presenta les obertures segons dos eixos verticals però es diferència per la composició d'aquestes obertures que és quadrada i sense una d'elles al pis primer, i només conservant un portal d'accés amb arc escarser i actualment allindat a l'eix més proper a l'altre edificació. Al pis inferior es localitzava un bar on es podien apreciar que el mur de càrrega central es caracteritzava per un conjunt de grans arcades que estilitzaven la sala i aportaven una gran amplitud. HISTÒRIA. La composició de l estructura que es pot veure actualment correspon a una tipologia d edificacions de grans casals que es desenvolupà a Andratx entre el segle XIX i principis del s.xx. Degut, principalment al desenvolupament econòmic del municipi envers a la petita industrialització, l activitat marina i les divises que arribaven des dels familiars emigrants principalment a Cuba, França i altres indrets del continent americà. No obstant, la documentació històrica del municipi ens indica que al lloc un s ubica aquesta edificació existia des del segle XIII unes algorfes d època islàmica que varen ser emprades i modificades per convertir-les en les primeres cases consistorials o seu de la Cúria i de la Presó Baronial. Edifici que s amplià entre el carrer Estrella i el carrer Escola i on s ubicaven la seu d aquesta Cúria, un hostal, la presó, la secretaria, la carnisseria pública i una gran porxada davant on es publicaven els edictes i altres informacions del govern de la vila. Encara que a diversa documentació antiga ens narren que la seu de la Cúria en diversos moments es traslladà a la torre gran de la vila, possiblement per motius de conservació de les estructures antigues. Aquest espai surt grafiat als plànols de finals del segle XVIII d en Berard. Per tant, la modificació de la porxada i de les edificacions correspon a una època entre el segle XIX i principis del s.xx on es desenvolupa una nova alineació dels carrers. I no va ser fins a 1860 quan l'ajuntament va vendre totes les edificacions que conformaven la Cúria des d'època medieval. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, Palma: Luis Ripoll. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història d Andratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1979). Història d Andratx s. XV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història d Andratx s. XVI. Palma: Ajuntament d Andratx. PÀGINA 2 de 6

3 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA FAÇANA DE L'ENTORN DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LES TEULADES DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació, restauració, rehabilitació, reestructuració (en cas de ruïna i d acord amb la normativa establerta en el catàleg). Puntualment es podran realitzar modificacions d obertures i d interiors d acord amb la normativa del catàleg. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Es consideren excepcionals les actuacions que impliquin canvis de forma, color o textura que afectin l exterior dels elements estructurals i que comportin un contrast significatiu en relació al seu entorn. L autorització d aquestes intervencions requeriran d un informe favorable dels tècnics municipals corresponents. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc INTERVENCIONS PREFERENTS. Aquelles obres dirigides a mantenir la volumetria i a no desatendre la unitat de les dues edificacions, així com la integritat de tots aquells elements que confereixen a la construcció el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic (en especial els ràfecs, cornises, mènsules, balconades, baranes, fumerals, elements decoratius i de remat, etc). Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament de l'edificació. Conservar l'aspecte i composició general de les façanes, principalment pel que fa a la tècnica, materials, coloració, ornamentacions i textures dels seus paraments, les dimensions i proporcions dels buits i dels seus elements originals característics (en especial llindes, ampits, fioles, fusteries, etc) així com dels afegits amb valor històric i/o artístic que en conjunt constitueixen aquest element. Retirada de cablejat i d'altres instal.lacions que transcorren per les façanes. Substituir certs elements disonants incorporats en intervencions posteriors per altres de materials més nobles i tradicionals en consonància amb l'estètica original de l'edificació (en especial, encastar la baixant en el tram que correspon a la planta baixa, canvi de fusteria de l entrada amb el núm. 9 a fusteria de fusta reprenent l arc escarser, etc). Integrar l'armari de serveis i subministres mitjançant un tractament similar al del parament on s ubica de forma que es redueixi el màxim el seu impacte visual. Retirada dels restes dels ròtuls i altres elements (alarmes, etc.) de la façana. ENTORNS DE PROTECCIÓ L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. CAUTELA ARQUEOLÒGICA. Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l estudi arqueològic regulat a l article de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin. PÀGINA 3 de 6

4 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma Rehabilitació Restauració Altres OBSERVACIONS. 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. OBSERVACIONS. Segons la documentació històrica, aquest edifici ocupa l'espai on es localitzava l'antiga cúria medieval del poble d'andratx fins la seva venda l'any PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Parcial DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 OBSERVACIONS Aquesta edificació es troba emmarcada dins l'espai protegit del P.E.R.I. "Es Pantaleu" i fins la seva aprovació definitiva nomès es podran realitzar les obres premeses segons les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx i les regulacions de l'articulat 2.2. de la normativa del catàleg. PÀGINA 4 de 6

5 10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6

6 11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 6 de 6