AJUNTAMENT DE PORRERES

Transcripción

1 GABINET d ANÀLISI AMBIENTAL i TERRITORIAL C/ Alfons el Magnànim, 2 Esc-A, 1r B. E Palma. Illes Balears Tel Fax empresa@gaat.es - AJUNTAMENT DE PORRERES MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NS DE PORRERES SOBRE LA REGULACIÓ DE L ÚS TURÍSTIC Gabinet d Anàlisi Ambiental i Territorial. GaaT SL Novembre 2017

2 TAULA DE CONTINGUTS 1 ANTECEDENTS 3 2 OBJECTE I JUSTIFICACIÓ 3 3 CONCEPTE 6 4 MODIFICACIÓ SEGONS LES DETERMINACIONS DE LA LLEI 2/2014 I DEL REGLAMENT GENERAL DE MALLORCA DE LA LLEI 2/ MODIFICACIÓ SEGONS LES DETERMINACIONS DEL PTI I ALTRES INSTRUMENTS D ORDENACIÓ TERRITORIAL 9 6 CRITERIS I ALTERNATIVES DE LA MODIFICACIÓ 10 7 PROPOSTA DE LA MODIFICACIÓ 11 8 CANVIS A LA DOCUMENTACIÓ 15 9 INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA. ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER. PROGRAMA D ACTUACIÓ ESTUDI D AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA RESUM EXECUTIU CONTINGUT DOCUMENTAL I AUTORIA TÈCNICA 24 ANNEX I. NORMATIVA 25 2

3 1 ANTECEDENTS L ordenació urbanística del Terme Municipal de Porreres està regulada per les vigents Normes Subsidiàries de Planejament d'àmbit municipal, aprovades per la Comissió Insular d'urbanisme els dies 9 i 16 de L Ajuntament de Porreres està tramitant l Adaptació de les NS al PTM, en data de 30/10/2015, la Comissió Insular d Ordenació de Territori i Urbanisme fa acordar la suspensió l aprovació definitiva del tràmit i va emetre un informe de deficiències, que actualment l Ajuntament està esmenant. Per altre costat, un problemes detectats i constatats és el fet que la normativa del planejament vigent no preveu en cap dels seus articles l ús turístic com un dels permesos. No el permet, però tampoc el prohibeix, generant així una situació de confusió i indeterminació, en relació amb la legislació supramunicipal amb la matèria. La tramitació de l Adaptació de les NS al PTI implica un alt grau de complexitat tant pel que fa a la tramitació com al contingut, motiu pel qual es creu més oportú realitzar una modificació puntual del planejament vigent amb la finalitat de regular l ús 2 OBJECTE I JUSTIFICACIÓ Les normes subsidiàries vigents no preveuen cap de les modalitats possibles d ús turístic que preveu la legislació turística de Balears. De fet ni tan sols es defineix l ús, amb la qual cosa no queda prou clar si es tracta d un ús permès o prohibit. L Ajuntament preveu ara modificar les NS per tal de clarificar aquest aspecte. La legislació turística de Balears vigent en el moment de la redacció del present document és la Llei 8/2012 de 19 de juliol del turisme de les Illes Balears, modificada entre d altres per la Llei 6/2017 de 31 de juliol, de modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d estades turístiques a habitatges. L article 21 de la Llei, estableix la llibertat d establiment i lliure prestació dels serveis turístics: L exercici de l activitat turística és lliure, sense més limitacions que el compliment de la legislació vigent que hi sigui aplicable, de manera que qualsevol persona interessada en la prestació de serveis relacionats amb l activitat turística pot establir-se a les Illes Balears, amb la presentació prèvia de la declaració responsable o de la comunicació i l obtenció de l habilitació oportuna, si escau, en els termes legalment o reglamentàriament establerts. Per tant es podria interpretar que les úniques limitacions per a l exercici de l activitat turística són les derivades del compliment de la legislació vigent. En conseqüència, i amb l objecte de clarificar la regulació de l ús turístic al municipi de Porreres i atès que el planejament no el preveu, es proposa modificar puntualment les NS vigents i així adaptar-se al previst a la legislació turística en vigor. Derivat de la interpretació de la Llei es pot considerar que hi ha diferents modalitats d ús turístic que serien admissibles al municipi de Porreres: 3

4 1. Hotels de ciutat segons el previst a l article 39.1.b de la Llei 8/2012. Hotels de ciutat: són els que, a més de tenir les característiques del punt anterior, compleixen alguna de les circumstàncies següents: Que estiguin instal lats o que s instal lin en zones qualificades i ordenades com a nucli antic pels instruments de planejament general. Que estiguin instal lats o que s instal lin en edificis emparats per la legislació reguladora del patrimoni històric o que estiguin catalogats pels instruments de planejament i situats en nucli urbà. Que estiguin instal lats o que s instal lin ajustant-se al que disposen els instruments d ordenació i planejament, com a aptes per a la ubicació en sòl urbà. 2. Allotjaments de turisme d interior segons el previst a l article 39.1.d de la Llei 8/2012. Allotjaments de turisme d interior: són els establiments en què es presta el servei d allotjament turístic en un edifici situat en el nucli antic que tingui característiques similars a les d un hotel o hotel apartament, el qual ha de ser de construcció anterior a l 1 de gener de 1940 o estar catalogat pels seus valors patrimonials historicoartístics. Aquests allotjaments han de disposar d un mínim de cinc unitats d allotjament. Reglamentàriament, de manera justificada, es podran disposar altres dates d antiguitat o distàncies amb zones turístiques. En aquest tipus d establiments estaran permeses les ampliacions que s ajustin a la normativa que els sigui d aplicació, fins i tot mitjançant l adquisició d edificacions limítrofes amb l establiment originari, sempre que reuneixin les condicions expressades en el primer paràgraf d aquest apartat. 3. Els establiments de turisme rural segons el previst a l article 44 de la Llei 8/ Els establiments d allotjament de turisme rural es classifiquen en els tipus següents: a) Hotels rurals: són els establiments que presten el servei d allotjament turístic i estan ubicats en edificacions construïdes abans de l 1 de gener de 1940, situades en sòl rústic i que disposen d una superfície mínima de terreny de m2, que ha de quedar vinculada a l activitat. b) Agroturismes: són els establiments que presten el servei d allotjament turístic ubicats en edificacions construïdes abans de l 1 de gener de 1960, situades en sòl rústic i en una finca o finques que tinguin una superfície mínima de m2 i que constitueixin una explotació agrària, ramadera o forestal. 4. Albergs, refugis i hostatgeries segons el previst als articles 45 i 46 de la Llei 8/2012. Article 45. Albergs i refugis S entenen per albergs o refugis els establiments que facilitin al públic en general serveis d allotjament en habitacions de capacitat múltiple, amb altres serveis complementaris de manutenció o sense, i que poden oferir la pràctica d activitats de lleure, educatives de contacte amb la naturalesa o esportives. 4

5 Reglamentàriament per part de l administració competent, es pot regular la creació, l existència, el funcionament i el règim jurídic dels albergs i refugis. Article 46. Hostatgeries S entenen per hostatgeries els establiments que formen part d una església, capella o santuari i que destinen algunes de les seves dependències al servei d allotjament al públic en general. Reglamentàriament per part de l administració competent es pot regular l existència, el funcionament i el règim jurídic de les hostatgeries. 5

6 3 CONCEPTE L alteració del contingut del planejament urbanístic només admet dues figures jurídiques: la revisió o la modificació (articles 170 i 171 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d ordenació i ús del sòl, per a l Illa de Mallorca, i articles 57 i 58 de la Llei 2/2014). El concepte de revisió està determinat a l article 170 del Reglament que entre d altres aspectes estableix: Són circumstàncies que justifiquen l adopció de l acord de revisió d un pla general, sens perjudici de la tramitació d una modificació puntual quan s escaigui, les alteracions substancials dels models d implantació urbana, de la classificació de sòl, o de les determinacions per al desenvolupament urbanístic, així com les disfuncions derivades de l exhauriment de la capacitat del pla per necessitats reals de sòl per a determinats usos i activitats econòmiques. D altra banda el Reglament de Planejament, en el seu article 171, defineix el que des del punt de vista jurídic s entén per modificació del planejament general, com qualsevol alteració mitjançant la introducció de qualsevol tipus de canvis en les seves determinacions, inclosos els canvis en la classificació del sòl i els sistemes generals, sempre que no comportin la seva revisió en els termes que estableix l anterior article 170. El present document s ha de considerar com una modificació del planejament urbanístic vigent perquè preveu un canvi un únic canvi referent a la regulació de l ús Es tracta, per tant, d un canvi o modificació puntual que en cap cas suposa una alteració del model territorial present. UNA MODIFICACIÓ NECESSÀRIA, CONVENIENT I OPORTUNA La necessitat de la modificació ve donada perquè l actual planejament no preveu expressament l ús turístic a com a permès, encara que tampoc el prohibeix, i es fa necessària una regulació que clarifiqui aquest aspecte i no entri en contradicció amb la Llei 8/2012. La conveniència de la modificació es justifica per la mateixa necessitat, per a complir i afavorir el que preveu la llei 8/2012: la llibertat d establiment i lliure prestació de serveis turístics al seu article 21. Es considera convenient aclarir aquest aspecte per evitar situacions que vagin en contra de la llibertat d establiment. I l oportunitat s explica perquè la modificació puntual de planejament és l eina adequada per poder aclarir la regulació de l ús L adaptació del planejament al PTM que en aquests moments s està tramitant, i que es troba en fase d esmena de deficiències és sempre un instrument més complicat d aprovar definitivament. En canvi, una modificació puntual podria tenir una tramitació més senzilla que podria resoldre el tema al marge que s acabi aprovant definitivament l Adaptació. 6

7 4 MODIFICACIÓ SEGONS LES DETERMINACIONS DE LA LLEI 2/2014 I DEL REGLAMENT GENERAL DE MALLORCA DE LA LLEI 2/2014 Segons l article 58 de la Llei 2/2014 qualsevol modificació dels instruments de planejament urbanístic, s haurà d ajustar a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. En aquest apartat es tracten també els requeriments que fa el Reglament general de Mallorca de la Llei 2/2014. A l article 171 del reglament s inclouen les determinacions relacionades amb les modificacions dels instruments de planejament urbanístic. Article 171 Modificació dels instruments de planejament urbanístic 1. La tramitació de la modificació de qualsevol dels elements o determinacions d un instrument de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació i l aprovació, d acord amb la LOUS i aquest Reglament. 2. En el cas del pla general municipal s entén per modificació la seva alteració mitjançant la introducció de qualsevol tipus de canvis en les seves determinacions, inclosos els canvis en la classificació del sòl i els sistemes generals, sempre que no comportin la seva revisió en els termes que estableix l anterior article Les propostes de modificació d un instrument de planejament urbanístic han de raonar i justificar l oportunitat i la conveniència de la iniciativa amb relació als interessos públics i privats concurrents. L òrgan competent per tramitar la modificació ha de valorar la justificació de la proposta adequadament i, en el cas de fer-ne una valoració negativa, l ha de denegar. 4. Les propostes de modificacions dels plans urbanístics han de contenir les determinacions adequades a la seva finalitat, el contingut i l abast específics, d entre les pròpies de l instrument de planejament modificat i, en qualsevol cas, han de: a) Identificar i descriure, en la documentació escrita i gràfica, les determinacions i les normes urbanístiques objecte de modificació. b) Establir, mitjançant les normes urbanístiques i els plànols d ordenació corresponents, les determinacions que s introdueixen amb la modificació i que substitueixen les precedents. c) Incorporar, si escau d acord amb la legislació aplicable, l informe corresponent per al procediment d avaluació ambiental de l instrument. També s ha d incorporar un estudi d avaluació de la mobilitat generada, en els casos que la finalitat específica ho requereixi. La present modificació inclou els continguts mínims prevists a l article reflectit abans. S inclouen en la documentació escrita, les determinacions objecte de modificació. S estableixen mitjançant normes les determinacions que s introdueixen amb la modificació i que substitueixen les precedents. S incorpora la documentació ambiental i un estudi de la mobilitat generada. A continuació s inclou una relació de les disposicions del reglament que podrien afectar la modificació. A l article 59 es tracta sobre la regulació d usos: (...) 4.2. Ús turístic: és l ús constituït per les activitats que duen a terme les persones durant els viatges i les estades en llocs diferents dels del seu entorn habitual, sigui quina sigui la finalitat i per períodes temporals determinats, i que inclouen els serveis d allotjament, restauració o altres activitats d entreteniment, esbarjo o esportives i la 7

8 prestació de qualsevol altre servei relacionat amb el turisme, d acord amb la legislació autonòmica pròpia de les Illes Balears. S hi distingeixen els usos detallats següents: a) Ús d allotjament turístic: integrat per les activitats consistents en la prestació d un servei d allotjament al públic mitjançant preu, de forma professional i habitual, tant si és de manera permanent com temporal, i amb la prestació de serveis complementaris o sense. Llevat de les excepcions establertes en la legislació turística, no s admet l ús detallat d allotjament turístic i el residencial com a compatibles en una mateixa parcel la. b) Ús d establiment turístic: integrat per les activitats que, incloent o no el servei d allotjament, es duen a terme en unitats funcionals dirigides i disposades per a la prestació adequada d un o diversos serveis turístics d acord amb la legislació sectorial. c) Ús compatible i secundari al turístic: integrat per les activitats i els usos que determina, amb aquest caràcter detallat, el planejament urbanístic, d acord amb la legislació autonòmica pròpia de les Illes Balears.(...) A l article 67 es tracta sobre Determinacions estructurals sobres índexs d intensitat dels usos residencial i turístic: 1. Els índexs d intensitat de l ús són determinacions estructurals del pla general que serveixen de base per a calcular les capacitats de població resultants de les seves determinacions i que, aplicats a cada projecte que hagi de ser objecte de llicència municipal d obres, han de garantir que en l execució efectiva no se superaran les capacitats esmentades. 2. L índex d intensitat de l ús residencial i l índex d intensitat de l ús turístic, determinen, respectivament, per a cada unitat d habitatge o per a cada plaça d allotjament turístic, la superfície mínima de parcel la neta necessària per a construir-la o implantar-la. En la definició de l índex d intensitat de l ús turístic, el pla general s ha d ajustar a les determinacions sobre ràtio turística establertes en els instruments d ordenació territorial o turístics als quals la legislació sectorial turística assigna aquesta definició. En els terrenys en què sigui possible implantar ambdós usos s han de definir els índexs respectius de cadascun. (...) En relació a l anterior cal comentar que la legislació turística (Llei 8/2012) a l article 5 preveu que: (...) 5. Els hotels de ciutat, els establiments de turisme d interior i les hostatgeries estan exonerats de l aplicació de la ràtio turística a què es refereix el paràgraf anterior. També ho estan els albergs i refugis turístics, si el desenvolupament reglamentari habilita la possibilitat d obertura d aquests. Per tant, aquells tipus d establiments admissibles al sòl urbà de Porreres no cal que s ajustin a la ràtio turística, amb la qual cosa no caldria aplicar d IIU com a conseqüència de la modificació, i per tant tampoc s ha de modificar la capacitat de població i tot el que pugui implicar. 8

9 5 MODIFICACIÓ SEGONS LES DETERMINACIONS DEL PTI I ALTRES INSTRUMENTS D ORDENACIÓ TERRITORIAL A continuació s inclouen les principals determinacions de la normativa territorial, sectorial i urbanística que condicionen la redacció de la modificació puntual. Pla Territorial de MalIorca En la regulació dels usos del sòl rústic es defineixen dins el grup d activitats complementàries: 3. Activitats complementàries Seran considerades com a tals l agroturisme, el turisme rural, les granges cinegètiques, els albergs, les cases de colònies, els refugis i d altres instal lacions destinades a l estada i allotjament de grups i, en general, les ofertes complementàries compatibles amb els objectius de conservació i protecció del sòl rústic. (...) 9

10 6 CRITERIS I ALTERNATIVES DE LA MODIFICACIÓ El principal i únic criteri de la modificació és el de regular l ús turístic segons allò previst a la Llei 8/2012. Es tracta de clarificar la regulació de l ús turístic al municipi de Porreres, atès que no es troba permès ni prohibit a la normativa vigent, atès que no existeix ni tan sols la seva definició. La seva regulació es farà en els termes que preveu la legislació turística autonòmica en vigor. Partint del criteri anterior no existeix la possibilitat d establir diferents alternatives d ordenació. La regulació possible serà únicament i estrictament aquella que ja preveu la legislació autonòmica turística per a municipis d interior com Porreres. 10

11 7 PROPOSTA DE LA MODIFICACIÓ Es proposa modificar la normativa del planejament vigent per tal deixar clar que es permeten els usos turístics amb les condicions definides i establertes a la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears. L ORDENACIÓ VIGENT Com ja s ha comentat en anteriors apartats d aquest document, en les normes vigents no existeix cap referència a l ús Al capítol V d ordenança d usos no existeix cap article referent a l ús turístic, concretament només hi ha un article el 86 que es refereix a Categories i situacions dels usos industrials autoritzats. Per tant, no es defineixen els usos en cap article de les normes vigents. Així mateix, a les ordenances d aplicació a les diferents zones de sòl urbà, tampoc es recull com a ús permès l ús S ha de dir, que tampoc es recull com a ús prohibit i aquest és el motiu de confusió principal. A les normes de cada zona es recullen una sèrie d usos: habitatge unifamiliar i plurifamiliar, residencial, docent, comercial, assistència social, pràctica religiosa, sanitari, sociocultural, espectacles, esportiu, administratiu i industrial. I per cada un d aquests usos es determina si es troba permès o prohibit. El fet que no s inclogui l ús turístic entre el llistat, i que per tant ni es permeti ni es prohibeixi, genera confusió. De la mateixa manera tampoc es recull la regulació de l ús turístic en cap de les categories de sòl rústic. Aquesta inexistència de regulació pot donar peu a interpretar que l ús restaria permès en les condicions establertes a legislació turística autonòmica, tal com ja s ha esmentat en apartats anteriors. Però el fet que l ús no estigui definit i no aparegui per enlloc com a ús permès pot donar peu a confusió. De totes maneres s ha de dir que el mateix article 59 del Reglament de la LOUS per Mallorca estableix en el seu punt 1.e: e) Ús prohibit: és un ús prohibit el que defineix així específicament el planejament que correspon. A manca d aquesta precisió en el pla, tenen aquesta condició els que siguin incompatibles amb els usos permesos. Atenent a aquesta disposició es podria entendre i interpretar que l ús turístic ja és permès amb el planejament vigent, perquè no es prohibeix expressament i no és incompatible amb la resta d usos permesos. L ORDENACIÓ PROPOSADA En vistes que no es defineixen usos a les normes vigents, que l ús turístic tampoc queda definit de manera general i que no es recull l ús turístic ni com a permès ni com a prohibit a les zones de sòl urbà o categories de sòl rústic, es fa la següent proposta per tal de clarificar-ne la regulació. 11

12 Es proposa la inclusió d un nou article el 86.bis al capítol V amb el següent títol: regulació de l ús En aquest article es recollirà la definició de l ús i s establirà com a regulació general la que determina la llei 8/2012. Art. 86bis Regulació de l ús turístic S entenen com ús turístic les activitats així previstes a la legislació turística autonòmica i al reglament general de la legislació del sòl de Mallorca. En sòl urbà i sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent, es podrà permetre l ús turístic amb les següents categories: hotels ciutat (només a les zones de casc antic I i casc antic II o en edificis emparats per la legislació reguladora del patrimoni històric o que estiguin catalogats), establiments de turisme d interior (només a les zones de casc antic I i casc antic II), albergs, refugis i hostatgeries. Es considerarà permès l ús turístic en sòl rústic, sempre d acord amb allò previst a la normativa territorial i sectorial vigent, amb les següents categories: hotels rurals, agroturismes, albergs, refugis i hostatgeries. No es preveuen altres afectacions complementàries que vagin més enllà de la regulació de l ús No es modifiquen paràmetres edificatoris, ni altres exigències normatives. S hauran de continuar aplicant en aquest sentit els mateixos paràmetres del planejament municipal vigent. Tampoc s introdueixen modificacions que afectin les actuals superfícies destinades a usos lucratius, espais lliures públics, sistemes viaris, equipaments, dotacions d infraestructures... Es manté el previst al planejament vigent. Regulació per zones de l ús turístic Per tot el que s ha comentat en apartats anteriors s inclou a la regulació d usos les següents zones de sòl urbà la referència a l ús turístic: Casc Antic I, Casc Antic II, Zona Intensiva i Zona d equipaments cultural. En cada una d aquestes zones l ús turístic es considerarà permès sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent (llei 8/2012) i l article 86bis d aquestes normes. CASC ANTIC I (CA-I) Art. 88 Definició, àmbit i tipologies de façanes Centre Primitiu de la població desenvolupada al llarg dels camins i actualment totalment construït, del qual interessa la seva conservació amb la tipologia i caràcter actual, assenyalat als plànols. No s hi admetran obres de nova planta, excepte en els escassos solars actualment sense edificar o bé en cas que s obtengui la Llicència de demolició total, segons el seu nul valor arquitectònic, per a l edificació existent. En la resta de casos tan sols s hi admetran obres d ampliació, consolidació o de rehabilitació. * Solars. S admeten els solars existents, però no divisions de menys de 6 metres de façana. * Ocupació. En edificació entre mitgeres s hi admet l ocupació i existent. En obres d ampliació o nova planta s hi admet la profunditat edificable menor de les edificacions veïnes en planta baixa i un màxim de 12 metres en plantes pis. 12

13 * Altures. S admet la mateixa altura que una de les edificacions veïnes i s haurà de presentar un plànol de conjunt. Usos: Habitatge: permès, tant la unifamiliar com la plurifamiliar. Es prohibeix aquest ús en els soterranis. Residencial: permès Docent: permès Comercial: permès Assistència social: permès Pràctica religiosa: permès Sanitari: permès Sociocultural: permès Espectacles: permès Esportiu: prohibit Administratiu: permès Industrial: permès exclusivament en tallers i indústries artesanes que no ocasionin molèsties a la resta d usos i en situacions segons l ordenança d usos. Turístic: Permès sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent i l article 86bis d aquestes normes. CASC ANTIC II (CA-II) Art. 96 Condicions d ús Habitatge: permès, tant la unifamiliar com la plurifamiliar. Es prohibeix aquest ús en els soterranis. Residencial: permès Docent: permès Comercial: permès Assistència social: permès Pràctica religiosa: permès Sanitari: permès Sociocultural: permès Espectacles: permès Esportiu: prohibit Administratiu: permès Industrial: permès exclusivament en tallers i indústries artesanes que no ocasionin molèsties a la resta d usos i en situacions segons l ordenança d usos. Turístic: Permès sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent i l article 86bis d aquestes normes. 13

14 ZONA INTENSIVA Art. 104 Condicions d ús Habitatge: permès, tant la unifamiliar com la plurifamiliar. Es prohibeix aquest ús en els soterranis. Residencial: permès Docent: permès Comercial: permès Assistència social: permès Pràctica religiosa: permès Sanitari: permès Sociocultural: permès Espectacles: permès Esportiu: prohibit Administratiu: permès Industrial: permès exclusivament en tallers i indústries artesanes que no ocasionin molèsties a la resta d usos i en situacions segons l ordenança d usos. Turístic: Permès sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent i l article 86bis d aquestes normes. ZONA EQUIPAMENTS Art Equipament cultural (C) Definició. Comprèn el Sòl Urbà destinat específicament a ús religiós, museus, biblioteques, etc. Tipologia d edificació. Es respectaran les Normes de la Zona on s ubiqui l edificació. Condicions d aprofitament. S especifiquen les mateixes condicions d aprofitament que les assenyalades a l apartat 3 de l article 116 de les presents Ordenances. Condicions d Ús Habitatge: es prohibeix. Únicament es permetrà un habitatge si és necessari per al vigilant del conjunt. Residencial: s autoritzen residencials complementaris. Docent: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Comercial: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Assistencial: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Pràctica Religiosa: Obligatori Sanitari: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Sociocultural: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. 14

15 Espectacles: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Turístic: Permès sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent i l article 86bis d aquestes normes. 5. Condicions estètiques. Les de la zona on s ubiqui. 8 CANVIS A LA DOCUMENTACIÓ Arran de la modificació proposada s han d introduir els següents canvis a la documentació de les NS. o Canvis a la normativa. - S inclou l article 86bis. Art. 86bis Regulació de l ús turístic S entenen com ús turístic les activitats així previstes a la legislació turística autonòmica i al reglament general de la legislació del sòl de Mallorca. En sòl urbà i sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent, es podrà permetre l ús turístic amb les següents categories: hotels ciutat (només a les zones de casc antic I i casc antic II o en edificis emparats per la legislació reguladora del patrimoni històric o que estiguin catalogats), establiments de turisme d interior (només a les zones de casc antic I i casc antic II), albergs, refugis i hostatgeries. Es considerarà permès l ús turístic en sòl rústic, sempre d acord amb allò previst a la normativa territorial i sectorial vigent, amb les següents categories: hotels rurals, agroturismes, albergs, refugis i hostatgeries. - Es modifica l article 88: Redacció segons planejament vigent Art. 88 Definició, àmbit i tipologies de façanes Centre Primitiu de la població desenvolupada al llarg dels camins i actualment totalment construït, del qual interessa la seva conservació amb la tipologia i caràcter actual, assenyalat als plànols. No s hi admetran obres de nova planta, excepte en els escassos solars actualment sense edificar o bé en cas que s obtengui la Llicència de demolició total, segons el seu nul valor arquitectònic, per a l edificació existent. En la resta de casos tan sols s hi admetran obres d ampliació, consolidació o de rehabilitació. * Solars. S admeten els solars existents, però no divisions de menys de 6 metres de façana. * Ocupació. En edificació entre mitgeres s hi admet l ocupació i existent. En obres d ampliació o nova planta s hi admet la profunditat edificable menor de 15

16 les edificacions veïnes en planta baixa i un màxim de 12 metres en plantes pis. * Altures. S admet la mateixa altura que una de les edificacions veïnes i s haurà de presentar un plànol de conjunt. Usos: Habitatge: permès, tant la unifamiliar com la plurifamiliar. Es prohibeix aquest ús en els soterranis. Residencial: permès Docent: permès Comercial: permès Assistència social: permès Pràctica religiosa: permès Sanitari: permès Sociocultural: permès Espectacles: permès Esportiu: prohibit Administratiu: permès Industrial: permès exclusivament en tallers i indústries artesanes que no ocasionin molèsties a la resta d usos i en situacions segons l ordenança d usos. Redacció proposada Art. 88 Definició, àmbit i tipologies de façanes Centre Primitiu de la població desenvolupada al llarg dels camins i actualment totalment construït, del qual interessa la seva conservació amb la tipologia i caràcter actual, assenyalat als plànols. No s hi admetran obres de nova planta, excepte en els escassos solars actualment sense edificar o bé en cas que s obtengui la Llicència de demolició total, segons el seu nul valor arquitectònic, per a l edificació existent. En la resta de casos tan sols s hi admetran obres d ampliació, consolidació o de rehabilitació. * Solars. S admeten els solars existents, però no divisions de menys de 6 metres de façana. * Ocupació. En edificació entre mitgeres s hi admet l ocupació i existent. En obres d ampliació o nova planta s hi admet la profunditat edificable menor de les edificacions veïnes en planta baixa i un màxim de 12 metres en plantes pis. * Altures. S admet la mateixa altura que una de les edificacions veïnes i s haurà de presentar un plànol de conjunt. Usos: 16

17 Habitatge: permès, tant la unifamiliar com la plurifamiliar. Es prohibeix aquest ús en els soterranis. Residencial: permès Docent: permès Comercial: permès Assistència social: permès Pràctica religiosa: permès Sanitari: permès Sociocultural: permès Espectacles: permès Esportiu: prohibit Administratiu: permès Industrial: permès exclusivament en tallers i indústries artesanes que no ocasionin molèsties a la resta d usos i en situacions segons l ordenança d usos. Turístic: Permès sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent i l article 86bis d aquestes normes. - Es modifica l article 96: Redacció segons planejament vigent Art. 96 Condicions d ús Habitatge: permès, tant la unifamiliar com la plurifamiliar. Es prohibeix aquest ús en els soterranis. Residencial: permès Docent: permès Comercial: permès Assistència social: permès Pràctica religiosa: permès Sanitari: permès Sociocultural: permès Espectacles: permès Esportiu: prohibit Administratiu: permès Industrial: permès exclusivament en tallers i indústries artesanes que no ocasionin molèsties a la resta d usos i en situacions segons l ordenança d usos. Redacció proposada Art. 96 Condicions d ús 17

18 Habitatge: permès, tant la unifamiliar com la plurifamiliar. Es prohibeix aquest ús en els soterranis. Residencial: permès Docent: permès Comercial: permès Assistència social: permès Pràctica religiosa: permès Sanitari: permès Sociocultural: permès Espectacles: permès Esportiu: prohibit Administratiu: permès Industrial: permès exclusivament en tallers i indústries artesanes que no ocasionin molèsties a la resta d usos i en situacions segons l ordenança d usos. Turístic: Permès sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent i l article 86bis d aquestes normes. - Es modifica l article 104: Redacció segons planejament vigent Art. 104 Condicions d ús Habitatge: permès, tant la unifamiliar com la plurifamiliar. Es prohibeix aquest ús en els soterranis. Residencial: permès Docent: permès Comercial: permès Assistència social: permès Pràctica religiosa: permès Sanitari: permès Sociocultural: permès Espectacles: permès Esportiu: prohibit Administratiu: permès Industrial: permès exclusivament en tallers i indústries artesanes que no ocasionin molèsties a la resta d usos i en situacions segons l ordenança d usos. Redacció proposada Art. 104 Condicions d ús 18

19 Habitatge: permès, tant la unifamiliar com la plurifamiliar. Es prohibeix aquest ús en els soterranis. Residencial: permès Docent: permès Comercial: permès Assistència social: permès Pràctica religiosa: permès Sanitari: permès Sociocultural: permès Espectacles: permès Esportiu: prohibit Administratiu: permès Industrial: permès exclusivament en tallers i indústries artesanes que no ocasionin molèsties a la resta d usos i en situacions segons l ordenança d usos. Turístic: Permès sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent i l article 86bis d aquestes normes. - Es modifica l article 118: Redacció segons planejament vigent Art Equipament cultural (C) Definició. Comprèn el Sòl Urbà destinat específicament a ús religiós, museus, biblioteques, etc. Tipologia d edificació. Es respectaran les Normes de la Zona on s ubiqui l edificació. Condicions d aprofitament. S especifiquen les mateixes condicions d aprofitament que les assenyalades a l apartat 3 de l article 116 de les presents Ordenances. Condicions d Ús Habitatge: es prohibeix. Únicament es permetrà un habitatge si és necessari per al vigilant del conjunt. Residencial: s autoritzen residencials complementaris. Docent: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Comercial: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Assistencial: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Pràctica Religiosa: Obligatori Sanitari: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Sociocultural: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Espectacles: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. 19

20 5. Condicions estètiques. Les de la zona on s ubiqui. Redacció proposada Art Equipament cultural (C) Definició. Comprèn el Sòl Urbà destinat específicament a ús religiós, museus, biblioteques, etc. Tipologia d edificació. Es respectaran les Normes de la Zona on s ubiqui l edificació. Condicions d aprofitament. S especifiquen les mateixes condicions d aprofitament que les assenyalades a l apartat 3 de l article 116 de les presents Ordenances. Condicions d Ús Habitatge: es prohibeix. Únicament es permetrà un habitatge si és necessari per al vigilant del conjunt. Residencial: s autoritzen residencials complementaris. Docent: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Comercial: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Assistencial: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Pràctica Religiosa: Obligatori Sanitari: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Sociocultural: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Espectacles: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Turístic: Permès sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent i l article 86bis d aquestes normes. 5. Condicions estètiques. Les de la zona on s ubiqui. 20

21 9 INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA. ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER. PROGRAMA D ACTUACIÓ. A l article 36.1 d) de la Llei 2/2014 de 25 de març d ordenació i ús del sòl de les Illes Balears es fa referència a l informe de sostenibilitat econòmica. A l article 39 de la LOUS i a l article 88 del Reglament general de Mallorca es determina el contingut d aquest informe. 1. L informe de sostenibilitat econòmica del pla general conté, en tot cas, l estimació del cost econòmic de totes les actuacions previstes, la determinació del caràcter públic o privat de les inversions necessàries per a l execució del pla, les previsions de finançament públic i l anàlisi de la viabilitat econòmica de les actuacions derivades de l execució del pla, tant si són a càrrec de fons públics com privats. Aquest informe s ha d adequar i ha d assenyalar les oportunes referències a l ordre de prioritats o previsions temporals d aquestes actuacions al qual es refereixen els articles i 41 de la LOUS i l article 70 d aquest Reglament. (...). En qualsevol cas s ha d assenyalar que l aprovació d aquesta modificació puntual de les NS no comporta cap tipus d inversió municipal, perquè simplement es refereix a la modificació puntual dels usos permesos en algunes zones, sense variar-ne l ús principal. Tampoc es preveu cap tipus d actuació que pugui implicar possibles dotacions pressupostàries per part de l Ajuntament, ni es desprèn la necessitat d avaluar la viabilitat econòmica d actuacions. Per tot plegat, no és necessària la realització de cap informe de sostenibilitat econòmica. 21

22 10 ESTUDI D AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA Justificació A l article 171 del Reglament General de Mallorca s estableix que: També s ha d incorporar un estudi d avaluació de la mobilitat generada, en els casos que la finalitat específica ho requereixi. Objecte de la modificació Com ja s ha apuntat en nombroses ocasions al llarg d aquest document, la modificació té com a únic objecte clarificar els usos turístics permesos, sempre ajustant-se al previst a la legislació turística autonòmica. L abast de la modificació no permet analitzar de manera detallada l impacte que pugui tenir sobre la mobilitat generada, perquè es tracta d una actuació difusa. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat al municipi La xarxa viària de Mallorca s estructura en diferents grups de carreteres: la xarxa viària principal, la xarxa viària secundària i la xarxa local. La xarxa principal està representada al municipi per les següents carreteres: Ma Carretera de Campos a Porreres. Ma Carretera de Montuïri a Porreres. Les carreteres de la xarxa secundària són les següents: Carretera Ma-5020: Carretera de Porreres a Llucmajor Carretera Ma-5100: Carretera de Porreres a Felanitx Carretera Ma-5101: Carretera de Porreres a Vilafranca La resta de la xarxa viària pertanyen a la xarxa de camins locals, entre els quals destaquen el camí de Son Mesquida, el camí de ses Pedreres, el camí de Son Cota, el camí des Tast, el camí de Banyeres, el camí de Sant Joan, el camí de sa Serra i el camí de Son Jordi. Porreres presenta un relatiu gran trànsit de vehicles de gran tonatge, a causa de la localització de les pedreres d extracció de materials de construcció. L eix amb més afluència de vehicles és el que uneix Porreres amb Montuïri (per on hi passaven vehicles diaris al 2015), ja per aquest darrer nucli hi passa l eix Palma Manacor. La resta de carreteres comarcals tenen poca importància, calculant-se una Intensitat Mitjana Diària (IMD) inferior als vehicles cada dia. El parc de vehicles motoritzats de Porreres era de al 2016 (IBESTAT), turismes, 1006 camions i furgonetes, 507 motocicletes... Aquestes xifres impliquen pràcticament un vehicle motoritzat per persona. Efectes derivats Increment del trànsit i problemes de mobilitat per la possible presència de nous establiments. És evident que un increment de les places turístiques duria aparellat un Increment de vehicles motoritzats, amb els efectes derivats com increment del trànsit dins el nucli, increment del trànsit a camins rurals o la manca d aparcaments en sòl urbà. De totes maneres es tracta d efectes que no es poden quantificar ni avaluar, perquè no es poden conèixer els establiments que es podrien obrir. Com també ja s ha comentat la tipologia d establiments d allotjament turístic permesos queden exonerats del compliment de la ràtio turística, cosa que fa que la capacitat de població sigui exactament la mateixa que es podria preveure per a l ús residencial. En conseqüència no és necessari el càlcul de la capacitat de població. 22

23 11 RESUM EXECUTIU La Llei 2/2014 de, de 25 de març, d ordenació i ús del sòl estableix en el seu article 37 punt 2 el següent: 2. La memòria del pla general s ha de referir als punts següents: (...) e) Un resum executiu que delimiti els àmbits en els quals l ordenació projectada altera la vigent, amb un plànol de la situació, l abast de l alteració i, si escau, els àmbits en què se suspenen l ordenació o els procediments d execució o d intervenció urbanística, i la durada d aquesta suspensió. L article 82 del Reglament de planejament també preveu que la memòria ha de tenir un resum executiu. En base a l exposat als articles en qüestió s inclou en aquest apartat un resum dels canvis que s han introduït en aquest document respecte a l ordenació vigent i l abast d aquesta alteració. En primer lloc es defineix l ús turístic en funció del previst a la legislació turística autonòmica i al reglament general de la legislació del sòl de Mallorca. En segon lloc es regula l ús i es permet en algunes zones del sòl urbà i en el sòl rústic sempre d acord amb allò previst a la legislació territorial i sectorial vigent, amb les següents categories: hotels ciutat, establiments de turisme d interior, albergs, refugis i hostatgeries. L àmbit que es pot veure afectat per la modificació és per tant tot el sòl rústic, i les zones de sòl urbà recollides en apartats anteriors: Casc Antic I, Casc Antic II, Zona Intensiva i Zona d equipaments culturals. 23

24 12 CONTINGUT DOCUMENTAL I AUTORIA TÈCNICA Al present document de la Modificació Puntual del planejament urbanístic s adjunta també el document d avaluació ambiental estratègica. El document apte per a la seva aprovació inicial de la Modificació Puntual de les NS de Porreres ha estat elaborat pel Gabinet d Anàlisi Ambiental i Territorial SL. L equip que ha redactat el document està integrat per: Josep Antoni Aguiló Oliver, arquitecte. Antoni Pons Esteva, geògraf. Maria Magdalena Pons Esteva, llicenciada en dret i geògrafa. Sgt: Josep Antoni Aguiló Oliver Sgt: Antoni Pons Esteva Sgt: M. Magdalena Pons Esteva Palma, a 20 de novembre de

25 ANNEX I. NORMATIVA Art. 86bis Regulació de l ús turístic S entenen com ús turístic les activitats així previstes a la legislació turística autonòmica i al reglament general de la legislació del sòl de Mallorca. En sòl urbà i sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent, es podrà permetre l ús turístic amb les següents categories: hotels ciutat (només a les zones de casc antic I i casc antic II o en edificis emparats per la legislació reguladora del patrimoni històric o que estiguin catalogats), establiments de turisme d interior (només a les zones de casc antic I i casc antic II), albergs, refugis i hostatgeries. Es considerarà permès l ús turístic en sòl rústic, sempre d acord amb allò previst a la normativa territorial i sectorial vigent, amb les següents categories: hotels rurals, agroturismes, albergs, refugis i hostatgeries. Art. 88 Definició, àmbit i tipologies de façanes Centre Primitiu de la població desenvolupada al llarg dels camins i actualment totalment construït, del qual interessa la seva conservació amb la tipologia i caràcter actual, assenyalat als plànols. No s hi admetran obres de nova planta, excepte en els escassos solars actualment sense edificar o bé en cas que s obtengui la Llicència de demolició total, segons el seu nul valor arquitectònic, per a l edificació existent. En la resta de casos tan sols s hi admetran obres d ampliació, consolidació o de rehabilitació. * Solars. S admeten els solars existents, però no divisions de menys de 6 metres de façana. * Ocupació. En edificació entre mitgeres s hi admet l ocupació i existent. En obres d ampliació o nova planta s hi admet la profunditat edificable menor de les edificacions veïnes en planta baixa i un màxim de 12 metres en plantes pis. * Altures. S admet la mateixa altura que una de les edificacions veïnes i s haurà de presentar un plànol de conjunt. Usos: Habitatge: permès, tant la unifamiliar com la plurifamiliar. Es prohibeix aquest ús en els soterranis. Residencial: permès Docent: permès Comercial: permès Assistència social: permès Pràctica religiosa: permès Sanitari: permès Sociocultural: permès Espectacles: permès 25

26 Esportiu: prohibit Administratiu: permès Industrial: permès exclusivament en tallers i indústries artesanes que no ocasionin molèsties a la resta d usos i en situacions segons l ordenança d usos. Turístic: Permès sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent i l article 86bis d aquestes normes. Art. 96 Condicions d ús Habitatge: permès, tant la unifamiliar com la plurifamiliar. Es prohibeix aquest ús en els soterranis. Residencial: permès Docent: permès Comercial: permès Assistència social: permès Pràctica religiosa: permès Sanitari: permès Sociocultural: permès Espectacles: permès Esportiu: prohibit Administratiu: permès Industrial: permès exclusivament en tallers i indústries artesanes que no ocasionin molèsties a la resta d usos i en situacions segons l ordenança d usos. Turístic: Permès sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent i l article 86bis d aquestes normes. Art. 104 Condicions d ús Habitatge: permès, tant la unifamiliar com la plurifamiliar. Es prohibeix aquest ús en els soterranis. Residencial: permès Docent: permès Comercial: permès Assistència social: permès Pràctica religiosa: permès Sanitari: permès Sociocultural: permès Espectacles: permès Esportiu: prohibit Administratiu: permès 26

27 Industrial: permès exclusivament en tallers i indústries artesanes que no ocasionin molèsties a la resta d usos i en situacions segons l ordenança d usos. Turístic: Permès sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent i l article 86bis d aquestes normes. Art Equipament cultural (C) Definició. Comprèn el Sòl Urbà destinat específicament a ús religiós, museus, biblioteques, etc. Tipologia d edificació. Es respectaran les Normes de la Zona on s ubiqui l edificació. Condicions d aprofitament. S especifiquen les mateixes condicions d aprofitament que les assenyalades a l apartat 3 de l article 116 de les presents Ordenances. Condicions d Ús Habitatge: es prohibeix. Únicament es permetrà un habitatge si és necessari per al vigilant del conjunt. Residencial: s autoritzen residencials complementaris. Docent: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Comercial: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Assistencial: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Pràctica Religiosa: Obligatori Sanitari: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Sociocultural: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Espectacles: es prohibeix, excepte el propi del conjunt. Turístic: Permès sempre d acord amb allò previst a la legislació sectorial vigent i l article 86bis d aquestes normes. 5. Condicions estètiques. Les de la zona on s ubiqui. 27