Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau de Filologia Clàssica Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació

Transcripción

1 FITXA IDENTIFICATIVA Dades de l'assignatura Codi Nom Grec II Cicle Grau Crèdits ECTS 6.0 Curs acadèmic Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau de Filologia Clàssica Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació 1 Segon quadrimestre Matèries Titulació Matèria Caràcter Grau de Filologia Clàssica 3 - Lengua griega Obligatòria Coordinació Nom SANCHIS LLOPIS, JORGE LUIS Departament FILOLOGIA CLÀSSICA RESUM Es tracta del segon nivell de Grec, de la matèria de Llengua grega, inclosa al mòdul LLENGUA GREGA I LA SEUA LITERATURA i que consta de d altres set assignatures obligatòries de caràcter marcadament filològic, totes de sis crèdits, distribuïdes al llarg dels quatre cursos del Grau de Filologia Clàssica. La matèria de Llengua grega és, al costat de la sua corresponent Llengua llatina, l ix central del Grau de Filologia Clàssica. L assignatura Grec II, junt a Grec I, forma part, al mateix temps, del minor de Filologia Clàssica. L activitat fonamental de l assignatura és una activitat filològica completa basada en la lectura, traducció, comentari i interpretació de textos grecs amb tècniques pròpies de la disciplina filològica i que requereix, com a primer requisit, un coneixement suficient de la llengua. Textos grecs en prosa àtica de dificultat elemental per a la seua interpretació al seu propi context literari i cultural. Asimilació progressiva d uns principis bàsics de llengua grega. Adquisició d un vocabulari bàsic de la llengua grega. Es proposa l obra historiogràfica d un prosista de llengua i estil senzills, p. e. Xenofont i/o Plató. 1

2 CONEIXEMENTS PREVIS Relació amb altres assignatures de la mateixa titulació No heu especificat les restriccions de matrícula amb altres assignatures del pla d'estudis. Altres tipus de requisits Els coneixements previs recomanats són els abastats després dhaver cursat de forma satisfactòria i haver superat Grec I. COMPETÈNCIES Grau de Filologia Clàssica - Coneixer la llengua grega i la seua literatura. - Adquirir la capacitat per interrelacionar els distints aspectes de la filologia. - Desenvolupar habilitats per emprendre estudis posteriors d'especialització o investigació. - Que els estudiants hagen demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé descansa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi. - Que els estudiants sàpien aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseïsquen les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seua àrea d'estudi. - Que els estudiants tinguen la capacitat d'aplegar i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seua àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguen una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica. - Que els estudiants hagen desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia. - Demostrar un compromís ètic en l'àmbit filológico, centrant-se en aspectes tals com la igualtat de gèneres, la igualtat d'oportunitats, els valors de la cultura de la pau i els valors democràtics i els problemes mediambientals i de sostenibilitat així com el coneixement i l'apreciació de la diversitat lingüística i la multiculturalidad. - Aplicar tecnologies de la informació i la comunicació, eines informàtiques, locals o en xarxa en l'àmbit filológico. - Treballar en equip en entorns relacionats amb la filologia i desenvolupar relacions interpersonales. - Treballar i aprendre de manera autònoma i de planificar i gestionar el temps de treball. - Adaptar-se a diferents entorns de treball filológicos - Conèixer la història i cultura gregues. - Conèixer la configuració diacrònica i el funcionament sincrònic de les llengües gregues. - Adquirir la capacitat per a traduir i interpretar textos grecs de diversa tipologia. 2

3 - Desenrotllar la capacitat de comprensió crítica dels textos grecs i llatins en els seus distints nivells lingüístics, literaris, filològics, històrics, socials i culturals. - Adquirir la capacitat d'interrelacionar els coneixements de la filologia clàssica amb els d'altres àrees de coneixement. - Adquirir capacitat per a identificar problemes i temes d'investigació i avaluar la seua rellevància en l'àrea d'estudi de la filologia clàssica. RESULTATS DE L'APRENENTATGE Coneixement progressiu del grec antic en tots els seus aspectes filològics, lingüístics, històrics, literaris, socials i culturals, i aquells relatius al tractament del gènere literari estudiat. En el contacte amb els textos l alumne/a ha d aprendre els diferents mètodes amb els quals s han solucionat aquest problemes i qüestions, així com desenvolupar les competències especifiques que le capaciten per a enfrontar-se a allò amb èxit i solvència. Es preten la consolidació i ampliació de coneixements gramaticals de llengua grega, la introducció de qüestions lingüístiques bàsiques, especialment de morfologia verbal i sintaxi dels casos, i un progrés significatiu en la resolució dels problemes de traducció, que faça possible enfrontar-se de forma satisfactòria a la traducció d un text grec en prosa de nivell mitjà. DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS 1. La sintaxi del nominatiu i el vocatiu. Valors gramaticals i semàntics, abstractes i concrets del casos. El sincretisme. Casos i preposicions. Els valors i funcions del nominatiu: el cas que serveix per a nomenar; subjecte doracions predicatives, predicatiu i aposició al subjecte; subjecte i atribut doracions atributives; usos de nominatiu per vocatiu. Els usos i funcions del vocatiu: lapel.lació en grec. 2. La sintaxi de l'acusatiu. Els valors i funcions de lacusatiu: acusatiu propi i latiu. Lacusatiu dobjecte extern i lacusatiu dobjecte intern. La transitivitat en els verbs grecs. Altres usos de lacusatiu. 3. La sintaxi del genitiu. Els valors i funcions del genitiu. El sincretisme en el genitiu. Genitiu propi: genitiu partitiu i genitiu adnominal. Genitiu ablatiu. 3

4 4. La sintaxi del datiu. Els valors i funcions del datiu: el datiu grec com a cas sincrètic. El datiu propi: valor gramatical i valors semàntics. El instrumental: instrumental i comitatiu. El locatiu. 5. Lorganització morfosintàctica del verb grec. La morfologia del tema de present. Les categories del verb: les oposicions aspectuals, modals, temporals, de veus, nombre, persones. Formes personals i no personals. Formacions de present. Presents no sufixats i presents sufixats. Presents de verbs atemàtics. Presents temàtics. Els presents en yod-. 6. La morfologia del tema daorist. Formaciones del aoristo griego: aoristo sigmático; aoristo radical temático y aoristo radical atemático. 7. La morfologia del tema de perfecte. El perfecte arcaic. El perfecte amb kappa. El perfecte aspirat. 8. La morfologia del futur. El morfema sigma com a marca de futur en grec i els sues resultats fonètics. El futur contracte. Futur dori. Futur passiu. VOLUM DE TREBALL ACTIVITAT Hores % Presencial Classes de teoria Estudi i treball autònom Preparació d'activitats d'avaluació TOTAL METODOLOGIA DOCENT Classes teòriques: Explicació per part del professor, amb la seqüenciació indicada, al llarg d una hora a la setmana, de les qüestions del temari. Classes pràctiques: Traducció por part dels estudiants/estudiantes, como a exercici pràctic relacionat amb la teoria explicada a classe, d un conjunt de frases. Aquestos textos seran penjats a l aula virtual. Una volta treballats per els/les estudiants/estudiantes, la traducció serà corregida a la quarta hora de la setmana. 4

5 A més, els/les estudiants/estudiantes abordaran, com a treball personal, la traducció d una selecció de textos en prosa d autors de prosa grega dels segles V i IV a. C., que seran traduïts i comentats en la hora segona y tercera de la setmana. Classes teòriques: Explicació per part del professor, amb la seqüenciació indicada, al llarg d una hora a la setmana, de les qüestions del temari. Classes pràctiques: Traducció per part dels estudiants/estudiantes, como a exercici pràctic relacionat amb la teoria explicada a classe, d un conjunt de frases. Aquestos textos seran penjats a l aula virtual. Una volta treballats per els/les estudiants/estudiantes, la traducció serà corregida a la quarta hora de la setmana. Traducció: els/les estudiants/estudiantes prepararan, com a treball personal, la traducció d una selecció de textos en prosa d autors de prosa grega dels segles V i IV a. C., que seran traduïts i comentats en la hora segona i tercera de la setmana. Els textos pertanyeran a Xenofont i/o Plató. AVALUACIÓ Activitats de participación realitzades al llarg del curs: 20 % Avaluació de la participació a classe, traduïnt, realitzant els exercicis, fent us de les tutories, etc. Examen final: 80 % Examen escrit individual: constarà de dues parts: la traducció d un text, sense diccionari, amb preguntes de morfologia i sintaxi relatives al text (65%) i tres preguntes del temari (15%). Per a poder aprovar l examen serà necessari aconsseguir al menys un terç de la nota màxima en totes dues parts. Per tal d aprovar el conjunt de la assignatura serà necessari abastar al menys el 40% de la nota màxima en l examen escrit individual. REFERÈNCIES 5

6 Bàsiques - a) Guía docente. - b) Apuntes de los temas expuestos en clase y las cuestiones comentadas a propósito de la traducción de los textos. - c) Ejercicios sobre las cuestiones del temario, servidos en el aula virtual. - d) Selección de textos en prosa. - e) Bibliografía. Complementàries - a. Bibliografía general. Berenguer Amenós, J., Gramática griega, Barcelona: Bosch, 2002 (37ª ed.). Berenguer Amenós, J., Hélade. Ejercicios de griego, I (morfología) y II (sintaxis), Barcelona: Bosch. Fernández-Galiano, M., Manual práctico de morfología verbal griega, Madrid: Gredos, Fleury, E., Morfología histórica de la lengua griega, trad. esp., Barcelona: Bosch, Martín Sánchez, M. Ángeles, Vocabulario mínimo del griego, Madrid: Ediciones Clásicas. Tapia Zúñiga, P. C., Vocabulario fundamental y constructivo del griego, México: UNAM, b. Bibliografía específica: el profesor la proporcionará, en su caso, en clase o a través del aula virtual. c. Bibliografía complementaria: el profesor la proporcionará, en su caso, en clase o a través del aula virtual. 6