XI- INFINITIU ORACIONS D INFINITIU

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "XI- INFINITIU ORACIONS D INFINITIU"

Transcripción

1 XI- INFINITIU ORACIONS D INFINITIU Els dotze treballs d Hèracles 1

2 L infinitiu és un substantiu verbal. Té per tant característiques pròpies del verb i del substantiu: expressa l acció del verb i pot portar complements propis, però les seves funcions són les pròpies d un substantiu. Desinències i paradigmes Actiu Mitjà-passiu Verbs temàtics (- * Verbs atemàtics (- Verbs contractes ( * * * Exercici: - Escriu les formes d infinitiu present corresponents a la 1ª p.sg pres. indic. Funcions de l infinitiu Com a substantiu verbal pot tenir totes les funcions d un substantiu: Amb article equival a un substantiu en el mateix cas de l article o o o o Subjecte o o o 2

3 Complement directe o o o Infinitiu complement d adjectius o o Altres funcions poc habituals: o infinitiu de finalitat: o infinitiu absolut (expressions fetes) o o infinitiu imperatiu: infinitiu emfàtic: ACTIVITATS: Anàlisi i traducció * 3

4 necessitar : ajudar conjunció copulativa ni...ni... robar : voler, desitjar : conjunció condicional si... : necessari, imprescindible, forçós ser injust, cometre, injustícia : agafar, collir (en veu mitjana : escollir, preferir) palau, residència : adverbi, ja no... *ser possible, estar permès : arribar, entrar, accedir a... : respectar, protegir, preservar, : llei decidir, tenir intenció de... : pàtria arma salvar impedir : soldat atacar : camp, territori (enemic) : verb impersonal és necessari, cal... : enemic : acostar-se, apropar-se 4

5 ORACIONS D'INFINITIU En grec i llatí tenim una construcció sintàctica molt freqüent, l anomenada oració d infinitiu, que en alguns casos podem traduir literalment, però a vegades hem de recórrer a una construcció equivalent: l oració subordinada substantiva / completiva, en funció de subjecte o complement directe Traducció literal : Traducció com una oració completiva (conjunció «que»): En alguns casos, amb certs verbs, és possible aquesta doble traducció, la més literal o bé com a oració completiva, però sovint només és possible la traducció per una oració completiva, a la qual l acusatiu de persona és el subjecte lògic de l infinitiu. 5

6 Els elements d aquesta oració d infinitiu són per tant: - Verb principal (accions de ment o de cor: pensar, creure, dir, desitjar, voler; verbs impersonals és possible, és fàcil, és necessari...) - Acusatiu que fa de subjecte de l infinitiu - Infinitiu que pot portar els seus propis complements Activitats: anàlisi i traducció. accepta les dues construccions) accepta només la construcció de l oració d infinitiu) 6

7 Tradueix el següent text d Aristòtil, segons el qual, en un estat ideal, els ciutadans haurien de tenir en comú els fills, les dones i les possessions: ικ Aristòtil, Política, 1261 a 7

8 similar, semblant : silè Alcibíades : dir : conjunció completiva que : dir : verb impersonal cal, és necessari comú, compartit fill : Pítia, sacerdotessa d Apol lo savi pronom indefinit algú, alguna cosa Roses : fundació, colònia rodi, de l illa de Rodes Eurípides : s accepta, es veu bé... propietat, possessió, : compartir (regeix genitiu) : ciutadà : pronom recíproc, entre sí, mútuament : conjunció comparativa com : república, estat, constitució Plató : adverbi, allà : possessió, propietat ETIMOLOGIA - androgin, androceu, Alexandre - ornitologia, ornitorinc, ornitomància - morfologia, amorf. metamorfosi - holocaust, hològraf, catòlic - otitis, otàlgia, otòleg, otorrea - ceroplàstia, cerografia, ceroteràpia - crisantem, crisàl lida, Crisòstom, criselefantí - cefalòpodes, cefaloma, encefàlic - mimètic, pantomima, ornitomimus - Nicolau, Nicodem, Andronic - cacofonia, cacografia, cacòsmia - panteísme, pantocràtor, Pandora - panòplia, hoplita, hoploteca 2.- Fes les associacions corresponents: otitis, anàlisi, policia, polisil làbic, Eusebi, sofrologia, ontologia, manicomi, pràctic, ortografia, Esteve, diàleg 8

LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354)

LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354) LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354) 1.Les oracions subordinades substantives completives 2. Les oracions subordinades substantives interrogatives 3. Les oracions subordinades substantives

Más detalles

IX.- FLEXIÓ ATEMÀTICA. TEMES EN SIGMA, VOCAL -I- -U- DIFTONG RECAPITULACIÓ FLEXIÓ ATEMÀTICA

IX.- FLEXIÓ ATEMÀTICA. TEMES EN SIGMA, VOCAL -I- -U- DIFTONG RECAPITULACIÓ FLEXIÓ ATEMÀTICA IX.- FLEXIÓ ATEMÀTICA. TEMES EN SIGMA, VOCAL -I- -U- DIFTONG RECAPITULACIÓ FLEXIÓ ATEMÀTICA Dins de la flexió atemàtica hem vist substantius: - en oclusiva: labial (), gutural () i dental ) - nasal ()

Más detalles

X - L ADJECTIU. Paradigmes dels adjectius (repetim els de la 1a classe, que ja vam veure anteriorment)

X - L ADJECTIU. Paradigmes dels adjectius (repetim els de la 1a classe, que ja vam veure anteriorment) X - L ADJECTIU L adjectiu és una forma nominal que pot expressar gènere, a més del cas i el nombre (com el substantiu). Generalment l adjectiu concorda amb un substantiu en cas, nombre i gènere. Així com

Más detalles

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns

Más detalles

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció. 2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del

Más detalles

CONJUGACIÓ VERB PARADIGMÀTIC Veu activa

CONJUGACIÓ VERB PARADIGMÀTIC Veu activa En aquest tema donarem un visió global de la conjugació el verb grec, per a recapitular totes les formes que ja hem estudiat i conèixer algunes que hem de veure encara. CONJGACÓ VERB PARADGMÀC Veu activa

Más detalles

Oracions Subordinades. Substantives i Adjectives

Oracions Subordinades. Substantives i Adjectives Oracions Subordinades Substantives i Adjectives Tradició versus modernitat 3. L oració subordinada substantiva (I) L oració subordinada substantiva fa la mateixa funció que realitzaria un nom o substantiu

Más detalles

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades

Más detalles

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat

Más detalles

UNITAT III. L'ORACIÓ COMPOSTA. ESQUEMA SEMÀNTIC I SINTÀCTIC. PRONOMS FEBLES: SUBSTITUCIÓ I COMBINACIÓ.

UNITAT III. L'ORACIÓ COMPOSTA. ESQUEMA SEMÀNTIC I SINTÀCTIC. PRONOMS FEBLES: SUBSTITUCIÓ I COMBINACIÓ. UNITAT III. L'ORACIÓ COMPOSTA. ESQUEMA SEMÀNTIC I SINTÀCTIC. PRONOMS FEBLES: SUBSTITUCIÓ I COMBINACIÓ. L ESTRUCTURA DE L ORACIÓ. FUNCIONS (FORMA) + SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DE LES DIFERENTS FUNCIONS. Les

Más detalles

L HORA DE LA GRAMÀTICA

L HORA DE LA GRAMÀTICA L HORA DE LA GRAMÀTICA ELS VERBS COPULATIUS Ens toca estudiar una mena de verbs molt especials. Pel funcionament que tenen, pel complement que porten, pel tipus d oracions que formen... són els verbs copulatius!

Más detalles

2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN

2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN 2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat els alumnes

Más detalles

ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.

ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja. ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES: CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS, FRANCÈS PORTUGUÈS... RUS WÒLOF FUL TAGAL AMAZIC ÀRAB

Más detalles

4. MORFOLOGIA VERBAL: Introducció.

4. MORFOLOGIA VERBAL: Introducció. 4. MORFOLOGIA VERBAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 4. MORFOLOGIA VERBAL LLATINA El conjunt de formes que

Más detalles

1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:

1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant: ELS PRONOMS FEBLES 1. Normes generals Tots els pronoms febles s escriuen sempre separats del verb de diverses maneres: separats: La recordo apostrofats: L obria amb guió: Doneu-me A més, prenen diferents

Más detalles

ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL

ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL Les oracions subordinades adverbials equivalen a un sintagma adverbial i se subordinen, generalment, al nus de l oració principal. ESTRUCTURES 1. Adverbi o conjunció + ORACIÓ 2. Preposició + INFINITIU

Más detalles

El verb: temps i mode

El verb: temps i mode Nom i cognoms: Data: PRÀCTICA El verb: temps i mode El verb informa del temps en què passen els fets o estats: passat o pretèrit: l acció o estat ja ha passat. present: l acció o estat del verb passa ara.

Más detalles

Morfologia dels pronoms febles

Morfologia dels pronoms febles 1 de 5 29/11/2009 16:44... > continguts i activitats > mòdul 4 > morfologia dels pronoms febles Morfologia dels pronoms febles Morfologia dels pronoms febles Els pronoms febles són sintagmes nominals.

Más detalles

S + V + O V + S + O S + O + V

S + V + O V + S + O S + O + V Annex 7 ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES : CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS,FRANCÈS PORTUGUÈS... XINÈS RUS WÒLOF FULA TAGAL

Más detalles

Complements del verb. 1. CD 2. CI 3. CRV 4. CC 5. Atribut 6. Predicatiu 7. Complement agent. Departament de llengua catalana Institut Torreforta

Complements del verb. 1. CD 2. CI 3. CRV 4. CC 5. Atribut 6. Predicatiu 7. Complement agent. Departament de llengua catalana Institut Torreforta 1. CD 2. CI 3. CRV 4. CC 5. Atribut 6. Predicatiu 7. Complement agent 1. El CD (I) Complement que regeixen els verbs transitius. El CD completa el significat del verb: La Maria compra pomes. Visitarem

Más detalles

Com participar en un fòrum

Com participar en un fòrum Com participar en un fòrum Els fòrum són espais virtuals en el qual es pot realitzar un debat entre diferents persones d una comunitat virtual. És tracta d un debat asincronic, és a dir en el qual les

Más detalles

La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és

La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és ETSEIB PROGRAMACIÓ Grau en Estadística UB-UPC, març 2016 Prof: Robert Joan-Arinyo Llistes 1 Definició En el llenguatge de programació R, una llista és un conjunt d informacions ordenades i no necessàriament

Más detalles

QUADRE GENERAL DEL VERB GREC

QUADRE GENERAL DEL VERB GREC Isop i la faula ( vikipèdia) QADRE GENERAL DEL VERB GREC Isop o Esop (Aesopus, Αἴσωπος) va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII ac i del que se n desconeix la data exacta del naixement

Más detalles

Unitat 13. Fonètica i ortografia Pronúncia i ortografia de les laterals

Unitat 13. Fonètica i ortografia Pronúncia i ortografia de les laterals Fonètica i ortografia Pronúncia i ortografia de les laterals Morfosintaxi Conjuncions: concepte. Conjuncions de coordinació: usos de i, o, ni, però. Ús de que a l'inici d'oracions interrogatives i exclamatives.

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. Introducció El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. A la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, s ha installat

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.

Más detalles

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA 1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d

Más detalles

l estructura de l oració. FUNCIONS (FORMA) + SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DE LES DIFERENTS FUNCIONS. FUNCIONS

l estructura de l oració. FUNCIONS (FORMA) + SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DE LES DIFERENTS FUNCIONS. FUNCIONS l estructura de l oració. FUNCIONS (FORMA) + SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DE LES DIFERENTS FUNCIONS. Les dues FUNCIONS bàsiques en què podem dividir quasi totes les oracions són el SUBJECTE i el PREDICAT. D

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000

Más detalles

Tema 1: TRIGONOMETRIA

Tema 1: TRIGONOMETRIA Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

Llengua Catalana i Literatura. Juny Sèrie 1. PART COMUNA

Llengua Catalana i Literatura. Juny Sèrie 1. PART COMUNA Llengua Catalana i Literatura. Juny 2009-2010. Sèrie 1. PART COMUNA 3. Reflexió lingüística (part comuna) 3.1. a) poder (pot), o bé: poder haver-hi / poder-hi haver (hi pot haver) b) subjecte c) zona d)

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES. Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser

Más detalles

Manual d usuari de l aplicació informàtica de dades històriques de les avaluacions [Centres]

Manual d usuari de l aplicació informàtica de dades històriques de les avaluacions [Centres] Manual d usuari de l aplicació informàtica de dades històriques de les avaluacions [Centres] Índex 0. Presentació... 3 1. Accés a l aplicació... 4 2. Menú de selecció d avaluació i curs... 4 3. Avaluació

Más detalles

Català. Oració composta: visió global. Prova feta pública

Català. Oració composta: visió global. Prova feta pública Català. ració composta: visió global. Prova feta pública Nom i cognoms: 2 Btx Grup Prova objectiva Núm. de faltes Nota Anàlisi Faltes - = Indica el tipus d'oració o proposició i funció (. C. Cop.../..

Más detalles

APUNTS DE MORFOLOGIA I SINTAXI, L'ANÀLISI DEL LLENGUATGE

APUNTS DE MORFOLOGIA I SINTAXI, L'ANÀLISI DEL LLENGUATGE APUNTS DE MORFOLOGIA I SINTAXI, L'ANÀLISI DEL LLENGUATGE Si escrivim un text, el primer que necessitarem seran paraules que anirem organitzat de manera lògica formant oracions, paràgrafs i, finalment,

Más detalles

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

ESQUEMA sobre el SINTAGMA VERBAL i el COMPLEMENTS VERBALS

ESQUEMA sobre el SINTAGMA VERBAL i el COMPLEMENTS VERBALS ESQUEMA sobre el SINTAGMA VERBAL i el COMPLEMENTS VERBALS Sintagma verbal i a. Tipus de verbs segons la seva relació amb els complements: Transitius. Porten un CD obligatori (pintar, retallar, cuinar),

Más detalles

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut. Una cosa curiosa és el que poden fer les altes temperatures, com per exemple, dilatar un material, el coure. En aquest experiment observem aquest fet i tot seguit l expliquem. Material necessari: Un fil

Más detalles

ELS GRAUS DE L'ADJECTIU

ELS GRAUS DE L'ADJECTIU ELS GRAUS DE L'ADJECTIU L'adjectiu pot aparèixer en tres graus de significació: positiu longus -a um 'llarg' d'inferioritat minus longus -a um 'menys llarg' comparatiu d'igualtat tam longus -a um 'tan

Más detalles

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t

Más detalles

L ENTRENAMENT ESPORTIU

L ENTRENAMENT ESPORTIU L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions

Más detalles

Oficina de Coordinació i d'organització de les PAU de Catalunya Pàgina 1 de 5 PAU 2001

Oficina de Coordinació i d'organització de les PAU de Catalunya Pàgina 1 de 5 PAU 2001 Oficina de Coordinació i d'organització de les PAU de Catalunya Pàgina 1 de 5 SÈRIE 4 OPCIÓ A Vegeu el document Estructura dels exercicis de llengua catalana i de llengua castellana. Criteris generals

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

MÚLTIPLES I DIVISORS

MÚLTIPLES I DIVISORS MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

2. FUNCIONS MATEMÀTIQUES, TRIGO- NOMÈTRIQUES I ESTADÍSTIQUES

2. FUNCIONS MATEMÀTIQUES, TRIGO- NOMÈTRIQUES I ESTADÍSTIQUES 1 2. FUNCIONS MATEMÀTIQUES, TRIGO- NOMÈTRIQUES I ESTADÍSTIQUES Les funcions matemàtiques permeten realitzar càlculs d aquest tipus sobre cel les i sobre intervals de valors, retornant sempre valors numèrics.

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Grec Sèrie 2 Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) OPCIÓ A Etiqueta identificadora de l alumne/a OPCIÓ B Etiqueta de qualificació Ubicació

Más detalles

3. Oració subordinada substantiva: concepte i tipus

3. Oració subordinada substantiva: concepte i tipus 3. Oració subordinada substantiva: concepte i tipus Entenem per oració subordinada substantiva aquella que dins de l oració principal fa la mateixa funció que faria un nom (o un sintagma nominal). No m

Más detalles

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.

Más detalles

BATXILLERAT (PLA D ESTUDIS)

BATXILLERAT (PLA D ESTUDIS) BATXILLERAT (PLA D ESTUDIS) El batxillerat forma part de l'educació Secundària i es distribueix en dos cursos acadèmics. Es desenvolupa en diverses modalitats, s organitza de manera flexible i, si cal,

Más detalles

Violències masclistes i joves?

Violències masclistes i joves? Violències masclistes i joves? Com a fills i filles: víctimes directes El 63,6% de les dones afirmen que els seus fills/es van presenciar o escoltar els maltractaments: el 92,5% tenia fills menors de 18

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

Comprovació i Instal lació de la màquina virtual de Java per a el correcte funcionament de l applet de signatura

Comprovació i Instal lació de la màquina virtual de Java per a el correcte funcionament de l applet de signatura Comprovació i Instal lació de la màquina virtual de Java per a el correcte funcionament de l applet de signatura Índex 1. Introducció... 3 2. Comprovació... 3 Cas 1: Instal lació correcta... 3 Cas 2: Instal

Más detalles

TEMA 1: Divisibilitat. Teoria

TEMA 1: Divisibilitat. Teoria TEMA 1: Divisibilitat Teoria 1.0 Repàs de nombres naturals. Jerarquia de les operacions Quan en una expressió apareixen operacions combinades, l ordre en què les hem de fer és el següent: 1. Les operacions

Más detalles

La invitació. Tractament personal

La invitació. Tractament personal La invitació És el document per mitjà del qual es convida algú a un acte de caràcter públic: una conferència, una celebració, un espectacle, una inauguració, etcètera. Sol tenir una estructura del contingut

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU 1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges

Más detalles

DRETS DE PROPIETAT INTEL LECTUAL I INDUSTRIAL A LA XINA

DRETS DE PROPIETAT INTEL LECTUAL I INDUSTRIAL A LA XINA DRETS DE PROPIETAT INTEL LECTUAL I INDUSTRIAL A LA XINA - Advocada INTRODUCCIÓ Consideració de les especificitats de la Xina Les còpiesc Marques, Patents, Drets d Autor d i Transferències ncies de Tecnologia

Más detalles

ABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcçdefghijklmnopqrstuvwxyz (.,:;?! '-*) àéèïíóòúü

ABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcçdefghijklmnopqrstuvwxyz (.,:;?! '-*) àéèïíóòúü Tipografia La tipografia, en totes les seves variants, és la tipografia corporativa de la Generalitat. Això vol dir que les identificacions de la Generalitat, el conjunt del senyal i del logotip, només

Más detalles

Or O a r c a ió su s b u o b r o d r i d n i a n d a a d

Or O a r c a ió su s b u o b r o d r i d n i a n d a a d Oració subordinada Una oració subordinada és una oració composta, és a dir, formada per més d'un verb. Cada verb és el nucli d'una oració diferent, que s'ajunten formant l'oració composta en què cada frase

Más detalles

BLOC ESPECÍFIC JOC I ESPORT ESPORTS INDIVIDUALS I COL LECTIUS

BLOC ESPECÍFIC JOC I ESPORT ESPORTS INDIVIDUALS I COL LECTIUS BLOC ESPECÍFIC JOC I ESPORT ESPORTS INDIVIDUALS I COL LECTIUS CLASSIFICACIÓ, CARACTERÍSTIQUES I APROXIMACIÓ TÈCNICO-TÀCTICA El concepte d esport és molt ampli L aparició dels esports van nèixer amb finalitats

Más detalles

TEMA 10. Els Infinitius i els participis.

TEMA 10. Els Infinitius i els participis. TEMA 10 Els Infinitius i els participis. 1 TEMA 10 AVE PUERI ET PUELLAE! En aquesta unitat tractarem: 1.Els participis. 2.Els infinitius actius. 3.Construccions de Participi. 4.Ús nominal de l'infinitiu.

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 3 Seccions Una secció és una marca definida per l usuari dins del document que permet emmagatzemar opcions de format de pàgina, encapçalaments i peus de pàgina,... diferents

Más detalles

PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT

PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 L L E N G U A C A T A L A N A S È R I E 2 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT QUALIFICACIÓ COGNOMS

Más detalles

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Explicació del qüestionari: Es tracta d un qüestionari per conèixer el grau de satisfacció de l usuari. El temps estimat de resposta

Más detalles

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament. 10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors

Más detalles

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6

Más detalles

U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització:

U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització: U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització: QUADERN DE CLASSE. 4: LES ESCALES - 2 1. Cita 10 objectes que tu consideris que ens cal dibuixar-los

Más detalles

REGULACIÓ DE L EXPRESSIÓ DEL GEN DE LA GALACTOSIDASA.

REGULACIÓ DE L EXPRESSIÓ DEL GEN DE LA GALACTOSIDASA. REGULACIÓ DE L EXPRESSIÓ DEL GEN DE LA GALACTOSIDASA. Guía didàctica. A partir del tutorial a http://www.biocourse.com/ui/swf/ilabs/lac_operon.swf, l alumnat podrà treballar el model de l operó, analitzant

Más detalles

4. SUBORDINADES ADVERBIALS

4. SUBORDINADES ADVERBIALS 4. SUBORDINADES ADVERBIALS CLASSE NEXE EXEMPLES TEMPORALS D anterioritat Abans que (no) Canviarem de cotxe abans que el vell no ens deixi tirats De simultaneïtat Quan, mentre, sempre que... Mentre pares

Más detalles

Física o química 2 La cera i el gel

Física o química 2 La cera i el gel Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,

Más detalles

PREMI SANT JORDI INFANTIL I JUVENIL DE CONTE I NARRACIÓ BREU EN CATALÀ ANY BASES DE LA 25ena CONVOCATÒRIA

PREMI SANT JORDI INFANTIL I JUVENIL DE CONTE I NARRACIÓ BREU EN CATALÀ ANY BASES DE LA 25ena CONVOCATÒRIA PREMI SANT JORDI INFANTIL I JUVENIL DE CONTE I NARRACIÓ BREU EN CATALÀ ANY 2017 BASES DE LA 25ena CONVOCATÒRIA 1. PARTICIPANTS Poden prendre-hi part tots els nois i noies que estudiïn a Olesa de Montserrat

Más detalles

L AORIST (SIGMÀTIC I RADICAL)

L AORIST (SIGMÀTIC I RADICAL) L AORIST (SIGMÀTIC I RADICAL) L aorist expressa un fet que ha tingut lloc en el passat. : Consideracions prèvies: educà, va educar (passat simple i passat perifràstic) educó (pretérito pfto simple - en

Más detalles

CASAL D ESTIU AMER 2016

CASAL D ESTIU AMER 2016 CASAL D ESTIU AMER 2016 FITXA D INSCRIPCIÓ Nom: Cognoms: Data de naixement: Curs Escolar (acabat): Domicili: Població: CP: Nom del pare/mare/tutors Telèfon contacte: Correu electrònic: Telèfons d emergència

Más detalles

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats 2015-2016 Inspecció d Educació a Lleida PLENARI DIRECTORS/ES PRIMÀRIA Lleida, 6 d octubre de 2015 Informació per als centres Octubre 2015 Justificació de l actuació

Más detalles

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius: UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents

Más detalles

Guia dels blogs de l XTEC

Guia dels blogs de l XTEC Blogs de l XTEC... 2 Com ser redactor d un blog creat per una altra persona... 4 Com escriure articles dins d un blog... 4 Com adjuntar un arxiu a un article del blog (si ets editor del blog)... 7 Com

Más detalles

En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès.

En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès. ÍNDEX: En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès. (Es pot accedir-hi directament clicant damunt el punt en qüestió) 1. Tarifes

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

Foto: El teorema de Tales a la ciutat de París, Autora: Tamara Victoria Fernández

Foto: El teorema de Tales a la ciutat de París, Autora: Tamara Victoria Fernández Foto: El teorema de Tales a la ciutat de París, Autora: Tamara Victoria Fernández Matemàtiques 1r ESO T. tales 1 Matemàtiques 1r ESO T. tales 2 Teorema de Tales A.1 Utilitzant tota la plana apaïsada d

Más detalles

19. LLATÍ II. BATXILLERAT (LOGSE) Prova d accés a la Universitat. Exercici de LLATÍ II. Segona part de la prova

19. LLATÍ II. BATXILLERAT (LOGSE) Prova d accés a la Universitat. Exercici de LLATÍ II. Segona part de la prova 320 19. LLATÍ II BATXILLERAT (LOGSE) Prova d accés a la Universitat Exercici de LLATÍ II Segona part de la prova Modalitat d Humanitats i Ciències Socials Matèria obligatòria en la via d Humanitats i opcional

Más detalles

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot LES FRACCIONS Termes d una fracció: a b Numerador Denominador 1.- ELS TRES SIGNIFICATS D UNA FRACCIÓ 1.1. Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació

Más detalles

Busquem la clau!

Busquem la clau! 1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu

Más detalles

2 = = + Es tracta de calcular: CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) Resolució: Límits de successions : un quocient de polinomis

2 = = + Es tracta de calcular: CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) Resolució: Límits de successions : un quocient de polinomis 1 CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) 1. Calcular lim ( 7) (1 0) 7 7 lim ( 7) = lim 1 lim lim 1 = = + Límits de successios : u quociet de poliomis Es tracta de calcular: Podem distigir tres casos A) p > q. Es divideix

Más detalles

1. Per disposar d aquí a nou mesos de , quants diners s haurien d ingressar avui en un compte bancari al 2% anual en interès simple vençut?

1. Per disposar d aquí a nou mesos de , quants diners s haurien d ingressar avui en un compte bancari al 2% anual en interès simple vençut? Règims Financers. Exercicis solucionats RÈGIMS FINANCERS. EXERCICIS SOLUCIONATS. Per disposar d aquí a nou mesos de 0.500, quants diners s haurien d ingressar avui en un compte bancari al 2% anual en interès

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

És d orígen desconegut i encara no té cura.

És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA, l Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia degenerativa que afecta selectivament les neurones motores del cervell i de la medul la espinal. És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA

Más detalles

2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ

2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ 2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ Es construeix una pila amb els elèctrodes següents: un elèctrode de zinc en una solució de sulfat de zinc i un elèctrode de coure en una solució de sulfat de coure.

Más detalles

Grau elemental (B1) Criteris de correcció del grau elemental

Grau elemental (B1) Criteris de correcció del grau elemental Grau elemental (B1) Criteris de correcció del grau elemental La prova consta de quatre àrees, cada una de les quals representa, en el total de la prova, la puntuació següent: Àrea de comprensió 20% Àrea

Más detalles

COM CONTROLEN LES CÈL LULES L EXPRESSIÓ DELS SEUS GENS?

COM CONTROLEN LES CÈL LULES L EXPRESSIÓ DELS SEUS GENS? COM CONTROLEN LES CÈL LULES L EXPRESSIÓ DELS SEUS GENS? Existeixen dos formes possibles de trobar la cromatina: l'heterocromatina i l'eucromatina. L'heterocromatina es caracteritza per ser la més condensada

Más detalles