Índex. 2. Expressió i comunicació gràfica ÍNDEX. Materials i estris de dibuix tècnic. Mesura d angles i segments. Traçat de línies.

Transcripción

1 Índex ÍNDEX Materials i estris de dibuix tècnic. Mesura d angles i segments. Traçat de línies. Representació d objectes. o Esbós. o Croquis. o Plànols. o Vistes. o Perspectives. o Obtenció i col locació de les vistes. Normalització. o Escales. o Acotació. Activitats finals. 1

2 COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM ACTIVITATS CCLI: Competència de comunicació lingüística. 3, 13, 16, 17, 18 CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en Ciència i Tecnologia. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 CD: Competència digital. CAA: Competència de aprendre a aprendre. 2, 4, 5,7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17 CSC: Competències socials i cíviques. 17 SIEE: Sentit d iniciativa i esperit emprenedor. 10, 11, 12 CEC: Consciència i expressions culturals. 10, 11, 12, 15 2

3 Materials i estris de dibuix Per a representar els objectes que dissenyem i construïm, la tecnologia es fa sevir d un llenguatge de comunicació propi anomenat dibuix tècnic. Els instruments que utilitza el dibuix tècnic es poden classificar en: Instruments actius de dibuix. Són aquells que serveixen per a dibuixar i esborrar línies. Dins d aquest grup es troben el llapis, la goma d esborrar i l estilògraf. Instruments passius de dibuix. Són aquells que serveixen per traçar i mesurar dibuixos com, per exemple, el regle graduat, l escaire, el cartabó, el transportador d angles, el compàs, etc. Suports de dibuix. Són aquells sobre els que es realitzen els dibuixos, és a dir, el paper. La majoria de dibuixos tècnics es fan amb llapis, perquè és fácil i ràpid d usar. Els llapis es fabriquen amb fusta que envolta la mina, què està feta amb una mescla de grafit i argila. Segons la quantitat de grafit que conté la mina, aquesta pot ser més o menys dura. Els llapis s identifiquen amb una lletra i un nombre per tal d indicar-nos la duresa de la mina. 9H 8H 7H 6H 5H 4H 3H 2H H F HB B 2B 3B 4B 5B 6B 7B 8B 9B Dibuix tècnic Escriure Dibuix artístic Serveix per a corregir els errors que fem al dibuixar amb llapis. Existeixen diferents tipus de gomes d esborrar en funció de la duresa dels llapis. S utilitzen per passar a tinta els traços que prèviament hem fet amb el llapis. Podem trobar estilògrafs calibrats d entre 0,1 i 2 mm. 3

4 Materials i estris de dibuix És un instrument de plàstic que serveix per traçar rectes i mesurar segments. Està graduat en cm i té una apreciació de mm. Si el regle té una escala graduada de 20 cm pels dos costats s anomena dobledecímetre. Serveix per mesurar, dibuixar o transportar angles. Pot estar dividit en 180º (semicercle) o en 360º. També rep el nom de goniòmetre. º És un regle amb forma de triangle rectangle escalé (angles tots desiguals). Els seus angles mesuren 90º, 60º i 30º. 30º 90º 60º És un regle amb forma de triangle rectangle isòsceles, és a dir, dos dels costats són iguals i formen un angle de 90º. Juntament amb el cartabó s utilitza per traçar rectes paral leles, perpendiculars i angles múltiples de 15º. 45º 90º 45 És un instrument que serveix per traçar circumferències i arcs de circumferència, i també per transportar mesures de segments. 4

5 Materials i estris de dibuix És el suport on es realitza el dibuix. En dibuix tècnic s utilitzen, principalment, dos tipus de paper:. És de color blanc i pot tindre un acabat rugós, per a dibuixar amb llapis, o un acabat llis, per a dibuixar amb tinta.. Permet el pas de la llum, cosa que facilita veure qualsevol dibuix col locat per baix. Els papers utilitzats en dibuix tenen unes mides normalitzades anomenades formats. En dibuix tècnic, el format més comú és el DIN A4, que té unes mides de 210 mm x 297 mm. No hi ha que confondre el format DIN A4 amb el foli, que no segueix la norma DIN i que té una grandària superior. El format de partida en la sèrie A és un rectangle de superfície 1 m 2, que correspon al format A0, i que de dimensions mm x 840 mm. La resta de formats s obté dividint per dos el costat més gran del format anterior. RECORDA En la realització de dibuixos, és molt important que siguem ordenats i només tinguem damunt la taula els instruments necessaris i la làmina de dibuix. A més, també és necessari netejar periòdicament el regle, l escaire, el cartabó, etc. per tal de no embrutar la làmina quan s hi desplacen pel damunt. A l hora de traçar línies, tin el llapis ben esmolat, dibuixa cada línia d un sol traç, no pressiones massa i si t equivoques, esborra tota la línia i torna-la a dibuixar de nou. 5

6 Materials i estris de dibuix Activitat 1.Uneix amb línies de colors diferents cada instrument de dibuix amb el seu nom: Activitat 2. Ordena els següents llapis segons el grau de duresa de les seues mines, de la més dura a la més blana: B 3H F 6B H 5H HB 4B Activitat 3. Completa les següents frases amb els termes que s indiquen a continuació: distint artístics gran angles mesurar cartabó xicotet a. El llapis 2B s utilitza per a fer dibuixos. b. El regle graduat serveix per a longituds. c. El format DIN A0 és el més de tots. d. El format DIN A4 és que el foli. e. El goniòmetre s empra per a construir. f. El format DIN A5 és més que el DIN A3. g. Amb l escaire i es poden traçar rectes paral leles. 6

7 Mesura d angles i segments Observa les imatges següents, que mostren la manera de mesurar segments i angles. A continuació, llig les instruccions per a aprendre a fer-ho correctament: Segments Angles B (30 mm) A 50º 1. Col loca el regle de manera que el zero coincidisca amb l extrem esquerre (A) del segment. 2. Observa on acaba el segment (B) i anota n la mesura en centímetres o en mil límetres. 1. Posa el punt central del goniòmetre sobre el vètex de l angle. 2. Fes coincidir la línia inferior amb el zero. 3. Compta des del zero fins a la vora superior de l angle i anota els graus. Activitat 4. Mesura els segments següents i anota la mesura en centímetres i en mil límetres en la següent taula: Segment 1 Segment 2 Segment 3 Mesura en cm Mesura en mm Segment 1 Segment 2 Segment 3 Activitat 5. Mesura els següents angles i anota la mesura en la taula següent: Angle 1 Angle 2 Angle 3 Mesura en graus Angle 1 Angle 2 Angle 3 7

8 Traçat de línies Línies paral leles són aquelles... que no es tallen mai per molt que les prolonguem. Línies perpendiculars són aquelles... que es tallen formant un angle de 90º. 90º Primer col loca els regles com si anares a traçar línies paral leles. Després gira només l escaire 90º, de manera que es recolze amb l altre catet sobre el cartabó. Activitat 6.Dibuixa una línia paral lela a la recta r que passe pel punt A i una línia perpendicular a la recta r que passe pel punt B. A recta r B 8

9 Traçat de línies Activitat 7. Completa les imatges següents continuant el tipus de línies que presenten: Activitat 8. Amb l ajuda d un transportador d angles i d un regle, dibuixa un escaire i un cartabó amb els seus angles corresponents. Activitat 9. Utilitzant únicament l escaire i el cartabó traça un angle de 120º. Fes el dibuix de com has col locat els regles. 9

10 Representació d objectes Ja hem dit que el dibuix tècnic és un llenguatge de comunicació per descriure de forma gràfica objectes, peces, instal lacions, edificis, etc. En dur a terme aquests dibuixos, cal seguir una sèrie de normes per tal que puguen ser interpretats correctament. La representació d objectes es pot fer a mà alçada (només utilitzem llapis, paper i goma d esborrar) o mitjançant instruments auxiliars de dibuix. Així ens podem trobar amb tres tipus de dibuix diferents: esbossos, croquis i plànols. És la primera expressió gràfica d una idea.. Diversos esbossos sobre la mateixa idea ens ajudaran a definir millor l objecte que volem construir. Exemple d esbossos: posa el nom dels objectes representats. En Tecnologia utilitzaràs amb freqüència el dibuix a mà alçada per expressar les teues idees en els projectes. Per tant, és important que el practiques. Tin en compte que dibuixar a mà alçada no significa dibuixar malament. Ací tens alguns consells que et seran útils a l hora de dibuixar esbossos. Ara només et falta practicar!!! CONSELLS PER FER UN BON ESBÓS Utilitza un llapis de mina blana. Inclina un poc el llapis. Realitza les línies d un sol traç. Per a traçar línies horitzontals i verticals, pren com a referència els marges del paper. 10

11 Activitat 10. Dibuixa l esbós dels objectes que es mostren a les següents fotografíes: 11

12 Activitat 11. Tria tres objectes de l entorn escolar i fes-ne un esbós de cadascun. 12

13 Manté les proporcions de l objecte i inclou un gran nombre de detalls. Està acotat, és a dir, s indiquen les mides reals del que es vol representar. Exemple de croquis: posa el nom dels objectes representats. 13

14 Activitat 12. Tria tres objectes de l entorn escolar i fes-ne un croquis de cadascun. 14

15 Representació d objectes Conté més o menys la mateixa informació que un croquis, però és més precís. Les mides del dibuix han de guardar proporció exacta amb les del objecte real, és a dir, s ha de fer a escala. En dibuix tècnic hi ha dues maneres de representar objectes, mitjançant vistes o perspectives. Les dos es poden dibuixar a mà alçada o amb estris de dibuix. Les d un objecte són les imatges que resulten al projectar-lo perpendicularment sobre plànols paral lels a les seues cares. Un objecte té sis vistes, però amb tres és suficient per tal que estiga totalment definit. Aquestes s anomenen, i. PERFIL ALÇAT PLANTA 15

16 Representar un objecte en perspectiva resulta més complex que dibuixar les vistes, però té l avantatge que ens permet introduir el volum de l objecte, és a dir, es representen les tres dimensions. Gràcies a la perspectiva ens podem fer una idea més real de la forma dels objectes. Activitat 13.Completa el següent esquema per clasificar els diferents tipus de dibuixos: Esbossos A mà alçada Segons la manera de dibuixar Amb estris de dibuix Dibuix tècnic Segons la forma del dibuix planta 16

17 15. Vistes d un objecte De cada objecte es poden obtenir sis vistes. Així si tenim l objecte de la figura, el puguem observar des de sis punts diferents, és com si el fotografiàrem sis vegades. PLANTA ALÇAT POSTERIOR PERFIL DRET A cada fotografia li donarem un nom diferent, així les podrem identificar sense cap problema. Les vistes s anomenen: ALÇAT, PERFIL DRET, PERFIL ESQUERRE, ALÇAT POSTERIOR, PLANTA i PLANTA INFERIOR, i se situen segons mostra la figura. PERFIL ESQUERRE ALÇAT PLANTA INFERIOR Una vegada tenim les fotografies les apeguem sobre un paper segons la posició que es mostra en la figura. 17

18 Cal tenir en compte que quan dibuixem les vistes, aquestes van sense el nom, per això es necessari col locar-les en la posició correcta per poder idenficar-les sense possibilitat d errors. ATENCIÓ Com es pot observar a la figura anterior les vistes només tenen una col locació, així les vistes d ALÇAT, els PERFILS i l ALÇAT POSTERIOR van totes aliniades de forma horitzontal. Quan dibuixem les vistes d ALÇAT i alguna de les dues PLANTES, han d anar aliniades de forma vertical. Si bé puguem traure sis vistes d un objecte, generalment amb sols tres hi ha prou per definir l objecte, és més, de vegades amb dos hi ha prou i en pocs casos amb una també hi ha prou. Activitat 14. Segons la vista elegida com alçat, col loca el nom de la resta de les vistes de l objecte representat. ALÇAT 18

19 Normalització Activitat 15.De l objecte de l activitat anterior dibuixa les sis vistes possibles en el lloc corresponent. La majoria dels objectes no es poden dibuixar amb les dimensions reals, bé perquè són massa grans o massa xicotets. La solución és reduir o ampliar totes les dimensions de l objecte en la mateixa proporció. Es defineix l escala com la Hi ha tres tipus d escales: Les mides del dibuix coincideixen amb les de l objecte real.. El dibuix és més menut que l objecte real.. El dibuix és més gran que l objecte real. 19

20 Activitat 16.Indica el tipus d escala que aplicaries per representar aquests objectes en un full de format DIN A4: a. una cadira: b. una xinxeta: c. un apartament: d. un camp de futbol: e. les manetes d un rellotge de polsera: f. una maquineta de fer punta: Acotar consisteix En l acotació intervenen diferents elements: 20

21 Activitat 17: Llig atentament i fes les activitats Leonardo da Vinci és un dels artistes més grans del Renaixement. Dominava nombroses disciplines va ser arquitecte, pintor, músic, escultor, científic i enginyer-. Va destacar en totes, però encara hui en dia sorprenen els seus treballs d enginyeria, els dibuixos dels quals estan representats amb una increïble minuciositat i claredat. C De fet, Leonardo és un dels antecedents més clars de la representació d objectes mitjançant dibuixos. Tot seguit, pots veure quatre exemples de representacions realitzades per aquest geni que es va avançar a la seua època. Durant la seua llarga estada a Milà, Leonardo (en la il lustració veiem el seu autoretrat) va fer també dibuixos arquitectònics i models per a la cúpula de la catedral de la ciutat. Encara que semble increïble, el primer automòbil va ser inventat per Leonardo da Vinci a l any De fet el director del Museu de la Història de la Ciència, a Florència, Paolo Galluzi, diu el següent: Va ser (o és) el primer vehicle autopropulsat de la història. Una ballesta gegantina que retrocedeix per mitjà d un cigonyal i un argue o cabrestant que tenen dos mecanismes de disparament. La manera més fàcil de disparar-la és alliberar-ne el percussor colpejant-lo amb una maça. Disseny per a una màquina voladora, en la qual un pilot ajagut fa girar la politja accionant amb força uns pedals. D A B 21

22 Activitats 1. Relaciona els esbossos de Leonardo amb les explicacions que se n donen. 2. Quin tipus de representació feia servir Leonardo: vistes o perspectives? 3. A quin tipus de perspectiva correspon l esbós de la ballesta? 4. A quines vistes corresponen els esbossos de la cúpula i l automòbil? 5. Tria un esbós de les màquines de Leonardo i intenta reproduir-lo. 22

23 Activitat 18: Fes, en quinze línies, una descripció d una maquineta de fer punta als llapis. 23

24 Avaluació final Activitat 19: 1) Per a traçar rectes paral leles i perpendiculars s utilitza el transportador d angles. a) Vertader. b) Fals. 2) Quan parlem de A4, A3, etc., ens referim a: a) La duresa dels llapis. b) La grandària del paper. c) El tipus de paper. 3) Els llapis de mina més blana són: a) Els de la sèrie HB. b) Els de la sèrie B. c) Els de la sèrie H. 4) Les tres vistes d un objecte són: a) El croquis, la planta i l alçat. b) L alçat, el perfil i la perspectiva. c) L alçat, la planta i el perfil. 5) A l hora de representar un objecte, la precisió en els dibuixos en ordre creixent és: a) Plànol, esbós i croquis. b) Croquis, plànol i esbós. c) Esbós, croquis i plànol. 6) Amb els dibuixos en perspectiva podem conèixer: a) Les tres dimensions d un objecte. b) Només dues dimensions. c) Només dues dimensions, per a conèixer l altra hem de recórrer a l alçat. 7) Quan volem representar les diferents peces d un objecte amb tot tipus de detall: a) Hem de dibuixar la perspectiva de l objecte. b) Hem de dibuixar les tres vistes principals. c) Hem de dibuixar un especejament de l objecte. 8) La utilització de distints tipus i grossors de línies: a) Només s empra en dibuix artístic. b) No és adequada a l hora de representar objectes tecnològics. c) És una ajuda per tal que un dibuix tècnic siga més clar. 24