PROGRAMA DE TEORIES I INSTITUCIONS CONTEMPORÀNIES D EDUCACIÓ

Transcripción

1 Universitat de les Illes Balears Departament de Ciències de l'educació PROGRAMA DE TEORIES I INSTITUCIONS CONTEMPORÀNIES D EDUCACIÓ (5145) TRONCAL DE 4 5 CRÈDITS: 3 TEÒRICS I 1 5 PRÀCTICS DIPLOMATURA EN MESTRE ESPECIALITAT D EDUCACIÓ FÍSICA, LLENGUA ESTRANGERA I EDUCACIÓ MUSICAL PRIMER QUADRIMESTRE DEL CURS ACADÈMIC 2003/2004 Professor: Dr. Joan Carles Rincón i Verdera INTRODUCCIÓ La matèria Teories i Institucions Contemporànies d'educació, és una assignatura interdisciplinar, vinculada, d'una banda, a la Teoria de l'educació, i, per una altra, a la Història de l'educació, en tant que història de les teories i les pràctiques educatives. Aquesta matèria ha de servir els estudiants, futurs mestres (en qualsevol de les seves especialitats): d'una banda, per endinsar-se en una pluralitat de coneixements teòrics i pràctics orientats a aclarir el procés educatiu i la seva configuració o ordenació en la pràctica, prenent per a això en consideració les diferents variables que intervenen (ideològiques, polítiques, institucionals, científiques i, lògicament, les pròpiament pedagògiques) i des de les que el dit procés s'actualitza, representa i materialitza en pràctiques educacionals específiques; i, d'altra banda, també ha de proporcionar als estudiants una visió històrica de l'evolució dels models pedagògics i de les teories educatives més representatives en la pedagogia contemporània, així com de l'evolució de l'educació institucionalitzada i la seva problemàtica en la societat contemporània, cenyint-nos, més concretament, a la gènesi, evolució i desenvolupament del sistema educatiu espanyol. Així doncs, en aquesta matèria es treballaran les teories i institucions educatives que hi ha hagut des de les darreries del segle XVIII fins al naixement del nou mil leni: teories, moviments, institucions, sistema educatiu, agents educadors, educació formal, no formal i informal. OBJECTIUS GENERALS Clarificar semànticament els principals termes relacionats amb el significant educació. Conèixer i valorar críticament els principals autors i teories contemporànies d educació al món occidental, relacionant els coneixements adquirits i la seva aplicació al desenvolupament de la tasca educadora.

2 Comprendre i valorar adequadament les aportacions dels principals moviments i de les més destacades institucions educatives contemporànies, tot fent especial incidència en l evolució històrica del sistema educatiu a Espanya. Analitzar les característiques bàsiques de l educació no formal a partir dels distints models i espais educadors actuals. Fomentar la qüestionabilitat d allò que se ns transmet assèpticament, mitjançant l impuls de l activitat investigadora, respectant els aspectes formals i de contingut de tota investigació científica. CONTINGUTS EDUCACIÓ: CLARIFICACIÓ DEL SEU CAMP SEMÀNTIC. ROUSSEAU I L ESCOLA BURGESA. DEWEY I L ESCOLA PROGRESSIVA. DECROLY I L ESCOLA NOVA. GINER DE LOS RÍOS I LA INSTITUCIÓ LLIURE D ENSENYAMENT. FERRER I GUÀRDIA I LES TEORIES ANTIAUTORITÀRIES MCLUHAN I LES TEORIES DE LA DESESCOLARITZACIÓ. MAKARENKO I LES TEORIES MARXISTES. ARANGUREN I LES TEORIES PERSONALISTES. LES TEORIES POSTMODERNES. LES INSTITUCIONS EDUCATIVES FORMALS A ESPANYA. LES INSTITUCIONS EDUCATIVES NO FORMALS. DESENVOLUPAMENT PROCEDIMENTAL DE LA MATÈRIA Exposició dels temes per part del professor. Participació activa de l alumnat a classe i a les tutories. Resolució de qüestions de caràcter pràctic mitjançant comentaris de textes educatius. Investigació individual d un autor contemporani (a concretar necessàriament amb el professor): 1) Fröbel, Herbart, Pestalozzi; 2) Kilpatrick; 3) Freinet, Montessori, Kerschensteiner; 4) Lapassade, Lobrot, Neill, Oury i Vázquez, Rogers; 5) Faure, Goodman, Holt, Reimer, Illich; 6) Bourdieu i Passeron, Gramsci, Suchodolski, Sujomlinski; 7) Alumnos de la Escuela de Barbiana, Freire, Mounier. Investigació col lectiva d una institució no formal d educació (a concretar necessàriament amb el professor): 1) institucions alfabetitzadores, 2) centres cívics, 3) animació sociocultural, 4) educació per a la salut, 5) educació per al consumidor, 6) educació ambiental, 7) educació patrimonial, 8) formació laboral permanent. AVALUACIÓ S avaluaran, bàsicament: 1) els coneixements adquirits al llarg de l assignatura; 2) la capacitat de relacionar les teories i els contextos institucionals educatius a

3 la seva època; 3) l adequació dels treballs individuals i col lectius a les exigències metodològiques pactades. Els crèdits teòrics s avaluaran a partir d un exercici escrit tipus text (vertader/fals) a la fi del quadrimestre. Suposa el 70% de l assignatura. Els crèdits pràctics s avaluaran a partir dels treballs individuals i col lectius i dels comentaris de texte. Suposa el 30% de l assignatura. Per aprovar la matèria s han de superar positivament ambdues parts, fent-se la mitja només quan s hagin aprovat. Les parts aprovades només es guarden fins al setembre. En cas de repetir curs, l assignatura es comença de bellnou. BIBLIOGRAFIA BÀSICA BOWEN, J. i HOBSON, P.R. (1991), Teorías de la educación, México, Noriega/Limusa. CAPITÁN, A. (1986), Historia de la educación occidental, Madrid, Dykinson (Tomo III). COLOM, A.J. (1979), Lectura del discurso pedagógico actual, Palma, Embat. RUIZ, J. (Dir.) (1997), La educación en los tiempos modernos. Textos y documentos, Madrid, Actas. VARIS (1995), Quinze pedagogs. La seva influència avui, Barcelona, UOC/Proa. VARIOS (2000), Teorías e instituciones contemporáneas de educación, Madrid, Síntesis. VARIOS (2002), Teorías e instituciones contemporáneas de la educación, Barcelona, Ariel. BLIOGRAFIA ESPECIALITZADA PER BLOCS DE CONTINGUTS 1 CASTILLEJO, J.L., Nuevas perspectivas en las ciencias de la educación, Madrid, Anaya, COLOM, A.J., Teoría y metateoría de la educación, México, Trillas, FERMOSO, P., Teoría de la educación, México, Trillas, SAENZ, O., Pedagogía general, Madrid, Anaya, SANJUAN, M., Pedagogía fundamental, Zaragoza, Librería General, SANVISENS, A., Introducción a la pedagogía, Barcelona, Barcanova, FRÖBEL, F., L'educació de l'home i el jardí d'infants, Vic, Eumo, HERBART, J.F., Pedagogía general, Barcelona, Humanitas, HERBART, J.F., Esbós per a un curs de pedagogia, Barcelona, Eumo, PESTALOZZI, J.H., Com Gertrudis educa els fills, Barcelona, Eumo, PESTALOZZI, J.H., Cartas sobre educación infantil, Barcelona, Humanitas, ROUSSEAU, J.J., El Emilio, Madrid, Alianza, ROUSSEAU, J.J., El contracte social, Barcelona, Edicions 62, 1985.

4 3 DEWEY, J., Democracia y Educación, Madrid, Morata, DEWEY, J., Cómo pensamos, Barcelona, Paidós, KILPATRICK, W.H., Filosofía de la educación, Buenos Aires, Losada, KILPATRICK, W.H., El Método de los Proyectos,. 4 DECROLY, O., La funció de la globalització i altres escrits, Vic, Eumo, FREINET, C., Per l'escola del poble, Vic, Eumo, FREINET, C., Els plans de treball, Barcelona, Laia, FREINET, C., Técnicas Freinet de la Escuela Moderna, Madrid, Siglo XXI, MONTESSORI, M., El niño. El secreto de la infancia, Barcelona, Araluce, MONTESSORI, M., Ideas generales sobre mi método, Barcelona, Losada, KERSCHENSTEINER, G., El concepto de la escuela del trabajo, Madrid, La Lectura, GINER DE LOS RÍOS, F., Ensayos sobre educación, Madrid, Alianza, FERRER, F., L'Escola Moderna, Vic, Eumo, LAPASSADE, G., Autogestión pedagógica,. La educación en libertad?, Barcelona, Granica, LOBROT, M., Pedagogía Institucional, Buenos Aires, Humanitas, NEILL, A.S., Summerhill, Madrid, FCE, NEILL, A.S., Hijos en libertad, Barcelona, Gedisa, OURY, F. y VÁZQUEZ, A., Hacia una pedagogía del siglo XX, México, Siglo XXI, ROGERS, C.R., Libertad y creatividad en la educación, Barcelona, Paidós, ROGERS, C.R., Client-Centered Therapy. Its current Practice, Implications, and theory, Boston, Houghton Mifflin, FAURE, E., Aprender a ser, Madrid, Alianza-Unesco, GOODDMAN, P., La deseducación obligatoria, Barcelona, Fontanella, HOLT, J., El fracaso de la escuela, Madrid, Alianza, ILLICH, I., La sociedad desescolarizada, Barcelona, Barral, MCLUHAN, M. y CARPENTER, E., El aula sin muros. Investigaciones sobre técnicas de comunicación, Barcelona, Cultura Popular, REIMER, E., La escuela ha muerto, Barcelona, Barral, BOURDIEU, P. y PASSERON, J.C., Los estudiantes y la cultura, Barcelona, Labor, 1973.

5 GRAMSCI, A., La alternativa pedagógica, Barcelona, Nova Terra, MAKARENKO, A., Poema pedagógico, Barcelona, Planeta, SUCHODOLSKI, B., La educación humana del hombre, Barcelona, Laia, SUJOMLINSKI, V., Pensamiento pedagógico, Moscú, Progreso, ALUMNOS DE LA ESCUELA DE BARBIANA, Carta a una maestra, Barcelona, Nova Terra, ALUMNOS DE LA ESCUELA DE BARBIANA, Contraescuela, Bilbao, Zero, CORZO, J.L., Lorenzo Milani, maestro cristiano, Universidad pontificia, Salamanca, ARANGUREN, J.L., Propuestas morales, Madrid, Tecnos, ARANGUREN, J.L., El buen talante, Madrid, Tecnos, FREIRE, P., Extensión o comunicación? La concientización en el medio rural, Buenos Aires, Siglo XXI, MOUNIER, E., Manifiesto al servicio del personalismo, Madrid, Taurus, COLOM, A.J. y MELICH, J.C., Después de la modernidad. Nuevas filosofías de la educación, Barcelona, Paidós, LIPOVETSKY, La era del vacío, Barcelona, Anagrama, LUHMAN, N., Teoría de la sociedad y pedagogía, Barcelona, Paidós, LYOTARD, J.F., La condición posmoderna, Madrid, Cátedra, TOFFLER, A., El <<Shock>> del futuro, Barcelona, Plaza & Janés, VATTIMO, G., El fin de la modernidad, Barcelona, Gedisa, COLOM, A.J. y DOMÍNGUEZ, E., Introducción a la política de la educación, Barcelona, Ariel, DOMÍNGUEZ, E., Política y Educación. El caso de España y Portugal, Salamanca, Hespérides, Llei General d'educació (1970). Lliei Orgànica del Dret a l'educació (1985). Llei Orgànica d'ordenació del Sistema Educatiu (1990). MEC, Historia de la Educación en España. Textos y Documentos, Madrid, MEC, 1979 (dos vol.). NORIEGA, R., Principios constitucionales del sistema educativo español, Madrid, MEC, OCDE, Panorama educativo. Análisis 1996, París, OCDE, PUELLES, M., Política y Administración educativas, Madrid, UNED, PUELLES, M., Educación e ideología en la España contemporánea, Barcelona, Labor, RUIZ, J. (dir.), La educación en los tiempos modernos. Textos y documentos, Madrid, Actas, VARIOS, Génesis de los sistemas educativos nacionales, Madrid, UNED, 1989.

6 VEGA, L., Moderantismo y educación en España. Estudios en torno a la Ley Moyano, Zamora, Publicaciones del Instituto Florián de Ocampo, ANDER-EGG, La animación y los animadores, Madrid, Narcea, AYUNTAMIENTO DE BARCELONA, La ciudad educadora, Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona, CALVO, S., Educación para la salud, Madrid, Díez de Santos, CARIDE, J.A., Educación ambiental: realidades y perspectivas, Santiago de Compostela, Tórculo, CIDAD, E., Perspectivas sobre educación del consumidor, Madrid, Ministerio de Sanidad y Consumo, Instituto Nacional de Consumo, COLOM, A.J., Modelos de intervención socieducativa, Madrid, Narcea, INSTITUTO NACIONAL DEL CONSUMO, Líneas metodológicas para la educación del consumidor, Madrid, Ministerio de Sanidad y Consumo, MARZO, A. y FIGUERAS, J.M., Educación de adultos. Situación actual y perspectivas, Barcelona, ICE/Horsori, NOVO, M., Educación ambiental, Madrid, Universitaria, SARRAMONA, J., Educación no formal, Barcelona, CEAC, SUREDA, J. y COLOM, A.J., Pedagogía ambiental, Madrid, CEAC, TRILLA, J., Animación sociocultural. Teoría, programas y ámbitos, Barcelona, Ariel, TRILLA, J., La educación fuera de la escuela, Barcelona, Ariel, TRILLA, J., Otras educaciones, Barcelona, Anthropos, VARGAS, A. y PALACIOS, V.P., Educación para la salud, México, McGraw Hill, VARIOS, Estrategias de formación en la empresa, Madrid, Narcea, VARIOS, Condicionamientos sociopolíticos de la educación, Barcelona, CEAC, HORARIS DE CLASSE PRIMER QUADRIMESTRE TEÒRICA PRÀCTICA EDUCACIÓ FÍSICA Dimecres h Dilluns h EDUCACIÓ MUSICAL Dijous 9-11 h Dilluns h LLENGUA ESTRANGERA Dijous 9-11 h Dilluns 8-9 h TUTORIES Despatx: C-103 Horari directe: Dilluns 9-10, h Dimecres 9-10, h Adreça electrònica: vdcejrv0@uib.es

7