Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS

Transcripción

1 LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM D LES FONTS ENERGÈTIQUES NO RENOVABLES Recursos energètics minerals > MATERIALS COMBUSTIBLES: PETROLI: Element més important en la PRODUCCIÓ ENERGÈTICA Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS En contra, hi han els ACCIDENTS associats a l EXTRACCIÓ i el TRANSPORT del petroli Comporten: Problema AMBIENTAL Emissió de CO2 dels processos de combustió contribueix a l EFECTE HIVERNACLE CARBÓ és una ROCA FÒSSIL Les VARIETATS del carbó tenen CAPACITATS DIFERENTS segons el GRAU DE CARBONIFICACIÓ PROBLEMA ECOLÒGIC : El carbó en CREMAR SE expulsa diversos GASOS d efecte hivernacle. GAS NATURAL (Electricitat i combustible) FORMAT principalment per METÀ És MENYS contaminant que el Petroli o Carbó, però tot i així contribueix a l efecte hivernacle. S utilitza per Generar ELECTRICITAT Fabricar COMBUSTIBLE URANI (Centrals nucleras) Tal i com s EXTREU de la NATURA, es pot CONVERTIR en MINERAL ENERGÈTIC després d un complex procés de transformació és necessari pel funcionament de les CENTRALS NUCLEARS que PRODUEIXEN ELECTRICITAT RISC D ACCIENTS NUCLEARS

2 LES FONTS D RENOVABLES Recursos energètics FOSSILS COSTOS creixents d extreure ls Necessitat de disminuir els IMPACTES MEDIAMBIENTALS Incentiven: Recursos energètics RENOVABLES HIDROÈLECTRICA (energia cinètica de l aigua) (energia renovable més important) Consisteix en l APROFITAMENT de l energia CINÈTICA DE L AIGUA s utilitza des de fa segles. Al segle XIX dóna pas a la CONVERSIÓ de l energia MECÀNICA en > energia ELÈCTRICA mitjançant TURBINES Utilitza GRANS EMBASSAMENTS i PETITES CENTRALS EÒLICA (energia cinètica de vent ) Consisteix en l APROFITAMENT de l energia CINÈTICA DEL VENT S aplicava especialment al TRANSPORT (Navegació) MOLINS (Bombeig d aigua) Actualment l energia eòlica es CAPTA mitjançant AEROGENERADORS Prinicipals INFRAESTRUCTURES MINICENTRALS (Instal lacions autònomes) PARCS EÒLICS (Xarxa elèctrica per a ser distribuida) SOLAR APROFITAMENT de les RADIACIONS SOLARS, basats en: Tecnologies Instal lacions específiques diverses Entre els més destecats apareixen: Energia TÈRMICA Energia FOTOVOLTAICA Energia TERMOSOLAR ALTRES RECURSOS RENOVABLES BIOMASSA seca (Llenya) BIOMASSA VERDA per fabricar BIOCARBURANTS Aprofitament RESIDUS ORGÀNICS Energia GEOTÈRMICA Energia MAREOMOTRIU

3 LA PRODUCCIÓ ENERGÈTICA A CATALUNYA PRODUEIX un 32% del total de l que CONSUMEIX El 68% de l ha de ser IMPORTADA en forma de Petroli Gas Electricitat Energia PRINCIPAL: ELÈCTRICA que s obté de: Centrals TÈRMIQUES NUCLEARS, 80% de l energia elèctrica produïda. Centrals HIDROELECTRIQUES, 15% Centrals TÈRMIQUES CONVENCIONALS : 5% de l energia. RECURSOS RENOVABLES es basa en L HIDROÈLECTRICA (58,1%) BIOMASSA (36,5%) EÒLICA (1,9) SOLAR (0,4%) CONSUM ENERGÈTIC: TRANSPORT (40%) INDÚSTRIA (31,6%) Sector DOMÈSTIC, SERVEIS i PRIMARIS (28,4%) LA PRODUCCIÓ ENERGÈTICA A ESPANYA La major part de l que consumeix ESPANYA prové dels RECURSOS ENERGÈTICS que COMPRA a L EXTERIOR, principalment PETROLI i GAS NATURAL 65% de l ELÈCTRICA es PRODUEIX a ESPANYA Gas natural Energia nuclear (8 centrals nuclears en funcionament) Energia hidràulica El consum energètic Abans: Indústria Ara: Transports i consum domèstic PLANIFICACIÓ ENERGÈTICA del GOVERN: Reduir la DEPENDÈNCIA ENERGÈTICA de IMPORTACIONS de PETROLI Iincrementar el CONSUM del GAS Reforçar l ÚS de l energia HIDRÀULICA Incrementar la PRODUCCIÓ de les ENERGIES RENOVABLES

4 PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Millorar l EFICIENCIA de l ÚS DE L Reduir un 10% les IMPORTACIONS de PETROLI Disminuir les EMISSIONS DE CO I IMPACTES MEDIAMBIENTALS UN PLANETA AMB LÍMITS Recursos naturals Consum directe Transformació en altres béns ELS TRES PILARS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE AMBIENTAL ECONÒMICA SOCIAL PLANETA LIMITAT NO es pot SUBMINISTRAR RECURSOS de forma INDEFINIDA SUPORTAR grans IMPACTES MEDIAMBIENTALS sense que es comprometi l EQUILIBRI ECOLÒGIC INTEGRA els COSTOS AMBIENTALS PLANTEJA la forma viable de PRODUIR i CONSUMIR de forma viable per al medi Manifesta la NECESSITAT que el DESENVOLUPAMENT sigui de forma EQUITATIVA Que GARANTEIXI unes condicions de vida DIGNES a comunitats humanes ENFORTEIXI la COHESIÓ SOCIAL IMPACTES AMBIENTALS I CRISI ECOLÒGICA Impacte ambiental INTENSA: Destrucció de boscos, pèrdua de sol... EXTENSA: Emissió de GASOS, CONTAMINACIÓ AUGMENT de la TEMPERATURA Producció MASSIVA de RESIDUS Dispersió de materials PLÀSTICS ESGOTAMENT de recursos NATURALS Pèrdua d ESPAIS NATURAL Pèrdua de MASSA de GEL, Més RISCOS AMBIENTALS Contaminació QUÍMICA, ORGÀNICA.. Contaminació de l AIRE Pèrdua de BIOCAPACITAT Més àrees URBANITZADES

5 UN ALTRE MODEL DE DESENVOLUPAMENT 1. Assolir la SOTENIBILITAT AMBIENTAL Formes no contaminants de producció energètica 2. Aconseguir la ECONÒMICA Assolir despeses que genera el procés de producció 3. SOCIAL Canvis en la tendència econòmica Presa de conciència Augmentar la demanda de productes ecològics PLANETA AMB LÍMITS: Dimensions i recursos límits DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: Impacte ecològic que es pot regenerar. ELS TRES PILARS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE AMBIENTAL ECONÒMICA SOCIAL PLANETA LIMITAT NO es pot SUBMINISTRAR RECURSOS de forma INDEFINIDA SUPORTAR grans IMPACTES MEDIAMBIENTALS sense que es comprometi l EQUILIBRI ECOLÒGIC INTEGRA els COSTOS AMBIENTALS PLANTEJA la forma viable de PRODUIR i CONSUMIR de forma viable per al medi Manifesta la NECESSITAT que el DESENVOLUPAMENT sigui de forma EQUITATIVA Que GARANTEIXI unes condicions de vida DIGNES a comunitats humanes ENFORTEIXI la COHESIÓ SOCIAL CRISI ECOLÒGICA GLOBAL: Situació de risc del planeta terra. Les accions afectan a tot el planeta. Principals conseqüències de l EFECTE HIVERNACLE: Augment de CO2 Augment de temperatura Augment del nivell del mar Canvis en el ecosistema Desglaç