INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2011

Transcripción

1 INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 011

2 Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 011 Conselleria d Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Redacció de l informe, anàlisi i explotació de dades Mateu F. Ambrós Toledo Joan Borràs Seguí Bartomeu Cañellas Roca Heracli Portas Fuentespina Suport estadístic Javier Gámez Bauzà Manuel Valín Rodríguez Assessorament lingüístic Catalina Noguera Nicolau Edita: Conselleria d Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) Primera edició: juny de 01 Nombre d exemplars: 100 ISBN: Dipòsit legal: PM

3 ÍNDEX GLOSSARI DE SIGLES... 4 FONTS... 5 INTRODUCCIÓ... 7 INDICADORS D ESCOLARITZACIÓ E.1. Escolarització i població E1.1. Escolarització i població escolaritzable...10 E1.. Escolarització de l ensenyament (segons titularitat del centre)...13 E1.3. Esperança de permanència en el sistema escolar als 6 anys...16 E.. Taxes d escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris E.1. Taxes netes d escolarització a l educació infantil...18 E.. Taxes netes d escolarització a l educació secundària postobligatòria... E.3. Taxes netes d escolarització a l educació superior...7 E3. Alumnat estranger...3 E4. Alumnat per grup i per professor E4.1. Alumnat per grup...36 E4.. Alumnat per professor...39 INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ F1. Despesa total en educació F1.1. Despesa total en educació, en relació amb el PIB...4 F1.. Despesa pública total en educació...43 F1.3. Despesa pública destinada a concerts...45 F. Despesa en educació per alumne...47 INDICADORS DE RESULTATS R.1. Competències bàsiques a 4t curs d educació primària R1.1. CB en comunicació lingüística (4t EP)...50 R1.. CB en matemàtiques (4t EP)...59 R1.3. CB en el coneixement i interacció amb el món físic (4t EP)...63 R1.4. CB social i ciutadana (4t EP)...67 R.. Competències bàsiques a n d ESO R.1. CB en comunicació lingüística (n d ESO)...70 R.. CB en matemàtiques (n ESO)...79 R.3. CB en el coneixement i la interacció amb el món físic (n d ESO)...83 R.4. CB social i ciutadana (n ESO)...87 R3. Competències clau als 15 anys (PISA) R3.1. Competències clau als 15 anys en lectura...90 R3.. Competències clau als 15 anys en matemàtiques...94 R3.3. Competències clau en ciències...98 R4. Idoneïtat en l edat de l alumnat R4.1. Idoneïtat en l edat de l alumnat d educació obligatòria R4.. Alumnat repetidor R5. Abandonament escolar prematur R6. Taxes de graduació R6.1. Taxa bruta de graduació a l educació secundària obligatòria R6.. Taxes brutes de graduació als estudis postobligatoris R6.3. Taxes brutes de graduació als estudis superiors R6.4. Taxes brutes de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia

4 GLOSSARI DE SIGLES CB: competència bàsica CEE: centre d educació especial CEIP: centre d educació infantil i primària CINE (ISCED): Classificació Internacional Normalitzada d Educació (UNESCO) CINE 0: educació infantil CINE 1: educació primària CINE : educació secundària, primera etapa (ESO) CINE 3: educació secundària, segona etapa (ed. Secundària postobligatòria) CINE 4: educació postsecundària, no superior CINE 5B: ensenyament superior no universitari CINE 5A: ensenyament superior universitari de primer i segon cicle CINE 6: doctorat CFGM: cicles formatius de grau mitjà CFGS: cicles formatius de grau superior EE: educació especial EI: educació infantil EP: educació primària EPA: enquesta de població activa ES: educació secundària ESO: educació secundària obligatòria ESPA: educació secundària per a persones adultes EUROSTAT: Oficina Estadística de la Comissió Europea FP: formació professional IBESTAT: Institut d Estadística de les Illes Balears IES: institut d educació secundària INE: Institut Nacional d Estadística INEE: Institut Nacional d Avaluació Educativa GS: programes de garantia social MECD: Ministeri d Educació, Cultura i Esport OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics PIB: producte interior brut PISA: Programa per a l Avaluació Internacional d Alumnes PQPI: programes de qualificació professional inicial TRI: teoria de resposta a l ítem UE: Unió Europea Nota 1: quan es fa referència a centres de titularitat privada es consideren els privats concertats i els privats no concertats. Nota : excepte en aquells casos en què es digui expressament el contrari, la paraula nins es refereix tant a nins com a nines; alumnes, tant a alumne com a alumna; professors, tant a professors com a professores; pares, tant a pares com a mares, i directors, tant a directors com a directores. 4

5 Ensenyaments no universitaris FONTS Curs : Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives. Conselleria d Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears. Curs : Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición ticas&contenido=/estadisticas/educativas/cee/edicion011/cee- 011.html Sèries per comunitat autònoma. Estadística de las Enseñanzas no universitarias. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación. Datos y Cifras. Curso escolar 011/01. Ministeri d Educació. Ensenyaments universitaris Cursos i : Avance de la Estadística de Estudiantes Universitarios. s/indicadores-publicaciones/datoscifras/datoscifrasweb.pdf?documentid=0901e7b8053c5a Despesa pública en educació Estadísticas de los recursos económicos destinados a la educación. Estadística del Gasto Público en Educación. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación. cas&contenido=/estadisticas/educativas/gasto/008/gastos008.html Estimacions de població: INE. Instituto Nacional de Estadística. Producte interior brut (PIB): INE. Instituto Nacional de Estadística. 5

6 Enquesta de població activa (EPA): INE. Instituto Nacional de Estadística. Pressuposts liquidats del Govern de les Illes Balears: IBESTAT. Institut d Estadística de les Illes Balears. Resultats proves de diagnòstic (competències bàsiques) Avaluació de diagnòstic i Avaluació de diagnòstic Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears. IAQSE. Evaluación general de diagnóstico 009. Educación Primaria. 4ºcurso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación. Evaluación general de diagnóstico 010. Educación Secundaria Obligatoria. Segundo curso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación. aluacion-diagnostico.html Competències clau als 15 anys PISA 009 Programa para la Evaluación Internacional de los Alumnos OCDE INFORME ESPAÑOL. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación. al/pisa-009-con-escudo.pdf?documentid=0901e7b808ee4fd Indicadors del sistema educatiu Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 010. ISEIB 010. Govern de les Illes Balears. Conselleria d Educació i Cultura. IAQSE. Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 010. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación. Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 011. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación 6

7 INTRODUCCIÓ Els indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears (ISEIB), elaborats per l Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) de la Conselleria d Educació, Cultura i Universitats, mostren els aspectes més significatius de l educació a la nostra comunitat autònoma, a través de la informació estadística provinent de diferents fonts, i presentada mitjançant taules i gràfics. Aquesta línia de treball de caràcter estable i permanent de l IAQSE té com a objectiu proporcionar una visió sintètica i clara sobre l estat de l educació a les Illes Balears, que pugui ser utilitzada fàcilment, tant pels responsables de l Administració educativa, pels professionals de l educació, com per totes les persones interessades en el tema. Es presenten trenta indicadors agrupats en tres grans blocs o categories: indicadors d escolarització, indicadors de despesa en educació i indicadors de resultats educatius. L àmbit d aquesta publicació abasta des de l educació infantil fins a l educació superior, tal com es defineix en la Classificació Internacional Normalitzada de l Educació (CINE). Per tal de facilitar l anàlisi comparativa, la informació es presenta en diferents nivells de desagregació: la titularitat dels centres, el sexe de l alumnat i les comunitats autònomes. Quan s ha disposat de dades, també s ha desagregat la informació per illes. A partir d enguany, es modifica la presentació dels indicadors. En lloc de realitzar només la publicació puntual d una edició amb tots els indicadors tal com es feia fins ara, cada un dels indicadors s anirà publicant al web de l IAQSE al llarg de l any a mesura que es vagin actualitzant les dades que publiquen les diferents fonts d informació, a partir de les quals l IAQSE elabora 7

8 els indicadors. D aquesta manera, s avança el procés i les dades poden estar a l abast general més aviat. De totes maneres, en tenir complets tots els indicadors, es mantendrà l edició conjunta anual de tots aquests per obtenir una fotografia periòdica. Quan un any no es puguin actualitzar determinades dades (per exemple, les proves PISA es realitzen cada tres anys), se n publicaran les darreres disponibles. La Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives de la Conselleria d Educació, Cultura i Universitats ha facilitat la informació estadística referida al curs escolar Per poder comparar i identificar les diverses situacions en què es troben les comunitats autònomes de l Estat espanyol, es proporcionen les dades elaborades per l Oficina d Estadística del Ministeri d Educació, Cultura i Esport que, per norma general, corresponen a un curs o dos cursos anteriors segons la data d actualització anual. En aquest informe, també es presenten sèries referides a l evolució dels indicadors a les Illes Balears en els darrers anys o cursos escolars. La presentació de cada indicador s organitza segons un esquema similar, que inclou la definició de l indicador, la desagregació de les dades segons diferents categories, l evolució de l indicador o sèries temporals i la comparació entre diferents comunitats autònomes. La informació sobre cada indicador es presenta mitjançant taules i gràfics que en representen les dades més significatives. Esperam que tota aquesta informació ajudi a entendre millor la complexitat polièdrica de la nostra realitat educativa i a mostrar els camins possibles per anar avançant dia a dia en el seu millorament. Bartomeu Cañellas Roca Director de l IAQSE 8

9 INDICADORS D ESCOLARITZACIÓ 9

10 E1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ E1.1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ ESCOLARITZABLE Definició: percentatge de població de 0 a 4 anys escolaritzada. Desagregacions: nivells educatius, edat i sexe. Informació complementària: taxa neta d escolarització per edat i taxes brutes d escolarització en els estudis: EI, EP, ESO, PQPI, batxillerat i cicles formatius. Especificacions tècniques: La taxa neta d escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l alumnat que té l edat que es correspon amb els estudis que cursa, respecte del total de la població de la mateixa edat. La taxa neta d escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d educació infantil, és la relació percentual entre l alumnat de 0 a anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys (n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a anys i de 3 a 5 anys, respectivament. La taxa bruta d escolarització en un ensenyament és la relació entre el total de l alumnat de qualsevol edat matriculat en aquest ensenyament, i el del total de la població de l edat amb què correspon cursar-lo. La taxa bruta d escolarització en educació primària, educació secundària obligatòria i postobligatòria és la relació percentual entre l alumnat que cursa aquests ensenyaments i la població amb l edat de cursar-los (6-11 anys a EP; 1-15 anys a ESO; anys a batxillerat, CFGM i PQPI, i anys a CFGS). Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi. 10

11 Gràfic E Taxes netes d'escolarització per edat. Illes Balears. Curs ,0 90,9 87,0 88,9 91,8 90,8 93,1 91,9 93,8 91,8 93,3 90,8 90,1 83,8 8 7, ,8 46,1 31,1 34,7 1,1 1,5 16,7 13, 10,1 5, * Les dades de l ensenyament universitari corresponen al curs ** Una taxa inferior a 10 en edats d escolarització obligatòria pot ser deguda a discrepàncies entre les estimacions amb què es realitzen els càlculs i les xifres reals de població Gràfic E1.1.. Població i escolarització per edat, sexe i etapa educativa. Illes Balears. Curs Edat Ed. infantil Ed. primària Ed. secundària obligatòria Ed. secundària postobligatòria Ed. superior no universitària Ed. universitària i equivalent Població no escolaritzada Població escolaritzada Dones Homes

12 Gràfic E Taxes brutes d escolarització per etapes educatives. Ensenyament no universitari. Illes Balears. Curs ,4 95,1 96,9 101, ,9 17,7 1r cicle ed. infantil (0-) n cicle ed. infantil (3-5) Ed. primària ESO Estudis secundaris postobligatoris (*) CF grau superior * Batxillerat, CF Grau Mitjà, PQPI Gràfic E Taxes brutes d escolarització en estudis secundaris postobligatoris. Illes Balears. Curs , ,4 4 9,7 Estudis secundaris postobligatoris (*) 10,4 Batxillerat CF grau mitjà PQPI total components * Inclou EE transició vida adulta amb un 0,5% 1

13 E1.. ESCOLARITZACIÓ SEGONS LA TITULARITAT DEL CENTRE Definició: percentatge d alumnes escolaritzats a l ensenyament públic, a l ensenyament privat concertat i a l ensenyament privat no concertat. Desagregacions: comunitat autònoma. Titularitat del centre. Nivells educatius. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi. Gràfic E1..1. Escolarització segons titularitat per estudis. Illes Balears. Curs * No es comptabilitzen els ensenyament d educació a distància. Sí que es comptabilitzen els ensenyaments d educació de persones adultes a: batxillerat, CFGM i CFGS. 13

14 Gràfic E1... Escolarització segons titularitat per estudis universitaris. Illes Balears. Curs ,0 88, ,0 total públic c. propis c. adscrits Taula E1..1. Evolució del percentatge de l alumnat matriculat en centres públics no universitaris. Illes Balears. Del curs al Total règim general 61,3 61,5 6,1 6,4 63,0 63,4 63,7 64,1 64,5 65,7 65,1 EI 57, 58,0 58,6 59,4 60, 60,1 60,3 60,9 6, 66,9 64,6 EP 59,7 60,5 61,3 61,4 61,7 6,1 6,8 63, 63,3 63,1 6,3 ESO 57,5 57,5 58, 58,8 59, 59,7 60,4 60,8 61,1 61, 60,9 Batx* 8,4 75,1 73, 73,6 74,6 74,6 73,5 7,5 71,7 70,9 7,3 GFGM* 85,3 83,0 8,8 83,8 84,3 85,5 84,6 83,8 83,8 84,7 8,7 CFGS* 90,8 89,7 89,6 89,9 90,0 90,5 89,8 89,6 90,8 91,6 90,3 PQPI/ GS 68,4 68,9 90,4 69,1 90,0 88,7 86,5 88,5 90,6 88, 78,7 Ed. especial 11, 16, 0, 5,0 1,3 0,6 4,1 4,9 35,0 7,8 7, 14

15 Taula E1... Percentatge d alumnat matriculat per ensenyament en centres públics per comunitats autònomes. Curs (avanç) TOTAL REG. GRAL. EI EP ESO Batxi llerat * CF GM* CF GS* PQPI GS Ed. Especial Ed. univ. 1r i n Cicle / grau** Ed. univ. màsters oficials** ESTAT 67,9 64,4 67,5 65,9 74,3 75,6 77,6 77,0 84,0 56,1 80,6 Andalusia 75,1 70,1 76,1 75,1 8,4 73,7 81,1 77, 57,7 100 Aragó 67, 65,1 68,0 64,5 7,7 71,5 69,9 67,8 59,1 51,0 96,6 Astúries 70,5 70,7 68,8 65,0 76,3 75,3 8,3 94,1 59, Illes Balears 65,1 64,6 6,3 60,9 7,3 8,7 90,3 78,7 7, Canàries 77,5 7,7 74,8 75,4 85,5 9,5 94,6 99, 7, Cantàbria 68, 70,1 65,1 63,8 8,4 67,7 7,4 56,8 4,4 87,8 100 Castella i Lleó 67,4 65,0 67,0 63,3 75,6 69,6 74,7 63, 58, ,6 Castella-La Manxa 81,9 77,4 8,3 80,8 89, 87,7 90,0 85,4 0,0 61,8 96,1 100 Catalunya 65,4 65,1 65,8 61,3 64,7 75,1 70, 64,5 4,3 87, 88,1 C. Valenciana 67,8 63,1 67,4 65,5 74,7 73,5 83,4 9,0 79,4 89,9 87,7 Extremadura 79, 75,5 78,5 76,9 85,9 88,1 93,0 9,0 46, Galícia 7,9 71,3 69, 69,4 85,6 80,4 84,9 85,3 6, C. de Madrid 54, 50,8 53,1 51,4 59,0 7,1 7,6 71,6 5,3 78,3 70,0 R. de Murcia 7,4 67,0 70,8 71,1 88,0 75,7 87, 79,7 66,5 81,7 85,1 Navarra 64,4 64,9 63,6 61,1 65,1 76,4 77,4 65,8 89,9 6,6 46, 47,0 País Basc 50,6 51,8 50,1 45,6 51,5 61,7 53,6 51,9 45,9 80,9 64,9 La Rioja 67,1 60,8 65,8 64, 78,8 70,6 91,0 77, 73, Ceuta 77,0 73,5 73,5 7,0 93, ,7 100 Melilla 84, 73,7 79,1 89,9 97, * No es comptabilitza l educació a distància, però sí que es comptabilitza l educació de persones adultes (batxillerat, CFGM i CFGS) ** Inclou estudis universitaris presencials i a distància 15

16 E1.3. ESPERANÇA DE PERMANÈNCIA EN EL SISTEMA ESCOLAR (VIDA ESCOLAR) ALS 6 ANYS Definició: nombre mitjà d anys de permanència previsible en el sistema educatiu d un infant de sis anys, inclosos els estudis universitaris. Desagregacions: ensenyaments no universitaris i ensenyaments universitaris. Evolució de l'indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: L esperança de vida escolar es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d escolarització de l alumnat d entre 6 i 9 anys d edat en els ensenyaments de règim general (universitari i no universitari) i de règim especial. Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi. Gràfic E Esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Curs ,4 11, Total Ed. NO universitària Ed. universitària 0,7 16

17 Illes Balears Estat Melilla Canàries Castella-la Manxa Ceuta La Rioja Extremadura C. Valenciana R. de Múrcia Cantàbria Andalusia Catalunya Aragó Astúries Galícia Navarra C. de Madrid País Basc Castella i Lleó Gràfic E1.3.. Evolució de l esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. De a ,9 1,8 1,7 0,7 0,8 0,8 1,5 1,3 1,3 1,1 1, 1,3 1,4 0,8 0,8 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7 5 1, 1,0 1,0 11,7 11,6 11,5 11,4 11,5 11,6 11, Ed. universitària Ed. no universitària Total Gràfic E Esperança de vida escolar als 6 anys per comunitats autònomes. Curs ,3 0,7 14,6 1,8 13,6 13,7 13,8 14,0 14,1 14,1 14,3 14,4 14,5 14,5 14,7 14,8 15,0 15,0 15,1 15, 0,6 1,1 0,9 0,8 1,0 1,3 1,8 1,6 1,4 1,6 1,8 1,8 1,9 1,8,,7 15,7 15,7,3,3 5 11,6 1,9 1,9 1,5 1,9 13, 13,0 1,9 1,5 1,8 13,1 1,9 1,8 13,0 13,1 13,3 13,0 1,5 13,5 13,4 0 Ed. universitària Ed. no universitària Total 17

18 E. TAXES NETES D ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DELS NIVELLS NO OBLIGATORIS E.1. TAXES NETES D ESCOLARITZACIÓ A L EDUCACIÓ INFANTIL Definició: evolució de les taxes netes d escolarització dels 0 als 5 anys d edat i del nombre mitjà d anys d escolarització a l educació infantil. Desagregacions: edat. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: Taxa neta d escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d educació infantil: relació percentual entre l alumnat de 0 a anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys (n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a anys i de 3 a 5 anys, respectivament. El nombre mitjà d anys d escolarització es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d escolarització de l alumnat de 0 a 5 anys. Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent, que aquest percentatge se superi o, com en el gràfic següent, que la taxa neta disminueixi dels 3 als 5 anys. Gràfic E.1.1. Taxes netes d escolarització d educació infantil. Illes Balears. Curs ,0 90,9 87, ,1 1,1 5,6 0 anys 1 any anys 3 anys 4 anys 5 anys 18

19 Illes Balears Estat Canàries C. de Madrid Melilla C. Valenciana Extremadura R. de Múrcia Navarra Galícia Castella i Lleó La Rioja Catalunya Aragó País Basc Astúries Cantàbria Andalusia Ceuta Castella-la Manxa Illes Balears Estat Extremadura Navarra (1) Ceuta La Rioja Astúries Castella i Lleó Melilla R. de Múrcia C. Valenciana Cantàbria Galícia Andalusia Aragó Castella-la Manxa Catalunya C. de Madrid País Basc Canàries (*) Taula E.1.1. Evolució del nombre mitjà d anys en educació infantil. Illes Balears. De a , 3,1 3,1 3,1 3,1 3,1 3,1 3,0 3, 3,3 Gràfic E.1.. Percentatge d escolarització en educació infantil 0- anys per comunitats autònomes. Curs ,6 4 17,1 6,5 3,3 5,3 5,6 6,5 1,6 13,5 16,3 17,1 18,5 1,3 1,9 6,8,6 3,9 33,3 39,3 0,0 (*) no aporta dades Gràfic E.1.3. Percentatge d escolarització en educació infantil als 3 anys per comunitats autònomes. Curs ,5 99,1 90, 91,0 9, 93,6 96,4 96,9 99,4 99,

20 Illes Balears Estat Melilla Canàries C. de Madrid C. Valenciana R. de Múrcia Extremadura Galícia Navarra Astúries Andalusia Catalunya Aragó Cantàbria Castella i Lleó País Basc La Rioja Castella-la Manxa Ceuta Illes Balears Estat Melilla Canàries C. de Madrid Navarra R. de Múrcia C. Valenciana Extremadura Galícia Aragó Castella i Lleó Catalunya Andalusia País Basc Astúries La Rioja Castella-la Manxa Cantàbria Ceuta Gràfic E.1.4. Percentatge d escolarització en educació infantil als 4 anys per comunitats autònomes. Curs ,4 99,0 87,7 89,1 91,5 96,8 97, 97, 98, Gràfic E.1.5. Percentatge d escolarització en educació infantil als 5 anys per comunitats autònomes. Curs ,1 99,7 88,0 91,5 95, 96,9 98,7 98,

21 Gràfic E.1.6. Evolució de les taxes netes d escolarització d educació infantil. Illes Balears. De a anys 1 any anys 3 anys 4 anys 5 anys

22 E.. TAXES NETES D ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DE L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA Definició: taxes netes d escolarització en les edats de 16, 17 i 18 en els ensenyaments corresponents. Desagregacions: edat. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: La taxa neta d escolarització dels 16 als 18 anys és la relació entre l alumnat d aquesta edat, respecte del total de la població de la mateixa edat. Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Gràfic E..1. Taxes netes d escolarització dels 16 als 18 anys a les Illes Balears. Curs ,8 7,4 6 46, anys 17 anys 18 anys

23 Illes Balears Estat C. Valenciana Astúries Extremadura C. de Madrid R. de Múrcia Canàries Andalusia Aragó La Rioja Catalunya Castella-la Manxa Navarra Galícia Cantàbria País Basc Melilla Castella i Lleó Ceuta Gràfic E... Evolució de les taxes netes d escolarització dels 16 als 18 anys. Illes Balears. Curs ,8 64,6 4, 16 anys 17 anys 18 anys 78,6 61, 38,3 81,8 81,4 69,8 63, 41,4 4, 83,8 7,4 46, Gràfic E..3. Taxes netes d escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs ,4 93,7 89,1 89, 9,4 93,0 93,0 93,7 93,7 94, 94,7 94,8 94,8 94,9 96,9 97, 99,5 99, , 59,5 56,7 56,3 55,9 60,1 55,6 55, 54,5 6,4 63,3 64,7 59,8 65, 6,6 61, 75,8 60,8 64, 58,9 4 33,1 34, 3,4 3,9 36,5 3,8 37,4 38,4 39, 31,7 31,4,0 35,0 9,7 34, 36,1 3,8 38,8 35,8 41,1 ES postobligatori ESO Total 3

24 Illes Balears Estat Ceuta Melilla Castella-la Manxa Extremadura La Rioja Canàries C. Valenciana R. de Múrcia Andalusia Catalunya Cantàbria Galícia Aragó C. de Madrid Navarra Astúries Castella i Lleó País Basc Illes Balears Estat C. Valenciana Extremadura Andalusia Castella-la Manxa Catalunya R. de Múrcia Canàries La Rioja Melilla C. de Madrid Aragó Galícia Navarra Ceuta Cantàbria Astúries Castella i Lleó País Basc Gràfic E..4. Taxes netes d escolarització als 17 anys per comunitats autònomes. Curs ,7 83,6 78,0 80,7 81,4 8,3 8,7 8,9 83,8 83,8 84,1 86,0 86,7 87,1 87, 87,8 87,9 89, 91,7 98, ,9 71, 67,9 65,5 66,9 68,4 75,4 67,6 68,9 73,6 71,4 71,5 76,8 74,4 79,3 71,0 7,3 74,1 75,3 90,1 11,8 1,4 10,1 15,1 14,4 13,8 7,3 15,3 14,7 10,0 1,7 14,3 9,8 1,6 7,8 16,8 15,6 15,1 16,3 8,4 Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total Gràfic E..5. Taxes netes d escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs , 10,5 1,4 67,1 7,4 3,6 54,9 54,9 48,8 49,3 5,3 11,3,5 8,1 13,0 17,0 15, 4,7 3,0 1,7 3,6 59, 17,1,8 83,4 78, 79,0 79,1 79,6 68,0 68,1 69,5 69,9 61,5 63,7 64,7,1 31,9 40,6 36,5 0,9 5,5 3,8 9,4 9, 41,4 5,7 7, 4,6 5,0 4,0 3,1 4,8 3,1,0 4,3 4,1 5,3 7,1 3,5 9,3 35,0 33,9 35, 35,3 34,6 35,7 38,3 3, 33,4 35,9 33, 41, 38,0 35,9 3,6 36,7 43,0 4,3 35,0 1,0 1, 1,0 1,3 0,9 1,6 0,5 0,9 0,6 1,1,0 1, 1,4 1, 0,7 0,8 0,6 0,9 1,4 0,8 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total 4

25 Gràfic E..6. Evolució de les taxes netes d escolarització als 16 anys. Illes Balears. De a ,6 80,9 8,7 78,6 78,1 78,5 78,6 81,8 81,3 83,8 6 44,8 43, 45,1 44,4 44,6 45,3 44,9 47,3 48, 50,4 4 37,8 37,7 37,5 34, 33,5 33, 33,7 34,5 33,1 33, ES postobligatori ESO Total Gràfic E..7. Evolució de les taxes netes d escolarització als 17 anys. Illes Balears. De a ,4 63,1 63,4 61, 61,1 61, 61, 63, 0,1 69,7 0,0 7,4 0,0 4 53,9 5,5 53,6 51,9 51,0 50,8 51,0 51,3 57,9 60,8 11,5 10,6 9,7 9,3 10,1 10,3 9,8 11,9 11,8 11, Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total 5

26 Gràfic E..8. Evolució de les taxes netes d escolarització als 18 anys. Illes Balears. De a ,7 4,6 4,0 4,4 39,5 39,5 41,4 4, 38,3 9,8 10,1 9,8 9,7 9, 9,5 9,9 10,5 9,5 1,6 1,6 1,4 1, 1,4 1, 1 1,3,6,3,3,8 8,6 8,4 6,9 8,3 9,3 46,1 10,7 1, 33,4 0,7 0,6 0,5 0,7 0,5 0,6 0,6 1, 1,0 0, Ed. superior universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total 6

27 E.3. TAXES NETES D ESCOLARITZACIÓ A L EDUCACIÓ SUPERIOR Definició: evolució de les taxes netes d escolarització en les edats teòriques de l educació superior universitària (dels 18 als 4 anys). Desagregacions: edat. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: la taxa neta d escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l alumnat que té l edat que es correspon amb l ensenyament considerat que cursa i el del total de la població de la mateixa edat. Gràfic E.3.1. Taxes netes d escolarització dels 18 als 4 anys. Illes Balears. Curs , ,7 34,7 1, 6,8 1,8 1,5 4, 13,1 16,7 33,4 1,8 13, 10,1 5, 10,3 17,4 9,0 4, 7, 3,0 8,5 1,8 1,5 0,7 0,3 4,4 3,3,4 1, Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total 7

28 Illes Balears Estat Ceuta Melilla Castella-la Manxa Extremadura La Rioja Canàries C. Valenciana R. de Múrcia Andalusia Catalunya Cantàbria Galícia Aragó C. de Madrid Navarra Astúries Castella i Lleó País Basc Gràfic E.3.. Evolució de les taxes netes d escolarització dels 18 als 4 anys. Illes Balears. Curs i ,1 4 39,8 9,5 10,7 1,,5 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total 34, ,0 6,8 1,8 3,7 1,5 1,5 19,5 4, 13,1 15,9 16,7 33,4,5 13,5 13, 8,8 1,8 1,7 10,1 5, 10,3 11,4 17,4 15,5 3, 9,0 4, 7,,8 7,0 8,5 3,0, 1,8 0,5 0,7 0,3 4,0 4,4 1,5,3 3,3,4 1, Gràfic E.3.3. Taxes netes d escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs , 10,5 1,4 9,3 67,1 54,9 54,9 7,4 48,8 49,3 5,3 11,3 8,1 13,0 17,0 15, 3,6,5 4,7 3,0 1,7 3,6 59, 17,1,8 35,0 33,9 35, 35,3 34,6 35,7 38,3 83,4 78, 79,0 79,1 79,6 68,0 68,1 69,5 69,9 61,5 63,7 64,7,1 31,9 40,6 36,5 0,9 5,5 3,8 9,4 9, 41,4 5,7 7, 4,6 5,0 4,0 3,1 4,8 3,1,0 4,3 4,1 5,3 7,1 3,5 3, 33,4 35,9 41, 38,0 43,0 4,3 33, 35,9 3,6 36,7 35,0 1,0 1, 1,0 1,3 0,9 1,6 0,5 0,9 0,6 1,1,0 1, 1,4 1, 0,7 0,8 0,6 0,9 1,4 0,8 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total 8

29 Illes Balears Estat Melilla Castella-la Manxa Ceuta La Rioja Extremadura Canàries Cantàbria Andalusia R. de Múrcia C. Valenciana Aragó Catalunya Astúries Galícia Navarra C. de Madrid País Basc Castella i Lleó Illes Balears Estat Melilla Ceuta Castella-la Manxa La Rioja Extremadura Canàries Andalusia C. Valenciana R. de Múrcia Cantàbria Catalunya Aragó Galícia Astúries Navarra C. de Madrid País Basc Castella i Lleó Gràfic E.3.4. Taxes netes d escolarització als 19 anys per comunitats autònomes. Curs ,4 73, 73, ,0 1,7 3,9 14,4 57,4 53, 53,5 44,6 46,5 48,1 39,3 40,8 41,5,0 18,5 6,4 9,8 16,8 19,6 11,3 14, 15,9 6,7 8,6 11,3 5,0 7,4 8,8 6,7 7,1 8,3 18,8 1,5 16,6 18, 19,0 0,1,9 19,6 15,4 56,5 56,9 58,3 54,3 3,0 8,3,8,7 11,0 5,9 11, 9,7 0,1,6 14,9 17,9 64,4 61,3 6, 37,7 37,9 44,6 8,6 3, 37, 9,8 10,3 15, 9,9 11, 7,8,4 6,0 0, 16,0 19,0 0,3 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total Gràfic E.3.5. Taxes netes d escolarització als 0 anys per comunitats autònomes. Curs ,6 13,0 4,6 7,1 63,8 64,8 65,0 59,8 5, 53,4 54,9 50,8 49,7 50,1 45,1 45,9 45,9 39,5 39,7 39,9 38,0 39, 33,9 34,8,5 40,1 45,0,9 9,1,6,1,5 3,0 3,4 18,4 16,7 14,9 1, 19,1 7,5 8,3 11,1 9,4 7,5 11,0 7,1 9,7 11,0 15,0 10,1 8,9 7,7 8,3 8,3 6,4 9,5 11,1 1,0 10, 1,3 8,4 10,5 9,0 9,4 1,4 10,1 10, 13,7 1,9 10,1 11,3 10,1 8,5 8,3 10,7 13,4 15,7 7,4 10,4 11,8 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total 9

30 Illes Balears Estat Melilla Castella-la Manxa Ceuta La Rioja Canàries Extremadura Cantàbria R. de Múrcia Andalusia Aragó Catalunya C. Valenciana Navarra Galícia Astúries País Basc Castella i Lleó C. de Madrid Illes Balears Estat Melilla Castella-la Manxa La Rioja Ceuta Canàries Extremadura R. de Múrcia Cantàbria Andalusia C. Valenciana Aragó Catalunya Astúries Galícia Navarra País Basc C. de Madrid Castella i Lleó Gràfic E.3.6. Taxes netes d escolarització als 1 anys per comunitats autònomes. Curs ,3 9,8 6,1 9,1,9 19,9 15,9 11,3 15,0 1,6 7,3 4,4 5,6 8,6 3,4 4,0 5,9 7, 5,4 5,3 48,7 45,9 36,7 38,3 40,1 41,3 4,3 44,0,8 3,1 34,0 36,7 8, 8,4 36,6 1,5 17,7 0,4 5,3 1,8 6,0 8,7 8,6 9,0 8,7 5,8 6, 7,8 8,8 8,9 4,9 6,1 7, 7,9 9,5 9,0 9,6 8,6 7,4 6,5 7, 6,3 4, 4,7 3,8 7,0 8,6 3,1 54,5 55,0 55,3 35,7 4,4 37,6 1,5 8,6 6,6 6,3 5,9 9, Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total Gràfic E.3.7. Taxes netes d escolarització als anys per comunitats autònomes. Curs , 45,1 47,4 35, 31,9 3,1 34,1 35,0 35,4 36,4 37,3 9,3,3 3,4 5,4 6,3,0 19,7 31,1 33,7 38,6 17,4 6,5 5,5 6,9 14,8 19,1 10,6 14,8 15,6,4 4,1 4, 5,5 7,3 9,4 18,4 8,3 1,5 10,0, 5,1 4,1 6,0 3,9 3,9 5,3 4, 5,9 3,5 6, 4, 4,7 6,5 5,1 4,3 6,1 8,3 5,8 4,9,7 3,6 5,1 3, 5,4 3,3 6,0 3,6 4,3 4,4 3,6 3,1,1,6 1,7 4,7 4,3 3,8 5,5 4,0 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total

31 Illes Balears Estat Castella-la Manxa Melilla Extremadura Ceuta La Rioja Canàries Cantàbria Navarra R. de Múrcia Andalusia Aragó Catalunya Galícia Astúries C. Valenciana País Basc Castella i Lleó C. de Madrid Illes Balears Estat Castella-la Manxa Melilla La Rioja Ceuta Extremadura Canàries Cantàbria R. de Múrcia Aragó Catalunya Andalusia Navarra Galícia Astúries C. Valenciana País Basc Castella i Lleó C. de Madrid Gràfic E.3.8. Taxes netes d escolarització als 3 anys per comunitats autònomes. Curs ,8 9,1 6, 6,6 6,9 7,5 8,1,8 4,3 1,3 1,4 16,8 17,1,7 15,0 15,1 0,9,5 1,4 13,8 16, 18,9 0,8 0,8 1,6 3,3 9,0 16,0 7,6 9,9 11,7 8,9 3,7 4,6,9 3,7 3,7 4,0 4,1 1,8,7,9 3,0,5 3,3 4,4,9 1,8,5,4 3,9, 3,5 4,6,7,3,9,9,1 1,4,4 1,4 3,,5 37,6 36,0 33,3 31, 4,7 8,6 31,7 3,5 5,5 5,9 3,9 3,1,1,8 3,5,8 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total Gràfic E.3.9. Taxes netes d escolarització als 4 anys per comunitats autònomes. Curs ,8 1,4 9,4 17,6 10,9 7,1 6,9 7,5 1,,5 1,7,0 1,3 1,7 1,7 3,3 7,7 6,4 3,5 3,9 1,8,4 19,3 19,5 0,0 18, 15,9 16,0 16,1 16,5 17,0 17,4 16,7 17,4 19,0 18,3 1,6 3,6 8,1 1,5 11,8 11,0 13,0 14,8 14,6 15,7 15,4 16,0 5,1, 1,8,7,1,7,8 4,0 1,6 1,6,0,4 3,1 3,,4,3 1,6,8 1,6 3,3,0 0,9,0 1,6 1,8 0,9,4, 1,3 1,7,4 1,8 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total 31

32 E3. ALUMNAT ESTRANGER Definició: nombre d alumnes que no tenen nacionalitat espanyola per cada mil alumnes en ensenyaments no universitaris. Desagregacions: etapa educativa, titularitat del centre i continent de procedència. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat estranger del curs són un avanç. Gràfic E3.1. Percentatge d alumnat estranger en cada etapa educativa. Illes Balears. Curs ,5 5% 15% 1 15,6 11,9 15,7 16,7 19,5 10,6 18,1 5% Total EI EP EE ESO Batxillerat FP PQPI 3

33 Gràfic E3.. Percentatge d alumnat estranger en cada etapa educativa desagregat per titularitat. Illes Balears. Curs ,8 5% 4,4,8 15% 1 18,9 9,5 14,7 6,8 19,6 9, 17,1 16,5 1,0 11,8 7,1 18,5 15, 5% Total EI EP EE ESO Batxillerat FP PQPI públics privats Gràfic E3.3. Percentatge d alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. Curs ,9% Alumnat estranger Alumnat no estranger 81,1% 33

34 Gràfic E3.4. Evolució del percentatge d alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. De a % 1 8, 10,1 11,1 1,3 13,5 14,4 15,5 16, 15,6 5% 5, (a) Gràfic E3.5. Percentatge d alumnat estranger per procedència en els ensenyaments no universitaris a les Illes Balears. Curs Àsia 1.8 (5%) Oceania 4 () No consta 6 () U.E.(7) U.E.(7) (31%) Resta d'europa Àfrica Amèrica del Sud (37%) Amèrica del Nord Amèrica Central Amèrica del Sud Àsia Oceania Amèrica Central 716 (%) Amèrica del Nord 197 (1%) Àfrica (%) Resta d'europa 696 (%) No consta 34

35 Illes Balears Estat Extremadura Ceuta Galícia Astúries Andalusia Cantàbria Castella i Lleó Melilla País Basc Canàries Castella-la Manxa Navarra C. Valenciana Aragó R. de Múrcia Catalunya C. de Madrid La Rioja Gràfic E3.6. Percentatge d alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de règim general per comunitats autònomes. Curs ,9 18,8 19,5 16,6 15% 1 5% 11,5 3,9 4,0 4,1 5,8 6,4 8,0 8,8 9, 9, 9,3 10, 1,6 13,9 14,4 14,7 Taula E3.1. Percentatge d alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de règim general per comunitats autònomes. Curs % alumnat estranger Total EI EP EE ESO Batxillerat FP PQPI ESTAT 11,5 9,0 1,9 13,9 14,7 7, 7,9 18,0 Andalusia 6,4 4,7 7,1 7,4 8,4 4, 4, 7,5 Aragó 14,4 13,7 17,5 14,0 14,6 6,7 8,6 3,6 Astúries 5,8,8 7,0 7,1 8,6 3,9 3,8 17,5 Illes Balears 18,9 14,7 19,6 17,1 4,4 11,8 18,5 8,8 Canàries 9,3 5, 9,3 8,0 13,0 8,7 7,3 14, Cantàbria 8,0 3,5 9, 8,8 1,3 5,9 6,8 0,9 Castella i Lleó 8,8 7,8 10,6 10,6 10, 3,6 5,3,7 Castella-la Manxa 10, 8,3 1,0 1,3 1,1 5,4 6,0 14,7 Catalunya 16,6 1,3 17,9 4, 3,3 11,6 13,3 C. Valenciana 13,9 9,7 14,9 10,6 19,3 10,4 9,3 0,6 Extremadura 3,9 3,7 4,8 4,3 4, 1,8 1,5 4,8 Galícia 4,1 1,9 5, 7,9 5,7,5,9 9,3 C. de Madrid 18,8 15,4 1,6,7 3,7 1, 10,8 35, R. de Múrcia 14,7 11,6 17,0 18, 18, 8,1 8,7 19, Navarra 1,6 7,7 15,8 0,8 15,7 5,6 7,6 5,1 País Basc 9, 7,6 10,3 1,9 10,6 5,9 6,8 39, La Rioja 19,5 1,0 1,7 4,8,0 7,8 10,4 36,4 Ceuta 4,0 3,6 3,9 0,0 3,,9 5,9 10,0 Melilla 9, 13,4 11,0 11,4 8,5 3,5 3, 5,7 35

36 E4. ALUMNAT PER GRUP I PER PROFESSOR E4.1. ALUMNES PER GRUP Definició: nombre mitjà d alumnes per grup en l ensenyament no universitari. Desagregacions: nivells educatius i titularitat del centre. Evolució de l'indicador: del curs al Comparació Illes Balears amb el conjunt de l Estat i entre comunitats autònomes. Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat per grup del curs són un avanç (a). Gràfic E Nombre mitjà d alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears. Curs ,6,4,5 4,5 17,4 17,6 1,4 1, 1 4,8 EI 1r cicle EI n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI Batxillerat: règim ordinari. CFGM i CFGS: règim ordinari i règim d educació de persones adultes/nocturn. Gràfic E4.1.. Nombre mitjà d alumnes per grup, per ensenyament i per titularitat. Illes Balears. Curs ,0 3, 1,3 4,8 3,6 8,0 6,0 6,6, 16,7 17,5 18,5 1,6 11,9 1,3 11,8 1 4,4 5,0 EI 1r cicle EI n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI centres públics centres privats 36

37 Gràfic E Evolució del nombre mitjà d alumnes per grup, per titularitat a l educació infantil. Illes Balears. De a ,7 1,6 1,5 1,5 1,1 1,4 19,5 1,1 0, 19,6 3,3 3,4 3,5 3, 3,1 3,4 0,5 0,5 0,4 0,7 0,3 0,4,3 3,6 19,8 19,6 1,5 19,3 0,1 17, (a) centres públics centres privats tots els centres Gràfic E Evolució del nombre mitjà d alumnes per grup, per titularitat a l educació primària. Illes Balears. De a ,8 3,6 3,4 3,1 3,0 0,7 3,1 3,3 3,1,5 0 7,0 6,7,1,0 1,8 6,7 6,4 6, 1,4 1,4 6,1 6,0 1,7,0 5,9 5,6 4,8 1,8 1, , (a) centres públics centres privats tots els centres Gràfic E Evolució del nombre mitjà d alumnes per grup, per titularitat a l ESO. Illes Balears. De a ,0 5,7 5,3 4,9 4,6 4,0 3, 3, 4,3 4,5 9,1 8,7 7,7 7,6 8,3 4,1 3,3 3,9 3,5,9,4 7,0 6,3 1,6 1,9 3,6 6,0 5,5 3,3 6, (a) centres públics centres privats tots els centres 37

38 Gràfic E Comparació del nombre mitjà d alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears / Estat. Curs ,4,5 1,7 1, 4,5 4,4 7,6 6,3 0,5 17,4 17,6 1,5 15 1,4 13,4 1, 13, ,8 5,0 0 EI 1r cicle EI n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI Illes Balears Estat Taula E4.1. Nombre mitjà d alumnes per ensenyament i per comunitats autònomes. Curs EI 1r cicle(1) EI n cicle() EP(3) EE(4) ESO Batx(5) CF GM(6) CFGS(6) 38 PQPI(7) Illes Balears 1,4,4,5 4,8 4,5 7,6 17,4 17,6 1, Estat 13,4 1,7 1, 5,0 4,4 6,3 0,5 1,5 13,5 Andalusia 13,1,5 1,8 4,7 5,6 9,4 0,8,7 15, Aragó 1,6 0,8 18, 3, 3,8 3,9 19,5 0, 1,4 Astúries 13, 19,3 19, 4,5,9 3, 15,0 17,3 8,5 Canàries 13,6 1,4 1,7 5,3 3,8 8,5 0,1,6 14,1 Cantàbria 15,9 0,3 19,8 4,9 1,0,9,7 18,4 11,6 Castella i Lleó 14,0 19,6 17,9 4,7,4 1,9 17,6 19,6 14, Castella-la Manxa 1,8 19,7 19,1 4,5,7 4,1 17,5 18,0 1,4 Catalunya 13,7,7,8 6,3 7,7 9,1 6,1 5,5 15,0 C. Valenciana 14,1 1,8 1,6 4,6 3,6 5,3 1,,4 1,8 Extremadura 14,6 18,9 18,0 5,6 1,4 1,8 15,4 16,7 11,5 Galícia 18,8 18,6 4,1 1,1 3,1 18,6 19,7 9,0 C. de Madrid 13, 3,3 3, 6,0 5,6 6, 3,3 3,5 16,1 R. de Múrcia 13,9,4,1 4,7 6,6 9,6 17,5 0,9 1,6 Navarra 11, 19,6 19,4 4,6,8 5,4 17, 17,8 9,8 País Basc 13,1 0,1 0,5 4,4 0,4 3,6 17,1 17,8 1,3 La Rioja 11,4,3,0 5,0 3,8 7,1 0,6 0,9 16, Ceuta 14,7 5,3 5,4 5,5 4,9,1 1,3 0,8 13,0 Melilla 16,7 5,4 5,5 5,8 8,6 6,1 3,5 5,1,3 (1) En centres autoritzats per l Administració educativa. () Unitats amb alumnat d educació infantil de segon cicle i mixtes d ambdós cicles. (3) Unitats amb alumnat d infantil i primària. També inclou unitats de primària amb alumnat de primer cicle d ESO. (4) Inclou les unitats de centres específics i les aules d educació especial en centres ordinaris. (5) Règim ordinari. (6) Règim ordinari i règim d educació de persones adultes/nocturn. (7) S inclou l alumnat i les unitats d aquests programes en centres i actuacions.

39 E4.. ALUMNES PER PROFESSOR Definició: nombre mitjà d alumnes per professor en l ensenyament no universitari Desagregacions: nivell educatiu i titularitat del centre. Evolució de l indicador: del curs al Comparació Illes Balears amb el conjunt de l Estat i entre comunitats autònomes. Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat per professor del curs són un avanç (a). Gràfic E4..1. Nombre mitjà d alumnes per professor, per centres/ensenyament. Illes Balears. Curs ,6 8,9 11,9 1,7 7,8 14,5 5 3,0 0 Global Centres ed. infantil Centres ed. primària Centres ed. primària i ESO Centres ESO i/o batxillerats i/o CF Centres ed. primària, ESO i batxillerats/ CF Centres específics ed. especial Gràfic E4... Nombre mitjà d alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat. Illes Balears. Curs ,6 1,9 8,1 10,5 11,8 14,3 1,7 7,7 11,3 14,5 5 3,7,8 0 Global públics Centres ed. infantil privats Centres ed. primària Centres ed. primària i ESO Centres ESO i/o batxillerats i/o CF Centres ed. primària, ESO i batxillerats/ CF Centres específics ed. especial 39

40 Illes Balears Estat Cantàbria Astúries Galícia Navarra Castella i Lleó Castella-la Manxa País Basc Extremadura Aragó R. de Múrcia Catalunya La Rioja C. Valenciana Ceuta Andalusia C. de Madrid Canàries Melilla Gràfic E4..3. Nombre mitjà d alumnes per professor, per centres/ensenyament. Illes Balears / Estat. Curs Gràfic E4..4. Evolució del nombre mitjà d alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat. Illes Balears. De a ,3 1,1 11,7 11,5 11, 11,0 10,8 10,7 10,6 10, ,0 15,0 14,6 14,3 10,9 10,5 14, 13,8 13,6 13,4 13,1 10,3 10,1 10,0 9,7 9,7 9,6 1,9 1,5 9, (a) centres públics centres privats tots els centres Gràfic E4..5. Nombre mitjà d alumnes per professor en ensenyaments no universitaris per comunitats autònomes. Curs ,7 11,4 9,5 9,6 9,7 9,8 9,9 10,3 10,5 10,8 10,8 11,1 11,4 11,5 11,7 1,1 1,3 1,4 1,8 1,

41 INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ 41

42 Illes Balears MEC C. de Madrid Catalunya La Rioja Navarra Aragó Astúries Castella i Lleó País Basc Cantàbria Canàries Galícia C. Valenciana R. de Múrcia Andalusia Castella-la Manxa Extremadura F1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ F1.1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ EN RELACIÓ AMB EL PIB Definició: percentatge del producte interior brut (PIB) destinat a educació. Evolució de l indicador: de l any 000 al 009. Comparació entre comunitats autònomes Gràfic F1.1. Evolució del percentatge de despesa de la Conselleria d Educació, Cultura i Universitats respecte del PIB. Illes Balears. De 000 a 009 4% 3,4 3%,5,6,7,8,8,8,9,9 3,1 % 1% (p) 008 (p) 009(a) (p): dades provisionals; (a) avanç Gràfic F1.. Percentatge de despesa de les conselleries d Educació respecte del PIB per comunitats autònomes. Any 009 8% 6% 4% 3,4,9 3,5 3,6 3,7 3,8 4,1 4, 4,3 4,3 4,4 4,8 5,0 5,5 5,5 5,6 6,0 % 0, 4

43 F1.. DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ Definició: percentatge de la despesa pública destinada a educació. Evolució de l indicador: de l any 00 al 008. Desagregacions: ensenyament universitari i no universitari, formació ocupacional i beques i ajudes. Comparació entre comunitats autònomes Gràfic F1..1. Distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d Educació, Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Any 009 5%,0 19,6 15% 1 5%,3 0,4 0,1 Total Ed. no universitàira Ed. universitària Form. Ocupacional* Beques i ajudes totals * Incorpora les partides transferides pel SEPE per a formació d aturats, escoles taller i cases d oficis Gràfic F1... Evolució de la distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d Educació, Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears , 4,8 4,9 0,9 3,5,1,5, (a) (a)avanç 43

44 Gràfic F1..3. Distribució de la despesa pública en educació per activitat educativa. Illes Balears %,0 19,6 15% 1 5%,3 0,4 0,1 Total Ed. no universitàira Ed. universitària Form. Ocupacional* Beques i ajudes totals * Incorpora les partides transferides pel SEPE per a formació d aturats, escoles taller i cases d oficis Taula F1..1. Distribució de la despesa pública en educació per comunitats autònomes. Any 009 Despesa pe CA Ed. no universitària Ed. universitària Formació ocupacional Beques i ajudes MEC i adm. educatives 73, 0,6 3,3 3,5 MEC 6,5 0, 0,0 63,3 Andalusia 75,7 3,3 0,0 1,0 Aragó 73,5 5,4 0, 0,9 Astúries 74,4 3,5 1,3 0,9 Illes Balears 89, 10,5 0,0 0,4 Canàries 81, 17,7 0,0 1, Cantàbria 78,3 1,6 0,0 0,1 Castella i Lleó 75,0 4,3 0,0 0,8 Castella-la Manxa 86,5 13,5 0,0 0,0 Catalunya 77,3, 0,0 0,5 C. Valenciana 73, 6,8 0,0 0,0 Extremadura 84,1 14,8 0,0 1,1 Galícia 76,5 3,1 0,0 0,5 C. de Madrid 65,5 3,6 0,0 1,9 R. de Múrcia 79, 19,9 0,0 0,9 Navarra 86,7 1,6 0,0 0,7 País Basc 81,4 16,4 0,0,6 La Rioja 83,0 16,5 0,0 0,5 44

45 F1.3. DESPESA PÚBLICA DESTINADA A CONCERTS Definició: proporció de la despesa pública en educació destinada a concerts. Desagregacions: etapes educatives d ensenyament no universitari. Evolució de l indicador: de l any 000 al 009. Comparació entre comunitats autònomes Gràfic F Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la Conselleria d Educació i Cultura. Illes Balears. Any , 15% 1 5% 5, 5,8 3,8 1,9 1,0 0,4 Total EI EP ESO Batxillerat CFGM i CFGS EE Gràfic F1.3.. Evolució de la despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la Conselleria d Educació i Cultura. Illes Balears. De 000 a 009 5% 0,6 19,8 0,1 19,6 19,1 19, 18,0 19, 18,1 18, 15% 1 5% (p) 009 (p): dades provisionals 45

46 Illes Balears Canàries Castella-la Manxa Extremadura Astúries Galícia Andalusia R. de Múrcia Aragó Castella i Lleó Cantàbria C. Valenciana La Rioja C. de Madrid Catalunya Navarra País Basc Gràfic F Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa en educació de les Conselleries d Educació per comunitats autònomes. Any 008 5% 3,3 18, 18,5 15% 1 7,1 7,3 7,9 9, 9,6 10,3 11,8 1,1 1,7 13, 13,3 14,7 15,9 16,3 5% 46

47 F. DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE Definició: despesa mitjana per alumnes en euros. Desagregacions: titularitat del centre. Evolució de l indicador: de l any 004 al 009. Comparació entre comunitats autònomes Gràfic F.1. Despesa pública per alumne. Illes Balears. De 004 a Gràfic F.. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics. Illes Balears. De 004 a

48 Illes Balears Estat Andalusia C. de Madrid Canàries R. de Múrcia Castella-la Manxa Catalunya C. Valenciana Aragó Extremadura La Rioja Castella i Lleó Cantàbria Galícia Astúries Navarra País Basc Illes Balears Estat Andalusia C. de Madrid R. de Múrcia Canàries Catalunya Aragó C. Valenciana La Rioja Castella-la Manxa Extremadura Castella i Lleó Cantàbria Astúries Galícia Navarra País Basc Gràfic F.3. Despesa pública per alumne per comunitats autònomes. Any Gràfic F.4. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics per comunitats autònomes. Any

49 INDICADORS DE RESULTATS 49

50 R1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA La Llei orgànica /006, de 3 de maig, d educació (LOE), estableix en l article 1, que en finalitzar el segon cicle de l educació primària, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes. En termes semblants, la disposició addicional tercera del Decret 67/008, de 6 de juny de 008, pel qual s estableix l ordenació general dels ensenyaments de l educació infantil, l educació primària i l educació secundària obligatòria a les Illes Balears, preveu la realització d aquestes avaluacions. Els resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a les Illes Balears es poden consultar a la web de l Institut d'avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) ( Igualment, durant el curs , a 4t d EP, i el , a n d ESO, es realitzaren, en l àmbit estatal, avaluacions generals de diagnòstic, els resultats de les quals es poden consultar a la web de l Institut Nacional d Avaluació Educativa del Ministeri d Educació, Cultura i Esport. ( R1.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (4t EP) Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l alumnat de 4t d educació primària en l Avaluació de diagnòstic (àmbit autonòmic) i en l Avaluació general de diagnòstic 009 (àmbit estatal). Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l Avaluació general de diagnòstic. Evolució de l indicador: curs i Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixa en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició de cada centre curs avaluat respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. En les comparacions entre comunitats autònomes, l escala es refereix al conjunt de l Estat. 50

51 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA (4t EP) RESULTATS DE L AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT AUTONÒMIC Gràfic R Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes Gràfic R1.1.. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic

52 Gràfic R Evolució del percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluacions de diagnòstic i global ,0 53,1,,5 Mallorca ,3 5,7 9,6,6 Menorca ,9 51,3 37,1 33,4 Eivissa - Formentera ,9 57,6 8,3 7,1 públics ,0 5,4 35,0,3 privats ,4 65,9,7 1,7 c. consolidada c. en procés de consolidació -- interval de confiança del 95% per als percentates 5

53 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA (4t EP) Gràfic R Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes Gràfic R Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats

54 Gràfic R Evolució del percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluacions de diagnòstic i global ,6 61,9 6,7 6,6 Mallorca ,4 6, 5,8 6,4 Menorca ,9 57,8 8,8 6,6 Eivissa - Formentera ,3 6,7 3,0 7,9 públics ,8 60,5,1 6,7 privats ,3 7,6 6,4 0,9 c. consolidada c. en procés de consolidació -- interval de confiança del 95% per als percentatges 54

55 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA (4t EP) Gràfic R Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes Gràfic R Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats

56 Gràfic R Evolució del percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluacions de diagnòstic i global ,0 6,0 5,7 8,9 Mallorca ,0 6,5 5,7 8,8 Menorca ,6 75,1 6,6 18,4 Eivissa - Formentera ,4 57, 31,7 31, públics ,8 6,8 7,5 8,6 privats ,7 66, 9,5,6 c. consolidada c. en procés de consolidació -- interval de confiança del 95% per als percentatges 56

57 RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL Puntuacions TRI Taula R Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana) (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivells alts C. lingüística % 7 5% Gràfic R Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 * Astúries Castella i Lleó La Rioja C. de Madrid Aragó Navarra Cantàbria Castella- la Manxa Catalunya Andalusia C. de Múrcia País Basc Exrtemadura C. Valenciana Galícia Canàries Illes Balears Ceuta Melilla Mitjana Espanya Total Espanya * Escala referida al global de l Estat (mitjana 500 i desviació típica 100) 57

58 Gràfic R Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell 3 nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat Navarra Castella i Lleó Astúries La Rioja C. de Madrid Cantàbria Aragó Castella-la Manxa R. de Múrcia Catalunya País Basc Andalusia Galícia C. Valenciana Extremadura Canàries Ceuta Melilla

59 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats R1.. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (4t EP) Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l alumnat de 4t d educació primària en l Avaluació de diagnòstic (àmbit autonòmic) i en l Avaluació general de diagnòstic 009 (àmbit estatal). Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l Avaluació general de diagnòstic 009. Evolució de l indicador: curs i Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició del centre curs avaluat respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. En les comparacions entre comunitats autònomes, l escala es refereix al conjunt de l Estat. RESULTATS DE L AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT AUTONÒMIC Gràfic R1..1. Puntuacions TRI en la competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes

60 Gràfic R1... Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats Gràfic R1..3. Evolució del percentatge d alumnat amb la competència MATEMÀTICA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluacions de diagnòstic i global ,8 44,6,9 36,0 Mallorca ,8 45,,3 35,4 Menorca ,1 40,9 8, 37,5 Eivissa - Formentera ,1% 4,5 3,1 38,7 públics ,% 43,0 1,7 35,9 privats , 55,4% 36,1 5,0 c. consolidada c. en procés de consolidació -- interval de confiança del 95% per als percentatges 60

61 RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL Taula R1..1. Resultats en competència MATEMÀTICA (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 Puntuacions TRI Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivells alts C. matemàtica % 75% 6% Gràfic R1..4. Resultats en la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009* La Rioja Navarra Castella i Lleó Cantàbria Astúries Aragó C. de Madrid Castella la Manxa País Basc Catalunya Galícia Extremadura C. de Múrcia Illes Balears Andalusia C. Valenciana Canàries Ceuta Melilla Mitjana Espanya Total Espanya * Escala referida al global de l Estat (mitjana 500 i desviació típica 100) 61

62 Gràfic R1..5. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell 3 nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat Navarra La Rioja Castella i Lleó Cantàbria Astúries Aragó C. de Madrid Castella-la Manxa País Basc Catalunya Galícia Extremadura R. de Múrcia Andalusia C. Valenciana Canàries Ceuta Melilla

63 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats R1.3. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC (4t EP) Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic per l alumnat de 4t d educació primària en l Avaluació de diagnòstic (àmbit autonòmic) i en l Avaluació general de diagnòstic 009 (àmbit estatal). Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l Avaluació general de diagnòstic 009. Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). RESULTATS DE L AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT AUTONÒMIC Gràfic R Puntuacions TRI en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes

64 Gràfic R1.3.. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats Gràfic R Percentatge d alumnat amb la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic global 40,0 37, Mallorca 40, 37,8 Menorca 34,5 34,8 Eivissa-Formentera 43,1 35,1 públics 37,4 39,0 privats 44,5 34,1 c. consolidada c. en procés de consolidació -- interval de confiança del 95% per als percentatges 64

65 RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL Puntuacions TRI Taula R Resultats en puntuacions TRI en la competència en EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivells alts C. i I. món físic % 71% % Gràfic R Resultats en la competència en EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009* La Rioja Astúries Castella i Lleó Aragó C. de Madrid Cantàbria Navarra Galícia Castella- la Manxa C. de Múrcia Exrtemadura Andalusia Catalunya Canàries Ceuta Illes Balears C. Valenciana Melilla Mitjana Espanya Total Espanya País Basc * Escala referida al global de l Estat (mitjana 500 i desviació típica 100) 65

66 Gràfic R Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell 3 nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat La Rioja Castella i Lleó Astúries Aragó Cantàbria C. de Madrid Navarra Galícia Castella-la Manxa R. de Múrcia Extremadura Andalusia Catalunya Canàries Ceuta C. Valenciana Melilla

67 R1.4. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA (4t EP) Definició: resultats globals assolits en la competència social i ciutadana per l alumnat de 4t d educació primària en l Avaluació general de diagnòstic 009 (àmbit estatal). Desagregacions: per comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic 009). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l Avaluació general de diagnòstic 009. Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL Puntuacions TRI Taula R Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivells alts C. social i ciutadana % 71% 6% 67

68 Gràfic R Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 La Rioja Castella i Lleó Astúries C. de Madrid Aragó Navarra Cantàbria Castella- la Manxa Extremadura Galícia C. de Múrcia Catalunya Andalusia Canàries Illes Balears C. Valenciana Ceuta Melilla Mitjana Espanya Total Espanya País Basc * Escala referida al global de l Estat (mitjana 500 i desviació típica 100) 68

69 Gràfic R1.4.. Percentatge d alumnat per graus d assoliment en la competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell 3 nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat La Rioja C. de Madrid Castella i Lleó Aragó Astúries Navarra Cantàbria Castella-la Manxa R. de Múrcia Galícia Extremadura Catalunya Andalusia Canàries C. Valenciana Ceuta Melilla

70 R. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A n CURS D ESO La Llei orgànica /006, de 3 de maig, d educació (LOE), estableix en l article 9, que en finalitzar el segon curs de l educació secundària obligatòria, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes. En termes semblants, la disposició addicional tercera del Decret 67/008, de 6 de juny de 008, pel qual s estableix l ordenació general dels ensenyaments de l educació infantil, l educació primària i l educació secundària obligatòria a les Illes Balears, preveu la realització d aquestes avaluacions. Els resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a les Illes Balears es poden consultar a la web de l Institut d'avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) ( Igualment, durant el curs , a 4t d EP, i el , a n d ESO, es realitzaren, en l àmbit estatal, avaluacions generals de diagnòstic, els resultats de les quals es poden consultar a la web de l Institut Nacional d Avaluació Educativa (INEE) del Ministeri d Educació, Cultura i Esport. ( R.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (n ESO) Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l alumnat de n d educació secundària obligatòria en l Avaluació de diagnòstic (àmbit autonòmic). Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), per comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Evolució de l indicador: curs i Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre curs avaluat respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. 70

71 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA (n ESO) Gràfic R.1.1. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes Gràfic R.1.. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (n d ESO) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel lent global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats

72 Gràfic R.1.3. Evolució del percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA consolidada, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluacions de diagnòstic i global global 44, 50,9 Mallorca Mallorca Mallorca 44, 50,1 Menorca Menorca Menorca 58,4 56,4 Eivissa-Formentera Eivissa- Formentera Eivissa-Formentera 35,0 51,0 públics públic públics 36, 47, privats privat privats 57,0 57, -- interval de confiança del 95% per a les mitjanes

73 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA (n ESO) 650 Gràfic R.1.4. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes Gràfic R.1.5. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència TRI en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel lent global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats

74 Gràfic R.1.6. Evolució del percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA consolidada, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluacions de diagnòstic i global global global 70,9 68, Mallorca Mallorca Mallorca 69,4 73,5 Menorca Menorca Menorca 66,6 57,1 Eivissa-Formentera Eivissa- Formentera Eivissa-Formentera 61,9 77,0 públics públic públics 61,0 70,0 privats privat privats 7,5 79,9 -- interval de confiança del 95% per a les mitjanes

75 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA (n ESO) Gràfic R.1.7. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes Gràfic R.1.8. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (n d ESO) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel lent global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats

76 Gràfic R.1.9. Evolució del percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA consolidada, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluacions de diagnòstic i global global global 67,9 73,6 Mallorca Mallorca Mallorca 70,0 74,6 Menorca Menorca Menorca 65, 76,8 Eivissa-Formentera Eivissa- Formentera Eivissa-Formentera 55,7 64,5 públics públic públics 61,6 71,1 privats privat privats 77,8 78,1 -- interval de confiança del 95% per a les mitjanes

77 Andalusia Aragó Astúries Illes Balears Canàries Cantàbria Castella-la Manxa Castella i Lleó Catalunya C. Valenciana Extremadura Galícia C. de Madrid R. de Múrcia Navarra País Basc La Rioja Ceuta Melilla Estat RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL Taula R Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana) (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 Puntuacions TRI Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivell alt C. lingüística % 77% 6% Gràfic R Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic

78 Gràfic R Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell 3 nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat Navarra Castella i Lleó C. de Madrid Astúries Cantàbria La Rioja Aragó País Basc Castella-la Manxa R. de Múrcia Catalunya Galícia C. Valenciana Canàries Extremadura Andalusia Melilla Ceuta

79 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats R.. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (n ESO) Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l alumnat de n d educació secundària obligatòria en l Avaluació de diagnòstic (AD) (àmbit autonòmic) i en l Avaluació general de diagnòstic (AGD) (àmbit estatal). Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Evolució de l indicador: curs i Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre curs avaluat respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. Gràfic R..1. Puntuacions TRI en competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes

80 Gràfic R... Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel lent global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats Gràfic R..3. Evolució del percentatge d alumnat amb la competència MATEMÀTICA consolidada, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluacions de diagnòstic i global global global 41,1 41,5 Mallorca Mallorca Mallorca 40,7 41,7 Menorca Menorca Menorca 47,3 53,6 Eivissa-Formentera Eivissa- Formentera Eivissa-Formentera 35,7 34,4 públics públic públics 36,1 34,7 privats privat privats 49,3 5,4 -- interval de confiança del 95% per a les mitjanes

81 Andalusia Aragó Astúries Illes Balears Canàries Cantàbria Castella-la Manxa Castella i Lleó Catalunya C. Valenciana Extremadura Galícia C. de Madrid R. de Múrcia Navarra País Basc La Rioja Ceuta Melilla Estat RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL Taula R.1.1. Resultats en la competència MATEMÀTICA (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 Puntuacions TRI Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivell alt C. matemàtica % 76 6% Gràfic R..4. Resultats en la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic

82 Gràfic R..5. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell 3 nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat Navarra Castella i Lleó País Basc La Rioja C. de Madrid Aragó Cantàbria Astúries Galícia R. de Múrcia Castella-la Manxa C. Valenciana Catalunya Extremadura Andalusia Canàries Melilla Ceuta

83 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats R.3. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC (n ESO) Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l alumnat de n d educació secundària obligatòria en l Avaluació de diagnòstic (AD) (àmbit autonòmic) i en l Avaluació general de diagnòstic (AGD) (àmbit estatal). Desagregacions: per titularitat i illes (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes i nivells TRI (Avaluació general de diagnòstic). Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre curs avaluat respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. Gràfic R.3.1. Puntuacions TRI en competència en el CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes

84 Gràfic R.3.. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en el CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel lent global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats Gràfic R.3.3. Percentatge d alumnat amb la competència consolidada, en el CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic global 39,8 Mallorca 41,5 Menorca Eivissa-Formentera 31,9 35,3 públics 41,9 privats 37,6 -- interval de confiança del 95% per als percentatges 84

85 Andalusia Aragó Astúries Illes Balears Canàries Cantàbria Castella-la Manxa Castella i Lleó Catalunya C. Valenciana Extremadura Galícia C. de Madrid R. de Múrcia Navarra País Basc La Rioja Ceuta Melilla Estat RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL Taula R.3.1. Resultats en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MON FÍSIC (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 Puntuacions TRI Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivell alt C. i I. amb el món físic % 74% 9% Gràfic R.3.4. Resultats en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic

86 Gràfic R.3.5. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell 3 nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat Navarra Castella i Lleó C. de Madrid La Rioja Cantàbria Aragó Galícia R. de Múrcia Astúries Castella-la Manxa Catalunya C. Valenciana País Basc Extremadura Andalusia Canàries Ceuta Melilla

87 R.4. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA (n ESO) Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic per l alumnat de n d educació secundària obligatòria en l Avaluació general de diagnòstic 010 (àmbit estatal). Desagregacions: per comunitats autònomes. Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL Taula R.4.1. Resultats en la competència SOCIAL I CIUTADANA (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 Puntuacions TRI Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivell alt C. social i ciutadana % 7% 87

88 Andalusia Aragó Astúries Illes Balears Canàries Cantàbria Castella-la Manxa Castella i Lleó Catalunya C. Valenciana Extremadura Galícia C. de Madrid R. de Múrcia Navarra País Basc La Rioja Ceuta Melilla Estat Gràfic R.4.1. Resultats en la competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic

89 Gràfic R.4.. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell 3 nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat C. de Madrid Castella i Lleó La Rioja Navarra Castella-la Manxa Galícia Aragó R. de Múrcia Cantàbria Astúries C. Valenciana País Basc Canàries Catalunya Andalusia Extremadura Ceuta Melilla

90 R3. COMPETÈNCIES CLAU ALS 15 ANYS (PISA) Aquestes competències s avaluen a partir del Programa per a l Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA) de l Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). PISA és un estudi comparatiu que cada tres anys analitza el rendiment educatiu dels alumnes de 15 anys, a partir de l avaluació de tres competències clau: comprensió lectora, competència matemàtica i competència científica. En la darrera edició, realitzada l any 009, hi han participat seixanta-cinc països i devuit comunitats autònomes de l Estat espanyol. En aquest estudi, les Illes Balears han participat en una mostra ampliada per primera vegada. D altra banda, en els gràfics que es presenten a continuació, sols es comparen els resultats amb els de països representatius de zones socials, econòmiques i culturals i models educatius més rellevants des de la perspectiva espanyola. Aquests països corresponen a la zona mediterrània (França, Grècia, Itàlia i Portugal), centreeuropeus (Alemanya i Països Baixos), nòrdics (Finlàndia i Suècia), d Europa de l Est (Federació Russa), anglosaxons (Estats Units i Regne Unit), asiàtics (Corea del Sud i Japó) i llatinoamericans (Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic, Panamà, Perú i Uruguai). R3.1. COMPRENSIÓ LECTORA PISA 009 Definició: nivell mitjà en lectura assolit pels joves de 15 anys en l estudi PISA i percentatge d alumnes que se situen en cada nivell de competència. Desagregacions: per illes i titularitat. Comparació entre països i comunitats autònomes de l Estat espanyol participants Especificacions tècniques: En el marc de PISA 009, la competència lectora comporta comprendre, utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els objectius, per desenvolupar el coneixement i els potencials personals i per participar en la societat. Els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica

91 Taula R Resultats comprensió lectora Illes Balears/Espanya/OCDE Mitjana OCDE Espanya Balears Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats Gràfic R Resultats en comprensió lectora per països i comunitats autònomes Corea del Sud Finlàndia Canadà Japó Països Baixos C. de Madrid Castella i Lleó EEUU Catalunya La Rioja Suècia Alemanya Navarra França Aragó País Basc Regne Unit Astúries Portugal Cantàbria Itàlia Galícia Grècia Espanya C. de Múrcia Àustria Andalusia Federació Russa Illes Balears Xile Canàries Uruguay Mèxic Ceuta Colòmbia Brasil Melilla Argentina Panamà Perú Total OCDE Mitjana OCDE

92 Gràfic R3.1.. Percentatge d alumnat per nivells de comprensió lectora per països i comunitats autònomes Corea del Sud Finlàndia Canadà C. de Madrid Castella i Lleó Catalunya Japó Països Baixos Navarra País Basc Aragó La Rioja Suècia EEUU Portugal Cantàbria Astúries Galícia Regne Unit Alemanya C. de Múrcia Espanya França Italia Grècia Andalusia Federació Russa Àustria Illes Balears Xile Canàries Mèxic Uruguay Ceuta Colòmbia Brasil Argentina Melilla Perú Panamà Total OCDE Mitjana OCDE Nivell <1b Nivell 1b Nivell 1a Nivell Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6 9

93 Gràfic R Percentatge d alumnat per nivells de comprensió lectora, titularitat i illes Illes Balears (any 009) nivell <1b nivell 1b nivell 1a nivell nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6 global Illes Balears públics privats Mallorca Menorca Eivissa i Formentera total OCDE mitjana Espanya

94 R3.. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA PISA 009 Definició: nivell mitjà en matemàtiques assolit pels joves de 15 anys en l estudi PISA i percentatge d alumnes que se situen en cada nivell de competència. Desagregacions: per illes i titularitat. Comparació entre països i comunitats autònomes de l Estat espanyol participants a les proves Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100. Taula R3..1. Resultats en competència matemàtica Mitjana OCDE Espanya Balears Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats

95 Gràfic R3..1. Resultats en competència matemàtica per països i comunitats autònomes Corea del Sud Finlàndia Japó Canadà Països Baixos Castella i Lleó Alemanya Navarra País Basc Aragó La Rioja França C.de Madrid Àustria Catalunya Cantàbria Suècia Astúries Regne Unit Galícia EEUU Portugal Espanya Itàlia C. de Múrcia Federació Russa Grècia Illes Balears Andalusia Canàries Uruguay Ceuta Xile Mèxic Melilla Argentina Brasil Colòmbia Perú Panamà Total OCDE Mitjana OCDE

96 Gràfic R3... Percentatge d alumnat per nivells de competència matemàtica per països i comunitats autònomes Finlàndia Corea del Sud Canadà Japó Països Baixos País Basc Navarra Castella i Lleó Aragó Alemanya Catalunya C. de Madrid La Rioja Regne Unit Galícia Astúries Suècia Cantàbria França Àustria EEUU Portugal Espanya C. de Múrcia Itàlia Federació Russa Illes Balears Grècia Andalusia Canàries Urugay Ceuta Mèxic Xile Melilla Argentina Brasil Colòmbia Perú Panamà Total OCDE Mitjana OCDE Nivell <1b Nivell 1b Nivell 1a Nivell Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6 96

97 Gràfic R3..3. Percentatge d alumnat per nivells de competència matemàtica per titularitat i illes Illes Balears (any 009) nivell <1 nivell 1 nivell nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6 global Illes Balears públics privats Mallorca Menorca Eivissa i Formentera total OCDE mitjana Espanya

98 R3.3. COMPETÈNCIA CIENTÍFICA PISA 009 Definició: nivell mitjà en ciències assolit pels joves de 15 anys en l estudi PISA i percentatge d alumnes que se situen en cada nivell de competència. Desagregacions: per illes i titularitat. Comparació entre països i comunitats autònomes de l Estat espanyol participants a les proves Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100. Taula R Resultats competència científica 1 Mitjana OCDE Espanya Balears Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats

99 Gràfic R Resultats en competència científica per països i comunitats autònomes Finlàndia Japó Corea del Sud Canadà Països Baixos Alemanya Castella i Lleó Regne Unit La Rioja Navarra C. de Madrid Galícia Aragó EEUU Astúries Cantàbria França Catalunya Suècia País Basc Àustria Portugal Itàlia Espanya Múrcia Federació Russa Grècia Andalusia Illes Balears Canàries Xile Uruguay Ceuta Mèxic Brasil Melilla Colòmbia Argentina Panamà Perú Total OCDE Mitjana OCDE

100 Gràfic R3.3.. Percentatge d alumnat per nivells de competència científica per països i comunitats autònomes Finlàndia Corea del Sud Canadà Japó Castella i Lleó Navarra C. de Madrid Països Baixos Galícia Aragó País Basc La Rioja Alemanya Regne Unit Cantàbria Catalunya Astúries Portugal EEUU Espanya Suècia França C. de Múrcia Itàlia Àustria Federació Russa Andalusia Grècia Illes Balears Canàries Xile Uruguay Ceuta Mèxic Melilla Argentina Colòmbia Brasil Panamà Perú Total OCDE Mitjana OCDE Nivell <1b Nivell 1b Nivell 1a Nivell Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6 100