INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2012

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2012"

Transcripción

1 INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 01

2 Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 01 Conselleria d Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Redacció de l informe, anàlisi i explotació de dades Mateu F. Ambrós Toledo Joan Borràs Seguí Bartomeu Cañellas Roca Heracli Portas Fuentespina Suport estadístic Javier Gámez Bauzà Manuel Valín Rodríguez Assessorament lingüístic Maria Magdalena Socies Sabater Edita: Conselleria d Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) Primera edició: juny de 01 Nombre d exemplars: 100 ISBN: Dipòsit legal: PM

3 ÍNDEX GLOSSARI DE SIGLES... 4 FONTS... 5 INTRODUCCIÓ... 7 INDICADORS D ESCOLARITZACIÓ E.1. Escolarització i població E1.1. Escolarització i població escolaritzable E1.. Escolarització de l ensenyament (segons titularitat del centre)... 1 E1.. Esperança de permanència en el sistema escolar als 6 anys E.. Taxes d escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris E.1. Taxes netes d escolarització a l educació infantil E.. Taxes netes d escolarització a l educació secundària postobligatòria... E.. Taxes netes d escolarització a l educació superior... 6 E. Alumna t estranger... 0 E4. Alumna t per grup i per professor E4.1. Alumnat per grup... 4 E4.. Alumnat per professor... 7 INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ F1. Despesa total en educa ció F1.1. Despesa total en educació, en relació amb el PIB F1.. Despesa pública total en educació F1.. Despesa pública destinada a concerts... 4 F. Despesa en educació per alumne INDICADORS DE RESULTATS R.1. Competències bàsiques a 4t curs d educa ció primària R1.1. CB en comunicació lingüística (4t EP) R1.. CB en matemàtiques (4t EP) R1.. CB en el coneixement i interacció amb el món físic (4t EP)... 6 R1.4. CB social i ciutadana (4t EP) R.. Competències bàsiques a educació secundària obligatòria (n d ESO i 4t d ESO) R.1. CB en comunicació lingüística (n d ESO i 4t d ESO) R.. CB en matemàtiques (n ESO i 4t d ESO) R.. CB en el coneixement i la interacció amb el món físic (n d ESO i 4t d ESO) R.4. CB social i ciutadana (n ESO i 4t d ESO)...95 R. Competències clau als 15 anys (PISA) R.1. Competències clau als 15 anys en lectura R.. Competències clau als 15 anys en matemàtiques...10 R.. Competències clau als 15 anys en ciències R4. Idoneïtat en l edat de l alumnat R4.1. Idoneïtat en l edat de l alumnat d educació obligatòria R4.. Alumnat repetidor...11 R5. Abandonament escolar prematur R6. Taxes de graduació R6.1. Taxa bruta de graduació i percentatge de promoció a l ESO R6.. Taxes brutes de graduació als estudis postobligatoris...11 R6.. Taxes brutes de graduació als estudis superiors...14 R6.4. Taxes brutes de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia...17

4 GLOSSARI DE SIGLES CB: competència bàsica CEE: centre d educació especial CEIP: centre d educació infantil i primària CINE (ISCED): Classificació Internacional Normalitzada d Educació (UNESCO) CINE0: educació preprimària o educació infantil CINE1: educació primària CINE: educació secundària inferior o primera etapa d educació secundària (ESO) CINE: educació secundària superior o segona etapa d educació secundària o educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i PQPI anys) CINE4: educació postsecundària o superior no universitària (PAU; proves d accés a cicles de grau superior) CINE5: educació terciària o educació superior (5A, educació universitària i 5B, CFGS) CINE6: doctorat CFGM: cicles formatius de grau mitjà CFGS: cicles formatius de grau superior EE: educació especial EI: educació infantil EP: educació primària EPA: enquesta de població activa ES: educació secundària ESO: educació secundària obligatòria ESPA: educació secundària per a persones adultes EUROSTAT: Oficina Estadística de la Comissió Europea FP: formació professional IBESTAT: Institut d Estadística de les Illes Balears IES: institut d educació secundària INE: Institut Nacional d Estadística INEE: Institut Nacional d Avaluació Educativa GS: programes de garantia social MECD: Ministeri d Educació, Cultura i Esport OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics PIB: producte interior brut PISA: Programa per a l Avaluació Internacional d Alumnes PQPI: programes de qualificació professional inicial TRI: teoria de resposta a l ítem UE: Unió Europea Nota: quan es fa referència a centres de titularitat privada es consideren tant els privats concertats (sostinguts amb fons públics) com els privats no concertats. Excepte en aquells casos en què es digui expressament el contrari, la paraula nins es refereix tant a nins com a nines; alumnes, tant a alumne com a alumna; professors, tant a professors com a professores; pares, tant a pares com a mares, i directors, tant a directors com a directores. 4

5 Ensenyaments no universitaris FONTS Curs : Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives. Conselleria d Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears. Curs : Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 01 Sèries per comunitat autònoma. Estadística de las Enseñanzas no universitarias. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación. Datos y Cifras. Curso escolar 01/01. Edició 01. Ministeri d Educació, Cultura i Esport. icadores-publicaciones/datos-cifras/datos-y-cifras web.pdf?documentid=0901e7b81416daf Ensenyaments universitaris Despesa pública en educació Estadísticas de los recursos económicos destinados a la educación. Estadística del Gasto Público en Educación. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación. Cursos : Avance de la Estadística de Estudiantes Universitarios. Estimacions de població: INE. Instituto Nacional de Estadística. Producte interior brut (PIB): INE. Instituto Nacional de Estadística. Enquesta de població activa (EPA): INE. Instituto Nacional de Estadística. Pressuposts liquidats del Govern de les Illes Balears: IBESTAT. Institut d Estadística de les Illes Balears. 5

6 Resultats proves de diagnòstic (competències bàsiques) Avaluació de diagnòstic i Avaluació de diagnòstic Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears. IAQSE. Evaluación general de diagnóstico 009. Educación Primaria. 4º curso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación. Evaluación general de diagnóstico 010. Educación Secundaria Obligatoria. Segundo curso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación. aluacion-diagnostico.html Competències clau als 15 anys PISA 009 Programa para la Evaluación Internacional de los Alumnos OCDE INFORME ESPAÑOL. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación. al/pisa-009-con-escudo.pdf?documentid=0901e7b808ee4fd Indicadors del sistema educatiu Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 011. ISEIB 011. Govern de les Illes Balears. Conselleria d Educació, Cultura i Universitats. IAQSE. Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 011. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación. Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 01. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación. 6

7 INTRODUCCIÓ Els indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears (ISEIB), elaborats per l Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) de la Conselleria d Educació, Cultura i Universitats, mostren els aspectes més significatius de l educació de la nostra comunitat autònoma, a través de la informació estadística provinent de diferents fonts, i presentada mitjançant taules i gràfics. Aquesta línia de treball de caràcter estable i permanent de l IAQSE té com a objectiu proporcionar una visió sintètica i clara sobre l estat de l educació a les Illes Balears, que pugui ser utilitzada fàcilment, tant pels responsables de l Administració educativa, com pels professionals de l educació i per totes les persones interessades en el tema. Durant el procés de publicació, l IAQSE presenta al seu web una trentena d indicadors agrupats en tres grans blocs o categories: indicadors d escolarització, indicadors de despesa en educació i indicadors de resultats educatius. L àmbit d aquest treball abasta des de l educació infantil fins a l educació superior, tal com es defineix en la Classificació Internacional Normalitzada de l Educació (CINE) (vegeu Glossari de sigles). Per tal de facilitar l anàlisi comparativa, la informació es presenta en diferents nivells de desagregació: la titularitat dels centres, el sexe de l alumnat i les comunitats autònomes. Quan es disposa de dades, també es desagrega la informació per illes. Igualment, es presenten sèries referides a l evolució dels indicadors a les Illes Balears en els darrers anys o cursos escolars. A partir del curs (ISEIB 011), es modificà la manera de presentar els indicadors. En lloc de realitzar només la publicació puntual d una edició amb tots els indicadors tal com es feia anteriorment, cada un dels indicadors es publica al web de l IAQSE al llarg de l any, a mesura que es van actualitzant les dades que publiquen les diferents fonts d informació, a partir de les quals l IAQSE elabora els indicadors. D aquesta manera, s avança en el procés i les dades poden estar a l abast general més aviat. De totes maneres, en tenir complets tots els indicadors, es manté l edició anual de tots aquests per obtenir una fotografia periòdica conjunta, que és la que forma aquesta publicació. Cada un dels indicadors recull les darreres dades actualitzades. Quan aquestes ja han estat publicades en anteriors edicions dels indicadors de les Illes Balears, s assenyala amb el text: darreres dades disponibles. La Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives de la Conselleria d Educació, Cultura i Universitats ha facilitat la informació 7

8 estadística referida al curs escolar Aquestes dades són un avanç i, per aquest motiu, es poden produir petites variacions quan passin a ser definitives. Per poder comparar i identificar les diverses situacions en què es troben les diverses comunitats autònomes de l Estat espanyol, es proporcionen les dades elaborades per l Oficina d Estadística i per l Institut Nacional d Avaluació Educativa (INEE), ambdues dependents del Ministeri d Educació, Cultura i Esport, que per norma general, corresponen a un curs o dos cursos anteriors segons la data d actualització anual. La presentació de cada indicador s organitza segons un esquema similar, que inclou la definició de l indicador, la desagregació de les dades segons diferents categories, l evolució de l indicador o sèries temporals i la comparació entre les diferents comunitats autònomes. Esperam que tota aquesta informació ajudi a entendre millor la complexitat polièdrica de la nostra realitat educativa i a mostrar els camins possibles per anar avançant dia a dia en el seu millorament. Bartomeu Cañellas Roca Director de l IAQSE 8

9 INDICADORS D ESCOLARITZACIÓ 9

10 E1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ E1.1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ ESCOLARITZABLE Definició: percentatge de població de 0 a 4 anys escolaritzada. Desagregacions: nivells educatius, edat i sexe. Informació complementària: taxa neta d escolarització per edat i taxes brutes d escolarització en els estudis (EI, EP, ESO, PQPI, batxillerat i cicles formatius). Especificacions tècniques: La taxa neta d escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l alumnat que té l edat que es correspon amb els estudis que cursa, respecte del total de la població de la mateixa edat. La taxa neta d escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d educació infantil és la relació percentual entre l alumnat de 0 a anys (primer cicle) i de a 5 anys (n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a anys i de a 5 anys, respectivament. La taxa bruta d escolarització en un ensenyament és la relació entre el total de l alumnat de qualsevol edat matriculat en aquest ensenyament i el total de la població en l edat de cursar-lo. La taxa bruta d escolarització en educació primària, educació secundària obligatòria i postobligatòria és la relació percentual entre l alumnat que cursa aquests ensenyaments i la població amb l edat de cursar-los (6-11 anys a EP; 1-15 anys a ESO; anys a batxillerat, CFGM i PQPI, i anys a CFGS). Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi. 10

11 Gràfic E Taxes netes d'escolarització per edat. Illes Balears. Curs , 94,0 9,1 86,7 87,5 90,7 90,4 9,5 90,7 9,9 90,9 9,5 89, 8 8,1 71, ,8 45,7,0 1, 4,9 7,0 17,1 1,7 10, 7, * 19* 0* 1* * * 4* * Les dades de l ensenyament universitari corresponen al curs Una taxa inferior a 10 en edats d escolarització obligatòria pot ser deguda a discrepàncies entre les estimacions amb què es realitzen els càlculs i les xifres reals de població Gràfic E1.1.. Població i escolarització per edat, sexe i etapa educativa. Illes Balears. Curs Edat Ed. infantil Ed. primària Ed. secundària obligatòria Ed. secundària postobligatòria Ed. superior no universitària Ed. universitària i equivalent Població no escolaritzada Població escolaritzada Dones Homes

12 Gràfic E1.1.. Taxes brutes d escolarització per etapes educatives. Ensenyament no universitari. Illes Balears. Curs ,4 9,1 97,0 104, ,0 17,4 1r cicle ed. infantil (0-) n cicle ed. infantil (-5) Ed. primària ESO Estudis secundaris postobligatoris * CF grau superior * Batxillerat, CF Grau Mitjà, PQPI Gràfic E Taxes brutes d escolarització en estudis secundaris postobligatoris. Illes Balears. Curs , ,0 4 1,4 Estudis secundaris postobligatoris * total 10,1 Batxillerat CF grau mitjà PQPI components * Inclou EE transició vida adulta amb un 0,5% 1

13 E1.. ESCOLARITZACIÓ SEGONS LA TITULARITAT DEL CENTRE Definició: percentatge d alumnes escolaritzats a l ensenyament públic, a l ensenyament privat concertat i a l ensenyament privat no concertat. Desagregacions: comunitat autònoma. Titularitat del centre. Nivells educatius de règim general (EI, EP, ESO, batxillerat, CFGM, CFGS, PQPI/GS i EE). Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi. Gràfic E1..1. Escolarització segons titularitat en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. Curs ,0 4,,7 5,1 4,8 6, 8 5,7,1 4,9,8 1,0 5,,1 6 7,5 4 65, 6,7 61,4 7,1 8, 88,5 77,9 100,0 6,5 EI EP EE ESO Batx* CFGM* CFGS* PQPI Ed. universitària privats no concertats privats concertats públics * No es comptabilitzen els ensenyament d educació a distància. Sí que es comptabilitzen els ensenyaments d educació de persones adultes a: batxillerat, CFGM i CFGS. 1

14 Gràfic E1... Escolarització segons titularitat per estudis universitaris. Illes Balears. Curs ,0 89, ,7 total públic c. propis c. adscrits Taula E1..1. Evolució del percentatge de l alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics no universitaris. Illes Balears. Del curs al Total règim general * 6,1 6,4 6,0 6,4 6,7 64,1 64,5 64,9 65,0 65,5 EI 58,6 59,4 60, 60,1 60, 60,9 6, 64,4 64,6 65, EP 61, 61,4 61,7 6,1 6,8 6, 6, 6,6 6, 6,7 ESO 58, 58,8 59, 59,7 60,4 60,8 61,1 61,0 60,9 61,4 Batx* 7, 7,6 74,6 74,6 7,5 7,5 71,7 71,1 7, 7,1 GFGM* 8,8 8,8 84, 85,5 84,6 8,8 8,8 84,4 8,7 8, CFGS* 89,6 89,9 90,0 90,5 89,8 89,6 90,8 91,6 90, 88,5 PQPI/ GS 90,4 69,1 90,0 88,7 86,5 88,5 90,6 87,4 78,7 77,9 Ed. especial 0, 5,0 1, 0,6 4,1 4,9 5,0 1,1 7, 6,5 *Avanç 14

15 Taula E1... Percentatge d alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics per comunitats autònomes. Curs (avanç) TOTAL REG. GRAL. EI EP ESO Batxillerat* CF GM* CF GS* PQPI Ed. Especial Ed. univ. 1r i n Cicle / grau** Ed. univ. màsters oficials** ESTAT 68, 65,1 67,6 65,9 74, 75,8 77,8 77,9 56,8 88, 78,6 Andalusia 75,1 69,7 76, 75,0 8,4 7,6 80,6 77,5 59,7 100,0 100,0 Aragó 67,8 66, 68, 64,9 7,5 70,6 71,4 71,6 50, 95,4 96, Astúries 7,5 7,9 70,7 65, 77,1 8,4 91, 91,8 64,6 100,0 100,0 Illes Balears 65,5 65, 6,7 61,4 7,1 8, 88,5 77,9 6,5 100,0 100,0 Canàries 77,4 7,1 74,7 75,7 86,6 91,9 9,1 99,0 74, 100,0 100,0 Cantàbria 68,8 71, 65,5 64,5 8,6 67, 7, 64,1 41,7 100,0 100,0 Castella i Lleó 67,5 65,5 67,0 6, 75,7 69,5 74, 64,6 61,4 100,0 100,0 Castella-La Manxa 8, 78,1 8, 81, 89,6 88,1 91,0 90, 6,7 89,5 7,1 Catalunya 65,8 66,6 65,8 61,4 64,6 76, 71,5 6, 4,4 88,4 86,8 C. Valenciana 67,9 6,6 67,4 65,1 74,6 74,5 8,5 9,0 79,9 89, 88, Extremadura 79, 76,0 78, 76,7 86, 88,4 91,8 9,8 47,7 100,0 100,0 Galícia 7, 71,7 69,4 69, 84,6 80,5 85,0 88,7 5,4 100,0 100,0 C. de Madrid 54,5 51,7 5,0 51,5 59,7 71, 7,0 71, 5,0 79,1 67,5 R. de Murcia 7,0 68, 71, 71,6 88, 74, 87,0 8,8 70, 79,8 76,8 Navarra 64,7 65,0 6,6 61,8 65, 76, 78, 65,0 64,6 45,6 8,6 País Basc 50,8 5, 50, 46, 50,8 6,0 54, 51, 45,5 80,7 60, La Rioja 66,8 60,5 65,7 6,6 79,6 70,7 91,5 77, 7,4 100,0 100,0 Ceuta 77,4 74, 74, 7,0 94,4 100,0 100,0 6,7 100,0 Melilla 84,1 7,9 79,0 89,9 97,4 100,0 100,0 100,0 100,0 * No es comptabilitza l educació a distància, però sí que es comptabilitza l educació de persones adultes (batxillerat, CFGM i CFGS) ** Inclou estudis universitaris presencials i no els realitzats a distància 15

16 E1.. ESPERANÇA DE PERMANÈNCIA EN EL SISTEMA ESCOLAR (VIDA ESCOLAR) ALS 6 ANYS Definició: nombre mitjà d anys de permanència previsible en el sistema educatiu d un infant de sis anys, inclosos els estudis universitaris. Desagregacions: ensenyaments no universitaris i ensenyaments universitaris. Evolució de l'indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: L esperança de vida escolar es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d escolarització de l alumnat d entre 6 i 4 anys d edat en els ensenyaments de règim general (universitari i no universitari) i de règim especial. Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi. Gràfic E1..1. Esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Curs , 11, Total En l'educació no universitària En l'educació universitària 0,8 16

17 Illes Balears Estat Canàries Melilla Castella-la Manxa Extremadura La Rioja Ceuta R. de Múrcia C. Valenciana Catalunya Andalusia Cantàbria Aragó Galícia Astúries Navarra C. de Madrid País Basc Castella i Lleó Gràfic E1... Evolució de l esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. De a ,8 1,7 1,5 1, 1, 1,1 1, 1, 1,6 1, 0,8 0,8 0,8 0,8 0,7 0,7 0,7 0,7 0,8 0, ,0 1,0 11,7 11,6 11,5 11,4 11,5 11,6 11,8 11, Ed. universitària Ed. no universitària Total La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva Gràfic E1... Esperança de vida escolar als 6 anys per comunitats autònomes. Curs ,6 0,8 14,6,0 1,9 14,0 14,0 14, 14, 14,5 14,7 14,7 14,9 14,9 14,9 15,0 15, 15, 15,5 15,6 15,9 16,1 0,9 1, 0,7 0,9 1, 1,1 1,8,0 1,9 1,8 1,5 1,9 1,9,1,4,,5, ,8 1,0 1,7 1, 1,1 1,0 1, 1,6 1,9 1,7 1,9 1,1 1,4 1, 1,4 1, 1,1 1,6 1,6 1,6 0 Ed. universitària Ed. no universitària Total 17

18 E. TAXES NETES D ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DELS NIVELLS NO OBLIGATORIS E.1. TAXES NETES D ESCOLARITZACIÓ A L EDUCACIÓ INFANTIL Definició: evolució de les taxes netes d escolarització dels 0 als 5 anys d edat i del nombre mitjà d anys d escolarització a l educació infantil. Desagregacions: edat. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: Taxa neta d escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d educació infantil: relació percentual entre l alumnat de 0 a anys (primer cicle) i de a 5 anys (n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a anys i de a 5 anys, respectivament. El nombre mitjà d anys d escolarització es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d escolarització de l alumnat de 0 a 5 anys. Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent, que aquest percentatge se superi o, com en el gràfic següent, que la taxa neta disminueixi dels als 5 anys. Gràfic E.1.1. Taxes netes d escolarització d educació infantil. Illes Balears. Curs , 94,0 9, ,0,0 1, 0 anys 1 any anys anys 4 anys 5 anys 18

19 Illes Balears Estat C. Valenciana Canàries Cantàbria Catalunya C. de Madrid R. de Múrcia La Rioja Andalusia Galícia Castella i Lleó Melilla Aragó Astúries Castella-la Manxa Extremadura Navarra País Basc Ceuta Illes Balears Estat Extremadura Ceuta Canàries Navarra La Rioja Astúries Castella i Lleó Melilla R. de Múrcia Galícia C. Valenciana Cantàbria Andalusia Aragó Castella-la Manxa Catalunya C. de Madrid País Basc Taula E.1.1. Evolució del nombre mitjà d anys en educació infantil. Illes Balears. De a ,1,1,1,1,1,1,0,,,4 Gràfic E.1.. Taxes netes d escolarització en educació infantil 0- anys per comunitats autònomes. Curs ,5 4 19,4 8,6, 4, 7,6 9,0 11,0 14,0 14,0 14,5 16,7 1,8 1,8,0 9,7 1,8 4,0 4, 41,7 Gràfic E.1.. Taxes netes d escolarització en educació infantil als anys per comunitats autònomes. Curs ,0 96,6 91,8 94,0 94,0 95, 95, 96,1 96,1 97,

20 Illes Balears Estat Melilla Canàries C. de Madrid Navarra C. Valenciana Extremadura R. de Múrcia Andalusia Aragó Astúries Cantàbria Castella i Lleó Castella-la Manxa Catalunya Galícia País Basc La Rioja Ceuta Illes Balears Estat Canàries Melilla C. de Madrid Extremadura R. de Múrcia C. Valenciana Andalusia Aragó Astúries Cantàbria Castella i Lleó Castella-la Manxa Catalunya Galícia Navarra País Basc La Rioja Ceuta Gràfic E.1.4. Taxes netes d escolarització en educació infantil als 4 anys per comunitats autònomes. Curs ,9 100,0 90,6 9,1 9,1 98,0 98,8 99, Gràfic E.1.5. Taxes netes d escolarització en educació infantil als 5 anys per comunitats autònomes. Curs ,0 99,8 87, 89,4 9,0 97,0 97,5 98,

21 Gràfic E.1.6. Evolució de les taxes netes d escolarització d educació infantil. Illes Balears. De a anys 1 any anys anys 4 anys 5 anys La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva 1

22 E.. TAXES NETES D ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DE L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA Definició: taxes netes d escolarització en les edats de 16, 17 i 18 en els ensenyaments corresponents. Desagregacions: edat. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: La taxa neta d escolarització dels 16 als 18 anys és la relació entre l alumnat d aquesta edat, respecte del total de la població de la mateixa edat. Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Gràfic E..1. Taxes netes d escolarització dels 16 als 18 anys a les Illes Balears. Curs ,1 71,7 6 45, anys 17 anys 18 anys Gràfic E... Evolució de les taxes netes d escolarització dels 16 als 18 anys. Illes Balears. Curs ,6 61, 16 anys 17 anys 18 anys 81,8 81,4 69,8 6, 41,4 4, 8, 8,9 8,1 7,9 71,7 47,8 45, La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva

23 Illes Balears Estat Ceuta Castella-la Manxa Extremadura La Rioja Canàries C. Valenciana Andalusia Melilla Catalunya R. de Múrcia Galícia Aragó Cantàbria Astúries Navarra Castella i Lleó C. de Madrid País Basc Illes Balears Estat C. Valenciana Extremadura R. de Múrcia Catalunya La Rioja Canàries Castella-la Manxa Andalusia Aragó C. de Madrid Navarra Astúries Galícia Cantàbria Melilla Castella i Lleó Ceuta País Basc Illes Balears Estat C. Valenciana Astúries Canàries R. de Múrcia C. de Madrid Extremadura Galícia Melilla Catalunya Cantàbria Navarra Andalusia Aragó País Basc Castella-la Manxa La Rioja Castella i Lleó Ceuta Gràfic E... Taxes netes d escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs ,9 9,5 88,6 89,5 91,5 91,6 91,6 9,0 9,1 94,4 94,5 95,1 95,1 95,4 96,0 96,0 96,6 98,5 99,6 100,0 8 59,9 68,4 64,1 65,6 6 50, 60, 58,0 58, 5,7 56, 59,6 57,4 60, 58,4 65,1 59,8 67,4 57,9 6,5 7,8 4,6, 0,6 1, 7,8 5,4,0 5,6,8 5,9 9,4 5, 7,8 7,5,6, 6,7 0,1 5,6 4,4 ES postobligatori ESO Total Gràfic E..4. Taxes netes d escolarització als 17 anys per comunitats autònomes. Curs ,9 0,0 61,1 97,7 9,4 9,9 85,6 0,0 81, 81,9 8,5 8,7 84,5 84,8 85,0 85,5 86,4 87,1 87,6 89,1 89,5 91, 91,5 0,1 0,1 0,0 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,1 0,1 0,1 0,1 0,0 0,4 0, 0, 0,0 7, 71,0 67,5 66,8 69,6 76, 74,4 70,6 71,0 75,6 7,0 74,7 75,8 75,9 78,7 77,9 78,1 89,6 79,1 11,8 1,5 10,1 14, 16,8 7,4 10,0 15, 14,4 14,5 10,7 14,0 8,4 14, 1,7 15,0 1,6 15,4 15,8 8,1 Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total Gràfic E..5. Taxes netes d escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs ,8 11,7 1, 71,1 8,7,8 6, 17, 1,1 15,5 18,1 1,,6 1,8,5 80,7 8,1 65,7 66, 66,7 66,9 70,1 70,8 7,0 74,6 75,0,1 11,4 4,8 8,0 6,5 18,,7 7,7 4, 5, 0,6 9,8 4,4,9 4,9 5,,1,0,7 4,7, 5, 84,1 84,6 86,1,5 4, 40,6,9 4,1 7,1 4,0 7,4 40,6 8,7 7,6 41, 4,6 4,8 7,7 48,,0 7,7 40, 7,5 46,6 9,8 8,5 45,6 6, 7,5 0,9 1, 1,5 1, 1,4 1, 1,0 0,5 1,7,0 1, 1, 1, 0,7 1,0 0,8 0,9 1,0 0,9 0,9 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total

24 Gràfic E..6. Evolució de les taxes netes d escolarització als 16 anys. Illes Balears De a ,9 8,7 78,6 78,1 78,5 78,6 81,8 81, 8,9 8,1 6 4, 45,1 44,4 44,6 45, 44,9 47, 48, 50, 50, 4 7,7 7,5 4,,5,,7 4,5,1,6, ES postobligatori ESO Total La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva 10 Gràfic E..7. Evolució de les taxes netes d escolarització als 17 anys. Illes Balears De a ,1 6,4 61, 61,1 61, 61, 6, 69,7 0,0 7,9 71,7 0,0 0, ,5 5,6 51,9 51,0 50,8 51,0 51, 57,9 61,1 59, 10,6 9,7 9, 10,1 10, 9,8 11,9 11,8 11,8 1, Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva 4

25 Gràfic E..8. Evolució de les taxes netes d escolarització als 18 anys. Illes Balears De a ,6 4,0 4,4 9,5 9,5 41,4 4, 8, 10,1 9,8 9,7 9, 9,5 9,9 10,5 9,5 1,6 1,4 1,4 1, 1, 1 1, 0, 0, 0,8 8,6 8,4 6,9 8, 9, 47,8 45,7 11,7 11,4 1, 0,9 4,0,6 0,6 0,5 0,7 0,5 0,6 0,6 1, 1,0 0,9 0, Ed. superior universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva 5

26 E.. TAXES NETES D ESCOLARITZACIÓ A L EDUCACIÓ SUPERIOR Definició: evolució de les taxes netes d escolarització en les edats teòriques de l educació superior universitària (dels 18 als 4 anys). Desagregacions: edat. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: la taxa neta d escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l alumnat que té l edat que es correspon amb l ensenyament considerat que cursa i el del total de la població de la mateixa edat. 5 Gràfic E..1. Taxes netes d escolarització dels 18 als 4 anys. Illes Balears Curs , ,4 4,9 0,9 7,0 1, 0,8,6 1, 17,1,6 1,7 11,8 10, 4,8 10,6 18,0 8,0 4,1 7,0,1 8,9, 1,4 0,8 0,0 4,9,5,5 1, Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total Gràfic E... Evolució de les taxes netes d escolarització dels 18 als 4 anys. Illes Balears. Curs i ,7 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total 9,5 11,4 4,9 9,7 0,9 9,5 0,8 1, 7,0,5 11,8 0,8,6 1, 18,1 17,1 15,,6, 1,8 8,4 11,8 1,7 4,8 11,7 10,6 10, 15,4 18,0,1 10,9 8,0 4,1 7,0 7,6 8,9,7,1,0, 0,6 0,8 0,0,7 4,9 1,4,4,5,5 1, La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva 6

27 Illes Balears Estat Melilla Castella-la Manxa Ceuta Canàries Extremadura La Rioja Andalusia R. de Múrcia Cantàbria Catalunya C. Valenciana Aragó Astúries Galícia Navarra País Basc C. de Madrid Castella i Lleó Illes Balears Estat Melilla Castella-la Manxa Ceuta Extremadura Canàries La Rioja C. Valenciana Andalusia R. de Múrcia Catalunya Cantàbria Galícia Aragó Astúries Navarra C. de Madrid País Basc Castella i Lleó Illes Balears Estat Ceuta Castella-la Manxa Extremadura La Rioja Canàries C. Valenciana Andalusia Melilla Catalunya R. de Múrcia Galícia Aragó Cantàbria Astúries Navarra Castella i Lleó C. de Madrid País Basc Gràfic E... Taxes netes d escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs ,8 11,7 1, 71,1 8,7,8 55,6 57,9 58,9 1,1 15,5 18,1 1,,6 1,8 6, 17,,5 65,7 66, 66,7 66,9 11,4 18, 7,7 4, 5,,9,1, 70,1 70,8 0,6 9,8,0 5, 80,7 8,1 7,0 74,6 75,0,1 4,8 8,0 6,5,7 4,4 4,9 5,,7 4,7 84,1 84,6 86,1,5 4, 40,6,9 4,1 7,1 4,0 7,4 40,6 8,7 7,6 41, 4,6 4,8 7,7 48,,0 7,7 40, 7,5 46,6 9,8 8,5 45,6 6, 7,5 0,9 1, 1,5 1, 1,4 1, 1,0 0,5 1,7,0 1, 1, 1, 0,7 1,0 0,8 0,9 1,0 0,9 0,9 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total Gràfic E..4. Taxes netes d escolarització als 19 anys per comunitats autònomes. Curs ,1 1,5 4,4 60,5 1,4 9,0 45,0 45,4 1, 16,7 8, 7,1 47, 14, 7,6 48,4 49, 49,4 1,4 18,1 19,8 6,8 6,1 9, 56, 58,7 59,6 56,8 0, 7,7 1,5, 8,0 5, 8,9 11,5 64, 64,4 65,6 6,1 4,5 9,1 5,4 4,1 10,4 10,8 10,1 10,6 75, 75,6 75,9 70,8 41,1 8,9 40,6 46,6 9,7 14,4 11,6 8,4 18, 0, 4,6 1,6 5,5 0,8 4,4 0, 17,1 1,0 1,9 14,8 7, 4,4 18,5 1,4 18,7 0, 0,0 7, Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total Gràfic E..5. Taxes netes d escolarització als 0 anys per comunitats autònomes. Curs ,8 68,1 69,5 6 5, 48,8 48,8 51,0 5, 54,5 54,9 55, 56,6 58,7 4 8,5,1 6,1 6,5 15,7 17,6 7,6 16, 9,7 41, 4,9 17,4,0 0,8 8,8 9,6 5,9,8 1,9,9,7 1, 9,5 8,9 48,0 4,0 14,0 9,8 8,7 8, 5,5 9,0 11, 11,7 10,5 6,1 7,9 15, 14,4 11, 8, 10,7 8,6 6,8 11,0 11, 11,4 1,4 1,9 11, 11,4 11,6 11, 9,6 8,1 11,0 9,8 11,9 14, 11,8 7,4 14,8 8,7 11,0 11,5 11,7 15,9 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total 7

28 Illes Balears Estat Castella-la Manxa Melilla Canàries Ceuta Extremadura La Rioja R. de Múrcia Cantàbria Andalusia Aragó Astúries Catalunya Navarra C. Valenciana Galícia País Basc Castella i Lleó C. de Madrid Illes Balears Estat Melilla Castella-la Manxa Canàries Extremadura Ceuta La Rioja Cantàbria Andalusia R. de Múrcia C. Valenciana Catalunya Galícia Astúries Aragó Navarra Castella i Lleó País Basc C. de Madrid Gràfic E..6. Taxes netes d escolarització als 1 anys per comunitats autònomes. Curs ,5 9,6 7,4, 1,4 1, 16,7 1,5 8, 6,8 6,4 4,5 5, 7,0 8,5 6,5 54,0 45,4 46,4 47,5 48,0 50,1 50, 41,5 4, 5,1 5,6 7, 4,0 9,1 14, 4,5 19,8 7,7 1,5 0, 4,1, 5,4 40,6 18,1 1,4 6, 6, 10, 8,8 9,6 7,6 6,5 6,0 9,8 8,7 15,1 9,8 9,4 9,5 9,7 6,1 7,1 8, 7,9 8,0 6,4 9, 4,4 7, 5,4,9 60, 60,9 58,1 8,9 41,1 46,6 9, 1,9 7,5 10,0 6,1 6,8 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total Gràfic E..7. Taxes netes d escolarització als anys per comunitats autònomes. Curs ,9 51,8 46,8 8,1 7, 8,6 8,7 40,1 40,5 40,6,8 4,5,8 5, 6, 7,0 8,0 9,, 7, 41,8, 18,6 8,1 6,7 1, 15, 1,4 19,6 19,0, 1,4 5,6 7,9 9,1, 9,8 7,6 11,6 14,1 6,, 5,8 4,5 7,1 6,4 6,9 4, 4,7 6,6 4,4 4,6 5,8 7,1 5,8 6,9 7,0 9,6 6,7 5,,8 4,,8 6,7 6,6 6,4,7,7 5,0 5,0 4,,5 5,0,5,1,9 6,0 4,1 6,0 4,8 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total 8

29 Illes Balears Estat Castella-la Manxa Melilla Ceuta Canàries Extremadura Navarra Cantàbria R. de Múrcia Aragó Andalusia La Rioja Catalunya Galícia País Basc Astúries C. Valenciana Castella i Lleó C. de Madrid Illes Balears Estat Melilla Castella-la Manxa Ceuta Canàries Extremadura La Rioja R. de Múrcia Cantàbria Andalusia Aragó Navarra Catalunya Astúries Galícia C. Valenciana País Basc Castella i Lleó C. de Madrid Gràfic E..8. Taxes netes d escolarització als anys per comunitats autònomes. Curs , ,4 17,0 17,1, 1,7 9, 11, 9,0 1,9 4,0 4,0,0,8,0,7,9 1,5 0,1 0, 7,9 8,4 6,5 7,1 5,4 1, 1,,4, 18,7,6 10,0 17,9 19,9 1,6 1,8 5,9 1,0 16, 5,,,1 4,6,9 5,0 4,9,,9 4,9 5,8 5,0,9,8,7,0,5,0,7 1, 1,8, 7,7 4,7,4, 4,8 8,9 5,4, 6,1 4,8 4,8 6,5 4,7,7 4,,5,8 4,1,4 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total Gràfic E..9. Taxes netes d escolarització als 4 anys per comunitats autònomes. Curs , 8,8,0,1 4,1 4,8 4,9 5,5 19,6 19,7 1,1 1,1 1,4 19,7 16,8 17,4 16,1 11,1 18,0 14,9,8 6, 1,8 18,0 18, 18,7 0,5 18,4 7,8 1,9 7,9 10,4 1,1 16,5 15,0 16,4 16,7 17,1 8,4 7,9 4, 1,6,8,,8,5,1,, 4,4,4,,8, 1,6,1,, 4,1 1,8,5,5,,,5,9,0 1,,6, 1,9,1 1,8 1,,9,1,8 1,7,8,4 Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total 9

30 E. ALUMNAT ESTRANGER Definició: percentatge d alumnes que no tenen nacionalitat espanyola en ensenyaments no universitaris. Desagregacions: etapa educativa, titularitat del centre i continent de procedència. Evolució de l indicador: del curs al Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat estranger del curs són un avanç. Gràfic E.1. Percentatge d alumnat estranger en cada etapa educativa Illes Balears. Curs ,9 5% 15% 14,6 1,0 14,9 16,5 18,7 1,5 1 9,6 7,8 5% Total EI EP EE ESO Batxillerat CFGM CFGS PQPI Gràfic E.. Percentatge d alumnat estranger en cada etapa educativa desagregat per titularitat Illes Balears. Curs ,7 5%,5 5,0 15% 1 17,7 8,7 14,9 6,6 18,9 8, 14, 17,4 11, 10,7 6, 1,7 11, 7,7 8, 5% Total EI EP EE ESO Batxillerat CFGM CFGS PQPI públics privats 0

31 Gràfic E.. Percentatge d alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. Curs ,7% Alumnat estranger Alumnat no estranger 8,% Gràfic E.4. Evolució del percentatge d alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. De a % 1 8, 10,1 11,1 1, 1,5 14,4 15,5 16, 15,6 14,6 5% (a) (a) La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva 1

32 Illes Balears Estat Extremadura Ceuta Galícia Astúries Andalusia Cantàbria Canàries Castella i Lleó Melilla País Basc Castella-la Manxa Navarra C. Valenciana R. de Múrcia Aragó Catalunya C. de Madrid La Rioja Gràfic E.5. Percentatge d alumnat estranger per procedència en els ensenyaments no universitaris a les Illes Balears. Curs Àsia 5,% (1.8) Oceania 0,1% () No consta 0,1% (0) Amèrica del Sud,9% (8.798) Amèrica Central,7% (70) Amèrica del Nord 0,7% (179) U.E.(7;, (6.716) Àfrica,9% (6.79) Resta d'europa,5% (657) U.E.(7) Resta d'europa Àfrica Amèrica del Nord Amèrica Central Amèrica del Sud Àsia Oceania No consta Gràfic E.6. Percentatge d alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim general en centres públics per comunitats autònomes. Curs ,7 16,5 18, 19, 15% 1 5% 11,,7 4, 4, 5,7 6, 7,0 8,7 8,8 9, 9,5 10, 1,1 1,4 14,4 14,6

33 Taula E.1. Percentatge d alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de règim general per comunitats autònomes. Curs % alumnat estranger Total EI EP EE ESO BATX FP PQPI ESTAT 11, 9,6 1,1 14, 14,4 7,5 9,8 6,1 Andalusia 6, 5, 6,7 7,9 8, 4,4 4,4,8 Aragó 14,6 14,9 16,4 14, 15, 7,5 1, 6,8 Astúries 5,7,8 6,6 4,0 8,6 4,1 5,,0 Illes Balears 17,7 14,9 18,9 14,,5 10,7 1,7 7,7 Canàries 8,7 5,6 8,6 7, 1, 7,9 6,9 6, Cantàbria 7,0, 7, 9, 10,8 5,8 8, 7,8 Castella i Lleó 8,8 7,7 10, 10,1 10,5 4, 6, 4,9 Castella-la Manxa 10, 8,7 11,5 11,4 1, 6,0 7,5 4,8 Catalunya 16,5 1,4 16,8,4, 1, 18,7 8, C. Valenciana 1,4 10,5 1,8 11,9 18,4 10, 10,7 7,6 Extremadura,7, 4,5 6,4 4,,1,, Galícia 4,, 4,9 5,1 5,9,7,, C. de Madrid 18, 15,9 0,1 5,7,9 1, 14,5 8,0 R. de Múrcia 14,4 1,6 15,7 1,6 17,9 8,7 10,0 6,4 Navarra 1,1 7,6 14,5,9 14,9 6,0 1,1 6, País Basc 9,5 8, 9,9 14, 10,9 6, 9,5 6,6 La Rioja 19, 1,0 1, 7,8 0,9 8,4 1, 8,0 Ceuta 4, 6,1 4,4 0,0,5,,1,

34 E4. ALUMNAT PER GRUP I PER PROFESSOR E4.1. ALUMNES PER GRUP Definició: nombre mitjà d alumnes per grup en l ensenyament no universitari. Desagregacions: nivells educatius i titularitat del centre. Evolució de l'indicador: del curs al Comparació Illes Balears amb el conjunt de l Estat i entre comunitats autònomes. Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat per grup del curs són un avanç. Les referides a EI 1r cicle no són exactes, ja que no s ha pogut calcular el nombre mitjà d alumnes per aula per manca de dades de molts de centres. Gràfic E Nombre mitjà d alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears. Curs ,,5 1,7 4,7 15, 17, 1 6, 4,8 9,6 EI 1r cicle EI n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI Batxillerat: règim ordinari. CFGM i CFGS: règim ordinari i règim d educació de persones adultes/nocturn. Gràfic E4.1.. Nombre mitjà d alumnes per grup, per ensenyament i per titularitat. Illes Balears. Curs ,1,4 1,4,4,9 6,0 8,7 7,,6 14,8 17,4 16,9 1 7,4 4,9 4,4 4,9 9,6 9,4 EI 1r cicle EI n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI centres públics centres privats 4

35 Gràfic E4.1.. Evolució del nombre mitjà d alumnes per grup, per titularitat a l educació infantil. Illes Balears. De a ,5 1,7 1,6 1,5 1,5 1,4 1,1 0, 19, ,5,1,4,6 0,7 0,5,4,5 0,5 0,4 0, 0,4,, 19,6 1,5 19, 0,1 16, 15, , (a) centres públics centres privats tots els centres El nombre mitjà d alumnes d EI no es pot considerar per la inexactitud de la dada d EI 1r cicle. (a) La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva Gràfic E Evolució del nombre mitjà d alumnes per grup, per titularitat a l educació primària. Illes Balears. De a ,6,4,1,0 0,7,1,,1,5 1, ,7 6,7 6,4,0 1,8 1,4 1,4 6, 6,1 18,5 5,9 6,0 1,7,0 1,8 5,6 1, 4,8 1,4, (a) centres públics centres privats tots els centres (a) La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva Gràfic E Evolució del nombre mitjà d alumnes per grup, per titularitat a l ESO. Illes Balears. De a ,7 5, 4,9 4,6 4,0 8,7 8,,9 7,7,5,,9 7,6 7,0,4,, 6, 5,5 1,6 1,9 4, 4,5 4,7, 6,1 6,0,6,9 6, (a) centres públics centres privats tots els centres (a) La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva 5

36 Gràfic E Comparació del nombre mitjà d alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears / Estat. Curs ,7,5 1,9 1,7 1,5 4,7 4,5 8, 6,0 15, 0,5 17, 1,4 14, , 4,8 5, 9,6 0 EI 1r cicle EI n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI Illes Balears Estat El nombre mitjà d alumnes d EI 1r cicle no es pot considerar, ja que la dada és incompleta. Taula E Nombre mitjà d alumnes per ensenyament i per comunitats autònomes. Curs EI 1r cicle(1) EI n cicle() EP() EE(4) ESO BATX (5) CFGM (6) CFGS (6) Illes Balears 6,,5 1,7 4,8 4,7 8, 15, 17, 9,6 PQPI (7) Estat 1,7 1,9 1,5 5, 4,5 6,0 0,5 1,4 14,7 Andalusia 1,4,6,0 4,6 5,9 9, 1,5,4 15,4 Aragó 1,1 0, 19,6 4,,4 4, 19,7 1,4 9,9 Astúries 11,6 19,5 19, 5,1,,0 9,5 10,0 10, Canàries 10,8 1,6 1,8 5,,8 5,9 19,,4 1,1 Cantàbria 15,5 0,7 0,5 5,,0,8,9 0,6 11,7 Castella i Lleó 1, 0,0 18,0 4,9, 1,7 19,7 19,7 14, Castella-la Manxa 1,6 0, 19, 5,,4,9 17,7 17,4 1,4 Catalunya 1,1,,1 6,5 7,9 8,1 4,8 5,6 - C. Valenciana 1,7,1 1,8 4,6 4,6 5,4 1,8,9 1,8 Extremadura 14,5 19,1 18,0 5,9 1, 1,4 15,6 16,9 11, Galícia - 19,4 19,0 4,0 0,1,7 18,7 0,1 11,9 C. de Madrid 1,1,5,1 6,1 5,6 6, 4,4,9 15,5 R. de Múrcia 14,,9,1 5,9 5,7 8, 19,,1 15, Navarra 11,4 19,9 19,5 4,9,9 5,5 15,6 18,7 9, País Basc 1,0 0,4 0,7 4,5 0,8 4,0 17,7 18, 1,5 La Rioja 11,1,6,0 4,7 4, 6, 0,6 0, 16,1 Ceuta 14,7 4,9 5,8 5,4 5,7,,6 18,8 16,6 Melilla 15,8 6,8 5,5 5,7 8,4 5,1,5 8,1 1,9 (1) En centres autoritzats per l Administració educativa. La dada és incompleta. () Unitats amb alumnat d educació infantil de segon cicle i mixtes d ambdós cicles. () Unitats amb alumnat d infantil i primària. També inclou unitats de primària amb alumnat de primer cicle d ESO. (4) Inclou les unitats de centres específics i les aules d educació especial en centres ordinaris. (5) Règim ordinari. (6) Règim ordinari i règim d educació de persones adultes/nocturn. (7) S inclou l alumnat i les unitats d aquests programes en centres i actuacions. 6

37 E4.. ALUMNES PER PROFESSOR Definició: nombre mitjà d alumnes per professor en l ensenyament no universitari Desagregacions: nivell educatiu i titularitat del centre. Evolució de l indicador: del curs al Comparació Illes Balears amb el conjunt de l Estat i entre comunitats autònomes. Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat per professor del curs són un avanç. Gràfic E4..1. Nombre mitjà d alumnes per professor, per centres/ensenyament. Illes Balears. Curs ,7 8,9 1,1 1,6 8, 14, 5,1 0 Global Centres ed. infantil Centres ed. primària Centres ed. primària i ESO Centres ESO i/o batxillerats i/o CF Centres ed. primària, ESO i batxillerats/ CF Centres específics ed. especial Gràfic E4... Nombre mitjà d alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat. Illes Balears. Curs ,0 1,6 8,1 10, 1,1 11,9 1,6 8, 9,5 14, 5,,1 0 Global públics Centres ed. infantil privats Centres ed. primària Centres ed. primària i ESO Centres ESO i/o batxillerats i/o CF Centres ed. primària, ESO i batxillerats/ CF Centres específics ed. especial 7

38 Illes Balears Estat Astúries Castella i Lleó Navarra Galícia País Basc R. de Múrcia Castella-la Manxa Cantàbria Aragó Extremadura La Rioja Catalunya C. Valenciana Ceuta Andalusia C. de Madrid Canàries Melilla Gràfic E4... Nombre mitjà d alumnes per professor, per centres/ensenyament. Illes Balears / Estat. Curs ,7 11, 8,9 9,0 1,1 1,1 1,6 1,7 8, 9,6 14, 14,7 5,1,4 0 Global Illes Balears Centres ed. infantil Estat Centres ed. primària Centres ed. primària i ESO Centres ESO i/o batxillerats i/o CF Centres ed. primària, ESO i batxillerats/ CF Centres específics ed. especial Gràfic E4..4. Evolució del nombre mitjà d alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat. Illes Balears. De a ,1 11,7 11,5 11, 11,0 10,8 10,7 10,6 10,7 10, ,9 14,6 14, 10,5 10, 14, 1,8 1,6 1,4 1,1 1,9 10,1 1,6 1,8 10,0 9,7 9,7 9,6 10,0 9, (a) centres públics centres privats tots els centres (a) La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva Gràfic E4..5. Nombre mitjà d alumnes per professor en ensenyaments no universitaris per comunitats autònomes. Curs ,8 11,5 9,5 10,0 10,0 10,0 10,6 10,6 10,7 10,7 10,8 10,8 11,4 11,7 11,9 1, 1,4 1,7 1,8 1, 5 0 8

39 INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ 9

40 Illes Balears MEC C. de Madrid La Rioja Catalunya Aragó Navarra Astúries Castella i Lleó Canàries País Basc Cantàbria Galícia C. Valenciana R. de Múrcia Andalusia Extremadura Castella-la Manxa F1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ F1.1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ EN RELACIÓ AMB EL PIB Definició: percentatge del producte interior brut (PIB) destinat a educació. Evolució de l indicador: de l any 001 al 010. Comparació entre comunitats autònomes Gràfic F Evolució del percentatge de despesa de la Conselleria d Educació, Cultura i Universitats respecte del PIB. Illes Balears. De 001 a 010 4%,4,4 %,6,7,8,8,8,9,9,1 % 1% (p) 008 (p) 009(a) 010(1ªE) (p): dades provisionals; (a): avanç; (1ªE): primera estimació Gràfic F1.1.. Percentatge de despesa de les conselleries d Educació respecte del PIB per comunitats autònomes. Any 010 8% 6% 4%,4,8,4,5,7,7,8 4,0 4,1 4, 4, 4,6 4,7 5,4 5,6 5,6 5,7 % 0, Aquestes dades són una primera estimació 40

41 F1.. DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ Definició: percentatge de la despesa pública destinada a educació. Evolució de l indicador: de l any 00 al 010. Desagregacions: ensenyament universitari i no universitari, formació ocupacional i beques i ajudes. Comparació entre comunitats autònomes Gràfic F1..1. Distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d Educació, Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Any 010 5% 4,4 1,7 15% 1 5% Total Ed. no universitàira Ed. universitària Beques i ajudes totals,6 0,0 0,5 Form. Ocupacional* * Incorpora les partides transferides pel SEPE per a formació d aturats, escoles taller i cases d oficis. 4 Gràfic F1... Evolució de la distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d Educació, Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Anys ,6 5,8 5,8 1,7 4,4,8, 4, 4, (p) 008(p) 009(a) 010(1ªE) 007 i 008 són dades provisionals; 009, la dada és avanç; 010, la dada és una primera estimació 41

42 Gràfic F1... Distribució de la despesa pública en educació per activitat educativa. Illes Balears. Any , ,8 0,1 0,0 Ed. no universitària Ed. universitària Beques i ajudes Formació ocupacional Taula F1..1. Distribució de la despesa pública en educació per comunitats autònomes. Any 010 Despesa per CA Ed. no universitària Ed. universitària Formació ocupacional Beques i ajudes MEC i adm. educatives 7, 1,0,,9 MEC 5,9,0 0,0 6,0 Andalusia 74,,4 0,0,4 Aragó 74, 5, 0,1 0,5 Astúries 74,1 5,4 0,0 0,5 Illes Balears 89,1 10,8 0,0 0,1 Canàries 79,9 19, 0,0 0,9 Cantàbria 77, 1,8 0,0 0,9 Castella i Lleó 74, 4,6 0,0 1, Castella-la Manxa 86,0 1,6 0,0 0,4 Catalunya 75,7,1 0,0 1,1 C. Valenciana 7,9 5,9 0,0 0, Extremadura 8, 15,7 0,0 1,0 Galícia 75,8,6 0,0 0,6 C. de Madrid 64,5,9 0,0 1,6 R. de Múrcia 79,5 19, 0,0 1, Navarra 86,5 1,7 0,1 0,7 País Basc 79, 18,0 0,0,0 La Rioja 8,4 17,0 0,0 0,5 4

43 F1.. DESPESA PÚBLICA DESTINADA A CONCERTS Definició: proporció de la despesa pública en educació destinada a concerts. Desagregacions: etapes educatives d ensenyament no universitari. Evolució de l indicador: de l any 001 al 010. Comparació entre comunitats autònomes Gràfic F1..1. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la Conselleria d Educació i Cultura. Illes Balears. Any ,6 15% 1 5% 5,6 5,6,9,0 1,0 0,5 Total EI EP ESO Batxillerat CFGM i CFGS EE Aquestes dades són una primera estimació Gràfic F1... Evolució de la despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la Conselleria d Educació i Cultura. Illes Balears. De 001 a 010 5% 19,8 0,1 19,6 19,1 19, 18,0 19, 18,1 18, 17,6 15% 1 5% i 008 són dades provisionals; 009, la dada és avanç; 010, la dada és una primera estimació 4

44 Illes Balears Canàries Castella-la Manxa Extremadura Astúries Galícia Andalusia R. de Múrcia Aragó Castella i Lleó Cantàbria C. Valenciana La Rioja C. de Madrid Catalunya Navarra País Basc Gràfic F1... Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa en educació de les Conselleries d Educació per comunitats autònomes. Any 009 5%, 18, 18,5 15% 1 7,1 7, 7,9 9, 9,6 10, 11,8 1,1 1,7 1, 1, 14,7 15,9 16, 5% 44

45 F. DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE Definició: despesa mitjana per alumnes en euros. Desagregacions: titularitat del centre. Evolució de l indicador: de l any 004 al 010. Comparació entre comunitats autònomes Gràfic F.1. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears. Any Despesa pública per alumne de centres públics i concertats Despesa pública per alumne de centres públics Gràfic F.. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears. De 004 a i 008 són dades provisionals; 009, la dada és avanç; 010, la dada és una primera estimació 45

46 Illes Balears Estat C. de Madrid Andalusia Canàries Catalunya R. de Múrcia Aragó C. Valenciana Extremadura La Rioja Castella-la Manxa Castella i Lleó Cantàbria Galícia Astúries Navarra País Basc Gràfic F.. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics. Illes Balears. De 004 a i 008 són dades provisionals; 009, la dada és avanç; 010, la dada és una primera estimació Gràfic F.4. Despesa pública per alumne per comunitats autònomes. Any

47 Illes Balears Estat Andalusia C. de Madrid Canàries R. de Múrcia Castella-la Manxa C. Valenciana Catalunya Extremadura Aragó La Rioja Castella i Lleó Cantàbria Galícia Astúries Navarra País Basc Gràfic F.5. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics per comunitats autònomes. Any

48 48

49 INDICADORS DE RESULTATS 49

50 R1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA La Llei orgànica /006, de de maig, d educació (LOE), estableix en l article 1, que en finalitzar el segon cicle de l educació primària, tots els centres ha n de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes. En termes semblants, la disposició addicional tercera del Decret 67/008, de 6 de juny de 008, pel qual s estableix l ordenació general dels ensenyaments de l educació infantil, l educació primària i l educació secundària obligatòria a les Illes Balears, preveu la realització d aquestes avaluacions. Els resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a les Illes Balears es poden consultar al web de l Institut d'avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) ( Igualment, durant el curs , a 4t d EP, es realitzà, en l àmbit estatal, una avaluació general de diagnòstic, els resultats de la qual es poden consultar al web de l Institut Nacional d Avaluació Educativa del Ministeri d Educació, Cultura i Esport ( així com al web de l IAQSE. En aquest apartat, es presenten per a 4t d EP, els resultats obtinguts a les darreres avaluacions externes, tant a nivell autonòmic les avaluacions de diagnòstic, com a nivell estatal avaluacions generals de diagnòstic. Les avaluacions de diagnòstic a nivell autonòmic es realitzen alternativament, un curs a 4t d EP i l altre a n d ESO. Les estatals just es realitzaren els cursos a 4t d EP i el a n d ESO. Als indicadors de resultats hi figuren, per tant, les darreres dades que es tenen d aquesta etapa, les de l avaluació de diagnòstic de i les de l avaluació general de diagnòstic de Pel que fa als resultats de la competència en comunicació lingüística, a les avaluacions autonòmiques hi figuren els resultats d anglès, de castellà i de català. A les estatals, només les de castellà, perquè són les úniques que es realitzaren. 50

51 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats R1.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (4t EP) (darreres dades disponibles) Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l alumnat de 4t d educació primària en l Avaluació de diagnòstic (àmbit autonòmic) i en l Avaluació general de diagnòstic 009 (àmbit estatal). Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l Avaluació general de diagnòstic. Evolució de l indicador: curs i Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixa en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició de cada centre curs avaluat respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. En les comparacions entre comunitats autònomes, l escala es refereix al conjunt de l Estat. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA (4t EP) RESULTATS DE L AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT AUTONÒMIC Gràfic R Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes

52 Gràfic R1.1.. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic Gràfic R1.1.. Evolució del percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluacions de diagnòstic i global ,0 5,1 0, 0,5 Mallorca , 5,7 9,6 0,6 Menorca ,9 51, 7,1,4 Eivissa - Formentera ,9 57,6 8, 7,1 públics ,0 5,4 5,0 0, privats ,4 65,9 0,7 1,7 c. consolidada c. en procés de consolidació -- interval de confiança del 95% per als percentates 5

53 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA (4t EP) Gràfic R Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes Gràfic R Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats

54 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats Gràfic R Evolució del percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluacions de diagnòstic i global ,6 61,9 6,7 6,6 Mallorca ,4 6, 5,8 6,4 Menorca ,9 57,8 8,8 6,6 Eivissa - Formentera , 6,7,0 7,9 públics ,8 60,5 0,1 6,7 privats , 7,6 6,4 0,9 c. consolidada c. en procés de consolidació -- interval de confiança del 95% per als percentatges COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA (4t EP) Gràfic R Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (4t EP). Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes

55 Gràfic R Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats Gràfic R Evolució del percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluacions de diagnòstic i global ,0 6,0 5,7 8,9 Mallorca ,0 6,5 5,7 8,8 Menorca ,6 75,1 6,6 18,4 Eivissa - Formentera ,4 57, 1,7 1, públics ,8 6,8 7,5 8,6 privats ,7 66, 9,5,6 c. consolidada c. en procés de consolidació -- interval de confiança del 95% per als percentatges 55

56 RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL (darreres dades disponibles) Taula R Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana) (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 (curs ) Puntuacions TRI Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivells alts C. lingüística % 7 5% Gràfic R Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 * Astúries Castella i Lleó La Rioja C. de Madrid Aragó Navarra Cantàbria Castella- la Manxa Catalunya Andalusia C. de Múrcia País Basc Exrtemadura C. Valenciana Galícia Canàries Illes Balears Ceuta Melilla Mitjana Espanya Total Espanya * Escala referida al global de l Estat (mitjana 500 i desviació típica 100) 56

57 Gràfic R Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat Navarra Castella i Lleó Astúries La Rioja C. de Madrid Cantàbria Aragó Castella-la Manxa R. de Múrcia Catalunya País Basc Andalusia Galícia C. Valenciana Extremadura Canàries Ceuta Melilla

58 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats R1.. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (4t EP) (darreres dades disponibles) Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l alumnat de 4t d educació primària en l Avaluació de diagnòstic (àmbit autonòmic) i en l Avaluació general de diagnòstic 009 (àmbit estatal). Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l Avaluació general de diagnòstic 009. Evolució de l indicador: curs i Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició del centre curs avaluat respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. En les comparacions entre comunitats autònomes, l escala es refereix al conjunt de l Estat. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (4t EP) RESULTATS DE L AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT AUTONÒMIC Gràfic R1..1. Puntuacions TRI en la competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes

59 Gràfic R1... Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (4t EP). Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats Gràfic R1... Evolució del percentatge d alumnat amb la competència MATEMÀTICA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluacions de diagnòstic i global ,8 44,6,9 6,0 Mallorca ,8 45,, 5,4 Menorca ,1 40,9 8, 7,5 Eivissa - Formentera ,1% 4,5,1 8,7 públics ,% 4,0 1,7 5,9 privats , 55,4% 6,1 5,0 c. consolidada c. en procés de consolidació -- interval de confiança del 95% per als percentatges 59

60 RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL (darreres dades disponibles) Taula R1..1. Resultats en competència MATEMÀTICA (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 (curs ) Puntuacions TRI Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivells alts C. matemàtica % 75% 6% Gràfic R1..4. Resultats en la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009* La Rioja Navarra Castella i Lleó Cantàbria Astúries Aragó C. de Madrid Castella la Manxa País Basc Catalunya Galícia Extremadura C. de Múrcia Illes Balears Andalusia C. Valenciana Canàries Ceuta Melilla Mitjana Espanya Total Espanya * Escala referida al global de l Estat (mitjana 500 i desviació típica 100) 60

61 Gràfic R1..5. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat Navarra La Rioja Castella i Lleó Cantàbria Astúries Aragó C. de Madrid Castella-la Manxa País Basc Catalunya Galícia Extremadura R. de Múrcia Andalusia C. Valenciana Canàries Ceuta Melilla

62 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats R1.. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC (4t EP) (darreres dades disponibles) Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic per l alumnat de 4t d educació primària en l Avaluació de diagnòstic (àmbit autonòmic) i en l Avaluació general de diagnòstic 009 (àmbit estatal). Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l Avaluació general de diagnòstic 009. Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC (4t EP) RESULTATS DE L AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT AUTONÒMIC Gràfic R1..1. Puntuacions TRI en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes

63 Gràfic R1... Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats Gràfic R1... Percentatge d alumnat amb la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP) Avaluació de diagnòstic global 40,0 7, Mallorca 40, 7,8 Menorca 4,5 4,8 Eivissa-Formentera 4,1 5,1 públics 7,4 9,0 privats 44,5 4,1 c. consolidada c. en procés de consolidació -- interval de confiança del 95% per als percentatges 6

64 RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL (darreres dades disponibles) Puntuacions TRI Taula R1..1. Resultats en puntuacions TRI en la competència en EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 (curs ) Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivells alts C. i I. món físic % 71% % Gràfic R Resultats en la competència en EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009* La Rioja Astúries Castella i Lleó Aragó C. de Madrid Cantàbria Navarra Galícia Castella- la Manxa C. de Múrcia Exrtemadura Andalusia Catalunya Canàries Ceuta Illes Balears C. Valenciana Melilla Mitjana Espanya Total Espanya País Basc * Escala referida al global de l Estat (mitjana 500 i desviació típica 100) 64

65 Gràfic R1..5. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat La Rioja Castella i Lleó Astúries Aragó Cantàbria C. de Madrid Navarra 9 10 Galícia Castella-la Manxa R. de Múrcia Extremadura Andalusia Catalunya Canàries Ceuta C. Valenciana Melilla

66 R1.4. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA (4t EP) (darreres dades disponibles) Definició: resultats globals assolits en la competència social i ciutadana per l alumnat de 4t d educació primària en l Avaluació general de diagnòstic 009 (àmbit estatal). Desagregacions: per comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic 009). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l Avaluació general de diagnòstic 009. Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA, 4t EP RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL (darreres dades disponibles) Puntuacions TRI Taula R Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 (curs ) Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivells alts C. social i ciutadana % 71% 6% 66

67 Gràfic R Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 La Rioja Castella i Lleó Astúries C. de Madrid Aragó Navarra Cantàbria Castella- la Manxa Extremadura Galícia C. de Múrcia Catalunya Andalusia Canàries Illes Balears C. Valenciana Ceuta Melilla Mitjana Espanya Total Espanya País Basc * Escala referida al global de l Estat (mitjana 500 i desviació típica 100) 67

68 Gràfic R1.4.. Percentatge d alumnat per graus d assoliment en la competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 009 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat La Rioja C. de Madrid Castella i Lleó Aragó Astúries Navarra Cantàbria Castella-la Manxa R. de Múrcia Galícia Extremadura Catalunya Andalusia Canàries C. Valenciana Ceuta Melilla

69 R. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A ESO (n i 4t d ESO) La Llei orgànica /006, de de maig, d educació (LOE), estableix en l article 9, que en finalitzar el segon curs de l educació secundària obligatòria, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes. En termes semblants, la disposició addicional tercera del Decret 67/008, de 6 de juny de 008, pel qual s estableix l ordenació general dels ensenyaments de l educació infantil, l educació primària i l educació secundària obligatòria a les Illes Balears, preveu la realització d aquestes avaluacions. Els resultats de les avaluacions de diagnòstic i de l Avaluació de competències bàsiques del curs , realitzades a les Illes Balears, es poden consultar a la web de l Institut d'avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) ( Igualment, durant el curs , a n d ESO, es realitzà, en l àmbit estatal, una avaluació general de diagnòstic, els resultats de la qual es poden consultar al web de l Institut Nacional d Avaluació Educativa (INEE) del Ministeri d Educació, Cultura i Esport ( així com al web de l IAQSE. En aquest apartat, es presenten per a n d ESO, els resultats obtinguts a les darreres avaluacions externes, tant a nivell autonòmic les avaluacions de diagnòstic, com a nivell estatal avaluacions generals de diagnòstic. Les avaluacions de diagnòstic a nivell autonòmic es realitzen alternativament, un curs a 4t d EP i l altre a n d ESO. Les estatals just es realitzaren els cursos a 4t d EP i el a n d ESO. Als indicadors de resultats hi figuren, per tant, les darreres dades que es tenen d aquesta etapa, les de l avaluació de diagnòstic de i les de l avaluació general de diagnòstic de Pel que fa als resultats de la competència en comunicació lingüística, a les avaluacions autonòmiques hi figuren els resultats d anglès, de castellà i de català. A les estatals, només les de castellà, perquè són les úniques que es realitzaren. Excepcionalment, El curs 011-1, es va realitzar una avaluació mostral i externa de competències bàsiques a 4t d ESO. Els resultats de la mateixa són els que figuren al final d aquest apartat. 69

70 global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats R.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (n ESO - 4t ESO) Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l alumnat de n d educació secundària obligatòria en l Avaluació de diagnòstic (àmbit autonòmic), en l Avaluació general de diagnòstic (AGD) (àmbit estatal), i de 4t d educació secundària obligatòria en l Avaluació de competències bàsiques (àmbit autonòmic). Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic i Avaluació de competències bàsiques. Illes Balears), per comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Evolució de l indicador: curs , i Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre curs avaluat respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA (n ESO) Gràfic R.1.1. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes

71 Gràfic R.1.. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (n d ESO) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats

72 Gràfic R.1.. Evolució del percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA consolidada, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluacions de diagnòstic , i global , 50,9 0,4 7, ,5 6, Mallorca , 50,1 0,5 7, ,1 7,0 Menorca ,4 56,4 4,0 5, ,9 17,9 Eivissa i Formentera ,0 51,0,6 8, ,8 6,9 públics , 47, 0,7 8, ,8 6, privats ,0 57, 5,0 9, ,4 6,1 c. consolidada c. en procés de consolidació -- interval de confiança del 95% per als percentatges 7

73 global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA (n ESO) Gràfic R.1.4. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes Gràfic R.1.5. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència TRI en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca 1 49 Eivissa i Formentera públics privats

74 Gràfic R.1.6. Evolució del percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA consolidada, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluacions de diagnòstic , i ,5 70,9 68, 8,8 1,4, ,1 71,5 69,4 9,8 0,6, ,1 66,6 74,4 6,8 4,9 1, ,9 61,5 77,0 8, 6,4 17, , 61,0 70,0 0,6 7,1 1, ,5 70,1 79,9 5,7 1,7 17,1 c. consolidada c. en procés de consolidació -- interval de confiança del 95% per als percentatges 74

75 global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA (n ESO) Gràfic R.1.7. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes Gràfic R.1.8. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (n d ESO) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats

76 Gràfic R.1.9. Evolució del percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA consolidada, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluacions de diagnòstic , i global ,9 7,6 18,8 18, ,1 5, Mallorca ,6 70,0 17, 16, ,4 5,7 Menorca , 76,8 5,4 19, ,7 17,0 Eivissa i Formentera ,7 64,5 4,9 5, ,9 7,8 públics ,6 71,1 0,1 19, ,7 8,1 privats ,8 78,1 15,6 16, ,5 0,4 c. consolidada c. en procés de consolidació -- interval de confiança del 95% per als percentatges 76

77 Andalusia Aragó Astúries Illes Balears Canàries Cantàbria Castella-la Manxa Castella i Lleó Catalunya C. Valenciana Extremadura Galícia C. de Madrid R. de Múrcia Navarra País Basc La Rioja Ceuta Melilla Estat RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL (darreres dades disponibles) Taula R.1.1. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana) (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 (curs ) Puntuacions TRI Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivell alt C. lingüística % 77% 6% Gràfic R Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic

78 Gràfic R Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat Navarra Castella i Lleó C. de Madrid Astúries Cantàbria La Rioja Aragó País Basc Castella-la Manxa R. de Múrcia Catalunya Galícia C. Valenciana Canàries Extremadura Andalusia Melilla Ceuta

79 global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA (4t ESO) Gràfic R.1.1. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t ESO) Avaluació de competències bàsiques interval de confiança del 95% per a les mitjanes Gràfic R.1.1. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t d ESO) Avaluació de competències bàsiques % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats

80 Gràfic R Percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA consolidada (a partir del grau intermedi) i en procés de consolidació (grau intermedi baix), per titularitat i per illes (4t ESO) Avaluació de competències bàsiques global 7,5 7, Mallorca 6,7 6,8 Menorca 8,5 8, Eivissa i Formentera 50,, públics 9,6 7,8 privats 4,6 6,6 -- interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació 80

81 global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA (4t ESO) Gràfic R Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t ESO) Avaluació de competències bàsiques interval de confiança del 95% per a les mitjanes Gràfic R Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència TRI en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t ESO) Avaluació de competències bàsiques % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats

82 Gràfic R Percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CASTELLANA consolidada (a partir del grau intermedi) i en procés de consolidació (grau intermedi baix), per titularitat i per illes (4t ESO) Avaluació de competències bàsiques global 69,4 0, Mallorca 68,6 0,8 Menorca 60,7 0, Eivissa i Formentera 81, 8, públics 67,6 0,4 privats 71,9 19,9 -- interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació 8

83 global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA (4t ESO) Gràfic R Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (4t ESO) Avaluació de competències bàsiques interval de confiança del 95% per a les mitjanes Gràfic R Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (4t d ESO) Avaluació de competències bàsiques % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats

84 Gràfic R.1.0. Percentatge d alumnat amb la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA consolidada (a partir del grau intermedi) i en procés de consolidació (grau intermedi baix), per titularitat i per illes (4t ESO) Avaluació de competències bàsiques global 69,8 18,8 Mallorca 69,6 19,7 Menorca 7,4 1,4 Eivissa i Formentera 68, 16, públics 66,5 0,5 privats 74,5 16,4 -- interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació 84

85 global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats R.. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (n ESO / 4t ESO) Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l alumnat de n d educació secundària obligatòria en l Avaluació de diagnòstic (àmbit autonòmic), en l Avaluació general de diagnòstic (AGD) (àmbit estatal), i de 4t d educació secundària obligatòria en l Avaluació de competències bàsiques (àmbit autonòmic). Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic i Avaluació de competències bàsiques. Illes Balears), per comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Evolució de l indicador: curs , i Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre curs avaluat respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. Gràfic R..1. Puntuacions TRI en competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes

86 Gràfic R... Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats Gràfic R... Evolució del percentatge d alumnat amb la competència MATEMÀTICA consolidada, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluacions de diagnòstic , i global ,1 41,5 6,8 7, ,4 7,0 Mallorca ,7 41,7 7,1 7, ,5 7, Menorca , 5,6 9,, ,1 8,4 Eivissa i Formentera ,4 5,7 8,0 41, ,1 5,0 públics ,1 4,7 8, 7, , 8,1 privats , 5,4 4,6 8, ,6 5, c. consolidada c. en procés de consolidació -- interval de confiança del 95% per als percentatges 86

87 Andalusia Aragó Astúries Illes Balears Canàries Cantàbria Castella-la Manxa Castella i Lleó Catalunya C. Valenciana Extremadura Galícia C. de Madrid R. de Múrcia Navarra País Basc La Rioja Ceuta Melilla Estat RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL (darreres dades disponibles) Taula R..1. Resultats en la competència MATEMÀTICA (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 (curs ) Puntuacions TRI Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivell alt C. matemàtica % 76 6% Gràfic R..4. Resultats en la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic

88 Gràfic R..5. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat Navarra Castella i Lleó País Basc La Rioja C. de Madrid Aragó Cantàbria Astúries Galícia R. de Múrcia Castella-la Manxa C. Valenciana Catalunya Extremadura Andalusia Canàries Melilla Ceuta

89 global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats COMPETÈNCIA EN MATEMÀTICA (4t ESO) Gràfic R..6. Puntuacions TRI en competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (4t ESO) Avaluació de competències bàsiques interval de confiança del 95% per a les mitjanes Gràfic R..7. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (4t ESO) Avaluació de competències bàsiques % de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt global Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats

90 Gràfic R..8. Percentatge d alumnat amb la competència MATEMÀTICA consolidada (a partir del grau intermedi) i en procés de consolidació (grau intermedi baix), per titularitat i per illes (4t ESO) Avaluació de competències bàsiques global 8,8 9,7 Mallorca 8,9 40,6 Menorca 41, 9,5 Eivissa i Formentera 6,,5 públics 5,8 41,9 privats 4,1 6,5 -- interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació 90

91 global Mallorca Menorca Eivissa- Formentera públics privats R.. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC (n ESO) (darreres dades disponibles) Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l alumnat de n d educació secundària obligatòria en l Avaluació de diagnòstic (AD) (àmbit autonòmic; a l Avaluació de diagnòstic no es va avaluar aquesta competència) i en l Avaluació general de diagnòstic (AGD; àmbit estatal). Desagregacions: per titularitat i illes (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes i nivells TRI (Avaluació general de diagnòstic). Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre curs avaluat respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. Gràfic R..1. Puntuacions TRI en competència en el CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic interval de confiança del 95% per a les mitjanes

92 Gràfic R... Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència en el CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic % de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel lent global Mallorca Menorca Eivissa-Formentera públics privats Gràfic R... Percentatge d alumnat amb la competència consolidada, en el CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (n ESO) Avaluació de diagnòstic global 9,8 Mallorca 41,5 Menorca Eivissa-Formentera 1,9 5, públics 41,9 privats 7,6 -- interval de confiança del 95% per als percentatges 9

93 Andalusia Aragó Astúries Illes Balears Canàries Cantàbria Castella-la Manxa Castella i Lleó Catalunya C. Valenciana Extremadura Galícia C. de Madrid R. de Múrcia Navarra País Basc La Rioja Ceuta Melilla Estat RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL (darreres dades disponibles) Taula R..1. Resultats en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MON FÍSIC (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 (curs ) Puntuacions TRI Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivell alt C. i I. amb el món físic % 74% 9% Gràfic R..4. Resultats en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 9

94 Gràfic R..5. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat Navarra Castella i Lleó C. de Madrid La Rioja Cantàbria Aragó Galícia R. de Múrcia Astúries Castella-la Manxa Catalunya C. Valenciana País Basc Extremadura Andalusia Canàries Ceuta Melilla

95 R.4. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA (n ESO) (darreres dades disponibles) Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic per l alumnat de n d educació secundària obligatòria en l Avaluació general de diagnòstic 010 (àmbit estatal). En les Avaluacions de diagnòstic (AD; àmbit autonòmic), aquesta competència no ha estat avaluada en cap ocasió. Desagregacions: per comunitats autònomes. Especificacions tècniques: els resultats s expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). RESULTATS DE L AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D ÀMBIT ESTATAL (darreres dades disponibles) Taula R.4.1. Resultats en la competència SOCIAL I CIUTADANA (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 (curs ) Puntuacions TRI Mitjana Espanya Mitjana Balears % alumnat nivells baixos % alumnat nivells mitjans % alumnat nivell alt C. social i ciutadana % 7% 95

96 Andalusia Aragó Astúries Illes Balears Canàries Cantàbria Castella-la Manxa Castella i Lleó Catalunya C. Valenciana Extremadura Galícia C. de Madrid R. de Múrcia Navarra País Basc La Rioja Ceuta Melilla Estat Gràfic R.4.1. Resultats en la competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic

97 Gràfic R.4.. Percentatge d alumnat per graus d assoliment de la competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (n ESO) Avaluació general de diagnòstic 010 % de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell nivell nivell 4 nivell 5 Illes Balears Estat C. de Madrid Castella i Lleó La Rioja Navarra Castella-la Manxa Galícia Aragó R. de Múrcia Cantàbria Astúries C. Valenciana País Basc Canàries Catalunya Andalusia Extremadura Ceuta Melilla

98 R. COMPETÈNCIES CLAU ALS 15 ANYS (PISA) 009 (darreres dades disponibles) Aquestes competències s avaluen a partir del Programa per a l Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA) de l Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). PISA és un estudi comparatiu que cada tres anys analitza el rendiment educatiu dels alumnes de 15 anys, a partir de l avaluació de tres competències clau: comprensió lectora, competència matemàtica i competència científica. En la darrera edició, de la qual es tenen els resultats, realitzada l any 009, hi varen participat seixanta-cinc països i quinze comunitats autònomes de l Estat espanyol. En aquest estudi, les Illes Balears varen participar per primera vegada amb una mostra ampliada per poder tenir dades referides al sistema educatiu balear. L any 01 es va realitzar una nova avaluació, amb la participació de les Illes Balears amb una mostra ampliada de 50 centres. Els resultats no es faran públics fins al desembre de 01 i es recolliran a la propera actualització dels indicadors, ISEIB 01. D altra banda, en els gràfics que es presenten a continuació, sols es comparen els resultats amb els de països representatius de zones socials, econòmiques i culturals i models educatius més rellevants des de la perspectiva espanyola. Aquests països corresponen a la zona mediterrània (França, Grècia, Itàlia i Portugal), centreeuropeus (Alemanya i Països Baixos), nòrdics (Finlàndia i Suècia), d Europa de l Est (Federació Russa), anglosaxons (Estats Units i Regne Unit), asiàtics (Corea del Sud i Japó) i llatinoamericans (Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic, Panamà, Perú i Uruguai). R.1. COMPRENSIÓ LECTORA PISA 009 Definició: nivell mitjà en lectura assolit pels joves de 15 anys en l estudi PISA i percentatge d alumnes que se situen en cada nivell de competència. Desagregacions: per illes i titularitat. Comparació entre participants Especificacions tècniques: països i comunitats autònomes de l Estat espanyol En el marc de PISA 009, la competència lectora comporta comprendre, utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els objectius, per desenvolupar el coneixement i els potencials personals i per participar en la societat. Els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica

99 Taula R.1.1. Resultats en comprensió lectora, Illes Balears/Espanya/OCDE Mitjana OCDE Espanya Balears Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats Gràfic R.1.1. Resultats en comprensió lectora per països i comunitats autònomes Corea del Sud Finlàndia Canadà Japó Països Baixos C. de Madrid Castella i Lleó EEUU Catalunya La Rioja Suècia Alemanya Navarra França Aragó País Basc Regne Unit Astúries Portugal Cantàbria Itàlia Galícia Grècia Espanya C. de Múrcia Àustria Andalusia Federació Russa Illes Balears Xile Canàries Uruguay Mèxic Ceuta Colòmbia Brasil Melilla Argentina Panamà Perú Total OCDE Mitjana OCDE

100 Gràfic R.1.. Percentatge d alumnat per nivells de comprensió lectora per països i comunitats autònomes Corea del Sud Finlàndia Canadà C. de Madrid Castella i Lleó Catalunya Japó Països Baixos Navarra País Basc Aragó La Rioja Suècia EEUU Portugal Cantàbria Astúries Galícia Regne Unit Alemanya C. de Múrcia Espanya França Italia Grècia Andalusia Federació Russa Àustria Illes Balears Xile Canàries Mèxic Uruguay Ceuta Colòmbia Brasil Argentina Melilla Perú Panamà Total OCDE Mitjana OCDE Nivell <1b Nivell 1b Nivell 1a Nivell Nivell Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6 100

101 Gràfic R.1.. Percentatge d alumnat per nivells de comprensió lectora, titularitat i illes Illes Balears (any 009) nivell <1b nivell 1b nivell 1a nivell nivell nivell 4 nivell 5 nivell 6 global Illes Balears públics privats Mallorca Menorca Eivissa i Formentera total OCDE mitjana Espanya

102 R.. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA PISA 009 (darreres dades disponibles) Definició: nivell mitjà en matemàtiques assolit pels joves de 15 anys en l estudi PISA i percentatge d alumnes que se situen en cada nivell de competència. Desagregacions: per illes i titularitat. Comparació entre països i comunitats autònomes de l Estat espanyol participants a les proves Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100. Taula R..1. Resultats en competència matemàtica Mitjana OCDE Espanya Balears Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats

103 Gràfic R..1. Resultats en competència matemàtica per països i comunitats autònomes Corea del Sud Finlàndia Japó Canadà Països Baixos Castella i Lleó Alemanya Navarra País Basc Aragó La Rioja França C.de Madrid Àustria Catalunya Cantàbria Suècia Astúries Regne Unit Galícia EEUU Portugal Espanya Itàlia C. de Múrcia Federació Russa Grècia Illes Balears Andalusia Canàries Uruguay Ceuta Xile Mèxic Melilla Argentina Brasil Colòmbia Perú Panamà Total OCDE Mitjana OCDE

104 Gràfic R... Percentatge d alumnat per nivells de competència matemàtica per països i comunitats autònomes Finlàndia Corea del Sud Canadà Japó Països Baixos País Basc Navarra Castella i Lleó Aragó Alemanya Catalunya C. de Madrid La Rioja Regne Unit Galícia Astúries Suècia Cantàbria França Àustria EEUU Portugal Espanya C. de Múrcia Itàlia Federació Russa Illes Balears Grècia Andalusia Canàries Urugay Ceuta Mèxic Xile Melilla Argentina Brasil Colòmbia Perú Panamà Total OCDE Mitjana OCDE Nivell <1b Nivell 1b Nivell 1a Nivell Nivell Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6 104

Estudis i informes INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2013

Estudis i informes INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2013 Estudis i informes INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 01 1 Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE). Indicadors del sistema educatiu, Illes Balears

Más detalles

INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2011

INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2011 INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 011 Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 011 Conselleria

Más detalles

INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2015

INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2015 INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2015 1 Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE). Indicadors del sistema educatiu. Illes Balears 2015. Conselleria

Más detalles

INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2016

INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2016 INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2016 Dades del curs 2015-2016 1 Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE). Indicadors del sistema educatiu.

Más detalles

Moodle. Estudis i informes INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2014

Moodle. Estudis i informes INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2014 Moodle Estudis i informes INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2014 1 Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2014 Conselleria d Educació, Cultura i Universitats del Govern

Más detalles

Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar

Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar NOTES INFORMATIVES- Setembre 2016 Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar Curs escolar 2015-2016 Amb la intenció d elaborar una radiografia de les característiques de l escolarització

Más detalles

Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar

Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar NOTES INFORMATIVES Maig 2012 Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar Curs escolar 2010-2011 Amb la intenció d elaborar una radiografia de les característiques de l escolarització

Más detalles

El sistema educatiu no universitari a les Illes Balears en xifres (2015)

El sistema educatiu no universitari a les Illes Balears en xifres (2015) El sistema educatiu no universitari a les Illes Balears en xifres (2015) Belén Pascual 52 RESUM Presentam una descripció dels trets més destacables de l estat actual del sistema educatiu no universitari

Más detalles

Estadística d Ensenyament, escolarització i èxit escolar, curs

Estadística d Ensenyament, escolarització i èxit escolar, curs Estadística d Ensenyament, escolarització i èxit escolar, curs 2015-2016 Febrer 2017 Notes informatives de desenvolupament local del Vallès Oriental La caiguda de matriculacions en l educació infantil

Más detalles

Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya

Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya Ferran Ferrer 9 gener 2008 IV edició de Tribuna edu21 Esquema Consideracions prèvies Reflexions sobre l educacil educació a Catalunya Propostes

Más detalles

Annex: taules de dades

Annex: taules de dades Annex: taules de dades Les dades del sistema Taula 1. Evolució del nombre d alumnes Cursos Nre. d alumnes Canvi anual 1998-1999 1.025.211 1999-2000 998.131-27.080 2000-2001 989.551-8.580 2001-2002 992.697

Más detalles

METODOLOGIA DELS INDICADORS ESTADÍSTICS DE L'EDUCACIÓ

METODOLOGIA DELS INDICADORS ESTADÍSTICS DE L'EDUCACIÓ METODOLOGIA DELS INDICADORS ESTADÍSTICS DE L'EDUCACIÓ 1. Introducció En els processos educatius/formatius és indispensable disposar d'informació que permeti a les persones implicades en les preses de decisions,

Más detalles

El repte de la formació professional i l ocupació a Catalunya: evidències i propostes de reforma

El repte de la formació professional i l ocupació a Catalunya: evidències i propostes de reforma Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL El repte de la formació professional i l ocupació a Catalunya: evidències i propostes de reforma Òscar Valiente (coordinador), Adrián Zancajo i Àngel Tarriño JUNY 2014

Más detalles

PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya

PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya Ferran Ferrer (director) Alba Castejón Jose Luis Castel Adrià Zancajo Preguntes de recerca L alumnat de Catalunya obté puntuacions molt diferents

Más detalles

20-D 26-J BREU DE DADES - 29 LES ELECCIONS GENERALS 2016: RESULTATS

20-D 26-J BREU DE DADES - 29 LES ELECCIONS GENERALS 2016: RESULTATS BREU DE DADES - 29 LES ELECCIONS GENERALS 2016: RESULTATS 20-D 26-J GESOP, Gabinet d Estudis Socials i Opinió Pública, S.L. C/ Llull 102 5a planta 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 485 49 09 www.gesop.net

Más detalles

LA SITUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS EN RELACIÓ ALS OBJECTIUS DE 2010 DE LA UNIÓ EUROPEA.

LA SITUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS EN RELACIÓ ALS OBJECTIUS DE 2010 DE LA UNIÓ EUROPEA. 5 LA SITUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS EN RELACIÓ ALS OBJECTIUS DE 2010 DE LA UNIÓ EUROPEA. El curs escolar 2006/07 és el primer de l aplicació de la Llei Orgànica d Educació 121. Un dels

Más detalles

Resultats de PISA 2012 a Catalunya. Barcelona, 3 de desembre de 2013

Resultats de PISA 2012 a Catalunya. Barcelona, 3 de desembre de 2013 Resultats de PISA 2012 a Catalunya Barcelona, 3 de desembre de 2013 OBJECTIUS DE PISA Proporcionar indicadors de rendiment que permeten comparar certs aspectes dels sistemes educatius dels països participants.

Más detalles

L estat de l educació a Catalunya Anuari 2013

L estat de l educació a Catalunya Anuari 2013 Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL L estat de l educació a Catalunya Anuari 2013 Novembre 2013 El sistema educatiu català està millorant els seus resultats educatius any rere any Taula 1. Evolució d indicadors

Más detalles

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Atur a Terrassa (abril de 2010) Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada

Más detalles

Informe sobre l evolució dels resultats de la Llengua anglesa en el tram de l educació obligatòria a les Illes Balears en el període comprès entre

Informe sobre l evolució dels resultats de la Llengua anglesa en el tram de l educació obligatòria a les Illes Balears en el període comprès entre Informe sobre l evolució dels resultats de la Llengua anglesa en el tram de l educació obligatòria a les Illes Balears en el període comprès entre 2014 i 2017. Aquest informe té com a objectiu presentar

Más detalles

Agost Turístic a Catalunya i Espanya OCTUBRE 2009

Agost Turístic a Catalunya i Espanya OCTUBRE 2009 BREU DE DADES (4) Agost Turístic a Catalunya i Espanya OCTUBRE 2009 PRESENTACIÓ: Aquest dossier és un resum de les dades publicades per l INE sobre l estimació de viatgers que van pernoctar en algun hotel

Más detalles

Resultats de PISA 2012 a Catalunya. Departament d'ensenyament

Resultats de PISA 2012 a Catalunya. Departament d'ensenyament Resultats de PISA 2012 a Catalunya Departament d'ensenyament OBJECTIUS DE PISA Proporcionar indicadors de rendiment que permeten comparar certs aspectes dels sistemes educatius dels països participants

Más detalles

Inici de curs

Inici de curs Inici de curs -2017 Roda de premsa d 1 de setembre alumnes alumnes Inici de curs -2017 Dades del sistema educatiu 1 1.570.011 alumnes matriculats +7.822 (p) previsió 78.367 1r cicle infantil -660 310.454

Más detalles

Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017

Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017 Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017 La formació de persones adultes a la demarcació de Barcelona

Más detalles

CICLES DE GRAU SUPERIOR

CICLES DE GRAU SUPERIOR CICLES DE GRAU SUPERIOR DOCUMENTACIÓ QUE S HA D APORTAR PER A L ACCÉS VIA BATXILLER c) Documentació que acredita que, en el moment de presentar la sol licitud, es tenen els requisits acadèmics que permeten

Más detalles

Observatori socioeconòmic

Observatori socioeconòmic ce bservatori socioeconòmic CERDANYLA DEL VALLÈS MAIG 2016 BSERVATRI SCIECNÒMIC DE CERDANYLA DEL VALLÈS INDICADRS SCIECNÒMICS, CERDANYLA A través d aquest informe, podrem consultar mensualment els indicadors

Más detalles

L Educació en xifres. Dades i indicadors educatius a la demarcació de Barcelona. Curs Principals resultats

L Educació en xifres. Dades i indicadors educatius a la demarcació de Barcelona. Curs Principals resultats L Educació en xifres Dades i indicadors educatius a la demarcació de Barcelona. Curs 2012-2013 Principals resultats 1. Dades i metodologia L Educació en xifres. Dades i indicadors educatius a la demarcació

Más detalles

Estimació dels costos de producció d electricitat per comunitat autònoma. Setembre 2014

Estimació dels costos de producció d electricitat per comunitat autònoma. Setembre 2014 Estimació dels costos de producció d electricitat per comunitat autònoma Setembre 2014 0. Introducció PIMEC ve prestant atenció a diferents problemàtiques del sector de l energia elèctrica a Espanya perquè

Más detalles

Estadística d Ensenyament, escolarització i èxit escolar, curs

Estadística d Ensenyament, escolarització i èxit escolar, curs Estadística d Ensenyament, escolarització i èxit escolar, curs 2016-2017 Abril 2018 Notes informatives de desenvolupament local del Vallès Oriental Hi ha una petita caiguda global de matriculacions durant

Más detalles

Dades de sinistralitat laboral. Resum executiu any 2008.

Dades de sinistralitat laboral. Resum executiu any 2008. Dades de sinistralitat laboral. Resum executiu any 2008. Període analitzat: Gener 2008 desembre 2008 Observatori del Treball de les Illes Balears Índex 1. RESUM EXECUTIU 3 p. 2. Taules per a Illes Balears

Más detalles

RESULTATS DE CATALUNYA 2015

RESULTATS DE CATALUNYA 2015 Programa per a l Avaluació Internacional de l Alumnat Programme for International Student Assessment RESULTATS DE CATALUNYA 2015 Barcelona, 6 de desembre de 2016 L estudi PISA Estudi continu i periòdic

Más detalles

2. ALUMNAT. 2.1 Ensenyaments de règim general.

2. ALUMNAT. 2.1 Ensenyaments de règim general. 2. ALUMNAT L alumnat d estudis de règim general, especial i d educació de persones adultes està distribuït en un 67,19% en centres públics, un 28,50% en centres concertats, un 3,12% en centres privats

Más detalles

LA IMMIGRACIÓ, implicacions sobre el sistema educatiu:

LA IMMIGRACIÓ, implicacions sobre el sistema educatiu: LA IMMIGRACIÓ, implicacions sobre el sistema educatiu: INTERNACIONALS] [APRENENTATGES Ferran Ferrer [UAB] CTESC, 26 març 2009 Esquema 1. Per què parlar avui d immigració i de sistema educatiu. Claus per

Más detalles

OFERTA INICIAL i PREINSCRIPCIÓ SEGON CICLE D EDUCACIÓ INFANTIL I ENSENYAMENTS OBLIGATORIS CURS

OFERTA INICIAL i PREINSCRIPCIÓ SEGON CICLE D EDUCACIÓ INFANTIL I ENSENYAMENTS OBLIGATORIS CURS OFERTA INICIAL i PREINSCRIPCIÓ SEGON CICLE D EDUCACIÓ INFANTIL I ENSENYAMENTS OBLIGATORIS CURS -18 Tarragona, 21 de març de Preinscripció -2018 Criteris de programació Variables per elaborar la programació

Más detalles

INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE LES ILLES BALEARS (curs ) Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat - 1 -

INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE LES ILLES BALEARS (curs ) Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat - 1 - INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE LES ILLES BALEARS (curs 2015-2016) Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat - 1 - Indicadors de resultats acadèmics de les Illes Balears (curs

Más detalles

INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB DISCAPACITAT. ANY 2014

INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB DISCAPACITAT. ANY 2014 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB DISCAPACITAT. ANY 2014 Barcelona, abril 2015 ÍNDEX 1. Introducció 2 2. Recollida de dades 2 3. Anàlisi de les dades 2 3.1 Estudiants amb discapacitat de nou

Más detalles

L Educació en xifres. Dades i indicadors educatius a la demarcació de Barcelona Curs

L Educació en xifres. Dades i indicadors educatius a la demarcació de Barcelona Curs L Educació en xifres Dades i indicadors educatius a la demarcació de Barcelona Curs 2015-2016 Informe elaborat per l Observatori de Polítiques Educatives Locals Oficina de Planificació Educativa Gerència

Más detalles

INFORME DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA PINEDA DE MAR

INFORME DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA PINEDA DE MAR INFORME DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA PINEDA DE MAR A petició de l Ajuntament de Pineda de Mar, elaborat per Clara Albors de la Gerència de Serveis d Educació de l Àrea d Atenció a les Persones de la Diputació

Más detalles

Nota de conjuntura laboral a les Illes Balears

Nota de conjuntura laboral a les Illes Balears Nota de conjuntura laboral a les Illes Balears Abril 2014 Observatori del Treball de les Illes Balears TAULA RESUM. ABRIL DE 2014 Resum de les principals dades mensuals Illes Balears Espanya V. absoluts

Más detalles

Institut Molí de la Vila

Institut Molí de la Vila Institut Molí de la Vila PRESENTACIÓ DELS ESTUDIS POSTOBLIGATORIS - BATXILLERAT - FORMACIÓ PROFESSIONAL EL BATXILLERAT Matèries del batxillerat Dins del batxillerat hi ha diferents tipus de matèries: Matèries

Más detalles

BREU DE DADES ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS GENERALS: RESULTATS

BREU DE DADES ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS GENERALS: RESULTATS BREU DE DADES - 27 2015. ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS GENERALS: RESULTATS GESOP, Gabinet d Estudis Socials i Opinió Pública, S.L. C/ Llull 102 5a planta 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 485 49

Más detalles

Índex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

Índex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà 7 de setembre del 2005 Índex de desenvolupament humà 2005 Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà Se situa entre els 7 països del món amb una longevitat de la població

Más detalles

1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS.

1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS. Estudi de l evolució del percentatge d aprovats dels alumnes de les Illes Balears a les àrees lingüístiques a les etapes d educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat en el període

Más detalles

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i les noves propostes de graus i de màsters, que han tingut una notable capacitat de captació

Más detalles

ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR. Curs 2016

ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR. Curs 2016 ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR Curs 2016 ESTUDIS POSTOBLIGATORIS Estudis universitaris Prova d Accés Tenir un GM o 19 anys o complir-los l any de la prova BATXILLERAT FP Grau Superior (2 anys)

Más detalles

CICLES DE GRAU MITJÀ

CICLES DE GRAU MITJÀ CICLES DE GRAU MITJÀ DOCUMENTACIÓ QUE S HA D APORTAR PER A L ACCÉS VIA ESO 1. Amb la sol licitud per a l accés via ESO s han de presentar original i còpia de la documentació següent: a) Document oficial

Más detalles

Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014

Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014 Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014 Esquema de les competències avaluades Obtenció d informació - Localitzar informació explícita - Identificar

Más detalles

INFORME DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA RIPOLLET

INFORME DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA RIPOLLET INFORME DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA RIPOLLET A petició de l Ajuntament de Ripollet, Elaboració pròpia per Clara Albors de la Gerència de Serveis d Educació de l Àrea de Cultura, Educació i Esports de la

Más detalles

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI) Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI) Aquest màster forma part del Programa Oficial de Postgrau

Más detalles

# Anuari de l'educació de les Illes Balears El sistema escolar a les Illes Balears en xifres (2010)

# Anuari de l'educació de les Illes Balears El sistema escolar a les Illes Balears en xifres (2010) # Anuari de l'educació de les Illes Balears. 2010 El sistema escolar a les Illes Balears en xifres (2010) Belen Pascual Barrio 388 Anuari de l'educació de les Illes Balears RESUM Presentom la revisió d'una

Más detalles

Direcció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

Direcció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat Direcció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat Línies generals d actuació 2011-2012 Presentació a directors/es de centres de secundària Organigrama Direcció General d ESO i Batxillerat

Más detalles

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici

Más detalles

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI) Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI) Aquest màster forma part del Programa Oficial de Postgrau

Más detalles

INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE LES ILLES BALEARS (curs ) Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat - 1 -

INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE LES ILLES BALEARS (curs ) Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat - 1 - INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE LES ILLES BALEARS (curs 2016-2017) Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat - 1 - Indicadors de resultats acadèmics de les Illes Balears (curs

Más detalles

Caldes de Montbui, 21 de gener de 2017

Caldes de Montbui, 21 de gener de 2017 Caldes de Montbui, 21 de gener de 2017 Com volem desenvolupar el Projecte Educatiu de Caldes? Què? Qui? Com i quan? Què s ha fet fins ara? Primera part del diagnòstic I jo, com hi puc participar? 2 QUÈ?

Más detalles

Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any 2015

Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any 2015 Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any, 21. Informe executiu Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any 21 Informe executiu 1 Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any, 21. Informe executiu

Más detalles

ASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA TARRAGONA,

ASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA TARRAGONA, Ajuntament de Tarragona Conselleria d Ensenyament Institut Municipal d Educació Departament de Geografia Universitat Rovira i Virgili ASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA

Más detalles

L informe que es presenta a continuació i que s elabora trimestralment recull una breu síntesi de diversos indicadors del municipi de Figueres.

L informe que es presenta a continuació i que s elabora trimestralment recull una breu síntesi de diversos indicadors del municipi de Figueres. Promoció Econòmica Observatori Juny 2013 Informe trimestral INTRODUCCIÓ L informe que es presenta a continuació i que s elabora trimestralment recull una breu síntesi de diversos indicadors del municipi

Más detalles

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà 9 de novembre del 2006 L índex de desenvolupament humà l any 2004 Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà L elevada esperança de vida dels catalans (80,8 anys) situa

Más detalles

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB

Más detalles

BREU DE DADES ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES: RESULTATS

BREU DE DADES ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES: RESULTATS BREU DE DADES - 25 2015. ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES: RESULTATS GESOP, Gabinet d Estudis Socials i Opinió Pública, S.L. C/ Llull 102 5a planta 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 485

Más detalles

L ensenyament privat reglat a Catalunya. Curs

L ensenyament privat reglat a Catalunya. Curs L ensenyament privat reglat a Catalunya. Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 13 / abril del 2013 www.idescat.cat L ensenyament

Más detalles

Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL

Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL TEMA 4: LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL 1.- QUANTS HABITANTS HI HA A L ESTAT ESPANYOL L Estat Espanyol té, el 2014, una població de dret de 46,507.760 habitants

Más detalles

INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB DISCAPACITAT. ANY 2011

INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB DISCAPACITAT. ANY 2011 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB DISCAPACITAT. ANY 2011 Barcelona, febrer 2012 ÍNDEX 1. Introducció 2 2. Recollida de dades 2 3. Anàlisi de les dades 2 3.1 Estudiants amb discapacitat de nou

Más detalles

Documentació acadèmica en els cicles formatius de formació professional i en els cicles d ensenyaments esportius

Documentació acadèmica en els cicles formatius de formació professional i en els cicles d ensenyaments esportius Documentació acadèmica en els cicles formatius de formació Aquest document conté els apartats següents: Part primera: cicles formatius FP LOGSE C. Trasllat d un alumne entre centres sense haver finalitzat

Más detalles

Resultats educatius 79. Resultats educatius

Resultats educatius 79. Resultats educatius Resultats educatius 79 4 Resultats educatius 80 L estat de l educació a Catalunya. Anuari 2005 Resultats educatius 81 Els treballs recents que han abordat la qüestió dels resultats educatius a Catalunya

Más detalles

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI) Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI) Aquest màster forma part del Programa Oficial de Postgrau

Más detalles

Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària.

Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària. Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària. Dra. Elsa Tragant Mestres, Professora Titular de Universitat Universitat de Barcelona Barcelona,

Más detalles

Documents d avaluació 2 INFORME DE SEGUIMENT DELS OBJECTIUS EUROPEUS DE REFERÈNCIA DE L ESTRATÈGIA EDUCACIÓ I FORMACIÓ 2020

Documents d avaluació 2 INFORME DE SEGUIMENT DELS OBJECTIUS EUROPEUS DE REFERÈNCIA DE L ESTRATÈGIA EDUCACIÓ I FORMACIÓ 2020 Documents d avaluació 2 0 INFORME DE SEGUIMENT DELS OBJECTIUS EUROPEUS DE REFERÈNCIA DE L ESTRATÈGIA EDUCACIÓ I FORMACIÓ Maig 2017 Introducció L any 2010 la Comissió Europea va proposar a la Unió Europea

Más detalles

Oferta Formativa CFA Canovelles Curs Blocs Ensenyament Matí Tarda Vespre Català Ensenyaments inicials i

Oferta Formativa CFA Canovelles Curs Blocs Ensenyament Matí Tarda Vespre Català Ensenyaments inicials i Oferta Formativa CFA Canovelles Curs 2013-14 Blocs Ensenyament Matí Tarda Vespre Català 2 1 1 Ensenyaments inicials i Castellà 2 1 1 Anglès 1 1 1 bàsics COMPETIC inicial 1 1 1 CFI nivell 1 1 1 1 Formació

Más detalles

Els protocols d avaluacid. avaluació d AQU Catalunya. Taller de formació d'estudiants en l'assegurament de la qualitat a la universitat

Els protocols d avaluacid. avaluació d AQU Catalunya. Taller de formació d'estudiants en l'assegurament de la qualitat a la universitat Taller de formació d'estudiants en l'assegurament de la qualitat a la universitat Els protocols d avaluacid avaluació d AQU Catalunya Albert Basart. Gestor de projectes. AQU Catalunya Guies d avaluacid

Más detalles

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya. Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a. Actualització a 31 de desembre de 2012 1 Índex Introducció... 3 Diagnòstics de VIH... 4 Casos de SIDA... 5 Resum i conclusions... 6 Taules

Más detalles

Traspàs de la gestió dels centres educatius de la ciutat al Consorci d Educació de Barcelona

Traspàs de la gestió dels centres educatius de la ciutat al Consorci d Educació de Barcelona Traspàs de la gestió dels centres educatius de la ciutat al Consorci d Educació de Barcelona Coresponsabilitat A través del Consorci d Educació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l Ajuntament

Más detalles

DOSSIER INFORMATIU BATXILLERAT

DOSSIER INFORMATIU BATXILLERAT DOSSIER INFORMATIU BATXILLERAT 2010-2012 - 1 - 1.- MARC LEGAL 1.1. ORGANIGRAMA DEL SISTEMA EDUCATIU SEGONS LA LOE MÓN LABORAL BATXILLERAT ( 16-18) PAAU UNIVERSITAT FORMACIÓ PROFESSIONAL GRAU SUPERIOR (CFGS)

Más detalles

INSTRUCCIONS. 1 Passatge particular de Guillem de Torrella, Palma Tel: Fax: Web:

INSTRUCCIONS. 1 Passatge particular de Guillem de Torrella, Palma Tel: Fax: Web: INSTRUCCIONS DE LA DIRECCIÓ GENERAL D ADMINISTRACIÓ, ORDENACIÓ I INSPECCIÓ EDUCATIVES SOBRE LA INCORPORACIÓ D ALUMNES PROCEDENTS DE SISTEMES EDUCATIUS ESTRANGERS L Ordre de 14 de març de 1988 (BOE del

Más detalles

HEM FINALITZAT L ESO! I L ANY VINENT... QUÈ?

HEM FINALITZAT L ESO! I L ANY VINENT... QUÈ? XERRADA INFORMATIVA PER A PARES I MARES INS MONTSERRAT ROIG HEM FINALITZAT L ESO! HEM FINALITZAT L ESO! I L ANY VINENT... QUÈ? L ORIENTACIÓ DES DEL CENTRE: ACCIONS REALITZADES A 4T ESO( A 3R JA ES COMENÇA

Más detalles

SITUACIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA INFORME 2009

SITUACIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA INFORME 2009 SITUACIÓ LABORAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA INFORME 2009 Gràfic 1.1. Residents estrangers a Catalunya (31 Desembre de cada any) 1.200.000 1.000.000 860.575 974.743 800.000 600.000 400.000 200.000

Más detalles

PROCEDIMENT 53 ACOLLIDA DELS ALUMNES DE CICLES FORMATIUS PR-Q-750-D-01-FP

PROCEDIMENT 53 ACOLLIDA DELS ALUMNES DE CICLES FORMATIUS PR-Q-750-D-01-FP PROCEDIMENT 53 ACOLLIDA DELS ALUMNES DE CICLES FORMATIUS PR-Q-750-D-01-FP ÍNDEX: 0. GESTIÓ DEL PROCEDIMENT. 3 1. OBJECTE 4 2. ABAST 4 3. DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA 4 4. RESPONSABILITAT 4 5. VOCABULARI

Más detalles

MINIGUIA RALC: FINALITZACIÓ DEL PROCÉS DE REGISTRE DE MATRÍCULES DEL CURS VINENT

MINIGUIA RALC: FINALITZACIÓ DEL PROCÉS DE REGISTRE DE MATRÍCULES DEL CURS VINENT MINIGUIA RALC: FINALITZACIÓ DEL PROCÉS DE REGISTRE DE MATRÍCULES DEL CURS VINENT (centre privat amb ensenyaments sostinguts amb fons públic i TOTS els centres públics amb ensenyaments gestionats amb GEDAC)

Más detalles

PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013

PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013 PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013 Coordinació Autonòmica de Drogues i de l Estratègia de la Sida 2 ÍNDEX: Introducció... 3 Resultats de les proves ràpides de detecció del VIH...

Más detalles

AVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA FCSB

AVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA FCSB AVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA 2014-15 FCSB EVOLUCIÓ DE LA PARTICIPACIÓ GLOBAL DELS ESTUDIANTS EN LES ENQUESTES 80 70 Curs/Semestre Fisioteràpia Infermeria Nutrició Mitjana 3 tit. 200910, 34 27,09 32,76 31,28

Más detalles

Procés per a la gestió de l orientació professional

Procés per a la gestió de l orientació professional 310.3.5 Procés per a la gestió de l orientació professional 04 de maig de 2010 310.3.5 Escola Politècnica Superior d Edificació de Barcelona V2 ÍNDEX 1. FINALITAT 2. ABAST DEL PROCÉS 3. REFERÈNCIES / NORMATIVES

Más detalles

Guia de Processos: Servei d Orientació Laboral

Guia de Processos: Servei d Orientació Laboral Guia de Processos: Servei d Orientació Laboral L Escola Superior d Infermeria del Mar (ESIM) disposa d un Servei d Orientació Laboral dirigit al conjunt de l Alumnat. L objectiu d aquest servei és acompanyar

Más detalles

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres Informació complementària Documents per a l organització i la gestió dels centres 2014-2015 Setembre 2014 Desenvolupament del currículum: Competències bàsiques L ordenació curricular de l etapa de l educació

Más detalles

El grau mitjà consta de dos cicles o nivells i en finalitzar s obté el títol de Tècnic Esportiu en la modalitat esportiva corresponent.

El grau mitjà consta de dos cicles o nivells i en finalitzar s obté el títol de Tècnic Esportiu en la modalitat esportiva corresponent. Els Ensenyaments Esportius són una formació que et capacita per desenvolupar una activitat professional en el camp de l'activitat física i l'esport: iniciació esportiva, tecnificació esportiva i conducció

Más detalles

CICLES FORMATIUS FEDAC SANT NARCÍS

CICLES FORMATIUS FEDAC SANT NARCÍS CICLES FORMATIUS FEDAC SANT NARCÍS CFGM d'atenció a Persones en Situació de Dependència CFGS d'integració Social CFGS Educació Infantil C / P A R E C O L L, 3, 1 7 0 0 5, G I R O N A T E L È F O N : 9

Más detalles

ESCOLA SAGRADA FAMÍLIA URGELL

ESCOLA SAGRADA FAMÍLIA URGELL ESCOLA SAGRADA FAMÍLIA URGELL 1. COM HEM PLANTEJAT L E+S? El projecte es va presentar inicialment al Claustre de professors i seguidament a la Comissió de l Escola Verda de professors i d alumnes. Després

Más detalles

Observatori socioeconòmic

Observatori socioeconòmic bservatori socioeconòmic CERDANYLA DEL VALLÈS JUNY 2013 BSERVATRI SCIECNÒMIC DE CERDANYLA DEL VALLÈS INDICADRS SCIECNÒMICS, CERDANYLA A través d aquest informe, podrem consultar mensualment els indicadors

Más detalles

Evolució del preu del transport públic en relació als increments de l IPC i el salarial. Responsabilitat d estudis Àrea tècnica del Barcelonès

Evolució del preu del transport públic en relació als increments de l IPC i el salarial. Responsabilitat d estudis Àrea tècnica del Barcelonès Evolució del preu del transport públic en relació als increments de l IPC i el salarial Responsabilitat d estudis Àrea tècnica del Barcelonès Barcelona, novembre de 2009 Presentació L informe que es presenta

Más detalles

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor Aquest indicador recull el nombre de llicències de pesca recreativa en vigor a Menorca. Segons la llei que regula la pesca marítima, marisqueig i aqüicultura

Más detalles

GRAU EN QUIMICA. Memòria anual curs 2015/2016. Fuente https://webges.uv.es i Unitat de Qualitat

GRAU EN QUIMICA. Memòria anual curs 2015/2016. Fuente https://webges.uv.es i Unitat de Qualitat GRAU EN QUIMICA Memòria anual curs 2015/2016 Fuente https://webges.uv.es i Unitat de Qualitat Aprovada a la sessió de la CAT de 21/12/2016 i a la Junta de Facultat de 23/12/2016 REGLAMENT DE LA COMISSIÓ

Más detalles

BREU DE DADES (13) Eleccions Generals NOVEMBRE 2011

BREU DE DADES (13) Eleccions Generals NOVEMBRE 2011 BREU DE DADES (13) Eleccions Generals NOVEMBRE 11 GESOP, Gabinet d Estudis Socials i Opinió Pública, S. L. C/ Llull 2, 4t. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 0 07 42 Fax 93 0 55 22 www.gesop.net twitter.com/@_gesop

Más detalles

ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS

ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS 2016-2017 1 El Batxibac és el programa que permet a l alumnat cursar un currículum mixt amb l objectiu d obtenir la doble titulació

Más detalles

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats 2015-2016 Inspecció d Educació a Lleida PLENARI DIRECTORS/ES PRIMÀRIA Lleida, 6 d octubre de 2015 Informació per als centres Octubre 2015 Justificació de l actuació

Más detalles

gasolina amb la UE-15 Març 2014

gasolina amb la UE-15 Març 2014 Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC

Más detalles

Interpretació de l'actualitat jurídica en l'àmbit educatiu (Període del 7/03 al 13/06 de 2013)

Interpretació de l'actualitat jurídica en l'àmbit educatiu (Període del 7/03 al 13/06 de 2013) Normativa apareguda des de la darrera sessió del dia 7 de març de 2013 amb rellevància, directa o indirecta, per a l educació i el món local, resumida per a la sessió del dia 13 de juny de 2013 Interpretació

Más detalles

MUNICIPI DE GIRONA PADRÓ MUNICIPAL D HABITANTS. Gener 2015

MUNICIPI DE GIRONA PADRÓ MUNICIPAL D HABITANTS. Gener 2015 MUNICIPI DE GIRONA PADRÓ MUNICIPAL D HABITANTS Gener 2015 Bàsics 0 Índex 1. POBLACIÓ, SUPERFÍCIE I DENSITAT DE POBLACIÓ....2 2. ÀMBIT URBÀ: POBLACIÓ, SUPERFÍCIE I DENSITAT DE POBLACIÓ...2 3. EVOLUCIÓ DE

Más detalles

L avaluació PISA a Catalunya. 25 de març de 2011

L avaluació PISA a Catalunya. 25 de març de 2011 L avaluació PISA a Catalunya 25 de març de 2011 Guió Característiques i objectius dels estudis PISA Indicadors d Ensenyament Resultats de l alumnat de Catalunya en el PISA 2009 Conclusions i possibles

Más detalles

INSCRIPCIÓ PER FER LA PROVA D'ACCÉS ALS CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

INSCRIPCIÓ PER FER LA PROVA D'ACCÉS ALS CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL INSCRIPCIÓ PER FER LA PROVA D'ACCÉS ALS CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL Llinatges: Nom: Adreça: Mòbil: Telèfon: Localitat: CP: DOI: Adreça electrònica: Data de naixement: EXPÒS:

Más detalles

Centralitat i descentralització de les estratègies educatives al sector norueg de les TIC

Centralitat i descentralització de les estratègies educatives al sector norueg de les TIC Educació i descentralització Lliçons apreses Centralitat i descentralització de les estratègies educatives al sector norueg de les TIC Øystein Johannessen Director general adjunt Ministeri noruec d Ensenyament

Más detalles