Conèixer Barcelona. El mercat immobiliari de Barcelona 2001

Transcripción

1 Conèixer Barcelona El mercat immobiliari de Barcelona 2001

2 El mercat immobiliari de Barcelona 2001

3 Elaboració: Departament d Estudis Fiscals. Institut Municipal d Hisenda Direcció: Joan Valls i Pla Realització: Jaume Esteller Puig i Santiago Vides Sayago Centre de Política del Sòl i Valoracions. Universitat Politècnica de Catalunya Direcció: Josep Roca Cladera i Pilar García Almirall Realització: Magda Ulied Seguí, Elisabeth López i Montse Moix Coordinació i edició: Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona El Mercat Immobiliari de Barcelona http// Ajuntament de Barcelona Impressió: Imatge i Producció Editorial Exp. núm: ISBN: Dip. Leg: B

4 ÍNDEX Presentació Introducció Dinàmica del mercat d habitatges de nova planta Dinàmica del mercat d habitatges de segona mà Dinàmica del mercat de lloguers Valors de repercussió del sòl El mercat d aparcaments El mercat d oficines El mercat de locals comercials Metodologia

5 PRESENTACIÓ Com en edicions anteriors, l Ajuntament de Barcelona presenta el seu informe anual sobre el mercat immobiliari de la ciutat, on es recullen les dades de l any 2001 elaborades pel Departament d Estudis Fiscals relatives als preus dels habitatges de segona mà venda i lloguer, els valors de repercussió del sòl, els preus dels locals comercials i oficines venda i lloguer i, per primera vegada, els preus del mercat d aparcaments de segona mà, tant de venda com de lloguer. Així mateix, i com es fa des de 1996 arran del conveni de col laboració entre l Ajuntament i el Centre de Política del Sòl i Valoracions de la Universitat Politècnica de Catalunya, també s inclou la informació referent a l oferta dels habitatges de nova planta tant els preus de venda com les característiques tipològiques i els preus dels aparcaments en edificis residencials de nova construcció. Tot aquest conjunt d informació s afegeix a la subministrada per altres estudis sobre l evolució del mercat immobiliari, que mostren que l any 2001 ha estat encara un any de fortes pujades de preus al mercat residencial de la ciutat, similars als que s han donat a l àrea metropolitana, Catalunya i Espanya. No obstant això, i d acord amb les dades que presentem en aquest informe, els augments del darrer any han estat inferiors als de l any 2000, tant en el cas del mercat de nova planta com pel que fa a la segona mà. Les raons d aquesta pujada dels preus cal buscar-les en la pressió de la demanda per la creació de noves llars, impulsada per l increment de la capacitat adquisitiva derivat de l augment de la renda familiar. Altres factors que també hi han influït són la lleugera rebaixa dels tipus d interès, que s han mantingut en nivells força baixos, juntament amb la millora de l atractiu dels actius immobiliaris com a producte d inversió i l aflorament de diner negre per "l efecte euro". A més, a la ciutat s ha produït una lleugera reducció de l oferta de nova planta, tant dels habitatges iniciats com dels acabats. La mateixa pressió de la demanda ha fet que els augments de preus del mercat de l habitatge nou es traslladin al de segona mà, de manera que els habitatges usats arriben a assolir nivells i creixements semblants i fins i tot superiors als dels pisos nous, especialment en aquelles zones de la ciutat on l oferta nova és escassa, i ambdós mercats funcionen com un de sol, igual que passa en d altres centres urbans molt consolidats. De cara a aquest any 2002, l alentiment de l activitat econòmica, juntament amb les previsibles pujades dels tipus d interès, són elements que poden portar a una moderació de la demanda i fan esperar un alentiment dels ritmes de creixement dels preus dels habitatges de compra. Pel que fa al mercat de l habitatge de lloguer, segueix la tònica expansiva del mercat de compra, signe clar de la interrelació existent entre els diferents segments del mercat. Així doncs, a Barcelona augmenta cada cop més la demanda de lloguer per l augment de la mobilitat laboral i l arribada de població immigrant a la ciutat que busca aquest tipus d habitatge. En una conjuntura de boom immobiliari com la viscuda aquests darrers anys, el Pla de l Habitatge de l Estat ha resultat poc adequat i d escassa efectivitat, especialment a la ciutat de Barcelona i a l àmbit metropolità. El nou Plan de la Vivienda no millora substancialment respecte de l anterior, ja que el nombre d actuacions previstes tant les destinades al règim de compra com especialment les de lloguer són molt baixes en relació amb les necessitats, i en el cas del règim de compra, els preus màxims de venda se situen encara molt per sota del preu de mercat, fet que desincentiva els promotors. Des de l Ajuntament de Barcelona es reclama un major esforç econòmic de les administracions central i autonòmica en habitatge social, així com la implantació de mesures fiscals per incentivar una major oferta d aquest tipus d habitatge, en especial el de lloguer. 5

6 Per pal liar la manca d oferta d habitatge protegit a la ciutat, i per facilitar la primera emancipació dels joves i l autonomia de la gent gran, l Ajuntament de Barcelona impulsa un programa de habitatges protegits en el període , equivalent al 30% aproximadament dels pisos que es construiran a la ciutat aquests mateixos anys. El 40% dels habitatges protegits seran promocions en règim de lloguer gestionades directament per l Ajuntament a través del Patronat Municipal de l Habitatge, Regesa o altres operadors públics. El programa contempla la construcció de habitatges per a joves i 576 apartaments tutelats per a gent gran, tots en règim de lloguer, així com habitatges per a afectats per obres urbanístiques i remodelacions de barris, i habitatges protegits de nova construcció, gràcies a la reserva sistemàtica promoguda per l Ajuntament en els nous planejaments, que se situa prop del 25% del total del sostre previst. Addicionalment, i gràcies a l impuls de l Ajuntament, els estudiants també es veuran afavorits amb la implantació, abans de 2003, de noves places en residències universitàries dotades de tots els serveis, 833 de les quals ja estan en funcionament. Pel que fa al mercat de la rehabilitació, continua essent un dels més dinàmics de la ciutat gràcies a l impuls municipal que s ha donat a través de l Institut del Paisatge Urbà, i les Oficines de Rehabilitació de Ciutat Vella, Poble Sec, l Eixample i Gràcia, a les quals cal afegir la del Turó de la Peira, ja en marxa. La inversió municipal en rehabilitació ha tingut un gran efecte multiplicador, ja que ha mobilitzat la inversió privada, i l Ajuntament seguirà potenciant-la i estenent-la a la resta de barris de la ciutat. Ernest Maragall i Mira Regidor de Presidència i Hisenda de l Ajuntament de Barcelona. 6

7 INTRODUCCIÓ En aquest informe es presenten les dades relatives al mercat immobiliari de Barcelona l any 2001, a partir de dues fonts d informació: el Departament d Estudis Fiscals de l Ajuntament de Barcelona i el Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya. La publicació està organitzada en set capítols, els tres primers dels quals fan referència als diferents segments del mercat de l habitatge: nova planta, segona mà i lloguer. El capítol quart recull els valors de repercussió del sòl, i al capítol cinquè es presenten els preus dels aparcaments als edificis residencials de nova planta i, per primera vegada, els preus de venda i lloguer dels aparcaments de segona mà. Finalment, els capítols sis i set corresponen als preus unitaris de venda i lloguer al mercat d oficines i dels locals comercials. L anàlisi correspon a l àmbit territorial dels districtes i zones estadístiques (38) per a tots els segments del mercat excepte els aparcaments, per als quals només es disposa d informació en l àmbit del districte. A més, s afegeix l anàlisi per zones d estudi (248) en el cas del mercat de l habitatge de segona mà. A l hora de comparar els resultats que presentem amb els d altres estudis, cal tenir en compte que les dades d aquest informe, tant pel que fa a nova planta com a segona mà, són les dels preus d oferta, normalment superiors als preus de transacció o de taxació. D altra banda, es tracta de preus/m 2 de superfície útil, més elevats que els corresponents a la superfície construïda. Els preus/m 2 dels pisos nous d acord amb les dades del CPSV se situen l any 2001 en ptes. (2.878 ) de mitjana a Barcelona, amb un increment nominal del 7,4% respecte de l any anterior. Aquest augment és força inferior al que presenten altres fonts disponibles com ara Tecnigrama, que adopten criteris diferents pel que fa al concepte d oferta. Pel que fa al preu total de venda dels pisos nous, es manté a l entorn de 39 milions de pessetes de mitjana a la ciutat ( ), alhora que es produeix una reducció de la superfície mitjana, que se situa en 81,27 m 2 útils en el L estudi d enguany inclou per primera vegada un nou apartat relatiu al perfil qualitatiu i els serveis dels habitatges que es construeixen actualment a la ciutat, cosa que ens permet conèixer aspectes com ara el percentatge d habitatges nous amb servei de videoporteria (87,7%), antena de TV parabòlica (75,3%) o plaça de pàrquing inclosa (58,9%). Pel que fa a la segona mà, les dades del Departament d Estudis Fiscals de l Ajuntament indiquen que els preus han arribat a ptes./m 2 de mitjana a la ciutat l any 2001 (2.388 /m 2 ), amb un augment del 15,8% nominal, inferior al de l any anterior. La dinàmica del mercat ha fet que les tensions dels preus dels habitatges es traslladin als preus del sòl, els quals es calculen segons un mètode residual. La limitada oferta de sòl a la ciutat fa necessari incidir en la rehabilitació i la renovació interior de les àrees ja consolidades, entenent la regió metropolitana com a àmbit de referència d una política d habitatge efectiva. Respecte al lloguer d habitatges, durant l any 2001 s ha accelerat el ritme de creixement dels preus, amb un augment en termes nominals del 16,2%, lleugerament superior a l experimentat pel mercat de la segona mà. 1. El concepte d oferta de nova planta emprat en aquest estudi és el total d habitatges en venda en el moment de la realització del treball de camp. 2. Vegeu l apartat de metodologia. 7

8 No obstant això, els preus en termes reals se situen encara per sota dels nivells assolits els anys També és destacable la tendència a la convergència dels lloguers que s ha observat aquest any 2001 entre els diferents districtes de la ciutat, amb una considerable reducció del grau de dispersió dels preus, que també s observa en el mercat de compra de segona mà, encara que de forma menys acusada. Pel que fa als preus de les places d aparcaments en edificis residencials de nova planta, l any 2001 se situen a l entorn de 2,85 MPTA ( ) de mitjana a la ciutat, amb un lleuger augment respecte de l any anterior (2,7%). Addicionalment, i per primera vegada, el Departament d Estudis Fiscals analitza les dades relatives als preus dels aparcaments de segona mà per districtes segons els diferents tipus de plaça (doble, gran, normal, petita, moto, etc.). Les dades relatives als segments d oficines i locals comercials se centren en un tipus d oferta diferent de la que es localitza als eixos centrals de negocis: es tracta de l oferta de terciari que trobem als baixos i entresòls, i de vegades també als pisos dels edificis residencials de tots els barris de la ciutat, amb un nivell de preus inferior al de les oficines ubicades en edificis d ús exclusiu i als locals dels principals eixos comercials de la ciutat. Això fa que els preus d oficines i locals que presentem en aquest informe sovint guardin molta relació amb el mercat de l habitatge de la ciutat. Efectivament, el ritme de creixement dels preus de lloguer d oficines i locals s ha accelerat aquest any 2001, en línia amb el mercat de l habitatge de lloguer: el lloguer d oficines ha crescut un 14,6%, i el de locals comercials un 14,9%, tot i que amb aquests augments els preus en termes reals se situen encara per sota dels nivells de 1993 i 1994, respectivament. Aquests increments són semblants als que s han donat als locals comercials dels principals eixos de la ciutat, on la demanda ha fet que els lloguers augmentin fins al 15%, mentre que a les oficines dels eixos centrals de negocis els lloguers no han pujat tant, a causa del descens de la contractació per l alentiment de l economia. Pel que fa al preu de venda dels despatxos, l increment aquest any 2001 ha arribat al 16,3% nominal, xifra molt semblant a l experimentada pels preus de venda dels habitatges de segona mà, mentre que l increment dels preus de venda de locals ha estat del 12,8%. 8

9 1. DINÀMICA DEL MERCAT D HABITATGES DE NOVA PLANTA Anàlisi per districtes Valors en venda Valors unitaris (ptes./m 2 ) Evolució Anàlisi per zones estadístiques Valors en venda Valors unitaris (ptes./m 2 ) Característiques i serveis dels habitatges de nova planta

10 OFERTA D HABITATGES DE NOVA PLANTA BARCELONA 11

11 VALOR EN VENDA D HABITATGES DE NOVA PLANTA (EN MILERS DE PTES.) 12

12 VALORS EN VENDA D HABITATGES DE NOVA PLANTA (EN MILERS DE PESSETES) Districte Mitjana Màxim Mínim Des. tipus Operacions 1. Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí TOTAL Barcelona Font: Centre de Política del Sòl i Valoracions UPC. VALOR EN VENDA D HABITATGES DE NOVA PLANTA ANY 2001 Milions de pessetes Districtes Ciutat Vella L'Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Mitjana Barcelona Sant Andreu Sant Martí Milions 13

13 VALOR EN VENDA EN PTES./m 2 ÚTIL D HABITATGES DE NOVA PLANTA (EN MILERS DE PTES.) 14

14 VALORS UNITARIS DE VENDA D HABITATGES DE NOVA PLANTA (Ptes./m 2 útil) Districte Mitjana Màxim Mínim Des. tipus Operacions 1. Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí TOTAL Barcelona Font: Centre de Política del Sòl i Valoracions UPC. VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES DE NOVA PLANTA ANY 2001 Ptes/m 2 útil Districtes Ciutat Vella L'Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Mitjana Barcelona Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Mitjana milers ptes/m 2 útil 15

15 EVOLUCIÓ DELS VALORS I CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES DELS HABITATGES DE NOVA PLANTA Valor m 2 útil 290,12 303,38 313,89 313,26 320,99 355,35 403,46 445,84 478,8 Valor venda net 25,86 27,78 29,66 26,1 25,92 31,23 35,61 39,2 39,09 Superfície útil 88 86,5 91,42 83,33 80,11 87,48 85,9 85,35 81,27 Superfície estar 25 24,93 22,47 22,4 23,99 24,21 24,28 23,41 Dormitoris 3,38 3,22 3,23 3,2 3,09 3,14 3,27 3,06 2,99 Banys 1,85 1,8 1,9 1,84 1,75 1,82 1,87 1,8 1,7 Font: Centre de Política del Sòl i Valoracions UPC. DISTRIBUCIÓ DE L'OFERTA D'HABITATGES SEGONS EL VALOR EN VENDA (MPTA) 2001 > <15 0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00% 35,00% 40,00% 16

16 EVOLUCIÓ DEL VALOR EN VENDA I UNITARI DELS HABITATGES DE NOVA PLANTA ANYS Valor en venda (milions de pessetes) Districtes Ciutat Vella 12,93 24,60* 19,26 17,99 19,90 19,79 19,89 23,22 31,17 2. Eixample 23,14 24,30 29,71 29,31 28,93 36,93 37,05 42,21 46,96 3. Sants-Montjuïc 21,76 20,90 23,29 21,46 19,68 20,78 23,67 24,11 38,18 4. Les Corts 30,80 28,20 27,60 28,26 34,40 37,19 43,34 38,84 57,09 5. Sarrià-Sant Gervasi 52,34 65,40 50,58 55,68 58,33 49,92 69,93 95,65 83,40 6. Gràcia 27,41 24,80 21,40 25,26 27,71 34,94 38,29 34,33 35,37 7. Horta-Guinardó 27,06 26,50 26,32 26,72 25,30 27,65 33,46 30,97 49,11 8. Nou Barris 23,07 23,70 20,22 20,42 22,54 23,77 29,45 35,92 38,65 9. Sant Andreu 21,41 18,80 18,29 21,32 20,57 23,03 31,18 31,27 31, Sant Martí 21,26 20,60 26,56 20,23 23,27 24,72 29,05 36,93 36,36 TOTAL Barcelona 25,86 27,80 29,66 26,10 25,92 31,23 35,61 39,20 39,09 *Les dades es basen en promocions singulars. Font: Centre de Política del Sòl i Valoracions UPC. Valor unitari (ptes./m 2 ) Districtes Ciutat Vella * L Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí TOTAL BARCELONA Font: Centre de Política del Sòl i Valoracions UPC. 17

17 VALOR EN VENDA EN PTES./m 2 ÚTIL D HABITATGES DE NOVA PLANTA PER ZONES ESTADÍSTIQUES 18

18 VALOR EN VENDA I UNITARI DELS HABITATGES DE NOVA PLANTA Zones estadístiques Valor venda (1) Valor unitari (2) Sup. útil Oferta 1 Barceloneta 14, , Parc 26, ,1 6 3 Gòtic 15, , Raval 34, , Sant Antoni 45, , Esquerra Eixample 51, , Dreta Eixample 44, , Estació del Nord 43, , Sagrada Família 47, , Poble-sec 27, , Zona Franca-Port 34, , Font de la Guatlla 31, , Bordeta-Hostafrancs 39, , Sants 44, , Les Corts 57, , Sant Gervasi 68, , Sarrià 109, , Gràcia 47, , Vallcarca 26, , Guinardó 45, , Horta 55, , Vall d Hebron 44, , Vilapicina-T. Peira 45, , Roquetes-Verdum 32, , La Sagrera 33, , Sant Andreu 36, , Bon Pastor 29, , Trinitat Vella 22, , Fort Pius 39, , Poblenou 36, , Clot 36, , Verneda 32, ,35 30 TOTAL 39, , Font: Centre de Política del Sòl i Valoracions UPC. (1) En milions de pessetes. (2) Ptes./m 2. 19

19 PERFIL QUALITATIU DELS HABITATGES DE NOVA PLANTA EN OFERTA. ANY 2001 DOTACIÓ DE SERVEIS DELS HABITATGES DE NOVA PLANTA Parking inclòs Antena TV Servei porteria Piscina Jardí Façana a verd 14,90% 16,40% 30,90% 51,90% 73,20% 94,70% 0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% 90,00% 100,00% Distribució de l'oferta segons el nombre de plantes sobre rasant > 8 10,20% ,40% ,70% < 3 11,70% 0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% Distribució de l'oferta d'habitatges segons la superfície útil (m 2 ) > <45 0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00% 20

20 CARACTERÍSTIQUES DELS HABITATGES DE NOVA PLANTA. ANY 2001 SUPERFÍCIE ÚTIL Districte Mitjana Màxim Mínim Desv. tipus Operacions 1. Ciutat Vella 61, , Eixample 82, , Sants-Montjuïc 83, , Les Corts 97, , Sarrià-Sant Gervasi 120, , Gràcia 69, , Horta-Guinardó 92, , Nou Barris 86, , Sant Andreu 81, , Sant Martí 77, , TOTAL Barcelona 81, , NOMBRE DE DORMITORIS Districte Mitjana Màxim Mínim Desv. tipus Operacions 1. Ciutat Vella 2, , Eixample 3, , Sants-Montjuïc 3, , Les Corts 3, , Sarrià-Sant Gervasi 3, , Gràcia 2, , Horta-Guinardó 3, , Nou Barris 3, , Sant Andreu 3, , Sant Martí 2, , TOTAL Barcelona 2, , NOMBRE DE BANYS Districte Mitjana Màxim Mínim Desv. tipus Operacions 1. Ciutat Vella 1, , Eixample 1, , Sants-Montjuïc 1, , Les Corts 2, , Sarrià-Sant Gervasi 2, , Gràcia 1, , Horta-Guinardó 1, , Nou Barris 1, , Sant Andreu 1, , Sant Martí 1, , TOTAL Barcelona 1, , Font: Centre de Política del Sòl i Valoracions UPC. 21

21 SUPERFÍCIE ÚTIL PREDOMINANT D HABITATGES DE NOVA PLANTA PER ZONES ESTADÍSTIQUES (EN m 2 ) 22

22 2. DINÀMICA DEL MERCAT D HABITATGES DE SEGONA MÀ Anàlisi Anàlisi per zones estadístiques: Valors unitaris (ptes./m 2 ) Evolució Anàlisi per districtes: Valors unitaris (ptes./m 2 ) Evolució Valors unitaris (ptes./m 2 ) per zones d estudi

23 VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES DE SEGONA MÀ. ANY 2001 (Ptes./m 2 ) Zones estadístiques Observ.(2) Mitjana Màxim Mínim Màx./Min. Dev.Tipus O.totals (1) % Zona 1 Barceloneta , ,70% 2 Parc , ,11% 3 Gòtic , ,53% 4 Raval , ,45% 5 Sant Antoni , ,66% 6 Esquerra Eixample , ,92% 7 Dreta Eixample , ,95% 8 Estació del Nord , ,80% 9 Sagrada Família , ,11% 10 Poble-sec , ,62% 11 Montjuïc , ,03% 12 Zona Franca-Port , ,39% 13 Font de la Guatlla , ,75% 14 Bordeta-Hostafrancs , ,05% 15 Sants , ,61% 16 Les Corts , ,14% 17 Pedralbes , ,56% 18 Sant Gervasi , ,79% 19 Sarrià , ,78% 20 Vallvidrera-Les Planes , ,23% 21 Gràcia , ,65% 22 Vallcarca , ,09% 23 Guinardó , ,03% 24 Horta , ,29% 25 Vall d Hebron , ,55% 26 Vilapicina-T. Peira , ,14% 27 Roquetes-Verdum , ,64% 28 C. Meridiana-Vallbona , ,59% 29 La Sagrera , ,16% 30 Congrés , ,61% 31 Sant Andreu , ,05% 32 Bon Pastor , ,36% 33 Trinitat Vella , ,50% 34 Fort Pius , ,75% 35 Poblenou , ,08% 36 Barri Besòs , ,91% 37 Clot , ,11% 38 Verneda , ,33% Font: Centre de Política del Sòl i Valoracions UPC. Elaboració: Departament d Estudis Fiscals. Institut Municipal d Hisenda de Barcelona. (1) Nombre total d observacions recollides. (2) Nombre total d observacions analitzades. 25

24 VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES ANY 2001 Ptes/m 2 Zones Estadístiques Barceloneta Parc Gòtic Raval Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Estació Nord Sagrada Família Poble-sec Montjuïc Zona Franca-Port Font Guatlla Bordeta-Hostafrancs Sants Les Corts Pedralbes Sant Gervasi Sarrià Vallvidrera-Les Planes Gràcia Vallcarca Guinardó Horta Vall d'hebron Vilapicina-T. Peira Roquetes-Verdum C. Meridiana-Vallbona La Sagrera Congrés Sant Andreu Bon Pastor Trinitat Vella Fort Pius Poblenou Barri Besòs Clot Verneda Mitjana Barcelona Mitjana (milers ptes/m 2 ) 26

25 EVOLUCIÓ DEL VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES. ANYS Ptes. corrents MITJANA DE VALOR PER ANY Zones estadístiques Barceloneta Parc Gòtic Raval Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Estació del Nord Sagrada Família Poble-sec Montjuïc Zona Franca-Port Font de la Guatlla Bordeta-Hostafrancs Sants Les Corts Pedralbes Sant Gervasi Sarrià Vallvidrera-Les Planes Gràcia Vallcarca Guinardó Horta Vall d Hebron Vilapicina-T. Peira Roquetes-Verdum C. Meridiana-Vallbona La Sagrera Congrés Sant Andreu Bon Pastor Trinitat Vella Fort Pius Poblenou Barri Besòs Clot Verneda

26 EVOLUCIÓ DEL VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES ANYS Ptes. constants MITJANA DE VALOR PER ANY Zones estadístiques Barceloneta Parc Gòtic Raval Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Estació del Nord Sagrada Família Poble-sec Montjuïc Zona Franca-Port Font de la Guatlla Bordeta-Hostafrancs Sants Les Corts Pedralbes Sant Gervasi Sarrià Vallvidrera-Les Planes Gràcia Vallcarca Guinardó Horta Vall d Hebron Vilapicina-T. Peira Roquetes-Verdum C. Meridiana-Vallbona La Sagrera Congrés Sant Andreu Bon Pastor Trinitat Vella Fort Pius Poblenou Barri Besòs Clot Verneda

27 ÍNDEX D EVOLUCIÓ DEL VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES. ANYS Ptes. corrents MITJANA DE VALOR PER ANY Zones estadístiques Barceloneta Parc Gòtic Raval Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Estació del Nord Sagrada Família Poble-sec Montjuïc Zona Franca-Port Font de la Guatlla Bordeta-Hostafrancs Sants Les Corts Pedralbes Sant Gervasi Sarrià Vallvidrera-Les Planes Gràcia Vallcarca Guinardó Horta Vall d Hebron Vilapicina-T. Peira Roquetes-Verdum C. Meridiana-Vallbona La Sagrera Congrés Sant Andreu Bon Pastor Trinitat Vella Fort Pius Poblenou Barri Besòs Clot Verneda

28 ÍNDEX D EVOLUCIÓ DEL VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES. ANYS Ptes. constants MITJANA DE VALOR PER ANY Zones estadístiques Barceloneta Parc Gòtic Raval Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Estació del Nord Sagrada Família Poble-sec Montjuïc Zona Franca-Port Font de la Guatlla Bordeta-Hostafrancs Sants Les Corts Pedralbes Sant Gervasi Sarrià Vallvidrera-Les Planes Gràcia Vallcarca Guinardó Horta Vall d Hebron Vilapicina-T. Peira Roquetes-Verdum C. Meridiana-Vallbona La Sagrera Congrés Sant Andreu Bon Pastor Trinitat Vella Fort Pius Poblenou Barri Besòs Clot Verneda Font: Departament d Estudis Fiscals. Institut Municipal d Hisenda. 30

29 VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES. ANY 2001 PER DISTRICTES (ptes./m 2 ) Districtes Observac.(2) Mitjana Màxim Mínim Màx./mín. Desv.tipus O. totals (1) % zona 1 Ciutat Vella , ,73% 2 L Eixample , ,73% 3 Sants-Montjuïc , ,62% 4 Les Corts , ,25% 5 Sarrià-Sant Gervasi , ,88% 6 Gràcia , ,33% 7 Horta-Guinardó , ,79% 8 Nou Barris , ,03% 9 Sant Andreu , ,75% 10 Sant Martí , ,89% TOTAL BARCELONA , ,00% Font: Centre de Política del Sòl i Valoracions UPC. Elaboració: Departament d Estudis Fiscals. Institut Municipal d Hisenda de Barcelona. (1) Nombre total d observacions recollides. (2) Nombre total d observacions analitzades. VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES ANY 2001 PER DISTRICTES Ptes/m 2 Ciutat Vella Districtes L'Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Mitjana Barcelona Sant Andreu Sant Martí Mitjana milers ptes/m 2 31

30 EVOLUCIÓ DEL VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES. ANYS Ptes. corrents MITJANA DE VALOR PER ANY Districtes Ciutat Vella L Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí TOTAL BARCELONA EVOLUCIÓ DEL VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES. ANYS Ptes. constants MITJANA DE VALOR PER ANY Districtes Ciutat Vella L Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí TOTAL BARCELONA

31 ÍNDEX D EVOLUCIÓ DEL VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES. ANYS Ptes. corrents MITJANA DE VALOR PER ANY Districtes Ciutat Vella L Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí TOTAL BARCELONA ÍNDEX D EVOLUCIÓ DEL VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES. ANYS Ptes. constants MITJANA DE VALOR PER ANY Districtes Ciutat Vella L Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí TOTAL BARCELONA

32 CIUTAT VELLA 34

33 VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES PER ZONA D ESTUDI DISTRICTE 1 CIUTAT VELLA Zona estadística Mitjana Zona estudi Núm. mostres Mitjana Desviació ,60% ,00% ,00% 1 Barceloneta ,49% ,61% ,08% ,82% ,87% ,11% ,00% 2 Parc ,00% ,91% ,38% ,12% ,21% ,80% ,98% ,63% ,54% ,86% ,06% 3 Gòtic ,91% ,88% ,66% ,84% ,26% ,95% ,02% ,79% ,35% ,55% ,21% ,13% ,85% 4 Raval ,00% ,01% ,82% ,29% ,90% ,11% ,81% 35

34 L EIXAMPLE 36

35 VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES PER ZONA D ESTUDI DISTRICTE 2 L EIXAMPLE Zona estadística Mitjana Zona estudi Núm. mostres Mitjana Desviació ,18% ,45% 5 Sant Antoni ,42% ,21% ,62% ,67% ,08% ,99% ,20% ,42% ,43% ,71% ,42% 6 Esquerra Eixample ,32% ,05% ,16% ,59% ,61% ,51% ,73% ,43% ,49% ,68% ,60% ,55% 7 Dreta Eixample ,64% ,62% ,17% ,19% ,96% ,94% ,84% 8 Estació del Nord ,70% ,14% ,74% ,35% ,67% 9 Sagrada Família ,00% ,87% ,67% 37

36 SANTS-MONTJUÏC 38

37 VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES PER ZONA D ESTUDI DISTRICTE 3 SANTS-MONTJUÏC Zona estadística Mitjana Zona estudi Núm. mostres Mitjana Desviació ,91% ,51% 10 Poble-sec ,93% ,07% 11 Montjuïc ,00% ,06% ,00% 12 Zona Franca-Port ,01% ,01% 13 Font de la Guatlla ,00% ,50% 14 Bordeta-Hostafrancs ,75% ,88% ,00% ,43% ,09% ,01% 15 Sants ,45% ,32% ,37% ,26% ,94% 39

38 LES CORTS 40

39 VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES PER ZONA D ESTUDI DISTRICTE 4 LES CORTS Zona estadística Mitjana Zona estudi Núm. mostres Mitjana Desviació ,06% ,53% ,34% ,19% 16 Les Corts ,21% ,74% ,08% ,43% ,56% ,58% ,78% 17 Pedralbes ,99% ,32% 41

40 SARRIÀ-SANT GERVASI 42

41 VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES PER ZONA D ESTUDI DISTRICTE 5 SARRIÀ-SANT GERVASI Zona estadística Mitjana Zona estudi Núm. mostres Mitjana Desviació ,01% ,33% ,49% ,37% ,74% ,50% ,76% 18 Sant Gervasi ,13% ,70% ,07% ,93% ,54% ,08% ,44% ,97% ,50% ,52% 19 Sarrià ,57% ,22% ,81% ,22% 20 Vallvidrera-Les Planes ,00% 43

42 GRÀCIA 44

43 VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES PER ZONA D ESTUDI DISTRICTE 6 GRÀCIA Zona estadística Mitjana Zona estudi Núm. mostres Mitjana Desviació ,60% ,72% ,74% ,34% ,08% ,28% ,12% ,18% ,42% 21 Gràcia ,58% ,92% ,78% ,65% ,23% ,59% ,01% ,75% ,43% ,95% ,44% ,72% 22 Vallcarca ,49% ,21% ,00% ,45% 45

44 HORTA-GUINARDÓ 46

45 VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES PER ZONA D ESTUDI DISTRICTE 7 HORTA-GUINARDÓ Zona estadística Mitjana Zona estudi Núm. mostres Mitjana Desviació ,35% ,51% ,46% ,43% ,27% 23 Guinardó ,15% ,17% ,87% ,73% ,44% ,49% ,42% ,88% ,21% ,06% ,20% ,24% 24 Horta ,81% ,82% ,00% ,14% ,87% ,81% ,00% ,00% ,22% ,00% 25 Vall d Hebron ,74% ,74% ,35% 47

46 NOU BARRIS 48

47 VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES PER ZONA D ESTUDI DISTRICTE 8 NOU BARRIS Zona estadística Mitjana Zona estudi Núm. mostres Mitjana Desviació ,65% ,36% ,78% ,83% ,58% 26 Vilapicina-T.Peira ,52% ,38% ,97% ,92% ,29% ,34% ,98% ,37% ,57% ,84% ,81% 27 Roquetes-Verdum ,06% ,86% ,06% ,02% ,46% ,55% ,00% ,29% ,89% ,67% 28 C. Meridiana-Vallbona ,00% ,22% ,38% 49

48 SANT ANDREU 50

49 VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES PER ZONA D ESTUDI DISTRICTE 9 SANT ANDREU Zona estadística Mitjana Zona estudi Núm. mostres Mitjana Desviació ,13% ,93% ,34% 29 La Sagrera ,80% ,72% ,41% ,01% ,65% 30 Congrés ,92% ,32% ,87% ,96% ,38% ,33% ,27% 31 Sant Andreu ,99% ,88% ,62% ,19% ,16% ,80% ,42% 32 Bon Pastor ,67% ,00% 33 Trinitat Vella ,00% 51

50 SANT MARTÍ 52

51 VALOR UNITARI DE VENDA D HABITATGES PER ZONA D ESTUDI DISTRICTE 10 SANT MARTÍ Zona estadística Mitjana Zona estudi Núm. mostres Mitjana Desviació 34 Fort Pius ,00% ,76% ,91% ,94% ,56% ,83% 35 Poblenou ,62% ,70% ,31% ,73% ,38% ,58% ,38% ,77% 36 Barri Besòs ,44% ,92% ,84% ,94% ,19% ,09% ,54% 37 Clot ,41% ,48% ,58% ,47% ,69% ,53% ,17% ,01% 38 Verneda ,59% ,43% ,11% ,49% ,83% 53

52 3. DINÀMICA DEL MERCAT DE LLOGUER D HABITATGES Anàlisi per zones estadístiques: Valors unitaris (ptes./m 2 ) Evolució Anàlisi per districtes: Valors unitaris (ptes./m 2 ) Evolució

53 VALOR UNITARI DE LLOGUER D HABITATGES. ANY 2001 Ptes./m 2 mes Zones estadístiques Observ.(2) Mitjana Màxim Mínim Màx./Mín. Dev.tipus O. totals (1) % Zona 1 Barceloneta , ,35% 2 Parc , ,65% 3 Gòtic , ,20% 4 Raval , ,15% 5 Sant Antoni , ,85% 6 Esquerra Eixample , ,94% 7 Dreta Eixample , ,34% 8 Estació del Nord , ,85% 9 Sagrada Família , ,64% 10 Poble-sec , ,60% 11 Montjuïc , ,00% 12 Zona Franca-Port , ,75% 13 Font de la Guatlla , ,50% 14 Bordeta-Hostafrancs , ,00% 15 Sants , ,19% 16 Les Corts , ,29% 17 Pedralbes , ,80% 18 Sant Gervasi , ,92% 19 Sarrià , ,69% 20 Vallvidrera-Les Planes , ,30% 21 Gràcia , ,34% 22 Vallcarca , ,95% 23 Guinardó , ,19% 24 Horta , ,95% 25 Vall d Hebron , ,00% 26 Vilapicina-T. Peira , ,40% 27 Roquetes-Verdum , ,80% 28 C. Meridiana-Vallbona , ,00% 29 La Sagrera , ,25% 30 Congrés , ,30% 31 Sant Andreu , ,40% 32 Bon Pastor , ,10% 33 Trinitat Vella , ,20% 34 Fort Pius , ,85% 35 Poblenou , ,69% 36 Barri Besòs , ,20% 37 Clot , ,40% 38 Verneda , ,00% 57

54 VALOR UNITARI DE LLOGUER D HABITATGES ANY 2001 ptes/m 2 mes Zones estadístiques Barceloneta Parc Gòtic Raval Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Estació Nord Sagrada Família Poble-sec Montjuïc Zona Franca-Port Font Guatlla Bordeta-Hostafrancs Sants Les Corts Pedralbes Sant Gervasi Sarrià Vallvidrera-Les Planes Gràcia Vallcarca Guinardó Horta Vall d'hebron Vilapicina-T. Peira Roquetes-Verdum C.Meridiana-Vallbona La Sagrera Congrés Sant Andreu Bon Pastor Trinitat Vella Fort Pius Poblenou Barri Besòs Clot Verneda Mitjana Barcelona Mitjana (ptes/m 2 mes) 58

55 EVOLUCIÓ DEL VALOR UNITARI DEL LLOGUER D HABITATGES. ANYS Ptes. corrents MITJANA DE VALOR PER ANY Zones estadístiques Barceloneta Parc Gòtic Raval Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Estació del Nord Sagrada Família Poble-sec Montjuïc Zona Franca-Port Font de la Guatlla Bordeta-Hostafrancs Sants Les Corts Pedralbes Sant Gervasi Sarrià Vallvidrera-Les Planes Gràcia Vallcarca Guinardó Horta Vall d Hebron Vilapicina-T. Peira Roquetes-Verdum C. Meridiana-Vallbona La Sagrera Congrés Sant Andreu Bon Pastor Trinitat Vella Fort Pius Poblenou Barri Besòs Clot Verneda

56 EVOLUCIÓ DEL VALOR UNITARI DEL LLOGUER D HABITATGES. ANYS Ptes. constants MITJANA DE VALOR PER ANY Zones estadístiques Barceloneta Parc Gòtic Raval Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Estació del Nord Sagrada Família Poble-sec Montjuïc Zona Franca-Port Font de la Guatlla Bordeta-Hostafrancs Sants Les Corts Pedralbes Sant Gervasi Sarrià Vallvidrera-Les Planes Gràcia Vallcarca Guinardó Horta Vall d Hebron Vilapicina-T. Peira Roquetes-Verdum C. Meridiana-Vallbona La Sagrera Congrés Sant Andreu Bon Pastor Trinitat Vella Fort Pius Poblenou Barri Besòs Clot Verneda