Salut i pobresa infantil. Què ens diuen les dades?

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Salut i pobresa infantil. Què ens diuen les dades?"

Lorena Salazar Vidal
hace 5 años
Vistas:

1 Salut i pobresa infantil. Què ens diuen les dades? Anna García-Altés Responsable de l Observatori del Sistema de Salut de Catalunya Acte de celebració del Dia Mundial de la Salut 2018: Salut per a tothom Barcelona, 6 d abril de 2018

2 2013 Contextualització de la presentació Situació de crisi econòmica dels darrers anys, i preocupació pel seu impacte en la salut de la població Actuacions de política sanitària El Govern crea l Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població

3 Objectiu Analitzar les desigualtats en salut de la població infantil segons el seu nivell socioeconòmic dades dels registres administratius del Departament de Salut, de tota la població menor de 15 anys de Catalunya s ha assignat a cadascuna de les nenes i nens el nivell socioeconòmic de la persona de la que són beneficiària trams de renda per al copagament de farmàcia + prestacions econòmiques de la Seguretat Social

4 Objectiu Analitzar les desigualtats en salut de la població infantil segons el seu nivell socioeconòmic Renda > renda de a renda < Prestació atur Prestació atur esgotada Subsidi atur Subsidi esgotat, RMI o RAI + -

5 Les nenes i els nens presenten un gradient molt fort en funció del nivell socioeconòmic dels seus progenitors Nenes Nens Atenció primària x 1,6 x 1,6 Urgències x 2,2 x 2,1 Consum de psicofàrmacs x 3,4 x 3,4 Taxa d hospitalització x 3,4 x 2,2 Complexitat elevada x 4 x 2,8 Centres de salut mental x 4,4 x 5,1 Taxa d hospitalització psiquiàtrica x 2,2 x 6,8

6 Les nenes i els nens presenten un gradient molt fort en funció del nivell socioeconòmic dels seus progenitors Dones Homes Nenes Nens Atenció primària x 2 x 2 x 1,6 x 1,6 Urgències x 3,4 x 3,0 x 2,2 x 2,1 Consum de psicofàrmacs x 2,7 x 2,7 x 3,4 x 3,4 Taxa d hospitalització x 5,0 x 3,3 x 3,4 x 2,2 Complexitat elevada x 8,9 x 8,1 x 4 x 2,8 Centres de salut mental x 9,0 x 10,1 x 4,4 x 5,1 Taxa d hospitalització psiquiàtrica x 5,9 x 12,6 x 2,2 x 6,8

7 L atenció primària i urgent són els àmbits que presenten menys gradient socioeconòmic Percentatge de persones menors de 15 anys ateses a l atenció primària. Catalunya, ,4% 86,6% 87,0% 86,8% 66,8% 67,7% 86,6% 86,7% 82,5% 83,3% 78,6% 79,3% x 1,6 nenes x 1,6 nens 55,8% 55,2% Subsidi atur esgotat, RMI o RAI Subsidi atur Prestació aturprestació atur esgotada < a Renda > Nenes Nens

8 L atenció primària i urgent són els àmbits que presenten menys gradient socioeconòmic Percentatge de persones menors de 15 anys ateses a l atenció urgent. Catalunya, ,0% 39,8% 37,5% 37,1% 26,2% 29,4% 37,2% 35,5% 33,2% 34,4% 31,4% 28,4% x 2,2 nenes x 2,1 nens 19,3% 17,0% Subsidi atur esgotat, RMI o RAI Subsidi atur Prestació aturprestació atur esgotada < a Renda > Nenes Nens

9 El consum de psicofàrmacs presenta un gradient socioeconòmic mig Proporció de persones menors de 15 anys consumidores de psicofàrmacs. Catalunya, ,1% 6,3% 4,4% 5,3% 3,3% 3,0% 4,0% 4,1% 3,6% 3,6% 3,1% 2,7% x 2,7 nenes x 2,7 nens 1,8% 1,5% Subsidi atur esgotat, RMI o RAI Subsidi atur Prestació aturprestació atur esgotada < a Renda > Nenes Nens

10 El consum de psicofàrmacs presenta un gradient socioeconòmic mig Proporció de persones menors de 15 anys consumidores de fàrmacs pel TDAH. Catalunya, 2015 x 1,8 nenes x 1,2 nens 3,5% 3,3% 2,9% 3,1% 3,6% 3,2% 3,3% 1,2% 1,4% 0,9% 1,2% 1,3% 1,1% 1,7% Subsidi atur esgotat, RMI o RAI Subsidi atur Prestació aturprestació atur esgotada < a Renda > Nenes Nens

11 El consum de psicofàrmacs presenta un gradient socioeconòmic mig 3,4% 1,3% 1,4% 3,1% 3,2% 2,6% 2,8% 2,6% 2,3% 0,9% 1,1% 1,2% 1,0% 1,3% De 6 a 11 anys (educació primària) 6,4% 5,6% 5,4% 4,6% 4,6% 4,4% 4,7% 1,4% 1,7% 1,5% 1,7% 2,0% 1,9% 3,2% De 12 a 15 anys (educació secundària) 3,3% 0,9% 0,9% 0,4% 0,4% 0,6% 0,8% 1,0% 1,2% 0,5% 0,5% Subsidi atur Subsidi atur esgotat, RMI o RAI Prestació atur esgotada Prestació atur < ,7% 0,8% a ,7% Renda > De 16 a 24 anys (educació obligatòria finalitzada)

12 Fàrmacs pel TDAH: augment del consum Percentatge de persones menors de 15 anys consumidores de fàrmacs per al TDAH segons edat i sexe. Catalunya, % 5% 4% 3% 2% 1% 0% 2,6% 3,0% 3,5% 4,0% 4,4% 4,8% 5,0% 5,3% 5,2% 4,7% 1,6% 1,7% 1,8% 1,8% 1,7% 1,3% 1,4% 1,6% 1,6% 1,7% 1,7% 1,6% 1,4% 1,5% 1,4% 1,0% 1,2% 1,2% 0,7% 0,8% 0,4% 0,4% 0,5% 0,5% 0,5% 0,5% 0,5% 0,5% 0,5% 0,4% Nenes 5-9 anys Nens 5-9 anys Nenes anys Nens anys

13 Fàrmacs pel TDAH: el mes de naixement Percentatge de persones diagnosticades i tractades per TDAH segons mes de naixement. Catalunya, 2015 Persones diagnosticades TDAH Persones consumidores de fàrmacs per TDAH

14 Fàrmacs pel TDAH: variabilitat territorial Percentatge de població de 6 a 17 anys consumidora de fàrmacs pel TDAH. Catalunya, 2015

15 L àmbit d atenció a la salut mental és el que presenta més gradient socioeconòmic Proporció de persones menors de 15 anys ateses als centres de salut mental. Catalunya, ,4% 10,9% 8,3% 8,6% x 4,4 nenes x 5,1 nens 5,9% 5,9% 3,7% 7,0% 4,7% 4,6% 3,0% 5,8% 2,2% 1,3% Subsidi atur esgotat, RMI o RAI Subsidi atur Prestació aturprestació atur esgotada < a Renda > Nenes Nens

16 L àmbit d atenció a la salut mental és el que presenta més gradient socioeconòmic Taxa d hospitalització psiquiàtrica en persones menors de 15 anys (per hab.). Catalunya, ,3 1,9 2,0 x 2,2 nenes x 6,8 nens 1,4 0,9 1,3 1,4 1,2 0,7 1,1 0,7 1,3 0,3 0,2 Subsidi atur esgotat, RMI o RAI Subsidi atur Prestació atur esgotada Prestació atur < a Renda > Nenes Nens

17 Hi ha desigualtats de gènere en tots els nivells socioeconòmics Nenes Hospitalització psiquiàtrica Consum d ansiolítics Nens Resta de psicofàrmacs Tots els altres indicadors Dones Centres de salut mental Consum de psicofàrmacs Homes Tots els altres indicadors

18 Què podem dir de l estat de salut? Estat de salut percebut en persones menors de 15 anys segons nivell d estudis de la mare. Catalunya, ,5 48,7 47, ,2 24,5 33,8 28,8 23,6 15, ,3 3,2 2,2 0,0 0,2 0,3 Excel lent Molt bona Bona Regular Dolenta Primaris o sense estudis Secundaris Universitaris

19 Distribució dels grups de patologies en infants del 0,5% GMA més elevat i en la població infantil total. Catalunya, 2016 Z. No consta cap diagnòstic INC COMPLICACIONS DE L'EMBARÀS I EL PUERPERI LESIONS CAUSES EXTRENES ALTRES NEOPLÀSIES I CARCINOMES IN SITU TRASTORNS MENTALS AFECCIONS ORIGINADES EN EL PERÍODE PERINATAL MALALTIES DE LA SANG I ELS ÒRGANS HEMATOPOÈTICS TRASTORNS DE L'APARELL CIRCULATORI MALALTIES DE L'APARELL LOCOMOTOR I EL TEIXIT CONNECTIU MALALTIES DE LA PELL I EL TEIXIT SUBCUTANI MALALTIES DE L'APARELL GENITOURINARI ANOMALIES CONGÈNITES total població total GMA 0,5% MALALTIES ENDOCRINES, NUTRICIONALS I METABÒLIQUES I TRASTORNS DE LA LESIONS I INTOXICACIONS MALALTIES DE L'APARELL DIGESTIU MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS I DELS ÒRGANS DELS SENTITS SENSE ESPECIFICAR SÍMPTOMES, SIGNES I ALTRES AFECCIONS I FACTORS QUE INFLUEIXEN EN L'ESTAT DE MALALTIES DE L'APARELL RESPIRATORI MALALTIES INFECCIOSES I PARASITÀRIES

20 Reflexions finals Evolució de la taxa de risc de pobresa segons grup d edat. Catalunya, ,8 29,4 29,4 29,3 30,2 27,4 28,9 28,4 29,6 26,9 27,3 25,4 25,1 25,1 20,2 20,6 22,2 23,4 23,7 24,7 23,6 21,4 18,9 17,6 18,6 19,1 20,1 17, ,6 15,3 15,6 13,6 14,3 14,3 15,3 16,4 12,8 10, Menys de 16 anys 16 a 64 anys 65 anys i més Associació entre desigualtat i mobilitat de renta intergeneracional (corba de Gatsby) García-Altés A, Ortún V. Funcionamiento del ascensor social en España y posibles mejoras. Informe SESPAS Gac Sanit. 2014;28 Suppl 1:31-6.

21 Reflexions finals La salut i la pobresa són hereditàries: L estat de salut dels progenitors està relacionat amb l estat de salut de les filles i fills Les nenes i els nens presenten un gradient molt fort en funció del nivell socioeconòmic dels seus progenitors Les condicions socioeconòmiques que es viuen en els primers anys de vida (incloent in-utero) es perpetuen més enllà d una única generació, influint en la salut durant tot el cicle vital Els nens i les nenes amb mala salut tenen pitjor nivell educatiu, pitjor salut i classe social més baixa quan arriben a l edat adulta, quan a la seva vegada poden ser pares i mares

22 Reflexions finals Gran importància de reduir les desigualtats socioeconòmiques en la petita infància Què es pot fer? Estat de benestar, reformes estructurals i institucionals Política educativa: educació primària, igualtat d oportunitats, focus en nens en situacions desavantatjoses Polítiques actives de treball Polítiques de salut

Documentos relacionados

De què morim. Mortalitat a les Illes Balears

De què morim. Mortalitat a les Illes Balears 267 Cada any moren a les Illes Balears més de 7.000 persones. Les malalties del són la primera causa de mort en les dones, seguides dels tumors. En canvi, en els homes, els tumors han passat a ser la primera