3.2. Xarxa ferroviària. Oferta actual

Transcripción

1 3.2. Xarxa ferroviària Oferta actual La vila de disposa d una estació de la línia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al nord del centre urbà que s inclou en la zona ATM 3A. La línia on s insereix (Línia 2) discorre entre Sant Vicenç de Calders i Maçanet-Massanes. El traçat entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona passa per la costa, mentre que entre Barcelona i Maçanet-Massanes passa per l'interior. Els trens en sentit Sant Vicenç de Calders comuniquen amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Cunit, Segur de Calafell i Calafell mentre que els trens en sentit Sant Andreu Arenal (Barcelona) comuniquen amb Garraf, Platja de Castelldefels, Castelldefels, Gavà, Viladecans, El Prat de Llobregat, Bellvitge, Sants i Passeig de Gràcia. Cal tenir en compte que alguns rodalies no efectuen parada a Garraf, Platja de Castelldefels i que el tren semidirecte CIVIS que no efectua parades entre i Sants, que fa la ruta Sant Vicenç de Calders > Sant Andreu Comtal una vegada al dia pel matí A continuació es mostra l oferta total de combois en dia feiner segons hora de sortida i temps de recorregut respecte a les estacions principals i terminals. Horari sortida (sentit Barcelona) St. Granolle Sants Andreu rs Arenal Horari sortida (sentit St. Vicenç) Vilanova St. Vicenç de Calders

2 Horari sortida (sentit Barcelona) St. Granolle Sants Andreu rs Arenal Horari sortida (sentit St. Vicenç) Vilanova St. Vicenç de Calders Taula 6 Oferta de combois segons horari de sortida i temps de viatge 13

3 Es fa palès que disposa de 73 expedicions al dia envers a Barcelona (parades a Sants, Passeig de Gràcia i Sant Andreu Arenal) el que possibilita una freqüència mitjana de 10 minuts. Pel que fa a la comunicació amb el Vallès Oriental disposa de 21 expedicions amb una freqüència de pas de 10 minuts en hora punta i de 30 minuts en hora vall. Pel que fa al sentit Sant Vicenç de Calders, el tram fins a Vilanova gaudeix de 70 expedicions que representen una freqüència mitjana de 10 minuts mentre que l oferta ferroviària envers als municipis més enllà de Vilanova es redueix a 34 expedicions i una freqüència de pas de 30 minuts. Localització de l estació L estació de s ubica davant de la plaça Eduard Maristany al nord del centre urbà. S hi pot accedir a peu des del passeig de Vilafranca (travessant la via per un pas inferior) o bé a través d un pas subterrani situat a l avinguda de les Flors. En el Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis de mobilitat generada, s estableix que la distància entre la implantació singular i l accés a una infraestructura fixa de transport col lectiu, amb caràcter general, ha de ser inferior a 500 metres. Per tal d avaluar la distància del nou sector envers a l estació de RENFE s ha aplicat una radi de cobertura de 500 metres. Tal com es pot observar en la següent figura aquesta cobertura només arriba fins a l extrem sud-est de l àmbit pel que caldrà cercar solucions per garantir-hi l accessibilitat. Figura 2 Cobertura de l estació de RENFE i nou sector de desenvolupament (r=500 m) 14

4 Noves infraestructures i canvis en la gestió En el nou POUM redactat per l Ajuntament de s hi inclou la necessitat d integrar les infraestructures ferroviàries en el municipi, amb l objectiu de millorar la qualitat ambiental de l entorn i facilitar la connexió entre barris. Segons el protocol per a impulsar la integració de la línia ferroviària Sant Vicenç de Calders Vilanova Barcelona al seu pas per la ciutat (signat el 24 d abril de 2008), el Ministeri de Foment realitzarà un estudi per a definir les solucions més adequades per a la integració urbana del ferrocarril a la ciutat, així com per millorar l accés dels usuaris al servei ferroviari. Així, en el Pla de Rodalies s inclou el soterrament i la nova estació de dins de la primera fase (de 2005 a 2015) i es valora en una inversió de Amb el soterrament s aconseguirien importants millores per la vila de. La ciutat compacta deixaria d estar dividida i guanyaria en qualitat de vida. La cohesió de les dues parts però, s hauria d abordar amb un bon projecte d urbanització d un passeig urbà que fos molt atent al canvi de rasants de la part nord a la sud de l actual traça. Per altra banda, el Pla de Transport de Viatgers projecta la reestructuració del servei de rodalies de Renfe a l'àrea metropolitana un cop la Generalitat de Catalunya n hagi assumit la gestió. Aquesta reestructuració consistiria en reorganitzant el pas de les línies actuals pels túnels de Barcelona, mantenint per la costa o per l'interior tot l'itinerari de les principals i canviant el circuit d'alguna de les existents. La principal novetat del servei seria una línia circular que, a través del túnel del carrer Aragó i per tant amb parada a passeig de Gràcia, uniria Barcelona amb el Vallès des de Martorell fins a Granollers, passant per Cerdanyola. L'actual C1 es mantindria igual des de Tordera, pel Maresme, fins a Barcelona, però continuaria pel Garraf fins a Sant Vicenç. La C2 també es mantindria pel nord des de Maçanet-Massanes fins a Barcelona, però continuaria per l'interior cap a Sant Vicenç per Vilafranca. Aquesta reestructuració representaria, doncs, un nou esquema de relacions que caldria ser estudiat. 15

5 3.3. Xarxa de transport públic de superfície Oferta actual associada a l autobús urbà El transport urbà de està gestionat per Transports Ciutat Comtal i consta de quatre línies d autobús. Aquestes quatre línies cobreixen pràcticament la totalitat del continu urbà de. La línia 1 (L1) connecta l estació de RENFE de amb Prunelles Mas Alba i amb Vallpineda. La línia 2 (L2) surt de l estació i passa pels barris de Sínia Morera, Sant Crispí, La Granja, Cases del Sord, Can Pei, Terramar i el Vinyet. La línia 3 (L3) també surt de l estació i cobreix les zones d Aiguadolç, la Llevantina, Quint Mar, Els Molins i les Cases Noves. Finalment, la línia 4 enllaça el centre urbà amb la urbanització de les Botigues de. A finals de 2007 se signa el conveni d adhesió del servei de transport públic urbà de al Sistema Tarifari Integrat. D aquesta manera, a partir del primer trimestre de 2008, el servei de bus urbà passa a equiparar-se amb sistemes de validació compatibles com la xarxa de busos interurbans o els serveis de Barcelona dins de l Àrea Metropolitana de Barcelona. Les línies més properes al sector projectat són la L1 (Poble Sec Vallpineda) i la L2 (Can Pei Terramar). Línia 1 (Poble Sec Vallpineda) - Horari: Feiners de 6.45 a cada 30'. Dissabtes i festius de 8.45 a cada 30'. - Recorregut: Estació Renfe, Camí dels Capellans-CAP, camí de la Fita-Pl. Catalunya, Camí de la Fita-Piscina Municipal, IES Jpoan Ramon Benaprés (Ascendent), Pruelles- Mas Alba, Cementiri Pruelles, IES Joan Ramon Benaprés (Descendent), Camí de la Fita (Descendent), Policia Municipal-Bombers, Av. Ronda-Pssg. de Vilafranca, Can Perico, La Bòbila, Vallpineda, Club Natació, Parc de Can Robert i Estació de Renfe. Figura 3 Recorregut i parades de la línia L1 16

6