PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya
|
|
- Lorenzo Morales Vargas
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya Ferran Ferrer (director) Alba Castejón Jose Luis Castel Adrià Zancajo
2 Preguntes de recerca L alumnat de Catalunya obté puntuacions molt diferents segons característiques individuals com el sexe, la llengua parlada a casa, l estatus socioeconòmic de la seva família o el lloc de naixement? L alumnat de Catalunya que va a centres de titularitat privada obté millors resultats que el que va a centres públics? Quins són els factors explicatius d aquestes diferències? La concentració d alumnes d origen immigrat en determinats centres fa baixar el nivell educatiu dels seus companys de classe?, en quin tipus de centres obtenen millors puntuacions aquest tipus d alumnat? Hi ha estudiants que tot i provenir d entorns socioeconòmics i culturals desfavorables obtenen bons resultats?; són molts o pocs a Catalunya?; quin perfil tenen aquests alumnes? Quines característiques tenen els alumnes amb més alt nivell de rendiment? I els que tenen més baix rendiment? Invertir més en educació implica obtenir millors resultats? Quins haurien de ser els eixos rectors de la política educativa catalana per tenir un sistema educatiu equitatiu i d excel lència?
3 Anàlisi de la mostra (I) Evolució de la mostra de l alumnat Nombre d alumnes Font: Bases de Dades OCDE PISA 2003, 2006 i 2009 Comparativa de l alumnat d origen immigrat a nivell mostral i poblacional Població (% ESO) 11,9% 17,5% Mostra PISA 9,5% 11,2% Font: Bases de Dades OCDE PISA 2006 i 2009 Estadística de l Educació sèries anuals
4 Anàlisi de la mostra (II) Comparativa de la taxa d idoneïtat a nivell mostral i poblacional Alumnat 4art ESO 62,4% 63,5% Mostra PISA 69,8% 76,7% Font: Bases de Dades OCDE PISA 2006 i 2009 i Sistema d Indicadors d Ensenyament de Catalunya 14; i Estadística de l Educació sèries anuals Nota: A l estudi PISA no existeix la taxa d idoneïtat. Les dades corresponen al percentatge d alumnat de la mostra que està fent 4t d ESO. Comparativa de la distribució de l alumnat per titularitat Pública Privada Pública Privada Població 58,6% 41,4% 60,2% 39,8% Mostra PISA 55,5% 44,5% 59,3% 40,7% Font: Bases de Dades OCDE PISA 2006 i 2009 i Sistema d Indicadors d Ensenyament de Catalunya 14; i Estadística de l Educació sèries anuals
5 Puntuacions mitjanes per països en lectura, matemàtiques i ciències (I) Lectura Matemàtiques Ciències Shangai 556 Shangai 600 Shangai 575 Corea 539 Singapur 562 Finlàndia 554 Finlàndia 536 Hong Kong-Xina 555 Hong Kong-Xina 549 Hong Kong-Xina 533 Corea 546 Singapur 542 Singapur 526 Finlàndia 541 Japó 539 Canadà 524 Suïssa 534 Corea 538 Japó 520 Japó 529 Canadà 529 Austràlia 515 Canadà 527 Estònia 528 Holanda 508 Holanda 526 Austràlia 527 Bèlgica 506 Bèlgica 515 Holanda 522 Noruega 503 Austràlia 514 Alemanya 520 Estònia 501 Alemanya 513 Suïssa 517 Suïssa 501 Estònia 512 Regne Unit 514 Polònia 500 Dinamarca 503 Eslovènia 512 Estats Units 500 Eslovènia 501 Polònia 508 Catalunya 498 UE Irlanda 508 Suècia 497 Noruega 498 Bèlgica 507 Alemanya 497 França 497 UE Irlanda 496 Eslovàquia 497 Hongria 503 França 496 UE Estats Units 502 Dinamarca 495 Àustria 496 UE Regne Unit 494 OECD 496 OECD 501 Hongria 494 Catalunya 496 Rep. Txeca 500 UE Polònia 495 Noruega 500 OECD 493 Suècia 494 Dinamarca 499 UE Rep. Txeca 493 França 498 Portugal 489 Regne Unit 492 Catalunya 497 Itàlia 486 Hongria 490 Suècia 495 Letònia 484 Estats Units 487 Àustria 494 Eslovènia 483 Irlanda 487 Letònia 494 Grècia 483 Portugal 487 Portugal 493 Espanya 481 Espanya 483 Lituània 491 Rep. Txeca 478 Itàlia 483 Eslovàquia 490 Eslovàquia 477 Letònia 482 Itàlia 489 Àustria 470 Lituània 477 Espanya 488 Lituània 468 Grècia 466 Grècia 470 Diferència significativa per sobre respecte a la mitjana de l'ocde Sense diferència respecte a la mitjana de l'ocde Diferència significativa per sota respecte a la mitjana de l'ocde Font: Base de dades OCDE-PISA 2009
6 Puntuacions mitjanes per CCAA en lectura, matemàtiques i ciències (I) Puntuació lectura Puntuació matemàtiques Puntuació ciències Madrid 503 Castella i Lleó 514 Castella i Lleó 516 Castella i Lleó 503 Navarra 511 La Rioja 509 Catalunya 498 País Basc 510 Navarra 509 La Rioja 498 Aragó 506 Madrid 508 Navarra 497 La Rioja 504 Galícia 506 Aragó 495 UE Aragó 505 País Basc 494 Madrid 496 UE UE UE UE OCDE 493 OCDE 496 Astúries 502 UE Catalunya 496 OCDE 501 Astúries 490 Cantàbria 495 Cantàbria 500 Cantàbria 488 Astúries 494 Catalunya 497 Galícia 486 Galícia 489 País Basc 495 Espanya 481 Espanya 483 Espanya 488 Múrcia 480 Múrcia 478 Múrcia 484 Andalusia 461 Illes Balears 464 Andalusia 469 Illes Balears 457 Andalusia 462 Illes Balears 461 Illes Canàries 448 Illes Canàries 435 Illes Canàries 452 Ceuta i Melilla 412 Ceuta i Melilla 417 Ceuta i Melilla 416 Font: Base de dades OCDE-PISA 2009 Diferència significativa per sobre respecte a la mitjana de l'ocde Sense diferència respecte a la mitjana de l'ocde Diferència significativa per sota respecte a la mitjana de l'ocde
7 Quina és la puntuació en lectura de l alumnat segons la llengua parlada a casa? Puntuació en lectura i llengua parlada a casa
8 Quina és la puntuació en lectura de l alumnat segons la llengua parlada a casa (català-castellà)? Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades OCDE PISA 2009
9 A Catalunya, els castellanoparlants obtenen pitjors puntuacions en comprensió lectora que a d altres CC.AA.? Comprensió lectora Puntuació comprensió lectora castellanoparlants Puntuació compr. lectora castellanoparlants amb detracció de l'escs l'alumne 1Madrid 503 1Castella i Lleó 506 1La Rioja 511 2Castella i Lleó 503 2Madrid 506 2Castella i Lleó 511 3Catalunya 498 3La Rioja 504 3Madrid 507 4La Rioja 498 4Navarra 501 4Navarra 506 5Navarra 497 5Aragó 501 5Aragó 504 6Aragó 495 6Galicia 499 6Galicia 503 7País Basc 494 7País Basc 499 7País Basc 502 8Astúries 490 8Astúries 493 8Astúries 501 9Cantabria 488 9Catalunya 491 9Catalunya Galicia Cantàbria Cantàbria Múrcia Múrcia Múrcia Andalusia Andalusia Andalusia Balears Canàries Canàries Canàries Balears Balears Ceuta i Melilla Ceuta i Melilla Ceuta i Melilla 439 Diferència significativa per sobre respecte a la mitjana de Catalunya Sense diferència respecte a la mitjana de Catalunya Diferència significativa per sota respecte a la mitjana de Catalunya
10 A Catalunya, els castellanoparlants obtenen pitjors puntuacions en matemàtiques que a d altres CC.AA.? Matemàtique s Puntuació matemàtiques castellanoparlants Puntuació matemàtiques dels castellanoparlants amb detracció de l'escs de l'alumne 1Castella i Lleó 514 1Castella i Lleó 518 1Castella i Lleó 523 2Navarra 511 2Navarra 515 2Navarra 521 3País Basc 510 3Aragó 513 3La Rioja 518 4Aragó 506 4La Rioja 511 4Aragó 517 5La Rioja 504 5País Basc 509 5País Basc 513 6Madrid 496 6Galicia 503 6Galicia 506 7Catalunya 496 7Madrid 498 7Astúries 505 8Cantabria 495 8Cantàbria 496 8Cantàbria 504 9Astúries 494 9Astúries 495 9Madrid Galicia Catalunya Catalunya Múrcia Múrcia Múrcia Balears Andalusia Andalusia Andalusia Balears Balears Canàries Canàries Canàries Ceuta i Melilla Ceuta i Melilla Ceuta i Melilla 441 Diferència significativa per sobre respecte a la mitjana de Catalunya Sense diferència respecte a la mitjana de Catalunya Diferència significativa per sota respecte a la mitjana de Catalunya
11 A Catalunya, els castellanoparlants obtenen pitjors puntuacions en ciències que a d altres CC.AA.? Ciències Puntuació ciències castellanoparlants Puntuació ciències de castellanoparlants amb detracció de l'escs de l'alumne 1Castella i Lleó 516 1Galicia 520 1Galicia 525 2La Rioja 509 2Castella i Lleó 519 2Castella i Lleó 520 3Navarra 509 3La Rioja 515 3La Rioja 520 4Madrid 508 4Navarra 514 4Navarra 519 5Galicia 506 5Aragó 511 5Aragó 516 6Aragó 505 6Madrid 510 6Cantàbria 511 7Astúries 502 7Astúries 504 7Madrid 511 8Cantàbria 500 8Cantàbria 502 8Astúries 511 9Catalunya 497 9País Basc 497 9Catalunya País Basc Catalunya País Basc Múrcia Múrcia Múrcia Andalusia Andalusia Andalusia Balears Canàries Canàries Canàries Balears Balears Ceuta i Melilla Ceuta i Melilla Ceuta i Melilla 446 Diferència significativa per sobre respecte a la mitjana de Catalunya Sense diferència respecte a la mitjana de Catalunya Diferència significativa per sota respecte a la mitjana de Catalunya
12 Quina és la diferència de puntuació en lectura entre centres públics i privats? (III) Diferència de puntuació en lectura i titularitat de centre amb detracció de l ESCS de l alumne i del centre Diferència Públic / Privat Amb detracció de l'escs de l'alumne i del centre La Rioja Castella i Lleó Múrcia Espanya Aragó Illes Balears Catalunya Galícia País Basc Andalusia Astúries Madrid Cantàbria Navarra Illes Canàries Font: Elaboració pròpia a partir de la Base de Dades OCDE PISA 2009 Nota: En negatiu quan la diferència és favorable als centres privats. En negreta les diferències significatives.
13 Quina és la diferència de puntuació en lectura entre alumnat nadiu i alumnat d origen immigrat? (I) Diferència de puntuació en lectura entre alumnat nadiu i alumnat d origen immigrat a nivell internacional Nota: Entre parèntesi percentatge d alumnat d origen immigrat a cada país. La mostra de l alumnat d origen immigrat de Japó, Corea, Polònia, Eslovàquia i Shangai no arriba al 1% i per aquest motiu no apareixen a la gràfica. Totes les diferències són significatives llevat de: Austràlia, Canadà, Rep. Txeca, Hongria, Hong Kong i Letònia.
14 Quina és la diferència de puntuació en lectura entre alumnat nadiu i alumnat d origen immigrat? (II) Diferència de puntuació en lectura entre alumnat nadiu i alumnat d origen immigrat a nivell internacional
15 Hi ha relació entre el percentatge d alumnat immigrat i la puntuació en lectura per CCAA? Puntuació mitjana en lectura segons percentatge d alumnat d origen immigrat
16 Quin és el perfil de l alumnat d origen immigrat? (II) Diferència de puntuació en lectura entre l alumnat nadiu i l alumnat d origen immigrat amb detracció de l ESCS i llengua parlada a casa.
17 Com afecten les característiques dels centres en el rendiment en lectura de l alumnat nadiu i l alumnat d origen immigrat? (I) Puntuació en lectura de l alumnat nadiu i l alumnat d origen immigrat segons titularitat del centres
18 Com afecten les característiques dels centres en el rendiment en lectura de l alumnat nadiu i l alumnat d origen immigrat? (IV) Puntuació en lectura de l alumnat nadiu i d origen immigrat per nivell de concentració de l alumnat d origen immigrat als centres públics de Catalunya
19 Quin és l impacte de l ESCS sobre els resultats en lectura? (I) Diferència de puntuació entre nivell baix i alt d ESCS
20 Quin és l impacte de l ESCS sobre els resultats en lectura? (III) Diferència de puntuació en lectura entre els alumnes els pares/mares dels quals tenen un nivell educatiu baix i un nivell educatiu alt per CCAA
21 Resiliència. Comparativa internacional i autonòmica (I) Percentatge d alumnat resilient per països
22 Resiliència. Comparativa internacional i autonòmica (IV) Percentatge d alumnat resilient per Comunitats Autònomes
23 Quines puntuacions obté l alumnat resilient respecte altres grups d estudiants? Puntuació mitjana en lectura de l alumnat desfavorit socialment
24 Quines són les característiques de l alumnat resilient i desfavorit de baixa puntuació? Perfil de l alumnat desfavorit socialment. Puntuació en lectura: resilients i alumnat de baix rendiment.
25 Com es distribueix l alumnat desfavorit amb baixa puntuació i l alumnat resilient segons les característiques dels centres? Perfil de l'alumnat desfavorit socialment per característiques dels centres educatius. Grups de puntuació en lectura: Resilients i Baix rendiment.
26 Com són els companys de l alumnat desfavorit de nivell de puntuació baix i de l alumnat resilient? (II) Percentatge de companys de baixa puntuació dels alumnes resilients i alumnes desfavorits de baixa puntuació Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades OCDE PISA 2009
27 Expliquen els hàbits lectors les diferències de rendiment entre l alumnat desfavorit de baixa puntuació i l alumnat resilient? (III) Índex de plaer per la lectura de l alumnat socialment desfavorit
28 Percentatge d alumnat en els nivells alt i baix de lectura (I)
29 Percentatge d alumnat en els nivells alt i baix de lectura (II)
Èxit escolar i desigualtats Determinisme social o resiliència? XX Tribuna / Edu 21 Casa de la Cultura. Girona
Èxit escolar i desigualtats Determinisme social o resiliència? XX Tribuna / Edu 21 Casa de la Cultura. Girona Ferran Ferrer GIPE/UAB /6/212 Comparativa internacional i autonòmica (I) Percentatge d alumnes
Más detallesEQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA Una mirada a partir de PISA 2012
Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL EQUITAT I RESULTATS EDUCATIUS A CATALUNYA Xavier Bonal (direcció) Alba Castejón, Adrián Zancajo, José Luis Castel FEBRER 2015 Característiques de l estudi Anàlisi de dades
Más detallesRESULTATS DE CATALUNYA 2015
Programa per a l Avaluació Internacional de l Alumnat Programme for International Student Assessment RESULTATS DE CATALUNYA 2015 Barcelona, 6 de desembre de 2016 L estudi PISA Estudi continu i periòdic
Más detallesReflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya
Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya Ferran Ferrer 9 gener 2008 IV edició de Tribuna edu21 Esquema Consideracions prèvies Reflexions sobre l educacil educació a Catalunya Propostes
Más detallesResultats de PISA 2012 a Catalunya. Barcelona, 3 de desembre de 2013
Resultats de PISA 2012 a Catalunya Barcelona, 3 de desembre de 2013 OBJECTIUS DE PISA Proporcionar indicadors de rendiment que permeten comparar certs aspectes dels sistemes educatius dels països participants.
Más detallesLA IMMIGRACIÓ, implicacions sobre el sistema educatiu:
LA IMMIGRACIÓ, implicacions sobre el sistema educatiu: INTERNACIONALS] [APRENENTATGES Ferran Ferrer [UAB] CTESC, 26 març 2009 Esquema 1. Per què parlar avui d immigració i de sistema educatiu. Claus per
Más detallesResultats de PISA 2012 a Catalunya. Departament d'ensenyament
Resultats de PISA 2012 a Catalunya Departament d'ensenyament OBJECTIUS DE PISA Proporcionar indicadors de rendiment que permeten comparar certs aspectes dels sistemes educatius dels països participants
Más detallesL avaluació PISA a Catalunya. 25 de març de 2011
L avaluació PISA a Catalunya 25 de març de 2011 Guió Característiques i objectius dels estudis PISA Indicadors d Ensenyament Resultats de l alumnat de Catalunya en el PISA 2009 Conclusions i possibles
Más detallesÍndex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà
7 de setembre del 2005 Índex de desenvolupament humà 2005 Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà Se situa entre els 7 països del món amb una longevitat de la població
Más detallesInforme anual d activitat turística 2017 a Barcelona ciutat
Informe anual d activitat turística 217 a Barcelona ciutat Departament Coneixement i Recerca Turisme de Barcelona estudis@barcelonaturisme.com Barcelona, febrer 218 Informe mensual d'activitat turísitca
Más detallesInforme anual d ac/vitat turís/ca 2016 a Barcelona ciutat
Informe anual d ac/vitat turís/ca 216 a Barcelona ciutat Informe anual d'activitat turística 216 a Barcelona ciutat HOTELS (Hotels: inclou hotel, hotel apartament o aparhotel; Categories de 5*GL a 1* d'or)
Más detallesL índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà
9 de novembre del 2006 L índex de desenvolupament humà l any 2004 Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà L elevada esperança de vida dels catalans (80,8 anys) situa
Más detalles20-D 26-J BREU DE DADES - 29 LES ELECCIONS GENERALS 2016: RESULTATS
BREU DE DADES - 29 LES ELECCIONS GENERALS 2016: RESULTATS 20-D 26-J GESOP, Gabinet d Estudis Socials i Opinió Pública, S.L. C/ Llull 102 5a planta 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 485 49 09 www.gesop.net
Más detallesEquitat, excel lència i eficiència educativa a Catalunya. Una anàlisi comparada
Equitat, excel lència i eficiència educativa a Catalunya. Una anàlisi comparada Una ullada a l Informe PISA 2006 Director: Ferran Ferrer Investigadors: Òscar Valiente José Luis Castel Avançament de resultats
Más detallesBREU DE DADES ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS GENERALS: RESULTATS
BREU DE DADES - 27 2015. ANY D ELECCIONS LES ELECCIONS GENERALS: RESULTATS GESOP, Gabinet d Estudis Socials i Opinió Pública, S.L. C/ Llull 102 5a planta 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 485 49
Más detallesL estat de l educació a Catalunya Anuari 2013
Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL L estat de l educació a Catalunya Anuari 2013 Novembre 2013 El sistema educatiu català està millorant els seus resultats educatius any rere any Taula 1. Evolució d indicadors
Más detallesRESULTADOS DEL INFORME PISA Consejo de Gobierno de la Comunidad de Madrid, 9 de diciembre de 2010
RESULTADOS DEL INFORME PISA 2009 Consejo de Gobierno de la Comunidad de Madrid, 9 de diciembre de 2010 1. Datos básicos del Informe PISA PISA es un proyecto de la OCDE para examinar las competencias de
Más detallesResultats educatius 79. Resultats educatius
Resultats educatius 79 4 Resultats educatius 80 L estat de l educació a Catalunya. Anuari 2005 Resultats educatius 81 Els treballs recents que han abordat la qüestió dels resultats educatius a Catalunya
Más detallesCURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME
CURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME Enric Rovira. Epidemiòleg Servei de Protecció de la Salut del Camp de Tarragona i Terres de l Ebre Agència de Salut Pública de
Más detallesAnnex: taules de dades
Annex: taules de dades Les dades del sistema Taula 1. Evolució del nombre d alumnes Cursos Nre. d alumnes Canvi anual 1998-1999 1.025.211 1999-2000 998.131-27.080 2000-2001 989.551-8.580 2001-2002 992.697
Más detallesEvolució i perspectives sobre l atur a Catalunya. Servei d Estudis Econòmics del Cercle Català de Negocis. 24 de Febrer de 2014
Evolució i perspectives sobre l atur a Catalunya Servei d Estudis Econòmics del Cercle Català de Negocis. 24 de Febrer de 2014 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Evolució
Más detallesISEI - IVEI Rs9.3 COMPETENCIA EN CIENCIAS A LOS 15 AÑOS DE EDAD EN LA ESCALA PISA
ISEI - IVEI Rs9.3 COMPETENCIA EN CIENCIAS A LOS 15 AÑOS DE EDAD EN LA ESCALA PISA Edición: Diciembre 2011 Publicado por el ISEI IVEI PUBLICADO POR EL ISEI IVEI Instituto Vasco de Evaluación e Investigación
Más detallesResumen total del municipio
Ayuntamiento de ANDRATX Provincia de ILLES BALEARS Estadística en relación a la distribución de la población según su edad y sexo, agrupados por nacionalidades y total de municipio, correspondiente al
Más detallesÍndex. Situació Registres. Evolució de la Producció. Resum Mercat Exterior. Mercat Exterior Mercat Exterior Mercat Exterior 2008
Índex Situació Registres Evolució de la Producció Resum Mercat Exterior Mercat Exterior 2010 Mercat Exterior 2009 Mercat Exterior 2008 El Mercat de Cava a la U.E. El Mercat del Cava als països tercers
Más detallesEstimació dels costos de producció d electricitat per comunitat autònoma. Setembre 2014
Estimació dels costos de producció d electricitat per comunitat autònoma Setembre 2014 0. Introducció PIMEC ve prestant atenció a diferents problemàtiques del sector de l energia elèctrica a Espanya perquè
Más detallesAvaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014
Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014 Esquema de les competències avaluades Obtenció d informació - Localitzar informació explícita - Identificar
Más detallesCURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME
CURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME Enric Rovira. Epidemiòleg Servei de Protecció de la Salut del Camp de Tarragona i Terres de l Ebre Agència de Salut Pública de
Más detallesCURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME
CURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME Enric Rovira. Epidemiòleg Servei de Protecció de la Salut del Camp de Tarragona i Terres de l Ebre Agència de Salut Pública de
Más detallesJULIO DE 2018 VIAJEROS. % Variación Interanual Mensual ,32 TOTAL VIAJEROS 2018
COMPORTAMIENTO DEL TURISMO EN MÁLAGA CAPITAL JULIO DE 2018 Fuente: Encuesta de Ocupación Hotelera. Datos comparativos entre julio 2017 y julio 2018 (provisionales). Instituto Nacional de Estadística (INE)
Más detallesBREU DE DADES (13) Eleccions Generals NOVEMBRE 2011
BREU DE DADES (13) Eleccions Generals NOVEMBRE 11 GESOP, Gabinet d Estudis Socials i Opinió Pública, S. L. C/ Llull 2, 4t. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 0 07 42 Fax 93 0 55 22 www.gesop.net twitter.com/@_gesop
Más detallesCHEQUEO AL ESTADO DEL SIETEMA EDUCATIVO EN ESPAÑA Y ANDALUCÍA 2018
CHEQUEO AL ESTADO DEL SIETEMA EDUCATIVO EN ESPAÑA Y ANDALUCÍA 2018 Esta presentación tiene como fuente principal «Indicadores comentados sobre el estado del sistema educativo español 2018» realizado por
Más detallesTecnologies Mediambientals i Sostenibilitat
Tecnologies Mediambientals i Sostenibilitat Mesura de la sostenibilitat. Alguns exemples d Indicadors. Desenvolupament humà És el procés d ampliació de les opcions de les persones dirigit a Obtenir una
Más detallesTablas de mortalidad La esperanza de vida al nacimiento aumenta en más de dos años desde 1995 y se sitúa en 80,23 años
29 de octubre de 2007 actualizada 30 de octubre de 2007 Tablas de mortalidad 1992-2005 La esperanza de vida al nacimiento aumenta en más de dos años desde 1995 y se sitúa en 80,23 años Navarra, Madrid,
Más detallesINDUSTRIALITZACIÓ I. Organitza: Cllb Col laboren: Reus, 20 de novembre de 2010
INDUSTRIALITZACIÓ I COMERCIALITZACIÓ C C DE L OLI Reus, 20 de novembre de 2010 Organitza: Cllb Col laboren: OLI D OLIVA DOLIVA Ponent: Sr. FERRAN HUGUET I FARRÉ Sr. FERRAN HUGUET I FARRÉ DIRECTOR GENERAL
Más detallesMemòria Anual REDMO 2014
Memòria Anual REDMO 2014 Donants Donants disponibles. Evolució Donants tipificats disponibles a 31/12/2014 24% 164 749 180000 160000 164749 24% 140000 120000 100000 80000 60000 40000 20000 6625 11726 17331
Más detalles1. Evolució històrica del nombre d'habitants.
1. Evolució històrica del nombre d'habitants. Any Població 1 de Variació entre períodes Població 1 de Variació entre períodes Any gener Nombre % gener Nombre % 1900 5.311 - - 1992 78.016 122 0,2% 1910
Más detallesCiutadans i ciutadanes com tu!
Ciutadans i ciutadanes com tu! Pel dret a vot de les persones estrangeres CON FAVC Confederació d Associacions Veïnals de Catalunya ELECCIONS MUNICIPALS 2015 I PARTICIPACIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA EXTRACOMUNITÀRIA
Más detallesJULIO DE 2018 VIAJEROS. % Variación Interanual Mensual ,32 TOTAL VIAJEROS 2018
COMPORTAMIENTO DEL TURISMO EN MÁLAGA CAPITAL JULIO DE 2018 Fuente: Encuesta de Ocupación Hotelera. Datos comparativos entre julio 2017 y julio 2018 (provisionales). Instituto Nacional de Estadística (INE)
Más detallesISEI - IVEI Rs9.2 COMPETENCIA MATEMÁTICA A LOS 15 AÑOS DE EDAD EN LA ESCALA PISA
ISEI - IVEI Rs9.2 COMPETENCIA MATEMÁTICA A LOS 15 AÑOS DE EDAD EN LA ESCALA PISA Edición: Febrero 2014 Publicado por el ISEI IVEI PUBLICADO POR EL ISEI IVEI Instituto Vasco de Evaluación e Investigación
Más detallesL Estat Català és viable perquè és petit. El dèficit fiscal fa inviable la Catalunya autonòmica
L Estat Català és viable perquè és petit El dèficit fiscal fa inviable la Catalunya autonòmica Índex Resum executiu 3 L informe en xifres 5 Dades i referències 18 2 L'Estat Català és viable perquè és petit
Más detallesINFORME DE COMERÇ EXTERIOR AGROALIMENTARI DE LA COMUNITAT VALENCIANA DESEMBRE 2016
INFORME DE COMERÇ EXTERIOR AGROALIMENTARI DE LA COMUNITAT VALENCIANA DESEMBRE 2016 València, febrer 2017 COMERÇ EXTERIOR AGROALIMENTARI DE LA COMUNITAT VALENCIANA Durant 2016 els enviaments agroalimentaris
Más detalles31 países participantes asociados
34 países miembros de la OCDE Alemania Australia Austria Bélgica Canadá Chile Corea Dinamarca Eslovenia Estonia EEUU Finlandia Francia Grecia Hungría Irlanda Islandia Israel Italia Japón Luxemburgo Méjico
Más detallesTractam ent oficial de les llengües en els països de la Unió Europea i de l espai Schengen.
Tractam ent oficial de les en els països de la Unió Europea i de l espai Schengen. Comparativa en el reconeixem ent de l oficialitat de les en relació a les pròpies més parlades de cada país. Segons dades
Más detallesISEI - IVEI Rs9.3 COMPETENCIA EN CIENCIAS A LOS 15 AÑOS DE EDAD EN LA ESCALA PISA
ISEI - IVEI Rs9.3 COMPETENCIA EN CIENCIAS A LOS 15 AÑOS DE EDAD EN LA ESCALA PISA Edición: Febrero 2014 Publicado por el ISEI IVEI PUBLICADO POR EL ISEI IVEI Instituto Vasco de Evaluación e Investigación
Más detallesPlanificació educativa i segregació escolar
Planificació educativa i segregació escolar La planificació educativa: un mecanisme d equitat i cohesió social Sessió 2 Docent: Sheila González Edició: 2018 Contextualitzant la sessió d avui... Planificació
Más detallesJUNIO DE 2018 VIAJEROS. % Variación Interanual Mensual ,09 TOTAL VIAJEROS % sobre Total Viajeros 2018
COMPORTAMIENTO DEL TURISMO EN MÁLAGA CAPITAL JUNIO DE 2018 Fuente: Encuesta de Ocupación Hotelera. Datos comparativos entre junio 2017 y junio 2018 (provisionales). Instituto Nacional de Estadística (INE)
Más detallesComparativa de les dades energètiques de la nostra comunitat amb les de l Estat i amb les dels països de la Unió Europea.
Comparativa de les dades energètiques de la nostra comunitat amb les de l Estat i amb les dels països de la Unió Europea. Producció i consum d energia elèctrica ESTRUCTURA DE LA PRODUCCIÓ EN RÈGIM ORDINARI
Más detallesDades de sinistralitat laboral. Resum executiu any 2008.
Dades de sinistralitat laboral. Resum executiu any 2008. Període analitzat: Gener 2008 desembre 2008 Observatori del Treball de les Illes Balears Índex 1. RESUM EXECUTIU 3 p. 2. Taules per a Illes Balears
Más detallesERASMUS+ for TRAINEESHIPS Mobilitat Erasmus+ per Pràctiques a Europa
ERASMUS+ for TRAINEESHIPS 2018-2019 Mobilitat Erasmus+ per Pràctiques a Europa Sol licituds: 2 de Maig 2018 a 1 de Març 2019 Web Oficina de Relacions Exteriors Què és l Erasmus+ for Traineeships? Erasmus+
Más detallesISEI - IVEI Rs9.1 COMPETENCIA LECTORA A LOS 15 AÑOS DE EDAD EN LA ESCALA PISA
ISEI - IVEI Rs9.1 COMPETENCIA LECTORA A LOS 15 AÑOS DE EDAD EN LA ESCALA PISA Edición: Febrero 2014 Publicado por el ISEI IVEI PUBLICADO POR EL ISEI IVEI Instituto Vasco de Evaluación e Investigación Educativa
Más detallesÍndex. Situació Registres. Evolució de la Producció. Resum Mercat Exterior. Mercat Exterior Mercat Exterior Mercat Exterior 2009
Índex Situació Registres Evolució de la Producció Resum Mercat Exterior Mercat Exterior 2011 Mercat Exterior 2010 Mercat Exterior 2009 El Mercat de Cava a la U.E. El Mercat del Cava als països tercers
Más detallesINDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2012
INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 01 Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 01 Conselleria
Más detallesEstudis i informes INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2013
Estudis i informes INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 01 1 Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE). Indicadors del sistema educatiu, Illes Balears
Más detallesDades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar
NOTES INFORMATIVES Maig 2012 Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar Curs escolar 2010-2011 Amb la intenció d elaborar una radiografia de les característiques de l escolarització
Más detallesINDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2011
INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 011 Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 011 Conselleria
Más detalles5.2. Volumen e importe medio de las pensiones contributivas por incapacidad permanente de la Seguridad
Definición y fuentes Este indicador recoge el número de pensiones contributivas por incapacidad permanente de la Seguridad, así como el de pensionistas con esta modalidad y su importe medio. Las pensiones
Más detallesLes Illes Balears als informes PISA de 2003 a 2012
Anuari de l Educació de les Illes Balears. 2014 Les Illes Balears als informes PISA de 2003 a 2012 Lluís Ballester Andrés Nadal 256 Anuari de l Educació de les Illes Balears RESUM L informe sobre les avaluacions
Más detallesCatalunya té ciutadans que resideixen a l estranger habitualment. França, Argentina i Andorra són els països amb més residents
23 de juliol del 2009 Padró d habitants residents a l estranger 2009 Catalunya té 144.002 ciutadans que resideixen a l estranger habitualment França, Argentina i Andorra són els països amb més residents
Más detallesTasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL
TEMA 4: LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL 1.- QUANTS HABITANTS HI HA A L ESTAT ESPANYOL L Estat Espanyol té, el 2014, una població de dret de 46,507.760 habitants
Más detallesEL SECTOR DE LA CARNE DE CERDO EN CIFRAS
EL SECTOR DE LA CARNE DE CERDO EN CIFRAS PRINCIPALES INDICADORES ECONÓMICOS EN 2003 JUNIO DE 2004 SUBD. GRAL. PORCINO, AVICULTURA Y OTRAS PRODUCCIONES GANADERAS ÍNDICE - LA CARNE DE CERDO EN LA PRODUCCIÓN
Más detallesEstadística sobre las actividades en investigación científica y desarrollo tecnológico (I+D) año 2010
Estadística sobre las actividades en investigación científica y desarrollo tecnológico (I+D) año 2010 Madrid, 30 de noviembre de 2011 Encuesta de de I+D I+D 2010 Nota metodológica: Principales resultados:
Más detallesNota de conjuntura laboral a les Illes Balears
Nota de conjuntura laboral a les Illes Balears Abril 2014 Observatori del Treball de les Illes Balears TAULA RESUM. ABRIL DE 2014 Resum de les principals dades mensuals Illes Balears Espanya V. absoluts
Más detallesMemòria Anual Donants. Cordons. Trasplantaments. Pacients
Donants Memòria Anual 2016 Cordons Trasplantaments Pacients REDMO Memòria d activitat 2016 Donants 247 049 Donants disponibles 40% 60% Increment donants disponibles 2012-2016 131% 47 940 Donants tipificats
Más detalles1. Entrada de visitantes en España
1. Entrada de visitantes en España 1.1. Visitantes según vía de entrada Miles de personas Año Total Turistas Excursionis- Total Según vía de acceso tas Carretera Aeropuertos Ferrocarril Puertos 2011 99.187
Más detallesPrevisions Euroconstruct Barcelona, 17 de gener de 2017
Previsions 2016-19 Barcelona, 17 de gener de 2017 Noruega Finlàndia Suècia Dinamarca Polònia Rep. Txeca Alemanya Holanda Regne Unit Eslovàquia Irlanda Bèlgica Hongria Àustria Suïssa França Itàlia Portugal
Más detallesC3. Relación de la población con la actividad económica
C3. Relación de la población con la actividad económica Porcentaje de la población a partir de los 16 años que se considera población inactiva y población activa, así como el porcentaje de ocupados y de
Más detallesDades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar
NOTES INFORMATIVES- Setembre 2016 Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar Curs escolar 2015-2016 Amb la intenció d elaborar una radiografia de les característiques de l escolarització
Más detallesEVOLUCIÓN DE LAS TASAS DE ESCOLARIZACIÓN EN LAS EDADES DE LOS NIVELES NO OBLIGATORIOS. E3.1. Educación infantil
Sistema estatal de indicadores de la educación 27.1. Educación infantil Evolución de las tasas netas de escolarización de los cero a los cinco años de edad y del número medio de años de escolarización
Más detallesResultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016
Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals Girona, Temps de Flors 2016 El 2015 Girona va ser una ciutat pionera a l'estat en l'anàlisi, a partir de dades mòbils reals,
Más detallesLa esperanza de vida al nacimiento roza los 81 años en 2007, con un incremento de casi cuatro años desde el año 1991
22 de diciembre de 2009 Tablas de mortalidad de España. Año 2007 La esperanza de vida al nacimiento roza los 81 años en 2007, con un incremento de casi cuatro años desde el año 1991 Comunidad Foral de
Más detalles1 Población mundial por continentes (en millones) 2 Edad media de la población mundial 3 Pirámide de la población mundial
POBLACIÓN Y SALUD / POBLACIÓN GENERAL 1 Población mundial por continentes (en millones) Año 1750 1800 1850 1900 1950 1998 2050 Total Mundial 791 978 1.262 1.650 2.521 5.901 8.909 África 106 107 111 133
Más detallesAgost Turístic a Catalunya i Espanya OCTUBRE 2009
BREU DE DADES (4) Agost Turístic a Catalunya i Espanya OCTUBRE 2009 PRESENTACIÓ: Aquest dossier és un resum de les dades publicades per l INE sobre l estimació de viatgers que van pernoctar en algun hotel
Más detallesIndicadores. Sociedad de la Información
Indicadores Sociedad de la Información Mayo 2007 ÍNDICE Gasto TIC/PIB 3 A1. Hogares con acceso a Internet 4 A2. Población que utiliza habitualmente Internet 6 J3. Hogares con acceso a banda ancha 8 HA1/B2.
Más detallesEL EFECTO PISA : MÁS ALLÁ DE LA METODOLOGÍA Y DE LA COMPARACIÓN
EL EFECTO PISA : MÁS ALLÁ DE LA METODOLOGÍA Y DE LA COMPARACIÓN Francisco Javier García Crespo javier.gcrespo@mecd.es Cursos de Verano del Escorial 2017 10 Julio 2017 PISA Ciencias Resultados España tiene
Más detallesEl número medio de hijos por mujer en España se eleva hasta 1,46 y alcanza su valor más alto desde 1990
4 de junio de 2009 Movimiento Natural de la Población Datos provisionales. Año 2008 El número medio de hijos por mujer en España se eleva hasta 1,46 y alcanza su valor más alto desde 1990 Uno de cada cinco
Más detallesPUNTS FORTS DE L ALUMNAT IMMIGRAT1
PUNTS FORTS DE L ALUMNAT IMMIGRAT1 Resum informe OCDE 1. Traducció del Resum executiu de l informe: Where Immigrant Students Succeed - A Comparative Review of Performance and Engagement in PISA 2003. OECD
Más detallesINDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2015
INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2015 1 Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE). Indicadors del sistema educatiu. Illes Balears 2015. Conselleria
Más detallesValor de la producción interior bruta de la CAE relativa a cada persona y expresada en euros. La población total por la que
C2. PIB per cápita Valor de la producción interior bruta de la CAE relativa a cada persona y expresada en euros. La población total por la que se divide el PIB incluye a las personas residentes. Este indicador
Más detallesInforme elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017
Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017 La formació de persones adultes a la demarcació de Barcelona
Más detallesANTE LAS ELECCIONES DEL 7J: LA FAMILIA ES LA ASIGNATURA PENDIENTE EN EUROPA
28 de Mayo de 2009 Descenso generalizado del número de matrimonios en Europa: en 23 de los 27 países (el 85% de los países) de la UE27 -incluida España- ha descendido el número de matrimonios. En Europa
Más detallesEl número medio de hijos por mujer en España se eleva hasta 1,39 y alcanza su valor más alto desde 1990
3 de julio de 2008 Movimiento Natural de la Población. Datos provisionales 2007 El número medio de hijos por mujer en España se eleva hasta 1,39 y alcanza su valor más alto desde 1990 Los nacimientos de
Más detallesPRÁCTICAS DE POLÍTICA ECONÓMICA I (GRUPO MÑN) TEMA 9, REDISTRIBUCIÓN DE LA RENTA Noemi Padrón Fumero (006/07)
PRÁCTICAS DE POLÍTICA ECONÓMICA I (GRUPO MÑN) TEMA 9, REDISTRIBUCIÓN DE LA RENTA Noemi Padrón Fumero (006/07) 1. Según el Informe sobre Desarrollo Humano del año 2005, en determinados países la desigualdad
Más detallesEl Turismo en Sevilla. El Turismo en Sevilla. La Universidad de Sevilla informa. La Universidad de Sevilla informa. Enero de 2017.
El Turismo en Sevilla 28 de febrero de 2017 Elaborado por el Grupo de Trabajo 0583 de la Fundación de Investigación de la Universidad de Sevilla. Febrero de 2017 Viajeros, pernoctaciones y estancia media
Más detallesAÑO INTERNACIONAL DE LA ESTADÍSTICA SGAPEIO LA MEDIDA DEL PARO
AÑO INTERNACIONAL DE LA ESTADÍSTICA SGAPEIO LA MEDIDA DEL PARO Antonio Vaamonde Liste Universidad de Vigo diciembre 2013 SERIES DE PARO - estabilidad - estacionalidad PARADO: un concepto complejo - Sin
Más detallesINDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2016
INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2016 Dades del curs 2015-2016 1 Institut d Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE). Indicadors del sistema educatiu.
Más detallesEL SECTOR DE LA CARNE DE AVES EN CIFRAS
EL SECTOR DE LA CARNE DE AVES EN CIFRAS PRINCIPALES INDICADORES ECONÓMICOS EN 2013 MAYO DE 2014 SUBDIRECCIÓN GENERAL DE PRODUCTOS GANADEROS ÍNDICE - LA CARNE DE AVES EN LA PRODUCCIÓN FINAL DE LA AGRICULTURA
Más detallesEl sistema educatiu no universitari a les Illes Balears en xifres (2015)
El sistema educatiu no universitari a les Illes Balears en xifres (2015) Belén Pascual 52 RESUM Presentam una descripció dels trets més destacables de l estat actual del sistema educatiu no universitari
Más detallesEL SECTOR DE LA CARNE DE CERDO EN CIFRAS
EL SECTOR DE LA CARNE DE CERDO EN CIFRAS PRINCIPALES INDICADORES ECONÓMICOS EN 2005 ABRIL DE 2006 SUBD. GRAL. PORCINO, AVICULTURA Y OTRAS PRODUCCIONES GANADERAS ÍNDICE - LA CARNE DE CERDO EN LA PRODUCCIÓN
Más detallesOferta de destinacions internacionals
Oferta de destinacions internacionals Europa: Destinacions Erasmus: 400 Àsia: Destinacions: 14 Nordamèrica: Destinacions: 16 Sudamèrica: Destinacions: 76 Austràlia: Destinacions: 1 Programes de Mobilitat
Más detalles17. CONGRESOS Y TURISMO
17 CONGRESOS Y TURISMO 17.1 Congresos y jornadas en Vitoria - Gasteiz. 17.1.1 Congresos y jornadas en recintos municipales por tipo de acto 17.1.2 Asistentes a Congresos y jornadas en recintos municipales
Más detallesUNA ULLADA A L INFORME PISA Fundació Bofill. Informe complet (provisional)
UNA ULLADA A L INFORME PISA 2006 Fundació Bofill Informe complet (provisional) A continuació oferim un informe realitzat per la Fundació Bofill sobre els resultats de l Informe PISA 2006. Concretament,
Más detallesXarxa EURES. EURopean Employment Services Oportunitats laborals a l Espai Econòmic Europeu. BIZ-Barcelona 5 de juny de 2013
Xarxa EURES EURopean Employment Services Oportunitats laborals a l Espai Econòmic Europeu BIZ-Barcelona 5 de juny de 2013 Xarxa EURES EURopean Employment Services Xarxa de col laboració dels serveis públics
Más detallesla cohesió social va per barris
la cohesió social va per barris Introducció Diem que hi ha cohesió social quan els individus que habiten en un territori reconeixen als altres com que pertanyen a la mateixa comunitat. Les diverses desigualtats
Más detallesRs10.4. Competencias globales en Lectura a los 15 años de edad
Rs10.4. Competencias globales en Lectura a los 15 años de edad ISEI-IVEI 2005 Edición: Junio 2005 ISEI IVEI EDITADO POR ISEI IVEI Instituto Vasco de Evaluación e Investigación Educativa Asturias 9, 3º
Más detalles1 Población mundial por continentes ( )
POBLACIÓN Y SALUD / POBLACIÓN GENERAL 1 Población mundial por continentes (1750-2050) Número de población (en miles) Continentes 1750 1800 1850 1900 1950 1998 2050 Mundo 791 978 1.262 1.650 2.521 5.901
Más detallesEstadística d Ensenyament, escolarització i èxit escolar, curs
Estadística d Ensenyament, escolarització i èxit escolar, curs 2015-2016 Febrer 2017 Notes informatives de desenvolupament local del Vallès Oriental La caiguda de matriculacions en l educació infantil
Más detallesXifres de Catalunya Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya
www.idescat.cat Xifres de Generalitat de Institut d Estadística de POBLACIÓ Densitat (hab./km 2 ) 233,5 92,5 117,1 Població (1.000) (1) 7 496 46 529 511 5 homes 49,0 49,1 48,9 dones 51,0 50,9 51,1 Estructura
Más detalles