La funció i la gestió relacional del pla estratègic. La idea que és converteix en projecte comú.

Transcripción

1 La funció i la gestió relacional del pla estratègic. La idea que és converteix en projecte comú.

2 Una estratègia sense xarxa, és una singularitat sense continuïtat La bellesa de la imatge contrasta amb la soledat del seu entorn.

3 AL FINAL, EL PATRIMONI MÉS IMPORTANT D UNA ESTRATÈGIA, ÉS LA SEVA CAPACITAT DE SUMAR I DE CONJUNTAR EL MÀXIM ELS ACTORS RELLEVANTS D UN TERRITORI.

4 LIDERAR COMPARTIR

5 En l'execució d una estratègia es treballa en dues dimensions. Comunicar - Implicar

6 COMUNICAR IMPLICAR Informar Explicar Donar raons Opinar Compartir Presentar resultats [...] Identificar els actors Fer-los partícips Aconseguir responsabilitats Garantir l execució dels projectes. Fer que altres assumeixin el mateix que diu el pla. [...]

7 Una estratègia ben comunicada però amb poca implicació, no té efectes de canvi Moltes vegades comuniquem bé, però no sabem implicar

8 Per tant... L estratègia és la conjunció del pensament (estratègic) i de l acció. Qui són els estrategs, els que pensen o els que actuen? En la hipòtesi d un pensament encertat (idea estratègica), l acció principal és la de saber fer d aquest pensament un interès i un objectiu per a altres.

9 La capacitat de persuasió i de convèncer, està en el substrat de l estratègia

10 Quines són les questions principals? Primera viñeta aquí Segunda viñeta aquí Tercera viñeta aquí

11 L actiu principal La capacitat relacional

12 Capacitat relacional REQUISITS Ser acceptat per la comunitat. Persistència Transmetre il lusió compartida Intuïció dels beneficis Donar suport tècnic Tenir idees clares Màxima difusió CONSEQUÈNCIES Afavoreix la implicació d altres La constància reforça la idea Fer que altres assumeixin el mateix Permet clarificar els resultats Permet que els altres se sentin acompanyats. La comunicació clara ajuda a la visualització de l'èxit El secret desvirtua la idea

13 Com crear capital relacional de nou en un territori? Conèixer territori i dinàmiques de poder i activitat. Identificar stakeholders importants que hi operen (institucions, associacions, empreses, entitats) en tots el àmbits (sanitari, social, empresarial, polític, cultural, etc.) Comunicar els objectius del procés estratègic i la futura operativitat de la nova oficina o departament (pla de comunicació per fases, fins a concloure amb visites individualitzades als més importants) Fer-los partícips d un primer procés participatiu.

14 Quines eines tenim a l abast? Comunicació Treball en grup Direcció Execució Seguiment

15 Comunicació Website potent i actiu Jornades/ Seminaris Conferències Esmorzars estratègics Presentacions públiques Exposicions Participar i crear xarxes Comunicats periòdics Articles de premsa Provocar debats públics Enquestes d opinió

16 Treball en grup Comissions tècniques. Debats de diagnòstics. Reunions sectorials. Debats sobre documents realitzats. Anàlisis de tendències. [...]

17 Direcció Comitè Executiu. Consell General. Reunions individualitzades. Consells Assessors. Reunions amb responsables d àrees implicades de les institucions membres.

18 Execució Reunions de grup reduït amb els implicats. Reunions per aconseguir la implicació d un actor. Reunions de la institució responsable amb el Comitè Executiu. [...]

19 Seguiment o Informes de seguiment. o Mapes de projectes. o Presentació de resultats. o Elaboració d indicadors de projectes. o [...]

20 Funcions del Pla a les xarxes Dinamitzar. Escoltar. Generador d idees i projectes innovadors. Introduir idees innovadores que vinguin del que fan altres. Recerca de factors positius tot i un escenari de recessió. Ser transmissors de coneixement i de projectes. Transparència en el procés. [...]

21 Requisits bàsics pel bon funcionament de les xarxes Identificar bé els participants, públics, privats, institucionals, socials, individuals, etc. Tenir en compte la participació dels actors no massa habituals: joves, empreses, professionals, col lectius socials/ veïnals, etc. Actuar com a pont i mediador entre els estaments públics i els privats. No polititzar el procés. La dependència resta capacitat de relació i d imatge. Ser persistent. L estratègia és un sobreesforç i, per tant, requereix constància. Tenir capacitat per a generar noves idees/projectes que arrosseguin a altres. Ser generós amb les idees innovadores dels altres. [...]

22 Les preguntes claus per estructurar xarxes? Obertes / Tancades obertes Tancades professionals lobbys Sectorials/ territori + Representació. + Participació. + Difusió. + Comunicació - Executiva - Operativa. + Focalització. + Debat concret + Posicions individuals - Efectes externs - Visions transversals + Pressió. + Accés al poder. - Imatge externa. - Difusió + Representació del sector. + Implicació afectats. + Transversalitat. - Opinions externes. - visions obertes.

23 Es pot perdre capital relacional? Temes de reflexió La participació coordinada de les institucions en el desenvolupament de la ciutat és bastant estable, especialment si es comparteixen interessos i es dinamitza bé. Però la participació d altre tipus de stakeholders (sector empresarial i associatiu) és més inestable, conjuntural, etc. Quines raons hi ha? Com ajustar-se a aquest fet? El sobrepès del poder polític per sobre dels criteris tècnics de l oficina; el rol de lobby dels empresaris; etc. Com gestionar les diferents pressions en el marc de la gestió relacional del pla estratègic?

24 Moltes gràcies!! Joan Campreciós